Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

9481-9504 de 30511
  • Entrevistes de la Justa del 18/11/2021 — Entrevista a Aleix Abadia (CUP Sant Just): residus, habitatge, creixement del municipi i la cultura popular dels CARs - episode art
    Entrevistes de la Justa
    15'

    Entrevistes de la Justa del 18/11/2021 — Entrevista a Aleix Abadia (CUP Sant Just): residus, habitatge, creixement del municipi i la cultura popular dels CARs

    Context i protagonistes Entrevista a Aleix Abadia, nou regidor de la CUP Sant Just, a Ràdio Desvern. Conversa sobre polítiques municipals (residus, habitatge, mobilitat, creixement demogràfic) i elements de cultura popular com els CARs. Primeres sensacions com a regidor Aleix destaca que entra amb "desavantatge" per no haver participat a les comissions informatives del primer ple. Reafirma els seus ideals: és independentista i comunista. Critica que les "normes del joc" afavoreixen els de sempre (capital i Estat espanyol) també a nivell municipal. "les normes del joc estan escrites perquè guanyin sempre els de sempre" CARs: física i tradició Defensa el valor identitari dels CARs a Sant Just i l’ambient de cultura popular. Com a físic, afirma que els saltirons o balanceigs sobre el CAR no ajuden a propulsar-lo per la tercera llei de Newton. Exemple mental: intentar moure’s sobre un skate sense tocar terra; només et balanceges, no avances. "per la tercera llei de Newton" Residus: canvi de contenidors i model alternatiu La CUP és crítica amb el canvi de contenidors: Possible reducció de punts encara que augmenti capacitat. Xips i protecció de dades: preocupació sobre la interacció ciutadana i la gestió. Impacte en mobilitat i llocs de treball (operaris dels camions). Aposta pel model de recollida porta a porta: més eficient i permet prescindir de contenidors. Disposició de la CUP a donar suport si es vol implantar. Aparcament: zona verda i blava al Centre Posició favorable per alliberar places per a veïnatge, tot i parlar-ne amb prudència. 25N: Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones La CUP s’adhereix al manifest institucional, però no participa als actes institucionals. Organitza un acte propi de l’Esquerra Independentista (amb Arran i el CPC), incorporant feminisme de classe. Deixalleria municipal a la Vall Oposició a la ubicació davant de la ITV; les obres han començat. Preocupació per risc de rierades i pel traspàs de responsabilitats del govern. Reivindica moviment veïnal per fer-hi front. Nous habitatges (entre Can Mèdic i l’Institut) Crítica que 90% siguin privats i només 10% per a l’Ajuntament (HPO). Reclama lloguer social com a model preferent (no compra-venda) davant l’emergència habitacional. Assenyala desnonaments silenciosos (pujada de lloguers, joves sense emancipació) i la pèrdua de sobirania pel pes de l’especulació. Propostes: Cens d’habitatge per detectar pisos buits. Recàrrec d’IBI a habitatges desocupats. Denuncia traves legals (definició d’“habitatge buit” i “gran tenidor”) que limiten l’acció municipal. "l'habitatge no ha de ser una mercaderia" Sant Just supera els 20.000 habitants Passar a ciutat implica més recursos però també obligacions (p. ex. serveis com escola bressol). Crítica al creixement sense planificació i al model de barri dormitori. Repte: integració de nova població i definició de model de poble. Mas Lluí: moció i vot de la CUP La CUP fa abstenció crítica: vol millores pel barri, però rebutja que la part expositiva esdevingui propaganda del govern. Política local: Quico Ferrer Sorpresa que ja es parli de municipals 2023; per a la CUP “ara no toca”. Crítica a la autopromoció i a aprofitar polèmiques del poble per visibilitat personal. Joventut i antifeixisme Valoració molt positiva del primer Torneig Esportiu Antifeixista d’Arran (una cinquantena de participants). Objectius: oci saludable i consciència antifeixista. Conclusions La CUP proposa canvis estructurals en residus (porta a porta) i habitatge (lloguer social, fiscalitat als pisos buits), i alerta sobre el model de creixement del municipi. Defensa la cultura popular i una mirada crítica a la gestió actual, amb voluntat de col·laborar quan hi hagi propostes transformadores.

  • La Justa del 18/11/2021 — Sant Just: Novembre Literari, protocol contra la pobresa energètica i portades sobre tercera dosi, pressupostos i reforma laboral - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 18/11/2021 — Sant Just: Novembre Literari, protocol contra la pobresa energètica i portades sobre tercera dosi, pressupostos i reforma laboral

    Resum general Programa amb una primera hora clarament informativa centrada en l’actualitat de Sant Just Desvern. Destaquen el cicle cultural del Novembre Literari i la renovació del protocol d’Aigües de Barcelona amb municipis del Baix Llobregat per garantir el subministrament a famílies vulnerables. A continuació, es fa un repàs de portades: tercera dosi de la Covid-19 per a majors de 60 i personal sanitari, moviments en els pressupostos a Catalunya i l’evolució de la reforma laboral. Entre blocs, el programa inclou pauses musicals i una breu xerrada cultural arrel de la cançó “Cold Little Heart” i la sèrie Big Little Lies. Es recorda on trobar els podcasts i el Twitter del programa, i s’anuncia que després vindrà la previsió del temps. Notícies locals (Sant Just Desvern) Novembre Literari: tertúlia i Premi Delta • Tertúlia amb Conxita Solans (obra: “Sobre res no es pot amagar”, guanyadora del desè Premi Delta). • Novel·la en primera persona amb perspectiva de gènere i personatges femenins forts. • Temes: exili, matrimonis de conveniència, convencions socials, i el rol de les dones abans, durant i després de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. • El Premi Delta busca fomentar la creació literària de les dones i reconèixer-ne la mirada per a la transformació social. “Reivindicant la seva mirada i pensament com a claus per transformar la societat.” “I l’Àngel Digué”: lectura-escenificació d’Àngel Casas • Lectura de textos d’Àngel Casas (ideada per Ramon Ibars), confeccionada per Ferran Ranyer i a escena amb Montse Guellar. • Vol mostrar la faceta literària menys coneguda d’Àngel Casas (novel·les, assajos, relats, poemes, cançoners) amb humor i ironia. • Acte al Casal de Joves (divendres, 19 de novembre, 19:30). Entrades gratuïtes amb reserva a Tràpolis via sanjus.net/inscripcions. Protocol “No deixar ningú enrere” amb Aigües de Barcelona • Renovació del protocol entre Aigües de Barcelona i diversos municipis del Baix Llobregat (incloent Sant Just) per afrontar la pobresa energètica i garantir el subministrament d’aigua a qui no el pugui pagar. • Continuitat del protocol iniciat el juliol del 2017. • Signatura a Sant Feliu amb Lídia Muñoz, Oriol Bossa i Felipe Campos. • Ja signat amb els 23 consistoris metropolitans on opera la companyia. “No deixar ningú enrere.” Portades i actualitat general La Vanguardia • Covid-19: Sanitat anuncia la tercera dosi per a majors de 60 i personal sanitari davant la possible “sisena onada”. • Impacte sanitari: el càncer es va detectar un 50% menys el 2020 per saturació del sistema. • Pressupostos a Catalunya: Pere Aragonès obre negociació amb els Comuns; PSC queda descartat malgrat l’oferta de Salvador Illa; la CUP encara no trenca. • Memòria històrica: el govern central fa passos per jutjar crims franquistes; ERC manté el no a la llei per insuficient. • Internacional/cultura: el dissident cubà Junior García arriba a Madrid; entrevista a Leonardo Padura (“tota la meva feina és un cant a la llibertat de l’home”). • DGT: es planteja revisar el carnet a la gent gran. • Societat: peça sobre una dona trans que desfà el canvi de sexe. El Periódico • Reforma laboral: la modificació s’acosta al final; el govern planteja limitar la temporalitat a 3 mesos en contractes per pics de producció i que prevalguin els convenis sectorials sobre els d’empresa. • Pressupostos: Aragonès es nega a pactar amb el PSC i obre la porta als Comuns; la CUP segueix negociant. • Covid-19: la sisena onada es concentra en menors; tercera dosi per a majors de 60 i sanitaris. • Barcelona: el 24 de novembre, el centre recupera protagonisme a l’encesa nadalenca; informe: 4.675 empreses de cultura i creativitat a la ciutat. • Esports: Dani Alves torna al Barça “amb la il·lusió d’un juvenil”. Cultura i música Conversa: “Cold Little Heart” i Big Little Lies • A partir de la cançó de Michael Kiwanuka, el programa recomana la sèrie Big Little Lies (HBO), destacant-ne la qualitat i la potència de la banda sonora. Temes musicals sonats • Michael Kiwanuka — “Cold Little Heart”. • Amy Winehouse — “Fuck Me Pumps”. • LP — “Girls Go Wild”. Recordatoris i canals • Podcasts del programa: web de Ràdio Desvern (apartat “Magazins: La Justa”). • Twitter: @lajusta_guio_baix. Temes anunciats per a més tard (no tractats encara en aquest tall) • Previsió del temps amb Carles Rius. • Entrevista amb Eix Abadia (CUP Sant Just). • Gastronomia: inici de destapessantjust.com i testimonis de restaurants. • Xarxes socials amb Venesa Montserrat.

  • Empanada Cultural del 17/11/2021 — Especial Producte Nacional: Tres (Out of Sync), Nada (Laforet) i el retorn d’Historias para no dormir - episode art
    Empanada Cultural

    Empanada Cultural del 17/11/2021 — Especial Producte Nacional: Tres (Out of Sync), Nada (Laforet) i el retorn d’Historias para no dormir

    Visió general Programa especial d’Empanada Cultural dedicat a recomanacions espanyoles de 2021, equilibrant cinema, sèries i còmic. El to és desenfadat i crític, amb barreja de català i castellà, i una premissa clara: valorar les obres per la seva qualitat i les idees que desperten, més enllà d’etiquetes d’“espanyolitat”. "Les comentarem per la seva qualitat, per la reflexió que estimulen." Temes principals • Cinema: el thriller líric i fantàstic Tres (Out of Sync) de Juanjo Jiménez • Còmic: l’adaptació gràfica de Nada (Carmen Laforet) per Claudio Stassi • Sèries: la nova temporada d’Historias para no dormir (homenatge a Chicho Ibáñez Serrador) Cinema — Tres (Out of Sync) de Juanjo Jiménez De què va • Protagonista: C., dissenyadora de so (Marta Nieto), comença a percebre l’àudio amb retard respecte a la imatge. • High concept: un “diferit sonor” que es converteix en metàfora de la identitat i del trauma. • Títols: a Espanya, Tres; internacionalment, Out of Sync. "Cuenta la búsqueda de identidad de una mujer sin nombre." Per què destaca • One-woman show de Marta Nieto, amb una interpretació centrada i subtil. • Escriptura i posada en escena precises, sense pompositats: fantàstic d’autor amb ressò líric. • Seqüències clau de “palmades” i cronòmetre que visualitzen el decalatge creixent entre so i imatge. • Connexions cinèfiles: El cielo sobre Berlín (Wim Wenders) i La ciudad de Sylvia (José Luis Guerin) per l’escolta de veus urbanes i lectura de llavis. Context i reconeixements • Trajecte de festival: Mostra de Venècia → Sitges → sales comercials (5 de novembre). • Premi: Méliès d’Argent a Sitges (explicat com a classificatori cap al Méliès d’Or dins la Federació Europea de Cinema Fantàstic). • Autor: Juanjo Jiménez (Barcelona). Anteriorment, el curtmetratge Timecode: Palma d’Or a Cannes, Premi del Cinema Europeu, Goya i Gaudí, i nominació a l’Oscar. Apunts de repartiment • Miki Esparbé, aquí en clau de company de feina bonhomiós; correcte però limitat segons els conductors. Còmic — Nada (Carmen Laforet) per Claudio Stassi (Astiberri) La proposta • Relectura d’un clàssic de 1945, escrita i dibuixada en ple confinament. • Ambient claustrofòbic i decadent de la Barcelona de postguerra; feminitat atrapada en l’àmbit domèstic i itinerari vital d’Andrea (de l’arribada a la ciutat al pas a l’adultesa). Temes i personatges • Família disfuncional (Juan, Angustias, Román, l’àvia, Glòria…) amb violència soterrada, control i bohemia. • Contrapunt de llibertat: estudi, amistats (Anna), cercles artístics. • Motifs: maltractament familiar, primer amor, traïcions, ferides de guerra civil, classe social. Dibuix i color • Paleta molt treballada: marrons/sèpies i blaus foscos per a interiors opressius; Glòria pèl-roja com a focus cromàtic disruptiu; exteriors polsosos i bohemis amb més color. • Escenes memorables: el posat nu de Glòria, el clímax tràgic final. Punts febles • Excés de monòlegs interiors (plana/vinyeta molt carregada de text), herència de la novel·la. • Algunes rigideses de traducció (ús reiterat del “jo/yo”). Joc meta (frases 40s vs segle XXI) • El programa juga a endevinar si cites catastrofistes sobre Barcelona són del llibre o d’ara; el resultat subratlla la vigència temàtica de Nada. "No me llevaba nada… al menos así lo creía entonces." "En el barrio chino solo hay perdidas, ladrones y el brillo del demonio." Sèries — Historias para no dormir (2021, Amazon Prime Video) Context i llegat • Homenatge a Chicho Ibáñez Serrador (gènere i televisió espanyola). Recordatori del doble vessant: el showman d’“1, 2, 3…” i el autor de terror (Mis terrores favoritos, Historias para no dormir). • Nova temporada produïda amb Alejandro Ibáñez (fill), presentada a Sitges. 4 capítols com a remakes/reescriptures. Els capítols comentats • Freddy (Paco Plaza) — El millor del pack segons el programa. Thriller d’assassinats amb ventríloc i titella, ambientat a la Madrid de la movida; Carlos Santos clavat com a Chicho. Retrat de les misèries de l’èxit i ansietats creatives; participació de Miki Esparbé. • El doble (Rodrigo Sorogoyen) — Futur proper postpandèmic on et pots comprar un doble; intriga d’identitats duplicades. “Un Black Mirror espanyol” (Vicky Luengo, David Verdaguer). • El asfalto (Paula Ortiz, guió de Rodrigo Cortés) — Actualitza l’episodi de 1966 amb un repartidor-rider que queda enganxat a l’asfalt. Idea potent però execució fluixa; no transcendiria com l’original (Mingote, denúncia social). Recomanacions • Veure els remakes i recuperar els originals (disponibles també a Prime). Avis sobre ritmes/actuacions vuitanteres que poden costar, però memòria imprescindible del gènere a TV espanyola. Moments i cites que destaquen • Declaració d’intencions: "No mesclem les xurrels amb les merines… comentarem les propostes per la seva qualitat." • Sobre l’“extra” promès (Asian Film Festival): es fa teaser a l’inici, però no s’arriba a desenvolupar en el tram emès. Conclusió • Un episodi equilibrat i contundent: un film d’autor amb idea altíssima (Tres), un clàssic literari revisitat amb múscul visual (Nada) i un retorn televisiu que combina homenatge i reinterpretació (Historias para no dormir). • Missatge central: la creativitat “nacional” és plural, no estereotípica, i connecta el passat amb les inquietuds del present.

  • Veus Parròquia del 17/11/2021 — Del Sant Crist de Lepant al Dòmon, Sant Joan de Déu a Sant Boi i les imatges de Sant Just i Sant Pastor - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 17/11/2021 — Del Sant Crist de Lepant al Dòmon, Sant Joan de Déu a Sant Boi i les imatges de Sant Just i Sant Pastor

    Panorama general Programa de "Veus de la Parròquia" amb quatre blocs principals: història i llegenda del Sant Crist de Lepant, el Dòmon (Jornada Mundial de les Missions) i el testimoni de Sierra Leone, 125 anys de l’arribada de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària, i les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia. Sant Crist de Lepant i la Batalla de Lepant Context històric (1571) • Batalla naval al golf de Lepant entre l’Imperi Otomà i la Santa Lliga (Espanya, Malta, Nàpols, Gènova, Sicília, Venècia i Estats Pontificis), amb naus més lleugeres i ús de pólvora per part cristiana. • Comandament de Joan d’Àustria, assessorat pel català Lluís de Requesens; commemoració del 450è aniversari i institució de la festa de la Mare de Déu del Roser per Pius V. La imatge i la llegenda del Sant Crist de Lepant • A la nau capitana hi viatjava el Crist crucificat avui venerat a la Catedral de Barcelona (conegut com a “Sant Crist de Lepant”). • Iconografia: talla de fusta ennegrida pel temps i el fum; posició del cos “torsionat”. "El Sant Crist es va moure per desviar una bomba dels turcs i evitar l’impacte" • Explicació alternativa més “científica”: deformació per altes temperatures durant incendis. Culte, ubicació i tradicions • Actualment a la Capella del Santíssim (antiga sala capitular); històricament a la Capella d’Honor del centre de la girola. • Exvot d’una galera (ara al Museu Marítim); fort vincle amb pescadors i gent de mar. • Pràctiques: durant la Quaresma es baixa per a la veneració; Divendres Sant, 15 h, presideix el sermó de les Set Paraules a la Plaça de la Seu. On veure’n vestigis de Lepant • Museu Marítim de Barcelona (antigues Drassanes Reials): rèplica de la galera de Joan d’Àustria. • Convent de Montsió d’Esplugues: banderes de la nau capitana otomana (botí de guerra). • Montserrat: ofrena de la llàntia de la galera otomana a la Moreneta. El Dòmon (Jornada Mundial de les Missions) Origen i evolució • Dòmon = contracció de “Domingo” i “Mundial”. Jornada instituïda el 1926 per Pius XI per recaptar fons per a missioners. • Impuls pioner: Paulina “Pericot” (grups de 10 persones que resaven i feien aportacions setmanals, inicialment per a la Xina). Del “postular” a la cooperació social • Anys 50–60: infants amb guardioles ceràmiques pel carrer; guardioles de cartró a escoles i recollida de paper de plata. • Avui: les missions treballen no només en evangelització sinó en promoció social: escoles, hospitals, pous d’aigua, centres per a dones, agricultures, etc. El cas de Sierra Leone: “Llibertat” i la presó de Pademba • Testimoni d’En Xengor Bat, protagonista del documental “Llibertat” (dir. Raül de la Fuente; produït per Missions “celestianes”), sobre les condicions a la presó de Pademba (Freetown). • Criminalització del “vagabundeig” fins i tot en menors; convivència forçada amb adults i alta vulnerabilitat. “Els obliguen a ventar-los tota la nit per mitigar la calor de la presó” • Intervenció de les missions “cel·lesianes”: accés autoritzat a Pademba des de 2013, revisions mèdiques, atenció psicosocial, activitats i aliments; campanya “Innocència entre reixes” per alliberar menors (fiances, suport legal). • Reintegració a Don Bosco Freetown: 4 centres per a menors sense sostre (també atenció a nenes abusades; se’n calculen més de 25.000 a Sierra Leone). 125 anys de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària De manicomi model a parc sanitari integrat • Orígens: hospital mental a Sant Boi (finals s. XIX). Expansió amb pavellons per a homes (1894) i dones (1913). Reputació internacional com a centre capdavanter. • Crisis i traspàs: després d’anys d’esplendor i escassetat, el 1895 arriben els Germans de Sant Joan de Déu (Benito Menni) i redrecen el centre amb noves comunitats i professionals. • Reforma i integració: als anys 70 s’inicia la reforma; 1978 integració al sistema sanitari; 1978–2009 creixement amb hospital de medicina general i, el 2009, naixement del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (integra salut mental i l’Hospital de Sant Boi). • Obertura i patrimoni: 2011 enderroc dels murs del psiquiàtric; jardins oberts amb bancs de trencadís d’aire “gaudinià” realitzats com a teràpia per interns. Ordre Hospitalària, vocació i impacte • Fundada el 1537 a Granada per Joan Ciudad (Sant Joan de Déu), protector d’infermeria i bombers. • Avui: >1.000 germans, >300 centres a >55 països, >40.000 professionals, 8.000 voluntaris i >300.000 benefactors. • Recordatori històric local: antic hospital pediàtric a la Diagonal (avui hotel), lluita contra la poliomielitis i posterior trasllat a Finestrelles (Hospital Maternoinfantil de referència). Les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia Origen del culte i primeres referències • Correcció històrica: el culte a Sant Just i Sant Pastor a la zona s’introdueix al segle IV (c. 393, per Paulí de Nola), no al XIII. • Primer document que els cita com a titulars de la parròquia: 1438 (visita pastoral). Evolució iconogràfica al temple • Retaule gòtic (compra a finals de 1590, col·locat el 1606): al centre, Mare de Déu, després substituïda per Sant Just i Sant Pastor. • Crònica de 1927: magnífic grup escultòric de Josep Tenes i Alibés (germà de mossèn Antonino), amb els sants com a nens romans, túnica curta, sandàlies, tauletes de cera i palma; expressava tendresa i innocència. Destruït l’1936. • Postguerra (1939): dues imatges individuals (nens, túnica curta; una creu i unes tauletes). Anys després es fa una còpia del grup de Tenes als tallers d’Olot, que és la que presideix avui l’altar major (més gran, factura moderna, colors pastel). Altres representacions al recinte • Dos relleus gairebé de volum a l’exterior de la porta renaixentista; representació també al rossetó. • Mosaic amb rajola valenciana a la placeta de l’església (semblant al de Tielmes, poble natal dels sants). Notes de servei • Reemissió del programa: dissabte al matí.

  • Entrevistes de la Justa del 17/11/2021 — Cars de coixinets, zona verda d’aparcament i nous habitatges a Sant Just: contenidors, subvencions, feminisme i cursa electoral 2023 - episode art
    Entrevistes de la Justa
    24'

    Entrevistes de la Justa del 17/11/2021 — Cars de coixinets, zona verda d’aparcament i nous habitatges a Sant Just: contenidors, subvencions, feminisme i cursa electoral 2023

    Panorama de l’entrevista Conversa amb Sergi Seguí (ERC Sant Just) sobre temes d’actualitat municipal: la 44a cursa de cars de coixinets, la nova zona verda d’aparcament, projectes d’urbanisme i habitatge, la renovació de contenidors, l’abonament de subvencions a entitats, moviments pre-electorals de cara al 2023 i el compromís feminista comarcal. 1) Cursa de cars de coixinets (44a edició) • Retorn molt celebrat d’una activitat emblemàtica i identitària del poble. • Presència de públic a les corbes, amb ús de mascareta tot i ser a l’aire lliure, viscuda com a mesura assumida per tothom. • Valor social: retrobada comunitària i pertinença. Experiència familiar positiva. "Evidentment, amb el públic a les corbes és molt millor, només faltaria." 2) Zona verda d’aparcament al Barri Centre (inici gener 2022) Origen i desplegament • Proposta impulsada per ERC des del 2015; durant el govern anterior es van fer els tràmits administratius: taxa, preus, maquinària, excepcions per a vehicles menys contaminants. • El govern actual ha esperat a abaratir les ordenances 2022 per implantar-la. Objectius i mesures complementàries • Rotació prioritzant el veïnat del Centre i responent a la pressió d’aparcament (també a les Basses de Sant Pere i entorns de l’Escola Montserrat, afectats per treballadors de Porta Diagonal). • Alternatives i comunicació: ús de l’Aparcament del Mil·lenari amb descomptes comercials; manteniment de zona blava a carrers clau per afavorir el comerç local. Cal millorar la informació ciutadana. "He pagat 30 cèntims d’aparcament" (amb tiquets de descompte després de compres al Centre). 3) Urbanisme i habitatge Nous pisos entre Can Mèric i l’Institut de Sant Just • Projecte de planejament vigent des dels anys 2000: 90% privats i 10% d’habitatge de protecció oficial (HPO). • Revisió tècnica: actualització a normativa actual (p. ex., separació d’aigües pluvials i aigües residuals), sense canviar el planejament però actualitzant-lo. • Reubicació de sostre edificable previst prop del pont de Campedrosa (entrada del Parc Natural), evitant impactes innecessaris. • Gestió de l’HPO via Promunça i en règim de lloguer, seguint la línia històrica municipal. 4) Renovació de contenidors i seguretat viària • Nous contenidors de més capacitat i càrrega per la dreta del camió han forçat canvis d’emplaçament. • Queixes veïnals per proximitat i, sobretot, risc de visibilitat en passos de vianants i encreuaments quan s’hi aparca on abans hi havia bateries. • Proposta: recuperar la lògica "motos–contenidors–vehicles" per millorar la visibilitat i reduir riscos. • Es demana evitar l’enfocament de prova–error en una qüestió amb obra civil que genera molèsties; cal planificar bé i corregir ràpid els punts detectats. "La ciutadania vol el servei el més a prop possible… però ningú ho vol tenir a sota de casa." 5) Subvencions 2021 a entitats • Encara hi ha pagaments pendents; es reclama agilitat per abonar abans del 31 de desembre. • Sense cobrament 2021, les entitats no podran justificar despeses abans del 31 de gener, comprometen subvencions 2022. 6) Escenari polític (municipals 2023) • El regidor no adscrit Quico Ferrer prepara candidatura per unificar l’espai convergent a Sant Just. • ERC no ha rebut cap proposta i remarca que el seu espai polític no és el convergent. 7) Feminisme comarcal i agenda • "Festa lila" al Prat de Llobregat: els 31 municipis del Baix Llobregat i L’Hospitalet declarats municipis feministes (impuls de mocions d’ERC, amb suport transversal). • Presències institucionals: Maica Imerich, Raquel Sanz i Tània Verge; intercanvi d’experiències i projectes municipals. • Agenda: directe a Instagram de l’Ajuntament (23/11) amb les advocades Auca Triller i Clara Micolau del servei d’assessorament legal gratuït per a dones, en col·laboració amb Dona i Empresa. Idees clau • Zona verda: en marxa a inicis de gener 2022, amb preus ajustats i orientada a la rotació veïnal. • Contenidors: cal reubicar amb criteris de seguretat viària; evitar la prova–error en decisions d’obra civil. • Habitatge: 10% HPO gestionat per Promunça en lloguer; actualització de planejament i protecció d’entorns naturals. • Subvencions: urgència per abonar 2021 i permetre justificacions dins termini. • Feminisme: declaracions municipals, xarxa comarcal activa i serveis d’atenció i assessorament a dones.

  • La Justa del 17/11/2021 — La Justa (Ràdio d’Esvern): Notícies locals, portades i temps; entrevista política (ERC) sobre zona verda, habitatge i residus; visita a la Seu Vella de Lleida; i expressions de pau i guerra - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 17/11/2021 — La Justa (Ràdio d’Esvern): Notícies locals, portades i temps; entrevista política (ERC) sobre zona verda, habitatge i residus; visita a la Seu Vella de Lleida; i expressions de pau i guerra

    Panorama general Programa magazín de 10 a 13 h amb blocs d’actualitat, entrevista, cultura i llengua. Els temes del dia passen per l’agenda local (Novembre Literari, 25N, “Destapes Sant Just”), notícies i portades (pressupostos i CUP, sanitat, esports), el temps (setmana estable i sol; canvis la vinent), entrevista política municipal (ERC) amb focus en zona verda d’aparcament, habitatge i contenidors, una ruta cultural a la Seu Vella de Lleida, i la segona part de frases fetes sobre “pau” i “guerra”. "El sol dominarà... però atenció: la setmana vinent tornaran els núvols i les precipitacions" — Carles Rius El més destacat Sant Just s’omple d’agenda: Novembre Literari, lectura d’Àngel Casas, tertúlia amb Conxita Solans i activitats lligades al 25N. Dia Internacional de la Prematuritat: Can Ginestar s’il·lumina de lila; dades i sensibilització. Iniciativa ‘Crit per les Dones Afganeses’: manifestació virtual global (27/11) i adhesió municipal. Portades del dia: pressió pels pressupostos (CUP, Comuns), llistes d’espera sanitàries, esport femení i Premis Ondas (Carles Porta, “Crims”). El temps: anticicló, sol i fred a primers i darrers del dia, màximes 14–17 ºC; canvi a partir de dilluns amb dies grisos i pluja feble recurrent. Entrevista amb ERC (Sergi Seguí): implementació zona verda al Centre, habitatge (HPO en lloguer amb Promunsa), nous contenidors i visibilitat viària, subvencions a entitats. Cultura: visita completa a la Seu Vella de Lleida (claustre gòtic, campanar, Castell de la Suda) i exposició “Arte y Mito” al CaixaForum Lleida (col·leccions del Prado). Llengua: armistici, alto el foc, treva, tractat de pau i expressions com “enterrar la destral de guerra” i “fumar la pipa de la pau”. Notícies i agenda local Dia de la Prematuritat i sensibilització • Can Ginestar, il·luminada de lila per la prematuritat. 7% dels nadons a Catalunya neixen abans de temps; cal recerca i atenció integral. ‘Crit per les Dones Afganeses’ • Adhesió de l’Ajuntament de Sant Just. 27 de novembre, 18 h: manifestació virtual mundial; cada inscripció suma una cadira virtual a Barcelona. Activitat esportiva jove (CEA) • Primera matinal al Cadí-Moixeró: ruta de 19,5 km i +1.300 m, cims de Costa Cabirolera (2.604 m) i Vulturó (2.648 m). Requisits: 18–35 anys; llicència temporal si cal. Gastronomia: ‘Destapes Sant Just’ • Nova marca local de tapes (no substitueix el Quinto Tapa); proposta de recorreguts per zones del municipi. Portades dels diaris Diari Ara • Pressupostos: la CUP planteja esmena a la totalitat però segueix negociant; PSC i Comuns s’ofereixen. • Barcelona: Via Laietana es reforma al març; la Rambla espera. • Educació: s’eliminen els exàmens de recuperació a Secundària; debat sobre criteris de promoció. • Barça: més de 100 denúncies internes en 5 anys; clima laboral tens. La Vanguardia • Sanitat: llistes d’espera tornen a nivells pre-pandèmia; fortes diferències territorials. • Esports: Muguruza supera Badosa; primera espanyola a la final de les WTA Finals des d’Arantxa (1993). • Política: Govern apura terminis amb la CUP; Nord Stream 2 frenat per Alemanya. • Premis Ondas: reconeixement a Carles Porta (Crims) i defensa del català. El Periódico • Mauritània: informe de Save the Children sobre violència sexual a menors. • COVID: temor a noves restriccions; possible ampliació del passaport sanitari a Catalunya. • Infraestructura: via lliure al pla logístic del Port de Barcelona. • Futbol femení: el fantasma de vaga plana sobre la lliga. • Urbanisme: la Rambla encallada 2.000 dies. • Editorial: el fenomen Blackie Books. El temps (Carles Rius) Setmana actual • Situació dominada per anticicló: sol i ambient estable. • Màximes: 13–15 ºC (fins a 17 ºC dissabte). Mínimes < 10 ºC; contrast tèrmic marcat. • Avui, tramuntana feble-moderada: més sensació de fred. A partir de dilluns • Canvi: més núvols, ambient gris, pluges febles i intermitents bona part de la setmana. • Màximes 10–12 ºC (ambient d’hivern); mínimes no tan baixes. "Gaudim d’aquests dies de sol, perquè la setmana vinent es complica" — Carles Rius Entrevista política municipal — Sergi Seguí (ERC) Cursa de Cars de Coixinets • Valoració molt positiva del retorn amb públic i mascareta; fort sentiment de pertinença. Zona verda d’aparcament (Centre) • Projecte impulsat per ERC (des de 2015); entrada en funcionament a inicis de 2022. • Objectiu: prioritzar veïnat i fomentar rotació; possibles extensions a Bases de Sant Pere i entorn Escola Montserrat. • Mecànica: taxa resident reduïda; alternativa d’aparcament al Milenari amb descomptes comercials. Habitatge • Nou desenvolupament entre Can Mèric i l’Institut: 90% privat i 10% HPO en lloguer gestionat per Promunsa. • Revisió de planejaments antics (c. 2000): actualitzar infraestructures (aigües brutes/pluvials) i reubicar sostres prop del Parc Natural (Can Pedrosa) per preservar l’entorn. Residus i nous contenidors • Implementació de contenidors de major capacitat amb recollida lateral dreta: canvis d’ubicació. • Precaució amb visibilitat a passos de vianants/encreuaments; proposta d’aparcaments de motos per millorar línies de visió. • Evitar “prova i error” amb obra civil: planificació i comunicació prèvies. Subvencions a entitats • Petició de calendari per abonar subvencions 2021 abans de final d’any per poder justificar el 31 de gener. Política local • Quico Ferrer (no adscrit) planteja unir l’espai convergent; sense impacte per a ERC. • Festa Lila (El Prat): tots els municipis del Baix Llobregat declarats feministes; proper directe 25N a l’Instagram municipal amb Desirée S. Triller i Clara Micolau. Cultura — Visita a Lleida: Turó de la Seu Vella Itinerari • Tren Sants–Lleida (~1 h, opcions econòmiques). Visita al CaixaForum Lleida: exposició “Arte y Mito” (col·leccions del Prado). Conjunt monumental • Seu Vella: catedral romànico-gòtica amb claustre monumental (alçades poc habituals) i restes de pintura mural (s. XIV). • Campanar: 60 m, 238 esglaons; vistes panoràmiques. Campana entre les més grans de Catalunya. • Canonja i claustre: espais històrics recuperats (havien estat tapiats per ús militar, s. XVIII–XX). • Castell del Rei – La Suda i Sala de Corts: Jaume I coronat amb 6 anys; Fira de Sant Miquel (1232) i Paeria (1264) com a llegat cívic. Pràctic • Entrada monuments: ~4 €; espais de descans i bar amb vistes. Recomanació de roba d’abric i ritme pausat per pujar al campanar. Llengua — Expressions sobre “pau” i “guerra” (Part 2) Conceptes clau • Pax Romana: període de calma i esplendor a l’Imperi Romà. • Armistici: cessament temporal d’hostilitats (p. ex., Corees des de 1953; treves de Nadal històriques). • Alto al foc: pot ser unilateral (p. ex., ETA); suspèn accions armades. • Treva: acord bilateral per iniciar negociacions. • Tractat de pau: acord formal i definitiu (p. ex., Versalles, Pau dels Pirineus). Frases fetes • Anar de pau (subhasta): confabular-se per abaixar preus. • Anar-se’n amb la pau de Déu; descansar en pau; deixar en pau; estar en pau; fer les paus; posar pau; venir en so de pau. • Enterrar la destral de guerra / desenterrar-la: origen en rituals natius americans. • Fumar la pipa de la pau: ritual cerimonial de reconciliació. Recordatoris i enllaços • Inscripcions “Crit per les Dones Afganeses”: critvirtual.com • “Destapes Sant Just”: destapesantjust.com • Meteo en 3 dies i dades locals: radiodesvern.com/el-temps • Info municipal i agenda: santjust.cat i radiodesvern.com

  • Just Blues del 16/11/2021 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 16/11/2021

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 16/11/2021 — 2001: Kubrick, HAL i la ciència-ficció; crítiques de Way Down i Eternals; Paul Newman per a Freixenet; Miquel Porter Moix - episode art
    Cinema sense condicions
    56'

    Cinema sense condicions del 16/11/2021 — 2001: Kubrick, HAL i la ciència-ficció; crítiques de Way Down i Eternals; Paul Newman per a Freixenet; Miquel Porter Moix

    Visió general Programa de "Cinema Sense Condicions" a Ràdio Desvern amb debat central sobre 2001: Una odissea de l'espai i una segona part d'entrevista al muntador i director Anastasi Rinos Martí. També hi ha crítiques ràpides d'estrena i recomanacions. • Interlocutors: Pep Armengol (conductor), Ignasi Juliacs, Andrea Martínez i el convidat Anastasi Rinos Martí. • Peça central: anàlisi profunda de 2001 (Kubrick/Clarke): definició de ciència-ficció, evolució i consciència, HAL 9000 i la IA, so i muntatge (el·lipsi de l’os a la nau), referències a Nietzsche i recepció. • Segona part: publicitat i cinema amb Rinos Martí, incloent el llegendari espot de Freixenet amb Paul Newman (1989) i el documental sobre Miquel Porter Moix. 2001: Una odissea de l'espai (1968) — Kubrick, Clarke i la gran fita del gènere Què és ciència-ficció i què no? • Distinció clau: ciència-ficció versus Space Opera. Exemples: Star Wars i John Carter com a Space Opera; steampunk (ex. Jim West) tampoc és ciència-ficció estricta. • Abans de 2001, el gènere era sovint menystingut com a sèrie B; Kubrick el dignifica estètica i conceptualment. Origen del projecte i antecedents • Kubrick contacta amb Arthur C. Clarke (1964) per “posar el gènere en majúscules” i s’inspira en el relat The Sentinel (El sentinella). • Referència a Things to Come (1935), film amb voluntat d’explicar l’evolució humana, que Kubrick no aprecia pels límits tècnics però que il·lumina l’ambició del projecte. Evolució, monòlit i consciència • Eix de la ciència-ficció: l’ésser humà i la seva evolució. El monòlit com a catalitzador de coneixement: l’eina serveix per matar i per alimentar-se, accelerant el salt evolutiu. • Hipòtesis: desenvolupament cerebral associat a la dieta carnívora; dubtes sobre l’origen exterior de la vida (contrast amb Prometheus). HAL 9000 i la intel·ligència artificial • HAL com a producte humà que, per neuròsis i error, desencadena el caos. • Pregunta vigent: les màquines poden arribar a controlar-nos? El film anticipa el debat sobre autoconsciència i límits de la IA. "HAL provoca el caos, però no per maldat intrínseca; entra en una fase d’angoixa i deformació perceptiva." So, muntatge i referents filosòfics • 2001 és gairebé cinema mut modern: imatge i so com a pilars. L’ús de Strauss (Richard i Johann) és essencial; l’obertura amb "Així parlà Zaratustra" connecta amb Nietzsche i el superhome. • L’el·lipsi de l’os a la nau: la més famosa de la història. Comentari tècnic sobre el tall sec (no morfing) i el seu impacte conceptual (4 milions d’anys en un tall). • Innovació tècnica: lents especials, disseny de producció meticulós; la dècada següent, Kubrick popularitza l’Steadicam a El resplandor amb solucions de càmera a ras de terra. Recepció i llegat • Estrena tibant i posterior èxit generacional: el tram psicodèlic (“porta de les estrelles”) atreu el públic jove i converteix el film en obra de culte. • Novel·la vs film: Clarke explicita la transcendència (sers que evolucionen de corporalitat a màquina i a energia); la habitació del segle XVIII com a projecció mental de Bowman. Kubrick pensador • Lliure albir i moral: "És necessari que l’home tingui la possibilitat d’escollir entre el bé i el mal, encara que finalment es decideixi pel mal; privar-lo d’això és convertir-lo en una cosa menys que humana, una taronja mecànica." • Existencialisme: davant el "gran silenci" de Déu i de l’univers, cal inventar el sentit de la vida. • Projectes no filmats que mostren la seva ambició: Napoleó (més de 300 llibres) i la idea d’una Ilíada impossible de finançar en aquell moment. Crítiques i novetats Festival L’Alternativa • Inici del festival, amb més de 120 peces entre llargs i curts. Es promet seguiment i recomanacions. Way Down (heist al Banc d’Espanya) • Gran pressupost i acabat tècnic solvent, però sense innovació: ecos d’Ocean’s Eleven i “segell Netflix” (polida però formulaica). • Apunts de guió: cambra forta pseudo-victoriana sofisticada; José Coronado com a cap de seguretat de mà dura. • Guionistes solvents (Coppel, Gaztambide) però resultat ple de tòpics i girs previsibles. Eiffel • Producció francesa lluent però amb dependència digital evident en la recreació de la Torre Eiffel; més aparador que emoció. Eternals (Chloé Zhao) — debat • Valoració d’Andrea: diferent dins Marvel, més reflexiva i coral; primera meitat densa per presentar personatges, segona més d’acció; toc autoral de Zhao. • Escepticisme d’Ignasi amb els superherois (“maies”) però reconeixement de peces puntuals (ex. Soldat d’Hivern) i la sèrie Agent Carter. "No és les típiques de Marvel amb hòsties constant; parla, fa pensar i desenvolupa millor la història." Entrevista a Anastasi Rinos Martí De la publicitat al gran espot de Freixenet amb Paul Newman (1989) • Entrada a la publicitat per encàrrec puntual i dècada intensa de spots; Freixenet i la tradició de grans figures. • Producció a Kansas City: inesperada nevada fa caure l’arbre de 25 m previst; solució: trasllat a un pavelló de bàsquet amb fons negre. • Trobada amb Paul Newman en rodatge d’Mr. & Mrs. Bridge (Ivory): proximitat i humor de l’actor. • Anècdota clau: Newman llença el guió — "No necessito cap guió, faré el que tu em diguis." — però després arriben 27 preses per dir la frase en castellà; es manté la veu original, malgrat pressions per doblar. • Complicitat final: foto signada — "to the best director" — i relació càlida durant 5 dies de rodatge. Aparició i forta impressió de Joanne Woodward. Miquel Porter Moix — el documental i el llegat • Documental dirigit per Rinos Martí: "Benvinguts a la República de la Llibertat i el Bon Humor" (Filmin). Perfil d’un pilar del cinema català (historiador, docent, divulgador). • Idea-força del film: "A aquesta vida no es pot fer res sense amor" — amor a la feina, a l’ensenyament i al cinema. Projectes i ofici • Rinos Martí continua en documentals: preparació de nous projectes i muntatge actual d’un film de Pere Joan Ventura. • Mirada de muntador al servei del relat; col·laboracions amb Vigas Luna, Francesc Bellmunt, Gonzalo Herralde, Jordi Cadena, entre d’altres. Tancament i pròxim programa • Recomanacions: La Puerta del Lado (Daniel Brühl) i La cordillera de los sueños (Patricio Guzmán), que completa la trilogia amb Nostalgia de la luz i El botón de nácar. • Proper convidat: Marcus J.G.R., compositor d’El ventre del mar (Agustí Villaronga).