
Empanada Cultural del 26/4/2020 — Epidèmia Cultural: Sant Jordi (orígens i debat), pornografia com a cultura, i Resident Evil (remakes) en temps de confinament
Context i to del programa "Això no és un simulacre. El que esteu a punt de sentir és Epidèmia Cultural." Programa especial en ple confinament: l’equip rebatega l’espai com a "Epidèmia Cultural" i aprofita Sant Jordi per discutir què entenem per cultura, fent un viatge que va de la tradició de llibres i roses a la televisió i el VOD, passant per la pornografia com a expressió cultural, fins a una secció d’història sobre l’origen de la diada i, finalment, una anàlisi dels remakes de Resident Evil. Punts clau del debat Sant Jordi i el concepte de cultura Crítica a la visió reduccionista "cultura = llibres". Defensa que la televisió/streaming també és cultura (Netflix, YouTube) i pot generar la mateixa profunditat reflexiva que un llibre. Exemples: The Midnight Gospel (animació filosòfica i emocional), After Life (maduresa i dol), ponts amb lectures com Pedro Páramo o El coronel no tiene quien le escriba. Pornografia com a cultura A partir del docu Circus of Books (llibreria porno gay), es defensa que el porno és cultura (de gènere, classe i estatus), pot ser evasió o profunditat. Revelació personal: un dels conductors va dirigir pel·lícules pornogràfiques en realitat virtual; relectura d’aquesta etapa amb valor cultural. Debat obert: límits entre erotisme i pornografia, censura i classificacions (X, PG-13), cas Deep Throat, i la persistència del prejudici. Història i llegenda de Sant Jordi La rosa (Barcelona, s. XVI) precedeix el llibre, que s’hi afegeix el 1927 (Vicente Clavel) amb objectiu de fomentar la lectura. Del 7 d’octubre (naixement de Cervantes) al 23 d’abril (la seva mort; també Shakespeare i Inca Garcilaso). Des de 1995, UNESCO: Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor. Sant Jordi com a màrtir sota Dioclecià (303 dC), expansió del culte i mitificació via la Llegendàuria (Leyenda Áurea) — un “Netflix medieval” d’hagiografies. El drac com a símbol del mal (arrel cristiana, serpentí), amb variants culturals (Orient vs Europa). La creu de Sant Jordi s’associa a molts territoris i també ha estat reaprofitada per moviments nacionalistes. Barcelona: Santa Eulàlia vs la Mercè (patronatges, calendari, clima, memòria festiva) i el paper de la agiografia. Indústria cultural en confinament "Boosts" cíclics a la lectura, cinema, teatre, música. Debat sobre llibre físic vs digital: la lectura no mor, canvia el format; la preservació dona valor a l’objecte. Preocupació per la "competició de gratuïtat" i la sostenibilitat dels creadors. Videojocs: Resident Evil (remakes) Capcom i la seva IP més icònica: del survival horror clàssic a remakes moderns (Resident Evil 2 i 3). Canvis clau: càmera fixa → tercera persona; mapes contínus; gestió d’escassetat de bales; ús d’enginy (el ganivet i speedruns); Diferències d’IA entre zombis (RE2 més torpes vs RE3 més conscients). Disseny de so i doblatge excel·lents; presentació de Nemesis i persecució (contrast amb Mr. X/Tyrant del RE2). Debat "remake vs remaster vs reboot": val la pena quan hi ha aportació i reimaginació (ex.: Final Fantasy VII Remake com a meta-relectura del material original). Mirada a futur: desig de remakes de Code Veronica i Dino Crisis; cautela amb RE4 (ja fundacional) i amb desviacions massa d’acció (RE5/6). Moments destacats Frase polèmica/central: "La pornografia també és cultura." Relectura de Sant Jordi: de màrtir històric a mite medieval reforçat per l’hagiografia; el 23 d’abril uneix amor (rosa) i cultura (llibre) sota sol primaveral. Pont cinema–videojocs: La porta com a recurs dramatúrgic/immersiu (tensió i expectativa), de Lubitsch a Resident Evil. En videojoc, l’usuari és part activa: la decisió d’obrir-la o no és part de la mecànica i del terror. Temes principals (resum executiu) Sant Jordi: història, simbologia i debat sobre què regalar. Defensa de noves formes de cultura: tele/streaming, videojocs i, sí, pornografia. Hagiografia i llegenda: Leyenda Áurea, drac i creu de Sant Jordi. Cultura en crisi: gratuïtat, sostenibilitat i el valor del format. Resident Evil (remakes): mecàniques, disseny i dilemes dels remakes. Conclusions La cultura és plural: llibres, sí, però també audiovisual, videojocs i expressions marginals o menystingudes. Els remakes tenen sentit quan actualitzen i reinterpretan; si només calca, perden raó de ser. Sant Jordi és un cas d’estudi de com la tradició es construeix i es renova — un equilibri entre amor i coneixement que continua viu, fins i tot en confinament.












