Tots els episodis

30527 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

13801-13824 de 30527
  • Empanada Cultural del 3/11/2019 — Especial Halloween: la mort al cinema (The Long Walk), Blasphemous i la culpa, i pallassos — amics o enemics? - episode art
    Empanada Cultural
    57'

    Empanada Cultural del 3/11/2019 — Especial Halloween: la mort al cinema (The Long Walk), Blasphemous i la culpa, i pallassos — amics o enemics?

    Introducció Avui, a l’especial de Halloween d’Empanada Cultural, els conductors barregen humor i terror per explorar com la cultura pop tracta la mort, la culpa i els pallassos. Entre bromes lingüístiques sobre el “guassó” i el “rises”, marquen el to d’un episodi on el gènere de por serveix per buscar emocions fortes i reflexionar sobre el nostre imaginari col·lectiu. "La culpa... la culpa de verdad la tiene el cine, amigos míos." Cinema: la mort, el temps i The Long Walk (Laos) Eixos principals La mort com a motor narratiu i terapèutic: el cinema explica el trànsit entre vida i mort, més enllà del susto. Globalització de rituals: de Halloween a “Coco”, es difuminen fronteres simbòliques i festives. Diferència cultural: mirar cap a Àsia per trobar visions noves del més enllà. The Long Walk (Laos, dir. Mattie Do) Premissa: Un home septuagenari, capaç de parlar amb els morts, viatja al passat per alterar el seu destí i el de la seva família. Fantasma pont: una figura silenciosa i corpòria connecta passat i present, articulant viatges temporals. Muntatge altern: present i infantesa s’entrellacen com un puzzle; el film defuig la línia recta del temps i proposa capes i bifurcacions. Tema central: la causalitat de les accions i l’acceptació del que és inevitable. "Nuestra obligación como seres humanos es aceptar lo inevitable." Imatge i món Rural futurista: Laos s’hi mostra rural però amb detalls de futur (pagaments amb xip subcutani), creant una contradicció potent entre context i tecnologia. Toc de gènere: fantasia i viatge temporal amb ressonàncies líriques (debats amb Ghost Story o A L’Loro/Elio 3), però arrelat a una mirada terrenal. • Viatges en el temps com a temptació de “jugar a ser Déu”. • La mort com a presència activa i no només metàfora. • El pes de la culpa generada per alterar el destí. Videojocs: Blasphemous — culpa, penitència i pixel art (Sevilla) Per què destaca Estètica i imaginari: pixel art exquisit amb iconografia del catolicisme andalús (Setmana Santa, capirots, botafumeiros, altars-checkpoints). Tò sinistre: cristianisme extrem, automortificació i terror simbòlic. Mecàniques i metàfora: el combat fa mal també al penitent; l’espasa “Mea Culpa” té punxes al mànec — cada cop és dolor i expiació. "Solo el penitente pasada." Sistema de joc (Metroidvania) Exploració + backtracking: habilitats que obren rutes anteriors, disseny ple de detalls i pistes ambientals (p.e., sang al terra per activar una porta fent-te mal). Culpa com a recurs: en morir perds “fragments de culpa” que cal recuperar; la redempció passa pel dolor (baixar vida per pujar “fervor”). Referents: Dark Souls/Bloodborne (cicle mort-resurrecció), Hollow Knight, Metal Slug; debat sobre la mort al videojoc i el que proposa Death Stranding (Kojima). • Terror teològic: penitència, flagel·lació i salvació a través del sofriment. • Disseny i artbook: 200 pàgines de creació iconogràfica i folklore reinterpretat. • Identitat local universalitzada: el que és “nostre” es percep com a exòtic fora (capirots vs. Ku Klux Klan). Cultura: Pallassos — amics o enemics? Rant inicial i diagnosi "No. Així no. Prou." "No feu por… Feu pena." Crítica a la moda de disfressar-se de Joker o Pennywise: convertir el pallasso en tòtem de Halloween és poc original i redueix una figura amb història complexa. D’on venen els pallassos De l’harlequí, el bufó medieval i els còmics grecollatins; “pallasso” ve d’“pagliazio” (home de palla). De sàtira política i social a entreteniment de circ per a infants; es dilueix la càrrega crítica. Coulrofòbia i cultura pop Por als pallassos alimentada pel cinema i casos reals: It (Stephen King), Poltergeist, Zombieland. John Wayne Gacy (“Pogo”) com a arquetip criminal. Darrere la por, prejudicis i enveja d’una figura que fa riure i desafia la gravetat del ser. "És culpa de la nostra por infundada i dels prejudicis." • Reivindicació final: el pallasso no ha fet res per merèixer la demonització. • Sense pallassos, sense riure: advertiment en clau electoral i social. Tertúlia: Festival Asiàtic, Aika i Parasite Asian Film Festival (Casa Asia) Repassada a la programació i a Aika (Sergei Dvortsevoy): migració femenina a Moscou, fred existencial i realisme social; premi a Cannes per a la protagonista (Samal Yeslyamova). Parasite (Bong Joon-ho) Verdict: molt bona, construcció impecable i canvi de gènere fluid (de comèdia a thriller social). Tema: qui és el paràsit? La família que sobreviu a qualsevol preu o l’1% que viu de la resta? Debat: final potser massa explícit; força en la metàfora de classe. Agenda i recomanacions Festivals i projeccions Terror Molins (8–17 nov) i Fantàstik Granollers (8–10 nov). Estrenes: Ventajas de viajar en tren (8 nov) i El hoyo (El Hoyo), guanyadora a Sitges. Sèries Matèria Oscura (His Dark Materials) — HBO (4 nov). The End of the F***ing World T2 — Netflix (5 nov). Videojocs Song of Horror (terror espanyol), Red Dead Redemption 2 a PC (5 nov), Death Stranding (8 nov). Metroid Prime 4 i seqüela de Hollow Knight, al radar. Local Novembre literari i feminista de Sant Just (Maite Carranza, Gemma Ruiz, Najat El Hachmi, M. Àngels Cabré, i més). Cloenda Cançó final dedicada als “pallassos” i comiat amb ironia política. Recordatori que l’humor i el terror conviuen i que la cultura és el millor espai per mirar-nos —amb por, però també amb riure— al mirall.

  • Babilònia del 31/10/2019 — Castanyada, fotografia i desinformació; In-Edit i Saló del Manga; ressenyes de Yesterday, Viaje al cuarto de una madre, Joker, Dark Water, Diecisiete i La biblioteca dels llibres rebutjats - episode art
    Babilònia
    56'

    Babilònia del 31/10/2019 — Castanyada, fotografia i desinformació; In-Edit i Saló del Manga; ressenyes de Yesterday, Viaje al cuarto de una madre, Joker, Dark Water, Diecisiete i La biblioteca dels llibres rebutjats

    Panorama general de l’episodi Especial Castanyada/Halloween amb conversa distesa sobre panallets i sostenibilitat, i un recorregut cultural que combina fotografia, llibres, agenda (In-Edit i Saló del Manga) i un bloc potent de cinema: ressenyes i debats sobre Yesterday, Viaje al cuarto de una madre, Joker, el terror japonès de Dark Water, Diecisiete i La biblioteca dels llibres rebutjats. "Has de dedicar un temps a aprendre l’ofici d’informar-te bé" — idea clau del llibre sobre desinformació comentat al programa Castanyada i cultura popular Halloween i panallets: entusiasme per la tradició, però alerta al preu dels pinyons i a l’impacte ambiental dels envasos. To amable i d’actualitat lleugera per donar pas a un programa carregat de cultura. Fotografia i música: una mirada al passat Exposició “Fotografies abans del rock’n’roll” (Francesc Fàbregas) Visita recomanada a una mostra que recull cantants i escenes d’abans de l’era del rock’n’roll. Valoració: coherència curatorial gràcies a subtítols i context, i interès històric per les imatges i el seu relat. La fotografia dins de l’art i el fotoperiodisme Debat sobre la fotografia com a art menor vs. disciplina artística plena quan hi ha discurs i mirada. S’esmenten vessants: simbòlica, avantguardes, urbana, eròtica/pornogràfica, i fotoperiodisme (World Press Photo com a referent). Reflexió sobre l’era del mòbil i Instagram: abundància d’imatges que demana més criteri i “ull” que tecnologia. Lectura crítica de la desinformació Llibre: “Los siete hábitos de la gente desinformada” (Marc Argemí) Tesi central: ens desinformem per vocació; busquem contingut que reafirma el que ja pensem (illes/eco cambres). Conceptes clau: Cunyadisme (la primícia i “saber-ho tot” a qualsevol preu) Fake news com a eina política i mediàtica aprofitant la manca de temps per contrastar Paper dels fact-checkers Proposta: educació informativa proactiva — dedicar temps a aprendre a contrastar, analitzar i superar biaixos. Agenda: música i cultura japonesa Festival In-Edit (Barcelona) Documentals musicals de qualitat (rock, pop, escenes culturals), sessions assequibles i diverses seus de cinema. Saló del Manga Fenomen de masses amb cosplay, tallers (bonsai, origami) i cultura pop japonesa. Observació: boom del japonès (idioma i viatges) en generacions joves, sovint per passió més que per utilitat pràctica. Cinema: ressenyes i debats Yesterday (Danny Boyle) Premissa: una apagada global “esborra” els Beatles del món; un cantautor recorda les cançons i salta a la fama. Punts forts: idea brillant, cançoner irresistible, Lily James encertada. Crítica: To suau i ensucrat; es troba a faltar el punt “psicotrònic” habitual de Boyle. Protagonista (Himesh Patel) amb registres limitats per a l’arc que demana el personatge. Subtrama romàntica amb dinàmiques antiquades. Viaje al cuarto de una madre (Celia Rico) Drama íntim de dol i maduració (mare-filla) en espai domèstic; el poble de Constantina (Sevilla) dóna atmosfera. Metàfora preciosa: la mesa camilla com a tercer personatge (calor, recolliment, complicitat). Interpretacions excel·lents (Lola Dueñas, Anna Castillo); reconeixements (Gaudí, Sant Sebastià). Comentari d’exhibició: experiència de CineBaix (Sant Feliu) i anunci de la Mostra de Cinema de la Mediterrània (8–18 nov). Joker Debat obert: recepció dividida. Per a alguns, exageració de la problemàtica mental i to que no ajuda a aclarir-la. Joaquin Phoenix: part de l’audiència percep sobreactuació (balls, gestualitat), d’altres ho veuen coherent amb el personatge. Comparacions amb Nicholson i Ledger, i amb els Batman clàssics vs. el retrat independent/realista. El zorro de los océanos (John Wayne) i submarins al cinema Clàssic d’aventures navals amb capità alemany anti-nazi; detall destacat: lideratge col·laboratiu (enginyeria i recursos com el carbó/fusta). Apunts ràpids sobre Das Boot i La caza del Octubre Rojo. Dark Water (Hideo Nakata) Emblema del J-horror: espais urbans grisos i deshumanitzats, aigua com a símbol malign omnipresent, i fantasmagoria infantil. Barreja d’angoixa lenta amb tendresa trista; final no feliç a l’estil japonès. Diecisiete (Daniel Sánchez Arévalo) Road movie emocional amb teràpia de gossos i un jove amb dificultats d’empatia; Biel Montoro destaca. Premissa bona, però estructura repetitiva i amb menys volada del que s’esperava del director. La biblioteca de los libros rechazados (Rémi Bezançon) Comèdia literària basada en David Foenkinos: un manuscrit rebutjat esdevé èxit i s’investiga la veritable autoria. Fabrice Luchini i Camille Cottin: química d’antagonistes que diverteix; sàtira del món editorial i el xoc “província vs. París”. Cloenda Avanç: proper comentari de The Tale. Tancament musical amb els Beatles.

  • Entrevistes de la Plaça Mireia del 31/10/2019 — Sagar-ho presenta «Mentires»: identitat catalan-uruguai, cúmbia electrolatina i un debut amb èxit global - episode art
    Entrevistes de la Plaça Mireia
    14'

    Entrevistes de la Plaça Mireia del 31/10/2019 — Sagar-ho presenta «Mentires»: identitat catalan-uruguai, cúmbia electrolatina i un debut amb èxit global

    Resum Entrevista a la cantant i intèrpret Sagar-ho (Sabrina García Rodríguez) sobre el seu debut amb la cançó «Mentires», el seu recorregut vital entre Uruguai i Catalunya, les influències musicals, el procés creatiu amb productors, l’impacte a plataformes digitals i els seus plans imminents (videoclip i noves cançons). "Al son de tus mentiras voy bailando..." "Em sento catalan-uruguai" Punts clau Identitat i trajectòria: Nascuda a Montevideo (Uruguai), criada a Florida fins als 12 anys i posterior arrelament a Sant Just (Barcelona). Es defineix com catalan-uruguai. Nom artístic: Sagar-ho (joc amb inicials dels cognoms) per a la música; com a actriu també fa servir Sabrina Garo. Estil musical: Electrolatino cumbiero, amb arrels de cúmbia i influències de folklore uruguaià, reggaeton, hip-hop, flamenc i rumba. No és reggaeton pur. Procés creatiu de «Mentires»: Desenvolupada amb Red Star Music (Estela i Marcos) a partir d’un “esquelet” de tema; Sagar-ho hi aporta la seva interpretació com a punt fort. Producció cuidada amb guitarres i capes instrumentals. Impacte digital: Aproximadament 600.000+ reproduccions a Spotify i prop de 8.000 a YouTube en dos mesos. Sonant a ràdios d’Uruguai i a Ràdio d’Esvern. La cançó ha inspirat coreografies fins i tot a Rússia. Videoclip: En fase final amb teaser de 20 segons i estrena imminent. Direcció/producció amb Antonio Olmos. Xarxes i presència: Perfil dedicat a Instagram: Sagaro. També a YouTube i altres plataformes. Futur: Reunions amb productors per a nous llançaments i col·laboració amb compositor/pianista amic. Explora escriptura pròpia i possibles fusions d’estil. Perfil de l’artista Formació i escenari: Animació turística i art dramàtic; experiència en shows, improvisació i interpretació (match d’impro). La interpretació és el seu distintiu. Herència familiar: Tradició artística per part de la mare: tieta amb grup de cúmbia, oncle cantant de folklore, familiars a la ràdio. Referents: Admira Rosalía pel seu recorregut i producció. La cançó «Mentires» Gènesi: Red Star Music li presenta la base; Sagar-ho connecta amb l’estil i hi suma matís interpretatiu a l’estudi. So i influències: Electrolatino cumbiero amb aire uruguaià. L’enganxosa fa que entri a llistes i funcioni a classe de ball. Disponibilitat: iTunes, Google Play, Deezer, Spotify, Apple Music, Amazon, Tidal, YouTube, entre d’altres. Videoclip i promoció Teaser de 20'' a Instagram i estrena del videoclip oficial en breu. Equip: Direcció i producció amb Antonio Olmos. Enfoc creatiu en plans, vestuari i maquillatge dissenyats per l’artista i l’equip. Futur i procés creatiu Nous temes: Tornada a l’estudi amb productors; sessions de composició amb pianista/compositor. Exploració d’estil: Obertura a fusions i a trobar el camí propi entre les seves múltiples influències. Visió interpretativa: Fer seva cada cançó per mantenir la credibilitat i la connexió emocional amb el públic. On seguir-la Instagram: Sagaro YouTube i streaming: «Mentires» disponible a les principals plataformes.

  • La Plaça Mireia del 31/10/2019 — Especial Castanyada: Notícies locals, 60 anys d’Astèrix i Saló del Manga, entrevista a Sagaro i estrenes de cinema (amb especial de terror) - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 53min

    La Plaça Mireia del 31/10/2019 — Especial Castanyada: Notícies locals, 60 anys d’Astèrix i Saló del Manga, entrevista a Sagaro i estrenes de cinema (amb especial de terror)

    Resum general Programa especial de tarda dedicat a la Castanyada i Halloween amb una combinació d’actualitat local, cultura pop i música. Els moments clau inclouen: titulars amb Imanol López, un bloc extens de còmics amb èmfasi en els 60 anys d’Astèrix i el 25è Saló del Manga de Barcelona, una entrevista musical a Sagaro (Sabrina García Rodríguez) pel seu debut “Mentires”, i un tram final de cinema amb estrenes destacades i un especial de pel·lícules de terror per al pont. "Bona castanyada i bon Halloween!" — to de celebració durant tot el programa Titulars i actualitat (amb Imanol López) Punts clau • 10N – Inici de campanya abreujada: la campanya de les eleccions generals arrenca a mitjanit amb durada reduïda (8 dies) per reforma de 2016; menys subvencions, topalls de despesa i espai públicitari. • Premi al Refugi antiaeri de Sant Just: reconeixement de la Generalitat per un projecte de memòria històrica que utilitza 3D i experiències immersives (inclosa realitat virtual) i col·laboració d’artistes locals. • Soterrament de les vies a Sant Feliu: adjudicació a Acciona (més de 62,6 M€) i termini de més de 3,5 anys; transformarà l’estació (desapareix l’actual bar de l’estació) i cosirà la ciutat. • Costumari de Castanyada: conversa distesa sobre castanyes, moniatos, muscatell i vi calent (consells de cocció i tradició popular). Cultura i còmics (amb Josep Maria) 25è Saló del Manga i exposició Osamu Tezuka • Saló del Manga a Fira de Barcelona; entrada reduïda al MNAC (exposició d’Osamu Tezuka, el “déu del manga”) per als visitants del Saló. 60 anys d’Astèrix: orígens, èxit i llegat • Naixement a la revista Pilote (1959): René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix) creen un antiheroi gal i el seu univers satíric. • De serial a àlbums (des de 1961) i èxit immediat a França; anàlisi del to humorístic, documentació històrica i crítica social. • Després de 1977 (mort de Goscinny), Uderzo continua (8 àlbums); etapa recent amb Jean-Yves Ferri i Didier Conrad. Opinió: els clàssics de Goscinny mantenen el llistó més alt. • Cinema: de les primeres animacions a Les 12 proves d’Astèrix, i actuació real amb Gérard Depardieu (Obèlix); nova entrega prevista ambientada a la Xina. Curiositats i llengua • Jocs de nom: Astèrix (de l’asterisc), Obèlix (de símbols tipogràfics), Panoràmix (pan + òrama), Idèfix (idees fixes), Abraracúrcix (cap del poblat). • Traduccions al castellà: Jaume Perich i Víctor Mora. Entrevista musical: Sagaro (Sabrina García Rodríguez) i el single “Mentires” Perfils i orígens • Catalanouruguaiana, 28 anys; formada en arts escèniques (actriu, ballarina); creix entre folklore uruguaià i música europea. “Mentires”: estil, procés i impacte • Estil: electro-latino amb base de cúmbia; tema produït per Red Star Music (Estela i Marcos). • Xifres: més de 600.000 reproduccions a Spotify i prop de 8.000 a YouTube en pocs mesos. • Videoclip imminent (teaser a Instagram); treball creatiu i interpretació vocal pròpia a l’estudi. Futur i xarxes • Preparant noves sessions d’estudi i explorant composició pròpia. • Instagram: sagaro (doble barra baixa al davant i al darrere). Cinema i estrenes (amb Carlos Penela – Latidos por el Cine) Estrenes destacades • Terminator: Destino Oscuro (Tim Miller): retorn de Schwarzenegger i Linda Hamilton; acció post “T2: El Judici Final”. • Doctor Sueño (Mike Flanagan): seqüela d’El resplandor amb Ewan McGregor com a Danny Torrance adult. • La trinchera infinita: drama d’amagatall durant dècades (Belén Cuesta i Antonio de la Torre). • Los Rodríguez y el más allá: comèdia familiar benèfica (repartiment coral) amb part de recaptació per a nens amb càncer. • Sorry We Missed You (Ken Loach): precarietat laboral i impacte familiar; premi del públic a Donosti. • Sin Filtro: comèdia dramàtica francesa sobre perdre els filtres després de la ceguesa. • Love Me Not: proposta surrealista i experimental. • L’Ovella Shaun: Granjagedon (Farmageddon): animació familiar per al pont. Especial terror: recomanacions per al pont • El resplandor (Kubrick): clàssic del terror psicològic i iconografia per a la història del cinema. • The Wicker Man (1973): folk horror britànic de culte (evitar el remake amb Nicolas Cage). • Get Out (Jordan Peele): sàtira social i horror modern intel·ligent. • Errementari (El herrero y el diablo): fantàstic basc amb llegendes locals i atmosfera poderosa. Agenda i tancament • El bloc de temps no s’ha pogut fer en directe; previsió a web i xarxes de la ràdio. • Avanç: dimecres vinent, entrevista amb Xavier Bax (president de CineBaix).

  • Justa la Fusta del 31/10/2019 — Sant Just: Campanya 10N reduïda, premi al Refugi Antiaeri 3D i Ruta del Tram (amb novetats del soterrament a Sant Feliu) - episode art
    Justa la Fusta
    2h 56min

    Justa la Fusta del 31/10/2019 — Sant Just: Campanya 10N reduïda, premi al Refugi Antiaeri 3D i Ruta del Tram (amb novetats del soterrament a Sant Feliu)

    Panorama del programa Avui dijous, 31 d’octubre de 2019, a «Just a la Fusta» (Ràdio Taspers 98.1), la franja inicial avança l’escaleta del matí i dona pas a música abans del bloc informatiu. Més endavant al programa (anunciat a l’inici): Promoció econòmica amb Raquel López Cuina amb Joan Targarona (Cuina Miracle) Benestar/Reiki amb Nicole Colangelo Teatre amb Maica Dueñas (recomanacions de cap de setmana) Notícies de Sant Just (bloc principal) Titular 1: Arrenca la campanya del 10N amb durada reduïda La campanya de les eleccions generals del 10-N s’inicia aquesta mitjanit i dura només 8 dies (en lloc de 15) per la reforma electoral del 2016. Mesures clau: −30% de subvenció pública per a campanya −50% del topall de costos i meitat d’espais de propaganda electoral en mitjans públics Calendari global escurçat: de 54 a 47 dies Vot exterior: els residents que ja van sol·licitar el vot el 28-A no han de repetir el registre en aquest termini curt. "Una campanya electoral que s’allargarà només durant vuit dies..." Titular 2: Premi al projecte del Refugi Antiaeri de Sant Just (3D i immersió) El projecte de difusió del refugi antiaeri de Sant Just, basat en noves narratives i experiències immersives 3D, és guardonat a les IV Jornades de Patrimoni Cultural de la Generalitat. La visita incorpora realitat virtual i obres d’art d’artistes locals. El jurat valora tecnologia, multimèdia i implicació comunitària. Es comenta la preservació de l’espai (parets d’argila, control d’humitat i aforament limitat) i que el projecte ha comptat majoritàriament amb fons europeus. "Les jornades... portaven per títol 3D i experiències immersives; li anava com un anell al dit." Titular 3: Ruta del Tram i mobilitat comarcal (novetats a Sant Feliu) Sant Just renova el conveni amb TramBaix, el Consorci de Turisme del Baix Llobregat i municipis veïns per a la Ruta del Tram: propostes culturals/patrimonials amb descomptes aprofitant el tramvia. Al municipi, s’hi inclouen el Refugi Antiaeri, l’edifici Walden, el Molí Fariner i s’hi afegeix El Mirador. Mobilitat vinculada: s’ha adjudicat el soterrament de les vies a Sant Feliu, que podria facilitar l’allargament del Tram dins el municipi. Termini d’obres previst: més de 3–3,5 anys. "Paciència, paciència." Clau i context Impacte local immediat: la Ruta del Tram reforça el turisme de proximitat i el patrimoni; el premi al Refugi consolida Sant Just en el mapa de patrimoni digital. Impacte a mig termini: el soterrament a Sant Feliu i la possible ampliació del Tram poden reordenar el trànsit i la connectivitat a l’entorn de Sant Just. Moments destacats "Ja ho veig, ja ho toco" (to distès a l’inici de programa) "Li anava com un anell al dit" (encaix perfecte entre temàtica 3D i el projecte del Refugi) "Paciència, paciència" (calma davant els terminis d’obra pública) Glosari exprés Ruta del Tram: itineraris culturals lligats al traçat del TramBaix, amb descomptes per a visites. Experiències immersives 3D: recursos digitals que envolten l’usuari en una recreació històrica (p. ex. realitat virtual). Topall de costos: límit legal de despesa en campanya electoral i propaganda.

  • 60 i més del 30/10/2019 — Alexandre el Gran, Rambla de Catalunya i viatges (Toscana, Kotor, Berlín) + Salut de la pell, força dels llagums i pauses productives - episode art
    60 i més
    57'

    60 i més del 30/10/2019 — Alexandre el Gran, Rambla de Catalunya i viatges (Toscana, Kotor, Berlín) + Salut de la pell, força dels llagums i pauses productives

    Panorama general Programa magazine amb múltiples blocs: història, urbanisme i ciutat, viatges, música, salut i nutrició i productivitat laboral. Un itinerari amè pensat per a oients curiosos que volen aprendre i gaudir. "Seixanta i més" ens acompanya amb cultura, salut i bones idees per al dia a dia. Biografia d’Alexandre el Gran Figura llegendària: regna prop de 13 anys i mor amb 33. Educat per Aristòtil, combina cultura i disciplina militar. Estratègia i conquestes: campanyes decisives (Grànic, Issos) contra Darios III; presa de Babilònia, Susa i Persèpolis; avança fins a Samarcanda. Govern i llegat: es proclama successor aquemènida, impulsa rituals, arts i esport; sospites de verí en la mort i funerals espectaculars. Barcelona: la Rambla de Catalunya Origen: antiga riera (Riera d’en Malla) coberta el 1887; esdevé boulevard entre Plaça Catalunya i Diagonal. Passeig i vida urbana: ombra generosa, terrasses i comerç de qualitat; fites: Toro assegut/Meditació i Girafa coqueta (Josep Graner). Festes: Fira de les Palmes i Sant Jordi. Arquitectura destacada: Can Serra (Puig i Cadafalch) i annex modern (Correa & Milà); Casa Pia (número 17) (Josep Vilaseca); Farmàcia Bolós (Antoni de Falguera) en edifici de Domènech i Estapà; Casa Fargas (Enric Sagnier); Casa Llorenç Armagol (Adolf Ruiz i Casamitjana); edifici de Josep Massó amb tribunes i vitralls; Casa de Dolors Vidal (Enric Sagnier). Patrimoni traslladat: l’església gòtica i claustre de la Mare de Déu de Montsió (avui parròquia de Sant Ramon de Penyafort). Escapades: Toscana, Kotor i Berlín Toscana (Vall d’Orcia) Paisatge UNESCO amb xiprers, camps i masies de pedra; girassols a la Vall d’Era i vinyes de Montalcino. Kotor (Montenegro) Vila emmurallada: portes medievals, plaça d’Armes, catedral de Sant Trifó i església de Sant Lluc. Pujada al castell de Sant Joan i fiord amb excursions en vaixell. Berlín Cultura i memòria: Porta de Brandenburg, Unter den Linden, Mur de Berlín (art urbà), Alexanderplatz i catedral. Gastronomia: menjar de carrer (strudel, salsitxes) i plats típics com el codillo. Ciutat de grans distàncies: millor bici o transport públic. Racó musical Òpera catalana «Marina» (Emilio Arrieta): famosa habanera per a baríton. Tancament amb la melodia «Summertime». Salut: hidratació cutània Diferència clau: pell seca (manca de lípids; tipus de pell) vs pell deshidratada (manca d’aigua; estat temporal, fins i tot en pells mixtes o grasses). Graus: de seca a xerosi. Factors: medi ambient, estacions, tensioactius agressius. Cures: neteja amb pH suau i sense fregar; hidratants amb ceramides, àcid hialurònic, pantenol; fotoprotecció. Hàbits: 1,5 L d’aigua/dia, evitar tabac, alcohol i excés de sol/vent/fred. Nutrició: la força dels llagums Beneficis: fibra, proteïna vegetal, control de colesterol i glucosa, vitamines i minerals. Varietats: mongetes, soja (fitoestrogens), azuki, fesols, cigrons, fenigrec, llenties, pèsols i faves. Econòmics i versàtils. Benestar de tardor Canvi d’hora: propicia activitats a casa (lectura, ràdio), fruita de temporada i fruits secs amb mesura; opció km 0. Gent gran: vacuna de la grip i passeig diari segons possibilitats. Feina: pauses i productivitat 5 minuts de descans per cada hora davant de pantalles, sense altres pantalles durant la pausa. Pauses actives (10-15’): estiraments, respiració i mobilitat. Beneficis: milloren l’ànim, relacions, creativitat i productivitat; redueixen estrès, fatiga i lesions. Millor moment: mig matí; afegeix micropauses cada hora. Alternatives: conversar, música, caminada breu. Comiat Salutació final i desig d’una bona jornada segons franja d’emissió.

  • Veus Parròquia del 30/10/2019 — Mort cristiana i esperança: eutanàsia, unció dels malalts, funerals i Tots Sants a Sant Just - episode art
    Veus Parròquia
    28'

    Veus Parròquia del 30/10/2019 — Mort cristiana i esperança: eutanàsia, unció dels malalts, funerals i Tots Sants a Sant Just

    Context i focus de l’episodi Espai “Mort i Vida” de Veus de la Parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern) amb la participació de mossèn Joaquim Rius. Es dialoga sobre la visió cristiana de la mort, la coherència de l’Església davant l’eutanàsia i les cures pal·liatives, els sagraments del final de la vida, els ritus funeraris i la vivència comunitària de Tots Sants. "Jo sóc el camí, la veritat i la vida"; Déu és Déu de vius i no de morts. Visió cristiana de la mort • La mort és un pas cap a l’eternitat, no cap a l’absurd ni al no-res. • El cristià viu l’enllaç amb Crist: si Ell ha ressuscitat, també nosaltres. • “Camí, veritat i vida” defineix una manera de viure: • Camí: una manera de fer i de caminar segons Jesús. • Veritat: allò que allibera i dona sentit. • Vida: orientació a la vida eterna. Idees clau • La fe i l’esperança donen sentit a la vida present i al trànsit final. • La ignorància sobre “com és” l’eternitat es viu amb esperança confiada. Eutanàsia, cures pal·liatives i dignitat • L’Església manté una coherència: defensa i respecte per la vida humana en tot moment. • Distinció important: • Cures pal·liatives/sedació per evitar sofriment al final: acceptables. • Eutanàsia activa: no acceptada per contradir el valor de la vida. • La decisió de “voler acabar avui” sovint neix d’una manca d’acompanyament i amor; l’entorn afectiu i les cures adequades canvien la vivència del final. Testimonis i sentit oferent • Sants i fidels han viscut la malaltia com una ofrena per amor a Déu i al món. • El bon acompanyament permet un comiat ple de pau i sentit. Providència, llibertat i el misteri del sofriment • Evitar una visió infantil de la providència: no cal “carregar a Déu” accidents o tragèdies (testos, accidents, Auschwitz…). • Hi ha responsabilitat humana i límits del món; Déu no és l’autor del mal. • Des del baptisme, Déu habita en nosaltres per l’Esperit, acompanya i orienta. • Hi ha morts viscudes amb gratitud i serenor, esperant la felicitat plena. “No sabem quan vindrà…”, per això el cristià viu en vigilància confiada i esperança. Sagraments en la malaltia i al final de la vida De l’“extremunció” a la “unció dels malalts” • No només per a l’últim moment: també per malalties greus, edat avançada o abans d’operacions. • Significa la proximitat i ajuda del Senyor en situacions de risc. Viàtic, confessió i comunió • El viàtic és la comunió de l’últim tram: el pa que alimenta per a l’eternitat. • Sovint es demana confessió i comunió; depèn de la sensibilitat religiosa de la família. Després de la mort: ritus i llocs • Respons: pregària amb Paraula de Déu, invocacions i aigua (símbol de vida), normalment sense eucaristia; es pot fer al tanatori o a la parròquia. • Funeral: eucaristia pel difunt; data flexible segons la família. • Preferència pastoral per la parròquia (millor ambient litúrgic) sobre el tanatori. • Respecte a la voluntat de la família: alguns només demanen respons; altres celebren funeral més endavant. Estil de prèdica i Paraula de Déu en funerals • Respecte a creients i no creients; evitar posar ningú en evidència. • Centrar-se en la vida més que en la mort: valorar-la, protegir-la i fer-la possible per a tothom. • Punt de trobada universal: dignitat de la vida humana i compromís perquè el món sigui millor. • Textos bíblics que sosténen l’esperança: • “Jo sóc el camí, la veritat i la vida.” • Visió final: “no hi haurà més plor, ni llàgrimes, ni dolor”. Tots Sants i vivència comunitària • Dies per recordar els difunts: visites al cementiri, flors naturals i pregària. • La parròquia organitza una pregària comunitària al cementiri (amb suport logístic de la funerària) i activitats com la coral. • Moment de germanor de poble: tots compartim la ferida de la pèrdua i l’esperança. Conclusions i aspectes pràctics • La mort del cristià és la mateixa biològicament, però és “especial” per la fe: es viu com a pas amb sentit cap a la vida eterna. • Aspectes econòmics: la funerària canalitza un donatiu (p. ex. 60 €) cap a la parròquia; el mossèn no entra en costos del servei funerari. “Dono gràcies de creure en la vida eterna, perquè sé que val la pena viure-ho tot al màxim de bé.”

  • Entrevistes de la Plaça Mireia del 30/10/2019 — El millor per als nostres fills: Secta The Family, límits de l’amor i la faceta musical de Viviana Zappa - episode art
    Entrevistes de la Plaça Mireia
    35'

    Entrevistes de la Plaça Mireia del 30/10/2019 — El millor per als nostres fills: Secta The Family, límits de l’amor i la faceta musical de Viviana Zappa

    Panorama general Entrevista a Viviana Zappa sobre l’obra de teatre "El millor per als nostres fills" (Tantarantana, Àtic 22), inspirada en la secta australiana The Family liderada per Anne Hamilton-Byrne, i conversa sobre els temes ètics i psicològics que travessen l’obra: el condicionament psicològic en l’educació, els límits de l’amor com a pretext de control i els paral·lelismes amb la criança quotidiana. La segona part incorpora la faceta musical de Zappa, amb el tema "Coração Vagabundo" i el projecte V&B, i un apunt sobre la seva participació en una sèrie local. Tanca amb una crida a assistir a l’obra i un butlletí informatiu. L’obra i la seva base real Fitxa i origen del projecte • Escrita per Elisenda Coll i dirigida per Simona Quartucci. • La idea neix quan Montse Folgado veu un documental sobre The Family i proposa portar-ne la història a escena; inicialment es plantegen improvisacions, però finalment Coll escriu un text complex i parcialment ficcionat basat en fets reals. La secta “The Family” (Austràlia, anys 60–90) • Liderada per Anne Hamilton-Byrne amb el suport del metge Raynor; disciplina extrema, especialment amb nens. • Pràctiques d’“iniciació” amb LSD i experiències psicotròpiques; fins i tot un hospital sota control de la secta. • La Sara (inspirada en la real Sara Moore) s’escapa i denuncia els maltractaments; posteriorment n’escriu les memòries. • Actualització: Hamilton-Byrne va morir el juny d’aquest any; havia estat anys en una residència per demència. "Només era amor, només amor" — l’argument recurrent d’Anne per negar qualsevol maltracte. Temes i preguntes clau de l’obra • L’obra explora amb crueltat i tendresa el condicionament psicològic en l’educació, i posa sota sospita la família i la societat com a formes que poden deformar la identitat, sovint "en nom de l’amor". • Preguntes centrals: on és el límit entre educar i dominar? Què justifiquem sota el paraigua de l’“amor”? • Paral·lelisme entre un model extrem (una secta) i microcomportaments quotidians en la criança que també poden condicionar. Repartiment i estructura • Viviana Zappa és l’Anne, la gurú; paper complex al qual l’equip dona capes d’humanitat. • Montse Folgado és la Sara; Javi Príncep és Roland (de nens i d’adults, es retroben i discuteixen el passat). Marta Genís fa de Margaret (tieta/educadora) i també de mare en un marc més arquetípic. • Raül Tortosa encarna tres papers: marit de la Sara (cameo), doctor de la secta (braç dret d’Anne en el subministrament d’LSD) i pare arquetípic. • Dramaturgia amb flashbacks i flash-forwards; dinamisme i desdoblaments d’actors. Recepció i impacte • La majoria de l’audiència surt remoguda tant per la història com per la reflexió final. • Algunes persones reaccionen a la defensiva ("no em diguis com he d’educar els meus fills"), però molts reconeixen petites coses que es poden canviar. Procés interpretatiu i metodologia • Per construir l’Anne, Zappa suspèn judicis i treballa des de la comprensió del personatge; procés llarg que inclou documentació i una hipòtesi escènica sobre el seu origen. • Referent tècnic: tècnica Meisner (formació amb Javier Galito-Cava). "Viure de veritat sota circumstàncies imaginàries" — principi clau de la tècnica Meisner. • Viviana, mare de tres fills, comparteix com l’obra li ha servit de mirall per evitar, en la mesura del possible, patrons de control disfressats d’“amor”. Faceta musical de Viviana Zappa • Escolta d’un fragment de "Coração Vagabundo" (presentació a Tallers de Música; YouTube). • Projecte V&B (abans, "Vivi and the Bobos"): banda de Sant Just d’uns 10 membres; versions de pop/rock en anglès (Amy Winehouse, U2, Suede, Oasis, Cranberries, Radiohead...). • Actuacions a festes de Sant Just i participació com a banda en un capítol d’una sèrie local ("Sant Just Fiber"); enregistren "Malagueña Salerosa" per a la B.S.O. de la sèrie. Informació pràctica • L’obra és a la Sala Àtic 22 del Tantarantana fins al 3 de novembre; algunes funcions ja exhaurides.

  • La Plaça Mireia del 30/10/2019 — Entrevista a Viviana Zappa (“El millor per als nostres fills”), Novembre Literari a la Biblioteca, titulars municipals i tertúlia de cinema de terror - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 52min

    La Plaça Mireia del 30/10/2019 — Entrevista a Viviana Zappa (“El millor per als nostres fills”), Novembre Literari a la Biblioteca, titulars municipals i tertúlia de cinema de terror

    Resum general del podcast Panorama del programa • Magazine en directe des de Ràdio d’Esvern amb obertura musical i sumari dels continguts. • Secció de titulars locals amb Imanol López, entrevista de la setmana, butlletins d’actualitat, espai de la Biblioteca Joan Margarit i tertúlia de cinema especial Halloween. "Viure de veritat sota circumstàncies imaginàries" — definició de la tècnica Meisner que comparteix la convidada. Titulars del dia (amb Imanol López) • Ajuntament: proposta de sol·licitar un préstec de +2 M€ a la Diputació (Programa de Crèdit Local) per rehabilitar la Sala Municipal de l’Ateneu i fer la 1a fase del nou pavelló de la Bonaigua. • Programa “3 més 6”: ajuts a empreses per formar i contractar 6 persones en atur; nova clàusula de manteniment del contracte durant 3 mesos un cop finalitzat el programa. • Economia: el Baix Llobregat, el Garraf i el Solsonès lideren el creixement 2018 (VAB +4%), per sobre de la mitjana catalana (2,6%). Baix Camp i Terra Alta, amb -0,3%. • Cultura i territori: renovat el conveni amb el TramBaix i el Consorci de Turisme per la “Ruta del Tram” amb descomptes per a equipaments culturals propers al traçat. • Toc de proximitat i humor: enquesta a xarxes sobre “quin dia és la castanyada?”, i nostàlgia televisiva amb el record de “10 més 2”. Entrevista de la setmana Convidada: Viviana Zappa (actriu i cantant, Sant Just) — protagonista d’“El millor per als nostres fills” a la Sala Àtic 22 del Teatre Tantarantana. L’obra i els seus temes • Trama inspirada en la secta australiana The Family (moviment New Age) activa entre els anys 60 i 90, a prop de Melbourne. • L’obra reflexiona sobre l’educació amb majúscules, el condicionament psicològic i els límits de “fer-ho pel seu bé”. • Es posa sota sospita família i societat com a possibles formes de deformar la identitat “en nom de l’amor”. "Només era amor" — el relat (i l’autojustificació) de la gurú per a pràctiques disciplinàries i abusives. Personatges i repartiment • Viviana Zappa interpreta Anne Hamilton-Byrne (la gurú), construïda com a antagonista complexa amb una capa d’“humanitat” per entendre l’arrel del mal. • Montse Folgado és la Sara (la nena que denuncia i fuig de la secta); Javi Príncep és en Roland (company de la secta, retrobat de gran). • Marta Genís encarna una de les “tietes” educadores i també la Mare arquetípica dins un “teatre dins del teatre”. • Raül Tortosa fa de metge (braç dret en subministrament de psicotròpics com LSD), i també del Pare arquetípic. Context real i procés creatiu • La història real inclou denúncies, drogues psicotròpiques i una investigació policial destapada per la Sara Moore. • L’autora Elisenda Coll parteix d’un documental (proposta de Montse Folgado) i escriu un text que combina fidelitat documental i ficció. • Direcció de Simona Quartucci. Estructura amb flashbacks/flashforwards i desdoblaments de personatges. Recepció i reflexions • El públic surt “remogut”; alguns se senten interpel·lats sobre la seva pròpia criança. • Viviana comparteix com, com a mare de tres fills, l’obra la confronta amb patrons heretats i decisions educatives. • Metodologia interpretativa: tècnica Meisner per imaginar circumstàncies i “viure-les de veritat” sense recórrer a memòria emocional. Faceta musical de Viviana • Projecte V&B (versions: Amy Winehouse, Radiohead, Cranberries, Oasis...), actuacions a festes locals (Mercat de Nadal, Festa del Comerç...). • Participació a la sèrie Sant Just Fiber (tema “Malagueña Salerosa” a la BSO). Butlletins d’actualitat (Catalunya Ràdio) i Sant Just Notícies Catalunya Ràdio — síntesi • Seguretat: reforç d’agents a BCN per la visita del Rei Felip VI (premis Fundació Princesa de Girona). • Universitats: la UAB s’afegeix a l’avaluació única per estudiants mobilitzats. • Inspecció de treball: 9.000 sancions (30 M€) i 13.000 llocs regularitzats. • AMB: pujada del 5% de la taxa metropolitana de residus (un concepte del rebut de l’aigua). • Banc Popular: Ángel Ron assenyala el successor per la fallida. • La Marató: rècord històric d’ajuts, 15 M€ per a 43 projectes (96 equips). • Esports: agenda de Lliga, Eurolliga i Champions (diferents disciplines). Sant Just Notícies — recordatori • Reitera els punts municipals clau: préstec a la Diputació, programa “3 més 6”, creixement comarcal i la “Ruta del Tram”. Biblioteca Joan Margarit — programació de novembre Activitats per a famílies i infants • Sessions per a nadons (0–14 mesos i 15–36 mesos): aforament reduït (15), inscripció una setmana abans, telèfon o presencial. • Bibliolab (inscripcions des del 4/11): - “Dibuixem amb la llum” (6–8 anys, 15/11): fan llanterna de colors i dibuixen a la foscor. - “Origami il·luminat” (8–12 anys, 29/11): papiroflèxia + circuits elèctrics lluminosos. • Passaport de la lectura (6–12 anys): inscripcions fins al 31/10, 96 infants apuntats; gomets per cada “viatge/llibre” i sorteig final d’una tablet. Novembre Literari (30/10–30/11) — en femení • Eix temàtic: literatura escrita per dones, protagonistes i veus femenines. • Agents implicats: Biblioteca, Can Llibreter, Can Ginestà, Institució de les Lletres Catalanes, Escola d’Escriptura local. • Activitats destacades: - Club de lectura “Argelaga” (Gemma Ruiz) i trobada amb l’autora (19/11). - Recital poètic Joan Margarit + Luis García Montero (12/11). - Club de lectura en anglès: Jane Austen, Pride and Prejudice. - Hora del conte “Ningú més que l’altre” (23/11): igualtat nenes-nens i trencar rols dels contes tradicionals. - Taula rodona final (27/11): Maria Àngels Cabré, Joa Alexander i Maite Carranza sobre literatura en femení. • Sortida al Liceu (desembre): Cavalleria Rusticana + Pagliacci; inscripcions presencials des del 4/11; xerrada prèvia de Pol Avinyó (4/12). Tertúlia de cinema (especial Halloween) Actualitat i indústria • Ben Affleck: recaiguda en l’alcoholisme; debat sobre el “Snyder Cut” de Justice League i decisions de Warner. • Robert Pattinson, nou Batman; expectatives per The Lighthouse. • Aquaman: opinions dividides sobre el to i la narrativa. Pel·lícules destacades • Joker: aclamat com a “pel·lícula de l’any”; Joaquin Phoenix, favorit als Òscars. • Clàssics del terror i del suspens: The Shining (Kubrick) i l’arribada de Doctor Sleep; Psycho i The Birds (Hitchcock); Night of the Living Dead (Romero). • Terrores moderns: Hereditary (atmosfera i mal rotllo sense abusar d’screamers); debat sobre The Conjuring i l’ús del “jump scare”. • Referències addicionals: The Omen (“La maldición de Damien”), Rosemary’s Baby (“La semilla del diablo”). "On és el límit?" — pregunta que travessa tant l’obra teatral com el cinema de terror: el control exercit “per amor” i la tensió entre protecció i domini. Cloenda i agenda de demà • Avanç del programa: entrevista a la cantant santjustenca Sabrina (single “Mentires”), secció de còmics amb Josep Maria i estrenes de cap de setmana amb Carlos Penela.

  • Entrevistes de la Justa del 30/10/2019 — 50 anys de l’Esplai de Sant Just i TOC en infants i adolescents: festa, comunitat i salut mental - episode art
    Entrevistes de la Justa
    28'

    Entrevistes de la Justa del 30/10/2019 — 50 anys de l’Esplai de Sant Just i TOC en infants i adolescents: festa, comunitat i salut mental

    Resum general de l’episodi Programa Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern). Dues parts principals: Entrevista a Pol Pérez i Maria Estrader (Esplai de Sant Just) sobre el 50è aniversari, el balanç d'activitats i la gran festa final. Secció de psicologia amb la Marta Tena sobre el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) en nens i adolescents: definició, símptomes, diferències amb rutines evolutives, prevalença, impacte i exemples. "50 anys no es compleixen cada dia" Entrevista: 50è aniversari de l’Esplai de Sant Just Any de celebració i activitats destacades Punts clau: • Excursió a Collserola (febrer) amb visita a masies i pícnic final. • Acampada familiar (maig) amb participació de famílies, infants, monitors i exmonitors. • Exposició-gimcana de 20 plafons pel poble sobre la història de l’esplai (50 anys), amb lletres amagades i accés al plafó 21 online com a “contrassenya final”. • Objectiu: activitat intergeneracional i de comunitat per recordar vivències i visibilitzar l’evolució de l’entitat. "Volíem que fos una festa per tothom... famílies, nens, monitors i exmonitors" La festa del 50è: programa i horaris (divendres 8 de novembre, Can Sagrera) Tarda (enfocada a infants i famílies): • 17.00 — Xocolatada gratuïta. • 18.00 aprox. — Activitats amb l’exmonitor Roger Cònsul. • Després — Concert de Xiula (animació infantil que també gaudeixen els adults). Vespre-nit (bloc juvenil i comunitari): • 20.00 — Inici del bloc festiu amb DJs (monitors i exmonitors) i participació del programa de la ràdio S’enxana Island. • 21.30 — Sopar amb música a càrrec de Miss Lupita (loops, guitarres, ritmes tropicals). • 23.00 — Concert de Cadet Versions. • 01.00 — Tancament amb DJs REC. Organització interna per comissions: • Comissió de barra; comissió de cartells i xarxes; comissió del sopar; comissió de grups de música. Balanç de participació i sentit de la celebració • Participació notable de famílies, infants, monitors i exmonitors durant l’any. • L’exposició de plafons va generar record i identitat (fotos d’arxiu, llocs emblemàtics del poble). • La festa vol ser cloenda del 50è i agraïment a totes les persones que han format part de l’esplai. Reptes i ideari: producte local i de proximitat • Redisseny de l’ideari: compromís amb el comerç local i producte de proximitat. • Barra 100% local: cervesa artesana, destil·lats del poble, refrescos catalans (Grincola, Refrescat), i begudes com Beguda de la Terra i Aigua de València — tot comprat al comerç del poble. • Objectiu: incorporar aquest enfocament com a nova manera de treballar de l’esplai. Secció de psicologia: TOC en nens i adolescents (amb Marta Tena) Definició i criteri d’interferència • El TOC es caracteritza per: • Obsessions: pensaments, imatges o impulsos intrusius i no desitjats que generen ansietat, culpa o vergonya. • Compulsions (rituals): conductes repetitives per neutralitzar el malestar o evitar un succés temut. • Criteri clau: ha d’interferir en el dia a dia (p. ex., arribar tard o perdre activitats per rituals com rentar-se les mans 50 cops). Símptomes més freqüents en infants • Obsessions: • Por a contaminació o malaltia. • Por a fer-ho malament o necessitat de perfecció. • Pensaments inapropiats (p. ex., fer mal als altres). • Compulsions: • Neteja i evitació de brutícia. • Repetició (esborrar i reescriure textos). • Comprovació (fer la mateixa pregunta repetidament). • Ordre (molèstia intensa davant el desordre; hores ordenant). • Moltes compulsions són similars en adults (p. ex., comprovar gas, porta, aigua). Diferenciar TOC de rutines normals i pors evolutives • És normal tenir rutines (menjar, dormir, joc) i canvien amb l’edat. • Al TOC, les rutines persisteixen més enllà de l’edat, s’intensifiquen i interfereixen. • Pors evolutives (no patològiques si són transitòries i adequades a l’edat): • 0–1 any: sorolls forts, alçades, separació. • Preescolar: ésser imaginaris, foscor, estar sol. • Infància: dany físic, mort, metges. • Preadolescència: crítica, fracàs, imatge, acadèmic, política/economia. • Adolescència: sexualitat, relacions, rendiment acadèmic, social. • Senyal d’alerta: quan una por es torna excessiva, repetitiva i limitant, pot esdevenir una obsessió. Prevalença, gènere i diferències amb adults • Prevalença estimada: • Primària: 4–5 alumnes per escola. • Secundària: prop de 20 alumnes. • Gènere: més freqüent en nens a la infantesa i en nenes a l’adolescència. • Un terç dels adults amb TOC van iniciar símptomes en la infantesa. • Infants sovint no reconeixen l’excés dels rituals i poden implicar la família (p. ex., maneres de rentar-se les mans o revisar deures). Impacte en el dia a dia i exemple • Conseqüències: • Estrès i discussió familiar; arribar tard; menys gaudi amb amics; afectació de l’atenció i el rendiment; fins i tot absentisme. • En més grans, por a “estar bojos” i amagar els símptomes. • Rituals a l’hora de dormir, menys son, irritabilitat o explosivitat. • Exemple compartit: nena que es canviava la roba unes 30 vegades al matí i arribava tard a l’escola — clar exemple d’interferència funcional. "Xiula ho peta molt" (sobre l’ambient familiar i festiu de la celebració)

  • Justa la Fusta del 30/10/2019 — Just a la Fusta: notícies, premsa i meteo; 50è de les Plaides, psicologia, vi de Can Mata i agenda de l’Ateneu — enregistrament amb bucle "Bona nit" - episode art
    Justa la Fusta
    2h 59min

    Justa la Fusta del 30/10/2019 — Just a la Fusta: notícies, premsa i meteo; 50è de les Plaides, psicologia, vi de Can Mata i agenda de l’Ateneu — enregistrament amb bucle "Bona nit"

    Panorama de l’episodi Emissió de Just a la Fusta (dimecres 30/10/2019). L’àudio comença amb la presentació i el sumari del dia, però el tram proporcionat conté sobretot falques i sintonies promocionals i, a partir d’un punt, un bucle repetit de "Bona nit" durant la resta de la gravació. Què s’anuncia avui (contingut previst) • Titulars de notícies locals amb Imanol López • Repàs de portades de la premsa • Predicció meteorològica amb Carles I, amb menció de rius, efemèrides i dies internacionals • Entrevista a les Plaides de Sant Just pel seu 50è aniversari • Secció de psicologia clínica amb la professional Marta Artena • Agenda cultural amb l’Albert Macià (president de l’Ateneu de Sant Just) • Secció de vi amb Astrid Goldstein del Celler de Can Mata • Efemèrides històriques amb Arnau Cònsul (Cal Llibreter) • Possibles continguts de castanyada i com fer panellets El que realment s’escolta a l’àudio • Salutació i sumari del programa (presentació de tots els temes) • Falques i sintonies promocionals del propi programa i d’altres espais • Seqüència llarguíssima en bucle amb la frase "Bona nit" repetida moltes vegades, sense contingut editorial Punts clau • L’àudio lliurat no inclou les entrevistes ni seccions promeses; només el sumari i promocions. • Hi ha una clara incidència tècnica: un bucle de "Bona nit" ocupa pràcticament tota la durada. • Els temes previstos posaven el focus en actualitat local, cultura, psicologia i tradicions (castanyada/panellets). • Es mencionen entitats i persones clau de Sant Just (Ateneu, Cal Llibreter, Celler de Can Mata). • Recomanació: cercar l’enregistrament correcte o una reedició de l’episodi per accedir al contingut real. Cites destacades "No marxeu!" "Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe." "Bona nit" Conceptes clau • Efemèrides • Dies internacionals • Agenda cultural • Magazín • Falca