Tots els episodis

30519 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

19081-19104 de 30519
  • Entrevistes de la Justa del 25/5/2017 — Pensions: estat i futur, reformes i fons de reserva; onada de calor i canvi climàtic al litoral - episode art
    Entrevistes de la Justa
    28'

    Entrevistes de la Justa del 25/5/2017 — Pensions: estat i futur, reformes i fons de reserva; onada de calor i canvi climàtic al litoral

    Resum general Programa amb tres blocs principals: una entrevista sobre l’"estat actual i futur de les pensions", la previsió del temps amb una onada de calor inusual al maig, i una tertúlia sobre canvi climàtic i l’erosió de les platges. 1) Pensions: estat i futur (entrevista a Mercè Gómez‑Seva, UGT) Context i importància social • El sistema públic de pensions és un pilar de l’estat del benestar i sosté moltes famílies sense altres ingressos. Fons de Reserva i èpoques de superàvit • Recordatori de superàvits de la Seguretat Social en etapes prèvies i creació (2000) del Fons de Reserva (la “guardiola de les pensions”) per afrontar cicles adversos i la jubilació massiva dels nascuts als 50–60. Reformes recentres i efectes • Crítica a les reformes impulsades pel Govern del PP: - Índex de revalorització (IRP) fixat al 0,25% anual i deslligat de l’IPC: pèrdua de poder adquisitiu quan la inflació supera aquest llindar. Exemple: si l’IPC puja un 3%, el pensionista perd un 2,75% de poder de compra. "l’índex de revalorització ... no revaloritza res" - Factor de sostenibilitat: fórmula que integra esperança de vida i variables econòmiques i que, segons l’entrevistada, redueix la quantia i n’endarrereix el cobrament. Governança i finançament • Denúncia d’incompliment de l’article 50 de la Constitució (garantia de pensions dignes). "l’Estat ha de garantir pensions dignes" • Canvi legal per retirar del Fons de Reserva més enllà del 3% anual: extraccions recurrents que han esgotat quasi el fons. • Dèficit de la Seguretat Social atribuït a la crisi i a polítiques laborals; en lloc d’aportar des del Pressupost, s’ha recorregut a crèdits (≈10.000 M€), incrementant l’endeutament. Propostes de l’UGT i missatge • Mesures clau per sostenibilitat real: - Ocupació estable i sous dignes per elevar cotitzacions i ingressos del sistema. - Revertir reformes que generen precarietat i incertesa. • Missatge: les pensions no estan “en perill imminent”, però si no es corregeix el rumb, les pensions futures seran més baixes i menys dignes. Mobilització i agenda • Esment d’una manifestació per pensions dignes (Plaça de Sant Lloma). • Anunci de la xerrada: divendres, a dos quarts de sis de la tarda, al Centre Social El Milenari, organitzada per l’Associació de Gent Gran de Sant Just, amb Mercè Gómez‑Seva (UGT). 2) El temps: onada de calor excepcional al maig Dades i situació actual • Temperatures molt altes per l’època a Sant Just: ja a primera hora, 28,2 °C (més que la màxima d’ahir, 27,8 °C). • Mínima nocturna tropical gairebé: 19,8 °C. • Humitats baixes, risc d’incendis i recomanació d’hidratació. Evolució properes hores i dies • Avui: possibles 29–30 °C i moltes hores per sobre de 27–28 °C (ambient d’agost tot el dia). • Demà divendres: lleu refrescada (màx. 26–27 °C), amb més núvols a la nit per un front molt descafeïnat. • Cap de setmana: 25–26 °C, enterbolit dissabte, sense pluges rellevants. • Inici de setmana vinent (dl–dc): nou canvi amb núvols i descens tèrmic; dimecres és el dia amb més números de pluja i màximes de 22–23 °C. • Des de dijous vinent: torna a pujar cap als 26–28 °C. 3) Tertúlia: canvi climàtic i litoral Debat sobre evidències i ritme del canvi • Discussió sobre si la calor és anòmala i sobre la naturalesa del canvi climàtic actual: - S’argumenta que, a diferència d’altres períodes històrics, el canvi actual és molt més accelerat (escala de dècades, no segles o mil·lennis). - Exemples d’impacte imminent: inundació de deltes (p. ex. Bangladesh), desgel, pèrdua de platges. Erosió, ports i sorres • Crítica a infraestructures (ports esportius, passeigs marítims) que trenquen la dinàmica litoral i retenen sorres a un costat mentre l’altre s’erosiona. • Recàrregues de sorra artificial: costoses i efímeres (la primera llevantada se l’endú). • Exemples: platja Llarga de Tarragona amb inundacions, trams on la sorra s’acumula d’un costat i desapareix de l’altre. Solucions, errors i adaptació • Referència al fracàs de superfícies de formigó (Fòrum) per relliscades i corrosió marina. • Alternatives d’adaptació citades: plataformes de fusta elevades (referents al Cantàbric) i gestió compatible amb la dinàmica natural. 4) Publicitat i serveis • Campanya de Mans Unides sobre el malbaratament alimentari i la fam. • Recordatori del 061 CatSalut Respon per orientar urgències abans de desplaçar-se. Idees clau • Deslligar les pensions de l’IPC provoca pèrdues acumulades de poder adquisitiu. • El Fons de Reserva pràcticament esgotat i substituït per crèdits a la Seguretat Social. • Onada de calor inusual al maig amb valors d’agost; lleu treva el cap de setmana i canvi a mitja setmana. • El canvi climàtic s’expressa en impactes costaners: erosió, regressió de platges i vulnerabilitat dels deltes.

  • Entrevistes de la Justa del 25/5/2017 — Acord per portar el tramvia per Laureà Miró i Carretera Reial entre Sant Just i Esplugues: calendari, inversió i impacte en la mobilitat - episode art
    Entrevistes de la Justa
    8'

    Entrevistes de la Justa del 25/5/2017 — Acord per portar el tramvia per Laureà Miró i Carretera Reial entre Sant Just i Esplugues: calendari, inversió i impacte en la mobilitat

    Resum Context i objectiu Formalització de l’acord per unir les parades de Reial (Sant Just) i Pont d’Esplugues pel traçat de la carretera Laureà Miró i la carretera Reial. Liderat per la Generalitat de Catalunya a través de l’ATM, amb implicació dels ajuntaments de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí. "Es fa justícia d'una cosa que tenia d'haver passat..." Actors i signatura Signen: Josep Rull (conseller), Josep Perpinyà (alcalde de Sant Just), Pilar Díaz (alcaldessa d'Esplugues) i Antoni Poveda. Motivació: tancar una reivindicació històrica i millorar la connexió del tramvia al Baix Llobregat. Què es farà i per què ara Encarregats: estudis d’explotació, projectes d’obra i plecs de clàusules per licitar. Canvi de posició d’Esplugues: acceptació del traçat amb plataforma compartida (tramvia + bus en un carril) i acord paral·lel per prioritzar el metro fins a Santa Magdalena. Beneficis principals Estalvi de 6–7 minuts de trajecte en transport públic pel traçat directe per carretera. Millora de la connectivitat amb la línia T3 i possibilitat d’allargament de la T2 fins a la Rambla de Sant Just. Impacte comarcal: també beneficia veïns de Sant Feliu i l’entorn. "Guanyar 6-7 minuts, que en transport públic és molt." Calendari i inversió Pressupost: ~24 M€ (inclou millores viàries per treure trànsit de la carretera d’Esplugues). Fase de documents: ~1,5 anys (estudi informatiu i mediambiental, explotació i plecs). Inici d’obres previst: finals de 2019 o inicis de 2020 (si es compleixen terminis). Relació amb el metro Compromís de dues parades de metro fins a Santa Magdalena (inclou Sant Joan de Déu): ~180 M€. El tramvia és més ràpid i econòmic per millorar la mobilitat a curt termini; el metro es manté com a prioritat estratègica d’Esplugues i reivindicació futura fins al Broggi (Sant Just). Transformació urbana i mobilitat sostenible Oportunitat per convertir la carretera Reial en un boulevard: Pacificació del trànsit i prioritat a transport públic. Carril bici connectat amb el traçat Esplugues–Barcelona (nova partida pressupostària per completar connexions). Què ve ara Tramitació d’estudis i projectes per licitar les obres. Coordinació amb Sant Joan Despí per reconfigurar línies i millorar enllaços amb T3. Valoració de nomenclatura de línies (possibles canvis per diferenciar recorreguts) i opcions d’allargament de T2.

  • Justa la Fusta del 25/5/2017 — Tramvia per la Carretera Reial, pensions i Setmana Sense Fum, i onada de calor: actualitat, cultura i tertúlia a Sant Just - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 25/5/2017 — Tramvia per la Carretera Reial, pensions i Setmana Sense Fum, i onada de calor: actualitat, cultura i tertúlia a Sant Just

    Resum executiu • Acord clau per al tramvia: es formalitza l’encàrrec a l’ATM per projectar el pas del tramvia per la Carretera Reial/Llora Miró (Sant Just–Esplugues), amb compatibilitat bus-tram, 24 M€ d’inversió i un calendari que apunta a l’inici d’obres a finals de 2019 o inicis de 2020. • Pensions i futur: diagnosi crítica d’UGT sobre la revalorització del 0,25%, el factor de sostenibilitat i l’esgotament del fons de reserva; es reclama ocupació estable i salaris dignes per garantir el sistema i evitar la pèrdua de poder adquisitiu. • Onada de calor i canvi climàtic: màximes 28–30 ºC al maig, previsió de descens lleu el cap de setmana i un front més actiu a mitja setmana; tertúlia centrada en erosió litoral, infraestructures costaneres i respostes cíviques. • Agenda de salut i cultura: Setmana Sense Fum (actes i caminada), documental “Venus” a l’Ateneu, nova temporada del TNC i l’exposició “David Bowie Is”; novetat musical d’Alt‑J i efemèrides (Simon & Garfunkel, Dire Straits, Coldplay...). • Butlletins i actualitat: seguretat al referèndum, cas Rossell, Manchester, pobresa a Catalunya (19,2%), cues al Prat, i esports (United campió Europa League, agenda Barça). "Fa anys que estem en guerra... Si posen una bomba a Manchester, la sentim més a prop que si la posen a Síria." — Natza Ferrer (contra de l’Ara) Desplegament del programa i temes Acord pel tramvia Sant Just–Esplugues • Entrevista a l’alcalde Josep Perpinyà: l’encàrrec a l’ATM activa estudis d’explotació, informatiu i ambiental, i plecs per a licitació. • Traçat per Carretera Reial/Llora Miró (guanya 6–7 minuts), amb plataforma compartida per a bus en un carril; resol el bloqueig històric amb Esplugues i s’alinea amb l’extensió del metro a Santa Magdalena. • Impactes urbans positius: pacificar la Carretera Reial com a boulevard, més transport públic i carril bici connectat amb Barcelona; millora de connexions amb Sant Joan i benefici per a Sant Feliu. "Si es compleixen els calendaris, finals del 2019 o inicis del 2020 podríem iniciar obres." Pensions: estat actual i propostes • La Mercè Gómez‑Seva (UGT) subratlla que el 0,25% no compensa l’IPC: amb una inflació del 3%, el pensionista perd un 2,75% de poder adquisitiu. • Crítica al factor de sostenibilitat (abarateix i endarrereix la pensió) i a l’esgotament del fons de reserva via canvis legals i préstecs a la S.S. • Solucions: ocupació estable, salari digne, més cotitzacions i finançament adequat; missatge de tranquil·litat, però alerta contra la pèrdua progressiva de renda. "El 0,25% no revaloritza res; si l’IPC puja un 3%, el pensionista hi perd." El temps: onada de calor i previsió • Màximes de 28–30 ºC al maig (valors típics d’agost), mínimes properes a nit tropical. • Cap de setmana: baixada lleu (25–26 ºC) amb intervals de núvols. • Dimarts–dimecres: front més actiu, pluja possible i màximes 22–23 ºC; després, tornada de la calor (26–28 ºC). "Podem arribar als 29 o tocar els 30 avui el migdia." Salut i cultura • Setmana Sense Fum (18a ed.): actes, exposició al Casal de Joves i caminada (31/05), i el recital de Joan Margarit. • Documental “Venus” (Ateneu): sexualitat de cent dones, èxit a Dinamarca. • TNC 2017–18: identitat i compromís; muntatges destacats (Frankenstein, Òscar Wilde, Guimerà...) • Exposició “David Bowie Is” (Museu del Disseny): procés creatiu, influències i èxit de públic. • Música: novetat d’Alt‑J – “Adeline”; Russian Red presenta àlbum de versions; efemèrides: Simon & Garfunkel, Carole King, Dire Straits, Coldplay. Quiosc, esports i contraportades • Portades: lideratge del PSOE (Sánchez), cadastre a Barcelona, Manchester post-atemptat. • Esports: premsa esportiva (Valverde al Barça, Copa del Rei, Madrid–Cardiff), United campió d’Europa League. • Contraportades: Natza Ferrer (solidaritat i guerra), entrevista a un astronauta de l’ESA (vida en microgravetat) i Laura Massana (cal·ligrafia i emprenedoria). Tertúlia: canvi climàtic, litoral i política • Canvi climàtic i erosió de platges: efectes accelerats, infraestructures que alteren la dinàmica litoral (ports, passeigs), debat sobre solucions adaptatives (plataformes de fusta, renaturalització). • Estratègies cíviques davant la política catalana: crida a la mobilització noviolenta i sostinguda. • Espai verd local: proposta de camí de la Vall, connexions per rieres, ús per a vianants i bicicleta, i millores paisatgístiques. "Les platges desapareixen; caldrà repensar-les (plataformes de fusta, renaturalitzar)." "La resposta ha de ser no violenta, persistent i massiva als carrers." Butlletins i notícies • Advertiments de Cospedal sobre el referèndum; Sandro Rossell a l’Audiència Nacional; Manchester (filtracions i investigació); pobresa 19,2% a Catalunya; cues al Prat (comissió de seguiment); estafes en lloguer turístic; TNC recupera la llanterna màgica. Conceptes clau • Carretera Reial/Llora Miró • ATM • POFI i 3+6 (ocupació) • Setmana Sense Fum • factor de sostenibilitat • fons de reserva • onada de calor • dinàmica litoral • mobilització noviolenta

  • 60 i més del 24/5/2017 — 60 i més: Manchester, habitatge i ajuts a Sant Just, llegendes de Barcelona, salut i aliments, meduses a taula i ruta a Sant Llorenç - episode art
    60 i més

    60 i més del 24/5/2017 — 60 i més: Manchester, habitatge i ajuts a Sant Just, llegendes de Barcelona, salut i aliments, meduses a taula i ruta a Sant Llorenç

    Panorama general Un programa variat i amè que combina actualitat, polítiques municipals d’habitatge i ajuts, civisme, agenda de gent gran, cultura i patrimoni, llegendes de Barcelona, música clàssica, salut i alimentació, medi marí i gastronomia i excursionisme. L’equip de “60 i més” trena informació útil amb divulgació històrica i tocs d’humor, amb un estil proper i didàctic. "I ara, què?" — Reflexió inicial arran de l’atemptat de Manchester Actualitat i editorial Atemptat al Manchester Arena (Ariana Grande): consternació, empatia amb les víctimes i preguntes obertes sobre l’autor intel·lectual i l’objectiu de la massacre. • Impacte en un públic adolescent • Incomprensió i rebuig de la violència indiscriminada Butlletí municipal de Sant Just Habitatge social (Promunsa) 5 pisos de lloguer social incorporats enguany; 48 sol·licituds. Contractes de 3 anys, improrrogables, amb possibles subvencions de fins al 80% del lloguer. Llista d’espera per a qui compleixi requisits i no obtingui pis. Objectiu de mandat: ampliar fins a 21 habitatges de lloguer social. Ajuts al lloguer per a joves Convocatòria a finals de maig per a lloguers ≤ 900 €. Dotació de 24.901 €; ajuda màxima 200 €/mes. Requisits: empadronament, 18–35 anys, i unitat de convivència de dues persones. Subvencions IBI 2016 Bases aprovades a l’abril; dotació 30.000 €. Ampliació progressiva de col·lectius fins a cobrir tot el municipi, amb topalls d’ingressos: • Persones soles: 13.545 € bruts/any • Famílies de ≥5 membres: 27.887 € bruts/any Tramitació a l’Oficina d’Atenció Ciutadana. Civisme i espai públic "Neteja, sí, i més civisme, també." - Missatge clau: el poble més net és el que menys embruta. - Campanyes per a la tinença responsable de gossos i la recollida d’excrements. - Crida a cuidar el mobiliari urbà i respectar les normes de convivència. Agenda de gent gran Visita al Palau de Capitania (Barcelona). Xerrada (divendres) sobre present i futur de les pensions amb Mercè Gómez-Seva (UGT Baix Llobregat-Berguedà). Espai per a preguntes i resolució de dubtes. Cultura i exposicions Història de la dermatologia a Catalunya Exposició al Col·legi de Metges de Barcelona (Sala Agustí Pedro i Pons) pel centenari del Dr. Joaquim Pinyol i Agudé. Recorregut per l’evolució de la dermatologia com a especialitat i l’Escola de l’Hospital de la Santa Creu. Materials: cartells sanitaris, fotografies i documentació històrica. Exposició fins al desembre. Barcelona oculta: històries i llegendes Dones alegres i la Universitat Itinerari històric per carrer Tallers, Rambla i els orígens de la UB. Regulacions medievals dels prostíbuls i el seu desplaçament per motius morals i acadèmics. El Papu i el Paladitz (Casa del Degollat) Llegenda fosca sobre delictes rituals i figures per espantar criatures (el Papu) i el Paladitz, descrit com un ésser terrorífic. Sant Pere de les Puel·les Tradició popular: la imatge del sant al timpà del monestir es mou a mitjanit la revetlla de Sant Pere. Patrimoni amagat al Bagdad Restes de muralla medieval dins la sala eròtica Bagdad (Nou de la Rambla). Exemple de patrimoni integrat en espais insospitats. Música clàssica Context i audició del moviment “Vivace” del Concert per a trompeta de G. F. Händel, amb l’Orquestra Barroca de Praga. Notes biogràfiques i influències (Corelli, Vivaldi). Salut, alimentació i natura Idea central: l’energia dels aliments és més que calories; hi intervenen ment, emocions i fisiologia. • Dieta òptima: la que s’adapta a les necessitats personals • Diferències individuals (toleràncies, al·lèrgies) • Importància del contacte amb la natura per “recarregar” energia Producte i temporada: • Any bo de cireres i maduixots; tomàquets sovint de poca qualitat (hivernacle; pell dura). • Consell: les tomàquets, mai a la nevera. • Observacions sobre poda i càrrega de fruiters. Mar, riscos i gastronomia A l’estiu: precaució amb el sol i les meduses (banderes vermelles cada cop més freqüents). Tendència culinària: cuinar meduses (MasterChef Junior a l’Oceanogràfic de València; cuina de Carme Ruscalleda; referents asiàtics). Paral·lel amb la revalorització de les garotes. Excursionisme Ruta a Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Coll d’Estenalles, Montcau (1.052 m), Cova del Drac, la Mola i monestir romànic. • Paisatge i vigilància d’incendis a l’estiu • Proposta de dinar i retorn per la Canal del Pitot fins a la Barata Llengua catalana “Campanya del Lloro”: barbarismes versificats i alternatives correctes (p. ex., “catifa/estora” vs. “alfombra”, “clauer” vs. “llavero”, “xàfec/ruixat” vs. “xaparrón”). Postals i tancament Moment poètic als Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer (Montjuïc). Comiat i recordatori d’hores de reemissió.

  • Veus Parròquia del 24/5/2017 — Laudato Si', canvi climàtic i aigua: energia, injustícia i governança en debat amb Narcís Prat - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 24/5/2017 — Laudato Si', canvi climàtic i aigua: energia, injustícia i governança en debat amb Narcís Prat

    Context i convidats Programa “Veus de la parròquia” (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern). Conduït per Lluís amb la col·laboració d’Immaculada Periques, i amb la participació de Narcís Prat (catedràtic d’ecologia, UB) per analitzar l’encíclica Laudato Si’ i els grans reptes socioambientals. “La temperatura de la Terra puja. Això no té discussió.” Temes principals del programa Canvi climàtic i punts d’inflexió: tipping points a l’Àrtic i Groenlàndia; la inèrcia del sistema climàtic fa que alguns canvis siguin ja irreversibles a curt termini. Injustícia climàtica i pobresa: els impactes recauen sobretot en qui té menys recursos i menor capacitat d’adaptació; el problema és també de governança i distribució. Energia i transició: relació entre qualitat de vida i consum d’energia; necessitat de reduir la petjada ecològica, apostar per renovables i, transitoriament, per l’energia nuclear; crítica a barreres a l’autoconsum i al poder dels lobbies. Política internacional: COP22 (Marràqueix) i Acord de París; compromisos insuficients i retards d’Espanya. Aigua: accés universal, conflictes geopolítics, i el gran repte és el regadiu, no només l’aigua de boca. Comunicació i consciència social: molta preocupació declarada, però poca traducció en vots i en programes polítics. Acció individual i col·lectiva: eficiència a la llar, consum responsable, canvi a comercialitzadores verdes, suport a ONGs. Punts clau del debat 1) Canvi climàtic: de la ciència a la moral pública Laudato Si’ aporta una forta autoritat moral però “pocs números” per al món científic; malgrat això, ajuda a posar temes com la biodiversitat, la contaminació i la injustícia al centre del debat. Pujada de temperatura i tipping points: Àrtic i Groenlàndia: pèrdua de gel sostinguda i amb inèrcia; fins i tot tallant emissions avui, el desglaç continuaria durant temps. Risc d’oportunisme geopolític: potències que veuen avantatges en l’extracció de nous recursos (p. ex. petroli a l’Àrtic). “Encara que ara paréssim les emissions de CO2, Groenlàndia seguiria.” 2) Injustícia, pobresa i governança El problema central és la injustícia: els recursos i els impactes estan mal distribuïts. Els desastres naturals maten més on hi ha menor capacitat d’organització i alta corrupció; la governança és clau. Geopolítica de recursos: la Xina compra terres a l’exterior per assegurar aliments futurs. “No falten aliments; estan mal repartits i mal aprofitats.” 3) Energia, petjada i transició La qualitat de vida correlaciona amb el consum energètic; cal reduir demanda i descarbonitzar fonts. Estratègia desitjable: menys consum per càpita, més eficiència i renovables (eòlica, solar, hidràulica) i, temporalment, nuclear fins que hi hagi suficient solar. Exemples i traves: Alemanya avança cap a mobilitat elèctrica (fi del dièsel en calendari i xarxa elèctrica adaptant-se). A Espanya, obstacles a l’autoconsum fotovoltaic i pes dels lobbies elèctrics (cicles combinats infrautilitzats, costos traslladats a la factura). Opció ciutadana: canviar a cooperatives verdes (p. ex. Som Energia). “Tothom vol viure bé; per viure bé es necessita energia.” 4) Política climàtica: del París a Marràqueix La COP22 aprova el pla de treball per implementar l’Acord de París, però sense prou ambició en reducció d’emissions ni en finançament d’adaptació. Espanya hi arriba sense ratificar l’acord (aleshores) i amb desemborsaments mínims dels fons promesos. 5) Comunicació, vots i cultura mediàtica Tot i que un 80% de la gent diu que el tema és important, només un 20–30% el prioritza en el vot. Dificultat de comunicar el canvi climàtic: es prefereixen continguts lleugers; calen relats positius i solucions clares. 6) Accions a l’abast i cooperació A casa: eficiència energètica, estalvi d’aigua, reducció i reciclatge de residus; triar electricitat renovable. Participació: exigir programes climàtics en el vot; donar suport a ONGs que treballen sobre el terreny en adaptació (pous, plaques solars) per esquivar males governances. “Aquests petits passos que fem nosaltres són molt importants.” 7) L’aigua: accés, conflictes i regadiu L’aigua potable neta és prioritària i tecnològicament abastable: uns 40 L/persona/dia asseguren vida digna; el repte és de governança i finançament. L’aigua de reg és el gran coll d’ampolla: creix la població, però no sempre l’oferta d’aliments (cas del Ganges a l’Índia; dependència d’importacions). L’aigua és i serà font de conflictes (p. ex. alts del Golan i cabals per Israel/Jordània). Conclusió Missatge central: cal una transformació justa que combini moral pública (Laudato Si’), ciència, bona governança i acció ciutadana. Prioritats: descarbonitzar l’energia, enfortir l’adaptació (especialment aigua i governança), reduir desigualtats i millorar la comunicació amb solucions tangibles.

  • La Plaça Mireia del 24/5/2017 — La Plaça Mireia: joc de bandes sonores al cinema, ajuts al lloguer juvenil i ampliació del Trambaix; comerç local (La Vi en Papier) i salut (Equilibrium, fertilitat) - episode art
    La Plaça Mireia

    La Plaça Mireia del 24/5/2017 — La Plaça Mireia: joc de bandes sonores al cinema, ajuts al lloguer juvenil i ampliació del Trambaix; comerç local (La Vi en Papier) i salut (Equilibrium, fertilitat)

    Resum executiu Programa magazine de tarda de Ràdio Desvern (La Plaça Mireia) amb una estructura en dues hores: notícies locals, un llarg joc musical per endevinar bandes sonores de cinema, i el bloc “Feta Sant Just” amb dos reportatges de comerç i salut al municipi. S’hi intercalen butlletins informatius nacionals i locals, música i falques de la graella. Eix del programa: un joc dinàmic per reconèixer bandes sonores clàssiques i modernes del cinema (13 pistes, de Moulin Rouge a Skyfall). Actualitat local: ajuts al lloguer juvenil (bases, requisits i terminis), i compromís d’ampliar el Trambaix (T3) per la N-340 entre Sant Just i Esplugues. Cultura: el documental “Venus” (DocsBarcelona) sobre la sexualitat d’un centenar de dones, en projecció a l’Ateneu. Comerç i salut: visita a la botiga-taller de manualitats i festes La Vi en Papier i a Equilibrium (temple de salut), amb èmfasi en les seves teràpies i el seu tractament natural i integratiu de la fertilitat. “Jo no vaig triar aquest ofici; la vida m’ho va posar davant” — Marta Malaret, Equilibrium Temes principals 1) Notícies locals de Sant Just Ajuts al lloguer juvenil: partida inicial de 24.900 € (ampliable), sol·licitud en 10 dies hàbils des de la publicació al BOPB; requisits d’edat (18–35), empadronament i límits d’ingressos/lloguer. Mobilitat: compromís de projectar l’ampliació de la línia T3 del Trambaix per la N-340 (Laura Miró i Carretera Reial), amb dues parades intermitges, 1 km, estalvi estimat de ~5’ i inversió prevista de 24,6 M€. Agenda cultural: “Venus” (DocsBarcelona) a l’Ateneu, testimonis sobre plaer i sexualitat femenina, VOSE en català. 2) Joc de bandes sonores de cinema (quiz en directe) Dinàmica amena entre la presentadora i el col·laborador: 13 temes reconeguts (aprox. 10/13 encerts), amb comentaris sobre compositors, any, context i anècdotes. Bandes sonores destacades: • Moulin Rouge! (Cristina Aguilera), • Les Choristes, • Rocky, • E.T. (John Williams), • Kill Bill (Battle Without Honor or Humanity), • Pretty Woman (Roy Orbison), • Saturday Night Fever (Bee Gees), • 2001: A Space Odyssey (música clàssica), • Mary Poppins, • Titanic (Céline Dion), • James Bond: Skyfall (Adele), • Cabaret, • The Nightmare Before Christmas. 3) Comerç local: La Vi en Papier Botiga-taller de papereria creativa, decoració i festes; tallers infantils i monogràfics, aniversaris, també a domicili. Producte clau: fusta i paper; menatge per festes (gots, plats, tovalles, espelmes) amb dissenys cuidats i personalitzables. Vinculació amb Desvern Comerç i Empresa; aparador premiat de primavera amb materials reciclats i ninos de drap. 4) Salut i benestar: Equilibrium (Marta Malaret) Centre al Walden, amb tres espais i una proposta integrativa. Teràpies manuals i energètiques: quiromassatge, osteo, shiatsu, reflexologia podal, craniosacral biodinàmic, massatge per equilibrar xacres, acupuntura; Aurasoma (ploma de llum). Teràpia evolutiva i consultoria: constel·lacions familiars, PNL, coaching, regressions; Feng Shui, naturopatia i teràpia floral. Destaca el tractament natural de la fertilitat (home i dona): diagnòstic energètic, reflexologia especialitzada, ploma de llum, craniosacral, fitoteràpia i acupuntura; es treballen també dieta, exercici i estrès per optimitzar el potencial natural. Esports i actualitat (butlletins) Estat i món: protestes a Brussel·les per la visita de Trump; recerca de xarxa terrorista pel cas Manchester; justícia lingüística al País Valencià; metro L10 Sud a l’Hospitalet (2019); fallida del mòdul Schiaparelli (ESA) per errada de software; polèmica concert “No callaré”. Esports: Suprem confirma 21 mesos a Leo Messi (multa 2 M€) i 15 mesos al pare; final Europa League (Manchester Utd – Ajax); Giro d’Itàlia (Dumoulin líder); bàsquet ACB (play-off); novetats al Barça i Espanyol. Detalls i moments destacats • Humor i complicitat a l’estudi, amb el tècnic de so (Carles) i l’“scoreboard” del quiz. • Música en directe a l’antena: Clean Bandit ft. Zara Larsson — Symphony; tancament hora 1 amb “Hero”. • Comerç de proximitat: importància del tracte personalitzat i dissenys a mida (vs. basars genèrics). Informació pràctica Ajuts al lloguer: consulta de bases a santjust.cat; termini de 10 dies hàbils un cop publicada la convocatòria al BOPB. Trambaix T3: signatura del compromís i encàrrec d’estudis tècnics i econòmics; calendari per concretar. DocsBarcelona a l’Ateneu: projecció de “Venus”, entrades a 3 € (socis) i 5 € (públic general). Cita “Units fem força. Trump no és benvingut” — Lema de la protesta a Brussel·les Conclusió Un programa coral i molt dinàmic que combina servei públic local, cultura i entreteniment. Destaquen la utilitat per a joves (ajuts al lloguer), la millora de mobilitat (Trambaix), l’aposta per cultura i comerç de proximitat, i una mirada integrativa de la salut (fertilitat) des d’Equilibrium.

  • Entrevistes de la Justa del 24/5/2017 — EBM Marrec: llistes provisionals; Ajudes al lloguer per a joves i polítiques d’habitatge a Sant Just; Tertúlia esportiva sobre casos judicials al futbol i la Lliga - episode art
    Entrevistes de la Justa

    Entrevistes de la Justa del 24/5/2017 — EBM Marrec: llistes provisionals; Ajudes al lloguer per a joves i polítiques d’habitatge a Sant Just; Tertúlia esportiva sobre casos judicials al futbol i la Lliga

    Panorama general de l’episodi Contingut principal: entrevista extensa amb la regidora d’habitatge sobre les noves ajudes al lloguer per a joves (18–35 anys) a Sant Just, el context legal i les polítiques municipals d’habitatge en marxa. Altres blocs: breu notícia local sobre l’EBM Marrec (llistes provisionals), trams de música i falques; i una tertúlia esportiva sobre els casos judicials vinculats al món del futbol i el tram final de Lliga. Ajudes al lloguer per a joves (Sant Just) Objectiu i marc legal Ajuda municipal per facilitar l’emancipació juvenil davant l’augment excepcional dels preus del lloguer a Sant Just. Antecedent: en el mandat anterior hi havia impediments legals (competència de Generalitat/Estat) que ho feien inviable. Ara, amb el nou marc, “finalment es pot tirar endavant”. Es concep com un pla pilot per “fer una foto de la situació del jovent” i ajustar el disseny en futures convocatòries. “És una foto de la situació de les necessitats de la joventut del poble.” Destinataris i requisits clau Edat: entre 18 i 35 anys. Padró: empadronament a Sant Just des de l’1/01/2016 (de totes dues persones si es comparteix unitat de convivència). Situació d’habitatge: cal acreditar contracte de lloguer. Model de convivència: es prioritza la unió de convivència (parella, amics, companys/es de pis). No cal parentiu. S’avalua obrir-lo a ajuts individuals en el futur. Condicions econòmiques de l’ajut Topall de lloguer: fins a 900 €/mes. Import de l’ajut: 50% de la renda mensual de lloguer amb màxim de 200 € per habitatge. L’import pot ser inferior a 200 € en funció de la renda; és per a rendes baixes i moderades. Ingressos: límit màxim d’ingressos de la unitat entorn de 2.600 € mensuals (entre les dues persones, si n’hi ha dues). “Es tracta de repartir-ho entre tots.” Durada, seguiment i pressupost Durada: fins a 1 any, amb pagaments semestrals i pròrroga fins a 2 anys si el pressupost ho permet. Canvis: s’han de notificar (pujada de sou, canvi de pis, modificacions de convivència, etc.). Pressupost inicial: 24.900 €, amb possibilitat d’ampliació si hi ha més demanda. Terminis i tràmits Termini de presentació: 10 dies des de l’última publicació oficial al web de l’Ajuntament (convocatòria en curs). Informació i formularis: web municipal. Posicions polítiques i mercat local Debat al Ple: petició d’alguns grups d’augmentar la partida; crítica inicial sobre l’empadronament (finalment han d’estar empadronades totes dues persones de la unitat). Mercat del lloguer a Sant Just: Puja un 14% (vs. 6–8% en altres municipis). Escassetat de pisos de lloguer i preus elevats (difícil trobar-ne per sota de 900 €). La convivència s’entén com a via eficient per arribar a més jovent i optimitzar recursos. Altres polítiques d’habitatge en marxa Preparació d’un Pla d’habitatge de lloguer. Borsa de lloguer social i incentius al sector privat per treure pisos a lloguer assequible. Construcció directa en sòl municipal: concurs d’arquitectura (24 participants) per a una promoció mixta (meitat lloguer, meitat venda). Cessió de pisos a l’Ajuntament per rendes molt baixes. Obertura a models com l’habitatge cooperatiu i col·laboració público-privada. Breu actualitat municipal EBM Marrec (llistes provisionals): Places ofertades: 56; 93 sol·licituds. Grup de lactants (nascuts enguany): 16 preinscripcions per 7 places. Grup d’1 any: 56 preinscripcions per 29 places. Un altre grup: 21 preinscripcions per 20 places. Consulta de llistes: web municipal. Tertúlia esportiva Casos judicials i percepció pública Debat sobre investigacions per blanqueig/irregularitats al món del futbol. Es llisten figures imputades o investigades amb relació al FC Barcelona (Messi, Neymar, Piqué, Mascherano, Laporta, Rosell, presidència actual) i es compara amb altres clubs. Doble idea clau: “Qui la fa, la paga”: si hi ha irregularitats, que se’n derivin responsabilitats. Percepció d’una “fixació” institucional/mediàtica envers el Barça. La Lliga i l’anàlisi del Barça–Eibar Real Madrid: gol de Cristiano Ronaldo al minut 7. Barça–Eibar: l’Eibar converteix les ocasions; el Barça produeix però no concreta, partit “típic” que amb encert hauria canviat el guió. Música i falques Peça internacional: “Iris” (Goo Goo Dolls). Peça en català: “No hi ha una sola manera”. Falques i serveis públics: programes de la casa, La meva salut, 061, campanya de reciclatge, Mans Unides, Informatiu Comarcal.

  • Justa la Fusta del 24/5/2017 — De l'Escola Nova XXI a l’ampliació del Trambaix: incendi a Rubí, “despropòsit” funerari, esports, Cannes i novetat musical de Diego Hernández - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 24/5/2017 — De l'Escola Nova XXI a l’ampliació del Trambaix: incendi a Rubí, “despropòsit” funerari, esports, Cannes i novetat musical de Diego Hernández

    Notícies nacionals i d’actualitat Educació: Escola Nova XXI tria 30 centres (0–31 s) • Selecció de 30 centres per participar intensament en la transformació del sistema educatiu català dins d’Escola Nova XXI (Centre UNESCO + Fundació Bofill). • Diversitat de centres i perfils: públics, concertats i privats arreu del territori, amb alumnat de perfils socioeconòmics diversos. Successos: incendi a Rubí (32–64 s) • Una dona de 57 anys, ferida greu per intoxicació en l’incendi d’un pis a l’Avinguda de l’Estatut (sisena planta). • Afectacions: menjador i una habitació cremada totalment; una altra, parcialment. Evacuació preventiva de veïns durant dues hores; 6 dotacions de Bombers i 2 unitats del SEM. Societat: el “despropòsit funerari” de Tarragona (64–110 s) • Famílies denuncien tracte indigne de dues empreses funeràries: trasllat del difunt sense lloc on deixar-lo i cambra mortuòria sense refrigerar. • Crida perquè no es repeteixin casos similars. “No és normal que tenen el difunt com un producte.” Esports (119–171 s) • NBA: Cleveland 112–99 Boston; 42 punts de Kyrie Irving. Cavaliers, 3–1 i a un triomf de la final (on ja hi ha Golden State). • ACB: inici de quarts Madrid–Andorra; el tècnic andorrà, Joan Pinyarroia, transmet optimisme. “Contra el millor equip de la Lliga… tothom opina que el Madrid ens guanyarà 2–0. Nosaltres estem convençuts que podem guanyar el Madrid.” • Futbol europeu: final de l’Europa League, Manchester United – Ajax (Solna, Estocolm), marcada per la tragèdia de Manchester. • Ciclisme: Giro d’Itàlia, etapa 17 (219 km, 3 ports de 2a). Cultura i mitjans Cannes: “La finestra indiscreta” (181–211 s) • Avanç del Festival de Cannes: Haneke, Polanski, Todd Haynes i estrelles, amb Pedro Almodóvar protagonista d’entrevistes històriques. Programa local: “Just a la fusta” (Sant Just Desvern) Obertura i sumari (254–324 s) • Avanç de continguts del programa: notícies locals, temps, habitatge (entrevista a la regidora), tertúlia esportiva, teatre i espai xarxa 0–6 (espais exteriors i la seva arquitectura). Mobilitat: ampliació del Trambaix T3 (367–451 s) • Signatura del compromís d’unir Rambla de Sant Just i Pont d’Esplugues per Laureà Miró i Carretera Reial, amb el conseller Josep Rull i alcaldies. • Encàrrec d’estudis tècnics i econòmics per a l’obra; millora de mobilitat entre Sant Just, Esplugues i connexió amb Sant Feliu. Estalvi estimat: ~5 minuts al tram crític. Ple municipal: ocupació, finances i drets civils (454–534 s) • Foment de l’ocupació: bases del programa POFI (orientació, formació i inserció) i Programa 3+6 per a majors de 45 anys via empreses d’inserció/centres especials de treball. • Inversions sostenibles amb superàvit 2016 i adhesió a la xarxa de memòria democràtica del Baix Llobregat. • Mocions: sobre empreses multiserveis (PSC, ERC, Movem) i sobre bilingüisme en senyals de trànsit (Cs). • Compromís LGTBI: declaració institucional pel Dia Internacional contra l’Homofòbia, Lesbofòbia i Transfòbia. DocsBarcelona: “Venus” (540–588 s) • Projecció del documental “Venus” (Parallel 40) que recull la sexualitat de 100 dones. OAV subtitulada en català, a l’Ateneu (sala del 50è aniversari). Preus: 3€ socis / 5€ públic general. Música Novetat: Diego Hernández (634–693 s) • Presentació del single “Don’t Give It Up”, avanç del disc “Viva el Mar” (9 de juny). Concert a Barcelona (Sala Continental), divendres 26 de maig. Emissió musical en antena (694–10803 s) • Tram llarg de peça musical en directe a l’antena del programa.

  • M de Música del 23/5/2017 - episode art
    M de Música

    M de Música del 23/5/2017

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

  • Cinema sense condicions del 23/5/2017 — Pirates del Carib 5, Get Out i el ‘cinema autoconscient’: Taviani, DocsBarcelona i més - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 23/5/2017 — Pirates del Carib 5, Get Out i el ‘cinema autoconscient’: Taviani, DocsBarcelona i més

    Panorama de l’episodi "El sentit de l'humor que no manqui mai" — obertura distesa abans d’un recorregut per blockbuster, cinema d’autor, documental polític i teoria del llenguatge audiovisual. Què s’hi tracta • Crítica de Pirates del Carib 5: música icònica, estructura d’episodi, to slapstick, antagonista potent i CGI notable. • Bajo el sol (Croàcia/Balcans): tres dècades, memòria de la guerra i lectura exigent per a l’espectador. • Get Out (Jordan Peele): thriller de terror amb sàtira racial, herència i actualització de Guess Who’s Coming to Dinner. • El Silencio de los Fusiles (DocsBarcelona): negociació FARC-Govern, ritme documental i biaixos d’accés. • Maravilloso Boccaccio (Taviani): Decameró amb posada en escena exquisida, to plàcid i bellea formal. • Tema central: el ‘cinema autoconscient’: diferències amb el metacinema, trencament de la quarta paret, mockumentary, deus ex machina conscient i complicitat amb l’espectador (Lynch, Woody Allen, Monty Python, Haneke, Gondry, etc.). Pirates del Carib 5: música, saga i espectacle Punts clau • Música inconfusible: leitmotiv reconeixible; s’associa ja indestriablement a la saga. • Episodis més que saga narrativa: capítols que comencen i acaben; referències residuals a films anteriors. • To i públic: aventura amb molta slapstick a l’estil Chaplin; orientada a espectadors joves, tot i la durada llarga (2h20). • Dues trames en un film: a mitja pel·lícula emergeix un “segon problema”, sensació de “pel·li empalmada”. • Protagonistes nous poc carismàtics: el fill del tàndem Bloom–Knightley no té embranzida. • Antagonista (Javier Bardem): presència i mala bava que s’empassa l’escena, construcció de personatge potent; encaix natural del personatge espanyol. • CGI i rejoveniment: Johnny Depp jove ben resolt en 4K; efectes de la tripulació fantasma narrativament integrats. • Escena postcrèdits: cal seure fins al final. • Comparació amb Fast & Furious: escalada d’espectacle i autoconsciència del “més i millor”. • Valoració: entreteniment solvent; “una més” dins la franquícia, però efectiva en taquilla. Bajo el sol: memòria i ferides dels Balcans Punts clau • Producció principalment croata (coproducció), ambientada en tres dècades: anys 90, 2001 i quasi present. • Estructura mosaic: tres històries que funcionen soles; alguns actors interpreten diversos rols. • Lectura exigent: deixa buits interpretatius perquè l’espectador construeixi sentit. • Context històric: dissolució de Iugoslàvia (1991), trauma recent, radicalitat del conflicte; debat sobre “guerra civil” vs. “guerra de civils”. • Recomanada per qui busca reflexió històrica més que entreteniment. Get Out: terror, sàtira i racisme liberal Punts clau • Jordan Peele firma un debut rodó: thriller-terror amb fort subtext racial i humor negre. • Mirall de Guess Who’s Coming to Dinner (1967): parella interracial i trobada amb la família “progre”. • Frase-recurs recurrent: > “Votaríem Obama per tercer cop” — marcant la falsa confortabilitat liberal. • Mecànica de tensió: l’espectador és atrapat progressivament; equilibri entre clímaxs de gènere i comentari social. • Interpretacions: “de deu”. Final amb guiño d’humor que allibera sense diluir el missatge. El Silencio de los Fusiles (DocsBarcelona): crònica d’una pau difícil Punts clau • Documental de Natalia Orozco sobre els 4 anys de negociació FARC–Govern a Cuba, fins a la signatura (2016). • Ritme i reiteració: avanços i retrocessos impedeixen un crescendo clàssic; tots sabem “com acaba” (teòricament bé), cosa que condiciona la tensió. • Biaix d’accés: més facilitat per filmar el Govern que la guerrilla, afectant la imparcialitat percebuda. • Moments destacats: - La mà forçada: encaix amb Raúl Castro que obliga Santos a donar la mà al cap de les FARC; el gest canvia la litúrgia. - Classe i poder: confessions de Santos sobre la seva “generació del country club”. - Magnitud del conflicte: comandaments, anys de guerra, generacions nascudes a la selva i reptes de reinserció. • Context: referència a la votació perduda i a les dificultats posteriors. Maravilloso Boccaccio (Taviani): Decameró en clau de bellesa Punts clau • Adaptació dels Taviani del Decameró: 5 contes, posada en escena delicada i mil·limetrada. • Segle XIV, la pesta: 7 noies i 3 nois s’aïllen al camp i s’expliquen històries. • To plàcid i lluminós: menys corrosiva que l’original literari; una delícia visual. • Record de la seva “Le affinità elettive” (Guete): delicadesa, consciència formal i elegància clàssica. Tema central — El ‘cinema autoconscient’: quan la forma és el fons "La forma i el fons s'uneixen d'una manera purament cinematogràfica" Definicions • Metacinema: mostra el procés cinematogràfic (rodatges, indústria) — p. ex. The Artist, Boogie Nights. • Cinema autoconscient: juga amb el canal i el llenguatge per fer-te conscient que mires cinema i fer-te còmplice del joc. Context i corrents • Postmodernitat i digitalització: més mans toquen el cinema; irrupció de moviments com Dogma 95. • L’autor (Lynch, Woody Allen, Von Trier, Monty Python…) guanya marge per trencar convencions. Recursos i exemples • Subtítols com a “ment”: Annie Hall — diuen una cosa i els subtítols en revelen una altra. • Il·lusió i dispositiu: Club Silencio (Mulholland Drive) — el so com a trompe-l’oeil emocional. • Trencar la ‘quarta paret’: Deadpool i House of Cards (l’“a part” teatral) parlen directament a càmera. • Mockumentary: The Office, Modern Family — el format entrevista legitima la mirada a càmera. • Deus ex machina conscient: Funny Games (el comandament que “rebobina” la narració); Monty Python and the Holy Grail (mor l’il·lustrador i s’acaba l’amenaça); Caché (joc de cinta i punt de vista). • Anagnorisi meta: The Truman Show i el mateix Deadpool — consciència de ser personatge dins un dispositiu. • Joc de canal: Gondry (La science des rêves) i Carax (Holy Motors) — transicions de mitjà, somni i performance. Idees força • Complicitat de l’espectador: no només entén la història, sinó el “com” s’explica. • Sortir del teatre filmat: el cinema com a llenguatge autònom capaç de descriure somnis i reflectir la seva pròpia naturalesa. • Autor i concessions: certs creadors poden portar el risc formal perquè l’espectador coneix el seu univers. Cloenda • Valoració coral d’un episodi variat i estimulant, amb ponts entre l’entreteniment industrial i la experimentació formal. • Avanç: contingut de la setmana vinent, “sorpresa”, pendent d’invitats.

  • La Plaça Mireia del 23/5/2017 — Lactosa i salut; Tesla i mobilitat del futur; Operació Catalunya; 25 anys de Bola de Drac + Notícies de Sant Just - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 52min

    La Plaça Mireia del 23/5/2017 — Lactosa i salut; Tesla i mobilitat del futur; Operació Catalunya; 25 anys de Bola de Drac + Notícies de Sant Just

    Panorama general Programa amb ritme i molt contingut: notícies locals, una darrera Gastro Marta de temporada dedicada a la lactosa i la seva intolerància, una secció tecnològica centrada en el Saló de l’Automòbil (Tesla i mobilitat del futur), una reflexió sobre l’Operació Catalunya i, per tancar, còmic i cultura pop amb un especial de 25 anys de Bola de Drac a casa nostra. "Tenim un problema amb l'Estat." — Reflexió de l’Humbert sobre les gravacions i la seguretat nacional Notícies de Sant Just Centenari del Futbol Club Sant Just: exposició a Can Ginestà (prolongada fins al 6 de juny) i gran festa al camp de futbol el 9-10-11 de juny; quota reduïda per a noves inscripcions; record històric de l’antic nom “Sporting Club Sant Justenc”. Ple municipal (maig): moció sobre empreses multiserveis (proposta UGT) i una altra sobre el bilingüisme en senyals de trànsit (Ciutadans). Reordenació dels punts del ple i mesures d’ocupació: bases del programa POFI i implementació del programa 3+6 (>45 anys) via empreses d’inserció; adhesió a la xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat; seguiment en directe a ple.santjust.net. Esport: l’aviador santjustenc Eric Milà, campió d’Espanya de vol acrobàtic en diverses categories i guanyador del trofeu Vitas Lapenas; trajectòria meteòrica iniciada amb només “dues hores” de pràctica abans d’un primer concurs. Gastronomia: Lactosa i intolerància (Gastro Marta) Què és la lactosa i què és la intolerància La lactosa és el sucre natural de la llet (C12H22O11), present en mamífers (vaca, cabra, ovella, humans) i utilitzada en indústria alimentària i farmacèutica. La lactasa (enzim de l’intestí prim) desdobla la lactosa en glucosa i galactosa. Si el procés falla, es produeix la intolerància a la lactosa (no és una al·lèrgia). Tendències, diagnòstic i context Augmenta el nombre de diagnòstics (proves més accessibles), no necessàriament la incidència real. Distribució geogràfica: més intolerància a Àsia i zones properes; més tolerància a Europa i pobles amb tradició ramadera multigeneracional. Consum, alternatives i etiquetatge La llet és majoritàriament aigua (~87%) i ~5% lactosa; la resta, proteïnes i sals minerals. Alternatives vegetals: begudes d’arròs/coco/civada/soja (processos d’extracció i colat; sovint més cares i ubicades a seccions “bio”). Etiquetatge: identificar lactosa i traçes; pot aparèixer en embotits, brioixeria i fins i tot productes no alimentaris. Curiositats i dades La pastuerització (Louis Pasteur) s’impulsa també per brots com la tuberculosi; pas històric del vidre al tetrabrik (1964). Les proteïnes de la llet faciliten l’escuma en remenar. Una vaca pot produir fins a ~20 litres/dia. Aproximadament el 20% de la població mundial pateix intolerància a la lactosa (estimacions recents). Després de l’esport Diversos estudis apunten que consumir llet després de l’activitat pot ajudar a la recuperació (hidratació, proteïnes); debat sobre l’opció amb o sense lactosa segons tolerància individual. Butlletí informatiu (Catalunya Ràdio + Sant Just) Internacional: atemptat a Manchester (reivindicat per Estat Islàmic) durant un concert d’Ariana Grande. Estat: detenció de Sandro Rosell (blanqueig); comissió al Parlament sobre l’Operació Catalunya; polèmica al Prat per colls d’ampolla al control de passaports. Esports: fitxatges i classificacions (Barça/Espanyol; Giro). Sant Just: llistes a l’Escola Bressol Marrecs; reconeixements del Banc de Bones Pràctiques; xerrada sobre agricultura al poble. Tecnologies i mobilitat: Saló de l’Automòbil, Tesla i el futur Novetats del saló Protagonisme de Seat i, sobretot, Tesla (gran afluència). Cotxes connectats, electrificació i primers passos cap a autonomia. Exhibició del Model X: portes “falcon”, accés sense clau, tancament automàtic, doble maleter, gran pantalla central, set places; acceleració molt elevada i funcionament silenciós. Vehicles autònoms i seguretat Debat sobre el nivell d’autonomia actual, la convivència a ciutat i la seguretat (soroll vs. vianants). Mobilitat urbana: del cotxe privat al servei Crítica al model de ciutat dependent del cotxe; aposta per transport públic, bicicleta, caminar i car-sharing (motos i cotxes elèctrics; aparcament en zona blava bonificat en alguns casos). Propostes com les Superilles per recuperar espai per al vianant i reduir trànsit i emissions. Reflexió: Operació Catalunya i seguretat nacional Sobre la gravetat de les gravacions al despatx del ministre de l’Interior: preocupació per la seguretat, possible xantatge i erosió institucional. Referències a casos i cultura digital (film de Snowden), i a la necessitat d’investigacions amb garanties. Còmics: 25 anys de Bola de Drac (Dragon Ball) a Catalunya Orígens i edició Creada per Akira Toriyama (1984). 42 tankōbon (reculls) i edicions kanzenban; èxit global. A Catalunya: emissió TV (1990-91) i edició de Planeta DeAgostini (des de 1992). Gran presència al Saló del Manga i en marxandatge. Curiositats i cultura pop El “Z” de Dragon Ball Z hauria nascut, diuen, d’un error de tecleig del “2”. Noms amb jocs lingüístics: família Saiyan (Vegeta, Kakarot/Carrot = pastanaga; Ràdits = rabe; Napa = nap), família de Bulma (Trunks, Bra) amb roba interior. Bibidi, Babidi, Buu: dolents inspirats en la cantarella de la Ventafocs. Debats de fans: el bigoti de Vegeta i el seu “retoc” per petició popular (i familiar). L’icònic Kamehameha i l’impacte en generacions senceres. Joc final Trivial exprés sobre personatges i moments clau (p. ex., primera víctima de Vegeta: Napa; altres preguntes en versió llatina). Veus i to del programa Conducció dinàmica, humor i complicitat a l’estudi (Mireia, Esteve i convidats), amb espais d’anàlisi i divulgació. Punts clau Lactosa i salut: definició, intolerància i consum responsable. Mobilitat: Tesla i la tendència cap a serveis compartits i ciutats més humanes. Institucions: preocupació per la seguretat i la transparència en el cas Operació Catalunya. Cultura: l’herència de Bola de Drac i el fenomen manga a casa nostra.