Cinema sense condicions del 13/11/2012 — Crítiques, micromecenatge i teatre vs cinema
Panorama de l’episodi Magazine de cinema amb tres blocs principals: crítiques i estrenes, explicació i casos de crowdfunding (micromecenatge) i un debat aprofundit sobre el pas del teatre al cinema. Destaquem • “En la casa” (François Ozon): elogi del guió, jocs meta-narratius i referències a Pasolini i Hitchcock. • Ken Loach — “La part dels àngels”: comèdia social més lleugera, amb preestrena i cata de whisky. • Documental del mes: “Viva les Antípodas!” i l’èxit previ de “Pura vida”. • Micromecenatge: definició, història (Marillion, Extremoduro) i casos al cinema; presentació d’un projecte a Verkami sobre excursions. • Teatre vs cinema: diferències d’interpretació, temps/espai i adaptacions mítiques (Shakespeare, Tennessee Williams, Agatha Christie). Primera part: Crítiques i estrenes “En la casa” (François Ozon) • Valoració dividida però amb consens en un punt clau: guió excel·lent i diàlegs molt ben lligats. • To fred i cerebral; emoció continguda però amb moments finals que ressonen. • Temes: relació autor–públic; escriptor com a observador invisible; la creació com a transformació de la realitat. • Referències: - Pasolini i “Teorema” (l’intrús que trastoca una família burgesa). - Hitchcock (“La ventana indiscreta”) al pla final: > "en cada finestra, en cada balcó hi ha una història diferent". • Repartiment: menció de Kristin Scott Thomas i Emmanuelle Seigner. • Debat VO/doblatge: orgull del bon doblatge local, però reconeixement que la veu original és un “ingredient” essencial de l’actor. “La part dels àngels” (Ken Loach) • Comèdia amable i eficaç sobre joves marginals i segones oportunitats; més lleugera, a l’estil de “Looking for Eric”. • Manté humor i mirada a sers anònims; alleuja el to social en temps de crisi. • Part del film en una destil·leria de whisky. Preestrena al Renoir amb cata de whisky inclosa. Documental del mes a l’Ateneu • “Pura vida”: èxit d’assistència (80 persones). • “Viva les Antípodas!” (Víctor Kossakovsky): imatges d’antípodes que creen un joc d’irrealitat; reconeixement internacional. > "De Nova York i París a Sant Just" — s’hi projectarà dilluns a 20:30. “Operación E” i deriva a cinema espanyol • Drama sobre segrestos a Colòmbia; interpretació destacada de Luis Tosar; mostra el cost humà entre guerrilla i exèrcit. • Reflexió sobre el “cansament temàtic” de Colòmbia vista sempre des de la violència. • Debat sobre José Luis Cuerda: del realisme de “La lengua de las mariposas” a l’intent comercial de “Todo es silencio”; record de l’humor surrealista d’“Amanece que no es poco” i “El bosque animado”. Segona part: Micromecenatge (crowdfunding) Definició, història i potencial • Crowdfunding = finançament col·lectiu amb petites aportacions a canvi de recompenses, no control creatiu. • Fites: - 1997: Marillion finança gira als EUA (~60.000$). - 1989 (Espanya): Extremoduro prefinança el primer disc (250.000 ptes). - 2004 (França): productors capten 60.000€ per a un llarg. • Avantatges: permet idees de nínxol que no encaixen als criteris de grans inversors. • Cas recent: “Fènix 11–23” parcialment finançada via micromecenatge. Cas pràctic: “20 excursions a peu pel voltant de Barcelona” (Verkami) • Objectiu: crear 5 documentals (≈30’) a partir del llibre d’Adrià López i Cossetània Edicions. • Continguts: flora, fauna, geologia i patrimoni amb experts locals; p. ex. Cingles de Bertí i el castell de Sant Martí de Centelles, Puig Castellar, Collserola i altres. • Ús: TV local, peces per a internet i materials didàctics per a escoles. • Finances: 3.500€ en 35 dies; es demana també difusió (Facebook/Twitter) a banda d’aportar. • Recompenses (particulars 10–100€, empreses 200€): - Agraïments i crèdits als documentals. - DVDs dels episodis i descàrrega de la BSO. - Llibre i CD d’àudio de la BSO per a trams superiors. Tercera part: Del teatre al cinema Actors: dues tècniques germanes però diferents • Teatre: veu projectada, gest més ampli, continuïtat escènica, memorització total; l’error es salva “en viu”. • Cinema: primer pla, importància de la mirada i la microgestualitat; muntatge, “toma 24”, doblatge/presa de so. • Preferència d’alguns actors pel teatre per la reacció directa del públic. Direcció i llenguatge audiovisual • Teatre: unitat d’espai i temps (amb convencions). • Cinema: rodol temporal i espacial deslligat del muntatge; major exigència de versemblança. "En el cinema, tot ha de ser creïble" — la convenció teatral (cartó-pedra) no sempre funciona a pantalla. • Excepció creativa: Dogville (von Trier) com a tria formal conscient. Adaptacions destacades • Clàssics: Grecs i Shakespeare (versions molt diverses). • Autors americans: Tennessee Williams (“Un tramvia anomenat desig”, “La gata sobre el tejat de zinc”, “De sobte, l’estiu passat”, “La nit de l’iguana”...). • Arthur Miller: “La mort d’un viatjant”, “The Misfits (Vides rebels)”. • Agatha Christie: “Deu negrets” (múltiples versions) i la magistral “Testigo de cargo” de Billy Wilder. Cloenda • Proper programa: la droga al cinema i Ridley Scott. Recupera l’episodi al blog i a Ràdio a la Carta.
