
Cinema sense condicions del 26/3/2013 — Cinema, Setmana Santa i mort: clàssics i debats
Panorama del programa • Conversa improvisada entre dos cinèfils sobre cinema i Setmana Santa, amb un fil conductor: com el cinema representa la religió, la mort i els valors socials. • Del record dels clàssics bíblics al debat actual sobre recepció, indústria i ètica. "Ens hem quedat amb una funció, som actors... hem de saber llegir bé un paper" (sobre la monarquia a El discurs del rei) Cinema de Setmana Santa i clàssics bíblics • Recordatori històric: abans la cartellera es transformava per Setmana Santa amb superproduccions bíbliques. • Referències clau: La túnica sagrada (més informativa/emocional) vs L’egipci (més crua i problematitzadora; direcció de Michael Curtiz). • Eix temàtic: el contrast entre cinema «devocional» i cinema que planteja conflictes morals de fons. El discurs del rei: propaganda o emoció? Temes principals • Institució vs individu: la pel·lícula funciona com a defensa subtil (sibilina) de la monarquia, però a través d’un drama personal molt emocionant. • La ràdio i la performativitat: la veu, el ritme i les pauses com a eines de legitimació simbòlica. • Context històric: declaració de guerra d’Anglaterra a Alemanya (1939) i pes simbòlic del discurs. Música • Banda sonora d’Alexandre Desplat: versió de Händel reinterpretada amb emotivitat notable; capacitat camaleònica del compositor. Cicle “Cinema i la Mort” (Terrassa) • Iniciativa singular (11a ed.) impulsada per les funeràries de Terrassa al Cinema Catalunya. • Mirada a la mort des de perspectives aconfessionals/interconfessionals. Selecció de films • Cartes a Déu: comunicació terapèutica d’un nen amb Déu per canalitzar el dolor. • L’arbre (The Tree): duel familiar i simbologia de l’arbre com a presència/connexió. • Beginners: sortida de l’armari als 75, memòria i aprenentatge de l’amor. • Biutiful: Barcelona perifèrica; espiritualitat respectuosa i retrat de la precarietat. Religió, ètica i societat al cinema Cristianisme i decadència • Quo Vadis i Ben-Hur: fi d’un cicle a Roma (Neró) i emergència del cristianisme com a alternativa moral; tensió poder vs valors. Islam i coherència moral • Abu, fill d’Adam: una coherència ètica portada al límit (renunciar al Hajj per no perjudicar ningú). Exemple potent de principis per damunt d’imperatius rituals. Dilemes ètics sense fe • Pregunta central: podem ser bons sense llei/fe? Referències a Dostoievski i a Crims i faltes (Woody Allen). Budisme i càstig • Kim Ki-duk (Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera): debat sobre càstig vs aprenentatge com a via d’educació moral. Infància i sistema • Nadie sabe (Kore‑eda): infants abandonats, desprotecció estructural i falles del teixit social. Cicles de civilització • El núvol Atlas (Wachowski): patrons que es repeteixen; dificultats per crear una cultura sense controls coercitius. Cinema com a diagnòstic social i eina política • El espíritu de la colmena: franquisme vist des del conflicte intern i la simbologia (bé/mal, coneixement, por). • Cidade de Deus i La vendedora de rosas: fer visible la violència estructural i servir d’impuls per a polítiques públiques. • La espalda del mundo: treball infantil i denúncia de condicions infrahumanes. • Buñuel, Las Hurdes: metàfora de l’endogàmia (sexual/cultural) i conseqüències d’aïllar-se. Indústria, recepció i gustos • Saturació d’acció mainstream (Stallone, Bruce Willis) vs dificultat d’arribada del cinema d’autor. • Nuri Bilge Ceylan (Climas; Història d’Anatòlia): ritmes pausats que molts espectadors rebutgen; barreres de recepció. • Django Unchained: entreteniment amb capes de lectura; facilita la distància estètica davant la violència. • Haneke: contrast entre Amour (contemplatíva i universal) i La cinta blanca (lectura més hobbesiana de la naturalesa humana). • Shyamalan: escenaris morals sobre límits, educació i responsabilitat. Cloenda i avanç • Confiança en la cultura com a espai de coneixement i obertura. • Proper programa: William Wyler i entrevista amb Xavi Puebla (Puerta fría).















