Tots els episodis · 2016

2633 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1465-1488 de 2633
  • 60 i més del 11/5/2016 — Butlletí municipal, cinturó de seguretat i Chabrier; superaliments, fejol i ruta del càrritx al Garraf - episode art
    60 i més

    60 i més del 11/5/2016 — Butlletí municipal, cinturó de seguretat i Chabrier; superaliments, fejol i ruta del càrritx al Garraf

    Resum general Programa magazine de proximitat amb un to amè i divulgatiu. Barreja d’actualitat local, cultura, ciència popular, seguretat viària, música clàssica, nutrició i natura. Destaquen el reconeixement a l’actriu Clara Segura, una crida insistent a l’ús del cinturó de seguretat, una peça de Manuel Chabrier i una incursió en els superaliments i el fejol (trigo sarraí). Es tanca amb una ruta pel Garraf centrada en el càrrix. Punts clau del programa Actualitat local i cultura: Premi Nacional de Cultura a Clara Segura; mesures municipals sobre IBI, control de paneroles, horaris de terrasses i parades d’autobús; exposició a la Sala Parés. Curiositats: d’“enverinament” per ferro a Roma a la llum bioluminescent d’un cranc, passant per l’origen de “OK”. Seguretat viària: recordatori contundent sobre el valor vital del cinturó de seguretat, amb xifres recents de campanya. Música: fragments i context de la Rapsòdia “Espanya” d’Emmanuel Chabrier. Salut i alimentació: crítica als processats, reivindicació dels superaliments i focus en el fejol com a opció sense gluten. Excursionisme i botànica: itinerari al Garraf per conèixer el càrrix i el seu hàbitat. “Portar-lo posat cada cop que ens desplacem amb automòbil és optar per la vida.” Destaquem Cultura: 80 anys de Francisco Ibáñez al Saló del Còmic de Barcelona; tallers de Frank Miller; exposició d’escultura i hiperrealisme a la Sala Parés. Municipal: noves parades per a les línies 157 i 63; ampliació d’horaris de terrasses estiu/hivern. Salut: èmfasi en aliments complets i menys refinats; el fejol com a pseudocereal nutritiu i sense gluten. Temes per àrea Actualitat local • Clara Segura: trajectòria, premis i formació • IBI 2015: ajuts per a col·lectius vulnerables • Plagues: control de paneroles al clavegueram i responsabilitat de comunitats • Terrasses: horaris unificats i ampliats • Mobilitat: millores d’accessibilitat en busos 157 i 63 Curiositats i etimologia • Romans, ferro i salut; ossets vestigials de la “cua”; músculs de les orelles • Pols de mòmia a l’Europa premoderna; somriures difícils amb daguerreotips • Cranc “lluminos” per lectura; “OK” com a “Zero Killed” (origen popularitzat) Seguretat viària • Cinturó: fins a 80% menys de risc de mort; vigilància aèria amb helicòpters • Menors sense SRI detectats; risc de “projectil humà” per inèrcia Música • Chabrier i l’atracció pel folklore espanyol; ritmes de jota i malaguenya Alimentació • Processats vs. aliments integrals; pèrdua de fibra i vitamines del grup B • Fejol (trigo sarraí): nutrients, cultiu a la Garrotxa, pa i xurros d’Olot Natura i senderisme • Ruta al Coster de la Fita (Garraf): 2 h, +325 m, comunitats de càrrix

  • Veus Parròquia del 11/5/2016 — De Calais i Idomeni a l'ecologia integral: vergonya europea, alternatives econòmiques i mobilització a Sant Just - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 11/5/2016 — De Calais i Idomeni a l'ecologia integral: vergonya europea, alternatives econòmiques i mobilització a Sant Just

    Resum general Un episodi intens i coral centrat en la crisi de persones refugiades a Europa, la responsabilitat política i moral del continent, i la necessitat d’una resposta ciutadana i estructural. El programa combina testimonis propers, crònica sobre el terreny (Idomeni i Calais), anàlisi econòmica crítica de la mà invisible del mercat i una crida a l’acció local, culminant amb l’anunci d’una jornada sobre ecologia integral inspirada en la Laudato si’. "Europa amb valors, on és?" Crisi de refugiats i responsabilitat europea Violència a la frontera i vulneració de drets • Relat d’escenes dures a la frontera de Turquia: pallisses a migrants/refugiats i fins i tot la imatge d’un mort. • Pregunta de fons: com es compatibilitza això amb els acords UE-Turquia i els valors fundacionals europeus? "Si cada estat agafés el nombre de persones que li pertoca... ni ens enteraríem." Idomeni: camps militars i accés d’ONGs • Desplaçament de refugiats a camps de caràcter militar on les ONGs i voluntariat queden exclosos. • Percepció de xantatge amb els papers d’asil en funció de l’acceptació d’aquests camps. Entrebancs logístics i burocràtics a l’ajuda • Exigència de factures per a material sanitari/aliments, requisició o pèrdua de convois, i falta de mans per distribuir. • Denúncia que els drets humans (1948) són avui paper mullat si no s’executen amb accions concretes. Testimonis i casos • Un sirià que treballa a Alemanya no pot reagrupar la família atrapada en un camp: casos de burocràcia paralitzant. • Cas esperançador: un nen de 9 anys amb paràlisi infantil és evacuat a València per Bombers Sense Fronteres amb reagrupament familiar; mostra el potencial de l’acció humanitària, però també la excepcionalitat del cas. Impacte social i psicològic • Indignació i vergonya a Sant Just; crítica a l’egoisme col·lectiu i a la inacció d’alguns estats. • Subeix una alerta: bombardejos a noves zones de Síria i la petjada traumàtica sobre una generació de nens exposats a guerra, fam, fred i desarrelament. Acció local immediata • Proposta d’una manifestació/cacerolada a la Plaça de la Vila per expressar indignació i desacord; crida a la mobilització ciutadana. Calais i la resposta oficial: trobada amb el cònsol de França Condicions a la "Jungla" de Calais i desmantellament • Descripció d’un camp sense aigua potable, latrines, educació ni abastiment, amb cordó policial i incendi/crema de part de les tendes durant el desallotjament. • Dispersió per tot França i deportació dels qui no accepten el trasllat. Geopolítica, armes i terrorisme • El cònsol apunta la difícil resolució de Síria per la implicació d’actors com Rússia i d’altres potències. • Després de la caiguda del mur, reduccions militars revertides per l’auge del terrorisme, però es qüestiona l’eficàcia d’augmentar la despesa militar contra atacs d’actors individuals. La veu moral i la sordesa política • S’eleva la indignació ciutadana i es constata que ni les crides del Papa Francesc (Premi Carlemany, Any de la Misericòrdia) reben resposta efectiva. Economia política en debat: més enllà de la "mà invisible" Crítica a la mà invisible d’Adam Smith i al neoliberalisme • Es posa en qüestió la validesa actual de la regulació espontània de mercats en l’era de la globalització. • Exemples punyents: la llet es paga a 0,10 €/l amb cost de 0,20 €/l, i els productors de fruita dolça també operen per sota de cost, abocats al tancament. Desigualtat extrema i arquitectura de l’evasió • Dada clau: 62 persones concentren riquesa equivalent a 3.600 milions de persones. • Davos (G8/G10/G15), Papers de Panamà i paradisos fiscals: opacitat i elusió fiscal que amplien la bretxa i drenen recursos del benestar comú. • ONU (Consell de Seguretat): el dret de veto de cinc estats frena resolucions, llastant la governança global. Propostes de fons • Passar de l’economia especulativa a l’economia productiva que afegeix valor i redueix l’empobriment. • Crear banca pública al servei del teixit productiu; proposta de transformar Bankia en la primera banca pública estatal, especialment després del rescat amb diners públics i les retallades socials. • Exigència d’ètica política: que qui no treballi pel bé comú, marxi i deixi pas. "Per un poble estigui ben governat calen dues coses: no robar i no faltar al respecte." — Pericles Agenda i comunitat Jornada "Cap a una ecologia integral" (Sant Just) • Data i lloc: 28 de maig al Centre Cultural i de Lleure La Vagoneta (Sant Just Desvern), de 10 h a 17 h. • Marc: Laudato si’ i ecologia integral (persones + medi ambient) amb mirada d’economia social. • Participants previstos: Arcadi Oliveres, Josep Maria Fisa, Dr. Albert Florensa, Isabel Cuenca, Joan Major, Salvador Clarós, autoritats locals i eclesials. Dinar a la Cuina de la Miracle. Servei a l’oient • Recordatori IRPF: marcar dues caselles (fins socials i Església catòlica) no costa res addicional. • Horaris del programa: dimecres a 19:30 i reemissió dissabte a 10:30.

  • #920 - La Penya del Morro del 11/5/2016 — Bicicletes a Barcelona i seguretat viària; Kinesiologia i el “cos no enganya”; Els 4 pilars del gos; Novetats tech (Instagram, Xiaomi, WhatsApp); Agenda jove de Sant Just (Fest-truc, English Day, cianotípia) - episode art
    La Penya del Morro
    1h 48min

    #920 - La Penya del Morro del 11/5/2016 — Bicicletes a Barcelona i seguretat viària; Kinesiologia i el “cos no enganya”; Els 4 pilars del gos; Novetats tech (Instagram, Xiaomi, WhatsApp); Agenda jove de Sant Just (Fest-truc, English Day, cianotípia)

    Resum general del programa Programa molt variat amb entrevistes, reportatges al carrer, divulgació i tecnologia. Els blocs principals aborden: Barcelona i les bicicletes: percepció ciutadana, servei Bicing, riscos de convivència i millores necessàries. Kinesiologia: què és, per què es diu que el cos no enganya, i com s’aplica amb tests musculars i casos reals. Gossos: els quatre pilars naturals del gos (mamífer, social, caçador, carronyaire) i què impliquen a la convivència. Tecnologia: nou disseny d’Instagram, moviments al sector telco, estat d’HTC, novetats Xiaomi, WhatsApp d’escriptori i tendències d’apps. Agenda jove de Sant Just: Fest-truc (concerts), English Day i taller de cianotípia, a més d’un debat obert sobre l’oci nocturn. “El cos no enganya”: la idea central de la kinesiologia per detectar, a través del to muscular, allò que l’inconscient vol o no vol superar. Barcelona i les bicicletes (Qui diu què) Opinió ciutadana i ús dels carrils bici • Acceptació majoritària de la infraestructura existent: molts usuaris destaquen eficiència i comoditat. • Ús variable segons franges horàries i traçats: molta afluència en hores punta (Diagonal, Urgell) i sensació de buit en hores vall. Servei Bicing • Valoracions molt positives: proximitat d’estacions, utilitat diària i civisme general. • Crítiques ocasionals (fora de l’enquesta): manca de bicicletes o incidències mecàniques, però no predominants en els testimonis recollits. Seguretat i convivència • Punts percebuts com a perillosos: carrils al mig de la calçada, cruïlles amb poca visibilitat i doble sentit en alguns trams. • Risc per a ciclistes i vianants: manca de detecció per part de vehicles i circulació indeguda per voreres. Millores proposades • Més protecció física: carrils segregats/elevats respecte a la calçada. • Senyalització pedagògica a terra (estil “look left/right” de Londres) i ampliació de trams clau (p. ex. entorn Universitat, carrer de Sants). Conclusió del bloc • Barcelona mostra bones intencions i un ecosistema en creixement, però la protecció del ciclista i la continuïtat de la xarxa són els punts crítics a resoldre. Kinesiologia: el cos com a brúixola Què és i per què “el cos no enganya” • Disciplina nascuda de la quiropràctica (Goodhart): un test muscular mesura microcanvis de to quan una afirmació és coherent o no amb l’organisme. • Intuïció i instint corporal: “cervell a la barriga” i reaccions subtils que anticipen allò que el raonament pot racionalitzar massa tard. Aplicació terapèutica: del desig conscient al programa inconscient • Cas tipus: persona que diu voler sortir d’un rol de víctima, però el test mostra resistència inconscient. • Procés: es fa conscient el benefici ocult (p. ex., “així aconsegueixo atenció/afecte”) per desactivar el patró. “El primer pas és admetre-ho: el que nego, no ho puc curar.” Com es fa el test muscular (exemple pràctic) • Braç estirat i resistència a la pressió: amb una veritat (“em dic X”) el to es manté; amb una mentida el braç cedeix. • A partir d’aquí, es formulen afirmacions sobre l’objectiu terapèutic (p. ex. “vull superar el rol de víctima”) i s’observa la resposta del cos. Casos i importància de la consciència • Cas impactant: una pacient oncològica reconeix que, durant la malaltia, per primer cop va sentir l’atenció de la família; emergia un benefici secundari. • La consciència del mecanisme és clau per iniciar el canvi. Exercicis a casa i límits • Auto-tests per a aliments: papers barrejats (p. ex., formatge de cabra vs. de vaca) i deixar que el cos “tibi” cap a l’opció que convé. • Matís de freqüència (un cop/setmana vs. cada dia) i precaució amb temes emocionals, on el desig pot interferir (millor amb un tercer que testi). Gossos: els 4 pilars de la seva naturalesa 1) Mamífer • La lactància i la convivència primerenca amb la mare i la camada són fonamentals (més enllà de 8 setmanes), amb impacte en salut i conducta. 2) Animal social • Necessita socialització real amb congèneres. La sobreregulació humana (intervencions excessives) empobreix les seves eines socials. 3) Caçador • Instints de persecució i allunyament de “l’estrany”: poden aparèixer en monopatins, bicis, gats, etc. Cal gestionar-ho educativament, no reprimir-ho. 4) Carronyaire • Tendència a explorar/rosegar i a sentir atracció per olors/matèries orgàniques. Diferència amb humans (més recol·lectors) però compatibles com a binomi. Implicacions i recomanacions • Cobrir necessitats naturals (exploració, joc de caça controlat, socialització) evita compulsions i problemes de convivència. Tecnologia: novetats i tendències Actualitat • Instagram estrena logo i disseny minimalista: recepció dividida, però en línia amb tendències d’UI. • Pepephone (adquirida per MásMóvil) tranquil·litza clients amb una carta “poètica”: promet essència i servei intactes. • HTC: ingressos -79% YTD; aposta per realitat virtual (aliança amb Valve) i podria fabricar el pròxim Nexus. • Xiaomi: nou phablet molt competitiu i càmera d’acció 4K (alternativa econòmica a GoPro); actualitza el seu sistema operatiu. • WhatsApp: aplicació d’escriptori per Mac i Windows (més enllà del web). Apps destacades • Joc recomanat: Duet (puzles arcade d’habilitat). • Tendències a la botiga: Hungry Shark, Job Today (feina), MSQRD (màscares/faceswap), SimSimi (xat amb bot), i el clàssic Pou que torna a pujar. Agenda jove de Sant Just Governança juvenil i debat d’oci • Consell de Joventut (dijous, 19h, Casal): seguiment del Pla Joves i propostes. • Debat obert sobre oci nocturn: es troba a faltar oferta estable més enllà d’espais municipals. Esdeveniments • Fest-truc (divendres, vespre, Casal): - Concerts d’El Pony Pisador (folk), Arcadia Sound i DJ Rata Sound. • English Day (divendres, matí): activitats en anglès amb escoles i l’INS Sant Just (alumnat gran com a monitors). • Taller de cianotípia (dissabte, 18h, inscripció prèvia): tècnica fotogràfica artesanal amb exposició solar que crea còpies blaves. Altres Obertura i pregunta del dia • Enquesta a Twitter: Independència de Catalunya en 18 mesos? Resultat provisional: 50%/50%. • Recordatori xerrada a l’Ateneu amb Albert Botran (CUP) sobre “18 mesos clau”. Informatius • Connexió amb Catalunya Ràdio (nacional/esports) i butlletí local de Sant Just (activitat política, enquestes d’IDESCAT, cicle sobre la Guerra Civil).

  • Entrevistes de la Justa del 11/5/2016 — 18 mesos clau segons la CUP: mobilització, polítiques socials i pressupostos de ruptura; promocions locals i tertúlia de Lliga a Ràdio Desvern - episode art
    Entrevistes de la Justa
    19'

    Entrevistes de la Justa del 11/5/2016 — 18 mesos clau segons la CUP: mobilització, polítiques socials i pressupostos de ruptura; promocions locals i tertúlia de Lliga a Ràdio Desvern

    Context Conversa radiofònica centrada en la xerrada “18 mesos clau, la visió de la CUP” amb el diputat Albert Botran, seguida de falques i promocions de programes locals, i una tertúlia esportiva sobre la resolució de la Lliga entre Barça i Madrid. Resum de l’entrevista amb Albert Botran (CUP) Legislatura breu de 18 mesos: definida per Junts pel Sí per aprovar tres lleis clau i desplegar estructures d’estat. La CUP accepta el marc però vol avançar en ruptura, procés constituent i pla de xoc. Sobre el termini (18, 19 o 20 mesos): el rellevant és que al mes 18 s’estiguin fent les coses compromeses. El marc excepcional evita “gestionar l’autonomia” en un context d’ofec econòmic i suspensió de lleis. Ritme i estratègia: la CUP troba que s’ha anat massa a poc a poc i que s’ha evitat la confrontació amb l’Estat. Proposen que els ajuntaments es plantin davant requeriments i no remetin informació (exemple: alcaldes de la CUP). Mobilització popular imprescindible: el govern s’ha de comprometre amb la gent, no només amb la CUP. Sense mobilització sostinguda, no es poden sostenir els desafiaments ni els canvis transformadors. Nivell actual de mobilització: insuficient. Cal reactivar ANC i Òmnium; es detecta cansament i desorientació a les bases. Risc de perdre suport: fent polítiques antisocials es redueix la majoria. El govern afirma que vol revertir retallades; s’espera compliment (exemple de protesta a Ensenyament per incompliments). Fiscalitat (IRPF rendes altes): la CUP és favorable a apujar el tram alt. Convergència s’hi resisteix, però avui hi ha una majoria d’esquerres dins l’independentisme que defensa que qui més té, més aporti. Pressupostos de ruptura: han de buscar escletxes per superar límits autonòmics (lleis suspeses, dependència del FLA) i enviar el missatge que la societat es vol autogovernar més enllà del que dicti l’Estat. Línia vermella: no més retallades ni privatitzacions. Cites destacades "Cap govern ha pogut fer canvis en un sentit transformador… si no hi ha hagut la gent mobilitzada al carrer obligant a complir aquests compromisos." "Uns pressupostos de ruptura han de mirar les escletxes… per superar les imposicions de l’Estat." Informació d’agenda Avui, 19:30 (dos quarts de vuit), Ateneu de Sant Just: xerrada “18 mesos clau, la visió de la CUP” amb Albert Botran (organitza ANC Sant Just). Demà, Nou Barris (Barcelona): conferència de la CUP sobre pressupostos de ruptura (línies mestres, no xifres). Altres continguts del text (falques i programes) Promos de programes locals: Veus de la parròquia, Seixanta i més, Cara B, peça humorística de La penya del morro, i crida al partit de l’Atlètic Sant Just pel títol de Lliga. Tertúlia esportiva: la Lliga, el relat mediàtic i els arbitratges Decisió de la Lliga: partits simultanis dissabte a les 17:00. Es percep que el Barça ho té més de cara que el Madrid (Depor a Riazor, partit complicat). Irregularitat final del Barça, però mèrit global de la temporada. El Madrid ha crescut amb Zidane, però també ha tingut sort en el camí de Champions. Crítica al relat televisiu percebut com pro-Madrid (Canal+, Movistar). Es reclama un relat més equilibrat o narradors propers al Barça (p.ex., Puyal a la ràdio). Arbitratges i designacions posades en dubte; sensació de parcialitat en repeticions i comentaris tècnics. Conclusions La CUP fixa com a eixos: accelerar la ruptura, mobilitzar la societat, garantir polítiques socials i pressupostos de ruptura sense noves retallades. El panorama radiofònic local combina agenda cívica i cultural amb passió esportiva, reflectint tant el pols polític com el batec social del municipi.

  • Justa la Fusta del 11/5/2016 — Just a la Fusta: 18 mesos clau amb Albert Botran (CUP), tertúlia de Lliga, guia de teatre, repàs de premsa, el temps i disciplina positiva - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 11/5/2016 — Just a la Fusta: 18 mesos clau amb Albert Botran (CUP), tertúlia de Lliga, guia de teatre, repàs de premsa, el temps i disciplina positiva

    Panorama general del programa Magazine de matí amb una combinació d’actualitat local i general, entrevista política, esport, cultura, meteo i una secció de criança. To informatiu, proper i amb molt de servei a la comunitat de Sant Just d’Esvern. Entrevista central: Albert Botran (CUP) — 18 mesos i pressupostos de ruptura Eix de la conversa: la legislatura “breu” dels famosos 18 mesos, les 3 lleis clau i les estructures d’estat. Posició de la CUP: Volen accelerar la confrontació democràtica amb l’Estat per evidenciar-ne el «caràcter autoritari» i mobilitzar la societat. Accepten el marc temporal fixat per Junts pel Sí, però amb flexibilitat: «Si fem el que toca, ningú patirà si són 19 o 20 mesos». Reclamen que el compromís del Govern no sigui amb la CUP, sinó amb la ciutadania mobilitzada. Pressupostos de ruptura: Línia vermella: no a noves retallades ni privatitzacions. Busquen aprofitar escletxes per superar imposicions estatals i enviar el missatge que la societat catalana és capaç d’autogovernar-se. Fiscalitat i majoria d’esquerres: Veuen una majoria d’esquerres dins l’independentisme. Defensen pujar l’IRPF a rendes altes i alleujar trams baixos. «No es tracta de gestionar l’autonomia, sinó de construir una república.» Actualitat local de Sant Just Notícies destacades Piscina exterior de la Bonaigua: obertura de temporada fins a l’11 de setembre, amb horaris diferenciats per períodes. Centre d’Estudis Sant Justencs: inici del curs sobre la 20a Miscel·lània, amb focus en la Guerra Civil (economia local, gener del 1939, víctimes i desapareguts). Homenatge a Marguerite Duras a Cal Llibreter: conversa sobre “La tarda del senyor Andesmes” i lectura de fragments. Repàs de premsa i cultura Política fiscal catalana al capdavant de les portades: tensió Puigdemont–Junqueras sobre l’IRPF; debat sobre alleujar rendes baixes i compensar a les altes. Internacional: crisi política al Brasil (Rousseff), reforma laboral a França per decret. Cultura: Lluís Goytisolo publica “El atasco y demás fábulas”. Festival Maldà en Dansa: pluralitat d’estils (contemporani, urbà, flamenc, teatre d’objectes) amb peces curtes. Concert 10 anys del Club 3C: Sant Andreu Jazz Band i The Gramophone All Stars Big Band amb convidats de luxe. El temps Situació de depressió atlàntica debilitant-se. Matins variables i tardes amb ruixats (100% probabilitat dimecres). Divendres: ruixats més extensos; cap de setmana amb més sol (diumenge i dilluns, temps net i temperatures en pujada moderada). Vent del nord entrant divendres; fresca a l’ombra. Tertúlia esportiva (futbol) Lliga: el Barça, màxim mereixedor per regularitat; perill de patinada final. El Madrid, més vertical que brillant; molta dependència de moments i pegada. Debat d’arbitratges i relats mediàtics. Mercat i planificació del Barça: necessitat d’un davanter suplent amb paciència i experiència; un central fiable si marxen Vermaelen/Bartra; explorar un mig punta jove si Arda no fa el pas endavant. Espanyol: nou projecte amb més recursos; possibles fitxatges (p. ex. Zabaleta) i sacsejada de plantilla; importància de conjuntar l’equip. Guia de teatre (Maica Dueñas) Dos “Romeu i Julieta” a Barcelona: I Capuleti e i Montecchi (Bellini) al Liceu: gran repartiment i posada en escena d’època. Versió contemporània a la Seca Espai Brossa (Projecte Ingenu): llenguatge, ritme i vestuari d’avui. Zarzuelas al Teatre Victòria: “Gigantes y Cabezudos” i “La Dolorosa”. Greg Miller Rocking (Teatre Apolo): el millor imitador d’Elvis amb 22 clàssics i material inèdit. Recomanacions addicionals: “Es fa fosc” (Sala Flyhard), “El botxí” (Teatre Gaudí), reobertura com Eixample Teatre amb “Qui ara” (Àngels Bassas); “Pretty” (La Villarroel); “L’amant” (Acadèmia) amb molt bones interpretacions; “Maria Estuard” (Lliure); “Els cors purs” (Romea, direcció Oriol Broggi). Teràpia i criança: Disciplina positiva (Mònica Flames) Clau: empoderar en lloc de només “autoritzar” o sobreprotegir. Estratègies pràctiques: Formular preguntes de planificació (“Quin pla tens per estudiar?”) i pactar descansos/objectius. Confiar i verbalitzar-ho (“Sé que ho pots fer, pren-te el teu temps”). Evitar fer per ells allò que sí poden fer (cordar sabates, organitzar la motxilla), per construir autoeficàcia. Objectiu: que aprenguin a demanar atenció adequadament, gestionar el poder, resoldre problemes i sentir-se capaços. Música i apunts Música: The National (homenatge a Grateful Dead) i Xarango. Serveis a l’oient: horaris piscina Bonaigua; activitats culturals locals; informatius de les 11 i 12 (Catalunya Ràdio + bloc local Sant Just).

  • M de Música del 10/5/2016 - episode art
    M de Música

    M de Música del 10/5/2016

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

  • Cinema sense condicions del 10/5/2016 — Edat d’or del cinema francès, el diàleg al cinema i novetats: L’Hermine, Les Souvenirs, The Witch, Angry Birds, Barcelona nit d’hivern i El rei borni - episode art
    Cinema sense condicions
    47'

    Cinema sense condicions del 10/5/2016 — Edat d’or del cinema francès, el diàleg al cinema i novetats: L’Hermine, Les Souvenirs, The Witch, Angry Birds, Barcelona nit d’hivern i El rei borni

    Introducció i estructura del programa • Benvinguda amb retard per la pluja i presentació del format: primera part de novetats i recomanacions, i segona part temàtica sobre el diàleg al cinema. • Presentació del convidat: Antoni Villaró (Toni), cinèfil de Sant Just, que s’afegeix a la conversa. Cinema francès: moment dolç i prolífic • Els locutors destaquen una època daurada del cinema francès, amb una mitjana d’estrenes d’altíssim nivell. • Referències i títols esmentats: El profeta, Óxido y hueso, Amour, Holy Motors, De dioses y hombres, Pequeñas mentiras sin importancia, l’obra de Luc Besson (Lucy, Léon), The Artist, Intocable, Dardenne (Dos días, una noche), films de Polanski rodats a França. Crítica: L’Hermine (El jutge), de Christian Vincent • Retrat discret i molt humà d’un president d’un tribunal penal de províncies, amb un enfoc diferent del gènere judicial: menys centrada en la culpabilitat i més en la trastienda i l’ètica del procés. • Interpretació de Fabrice Luchini, premiada a Venècia, destacant la contenció, paciència i respecte del personatge. • Sense ser una obra mestra, es recomana per la sensibilitat i la mirada nova sobre el sistema judicial. ‘Les Souvenirs’ (‘Els records’): intergeneracionalitat i petites veritats • Antoni Villaró defensa que és un film honest, senzill i just que retrata el conflicte intergeneracional: pares absorbís per la rutina, un fill més sensible i una àvia lúcida que guia el nét. • La química àvia-nét és el cor emocional; el pare viu una crisi per jubilació i inseguretat. La pel·lícula evita el melodrama i aposta per una reflexió tendre i sense artificis. • Diàlegs justos i ben mesurats; una història amb capas que creix en una segona visió. Tema del dia: el diàleg al cinema Idees clau • A partir d’un article d’Imma Merino (2012) sobre Yael Perlov, es reivindica el diàleg com a compromís vital, polític i cinematogràfic. No puc abandonar una posició activa i lluitar contínuament per crear un diàleg. • El diàleg és també una interpel·lació sense paraules: el cinema que et fa pensar i t’obliga a posicionar-te. Exemples i contraexemples • Es comenten casos de conflicte israelià-palestí: ‘Paradis 9’ (entrenament de suïcides) i ‘Omar’, que mostren manipulació i absència de diàleg real. Novetats i crítiques The Witch (La Bruja) • Preestrena molt comentada, però recepció freda al programa: tot i la llum natural i l’ambientació, la història es percep previsible i poc innovadora dins del gènere. • Comparacions: ‘Babadook’ aporta una mirada psicològica més singular; es recorda l’impacte formal de ‘The Blair Witch Project’ i el recurs del found footage. Angry Birds • Adaptació pensada clarament per a nens: funcional i entretinguda, però sense la doble lectura d’un Inside Out o Zootropolis. • Recomanable per a sessions familiars; no busca anar més enllà del seu públic objectiu. Cinema català i espanyol: èxits, límits i diàleg Barcelona nit d’hivern (Dani de la Orden) • Sorpresa positiva: guió rodó, repartiment encertat (Miki Esparbé, Alberto San Juan, Clara Segura…), ritme fresc i natural. El públic va aplaudir al Texas (3€) amb sala plena. • Contrapunt amb El pregón (fluixa) i comparacions amb l’univers Ocho apellidos: entreteniment que fa riure, però sovint sense empremta duradora. El rei borni (recomanació destacada) • Vista a Màlaga, celebrada com a recomanació de l’any: humor negre, base teatral i diàlegs potents entre un antidisturbis i el manifestant a qui va ferir, discutint política i responsabilitats sense caure en la violència. Exemples de cinema de diàleg (França i Polanski) • Le Prénom (El nom) i Un dios salvaje (Polanski): com el diàleg tancat pot desmuntar màscares, valors i relacions. • Recordatori: el diàleg també pot ser cinema del silenci que dialoga amb l’espectador. Reflexions finals sobre l’experiència • Valoració del cinema que trasbalsa i perdura: films que et fan plorar o pensar més enllà dels crèdits. • Distinció entre l’evasió puntual i el cinema que deixa poso. Apunts finals i proper programa • Breu menció a La punta del iceberg (intriga laboral) com a peça interessant encara que irregular. • Avanç: visita de Laia Colet (direcció d’art) o Carme Nabot per parlar de la dona al cinema (com a creadora i personatge) i proposta de veure ‘El Olivo’ d’Icíar Bollaín.

  • #919 - La Penya del Morro del 10/5/2016 — Singapur, voluntariat i donació de sang a Sant Just; mural vandalitzat; televisió (El Foraster, Eurovisió, Vis a Vis) i “Germà de gel” - episode art
    La Penya del Morro

    #919 - La Penya del Morro del 10/5/2016 — Singapur, voluntariat i donació de sang a Sant Just; mural vandalitzat; televisió (El Foraster, Eurovisió, Vis a Vis) i “Germà de gel”

    Resum general de l’episodi Programa magazine de tarda amb viatges, mobilitat juvenil, actualitat local, televisió, criança i llibres. L’eix del dia combina la ruta per Singapur, la donació de sang al Casal de Joves de Sant Just, el cas del mural feminista vandalitzat, i una traca de tele-actualitat (El Foraster, Eurovisió, Vis a Vis, Ministeri del Temps, Cuéntame). Es tanca amb el llibre “Germà de gel” d’Alicia Kopf i música local amb Boira. — Viatges: Singapur (Carretera i Manta) Highlights • Ciutat global de 5,5 M d’habitants, 3r centre financer i 2n port mundial. • Icones: Merlion Park (cap de lleó i cua de peix), Marina Bay Sands amb SkyPark (mirador, discoteca, restaurant i piscina només per hostes), i l’espectacle nocturn de llum, aigua i música a la badia. • Esplanade – Theatres on the Bay (sobrenom “el durian”): arquitectura moderna que marca el canvi d’era urbana. • Kampong Glam (barri històric): Mesquita del Sultà (cúpula daurada) i cases baixes que contrasten amb l’ skyline. • Garden by the Bay: “supertrees” artificials que fan funcions ambientals i mirador; hivernacles amb flora global. Notes pràctiques • A l’alça com a destinació des de l’inici del s. XXI per l’skyline i grans equipaments. • Hub aeri clau; vols des d’aquí poden fer múltiples escales i preus elevats. Comentari simpàtic a l’aire: diferències entre música “xinesa” i “de Singapur” i una breu incursió a l’“himne”. — Joventut i mobilitat: voluntariat, au pair i pràctiques Donació de sang en directe (Casal de Joves) • Cobertura en viu de la campanya de donació (18–65 anys, +50 kg; homes 4 cops/any, dones 3; mínim 2 mesos entre donacions). • Flux constant de donants i ambient al Casal de Joves de Sant Just. Projectes de mobilitat • Intercanvi a Margate (Regne Unit) dins l’EVS/ESC (museu d’art contemporani). Tot pagat (transport, allotjament, activitats). Places urgents. • Au pair als EUA (18–26 anys) via agència Sabàtica: - Vols A/R, assegurança mèdica, 200 $/setmana, +500 $ per formació, 15 dies de vacances, visat i suport 24/7. - Top de qualitat i garanties; màxim 45 h/setmana, caps de setmana regulats. • Pràctiques als EUA (universitaris, no últim any; vacances): 3–3,5 mesos, uns 600 $/mes; sectors: turisme, enologia i agrària. • Work & stay en B&B (Irlanda i Noruega): allotjament, àpats i 400 €/mes (3–6 mesos). • Voluntariats globals (Gàmbia, Costa Rica, Nepal…) via Sabàtica. Missatge de servei: responeu els mails del Servei de Mobilitat Internacional del Casal – “com a mínim, un ‘gràcies’!”. — Sant Just d’Esvern: mural vandalitzat i reaccions • Mural “Igualtat sense excuses” (iniciativa Dona i Empresa) a la plaça del Ninot, guixat amb la paraula “guix” i una corona a mode de firma. • Indignació veïnal i a xarxes (comentaris a Facebook/Twitter; posicionament institucional). • Es demana respecte per les iniciatives comunitàries i feministes a l’espai públic. — Televisió: el més calent El Foraster • Opta al premi Peyo Sarasola (autonòmiques). Es preparen especials a Formentera i a la SEAT. Sèries als EUA: “Save Our Shows” (USA Today) • Els fans demanen salvar Castle i The Mysteries of Laura (versió USA; produïda/dirigida per Pau Freixas). Vis a Vis (Antena 3) • Audiències discretes (~12%), però campanya fan (#LaMareaAmarilla) per temporada 3. Ministeri del Temps (TVE) • Gag sobre funcionaris (solitari, cafetera, “a les 14:00 tothom a casa”) genera queixa. • Javier Olivares defensa la sèrie: és, precisament, un elogia als funcionaris que fan avançar el país. Informatius amb humor: Matías Prats • Retorna el joc de paraules a ExpoManga: “que no ho deixin tot… manga por hombro”. Eurovisió 2016 • Favorites de les apostes: Rússia i França. • Espanya (Barei): cançó en anglès, ajustos d’escena i coristes; expectatives moderades (posició 12–17). Cuéntame (TVE) • Ombra de problemes fiscals (productora i actors) i debat en xarxes (#CuentameAJuicio) coincidint amb trames de judici. — Família: què fer amb criatures quan plou (Un Pare Novell) • Museus amics dels nens (CosmoCaixa, museus interactius); educar en comportament cívic al museu. • Manualitats: pintura de mans/peus sobre paper gran i emmarcar; plastilina. • Cuina a casa: croquetes, pastissets; involucrar-los també en la neteja. • Teatre per a nadons i microteatre (selecció d’obres adients i durada curta). — Llibres: “Germà de gel” (Alicia Kopf) • Club de lectura a Cal Llibreter amb l’autora (Alicia Kopf / Imma Ávalos) i Eugènia Brogi (L’Altra Editorial). • Llibre de no-ficció creativa: expedicions polars, icebergs i el blanc com a metàfora de la incomunicació; germà autista com a nucli emocional. • Premi Documenta 2015; autora i proposta molt recomanables. — Música local i tancament • Boira (port-rock de Sant Just): victòria a la Sala Apolo (Bala Perduda) i salt a Primavera Sound; gravació amb Aclam Records i pas per BTV. • Gestió de xarxes del programa: ritme de tuits, enquestes i cobertura d’actualitat local.