
Music Club Selecció matinada del 18/5/2016
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
2633 episodis disponibles

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Visió general Programa magazine amb to local i cultural que combina actualitat de Sant Just Desvern amb divulgació científica, patrimoni, salut i viatges. Es destaquen canvis de mobilitat i un projecte social als menjadors escolars, curiositats sobre la cerca d’extraterrestres, una llegenda barcelonina, una visita als jardins del Palau de Pedralbes, propietats de la carxofa i una ruta pel riu Matarranya. Temes principals Butlletí municipal de Sant Just • Canvis de circulació per seguretat a Carretera Reial–Major–Carrer Eter • Estacionament limitat al Parc Joan Maragall per prioritzar vianants i comerç • Projecte social als menjadors escolars: recollida de menús excedents i repartiment a persones vulnerables, amb conveni Ajuntament–empreses i logística de servei Curiositats científiques • Projecte SETI i enviament/rebuda de senyals de ràdio a intel·ligència extraterrestre • Eclipsis solars: màxim natural de 7’31” (excepcionalment allargat seguint-lo amb el Concorde) • Tità (Saturn): atmosfera densa; debat sobre “aterrar” vs “titanitzar” com a neologisme • Maravelles terrestres: llacs amb zones salades i dolces (p. ex. Balqaix), gel a l’Àfrica, biodiversitat del sòl Llegenda urbana • “Fantasma de Canaletes” i el magnetisme de la font: qui en beu “no pot deixar Barcelona” Patrimoni i jardins • Passeig pels jardins del Palau de Pedralbes: disseny d’Eusebi Bona i Rubió i Tudurí, cedres singulars, escultures, festivals d’estiu i horaris Música i cinema • Audiència de “Greensleeves” (fantasia de R. Vaughan Williams) i records de “How the West Was Won” • Comentari del film “42” (Jackie Robinson) i reflexió sobre racisme i integració Salut i alimentació • Propietats de la carxofa (Cynara scolymus): digestiva, colerètica (gràcies a la cinarina), depurativa • Contraindicació: patologies d’obstrucció biliar/colelitiasi • Consells de compra i ús culinari Viatges • Ruta pel Matarranya: de Fayó i el pantà de Riba-roja a Vall-de-roures i Beseit; agricultura (oliveres, préssec de Calanda), patrimoni (torres ibèriques, castells) i paisatge Moments destacats i cites “Els jardins del Palau de Pedralbes són un altre paradís barceloní… conviden al recolliment i a la contemplació.” “Mai dura més a la Terra un eclipse solar que 7 minuts i 31 segons” (excepció seguint-lo amb el Concorde) “Potser el fantasma de Canaletes fou víctima de les aigües encantades que t’enamoren de la ciutat.” Apunts pràctics Mobilitat Sant Just: accés a Carretera Reial reordenat; sortides pel c. Santa Teresa amb semàfor de seguretat Parc Joan Maragall: accés de vehicles limitat; zona d’estacionament regulat per càrrega/descàrrega Jardins de Pedralbes: horari general de parc; durant el festival només s’obren 2 h abans del concert per als assistents Salut: consulta prèvia al metge/farmacèutic abans d’usar carxofa amb finalitats terapèutiques Persones i obres esmentades • Àngels Ferrer i Sensat (pedagoga) • Rubió i Tudurí; Eusebi (Eugeni) Bona; Ignasi Viladevall; Maria Manent • R. Vaughan Williams; Harrison Ford; Jackie Robinson Resum final Un magazine local amb caliu que alterna servei públic (mobilitat i solidaritat alimentària), divulgació (SETI, eclipsos, Tità), tradició i mites (Canaletes), patrimoni verd (jardins de Pedralbes), salut (carxofa) i territori (Matarranya), amb pinzellades musicals i cinematogràfiques que aporten nostàlgia i context cultural.

Visió general Programa "Veus de la parròquia" dedicat a la música i el cant religiosos, amb un focus especial en els Salms: el seu origen bíblic, la seva classificació literària, i el seu ús a la litúrgia (Missa i Litúrgia de les Hores). L’episodi combina explicació teòrica, context històric i una selecció de salms cantats (arxiu de Montserrat i versions de Xavier Morlans) que il·lustren moments com Advent, Quaresma, comunió i cants per a tot l’any. Els salms: què són i com es classifiquen Què són: 150 poemes bíblics de l’Antic Testament, concebuts per ser cantats; tradicionalment associats en part al rei David i a mestres de cant. Funció: posen la vida del poble d’Israel en relació amb l’acció de Javé (Déu). Tipologies principals (no exhaustives): • Himnes: invitació a la lloança + motius; inclou càntics sobre la reialesa de Javé i de Sió. • Súpliques i confiança: individuals i col·lectives; també accions de gràcies (individuals i comunitàries). • Salms reials: bon govern, triomf sobre enemics, prosperitat sostinguda amb intervenció de Déu. • Instructius: reflexions sapiencials sobre la llei, la vida humana, la història; exhortacions profètiques i salms rituals. Ús litúrgic i pràctica Salm responsorial: estructura Antífona (respons) repetida pel poble, acompanyada de flauta o corda, alternada amb les estrofes. Estructura que l’Església ha preservat i potenciat fins avui. Litúrgia de les Hores Presència destacada dels salms a matines, laudes, vespres i completes. A Montserrat, és habitual que els fidels s’hi afegeixin i participin del cant comunitari. A la Missa El salm apareix entre la primera lectura (Antic Testament) i l’epístola; pot ser llegit, però millor cantat perquè el text “penetri” i emocioni. Mostres musicals i context Arxiu Montserrat (anys 70) Recuperació de joies històriques (1971–1978) de trobades d’animació litúrgica: primer tast amb “Amb quin goig us exalço”. Xavier Morlans: selecció il·lustrativa de salms • Advent — Salm 121: "Quina alegria quan em van dir...": salm individual de confiança; la “casa del Senyor” com a lloc d’acollida. • Celebratiu/Súplica — Salm 22: "El Senyor és el meu pastor": sovint als funerals; transmet confiança i esperança en el Déu que condueix i reconforta. • Quaresma — Salm 136: "Si mai t’oblidava, Jerusalem": record de l’exili a Babilònia, fidelitat a Déu i a la memòria del poble. • Quaresma — "Els qui sembraven en llàgrimes": de súplica/confiança col·lectiva; el treball sembrat en dolor es recull en alegria i garbes plenes. • Comunió — Salm 24: "El Senyor Déu nostre, recorda les promeses per sempre": cant ritual propi de la processó de comunió. • Per a tot l’any — Salm 94: "Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu... no enduriu el cor": invitació a l’escolta i a l’aclamació. Reflexions i cites destacades Immaculada proposa incorporar les versions de Xavier Morlans a la litúrgia parroquial per revitalitzar el sentit de les paraules i evitar la rutina. "Si mai t’oblidava, Jerusalem, que se m’encasti la llengua al paladar." "El seu rigor dura un instant, el seu favor tota la vida; cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia." (Salm 30) Cloenda Comiat amb peces d’arxiu de Montserrat, destacant "Tot jo tinc set de Vós". Un final musical que reforça el to d’oració i contemplació de l’episodi.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum executiu • Programa molt dinàmic amb humor, actualitat local i seccions especialitzades. • Destaquen: Glòries Cabareteres (retorn de la Patiño i èxit a la Sala Bequet), una radionovel·la hilarant, la Clàudia Coster parlant de la comunicació i el seu impacte en la família, educació canina sobre l’origen dels comportaments, la crònica de l’incendi a l’Institut de Sant Just Desvern, novetats de WhatsApp per ordinador i activitats del Casal de Joves (drons i cinema Truman). Temes principals del dia Cultura i humor: Glòries Cabareteres, èxit a la Sala Bequet i radionovel·la (Capítol 9). Benestar i família: Comunicació amb Clàudia Coster (teràpia energètica): models parentals, victimisme, comunicació no verbal i casos pràctics. Educació canina: Origen de conductes com estirar de la corretja o rosegar, i com reconduir-les. Actualitat local: Incendi al pati del gimnàs de l’Institut de Sant Just Desvern (crònica en primera persona). Tecnologia: WhatsApp d’escriptori i prèvies del Google I/O (Android i realitat augmentada). Joventut i agenda: Casal de Joves — xerrada per viatjar econòmicament, circuit de drons i cinema (Truman). Glòries Cabareteres Èxit, retorn i microteatre • Celebració de l’èxit a la Sala Bequet amb l’espectacle “Los fantasmes de las glorias” i sala plena. • Retorn de la Patiño (tercera glòria), amb bromes sobre comissionats, royalties i la seva funció de posar ordre i coreografies. • Conversa sobre microteatre i el funcionament de les passades (suspensions i decisions de sala). Las glorias no mueren. Radionovel·la – Capítol 9: “Continuació del capítol 8” • Trama: la Patiño torna amb un suposat “bolo al Liceu”, que deriva en venjança i acabem… al circ amb payassos. • Temes: ambició, disciplina, amistat tensa i gir còmic final. La venganza es un plato que se sirve frío. Teràpia energètica amb Clàudia Coster: la comunicació Clau 1: Parlar vs. comunicar • No és el mateix “parlar” que “comunicar de veritat”: cal atenció real, mirada i autenticitat. Clau 2: Orígens en la infància (estudis amb bebès) • Test amb tres ninots (verd que puja, groc que ajuda i blau que impedeix): als 6 mesos tots trien l’“ajudador”. • Al 12 mesos, un 20% ja tria el que impedeix (blau): aprenen a orientar-se cap al “què té èxit” segons el model familiar (victimisme, imposició, etc.). Clau 3: El modelatge familiar • Els infants reprodueixen el que veuen a casa (p. ex. agressivitat verbal → agressivitat física en un nen d’1 any que encara no domina el llenguatge). • Canviar la dinàmica de parella/família redueix símptomes en el nen (cas real: 15 dies després, el nen deixa de pegar). Clau 4: Comunicació en parella – cas “Maribel” • Després d’un càncer i quimioteràpia, milloren parlant més obertament. El conflicte reapareix quan ell convida algú malgrat acord previ; l’arrel era un viatge amb amiga que ell no va saber expressar que li va fer mal. Solució: fer conscients els desplaçaments del malestar i posar paraules a les necessitats. Clau 5: No verbal i gènere • Gran pes de la comunicació no verbal (postures, gestos). Diferències d’expressió emocional entre homes i dones. La comunicació és essencial per a la unitat: també s’expressa sense paraules. Educació canina (Dogville Beach) – Albert Capapé D’on surten les “males” conductes? • Molts comportaments (estirar, bordar, rosegar) neixen a les primeres etapes si no es cobreixen necessitats bàsiques. • Recordatori d’espècie: el gos és carronyaire i depredador; l’humà, recol·lector. Necessitats i aprenentatges difereixen. Bones pràctiques • Crear un entorn segur i ric en textures: deixar explorar i rosegar objectes adients; si agafa una sabatilla, intercanvi millor que renyar. • Evitar intervencions precipitats que generin possessivitat o territorialitat. • Respectar el moment evolutiu (cadells/adolescència): més exercici lliure en lloc d’exigir passeig “perfecte” massa d’hora. • Quan hi ha problemes, hi ha solució: consultar educadors canins. Actualitat i tecnologia Incendi a l’Institut de Sant Just Desvern (crònica en primera persona) • Hora del pati (~11:40). Primer, olor de fum; minuts després, fum intens i flames a la zona del bruc/malla darrere el gimnàs. La flama s’estén ràpid per la valla. • Evacuació: fora del recinte (com que l’evacuació a pista no era possible, confinament alternat a l’exterior). Arriben Policia Local, Mossos i Bombers. • Possibles causes comentades: cigarreta mal apagada o borrissol de pollancre encès; origen oficial desconegut. Sense ferits; danys materials a la tanca i façana del gimnàs. Imatge d’impacte, però resposta ràpida i sense conseqüències personals. WhatsApp per ordinador i Google I/O • WhatsApp d’escriptori (app nadiua) substitueix l’ús via navegador, però encara requereix el mòbil encès i a prop (mateixa xarxa sovint). • Google I/O: s’espera Android nou i avenços en realitat augmentada; rumors de noves Google Glass (per confirmar). Casal de Joves: viatges, drons i cinema • Xerrada “Com viatjar econòmicament” (descomptes, programes d’intercanvi i opcions per Europa/altres continents). • Circuit de drons a la Sala Utopia (aros, pneumàtics, cronometratge de volta ràpida); disponibilitat de dron per provar amb instruccions prèvies. • Cine: projecció de “Truman” (entrada gratuïta, VOE). • Monogràfic de cuina a l’estiu (proposta): el xef Sergi Marqués demana el Dani com a pinxe. Enquesta del dia i seguretat • Enquesta a Twitter: “Els Mossos han detingut 3 joves per robatoris a Sant Just. Hi ha poca seguretat a Sant Just?” → 67% “sí” (percepció de poca seguretat) i 33% “no”. • Notícia relacionada: 3 joves (18–19 anys) detinguts per 3 robatoris “silenciosos” en domicilis a Sant Just Desvern (investigació iniciada al febrer).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general Programa mixt amb informació local, anàlisi agroalimentària i tertúlia esportiva. Primer, notícies de Sant Just Desvern: detencions vinculades a robatoris, acord per al nou local del cau escolta i una sessió sobre la Guerra Civil. Després, una conversa extensa sobre alimentació i agricultura a Catalunya: autosuficiència per valor, importacions de pinso i exportació de carn, regadiu com a clau, proximitat i petjada ecològica, i la gestió dels purins. Finalment, tertúlia esportiva amb el Barça campió de Lliga, la lluita pel descens i el debat internacional (Premier League, Newcastle, Benítez, fitxatges i banquetes). "L'aigua és vida. És la clau." "Importem pinso i exportem carn... aquí ens quedem amb el valor afegit." "Exportem els porcs, però la merda es queda aquí." Notícies locals Principals punts • Robatoris i detencions: tres detinguts relacionats amb robatoris a domicilis; dos passen a disposició judicial amb llibertat amb càrrecs i el tercer queda en llibertat a l'espera de citació. • Nou local del cau escolta MLK: acord Ajuntament–agrupament; es descarta l’Ateneu de Sant Just per obres; el cau s’ubicarà al Centre Cívic Joan Maragall i s’elimina el bar de la plaça per fer lloc. • Curs “Coneixements Santjustencs”: segona sessió centrada en gener de 1939, amb Francesc Riera i Jordi Amigó, a Can Ginestà. Agricultura i alimentació a Catalunya Context i autosuficiència • Pressió creixent sobre l’abastiment: població a l’alça, superfície i aigua de regadiu limitades. • Catalunya ha passat de produir “la meitat del que necessitava” a autoproveir-se per valor monetari: s’importa blat de moro, soja i olis per a pinso, i s’exporta carn (sobretot porcina) i fruita. • Model de valor afegit: importem cacau/cafè i exportem xocolata/cafè mòlt (càpsules); fem vi i exportem cava. Proximitat i ecologia • Regadiu com a columna vertebral: prop del 80% de la producció prové del reg; “l’aigua és la clau”. • Agricultura de proximitat redueix la petjada ecològica en transport, especialment comparada amb països altament importadors (p. ex., Anglaterra). • L’agricultura actua com a captador de CO2; amb una gestió adequada pot superar boscos de secà mal gestionats en captura de carboni. Ramaderia porcina i purins • Catalunya és potència porcina: “importem pinso, exportem porcs, però els purins es queden”. • Els purins poden substituir fertilitzants químics si es gestionen bé i de manera dispersa en el territori. • Cal més control i compliment normatiu: sancionar males pràctiques i garantir que hi hagi prou superfície per aplicar purins sense contaminar. Altres factors • Turisme i estudiants incrementen la demanda alimentària (població flotant), afegint pressió a la cadena. Tertúlia esportiva Barça campió i última jornada • El Barça sentencia amb Suárez determinant; debat sobre la motivació del Granada i la lògica (o no) del futbol. • Discussió d’escenaris “what-if” (p. ex., penal de Cristiano contra el Màlaga) i com petits detalls haurien pogut canviar el títol. Descens i impacte econòmic • La salvació equival a supervivència econòmica: amb el nou contracte televisiu, equips mitjans poden ingressar 50–60 M€. • Casos Getafe (projecte percebut com a “artificial”) i Rayo (afició sòlida). Premier League i banquetes • Newcastle baixa; aclamació perquè Benítez es quedi malgrat arribar amb l’equip en situació crítica. • Debat sobre Van Gaal (poca empatia però gran impulsor de joves: Iniesta, Xavi, Puyol, Valdés; base del Bayern modern) i la gestió d’estrelles. • Anticipació del duel Mourinho–Guardiola a Manchester; incerteses del United sense Champions. Jugadors i mercat • Luis Suárez: adaptació espectacular al Barça i millores en definició i moviments; comparació amb Ibrahimović i el seu encaix. • Higuaín: rendiment top a Itàlia vs. discurs mediàtic devaluador. • Rumors: possible interès del Madrid per un davanter de la Juventus (Dybala) i situació de James Rodríguez. Temes principals • Notícies locals: seguretat, equipaments juvenils i memòria històrica. • Agricultura catalana: autosuficiència per valor, regadiu, proximitat i gestió ambiental dels purins. • Esports: Barça campió, economia del descens, panorama Premier i el joc de banquetes i fitxatges.

Resum general Programa magazín “Just a la fusta” (dimecres 18 de maig): una edició variada amb butlletí inicial de trànsit molt complicat a l’AP-7/B-30/C-58 i un resum d’esports (el COI barra l’accés a Rio a esportistes reanalitzats positius), seguit de les peces pròpies del programa: notícies locals de Sant Just, repàs cultural (Any Llull, teatre), novetats musicals (Divine Comedy i el projecte “La Pols i l’Era”), portades esportives, opinions i tecnologia a la premsa, l’apunt curiós de Justin Bieber, i una previsió del temps amb possible ruixat al vespre i pic d’estiu dissabte. Temes principals Notícies locals (Sant Just) • Formació professional (FP): terminis de preinscripció de grau mitjà (fins 25 de maig; documentació fins 27; llistes prov. 6 de juny; reclamacions 7–9; definitives 4 de juliol; matrícula 5–12 juliol) i de grau superior (26 de maig–1 de juny; docs fins 3 de juny; prov. 10; reclamacions 13–15; definitives 4 de juliol; matrícula 5–12 juliol). • Memòria històrica local: segona sessió del curs del Centre d’Estudis Santjustencs sobre la Vintena Miscel·lània (capítol gener 1939) amb Francesc Riera i Jordi Amigó; entrada lliure. • Viatjar econòmicament (Casal de Joves): xerrada amb eines, descomptes i programes (au pair EUA, estades a Irlanda/Noruega, etc.). Cultura • Any Llull: adaptacions al català modern de 4 obres de Ramon Llull (Llibre de les bèsties, Accidents d’amor, Blaquerna, Llibre de gentils i dels tres savis). Objectiu: fer accessible l’obra sense barreres lingüístiques; es preveu superar el mig centenar de volums anuals. • Teatre – “Per un sí o per un no” (Sala Montaner): reposició dirigida per Ramon Simó amb Manel Barceló i Lluís Soler. Més humor i ironia, però reforçant el drama de les relacions; en cartell fins al 19 de juny. • Música – “La Pols i l’Era”: noves cançons que reivindiquen el pop català dels 60 via sampling, amb noms com Núria Feliu, Lita Torelló i una desfilada de talents actuals. Esports (portades i agenda) • Dani Alves i Luis Enrique centren portades catalanes (palmarès i possible copa extra per igualar Guardiola). • Final Europa League: Sevilla vs Liverpool, focus mediàtic. Opinió i tecnologia a la premsa • Seguretat: hacker filtra dades de 5.600 Mossos (tema d’obertura a diversos digitals). • Salut: casuística d’enterovirus en menors de 6 anys, amb un cas associat a risc important. • Política: Empar Moliner reflexiona sobre “nació cultural” a propòsit de Meritxell Batet; Risto Mejide demana invertir processos electorals previsibles. • Futur i innovació: entrevista a Mark Stevenson sobre energia distribuïda, innovació oberta i canvi de model educatiu. Música i agenda • Divine Comedy: nou disc “Foreverland” (2 de setembre); concerts a Barakaldo (29/10) i Barcelona (8/2/2017, Festival del Mil·lenni); abans, al Vida Festival (2 de juliol). • Versions: AlunaGeorge versiona “Company” de Justin Bieber a la BBC Radio 1. • Concerts a Barcelona: Berski inaugura la terrassa de l’Hotel Pulitzer; Bombino a la Sala Apolo (Caprichos de Apolo). Curiositat • Justin Bieber rebutja fer més selfies amb fans per preservar la seva salut mental i la interacció humana bàsica. El temps • Tarda/vespre: possible ruixat o tempesta entrant pel NE cap a Sant Just. • Dijous–divendres: domini del sol; màximes en pujada (22–23 °C). • Dissabte: pic d’estiu (24–25 °C; >30 °C en punts de l’interior). • Diumenge: sol al matí i front a la tarda per Ponent; incertesa posterior (mantenir 24–25 °C o baixar a 20–21 °C). Cites destacades "El COI impedirà la participació a Rio de desenes d’esportistes reanalitzats positius." "Internet només és el tràiler de la gran pel·lícula del futur." — Mark Stevenson "Si el cel cabretes, el terra pastetes." — dita popular que el meteoròleg cita per anunciar ruixats "Em sento com un animal de zoo." — Justin Bieber, sobre els selfies Conceptes clau • Preinscripció FP: calendaris i tràmits per a grau mitjà i superior. • Vintena Miscel·lània: recerca històrica local sobre la Guerra Civil i 1939. • Sampling: tècnica de collage sonor que defineix “La Pols i l’Era”. • Innovació oberta: col·laboració distribuïda en pharma, agroalimentari i energia. • Enterovirus: brot neurològic en pediatria monitoritzat per Salut. • Front atlàntic: sistema que porta ruixats avui i possible refrescada puntual.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Obertura: cinema, vida i versemblança Idea central: “el cinema és una forma de viure i de pensar la vida”. Es reivindica el cinema com a mirall de les persones, les famílies i els conflictes. Debat sobre versemblança: la ficció pot ser més autèntica que el documental (record a Basilio Martín Patino, autor de Caudillo i Canciones para después de una guerra), perquè la invenció pot revelar veritats profundes. Exemple canònic de “trampa útil” al cinema: la porta que s’obre cap a fora a Double Indemnity per fer possible una escena clau; una falsedat formal al servei d’una veritat dramàtica. The Fall (BBC): thriller de precisió i mirada moral Context i autoria: sèrie britànica de qualitat, creada per Allan Cubitt, ambientada a Belfast. Primera temporada dirigida per Jakob Verbruggen; la segona pel creador. Interpretacions: Gillian Anderson (detectiu brillant, implacable i complexa) i Jamie Dornan (assassí metòdic, pare de família, atractiu i pertorbador). Forma i muntatge: premi al muntatge i ús de plans que contraposen delicadesa i perversió; ritme de “rellotgeria” que atrapa l’espectador. Tema clau: detectiu i assassí com a miralls; comparteixen mètode, ambició i intel·ligència tot i habitar mons oposats. To i genealogia: eco de Seven però amb aire europeu i menys tenebrós; aposta per una èpica moral allunyada d’estereotips i del New Age superficial. “És una història inusualment ben narrada, amb una precisió que avui trobem més a sèries que no pas a sales.” Què és el cinema negre? Definicions, límits i etiquetes Definició operativa i clàssics Proposta (Francesc Cànovas): cinema negre narra una persona normal abocada al crim, sovint per un detonant (p. ex., una “femme fatale”). Exemples clau i discussió: Double Indemnity (Perdición) com a model del gènere. Sunset Boulevard (Crepúsculo de los dioses): debat si és “negre” pel seu crim i la caiguda moral. The Third Man: l’escena de la nòria com a cinisme moral industrial. El verdugo: el “complir amb el que toca” com a negre quotidià. Neo-noir i barreja de gèneres El terme “neo-noir” s’aplica ampliament a films com Drive, Nightcrawler, Solo Dios perdona o Blade Runner: més aviat estètica i to que no pas recepta rígida. Funció social: el negre com a anàlisi de la realitat i la corrupció (Vázquez Montalbán; La isla mínima i la transició; màfies a Itàlia; policies a la vora del delicte). Figures recurrents: el perdedor i la trajectòria cap avall com a motor dramàtic. L’Olivo (Icíar Bollaín): símbols, “trampes” i crítica social Premissa: una olivera mil·lenària arrencada i venuda a Alemanya; la família la vol recuperar. L’arbre com a símbol d’arrelament i memòria. Versemblança vs trampa: com a Double Indemnity, s’accepta una licència (una olivera mil·lenària enmig d’un camp “normal”) per fer funcionar el relat simbòlic. Crítica corporativa: es denuncia el greenwashing i la façana ecològica de certes empreses. Direcció artística i espai: duel Andalusia–Düsseldorf; es destaca el treball artístic en el trajecte (camió, espais, contrastos). “Moment vegà”: apunt sobre la deshumanització en una granja de pollets i el seu contrast amb la sacralització de l’arbre. El nou terror: Babadook, It Follows, The Witch Tendència: reinvenció del gènere amb ritmes més pausats, estètica d’indie nord-americà i menys “sustos” de manual. Babadook: l’horror com a metàfora psicològica; el monstre és allò no vist i intern. It Follows: idea altament high concept: la transmissió sexual del terror; “camina lent, però sempre arriba”. The Witch: ambient colonial i bruixeria; recepció dividida malgrat mèrits formals (llum natural, òpera prima). Ritmes, generacions i llenguatge cinematogràfic Canvis de ritme: del muntatge frenètic i l’excés d’efectes del blockbuster a la recerca d’una narrativa més densa en el cinema independent. Recepcions generacionals: el que sorprèn o avorreix depèn de la socialització audiovisual (de Heidi a Bob Esponja, o d’animació clàssica Disney a ritmes contemporanis). Secretary vs 50 sombras de Grey: mateix tema, dos llenguatges Secretary (Sundance, originalitat): tracta la submissió i la relació de poder amb llenguatge indie, personatges i finals menys domesticats. 50 sombras: mateix marc temàtic però amb codi blockbuster i resolucions més previsibles. Manuel Martín Cuenca: La flaqueza del bolchevique i Caníbal Línia d’autor: equilibri entre forma, contingut i inquietud moral que perdura després del visionat. La flaqueza del bolchevique: variació “Lolita” on el protagonista construeix la seva pròpia perdició; final diferent de la novel·la per coherència cinematogràfica. Caníbal (Antonio de la Torre): sastre granadí incapaç de relacionar-se amb dones si no és menjant-se-les; posada en escena pulcra i inquietant. Eix temàtic: pot l’afecte cap a una nova dona redimir o reconfigurar el monstre? Pregunta oberta al final, que el programa proposa resoldre en un proper episodi. “Directors que surten de les classificacions busquen investigar la naturalesa humana. Això és el que perdura.”

L'actualitat de Sant Just Desvern

Visió general Programa llarg amb dues parts clares: • Una obertura informativa amb notícies locals/comarcals i bloc d’esports. • El magazín “La penya del morro” amb tertúlia, secció de viatges al Quebec, una guia per viatjar de forma econòmica, una entrevista central a l’actor Alain Hernández sobre el film El rei Borni, i la secció de paternitat amb el debat cool dads vs horripapis. "És la peli més assajada de la història... i la vam rodar en 17 dies, en català i castellà." — Alain Hernández Notícies i esports (inici del fitxer) • Cultura: l’exposició dels 25 anys del Club Súper 3 al Palau Robert supera els 100.000 visitants (mitjana 1.600/dia) — vigència del club i mostra oberta fins al 4 de setembre. • Esports: victòria de Giulio Ciccone a la 10a etapa del Giro d’Itàlia; fusió Llagostera–Palamós (nou nom amb “Costa Brava i Palamós”); el Barça prepara la final de Copa; l’Espanyol viatja a Bolívia; Del Bosque convoca 25 per l’Eurocopa (5 del Barça) i en queden fora Diego Costa, Sergi Roberto i Juan Mata. Actualitat local de Sant Just • Successos: els Mossos detenen 3 joves (18–19 anys) per robatoris en domicilis de Sant Just (modus operandi nocturn, forçant corredisses del jardí). • Política local: resultats a l’ANC Sant Just — Eusías Vives revalida coordinació; detalls de vots i recordatori que la presidència l’escull el secretariat. • Equipaments: el CAU tindrà nou local al Centre Cívic Joan Maragall (es retira el bar de la plaça); ocupació prevista com a mínim a partir del curs vinent. • Agenda: segona sessió del Curs de Coneixement Sant Justenc (Guerra Civil, gener del 1939, a Can Ginestà). La penya del morro — 1a hora Xarxes i tertúlia inicial • Enquesta a Twitter sobre el nou emplaçament del CAU (Plaça Maragall). • Queixa tecnològica: “reinicia-ho” i l’obsolescència programada (smartphones, bombetes, mitges…) • Eurovisió 2016: Ucraïna guanya; debat sobre cantar en anglès; Andorra va competir en català; sistema de votació (jurat + televot) i efecte en classificacions; l’hipotètic cas que Austràlia guanyés i possible seu a Barcelona. Carretera i Manta: Quebec • Patrimoni i urbanisme: ciutat emmurellada (l’única d’Amèrica del Nord), muralles de 4 km i centre antic UNESCO (1985). • Icones: Château Frontenac (hotel monumental amb teulades de coure), turó parlamentari (Assemblea Nacional), ambient europeu i places amb fonts. • Barris: Quartier du Petit Champlain (carrerons amb botigues i flors), Vieux-Port (espais oberts, mercat, arribada de creuers, riba del Sant Llorenç). • Lloc sagrat: Basílica de Sainte-Anne-de-Beaupré (santuari de pelegrinatge, estil neoromànic, vitralls i sostre blau estrellat a l’orgue). • Natura: - Planes d’Abraham: gran pulmó urbà per a pícnics, bici i esquí d’hivern. - Cascades de Montmorency: 83 m (30 m més que el Niàgara), telefèric i rutes; impactant glaçada a l’hivern. - Illa d’Orléans: paisatge rural, granges i fusta; viatge al passat. - Parc Nacional Jacques-Cartier: valls verdes, caiaque, càmping i pesca; meandres del riu i miradors. "És l’única ciutat d’Amèrica del Nord emmurellada." Viatjar de forma econòmica (Aroa Carmona) • Programes europeus: Voluntariat Europeu (EVS), intercanvis juvenils i cursos de formació (via programes de la UE). • Xarxes i entitats: SCI, COCAT, Workaway i camps de voluntariat; ofertes via Europa Jove i Oficina de Treball Jove (Generalitat). • Model “treball-a-canvi”: tasques a B&B o allotjaments per cobrir estança i menjar; experiències reals. • Au pair (Europa i fora d’Europa): estius i cursos; suport lingüístic (espanyol/català) valorat; tasques i condicions varien per família. • Cooperació internacional (Marroc, Perú, Llatinoamèrica): allotjament/menjar coberts; transport intern segons projecte; el vol sol anar a càrrec del participant. • Peace Revolution: curs online de 40 dies de meditació; opcions de beca per cobrir vols; retirs internacionals. Butlletins informatius (Catalunya Ràdio i local) • Bonmatí: minut de silenci per la nena atropellada (conductora beguda i drogada); 3 dies de dol. • Economia: industrials demanen no apujar impostos; Puigdemont apel·la a una mirada més àmplia. • Infraestructures: Lleida reivindica ser la connexió de Saragossa al corredor mediterrani. • Internacional: combats a Síria; nova estratègia per reforçar l’alto el foc; Christian Kern nou canceller d’Àustria. • Drets LGTBI: Forcadell demana desplegament efectiu de la llei de 2014; fi de la discriminació. • Esports: resum Giro, Barça, Espanyol i polèmica ACB al Bages. La penya del morro — 2a hora Entrevista a Alain Hernández — El rei Borni • Origen: adaptació de l’obra de Marc Crehuet; rodatge bilingüe (català/castellà) en 17 dies, prenent cada pla en ambdues versions. • Tema: un sopar reuneix una víctima mutilada i un antiavalots; comèdia negra i drama conviuen. • Recepció: bona resposta a Màlaga i preestrena; públic riu i calla en els moments durs. • Mirada àmplia: assistència de víctimes i Mossos al teatre; l’obra no frivolitza, posa el focus en els personatges. • Carrera: presència a “Ocho apellidos catalanes” i “Palmeras en la nieve”; paper a “Cites” com a Dídac (parella gai d’un polític fictici); possibles projectes en plataforma de pagament (en converses). "Passes de riure a tensar-te en segons — un autèntic carrusel d’emocions." Un pare novell: cool dads vs horripapis (Edu Martínez) • Definicions: - Cool dads: pares molt implicats, roba/ecològica/ergonòmica, tendència al baby-led weaning (deixar “potinejar” aliments). - Horripapis: pares més relaxats/irònics, fomenten autonomia (menjar amb coberts ben aviat), eviten sobreprotegir. • Xarxes i privacitat: debat sobre publicar fotos de menors (burlas, rastre digital, casos legals com a França). • Friki-pares: transmissió de cultura pop (superherois, Star Wars) com a joc compartit. Tancament • Recordatori d’agenda i avanç de convidats per l’endemà (Glòries Cavalleres, filosofia, tecnologia i connexió amb el Casal de Joves).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


L'actualitat de Sant Just Desvern