
Babilònia del 11/2/2016 — Art i premis: Exposició “Especulacions al voltant del rostre” de Joan Vidal, Oscars (El puente de los espías, La chica danesa, Mad Max) i balanç dels Goya
Visió general Programa cultural amb dues meitats clares: - Art: presentació i anàlisi de l’exposició “Especulacions al voltant del rostre” del pintor Joan Vidal (a la Biblioteca Marta Mata, Cornellà). - Cinema: conversa sobre els Òscars (amb crítiques a “El puente de los espías”, “La chica danesa”, “Mad Max: Fury Road”) i un repàs ampli als Premis Goya (cerimònia, palmarès i comentaris crítics de diversos títols), amb un parèntesi sobre Tarantino i la cultura blockbuster (Star Wars). “Els ulls que no es veuen és que s’estan mirant cap a l’interior.” Exposició: Joan Vidal — “Especulacions al voltant del rostre” Eix conceptual: el rostre com a finestra a l’interior i l’exterior. Ulls oberts = curiositat pel món; ulls tancats = introspecció i recerca d’equilibri. Referents i imaginari: deïtats de l’Olimp (Cronos/Saturn) fins a iconografia cristiana. També ressonàncies de l’hinduisme (influència d’Aurobindo), misticisme i mantras. Estil: retrats en primeríssim pla, amb potència cromàtica i pinzellada que alguns oients associen —comparació “odiosa”, però útil— a Van Gogh (no per assimilació, sinó per energia del traç i color). Recepció: pintura que “cops(a)” l’espectador; cada cara és “un món”. Paleta acolorida, però harmònica per peces (vermellosos, groguencs, verdosos). Info pràctica: Biblioteca Marta Mata (Cornellà, c/ Rubió i Lluch, núm. 184). Horaris: tardes; dimarts i dissabtes també al matí. Òscars: crítiques ràpides El puente de los espías (Steven Spielberg) Context: Berlín anys 50 i construcció del mur; negociació d’intercanvi d’espies. Fortaleses: narració sòlida, final del “pont” ben resolt; recreació històrica del mur molt interessant. Debilitats: metratge excessiu (2h20), to previsible; voler reemprendre l’“alè” de La llista de Schindler sense assolir-lo. La chica danesa (Tom Hooper) Tema: descobriment identitari i transició de gènere en els anys 20 (història real novel·lada). Eixos: el valor és en el camí íntim i la dinàmica de parella (aprenentatge compartit), més que no pas en el “final”. Interpretacions: Eddie Redmayne destaca tot i certa reiteració d’uns mateixos gestos/registre. Mad Max: Fury Road (George Miller) Proposta: 2 hores de persecucions hiper-cinematogràfiques, espectaculars i pensades per 3D. Valor: domini del ritme i els efectes; presència potent de Charlize Theron. Crítica: sensació de repetició del model de la saga (lluita per aigua/combustible al desert); fatiga per excés d’acció. “Són dues hores de persecucions.” Blockbusters i franquícies Apunt escèptic sobre la nova Star Wars: “més del mateix”, producte ben venut però esgotat en novetat per als oients. Dossier exprés: Quentin Tarantino Retrat: cineasta que fa un cinema “púrpura” i de cites/mescles, que remou el gènere policíac i el dialoga amb la cultura pop. Recepció: agrada a públics molt diversos; renovació del policíac amb “Pulp Fiction”, “Jackie Brown” i l’homenatge setanter de “Kill Bill”. Expectativa per “Los odiosos ocho”. Premis Goya: cerimònia i política Presentador: Dani Rovira — fresc, àcid i eficaç; bon ritme i sàtira política. Dardes: “pacte dels Goya” amb els quatre líders polítics a la sala; al·lusió al “plasma” de Rajoy. Tesi: calen polítiques culturals (IVA cultural, etc.). Goya: palmarès i comentaris de pel·lícules Internacionals i animació Millor pel·lícula europea: “Mustang” — cinema jove i fresc. Iberoamericana: “El clan” — ferotge sobre feixisme i les seves derivades socials. Animació: “Atrapa la bandera” — entreteniment familiar amb to crític i debat posterior amb els més joves. Acció i thriller espanyol “Anacleto: Agente Secreto” — diversió gamberra; sense dobles per Imanol Arias; to de “James Bond castís”. “El desconocido” (Dani de la Torre) — thriller en cotxe, angoixant i trepidant; Lluís Tosar en estat de gràcia; rerefons de les preferents. Autoria i cinema d’ambient “Nadie quiere la noche” (Isabel Coixet) — proposta contemplativa i minimalista; gran treball tècnic (vestuari, perruqueria, producció, foto). “Palmeras en la nieve” — gran producció i direcció artística, amb aroma de melodrama exòtic. Gaudí (cinema català) “El llarg camí de tornar a casa” — peça d’alta cohesió estètica i posada en escena virtuosa d’una història íntima. Revelacions i mirada social “A cambio de nada” (Daniel Guzmán) — frescor i veritat del repartiment jove; radiografia d’adolescència i límits. “Techo y comida” (Natàlia de Molina, millor actriu) — retrat dur de la crisi i la precarietat. Adaptació i grans guanyadors Guió adaptat: “Un día perfecto” (Fernando León de Aranoa) — recepció tèbia a la taula, percebut com a massa “tipificat”. Triomf absolut: “Truman” (Cesc Gay) — millor pel·lícula, director, actor (Ricardo Darín) i actor secundari (Javier Cámara). Fortalesa: amistat adulta davant la mort imminent; mesura emocional i honestedat. “La novia” — lloances a la fotografia i estètica lorquiana, però menys premiada del que s’esperava. Conclusions Art: l’exposició de Joan Vidal destaca per la seva profunditat simbòlica i la força pictòrica. Òscars: entusiasme contingut; es valora la factura però es critica la previsibilitat i l’excés de metratge o d’acció segons el cas. Goya: cerimònia àgil i amb contingut; palmarès equilibrat amb un gran consens al voltant de “Truman”.















