Tots els episodis · 2017

2312 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1921-1944 de 2312
  • 60 i més del 22/2/2017 — Carnaval i cultura: postres saludables amb xocolata, Ermessenda i Almodis, la “ressuscitada” de Santa Maria, Schumann, migranyes pel temps, l’elefant Avi, Èvol i consells de son - episode art
    60 i més

    60 i més del 22/2/2017 — Carnaval i cultura: postres saludables amb xocolata, Ermessenda i Almodis, la “ressuscitada” de Santa Maria, Schumann, migranyes pel temps, l’elefant Avi, Èvol i consells de son

    Panorama general del programa Programa variat amb to de Carnaval i una selecció de temes culturals, històrics i de salut. S’hi combinen notícies municipals, art al cinema, nutrició, anècdotes històriques, llegendes urbanes, música clàssica, benestar i vida associativa local. "Recorda, home, que pols ets i en pols et convertiràs" — reflexió lligada al cicle de Carnaval i la Quaresma. Actualitat local Butlletí municipal de Sant Just: baixada de l’endeutament, increment de pressupost i emissió en streaming dels plens. • Plans d’ocupació subvencionats. • Sessions plenàries obertes i ara accessibles per internet. Territori i natura: actualització de la senyalització del camí de Sant Just d’Esvern a Santa Creu d’Olorde amb criteris del Parc de Collserola. Art al cinema (Exhibition on Screen) Cicle a Cinesa amb grans noms: Monet (Jo, Claude Monet), El Bosco, Impressionisme americà: el jardí de l’artista, Miquel Àngel. • Propostes en versió original i subtitulades amb enfoc divulgatiu i museístic. Alimentació i estil de vida Postres saludables (Harvard i Magda Carles) Postres més saludables: fruita fresca + fruits secs + xocolata negra. Idees ràpides: • Maduixes amb xocolata negra calenta i ametlles filetejades • Poma al forn farcida de xocolata i avellanes • Taronja en rodanxes amb encenalls de xocolata Recepta destacada: Carpaccio tricolor de fruites (poma –amb llimona per evitar l’oxidació–, kiwi i taronja) amb xocolata negra i ametlla picada. Apunt cultural: invitació a una xocolatada al carrer Petritxol i visita a la Sala Parés (Neus Martín Royo i Alejandro Quincoces). "Mengeu-los quan vulgueu" — desmitificant la idea que la fruita com a postres és nociva. Migranyes i meteorologia Més de la meitat de les migranyes poden estar relacionades amb canvis atmosfèrics (temperatura, humitat, pressió). Recomanació: tècniques de relaxació i anticipació quan es preveuen canvis de temps. Història i llegendes Dones amb poder: Ermessenda i Almodis Ermessenda de Carcassona (comtessa): figura clau medieval; exerceix la regència i el poder de decisió; tensions de successió amb el fill i posterior retorn al poder com a àvia regent. Almodis de la Marca i Ramon Berenguer I: episodi apassionat amb conflicte eclesiàstic (excomunió sol·licitada), però consolidació final de la unió pel bé del casal barceloní. Llegenda urbana: la ressuscitada de Santa Maria Narració barcelonina de principis del s. XX: una recent casada “revifa” durant un robatori de joies al velatori. Explicació mèdica: probable catalepsia. La història va motivar prudència abans d’enterrar i va encendre l’imaginari popular. Música Robert Schumann — Carnaval, Op. 9 (Arlequí) Context biogràfic essencial: vocació musical primerenca, estudi amb Friedrich Wieck, matrimoni amb Clara Wieck, lesió al dit que el porta a la composició. Obres destacades: Papillons, Simfonies 1 i 4, oratori “El paradís i la Peri”, Concert per a piano en la menor. Curiositats i patrimoni L’“Avi”, el primer gran mite del Zoo de Barcelona Elefant adquirit el 1892; gran estima ciutadana. Mort el 1914 per fractura de pota. L’esquelet es conserva al Castell dels Tres Dragons; el relleu al zoo fou l’elefanta Júlia. Viatge a Èvol (Catalunya Nord) Poble medieval “vall adormida”, carrers empedrats i fesomia preservada. Restes del castell (post Tractat dels Pirineus), església romànica de Sant Andreu i connexió històrica amb Sant Miquel de Cuixà. Curiositat: inscripció compartida amb la tomba de Colom alimenta hipòtesis sobre orígens al Conflent. Benestar i son (gent gran) El son esdevé més lleuger i fragmentat amb l’edat; factors com hipotiroïdisme, apnea, dolor crònic o certs medicaments l’alteren. Claus d’higiene del son: • Activitat física regular i exposició a la llum solar • Evitar automedicació i ús prolongat d’hipnòtics • Consultar el metge si el son interfereix la vida diària "No us automediqueu" — missatge central per prevenir tolerància i dependència. Vida associativa Assemblea anual de l’Associació de la Gent Gran de Sant Just d’Esvern: comptes auditats, quota de 10 €, excursions (ara dimecres), sortejos mensuals de menús, crida a noves altes a El Mil·lenari. Apunts humans i cloenda Felicitació a Joan Xirivella (18 anys) i desig de retorn al programa un cop iniciada l’etapa universitària. Idees clau Carnaval com a metàfora de permissivitat i transició cap a la reflexió. Art, història i salut articulen un programa que combina cultura i benestar quotidià. Arrelament local: Sant Just, Collserola i memòria barcelonina (Zoo, llegendes) amb obertura a la Catalunya Nord.

  • Veus Parròquia del 22/2/2017 — Laudato si’ i l’ecologia integral: pobresa, desigualtat, negacionisme climàtic, abelles i economia circular - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 22/2/2017 — Laudato si’ i l’ecologia integral: pobresa, desigualtat, negacionisme climàtic, abelles i economia circular

    Resum general "No hi ha dues crisis separades, una ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental." Aquest episodi de "Veus de la parròquia" centra el debat en la Laudato si’ del Papa Francesc i la seva proposta d’ecologia integral. Els participants connecten medi ambient i justícia social, assenyalant com l’impacte ecològic recau amb més força sobre els més vulnerables, i com estils de vida, economia i política han de canviar en clau de sobrietat, bé comú i sostenibilitat. Idea central: una sola crisi socioambiental • La degradació ambiental i la desigualtat social són fenòmens inseparables. • Cal una aproximació integral: combatre la pobresa, retornar dignitat als exclosos i protegir la natura alhora. Temes principals Pobresa, desigualtat i impactes ambientals • L’aire contaminat, els extrems de temperatura i l’escassetat d’aigua potable afecten tothom, però castiguen més els pobres. • Recordatori de l’escala del problema: milers de milions de persones sense aigua potable i sanejament adequats. Economia, consum i globalització • Crítica a un model basat en creixement il·limitat, consum i descart. • La productivitat i l’automatització fan més gran el pastís, però empitjoren el repartiment si no hi ha polítiques de justícia. • La globalització i determinades indústries (per ex. armament) contradiuen el medi ambient i dificulten solucions locals més sostenibles. Ciència, mitjans i curtterminisme polític • El Papa denuncia la baixa mobilització malgrat l’evidència científica sobre escalfament global, pèrdua de biodiversitat o desgel àrtic. • Persistència del negacionisme i de governs centrats en curt termini i cicles electorals. Biodiversitat: el cas de les abelles • Les abelles pateixen declivi per agroquímics i mala regulació; s’ignoren els efectes col·laterals i la dependència de l’agricultura de la pol·linització. • Exemple paradigmàtic de mal incentiu i mirada a curt termini. Conversió ecològica i espiritualitat de la sobrietat • Crida a una conversió de cor que sustenti una espiritualitat de la sobrietat i la cura del bé comú. • Leitmotiv: > "Viure bé amb poc perquè d’altres puguin simplement viure". Educació i responsabilitat empresarial • Educació (escola i família) com a palanca de canvi cultural. • Crítica a currículums econòmics centrats en el benefici a curt termini i desconnexos d’ètica i medi ambient. • Denúncia de deforestació (Amazònia, Indonèsia) per a pastures i carn; urgència de criteris ètics en la producció. Bones pràctiques i economia circular (UE) • Sectors positius: empreses socials, certificacions ambientals i inclusió laboral de persones amb dificultats. • Matèries primeres limitades: impuls a reciclatge i reutilització; polítiques de la UE que obliguen a introduir percentatges de productes amb components recuperats, creant ocupació verda. Política, ciutadania i esperança activa • La consciència creix, però la comoditat frena l’acció; importància d’organitzar-se i votar opcions més sensibles al clima. • > "No tot està perdut": canvis d’estil de vida poden fer pressió sana sobre poders polítics i econòmics. • Invocació a la Carta de la Terra: nou començament, sostenibilitat, justícia i pau. Conclusió • L’ecologia integral demana canvi cultural: unir economia i ecologia, superar el divorci iniciat a la Revolució Industrial i accentuat per la globalització. • L’episodi combina diagnòstic, denúncia i propostes: sobrietat personal, educació, regulació, economia circular i compromís polític per dignitat humana i cura de la casa comuna.

  • Entrevistes de la Justa del 22/2/2017 — Joan Sales i Siegfried Lenz contra el feixisme: Incerta glòria, El vent de la nit i Lliçó d’alemany + tertúlia del Barça - episode art
    Entrevistes de la Justa
    24'

    Entrevistes de la Justa del 22/2/2017 — Joan Sales i Siegfried Lenz contra el feixisme: Incerta glòria, El vent de la nit i Lliçó d’alemany + tertúlia del Barça

    Panorama general Converses sobre com la literatura europea aborda el feixisme a través de Joan Sales i Siegfried Lenz, l’actualitat de "Incerta glòria" i "El vent de la nit", la responsabilitat moral de l’escriptor, i un apunt final de tertúlia esportiva sobre el Barça. Literatura i memòria del feixisme Un corpus unitari: Joan Sales • L’obra de Sales es llegeix com un conjunt: Incerta glòria, El vent de la nit i les cartes amb Màrius Torres formen un fresc coherent, més que peces aïllades. • La lectura política revela una anatomia implacable de la societat catalana sota el franquisme, comparable a grans projectes literaris europeus. • Referència metodològica: com Proust a A la recerca del temps perdut, el conjunt funciona com un continu narratiu. Comparativa amb Siegfried Lenz • Paral·lel amb Lliçó d’alemany: anàlisi de la societat alemanya sota el nazisme a escala micro (un poble remot de pescadors i pagesos). • Idees clau: - El feixisme també arrela lluny del poder central. - La literatura, treballant des de casos particulars, pot mostrar mecàniques socials universals. La novel·la com a mirall dels individus Personatges, no pamflets • No són novel·les pamfletàries: la força és la construcció de personatges que mostren la realitat moral a escala humana. • Tema central: transformació sota l’“aire del temps”. Com és de fàcil canviar quan el context social empeny. Exemples de metamorfosi • A Lenz, un policia rural acaba trobant plaer en la repressió. • A El vent de la nit, antics revolucionaris esdevenen empresaris acomodats o ideòlegs del franquisme: són els mateixos individus, no “els de l’altre bàndol”. El vent de la nit incomoda: memòria i responsabilitat • L’obra incomoda perquè trenca la idea del franquisme com a “règim foraster” i mostra l’acomodació d’una part de la societat catalana. "El franquisme no és un règim foraster imposat i prou... la societat catalana també s’hi va acomodar." • Crítica a la fal·làcia del franquisme com a fet extern: reconèixer la complicitat és condició per a una memòria honesta. Sàtira i lucidesa: la metàfora de la “Reximura” • Sales combina humor i foscor: el producte fictici “Reximura” fa créixer el pèl als calbs i el treu a les dones peludes, metàfora de la doble cara i l’oportunisme. • La sàtira il·lumina com un comissari de propaganda republicana pot reconvertir-se en empresari d’èxit sota el règim. Intencionalitat i risc: escriptor i censura • Consciència autoral probable, però difícil d’acreditar per cartes o documents (en el cas de Sales). • Risc real de censura i recepció incerta en el context franquista; escriure i publicar implicava estratègies de dissimulació. Context europeu: el Grup 47 i la reconstrucció moral • Lenz s’inscriu en el Grup 47 (Grass, Celan, Bachmann...), que impulsa la reconstrucció de la literatura alemanya amb consciència de rol públic dels escriptors. • Premissa: no es pot seguir com si “no hagués passat res”; la literatura assumeix responsabilitat ética davant la història. Escriure des de dins del franquisme (Sales) • A l’Espanya del 68, el franquisme és vigent: Sales escriu “des de dins”, amb risc enorme i camuflant parts crítiques com a prolongació d’Incerta glòria. Recepció, traduccions i adaptació • Incerta glòria continua atrapant lectors i s’ha traduït a xinès, rus, anglès, alemany i castellà; ha arribat també al cinema amb Agustí Villaronga. • La recepció sostinguda indica que la seva incòmoda lucidesa diu grans veritats i requeria distància generacional per llegir-se sense sentir-se amenaçat. • Avanç de programació: “Vespre de Clàssics contra el feixisme” amb la guionista alemanya Stephanie Kremser i Maria Buigas (Club Editor), per llegir Sales i Lenz amb ulls polítics. Pausa publicitària i serveis • Bloc de promocions, anuncis i serveis públics (música, salut, reciclatge, ONG, trànsit) i autopromoció de la ràdio. Tertúlia esportiva: el Barça, entre l’exigència i la ressaca • Context: ressaca després d’una debacle; victòria poc lluminosa al partit següent. • Paper de la premsa en amplificar dubtes (mig del camp, rotacions) i en personalitzar la crítica en l’entrenador. • Luis Enrique, sota el focus: caràcter reservat però resultats i títols en poc temps; comparació amb el cicle anterior (Tata Martino). • Responsabilitat compartida: l’entrenador pot marcar, però els jugadors decideixen al camp; si no estan al 100%, el pla s’ensorra. • Estils a la banda: contrast amb Pep Guardiola més actiu; matís que l’actitud visible no equival a impacte real.

  • Justa la Fusta del 22/2/2017 — Just a la Fusta (22F): Actualitat i premsa, Dirty Projectors i Canet Rock, teatre (Sales/Lenz, Jane Eyre, Rodoreda), el temps “cendra i pluja”, tertúlia Barça i psicologia (hipocondria), amb focus en Sant Just - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 22/2/2017 — Just a la Fusta (22F): Actualitat i premsa, Dirty Projectors i Canet Rock, teatre (Sales/Lenz, Jane Eyre, Rodoreda), el temps “cendra i pluja”, tertúlia Barça i psicologia (hipocondria), amb focus en Sant Just

    Resum general Programa magazine molt complet amb actualitat catalana i internacional, cultura i música, esport, meteorologia, psicologia i agenda local de Sant Just. Destaquen: • Anàlisi de premsa i política (Trump i deportacions, reunió Rajoy–Puigdemont, Amnistia Internacional) • Focus cultural: Dirty Projectors (llançament avançat), Canet Rock 2027 i l’embranzida del teatre català a Madrid; estrenes com Jane Eyre i La senyora Florentina i el seu amor Homer • Entrevista clau amb Maria Boigas sobre El vent de la nit (Joan Sales) i Lliçó d’Alemany (Siegfried Lenz): societat i assimilació del feixisme • Tertúlia esportiva: estat del Barça, Champions i visita a l’Atlètic • El temps: anticicló, front desgastat, tramuntana i possible canvi amb pluja a inicis de març • Sant Just: ple municipal (clàusules terra, referèndum), horts municipals, parcs nous, carrils bici i DocsBarcelona del Mes • Psicologia: monogràfic sobre la hipocondria “Cendra i pluja” com a titular del possible gir meteorològic després de Carnaval Temes principals Actualitat i política Butlletins i premsa: casos policials (camió de butà a BCN, descartat terrorisme), violència masclista a Santa Perpètua (segon feminicidi de l’any a Catalunya) i valencià; Equador anirà a segona volta. Trump: plans per accelerar deportacions; debat sobre drets humans amb Amnistia Internacional alertant d’un retorn a tensions dels anys 30. Catalunya: la reunió Rajoy–Puigdemont (no confirmada ni desmentida) centra la sessió de control; la CUP rebutja noves compareixences. Economia i societat: bretxa salarial (UGT: fins a un 30% al privat); automoció a l’alça (més ocupació); casos Blesa/Bankia i comissió d’investigació al Congrés. Cultura i música Dirty Projectors: el nou disc (autotitulat) s’estrena abans del previst, amb temes com “Keep Your Name” i “Winner Take Nothing”; context de David Longstreth post-ruptura artística. Teatre català a Madrid: èxit clamorós de produccions (Romea, Lliure, Atrium) amb Lluís Homar a “Les bruixes de Salem”, entre d’altres; cartelleres exhaurides. Entrevista – Maria Boigas (Club Editor) sobre Sales i Lenz: Eix temàtic: com les societats assimilen el feixisme i s’hi acomoden per “ganes de viure”. Censura i estructura: El vent de la nit s’insereix a Incerta glòria per passar filtres; crítica implacable a la societat catalana sota el franquisme. Parallels amb Lenz: microcosmos de poble rural on el feixisme pren cos igualment. Recepció actual: cal distància generacional per llegir aquests llibres incòmodes. “Allò de què tracten aquestes dues novel·les [...] és de com una societat assimila el feixisme.” Cartellera: Al Lliure (Gràcia): Jane Eyre (Ariadna Gil, dir. Carme Portacelli). Al TNC: La senyora Florentina i el seu amor Homer (Mercè Rodoreda, dir. Sergi Belbel). Al Capitol: Orgasmos (Roger Pera i Mònica Pérez). Propostes joves: Wasted (Sala Beckett), 4 minuts, 12 segons (Versus), Molts soroll per no res en versió actualitzada, i “Marc Joan” al Tantarantana (viatge a Mart) . Canet Rock: gran plantilla (Sopa de Cabra, ZOO, Xarango, Amics de les Arts, Doctor Prats…), missatge de Cultura amb Causa: “volem acollir i obrim fronteres”. Efemèrides musicals: Steve Harley & Cockney Rebel (“Make Me Smile”), Patti Smith (Horses), No Doubt, Spice Girls, Norah Jones, aniversari James Blunt. Esports Champions: City 5–3 Monaco; Leverkusen 2–4 Atlètic; prèvia Sevilla–Leicester i Porto–Juve. Barça Juvenil vs. Borussia Dortmund. Liga: València–Madrid ajornat (efectes en el liderat). Tertúlia Barça: diagnòstic de joc (desconnexions, espais entre línies, dependències al mig), gestió de rotacions i partit clau al Calderón. Vela: Dídac Costa, a hores d’arribar a meta de la Vendée Globe. El temps Anticicló i ambient primaveral (màx. 17–18 ºC), núvols de tarda. Front desgastat sense precipitacions; tramuntana divendres que “neteja l’ambient”. Refredament moderat dissabte; recuperació diumenge. Canvi a inicis de març: possible episodi de pluja al voltant de l’1/3. “Cendra i pluja” com a possible titular post-Carnaval. Sant Just i proximitat Ple municipal (febrer): mocions sobre clàusules terra, Pacte pel Referèndum i adhesió a l’AMI; modificacions d’ordenances i préstec de Promunsa per a 54 pisos a Mas Lluí; millores d’accessibilitat (PGM). Horts municipals (Can Cardona): 37 sol·licituds per 31 horts; sorteig 13/3. Nous parcs (Major/Rbla. Sant Just i triangle Sagrera) i reurbanització de carrils bici; nova rotonda a Av. Riera. DocsBarcelona del Mes: “Dins l’armari” (homosexualitat a la Xina), 5 € (3 € socis), VO subtitulada en català. Psicologia Monogràfic sobre la hipocondria: Definició: preocupació excessiva i persistent per la salut malgrat proves normals. Origen: factors psicoanalítics (hostilitat/dependència), cognitiu-conductuals (experiències prèvies de malaltia, biaixos atencionals), i socials (comunicació del malestar). Efectes: ansietat crònica, rumiació, evitació, insomni; dinàmiques familiars de rol malalt–cuidador. Tractament: enfoc eclèctic (psicoeducació, reestructuració cognitiva, treball conductual i amb la família).

  • M de Música del 21/2/2017 - episode art
    M de Música

    M de Música del 21/2/2017

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

  • Cinema sense condicions del 21/2/2017 — Animals al cinema: ètica i representació (de Disney a The Shallows), ressenyes d’“Ove” i “The Neon Demon”, i tria del mes: “Hedi” - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 21/2/2017 — Animals al cinema: ètica i representació (de Disney a The Shallows), ressenyes d’“Ove” i “The Neon Demon”, i tria del mes: “Hedi”

    Introducció i to general • Obertura musical amb “The Bare Necessities” d’El llibre de la selva per situar el to i l’eix temàtic. • Anunci del fil conductor: els animals al cinema, entre la moralina Disney i les representacions més crues o realistes. "Com es manipulen les coses per fer-nos creure el que es vol. I en el món dels animals és molt simptomàtic." Disney, Kipling i la moralina Del clàssic a la crítica • Reflexió sobre la força literària de Kipling i el filtre Disney: cançons simples però efectives que marquen l’imaginari col·lectiu. • Contrapunt: El rei lleó és criticat com a pitjor retrat del món animal per la seva visió jeràrquica i monàrquica. El tema del dia: animals, cinema i ètica al rodatge Polèmica recent i frontera documental/ficció • Debat arran del vídeo d’un pastor alemany obligat a l’aigua en un set: benestar animal i responsabilitats del rodatge. • Diferència entre documental i ficció: manipulació i muntatge vs. realitat i conseqüències. "En un rodatge... què passa amb els animals? És un tema dur i complex." Seqüeles i retorns: quan tornen els mites • Discussió sobre Trainspotting 2 i Blade Runner 2: risc autoral vs. allargar el xiclet de sagues comercials (Resident Evil, Underworld). • Idea clau: si tornen els mateixos autors (Boyle, Villeneuve) pot ser estimulant i no pur explot. Ressenya 1: Un hombre llamado Ove Trames i arquetips • Dramedy sueca basada en Backman: un vell misantrop i la irrupció d’“altres” que li capgiren la vida. • Ressons d’As Good as It Gets i Up: ús intel·ligent del flashback (associat als intents de suïcidi) per explorar la solitud i el dol. • Efectiva però previsible: emociona amb to moralista final i convencions de “peix fora de l’aigua”. Ressenya 2: The Neon Demon i el cinema de la moda Estètica vs. guió, i tradició del “fashion film” • Winding Refn proposa un exercici visual radical (més videoclip/fashion film que llargmetratge clàssic): ritme lent, atmosfera hipnòtica, violència quirúrgica. • Influències: Lynch, Gaspar Noé, i ecos de Cronenberg (contrast amb l’“antiblanc nuclear” d’Antiviral de Brandon Cronenberg). • Tema: la gelosia i la competitivitat caníbal del món de la moda. • Connexió amb el precedent de Prêt-à-Porter (Altman): mirada coral al valor i la vanitat de la moda, amb decisions provocadores sobre la nuesa com a “vestit” natural. Cartellera i propostes (Timecode, Callback, Hedi) • Ganes pendents de veure Timecode i Callback (doble “T” català-internacional). • Tria del mes en debat: Moonlight, El que de veritat importa, Vigas por Vigas (material íntim de Vigas Luna) i la tunisiana Hedi. Un viento de libertad (produïda pels Dardenne). Interludi: Doctor Dolittle i el respecte als animals • De Rex Harrison a Eddie Murphy: de l’escolta als animals al repartiment de faules; recordatori que abans s’usaven animals reals al set. • Nota de producció: la dificultat de rodatge amb animals i el concepte de semovients (com nens i animals, no “domables” per definició). Distopia amb animals: The Lobster • Societat que obliga a viure en parella o convertir-se en animal. El protagonista: una “llagosta”. • El gos (germà “ex-humà”) i una escena violenta marquen la mirada crua sobre la sensibilitat (o insensibilitat) envers els animals. • Conclusió: gran tesi, guió desigual en el desenvolupament, però ple d’idees suggerents. Catàleg d’exemples i debat ètic Animals com a companys i símbols • Truman, Hachiko, Babe: animals com a contrapunt serè o motor empàtic. Cas Beethoven: fins a nou gossos per sostenir el rodatge. • War Horse i sèries de cavalls: sospites d’esgotament i riscos al set. "Cinema amb animals, en molts casos, és sinònim de maltracte animal." Animals com a amenaça i relectures • Tiburón, Orca, Aracnofòbia, The Birds: arquetip de l’animal amenaçant que modela pors col·lectives. • The Shallows (Collet-Serra) matisa l’imaginari: el tauró defensa casa seva; la lluita és de supervivència, no d’odi. Faules i política • Rebelión en la granja (Orwell) i Chicken Run: faules sobre poder i burocràcia que utilitzen animals per desvetllar la condició humana. Altres cites • Moby Dick, A Fish Called Wanda, The Artist (gos estel·lar), Space Jam. • Punt conceptual final: “animals no humans” i el western com a gènere que naturalitza l’ús instrumental d’animals (transport, vestimenta, menjar). Tancament • Pel·lícula del mes confirmada: Hedi. Un viento de libertad. • Comiat musical amb El rei lleó, en clau crítica a la seva visió monàrquica i moralitzadora. • Pregunta final que punxa la bombolla Disney: “Què mengen els animals de les pel·lícules de Disney?”

  • Entrevistes de la Justa del 21/2/2017 — ‘Dins l’armari’: homosexualitat, pressions familiars i aparences a la Xina (DocsBarcelona, Ateneu de Sant Just) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    9'

    Entrevistes de la Justa del 21/2/2017 — ‘Dins l’armari’: homosexualitat, pressions familiars i aparences a la Xina (DocsBarcelona, Ateneu de Sant Just)

    Context Presentació del documental del mes, "Dins l’armari", dins de DocsBarcelona, amb la participació de Laia Aude (Paral·lel 40). El film explora la contradicció entre una Xina tecnològicament moderna i una societat regida per valors tradicionals, on la pressió familiar manté moltes persones dins de l’armari. "Ara mateix l'homosexualitat és legal i no és cap malaltia, però en realitat no ho és." Temes clau Contradicció central: progrés econòmic vs. valors socials rígids. Pressió familiar com a motor de l’aparència d’heterosexualitat. Normalització de pràctiques per mantenir les formes socials. Personatges i enfoc Segueix dos protagonistes: Andy (noi gay) i Cherry (noia lesbiana), de classe mitjana alta. Les seves famílies saben la seva orientació però forcen l’aparença: casar-se, tenir fills i no fer-ho públic. Marc legal i social a la Xina Despenalització de l’homosexualitat el 1997. Retirada de la llista de malalties mentals el 2001. Malgrat això, persistència de l’estigma social i la invisibilització. Pràctiques descrites al documental Matrimoni de conveniència entre persones LGTBI per salvar les aparences. Mercats/empreses que connecten persones per aquests matrimonis. Ventres de lloguer i fins i tot nadons comprats en hospitals (pràctiques il·legals o alegalitzades), sovint accessibles només a qui té recursos econòmics. Converses familiars sobre aquests temes amb total naturalitat i sense eufemismes, fins i tot davant de càmera. Mirall local (reflexió crítica) Tot i els avenços aquí, s’assenyalen derives actuals: Campanya d’Asteoir.org a escoles catalanes alertant contra l’educació en models de família diversos. Cas recent destapat pel diari Ara sobre una suposada teràpia que prometia “solucionar” l’homosexualitat. Recordatori que la discriminació pot perviure en formes subtils i socialment normalitzades. Valor cinematogràfic Documental estèticament cuidat: llum i composició d’aires orientals; música treballada. Recorregut per festivals: Berlinale i IDFA (Yitfa), reforçant-ne la qualitat i rellevància. Fitxa i informació pràctica Directora: Sofia Luberà (italiana, resident a Holanda); llarg seguiment in situ d’Andy i Cherry. Projecció: Divendres, 20.00 h, Sala 50 Anari de l’Ateneu de Sant Just. Versió original: xinès i anglès, subtitulada en català. Preu: 5 € (general) | 3 € (socis de l’Ateneu). Idees clau per emportar-se La llei no sempre transforma la norma social: la pressió familiar i les aparences continuen marcant vides. La invisibilitat forçada té costos personals i col·lectius. Documental necessari per comprendre realitats poc visibles i interpel·lar-nos sobre les pròpies.

  • Entrevistes de la Justa del 21/2/2017 — Jugant amb l'atzar a Can Ginastà: art participatiu, títols oberts i el paper de la crisi a la cultura - episode art
    Entrevistes de la Justa
    19'

    Entrevistes de la Justa del 21/2/2017 — Jugant amb l'atzar a Can Ginastà: art participatiu, títols oberts i el paper de la crisi a la cultura

    Resum Entrevista sobre l’exposició «Jugant amb l’atzar» al Celler de Can Ginastà, amb els artistes Xavier Soler i Emili, que presenten una mostra conjunta on l’atzar i la participació del públic són centrals. També es comenta l’estat de la cultura i l’espai expositiu, i es tanca amb una breu transició cap a la tertúlia i l’agenda radiofònica. Punts clau de l’exposició Exposició inèdita i primera col·laboració conjunta entre els artistes. L’atzar com a motor creatiu: la base és l’atzar i, sobre aquesta base, «hi juguen» per generar formes pictòriques i elements de volum amb caràcter gairebé tridimensional. Diàleg d’obres: pintura i objectes/volums que conviuen a l’espai; no totalment abstractes, deixen puntes de figuració (objectes, paisatges, personatges) per a l’espectador. Participació activa del públic: no hi ha títols predefinits; els visitants poden proposar-los en papers en blanc amb llapis. Es preveu que cada peça pugui tenir més d’un títol. Reflexió sobre els títols: poden condicionar la lectura; històricament, molts títols no els va posar l’autor sinó el temps i el públic. Els artistes estan oberts a triar propostes —fins i tot, si cal, «tirant el dau». Espai i muntatge: el Celler de Can Ginastà rep elogis com a sala «maca, gran i preciosa», amb vistes i arquitectura destacables. Muntatge gairebé a punt. Inauguració: ambient informal, amb pica-pica i sense discurs tancat; l’objectiu és activar la participació del públic en el joc de l’atzar. Cites destacades «La base ens la dona l’atzar, i sobre el que ens dona l’atzar, hi juguem.» «Volem que el públic posi els títols: hem deixat papers en blanc i un llapis.» «L’art està en crisi per definició... entre misèries hi ha coses magnífiques.» «Saps la quantitat de sales d’exposicions que es podien fer amb un portaavions?» Informació pràctica Títol: «Jugant amb l’atzar» Autoria: Xavier Soler i Emili Lloc: Celler de Can Ginastà (Sant Just Desvern) Inauguració: demà, a dos quarts de vuit del vespre Durada: fins al 26 de març Art i context L’art com a crisi permanent: per definició, sempre en tensió; la crisi econòmica ha fet mal al sector (vendes i suport), però també pot estimular noves línies i ruptura amb l’establert. Suport cultural: se’n reclama més; es posa en valor la importància d’espais culturals com a «aliment» essencial de la societat. Altres continguts del programa Avanç de tertúlia (Pep Quintana i Jordi Farràs): comentaris sobre el temps, la neu, el desglaç i les fonts locals (Font del Ferro i altres) i el seu cabal. Promocions de programes de la ràdio: Smooth Jazz Club, Cinema sense límits, Emma de Música, La música coral, i canals de contacte (inclòs WhatsApp).

  • Justa la Fusta del 21/2/2017 — Macrooperatiu antidroga a Figueres i ECOFIN contra l'evasió fiscal; Sant Just: ple, urbanisme i residus; Champions, cultura i música (Amparanoia, Andrea Motis, Nina Simone) - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 21/2/2017 — Macrooperatiu antidroga a Figueres i ECOFIN contra l'evasió fiscal; Sant Just: ple, urbanisme i residus; Champions, cultura i música (Amparanoia, Andrea Motis, Nina Simone)

    Panorama general Episodi informatiu i magazín ampli que combina actualitat nacional/internacional, esportiva i cultural amb un tram local dedicat a Sant Just Desvern. Els punts més destacats: Macrooperatiu antidroga a Figueres amb una vintena d'entrades i fins a una trentena de detencions previstes. ECOFIN: consens sobre criteris per definir paradisos fiscals i combatre l’enginyeria fiscal corporativa. Sant Just: ple municipal (clàusules terra i procés), nous parcs i carrils bici, i debat porta a porta vs. contenidors intel·ligents. Esports: prèvies de la Champions (City–Mònaco i Bayer Leverkusen–Atlético) i focus en les paraules de Piqué. Cultura i música: film d’Alejo Levis a Màlaga; Amparanoia 20 anys; Andrea Motis debuta amb Impulse; efemèrides (Rolling Stones, Otis Redding, Bowie, Metallica, Ben E. King) i aniversari de Nina Simone. El temps: estabilitat anticiclònica, ambient suau i previsió favorable per a la Rua de Sant Just. "No vamos a discutir países concretos. Vamos a ver el listado de criterios específicos." — Luis de Guindos, sobre la llista de paradisos fiscals "Estem a mort amb Luis Enrique" — Gerard Piqué Actualitat nacional i internacional Operatiu policial a Figueres • Els Mossos, la policia local i Vigilància Duanera despleguen un macrooperatiu al barri de Sant Joan (Figueres) per desmantellar una banda de cultiu i tràfic (sobretot de marihuana). • Previstes una vintena d’entrades i fins a 30 detencions; participen >200 agents, helicòpter i tècnics elèctrics per tallar punxades de llum. ECOFIN i evasió fiscal • Reunió dels ministres d’Economia i Finances de la UE per acordar criteris comuns que defineixin paradisos fiscals i limitar l’enginyeria fiscal de grans empreses. • Expectativa de poca controvèrsia en els criteris i sense llistes de països concretes encara. Altres titulars digitals • Iceta apunta a un dinar recent entre Rajoy i Puigdemont; el govern espanyol rebaixa el to i defensa la transparència institucional. • Rodalies: matí de retards per avaries/atropellament a l’R2 Nord; servei en recuperació gradual. • Congrés: pressió per a un calendari del corredor mediterrani. • En clau social, focus en l’ús de tranquil·litzants i la cultura de la felicitat a xarxes. Sant Just Desvern: política, urbanisme i medi ambient Ple municipal i mocions • Mocions sobre: - Clàusules terra i suport a afectats (assessorament i reclamacions). - Adhesió al manifest del Pacte Nacional pel Referèndum (Movem i ERC). - Revocar l’adhesió a l’AMI (Ciutadans). • Modificacions d’ordenances fiscals (escola bressol i ús de via pública). • Autorització a Promunsa per a un préstec i construcció de 54 HPO a Mas Lluí. • Ajustos al PGM per millorar l’accessibilitat. Urbanisme: nous espais i mobilitat • Execució a l’estiu de dos nous parcs: - Cruïlla c. Major–Rambla de Sant Just (àmbit antiga parada de metro) + urbanització del c. Ateneu i creació de bossa d’aparcament. - Triangle Chinxilla (passatge Sagrera/c. Miquel Reverter). • Reurbanització de carrils bici en acabar el curs escolar. • Nova rotonda a l’avinguda de la Riera per millorar mobilitat al polígon sud-oest. Residus: porta a porta vs. contenidors intel·ligents • El PSC local es desmarca del porta a porta i defensa contenidors amb xip (contenidors intel·ligents) per limitar el rebuig. • Objectiu de +10 punts en separació de residus; visita tècnica a Mondragón per conèixer el model amb xip. • Proposta de fer un debat públic a la ràdio amb tots els grups per contrastar models. Cultura i entreteniment Cinema i arts escèniques • La pel·lícula “No quiero perderte nunca” (Alejo Levis) inaugurarà la secció Zona Cine al Festival de Màlaga: to més dur, sec i fosc. • El Liceu programa “Quartet” (Luca Francesconi) amb direcció d’Àlex Ollé (La Fura): escenografia en caixa suspesa i reflexió sobre la decadència d’Occident. • Rossinyol–Casas: edició facsímil i traduccions de les cròniques parisenques “Des del Molino” pel CP de Sitges. Música • Amparanoia: celebració 20 anys de “El poder de Machín” amb gira (Eivissa, festivals i Barcelona 15/12 a l’Apolo). • Andrea Motis: debut en solitari “Emotional Dance” amb el segell Impulse! (gravació a Nova York). • Efemèrides: - Rolling Stones “Not Fade Away” (1964). - Otis Redding “(Sittin’ On) The Dock of the Bay” (1968). - Simon & Garfunkel “Bridge Over Troubled Water” (1970). - David Bowie “Young Americans” (1975). - Metallica “Master of Puppets” (1986). - Ben E. King “Stand by Me” (relançament 1987). - 5è aniversari de la performance de Pussy Riot a Moscou. • Aniversari de Nina Simone i “Feeling Good”. Esports • Champions: Manchester City–Mònaco i Bayer Leverkusen–Atlético (TV3). • Piqué demana unitat i defensa Luis Enrique: prioritat a recuperar el joc i la remuntada contra el PSG. • Atletisme: llista per a l’Europeu indoor (Belgrad) amb 6 catalans (Guerrero, Alcalá, Sales, Mechaal, Torrents, Lara). • NBA: sorpresa pel traspàs de DeMarcus Cousins als Pelicans (amb Anthony Davis). • Altres: waterpolo (Atlètic-Barceloneta–Sant Andreu), tennis (Riu; Robredo, Fognini, Ramos). Opinió i societat • Columna de Salvador Cardús: la iniciativa del procés recau en Catalunya, mentre l’Estat respon amb judicialització i no polític; metàfora de pilota valenciana (frontó) vs. joc net. • Ofici singular: entrevista a un venedor de menjar per a coloms a Plaça Catalunya; trajectòria, canvis del sector i autonomia laboral. El temps (Sant Just) • Situació anticiclònica: sol i estabilitat; demà núvols alts i dijous més clar. • Màximes 16–18 °C; divendres entra un front amb baixada tèrmica i tramuntana que afluixarà dissabte. • Rua de Sant Just: previsió molt bona (17–18 °C a primera hora de la tarda; nit suau). Butlletins informatius • 11.00 (Catalunya Ràdio): Iceta reafirma el contacte al més alt nivell Rajoy–Puigdemont; seguiment del macrooperatiu de Figueres; retards a Rodalies; crònica internacional i successos. • 11.07 (Sant Just): recordatori del ple de febrer, Carnestoltes (novetats de recorregut i premis) i Dia Mundial de la Poesia (Palau i Fabra i J. V. Foix).

  • Just Blues del 20/2/2017 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 20/2/2017

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)