Resum La conversa presenta la nova campanya de donació de sang a Sant Just, organitzada pel Banc de Sang amb el suport del Casal de Joves i la participació activa d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut de Sant Just. Els joves han definit el lema i el logotip, i han preparat activitats per animar la participació de la comunitat. "Donar sang, salva vides" Context i objectius Implicació educativa i comunitària: l’alumnat s’involucra per conscienciar el veïnat i les famílies sobre la necessitat real de donacions. Fomentar hàbits: es busca crear una rutina de donació per evitar pics estacionals i mantenir reserves estables durant tot l’any. Sensibilització dels joves: encara que molts no poden donar fins als 18 anys, poden mobilitzar l’entorn i conèixer el barri. Dades i horaris clau Quan: avui, de 16:30 a 20:30 (de dos quarts de 5 a dos quarts de 9 del vespre). On: Casal de Joves de Sant Just. Organitza: Banc de Sang, amb suport de l’Institut de Sant Just (alumnes de 4t d’ESO). Requisits per donar sang Edat: de 18 a 65 anys. Pes: més de 50 kg. Documentació: portar DNI o el carnet de donant. Salut i alimentació: venir ben alimentat i, sobretot, trobar-se bé. "La primera norma bàsica essencial és que un mateix es trobi bé" Per què ara? En períodes de vacances (estiu, Nadal) les donacions baixen ~30%. Al gener, la Marató de Catalunya va superar l’objectiu amb més d’11.000 donacions, ajudant a recuperar reserves. Cal evitar dependència de pics: entre donacions han de passar mínim dos mesos, per això és clau la regularitat. Impacte i resultats anteriors L’any passat, la campanya a Sant Just va aconseguir: 52 donacions en total. 11 nous donants que donaven per primera vegada. Es preveu que aquest any la participació iguali o millori aquestes xifres. Missatge clau Donar sang és un gest petit que té un gran impacte. La implicació dels joves i la resposta de la comunitat són essencials per mantenir les reserves i salvar vides.
Resum 1) Debat 2.20: primers passos de Donald Trump i impacte global Canvi de magnitud històrica: Trump qüestiona protocols polítics, tractats comercials i fins i tot el sistema judicial. "Passar d'Obama a Trump és com girar un mitjó del dret al revés." "Mai un president ha qüestionat el sistema judicial americà." Estil comunicatiu: llenguatge simple i directe, format tuit, i compliment literal de promeses electorals. Malgrat la polèmica, puja l’índex de confiança del consumidor. "Hi ha 63 milions d'americans que han votat Trump." Europa: manca de veu única i posicions vacil·lants (ex. cimera de Valeta, declaracions de Tusk). Pessimisme sobre una política europea conjunta en immigració i refugiats. Polèmica amb el futur ambaixador dels EUA a la UE, crític amb l’euro. Geopolítica: acostament amb Rússia de Putin i incògnites en política exterior. En l’àmbit climàtic i energètic: impuls a oleoductes i retrocés regulatori. Cancel·lació del TPP que obre espai a la Xina a l’Àsia. Impacte intern: incertesa sobre Obamacare, immigració i seguretat social. Promeses contundents vs. complexitat tècnica i legal per revertir-les. "És forma i contingut." 2) Promocions i programació de Ràdio Desvern Anuncis de franges i programes: Smooth Jazz Club, Cinema sense condicions, Emma de música, La música coral, etc. Nous canals de contacte: WhatsApp (610 777 015) i presència digital. Crida cívica: donació de sang (7 de febrer). 3) Tertúlia "Just a la fusta" (Sant Just en directe) Participants: Jaume Campreciós, Jordi Ferraz, Pep Quintana i Josep (incorpora’t durant el programa). To proper i local: anècdotes personals (dentista), neu a Puigcerdà i canvis d’agenda. Comentari polític amb ironia sobre una "romeria" a Barcelona (banderes, simbologia, participació des de Sant Just). Debat sobre percepcions i posada en escena (“aires de la Messeta”, estètica de romeria, autobusos locals). Idees clau: ruptura institucional, nacionalisme econòmic, lideratge comunicatiu disruptiu, debilitat de la resposta europea i incertesa sobre l’impacte real en política interna i global.
Resum general Programa magazín amb notícies, actualitat local i entrevistes. Destaquen el judici del 9N (seguiment de testimonis i reaccions), l’operació de la Guàrdia Civil a Badalona contra la captació jihadista, l’informe d’Amnistia Internacional sobre execucions a Síria, i l’anàlisi amb Núria Ribó dels primers passos de Donald Trump. A nivell local, Sant Just impulsa una campanya de donació de sang i s’adhereix a Casa Nostra, Casa Vostra. Hi ha repàs de cultura i música (Liceu, Cranberries, Tori Sparks, efemèrides) i esports (Barça‑Atlético a Copa). El temps ve marcat per un fort contrast tèrmic i vent del nord. Temes principals Judici del 9N i política catalana • Seguiment del judici a Mas, Ortega i Rigau: portades, testimonis i xoc institucional. • Inspectors i directius d’ensenyament aporten versions contradictòries sobre la cessió d’instituts. • Gran mobilització ciutadana i debat polític al voltant del procés. Seguretat i internacional • Badalona: 2 detinguts (joves marroquins) per adoctrinament, captació i finançament de l’ISIS, especialment via xarxes. • Amnistia Internacional denuncia almenys 13.000 penjaments a una presó siriana (2011‑2015) i reclama observadors de l’ONU. Sant Just solidari i agenda local • Avui, donació de sang al Casal de Joves (17:30‑20:30), amb implicació d’alumnes de 4t d’ESO. • L’Ajuntament s’adhereix a Casa Nostra, Casa Vostra i demana polítiques efectives d’acollida. • 20è aniversari del Casal de Joves; curs bàsic de Photoshop a l’Agrupació Fotogràfica. Cultura i música • El Liceu activa un pla de mecenatge aprofitant el 20è aniversari de la reobertura (2019) amb beneficis fiscals i objectiu d’arribar a 7,5 M€ en 3 anys. • Cranberries anuncien concert acústic amb quartet de corda (4 de juny, Auditori del Fòrum). • Tori Sparks presenta nou disc i concert a Luz de Gas; bloc d’efemèrides (Beatles, Paul Simon, John Lennon, Aretha & George Michael, Blondie, Queen, Michael Jackson). • Descobriments: electrònica de Tornado Wallace (Lonely Planet) i Hand Habits (debut). Esports • Copa del Rei: Barça vs Atlètic (tornada, 21:00). Possible alta d’Iniesta i Busquets confirmada més endavant; prèvies i portades. • NBA: Grizzlies amb Marc Gasol vencen Spurs; Pau Gasol, baixa. Wolves perden; Ricky Rubio 14 punts. • Atletisme: Genzebe Dibaba per rècord mundial dels 2.000 m (Sabadell). Esquí alpí: inicia el Mundial a St. Moritz. El temps • Jornada suau amb màxima de 16‑17 ºC; canvi brusc en 24‑48 h: pluja feble de matinada, vent del nord i descens marcat. • Dijous: sol però màxima al voltant de 9 ºC; seguiment d’un nou front entre divendres i dissabte. Entrevista a Núria Ribó: primers passos de Trump • Gir radical respecte a Obama i Bush en protocols, comerç i immigració. • Compliment literal de promeses de campanya i ús del llenguatge de Twitter. • Riscos: xoc amb el poder judicial, nacionalisme econòmic, desmuntatge de tractats i canvi climàtic. • Europa, sense veu única; Xina com a gran beneficiària si EUA es retira d’Àsia. “Passar d’Obama a Trump és com girar un mitjó del dret al revés.” “Mai un president havia qüestionat així el sistema judicial americà.” Tertúlia • Valoració de la jornada del 9N i del clima mediàtic; participació de Sant Just a les mobilitzacions. • Conversa urbana: barris de Barcelona, multiculturalitat, transformacions urbanes i serveis. • Ventades: afectacions a arbrat, contenidors i civisme; records de grans ventades a Collserola i Vallès. Dades clau • 2 detinguts a Badalona (25 i 27 anys) per captació i finançament de l’ISIS. • 13.000 execucions a Síria (2011‑2015), segons Amnistia. • Màximes de 17 ºC avui i caiguda fins a 9 ºC dijous; mínima prevista 2‑3 ºC a Sant Just. • Objectiu de mecenatge 7,5 M€ (Liceu, 2016‑2019).
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Resum executiu Converses a Ràdio Desvern sobre la controvèrsia pel cobrament retroactiu de la taxa de clavegaram a Sant Just Desvern i, tot seguit, tertúlia amb una carta crítica sobre Donald Trump i el judici del 9-N. Tema central: Taxa de clavegaram a Sant Just Què s’està cobrant i com Es tracta de la taxa de clavegaram (no d’escombraries), que es vol cobrar ara de manera retroactiva i inclosa al rebut de l’aigua. Període afectat: aproximadament abril 2014 – novembre 2015. Import global estimat: 165.000 €, destinats a manteniment del clavegueram, segons el consistori. Punt clau: possible doble imposició L’AV denuncia que el servei ja estava inclòs a l’IBI des del 1986, quan es va integrar la taxa específica dins l’impost de béns immobles. Per tant, consideren que fer-ho pagar de nou via una altra taxa seria cobrar dues vegades pel mateix concepte. Cronologia essencial (ordenança 27) 25/02/2012: al ple s’impulsa la taxa de clavegaram i l’ordenança fiscal núm. 27. 2012-2013: es desenvolupa i s’aprova l’ordenança 27 (regula la taxa de clavegaram). Davant el risc de doble cobrament, l’Associació de Veïns (AV) presenta un recurs (08/01/2013) i, a petició de l’Ajuntament, el retira el 17/01/2013 amb l’entesa que també es retiraria la taxa. Posteriorment, el consistori canvia la denominació a “taxa de manteniment d’infraestructures d’aigües residuals i pluvials” i la torna a aprovar el 2014 (publicació provisional 23/04/2014 al BOP; definitiva 18/06/2014, segons el relat). Supressió publicada al BOP: 09/11/2015 (algunes cartes parlen de 10/12). “Retireu els recursos i la taxa també la retirem” — segons l’AV, aquest va ser l’entesa amb l’Ajuntament quan van retirar el recurs. Posició de l’AV i demandes L’AV demana aturar el cobrament actual o compensar la ciutadania (p. ex. reduccions en ordenances futures). Presentaran un nou recurs explicant la cronologia i la possible mala praxi administrativa (canvi de nom i posterior reactivació). Consideren que, encara que jurídicament el cobrament pugui sostenir-se, moralment “l’Ajuntament s’ha passat una mica”. “La llei ens obliga a cobrar-la” — argument atribuït al consistori, segons el relat del primer tinent d’alcalde en una entrevista prèvia. Comunicació i afectació ciutadana L’AV denuncia una mala comunicació institucional: reclamen que abans de notificar per carta, s’hagués convocat entitats i informés del perquè i el com. Impacte desigual: llars amb piscines o més consum d’aigua podrien veure augments significatius; per a altres, pujades d’uns 10–15 € aproximadament. L’AV estudia accions col·lectives (com la campanya de retenir imports en compte bancari, com ja es va fer amb el rebut de l’aigua fa anys), a l’espera d’una trobada amb l’Ajuntament. Tertúlia: carta de Josep Coderc Sobre Donald Trump Referència a la destitució (31/01) de la fiscal general en funcions, Sally Yates, per oposar-se al decret migratori (veto a persones de països islàmics). Suport de jutges a la posició de Yates i crítiques europees; to d’alarma de l’autor, que compara el rumb de Trump amb “un doble de Hitler” i adverteix d’un risc greu per a la convivència internacional. Proposta de fer una enquesta als EUA sobre el suport real a Trump. Judici del 9-N a Catalunya Suport explícit a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau en el judici per desobediència i prevaricació arran de la consulta del 9-N (2014). L’autor destaca que votar en aquella consulta hauria d’implicar la ciutadania en el debat judicial. Context polític i judicial Esment a l’operatiu de la Guàrdia Civil pel presumpte cas 3% (jutjat del Vendrell), relacionant calendaris amb el clima polític. “Ens podem trobar per un tres i no res en una tercera guerra mundial” — to d’alarma sobre l’escenari internacional amb Trump. Punts clau per emportar-se Controvèrsia local: cobrament retroactiu d’una taxa de clavegaram que l’AV considera ja inclosa a l’IBI i mal gestionada en el temps i la comunicació. Acció veïnal: nou recurs, demanda d’aturar o compensar el cobrament i possibles mesures col·lectives. Debat global: crítica severa a les primeres mesures de Trump i suport als encausats pel 9-N, amb referències al context anticorrupció.
Resum executiu Magazine informatiu de dilluns 6 de febrer amb focus en: Judici del 9N: gran cobertura a portades, mobilitzacions i reaccions polítiques. Actualitat local de Sant Just: crida a la donació de sang amb participació d’alumnat; balanç de 1.941 menús solidaris contra el malbaratament; 20è aniversari del Casal de Joves. Cultura i espectacles: relleu de la col·lecció Bernat Metge al grup SOM; estrena de “La mare” (Emma Vilarasau) a La Villarroel; novetats musicals de Joe Crepúsculo i David Otero. Esports: prèvia del Barça contra l’Atlético, estat de Iniesta i Busquets, i focus en Neymar. Opinió i tecnologia: l’“era dels fets alternatius” a la Casa Blanca; tendències mòbils amb Núria Oliver (nomofòbia, multimodalitat, futur de la comunicació). Música i efemèrides: Rolling Stones, Beach Boys, Eminem, Feist, Nirvana i aniversari de Bob Marley. Notícies de Sant Just Donació de sang al Casal de Joves (demà, 17:30–20:30) • Tornada del Banc de Sang i Teixits a Sant Just amb campanya reforçada per 17 alumnes de 4t d’ESO de l’Institut. • L’alumnat impulsa accions de sensibilització: informació a l’escola i famílies, cartells al poble i falca a Ràdio Desvern. • Requisits bàsics per donar: 18–65 anys i >50 kg. 1.941 menús solidaris el 2016 • Projecte “A Sant Just, l’escola cuina, menja i aprofita” contra el malbaratament alimentari: excedents dels menjadors escolars, protocols de donació i congelació i repartiment a famílies amb dificultats. • Hi participen tres escoles públiques i l’Escola Bressol Municipal Marrecs; acord amb les empreses de menjador des de 2015. 20 anys del Casal de Joves • Sopar commemoratiu aquest divendres amb diverses generacions vinculades a l’equipament, referent juvenil des del 1997 i adaptat als nous temps. Actualitat general: el judici del 9N • Portades d’Ara, El Periòdico i La Vanguardia centrades en el judici a Mas, Ortega i Rigau al TSJC. • Mobilització massiva: segons Guàrdia Urbana, 40.000 persones a l’exterior; cobertura de 342 periodistes (70 mitjans; 7 estrangers). • Reaccions polítiques destacades: - > “Ens volien agenollats i ens trobaran d’en peus” — Artur Mas. - > “Avui 6F jo també m’acuso, perquè 9N som tots” — Ada Colau. - Puigdemont: “molts ens sentim jutjats”. - Romeva: “la demanda ve de la gent, de baix”. • Punts clau: petició que Rajoy i Català declarin com a testimonis; el judici és vist per alguns com a accelerador del procés. Cultura i espectacles Llibres: nova etapa per a la col·lecció Bernat Metge • El grup SOM (Cultura 03) adquireix la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecollatins, fita clau en la creació del català literari. • Objectiu: reimpulsar-la en el seu centenari amb suport de la Fundació La Caixa. Teatre: “La mare” (La Villarroel) • Emma Vilarasau protagonitza la comèdia sinistra de Florian Zeller sota direcció d’Andrés Lima. En cartell fins al 17 d’abril; possible versió en castellà i estrena a Madrid si funciona. • Temes: descol·locació, buit del niu, depressió i recerca de sentit vital d’una mare. Música: novetats • Joe Crepúsculo: anuncia el disc “Disco Duro” (17 de febrer) i presenta el single “Música para adultos”; concerts a Barcelona (Festival Carabé), Miranda d’Ebro (Ebrofest, 25 de març) i Madrid (4 de maig). • David Otero (ex El Canto del Loco): publica àlbum homònim amb gira; concert a Sala Bikini (25 de març). Treball d’autoexploració personal en la composició. Esports • Prèvia Barça–Atlético: Luis Enrique no es guarda res; retorn de Busquets i Iniesta; atenció a Piqué. • Focus a Neymar (Mundo Deportivo): desequilibri, assistències i ambició per la Lliga: “anirem a pel títol”. • A Madrid, debat pel partit ajornat del Celta–Madrid: malestar pel calendari (Marca) i eco de la Superlliga Europea (AS). Opinió i tecnologia L’era dels “fets alternatius” • Carme Colomina analitza l’estrena de Sean Spicer i la noció d’“alternative facts” de Kellyanne Conway: relació hostil amb la premsa i qüestionament de la verificabilitat dels fets. Tendències mòbils amb Núria Oliver • Més mòbils que persones; el mòbil com a ordinador de butxaca que “expandeix la ment”. Fenòmens com la nomofòbia i 150 consultes al dia de mitjana. • Futur de la comunicació: cap a canals que incorporin emocions, tacte i olors; eventual comunicació amb el pensament via mòbil. Testimoni Núria Coll, 88 anys, contes infantils • Autora de “La duquesa” (Amazon), trajecte vital marcat per la independència, la lectura i la formació en un context poc favorable per a dones als anys 40–50. • Recepta de vida: activitat, sentit de l’humor i curiositat. Música: caixa d’efemèrides • 1965: The Rolling Stones — “Rolling Stones No. 2” consolida el seu número 1 al Regne Unit. • 1998: Mor Carl Wilson (Beach Boys), record amb “Good Vibrations”. • 2005: Eminem — “Like Toy Soldiers” arriba al número 1 al Regne Unit. • 2008: Feist guanya el Shortlist Music Prize amb “The Reminder” i el hit “1, 2, 3, 4”. • 2014: Nirvana — “Smells Like Teen Spirit” és escollida millor cançó de tots els temps (NME). • Aniversari: Bob Marley (6/2/1945). Jamaica declara el 6 de febrer Dia Nacional en el seu honor.
Panorama general del programa Programa magazine amb to distès i coral, amb blocs d’actualitat local i global, història, cultura popular i esports. Destaquen: efemèrides històriques, santoral, previsió meteorològica amb temporal atlàntic, una editorial crítica comparant Trump amb els anys 30, notícies curioses i socials (jutge creatiu a Granada; carta d’una professora exhausta) i una llarga tertúlia de política i canvi climàtic que desemboca en debat futbolístic sobre arbitratges i tecnologia (VAR i Ull de Falcó). Efemèrides i cultura popular Astronomia: sol i lluna • Sortida del sol a les 08:01 i posta a les 18:10; l’endemà, sol més matiner i posta més tard: el dia s’allarga. • La lluna surt a les 11:43 i es pon cap a les 00:15; fase creixent. Efemèrides històriques • 1522 – Guerra de les Comunitats de Castella: alçament dels comuners (Padilla, Bravo i Maldonado) contra Carles I, en un context d’hostilitat a l’arribada de cort flamenca. • 1783 – La Gran Bretanya reconeix la independència dels EUA: repàs de la Guerra d’Independència, paper de Washington i la Constitució (1787–88). • 1919 – Forces soviètiques ocupen Ucraïna: recorregut ràpid per la història d’Ucraïna (Rus de Kiev, república Polònia–Lituània, imperis rus i austrohongarès, URSS) i els conflictes territorials persistents (Crimea). Aniversaris de personatges • Sara Carbonero (1984): trajecte professional a Ràdio Marca, La Sexta i Telecinco; auge mediàtic al Mundial 2010 i relació amb Iker Casillas. • Joachim Löw (1960): carrera com a davanter a Alemanya i Suïssa; èxit com a seleccionador d’Alemanya, campió del món 2014. Santoral • Sant Blai (bisbe i màrtir): invocat per al mal de coll. • Sant Anscari (Òscar), bisbe d’Hamburg i evangelitzador d’Escandinàvia. • Altres: Santa Claudina Thévenet, Santa Caterina de Ricci, Sant Josep de Leonessa, diversos beats. Meteo: temporal atlàntic i efectes a casa nostra • A Galícia i Cantàbric: vents molt forts (100–120 km/h) i onatge de 10–11 m; suspensió de partits per vent a la Corunya. • A Catalunya: arribada esmorteïda de fronts per vent de ponent, poques precipitacions (gotellada testimonial) i temperatures lleugerament a l’alça el dissabte; refredada i canvi de vent a mestral/tramuntana dimecres si una pertorbació entra pel Golf de Lleó. • Mirada a mitjà termini: dependrem d’un possible anticicló al nord d’Europa que podria portar un patró més humit al Mediterrani. Editorial i notícies Editorial: paral·lelismes preocupants (Trump i els anys 30) • S’alerta sobre retòrica i mètodes: apel·lacions a la grandesa nacional, senyalització d’enemics, tensions diplomàtiques, i decrets contra immigrants. • Recordatori de com les democràcies poden degradar-se si les institucions i líders callen. "No tinc altres armes que la paraula... però aquells que sí tenen el poder i callen també són responsables." Notícia 1: jutge creatiu a Granada • Un menor que va robar 500 € i un assecador en una perruqueria és condemnat a fer un curs de perruqueria (9 mesos); retorn dels diners i avaluació per la víctima. Exemple de justícia restaurativa. Notícia 2: carta viral d’una professora • Docent amb 19 anys de servei expressa el seu esgotament per mala educació, proteccionisme parental, canvis legislatius i sobrecàrrega laboral. "Ya estoy harta... A mí me pagan para enseñar, no por aguantar." • Debat sobre rol de la família (educació) vs escola (instrucció/aprendre a aprendre) i la disciplina d’abans vs l’actual. Crònica de Madrid i debat sobre canvi climàtic i pobresa • Política estatal: to irònic sobre Rajoy i comunicació; la gent del carrer preocupa menys ideologia i més problemes reals: pobresa energètica, atur, menys recursos. • Canvi climàtic: tertúlia entre variabilitat natural històrica i acceleració antropogènica; evidències com retrocés àrtic (pas navegable a l’estiu) i anomalies de neu a Múrcia; percepció local de menys nevades a Madrid/Barcelona. • Risc: el canvi climàtic accelera sobretot la vulnerabilitat humana, no “destrueix” el planeta sinó els seus habitants. Esports: prèvies, arbitratges i tecnologia Prèvies destacades • Lliga: Barça–Athletic (morbo per l’eliminació de Copa prèvia). • Copa: semifinal intensa amb Atlètic de Madrid (objectiu clau per als del Cholo). • Champions: vuitens – PSG–Barça (14/2), Madrid–Nàpols (15/2), Atlètic–Leverkusen (21/2). Arbitratges i tecnologia • Crítica general a la incoherència arbitral (criteris canviants dins d’un mateix partit, targetes tardanes, falta de protecció a jugadors com Neymar/Messi). • Defensa de la tecnologia: Ull de Falcó per a gols fantasma i videoarbitratge (VAR) per a jugades clau, citant experiències a bàsquet (instant replay) i futbol americà. • Debat sobre costos i implantació: la LFP esmenta alternatives més barates; es critica la lentitud d’adopció a la Lliga en comparació amb Premier/Itàlia i l’obligació UEFA. • Suggereix rearbitratges posteriors per corregir targetes injustes, tot i el rebuig institucional actual. Moments i cites • Humor intern i dinamisme coral de l’equip, amb entrades i sortides d’interlocutors, i to proper. • Frases que resumeixen l’esperit del programa: - "El dia s’allarga" (trànsit cap a la primavera). - "Onatge de 11 metres" (força de la natura vs percepció local del temps). - "Tecnologia sí, però amb criteri" (futbol i justícia competitiva).
Un adéu emotiu a La Penya del Morro El programa 2000 i l'últim de La Penya del Morro es va celebrar amb una edició especial des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just Desvern. Amb la presència de nombrosos col·laboradors i l'alcalde Josep Perpinyà, es va fer un recorregut per la història d'aquest espai emblemàtic de Ràdio Desvern. Moments clau explicats pels col·laboradors • Andrea Bueno i Carme Verdoi: Van recordar l'inici del programa, la nevada del 8 de març del 2010 i l'impacte de les eleccions municipals. • Josep Perpinyà: L'alcalde va destacar la proximitat que crea aquest format de ràdio local i la importància de la complicitat amb la ciutadania. • Secció Històrica: Manel Ripoll va repassar temes des de l'època dels ibers fins a la història local recent. • Tertúlia Esportiva: Oriol Pasqual va recordar els personatges més curiosos del món de l'esport. • Cultura i Joventut: Aranxa Sánchez, Anna Rovira i el Casal de Joves van destacar l'evolució cultural i social del municipi els darrers 20 anys. "Ràdio Desvern sempre ha estat una segona casa per mi durant tot aquest temps." Reflexions sobre el tancament d'etapa El conductor Jordi Domènech va agrair sincerament la llibertat creativa rebuda durant aquests 10 anys al capdavant del magazín vespertí. Després de 2000 programes, l'equip va celebrar amb els oients, música en directe de la coral Coraggio i el tradicional brindis per tancar un capítol fonamental de la ràdio local.
Resum general Aquest episodi combina dues parts clau: • La conversa amb Jordi Domènech, que anuncia el comiat de La Penya del Morro coincidint amb el programa número 2.000, i fa balanç de 20 anys a Ràdio d’Esvern. • La secció educativa amb alumnat de 3r d’ESO, que entrevista Anna Godoy (UAB) sobre el Projecte ARANOS, una eina web per treballar la sintaxi en català. "Tot el que comença acaba... i la Penya del Morro no és una excepció" 1) Comiat de La Penya del Morro i balanç de trajectòria El final d’una etapa i el programa 2000 • Avui s’emet l’últim programa de La Penya del Morro (el número 2.000). • Festa de comiat oberta al públic a la sala de plens de l’Ajuntament (de 17 a 19 h): pastís, cava i actuacions (Coratgio, Sergi Pont) i sorpreses. • Jordi expressa una barreja de tristor i satisfacció per un tancament "digne" i participatiu. Per què s’acaba el programa? • No hi ha hagut acord en la renovació del contracte amb l’Ajuntament/la ràdio. • La coincidència amb el límit simbòlic dels 2.000 programes ha propiciat un final amb celebració i reconeixement. 20 anys de ràdio i l’evolució del programa • Jordi va començar amb 14 anys; la ràdio ha estat la seva "segona casa". • Aprenentatges clau: - De programes sense guió ni escaleta a un magazín estructurat i sense músiques de farciment. - Incorporació de rols i eines: gestió de Twitter (Cristina Vargas), tècnic de so (Àlex), i millora constant del format. La ràdio: persones abans que tecnologia • Missatge central: la ràdio són les persones (col·laboradors, equip, comunitat) per sobre dels cables, ordinadors, podcasts i xarxes. "Sense els col·laboradors, el programa no existiria" • Defensa del model de proximitat i servei a Sant Just: si la ràdio local no n’informa, qui ho farà? Moments destacats i empremta local • Premi Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació (2011). • Pregó de Festa Major com a programa/entitat, obrint la porta a altres entitats del poble. • Compromís amb els Blaus de Sant Just i la cobertura d’esdeveniments (p. ex. visita de Puigdemont). • Entrevistes i referents: Andreu Buenafuente (influència del Terrat), estil d’entreteniment amb humor espontani, no com a programa d’humor escrit. 2) Secció educativa: Projecte ARANOS (UAB) Què és ARANOS? • Eina didàctica web i gratuïta per a l’anàlisi d’oracions simples en català. • Pensada per a ESO i útil també per a 1r de batxillerat (repàs abans de l’oració composta). Com funciona? L’“arbre” de decisió • ARANOS = Arbre de Referència per a l’ANàlisi d’Oracions Simples. • Interfície en forma d’arbre de preguntes amb camins diversos segons la resposta, que guia l’alumnat de manera sistemàtica. Per què la sintaxi? • La sintaxi es percep com a més complexa o feixuga per part de l’alumnat; cal potenciar-la amb recursos motivadors i clars. Tecnologia al servei de la llengua • Encara que les combinacions sintàctiques són (teòricament) infinitemps, l’eina tradueix els criteris a un llenguatge operatiu, ordenat i sistematitzat. • Ús natural en mòbils i tauletes, aportant motivació i evitant l’abstracció inicial. Concurs final • Un petit concurs d’anàlisi sintàctica per donar valor i visibilitat a la tasca i incentivar la participació.
Resum general del programa • Programa magazine amb notícies locals i nacionals, cultura, cuina, música, el temps i una tertúlia política final. • Eix central: comiat de la "Penya del Morro" amb entrevista a Jordi Domènech (programa 2000 i darrer), més una tertúlia sobre el cas 3%, el referèndum, la política estatal (Podem, Ciudadanos, PSOE) i l’actualitat internacional (Trump). "Tot el que puja baixa. Tot el que comença acaba." — lema del comiat de la Penya del Morro Punt destaco Final de la "Penya del Morro" (entrevista a Jordi Domènech) • Jordi Domènech tanca 10 anys i arriba al programa 2000 amb una festa oberta a la sala de plens (pastís, cava i música en directe). • Motiu: no-hi-acord en la renovació i oportunitat simbòlica de plegar en el programa 2000. • Valoració: orgull del camí fet, centenars de col·laboradors, proximitat amb Sant Just i evolució del format del magazín. • Missatge a la ràdio local: no perdre el valor humà i el vincle amb el poble. "És la primera vegada que arribo als 2.000 programes i me’n vaig d’un lloc després de 20 anys." — Jordi Domènech Notícies locals (Sant Just) • Atur: baixa en 15 persones al gener (541 aturats, 114 menys que fa un any). • Ateneu: obres d’escales d’emergència i millores de seguretat; posada a punt per al centenari (juny), amb concert i sopar de gala. • Cultura local: presentacions literàries i concerts (agenda al llarg del programa). Agenda cultural (Barcelona i rodalies) • Flick Festival (CCCB i MACBA): literatura per a famílies sota el lema "Paraules que alimenten"; estrenes i produccions pròpies. • Fundació Antoni Tàpies: exposició d’Oriol Vilanova, "Diumenge", amb 27.000 postals classificades per temes i criteris formals. • L’Habitation Roja a Bikini: presentació de "Sagrado Corazón". Música i efemèrides (Caixa de música) • Novetat indie: Day Wave — "Something Here" (debut "The Days We Had"). • Efemèrides: Buddy Holly (3 febrer 1959), Elton John (Crocodile Rock), Blondie (Heart of Glass), Sinéad O’Connor (Nothing Compares 2 U), Adele (àlbum 19), Sean Kingston (Beautiful Girls). El temps • Jornada variable amb clarianes i núvols; fronts desgastats. • Vent de ponent destacat (ratxes 40–50 km/h a la nit/matinada). • Possibilitat d’alguns ruixats entre dissabte nit i diumenge al matí (més probables), després gir a nord i baixada de temperatures. Entrevistes 1) Anna Godoy (UAB) — projecte Aranos • Eina didàctica web per a l’anàlisi d’oracions simples en català, pensada per a ESO i Batxillerat. • Combina sintaxi i tecnologia per motivar i sistematitzar l’aprenentatge; preveu evolució a oració composta i pronominalització. • També treball en correcció (millorar correctors com Word) i veu (comunicació eficaç) en formació. 2) Cuina de tàper — especial calçots (Dani Martínez) • Consells de compra i conservació (més aigua que la ceba; consumir-los aviat). • Cocció sense brasa: forn, fogons al màxim, o mini calçotada a casa. • Receptes: - Crema de calçots (calçots + patata + nata/caldo; triturar i servir fred o calent). - Tempura de calçots amb salsa romesco (versió piti-mini per a sopars). Tertúlia política Cas 3% i corrupció • Operatiu i detencions (Vives, Sánchez, etc.) i escomeses a Port de Barcelona, Glòries i Paral·lel. • Lectures: necessària investigació judicial; debat sobre la politització i el calendari (vigilies del judici del 9-N). Referèndum i escenaris • Debat sobre viabilitat, calendari real i ús tàctic del relat (pressupostos, CUP) i risc d’eleccions a Catalunya abans de final d’any. Podem — Vista Alegre 2 • Disputa estratègica (carrer vs institucions) i personal (Iglesias/Erejón); previsió d’acord postcongrés. Ciudadanos — Congrés • Reorientació orgànica i perfil ideològic (centre/iberal), preparació per governar; portaveu Inés Arrimadas i nova executiva. PSOE — lideratge • Primàries entre Susana Díaz, Pedro Sánchez i Patxi López; efectes sobre pressupostos estatals. Trump i l’actualitat internacional • Ordres executives polèmiques (veto migratori), tensions amb aliats (Austràlia) i impacte global; debat sobre informació, xarxes i “fets alternatius”. "Davant del dubte sobre Europa, la solució és més Europa." — síntesi de l’article de Xavier Bosch Butlletins informatius (nacional/internacional) • Atac al Louvre (París), estat d’emergència i investigació (presumpte atac terrorista; agressor ferit i detinguda una segona persona). • Seguiment del cas 3%: detencions, posada a disposició judicial i reaccions (Mas, Fiscalia, Govern). Esports • Prèvies de Lliga (Barça–Athletic, Màlaga–Espanyol), derbi d’handbol Granolllers–Barça, i altres cites (futbol sala, LEB, tennis/Copa Davis, natació).
Resum general Un programa intens i àgil on l’equip repassa cultura i cinema amb mirada crítica i molta complicitat. Destaquen l’homenatge a figures desaparegudes (John Hurt i Emmanuelle Riva), l’alegria del musical teatral de Priscilla, reina del desierto, l’exposició de Ramon Casas a Sitges i un bloc cinèfil potent: Premis Gaudí (gala i polèmiques), anàlisi d’Un monstre ve a veure’m, visió crítica de Les amigues d’Àgata, entusiasme per El rei borni i recomanació entusiasta de Cerca de tu casa. Es tanca amb l’aposta pels Goya: Tarde para la ira i una dissecció de Nightcrawler. "Hem deixat clara la nostra simpatia per les coses petites..." Una declaració d’intencions: valorar el cinema modest però intens, sense renunciar a grans títols quan toquen l’ànima. Temes principals Memorabilia i obituaris • Record emotiu a Paloma Chamorro i a la vitalitat de la Movida dels 80 (televisió, música i transgressió). • Homenatge a Emmanuelle Riva: de Hiroshima mon amour a Amour, figura clau del cinema d’autor. • Homenatge a John Hurt: papers memorables a The Elephant Man, Alien, Midnight Express, V for Vendetta... Un “secundari d’or” que ennobleix cada escena. Teatre musical: Priscilla, reina del desierto (versió teatral) • Road movie en clau musical i viatge interior sobre identitat, respecte i convivència. • Punts forts: vestuari vistós, cor espectacular, selecció disco (Madonna, Village People, Gloria Gaynor, Tina Turner...) i interacció amb el públic. • To més amable que al film, però sense perdre el substrat humà i de denúncia. • Notes d’actualitat que connecten amb el present i accentuen la frescor escènica. Art: “Ramon Casas. La modernitat anhelada” (Sitges) • Seu: Palau Maricel (al costat del Cau Ferrat). • Eixos de l’exposició: - Bohèmia i els Quatre Gats (Casas, Rusiñol, Utrillo; complicitat amb Picasso). - París i la influència del modernisme. - La paradoxa de l’artista modern: temes clàssics (toreros, manoles) en plena modernitat. - La “poètica de la multitud”: masses, processons, esdeveniments, sempre amb mirada estètica, no pamfletària. - La dona a l’obra de Casas: del “dolce far niente” a dones llegint, fent esport o en moviment; focus en Júlia Peraire. • Obres provinents de col·leccions variades (MNAC, Tissen, Montserrat, Víctor Balaguer...). • Experiència recomanada: combinar visita a Maricel i Cau Ferrat; diumenge, opció de visita guiada. Homenatge musical • Record a Bimba Bosé amb la peça a duo amb Miguel Bosé; breu repàs de la seva faceta musical. Premis Gaudí: gala i polèmiques • Gala més àgil i continguda (Bruno Oro, discursos curts “controlats pel fum”). • Palmarès dominat per Un monstre ve a veure’m (8 premis): reconeixement tècnic i d’impacte, però debat sobre el predomini respecte a títols més “petits” i arriscats. • Crítica a certes decisions d’interpretació (percepció d’efecte “nom” en alguns guardons) i infravaloració de films com L’amor de Lluís XIV, El rei borni o Cerca de tu casa. Anàlisi de títols • Un monstre ve a veure’m (Bayona) - • Impecable tècnicament (aquarel·les, efectes), metàfora sobre el dol i el “monstre” interior. - • Crítica: emoció percebuda com a més “visual” que profunda; personatges a vegades esbossats; part de l’audiència surt colpida, però el debat intern de l’equip és viu. • Les amigues d’Àgata - • Òpera prima feta amb crowdfunding: naturalisme generacional. - • Crítica severa: temes poc consistents, posada en escena feble; es demana més substància. • El rei borni - • Adaptació teatral que brilla en diàlegs, ritme i interpretacions; humor negre i tensió moral. - • Especial menció a la versemblança del policia i al duel d’idees entre parelles. • Cerca de tu casa - • Drama musical sobre els desnonaments (2008), amb cançons de Sílvia Pérez Cruz i coreografia de Sol Picó. - • Recomanació ferma: realisme, poesia i emoció amb un format híbrid discret i potent. Premis Goya i recomanacions • Tarde para la ira (Raúl Arévalo) - • Thriller d’hiperrealisme de barri: escenaris reals, càmera discreta, diàlegs creïbles i tensió sostinguda. - • Interpretació magnètica d’Antonio de la Torre i excel·lent direcció d’Arévalo. - • Escenes “tarantinianes” de taula i silencis que couen; final que deixa “mal cos” i invita al debat moral. • Una història japonesa - • Romance singular en paisatges oberts; ecos d’Hiroshima mon amour; final sorprenent. • Nightcrawler - • Retrat sinistre del periodisme del morbo: Jake Gyllenhaal es transforma en un antiheroi psicopàtic i autodidacte. - • Estètica nocturna, ritme d’adrenalina i crítica a mitjans i públic: colpidora i sense concessions. Idees clau • Valor a l’autoria i al cinema modest: quan hi ha mirada i risc, el pressupost és secundari. • No tot impacte visual és impacte emocional: la profunditat neix dels personatges i del subtext. • Premis vs. qualitat: el prestigi real s’assenta premiant obra valenta i amb substància.
