Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 9/2/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
Tots els episodis · 2017
2312 episodis disponibles
Filtra per programa
episodis
2017-2040 de 2312
Entrevistes de la Justa9'Entrevistes de la Justa del 9/2/2017 — Sant Just davant el canvi de model de residus: lliçons del Waste in Progress i aposta pel porta a porta
Resum de contingut Context i objectiu El regidor de Medi Ambient de Sant Just, Lluís Monfort, comparteix aprenentatges del Fòrum Internacional de Gestió de Residus Municipals Waste in Progress, celebrat a Girona, amb prop de 500 participants. Es van analitzar experiències de ciutats que superen el 60-80% de recollida selectiva, marcant el camí per a Catalunya i Europa. Models que funcionen Dos models principals, amb adaptacions locals: Porta a porta: implementat en ciutats com Ljubljana, Sant Remo, Parma o Imola; és el model més contrastat i efectiu. Contenidors amb xip: requereixen identificació de l’usuari per dipositar fraccions; exemple: Cardiff. Exemples de gran escala i referents: San Francisco i Seül (gestiona residus de 25 milions d’habitants). Punts clau El model actual a Sant Just ha arribat al seu sostre i no permet assolir el 60-70% de recollida selectiva. L’opció prioritària de Movem Sant Just és el porta a porta; alternativa viable: contenidors amb xip. Amb el porta a porta, municipis com Mata de Pere assoleixen >90% de recollida selectiva. L’AMB promou una visita tècnica al País Basc, on aquests models ja superen el 70-75%. Implicacions econòmiques i ambientals Es preveu un augment del preu d’entrada a abocador: no reciclar serà molt més car per a municipis i persones. Evitar el malbaratament de recursos i impulsar l’economia circular és un deure ambiental, econòmic i moral. Governança i calendari a Sant Just Monfort proposa un debat amb consens ciutadà per escollir model. Hi haurà una trobada monogràfica de govern el proper dilluns per abordar resultats locals i continguts del congrés. Objectiu del mandat: decidir el model i assentar les bases de la implantació. Tendència al territori Municipis propers (p. ex., Sant Boi, El Prat, Girona) ja impulsen o estudien el porta a porta o els contenidors amb xip; visió compartida que el sistema actual està esgotat. Cites rellevants "Catalunya evolucionarà cap a un model de recollida de residus que es basarà o bé en el porta a porta o bé en els contenidors amb xip." "No reciclar ens sortirà molt més car." "Els canvis aquests o els fas o te'ls fan." "Hem de fer en tres, quatre o cinc anys el que no s’ha fet en una generació."
Entrevistes de la Justa17'Entrevistes de la Justa del 9/2/2017 — 20è aniversari del Casal de Joves de Sant Just: sopar commemoratiu, balanç i agenda d’actes; inici de tertúlia cultural
Resum general El Casal de Joves de Sant Just celebra el seu 20è aniversari amb un sopar commemoratiu que aplega generacions de joves i entitats que han passat per l’equipament des de la seva obertura l’octubre de 1997. La directora, Montse Martín (13 anys al capdavant), fa balanç del projecte, en destaca l’impacte comunitari i avança una agenda d’actes al llarg del 2017. El programa tanca la peça amb l’inici d’una tertúlia cultural. "És un projecte molt bonic i molt viu" — Montse Martín Punts clau Sopar commemoratiu amb prop de 160 assistents, com a tret de sortida de l’any de celebració. El Casal s’ha adaptat als canvis socials i normatius, mantenint-se com a espai de referència per a la participació juvenil i la creació musical. Moment actual: consolidació i represa de l’associacionisme, amb més joves molt jovenets (des de 12 anys) implicant-se. Agenda 2017: actes amb músics, possible renovació de grafitis a la façana, i gran acte obert a l’octubre. Crida a propostes d’entitats per sumar activitats al calendari. "Aquí molts grups van fer els seus primers concerts; se’l feien seu" "El resultat sempre ha anat cap a bé, tot i les èpoques de transició" El sopar del 20è aniversari Data: divendres (inici del cicle d’actes del 20è aniversari). Assistència prevista: ~160 persones. Organització: el mateix Casal; menú sorpresa. Objectiu: retrobar-se, recordar trajectòries i celebrar la comunitat creada. Impacte i trajectòria del Casal 20 anys com a lloc de referència per a joves i entitats. Espai on molts han descobert el gust per la música i han viscut primeres experiències escèniques. Valor afegit: el sentiment de pertinença i el reconeixement del Casal com a espai propi. Canvis, reptes i adaptació Epoques de canvi (legislatures, lleis sobre consums, etc.) han exigit reinventar-se. No hi ha hagut crisis greus, però sí transicions exigents; la resiliència ha estat clau. Moment actual Casal veterà i consolidat. Revifada participativa: tornen models de participació més actius i associacionisme. Alta afluència de joves de 12 anys en amunt. Agenda d’actes 2017 (avanç) Maig/Juny: acte amb músics que han passat pel Casal. Març/Abril: possible renovació parcial dels grafitis de façana. Octubre: acte obert a tota la població, amb component institucional i de reconeixement a treballadors i participants històrics. Altres: obert a recuperar formats com passis de curtmetratges d’etapes anteriors. Crida a propostes El Casal convida entitats i col·lectius a proposar activitats per sumar-les a la celebració al llarg de l’any. Inici de la tertúlia Presentació dels tertulians i obertura de temes: Referència a un article de Joaquín Luna (La Vanguardia) sobre exhibicionisme. Debat sobre multes pel topless a l’Argentina i el feminisme com a tema de fons. Avís d’altres qüestions de política extrema a tractar més endavant.
Justa la FustaJusta la Fusta del 9/2/2017 — Sant Just al dia: obres al carrer Balmes, Carnestoltes, Sigur Rós en camí, 9N als diaris, esport i el temps
Resum general del programa Programa magazine amb actualitat local de Sant Just, repàs informatiu general, cultura i esports, i una previsió del temps detallada. També s’hi incorporen butlletins informatius externs de mitja hora. Punts clau del dia • Sant Just: talls de trànsit al carrer Balmes (asfaltat i pintura), obertura d’inscripcions de Carnestoltes, curs de dòmino a l’Ateneu, i oficina d’emancipació juvenil al Baix Llobregat. • Cultura i música: indicis d’un nou disc de Sigur Rós i repàs d’efemèrides musicals; concerts destacats (Monteverdi al Palau, Peter Doherty a Sidecar) i dansa (Peeping Tom al Mercat de les Flors). • Premsa del dia: focus en el judici del 9N i el debat polític associat; dossiers internacionals (EUA, Bannon i mesures comercials; Nordstrom–Ivanka Trump), i societat. • Esports: final de Copa del Rei definida (Barça–Alabès el 27 de maig), seguiment Eurolliga i repàs de portades esportives. • Meteo: jornada freda i assolellada; cap de setmana variable amb nuvolositat i gotellades, millora progressiva a partir de mitja setmana següent. • Butlletins: resums nacionals (voluntaris del 9N, robatori de material radioactiu a Santa Coloma, TMB i carril bus, etc.) i local (recordatori de les obres i Carnestoltes). Actualitat local de Sant Just Obres i mobilitat • Carrer Balmes: tall avui per asfaltat i demà per pintura, afectant connexions amb Esplugues i escoles. Pressupost de 273.000 € (superàvit 2015). Encara pendent soterrar pals de telefonia i electricitat. Festes i comunitat • Carnestoltes: inscripcions del 13 al 23 de febrer a l’Ajuntament i a santjust.cat. La rua i el concurs seran el 25 de febrer amb inici i final al Parc Maragall; nous premis per a comparses i disfresses. • Formació: curs de dòmino a l’Ateneu (13/02–13/03, dilluns de 19:00 a 20:30). Preu: 10 € socis, 15 € no socis. • Joventut: acord per desplegar una oficina d’emancipació juvenil al Baix Llobregat (3a comarca més jove del país). Cultura i música Sigur Rós: novetats • Els islandesos insinuen nou disc amb vídeos i fotos d’estudi (bateria) a xarxes. Es recorda el clàssic “Hoppípolla”. Agenda cultural • Palau de la Música: Pablo Heras-Casado dirigeix selecció de “Selva morale e spirituale” (Monteverdi), inici de gira; any commemoratiu del 450è aniversari de Monteverdi. • Mercat de les Flors: Peeping Tom presenta “Mother (Mare)”, segona part de la trilogia familiar, sobre l’absència materna. • Barcelona (Sidecar): Peter Doherty en format power duo amb Rafael Rueda. Caixa de música (efemèrides) • Madonna i “Like a Virgin” al capdamunt l’any 1985. • Brit Awards (1987): premis destacats i single britànic dels Pet Shop Boys. • Polèmica (2010): The White Stripes contra l’US Air Force per ús no autoritzat de “Fell in Love with a Girl”. • Bob Dylan (2015) defensa la seva veu en un discurs d’homenatge. “Els crítics diuen que la meva veu és fatal... per què no s’ha dit mai això sobre Leonard Cohen?” — Bob Dylan Premsa del dia i política • Judici del 9N: focus mediàtic i duresa discursiva al Parlament. “La democràcia espanyola emmalalteix” — Carles Puigdemont, recollit a diverses portades. • Enquestes i debat territorial (CIS i dret a decidir). • EUA: perfil de Steve Bannon i polèmica amb Nordstrom per la marca d’Ivanka Trump. • Museus i política: el MoMA exposa artistes vetats per protestar contra la política migratòria. Esports • Copa del Rei: final Barça–Alabès el 27 de maig. • Repàs de portades: rècords recents del Barça en finals, debat sobre seu de la final (Bernabéu?), i agenda Eurolliga. Meteo • Dijous: fred, cel clar i vent afluixat; màximes 9–10 ºC, mínimes 4–6 ºC. • Divendres: més núvols que sol, sense pluja rellevant. • Dissabte tarda i nit: possibles gotes; acumulats modestos (5–7 l/m² en tot l’episodi). • Diumenge: variable amb clarianes i ruixats dispersos; inestabilitat que pot allargar-se fins dilluns. • A mitja setmana vinent: tendència a anticicló i dies més estables i agradables. Butlletins informatius • Nacional: voluntaris del 9N declaren que actuaren per lliure; recerca d’un maletí amb material radioactiu a Santa Coloma; vehicle de TMB per sancionar invasions del carril bus; el Papa Francesc admet corrupció al Vaticà però demana reformes; successos i esports (Uni Girona a Eurocup). • Local (11:06): recordatori d’obres al carrer Balmes, inscripcions de Carnestoltes i dades demogràfiques juvenils al Baix Llobregat. Altres apunts informatius inicials (franja prèvia) • Mobilitzacions a l’N-240 i petició d’alliberar el peatge de l’AP-2 a les Garrigues. • Lleida: enderroc de l’antiga Facultat de Magisteri i futur aparcament de 200 places. • València (Paterna): incendi químic al polígon Font del Gerro, amb grans desallotjaments i empreses afectades. • Esports ràpids: victòries NBA (Gasol/Rubio), i Eurolliga en marxa. “Ara, a disfrutar avui... i a seguir competint” — Mauricio Pellegrino (Alabès)
Music Club Mix SessionsMusic Club Mix Sessions del 8/2/2017
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
60 i més56'60 i més del 8/2/2017 — Butlletí municipal, “Quinta Forca” i Dama de la Barceloneta; Strauss i Einstein; xiclets i gominoles; salut (castanyes i envelliment actiu); i la història del gel domèstic
Resum general Programa variat i entretingut de “Seixanta i més” amb notícies locals, secció de curiositats històriques, música clàssica, una biografia essencial, petites històries del dia a dia i salut per a la gent gran, rematat amb una crònica apassionant sobre el gel domèstic. Punts clau • Butlletí municipal amb cultura, serveis socials, mobilitat, medi ambient i cinema local als Òscars. • Curiositats: origen de l’expressió catalana “a la quinta forca”, memòria de les execucions públiques i la llegenda fosca de la Dama de la Barceloneta. • Música: Richard Strauss i els impactants compassos d’Així va parlar Zaratustra. • Biografia: Albert Einstein, vida, obra i cites lapidàries. • Històries quotidianes: xiclets i gominoles, de la saba mexicana a les wine gums angleses. • Salut: les castanyes en la dieta i pautes per envellir amb salut (dieta, exercici i activitat mental). • Història del gel domèstic: dels pous de glaç a la indústria moderna. "Quan em van preguntar si hi hauria un arma capaç de contrarestar el poder de la bomba atòmica, jo vaig respondre: sí, la millor de totes elles, la pau." — Albert Einstein "Hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana; encara que de l’univers no n’estic gaire segur." — Albert Einstein Notícies locals (Butlletí municipal) Cultura, serveis i ciutat • Llibre infantil “Ni jo, princesa, ni tu, granota”, de l’Anna Agulló (comunicació audiovisual) i la il·lustradora Yolanda Sánchez (Laipanda), exalumnes de Sant Just. • Projecte “Serveis Socials més a prop” per contactar personalment 217 persones >80 anys (77 soles), detectar necessitats i informar de recursos. • Obres d’una rotonda al carrer 11 de setembre per millorar la seguretat viària i l’enllumenat. • Nou contenidor de Roba Amiga a Mas Lluí: 50.224 kg de roba usada (gen-set 2016); objectius socials i mediambientals. • “Timecode” (Juanjo Jiménez) amb la ballarina veïna Lali Aiguadé, seleccionat als Òscars (curt de ficció): història d’amor entre dos vigilants d’un pàrquing. • Documental “El Cinturón Rojo” (Fundació Utopia Joan N. García-Nieto; dir. Lluís Campo Vidal) sobre la memòria antifranquista al Baix Llobregat. Curiositats i llegendes La Quinta Forca i les forques a Barcelona • De la prohibició romana de la crucifixió a l’ús de la forca com a instrument de càstig. • Barcelona en va tenir fins a cinc, situades en punts d’accés concorreguts (Pla de Palau, Portal de Sant Antoni, Pla de la Boqueria, límit amb Sants i el Turó de Finestrelles). • La “quinta forca”, la més llunyana, dona origen a l’expressió “ser a la quinta forca” (molt lluny). • Reclams veïnals al segle XIV contra la pudor i l’impacte de les execucions; abolició de les forques a Barcelona el 1832. Execucions i memòria • Del garrot vil a la guillotina: la pena capital com a espectacle públic fins ben entrat el segle XX. La Dama de la Barceloneta (llegenda) • Por ancestral de la ciutat al mar: sacrificis expiatoris periòdics per “calmar els genis del mar”. • La misteriosa Dama de la Barceloneta llança al mar una bota amb un infant i ofrenes; si el mar rebutja l’ofrena, el ritual es repeteix. Relíquies i sants • Al Duomo de Milà, protecció ferrosa de la tomba de Sant Carles Borromeu davant el furor per les relíquies. • Col·leccionisme de relíquies (fins i tot de Felip II) i la proliferació de suposats fragments sagrats en la cristianitat. Música clàssica Richard Strauss — Així va parlar Zaratustra • Context biogràfic del compositor i influències (Liszt, Wagner). • Poema simfònic inspirat en Nietzsche; obertura icònica que evoca el retorn de Zaratustra al món. • Escolta i reaccions a l’estudi; anècdota d’un vol en helicòpter sobre el Gran Canyó amb aquesta música. Biografia Albert Einstein • De Ulm a Princeton: trajecte vital, recerques i el Premi Nobel de Física (1921). • De la relativitat al debat amb la quàntica i la reflexió ètica sobre l’era atòmica. • Selecció de cites sobre pau, coneixement i humanisme. Història de les coses Xiclets i gominoles • Orígens del xiclet: saba gomosa del Manilkara zapota (Mèxic i Centreamèrica); industrialització (Thomas Adams, 1876). • Les gominoles sorgeixen a Anglaterra per atzar amb vi fermentat i espessidor; neixen les wine gums; avui s’empren gels com la gelatina. Salut i benestar Castanyes a la dieta • Hidrats d’absorció lenta, energia sostinguda i paper com a tònic muscular (fatiga, convalescència, lactància). • Millors moderades, cuites, torrades o en receptes; usos a Galícia (amb mel) i França (amb caça). Fer-se gran amb salut • Organitzar l’agenda diària i consensuar rols a casa; corresponsabilitat creixent en feines domèstiques. • Dieta: moderar greixos, sal, sucres i alcohol; combinar hidrats, proteïnes, llegums, fruita i verdura. • Exercici: caminar, bicicleta, nedar o ballar; evitar esforços competitius o grans pesos. • Salut mental: lectura, mots encreuats, interessos culturals; mantenir distància emocional davant l’actualitat per higiene mental. Història del gel domèstic • Antiguitats i edat mitjana: ús de neu i pous de glaç per refredar begudes i fer sorbets. • Segles XVII–XIX: medicina i dietètica del fred (Francesc Micó, 1576); comerç controlat a Barcelona i exportació de neu i gel. • Segle XX: electrificació i indústria de gel artificial (cerveceres com Moritz i Damm); declivi dels pous de glaç i transformació urbana (Jocs del 1992). • Ports pesquers i grans vaixells congeladors: el gel com a logística essencial per al peix.
Veus ParròquiaVeus Parròquia del 8/2/2017 — Integritat i buit: Jorge Oteiza, l’art que transforma l’home, la coherència ètica i la pedagogia creativa de Carme Malaret
Resum general Tema central: una conversa amb Carme Malaret sobre la integritat com a valor ètic i creador, a partir de la figura de l’escultor basc Jorge Oteiza. Es parla del seu pensament, la recerca del buit i la desocupació de la matèria, el compromís social de l’artista, i la pedagogia de l’art com a camí de transformació personal. "L’art no transforma res, no canvia la realitat. El que l’artista transforma de debò… és a si mateix." — Oteiza Introducció i context Convidada: Carme Malaret, escultora i pedagoga de Sant Lluís, amb un espai creatiu que fa xarxa i fomenta l’expressió artística. Eix de l’episodi: la integritat com a coherència de vida i fidelitat als propis valors, il·luminada per la trajectòria d’Oteiza (exposicions a La Pedrera/CaixaForum i catàleg com a font). Oteiza: pensament i pràctica Art que transforma l’artista Oteiza concep l’art com a força que transforma l’ésser humà abans que la realitat externa. La cultura té un paper crític: fa pensar, ens fa crítics i pot impulsar el canvi social. Humanisme íntegre i compromís Oteiza és definit com a humanista íntegre, amb el nord posat en l’ésser social i el compromís ètic. Va compaginar art, filosofia i poesia, i va traslladar l’art a l’esfera social i comunitària. De l’escultura a la paraula Crisi existencial juvenil; troba en l’escultura (i l’arquitectura) un sentit. Quan considera que “ja ho ha dit tot” amb la forma, gira cap a la paraula: escriure per expressar la mateixa recerca simbòlica. El buit i la desocupació de la matèria Projecte experimental (1956–58) amb esfera, cub i cilindre per cercar el buit i “desocupar” la matèria. Metàfora d’infantesa: moure pedres per sorprendre’s del lloc buit que deixaven, una intuïció primerenca del seu programa estètic i espiritual. La integritat: definició i exemplificació Integritat = fidelitat als propis valors, coherència i incorruptibilitat; saber dir “sí” o “no” amb convicció. En Oteiza es manifesta com a coherència evolutiva (no repetir-se, no acomodar-se al comercial) i com a compromís social. "Quan estigues convençut que sí, digues sí; i si és no, digues no; però sigues fidel a les teves paraules." — cita evangèlica invocada a la cloenda Cultura, poder i crítica La cultura sovint és relegada perquè desperta esperit crític; tant en règims capitalistes com socialistes, el poder pot preferir un poble menys culte. Referència a “1984” de George Orwell com a advertiment sobre control i manipulació. Comparativa de recepció: Chillida va gaudir de més visibilitat institucional; Oteiza va ser més silenciat pel règim per la seva actitud crítica. El buit i l’espiritualitat de l’espai El buit per Oteiza és espiritualitat i essència: treure el no essencial perquè l’obra s’“ompli d’esperit”. Experiència estètica: una peça que evoca la pau d’una església romànica amb l’interior buit. No cal monumentalitat: una gran obra pot cabre a la mà. Mirar i ensenyar art Com mirar Primer, deixar parlar l’obra; després, conèixer biografia i context pot “vestir-la”. Recepcions diverses a l’aula: des de la indiferència fins a la fascinació lenta; l’art exigeix temps i conversa. Pedagogia de Carme Malaret Metodologia basada en preguntes i en fer emergir respostes personals (no imposar-les: ètica docent i integritat pedagògica). Projectes per conceptes (enguany, el buit) per activar la creativitat innata. "Tothom és creatiu en un àmbit o altre; l’únic és creure-ho i descobrir-ho." Cloenda i missatge final Consell: aturar-se 5 minuts més davant d’una obra; l’art parlarà si li donem temps. Recordatori del poder creador de cadascú i invitació a seguir explorant Oteiza (fundació al País Basc, catàlegs) i l’art com a enriquiment personal.
Sant Just Notícies (edició vespre)Sant Just Notícies (edició vespre) del 8/2/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
Smooth Jazz ClubSmooth Jazz Club del 8/2/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Music Club Selecció MigdiaMusic Club Selecció Migdia del 8/2/2017
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
- Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 8/2/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa25'Entrevistes de la Justa del 8/2/2017 — Sant Just 2017: Pressupost, pressió fiscal, Corredor Verd i Carretera Reial, taxa de clavegueram i residus; més tertúlia Barça-Atlético
Temes principals • Pressupost 2017 i pressió fiscal: debat sobre impostos directes, taxes a l’activitat econòmica i ús de l’endeutament. • Inversions i subvencions a entitats: volum d’inversió i revisió de criteris d’ajudes (exemple: associació de caçadors). • Projectes urbanístics: valoració del Corredor Verd i del creixement per la Carretera Reial; ritmes i prioritats del parc d’habitatge. • Cànon de clavegueram (2014): polèmica pel seu cobrament ara via rebuts de l’aigua; petició d’absorbir-ho amb pressupost municipal. • Gestió de residus: obertura a canvis i debat sobre el model porta a porta, amb èmfasi en la implicació ciutadana. • Reptes 2017: ocupació, reducció de pressió fiscal el 2018, pluralitat i cohesió social. • Tertúlia esportiva: classificació del Barça per a la final de Copa i dubtes sobre el joc de l’equip. Resum detallat Pressupost 2017 i pressió fiscal El PP s’absté en un pressupost d’uns 25 M€ (+3 M€ vs. any anterior). Reivindiquen baixar la pressió fiscal, especialment en impostos directes i taxes que afecten l’activitat econòmica (ex.: oficines de >400–500 m² poden pagar entre 2.000–3.000 € segons activitat). Defensen no demonitzar l’endeutament si permet “immediatesa” en actuacions i alleugerir la càrrega al contribuent. Valoració positiva de l’augment de partides socials: habitatge per a risc d’exclusió, visites a domicili i ajuts a qui més ho necessita. "L’endeutament no és sinònim d’una mala comptabilitat... ens pot proporcionar la immediatesa per fer segons quines actuacions." Inversions i subvencions a entitats Tot i un paquet d’inversions d’uns 1,9 M€ en via pública, el PP creu que una pressió fiscal menor no hauria d’afectar necessàriament la inversió. Demanen revisar subvencions amb fort component polític; exemple esmentat: ~10.000 € a l’associació de caçadors. Projectes urbanístics: Corredor Verd i Carretera Reial A favor de fer un municipi més amable i verd (Corredor Verd) per l’impacte positiu veïnal i comarcal. Més cautela amb el creixement per la Carretera Reial: no veuen una “necessitat imperiosa” d’augmentar sostre i població, sinó creixement controlat. Tot i així, van donar suport a la promoció de 54 habitatges (de venda), malgrat preferir fomentar el lloguer. Apunten mancances de consolidació (comerç, infraestructures, transport, escoles) a la zona de Maduí i recelen d’un creixement demogràfic per maximitzar l’IBI. Cànon de clavegueram (2014): cobrament i controvèrsia Crítica a que es cobri ara via rebuts de l’aigua (dos períodes), quan el municipi exhibeix capacitat pressupostària. Proposen absorbir el cost amb comptes municipals. Es qüestiona el retard en el cobrament (“eleccions a la cantonada” aleshores). L’Associació de Veïns ho veu com una decisió moralment discutible. "Crec que moralment l’Ajuntament s’ha passat una mica amb tota la població." Import orientatiu per llar: 60–100 €, que per a moltes famílies és significatiu. Gestió de residus: cap al model porta a porta? Aposten per modernitzar el model de residus; oberts al porta a porta però condicionat a una alta implicació ciutadana i campanyes de comunicació constants i incisives. "Si no hi ha una implicació directa del veí, el Porta a Porta no servirà de res." Canvi cultural necessari, amb Sant Just com a municipi potencialment pioner. Reptes 2017 (segons el PP) • Reduir l’atur i enfortir la promoció econòmica. • Rebaixar la pressió fiscal de cara al 2018. • Fomentar un Sant Just més plural (referència crítica a l’AMI). • Prioritzar cohesió i serveis per davant de creixements demogràfics orientats a recaptació. • Disminuir l’exclusió social. Tertúlia esportiva: Barça-Atlético (Copa del Rei) Després de les falques, tertúlia sobre la classificació del Barça per a la quarta final consecutiva. Tot i el resultat, es remarca mal joc recent, falta de control al mig del camp i dependència d’Iniesta. "El Barça defensa amb la pilota… i no estem controlant els partits."
- Justa la Fusta
Justa la Fusta del 8/2/2017 — Just a la Fusta: 9-N al Parlament, Barça a la final, agenda de Sant Just (residus, Trump, Josep Pla) i cultura (Casa Vicens, Preljocaj, The Divine Comedy) amb focus musical en La Pegatina i Sam Smith
Resum general del programa Magazín amb actualitat local de Sant Just, repàs de portades i política (judici del 9-N), cultura i agenda, esports (classificació del Barça per a la final de Copa) i un ampli bloc musical. El tram final inclou el butlletí de les 11 h de Catalunya Ràdio i un resum local. Punts clau • Política i país: el debat sobre el judici del 9-N entra al Parlament; Puigdemont parla d’una democràcia “emmalaltida”. • Esports: el Barça passa a la final de Copa; partit intens amb expulsions i polèmiques arbitrals. • Sant Just (local): participació al fòrum internacional de residus municipals; sopar-debat sobre Trump amb la periodista Núria Ribó; cicle SEAS sobre Josep Pla i l’Empordà. • Cultura: restauració i obertura de la Casa Vicens (Gaudí); dansa contemporània d’Angelin Preljocaj al Liceu; concert de The Divine Comedy al Palau. • Música i tendències: experiment de La Pegatina per ressaltar les lletres; efemèrides de Bob Dylan, R.E.M., Billy Ocean i Sam Smith (sona “Stay With Me”). • Successos i societat (11 h): explosió química a Paterna; caixer volat a l’Estartit; cas greu de menors a Almeria; crida a la mobilització per l’acollida de refugiats. Destacats amb cites “La democràcia espanyola ha emmalaltit.” — Carles Puigdemont, sobre el judici del 9-N “Y hoy la fortuna ha estado con nosotros… creo que merecemos estar en la final.” — Luis Enrique, després del Barça–Atlético “Tornar a connectar amb un entorn que ens envolta però que tenim oblidat.” — Tania Giró, sobre l’activitat sensorial a la Seu d’Urgell Temes principals desenvolupats 1) Actualitat local de Sant Just Residus i innovació: participació al fòrum internacional Waste in Progress (objectiu: models cap al 60% de recollida selectiva; aparador d’innovació i connexió públic-privat). Debat polític: sopar-debat (PSC) amb Núria Ribó per analitzar les primeres mesures de Donald Trump. Cultura: conferència i excursió SEAS dedicades a Josep Pla i l’Empordà. 2) Política catalana i 9-N Les portades destaquen el judici a Mas, Ortega i Rigau i les declaracions al Parlament. Eixos: obertura d’escoles, dispositius informàtics, suposada desobediència i pressions. Puigdemont reclama diàleg real i critica el contrast amb l’obertura cap a Trump. 3) Esports Copa del Rei: el Barça, per 4t any consecutiu a la final. Partit amb expulsions (Sergi Roberto, Luis Suárez, Carrasco), penal fallat de Gameiro i gol anul·lat a Griezmann; debat a la premsa de Barcelona i Madrid. 4) Cultura i agenda Casa Vicens (Gaudí): restauració avançada, obertura prevista a la tardor; reviscolament amb elements actuals, aforament controlat. Dansa (Liceu): programa doble d’Angelin Preljocaj (Spectral Evidence amb música de John Cage i Extravaganza). Concert: The Divine Comedy presenta “Foreverland” al Palau (Festival del Mil·lenni). 5) Música i tendències La Pegatina: laboratori sonor per despullar l’embolcall festiu i fer emergir el pes de la lletra; peces com “Una mirada”, “La sombra”, “Celestina”, “Herides de guerra”, “No som d’aquí”. Efemèrides: 42 anys de “Blood on the Tracks” (Bob Dylan, número 1 als EUA). Primeres gravacions de R.E.M. (1981). Billy Ocean número 1 UK (1986). Sam Smith guanya 4 Grammys; sona “Stay With Me”. Aniversari d’un membre de Daft Punk. 6) Butlletí 11 h (Catalunya Ràdio) Parlament i 9-N: declaració de Francesc Homs (testimoni), línia dura de la fiscalia, resposta política i social. Successos: gran explosió química a Paterna (núvol negre; desallotjaments); caixer volat a l’Estartit; cas menors desatesos a Almeria (prostitució de la menor; detencions). Refugiats: crida de la campanya “Casa nostra, casa vostra” a una manifestació massiva per canviar polítiques d’acollida. Esports: ressaca del Barça–Atlético; rècord del món de 2.000 m (Genzebe Dibaba); agenda d’Uni Girona i Barceloneta. Conceptes clau Recollida selectiva, desobediència, portades, programa doble, laboratori sonor, efemèrides musicals.
M de MúsicaM de Música del 7/2/2017
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.
Cinema sense condicions59'Cinema sense condicions del 7/2/2017 — Goya 2017, Figures Ocultes i Jackie; La La Land, Múltiple i Manchester by the Sea; i les pel·lícules del mes: Loving i Paterson
Visió general Episodi coral de «Cinema sense condicions» amb tertúlia en tres blocs: impressions dels Goya 2017, crítica d’estrenes i recomanacions (Figures Ocultes, Jackie, La La Land, Múltiple, Manchester by the Sea, Silence…), i la doble «pel·lícula del mes»: Loving i Paterson. El to és àgil i crític, combinant records històrics, valoracions estètiques i lectures polítiques contemporànies. Destaquem • Goya 2017: «Tarde para la ira» guanya Millor Pel·lícula; Bayona (Un monstruo viene a verme) s’endú Millor Direcció. Valoració general de la gala: tèbia i repetitiva, amb bons músics però poc risc. • Figures Ocultes: Història potent (tres dones negres a la NACA/NASA) però tractament massa “feel-good” i convencional; interpretacions sòlides; curiositats tècniques (IBM, Fortran). • Jackie (Pablo Larraín): Focus molt restringit als dies posteriors a l’assassinat de JFK; Natalie Portman, treball d’imitació vocal i gestual notable; alguns troben el guió massa domèstic i dirigit a un públic específic. • La La Land: Obertura espectacular i homenatge al musical clàssic; per alguns, sobrevalorada en comparació amb «The Artist». • Múltiple (Split): Shyamalan torna amb un dispositiu psicològic inquietant; gran exercici interpretatiu; pel·lícula que «et fa pensar» sobre identitat i trastorns mentals. • Manchester by the Sea: Prestigi crític però part de la tertúlia la percep gèlida i distanciada; debat sobre l’“indie de Sundance” (esment a Comanchería). • Silence (Scorsese) i cinema de fe: recepció dividida; s’ofereixen recomanacions paral·leles d’Óscar Parra de Carrizosa per abordar temes religiosos amb delicadesa. • Paterson (Jim Jarmusch): Ritme de rutina poètica, humor mínim i observacional; el gos es roba escenes; debat sobre el valor de la poesia “ordinària” i influència de William Carlos Williams. • Loving (Jeff Nichols): Drama íntim i vigent sobre drets civils; lectura que connecta amb l’era Obama i els reptes socials a l’era Trump (racisme, minories, Virgínia). Temes principals 1) Premis i indústria • Tensió entre premi de pel·lícula (productors) i premi de direcció (autor). • Percepció de gales conformistes i humor irregular; bona execució musical (Film Symphony Orchestra) però poc recorregut conceptual. 2) Representació, raça i gènere • Figures Ocultes i Loving confronten segregació i sexisme; el programa subratlla la vigència d’aquests relats en el context polític actual. 3) Biopic i focus narratiu • Jackie aposta per microscòpia temporal (pocs dies) en lloc d’un retrat panoràmic; debat sobre què es deixa fora i a qui interpel·la. 4) Estil i recepció • Fricció entre fredor autoral i connexió emocional (Manchester by the Sea, Haneke, Shyamalan). • Musical com a dispositiu nostàlgic: celebració vs. sobrevaloració (La La Land). 5) El quotidià com a art • Paterson: la rutina i la poesia de l’ara i aquí; humor deadpan; objectes i animals (el gos) com a contrapunts còmics. Cites destacades «Em va semblar una cosa molt ja vista… No vaig veure cap novetat» (sobre la gala dels Goya) «Una història potent… però massa americana de medalles» (sobre Figures Ocultes) «M’he quedat a fora… la pel·lícula és tan freda que no acabo de sintonitzar» (sobre Manchester by the Sea) Conceptes clau i referències • Premis Goya: «Tarde para la ira», Manolo Solo, Bayona, «Un monstruo viene a verme», «La propera pell». • Figures Ocultes: NACA/NASA, Fortran, IBM 7090, Katherine Johnson, segregació a Virgínia. • Jackie: Natalie Portman, Pablo Larraín, arxiu televisiu i reconstrucció. • La La Land vs. The Artist: risc formal vs. homenatge. • Múltiple: Shyamalan, identitats múltiples, comparació amb Psicosis. • Manchester by the Sea: Kenneth Lonergan, Casey Affleck, etiqueta indie (Sundance), esment de Comanchería. • Silence: Scorsese, fe i martiri; paral·lel amb Óscar Parra de Carrizosa (Bajo un manto de estrellas, L’espina de Dios). • Paterson: Jim Jarmusch, William Carlos Williams, «Hurricane» de Bob Dylan (ecos de Patterson, NJ). • Loving: Jeff Nichols, drets civils, context Obama/Trump.
- Sant Just Notícies (edició vespre)
Sant Just Notícies (edició vespre) del 7/2/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
- Smooth Jazz Club
Smooth Jazz Club del 7/2/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
- Music Club Selecció Migdia
Music Club Selecció Migdia del 7/2/2017
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
- Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 7/2/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa9'Entrevistes de la Justa del 7/2/2017 — L’Empordanet de Josep Pla: conferència de Llorenç Soldevila sobre paisatge i literatura
Resum Context i focus En el marc del cicle de geografies literàries del CEES, aquest divendres se celebra una conferència dedicada a l’univers de Josep Pla. El ponent, Llorenç Soldevila (Universitat de Vic), reivindica que el nucli íntim de Pla no és tot l’Empordà, sinó l’Empordanet o Empordà Petit —terme que Pla mateix bateja—, delimitat entre el Montgrí i la Vall d’Aro, i de les Gavarres fins al mar. El paisatge com a eix literari El paisatge és central en l’obra de Pla. Soldevila descriu el seu triangle vital amb vèrtex al Pla de Palafrugell i angles als arxipèlags de les Illes Medes (sota el Montgrí) i les Formigues (davant de Cap Roig). L’espai inclou miradors com el Pedró de Pals i el Far de Sant Sebastià, cales com Aigua Xelida, i al centre el Mas Pla de Llofriu, on l’escriptor va viure, crear i morir. Abast i mètode de Josep Pla Tot i que el nucli és l’Empordanet, l’obra de Pla s’expandeix en cercles concèntrics cap a l’Alt Empordà, Barcelona, la resta de Catalunya i les Illes. Pla escriu tant de llocs trepitjats com de territoris reconstruïts per la memòria i la lectura; sovint el viatge i el moment creatiu no coincideixen. Com serà la conferència Format visual amb diapositives: fotografies actuals i d’època dels llocs clau. Lectura de fragments de Pla sobre els paisatges estimats. Itinerari literari: la platja del Canadell (joventut), Aigua Xelida (maduresa i trobada amb l’Armós), les Voltes de Calella, el Pedró de Pals i el Far de Sant Sebastià. Vigència i recepció de Pla Pla és un clàssic contemporani imprescindible per entendre l’Empordà i l’Empordanet, fins i tot allà on el paisatge ha mutat o s’ha degradat. Crida d’atenció sobre la infralectura i la menor presència dels clàssics a llibreries i al consum cultural actual. "La valoració és la posteritat" "Un clàssic com aquest [...] no hauria d'estar en un racó" Recomanacions de lectura per començar Per lectors amb trajectòria d’assaig i dietaris: El quadern gris (pot requerir context per a lectors més joves). Memòria personal: Girona, un llibre de records i Cadaqués. Dietaris: Notes de capvesprol. Retrats culturals: Homenots (p. ex., sobre Fabra o Ruyra) per entendre la nostra contemporaneïtat. Dades de l’acte Divendres, 20.00 h, a la Sala Piquet de l’Ateneu: "L’Empordà de Josep Pla", amb Llorenç Soldevila.