Tots els episodis · 2018

2235 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1945-1968 de 2235
  • Entrevistes de la Justa del 8/2/2018 — El Carnestoltes a Sant Just i l'agenda cultural - episode art
    Entrevistes de la Justa
    11'

    Entrevistes de la Justa del 8/2/2018 — El Carnestoltes a Sant Just i l'agenda cultural

    El Carnestoltes a Sant Just Desvern El programa Entrevistes de la Justa de Ràdio Desvern ha comptat amb la presència de Sergi Seguí per detallar la programació de Carnestoltes d'enguany. Aquest esdeveniment destaca per la forta implicació dels centres escolars del municipi, que cada cop tenen una presència més rellevant en la rua. Detalls de la Rua i Categories Recorregut: S'ha establert una ruta circular que comença i acaba a la plaça Maragall, recorrent diversos carrers cèntrics. Premis: Es mantenen els premis per a comparses escolars, grups no escolars i categories individuals, amb el suport de Comerç i Empresa. Categories especials: S'han consolidat els premis als "marxosos", aquells participants que animen i dinamitzen la rua. "Hem d'anar fent prova-error i anar jugant amb els resultats que anem tenint", comenta Sergi Seguí sobre les innovacions i la recuperació de tradicions. Agenda Cultural a l'Ateneu El final de l'episodi repassa l'activitat cultural del municipi a l'Ateneu: Conferències: Cicle de paisatges de Catalunya impulsat per la SEAS. Teatre: Èxit rotund de l'obra "Arsènic i puntes de coixí" interpretada per Just Teatre, que torna a escena després d'haver penjat el cartell de complet en la seva anterior representació. Excursions: Activitats a les Terres de l'Ebre com a part de la programació d'entitats locals.

  • Entrevistes de la Justa del 8/2/2018 — Rius i fluviofelicitat: Ebre i transvasaments, valors del progrés; tertúlia sobre nevades i meteorologia - episode art
    Entrevistes de la Justa
    27'

    Entrevistes de la Justa del 8/2/2018 — Rius i fluviofelicitat: Ebre i transvasaments, valors del progrés; tertúlia sobre nevades i meteorologia

    Tema 1 — Rius, fluviofelicitat i conservació Què és la fluviofelicitat? • Conceptualització de la "fluviofelicitat": una experiència d’immersió fluvial (p. ex., en kayak durant diversos dies) que promou benestar profund, vida sense pressa i relacions no competitives. • Comparació amb el Camí de Santiago: període de repòs i convivència que facilita treure "la part bona" de cadascú en contrast amb una societat competitiva. "Ganar dinero en sí mismo no puede ser un objetivo"; cal una altra dimensió de vida i benestar. L’estat dels rius a Espanya • Reconeixement de maltractament històric als rius (decisions preses sota interessos econòmics i criteris d’altres èpoques). • Crítica a la depuració com a eufemisme: l’aigua sortint d’una depuradora no és apta per al bany ni per a usos lúdics de qualitat. • Els rius com a patrimoni: memòria, identitat, història i qualitat ambiental; abans, font pública de proteïna (pesca) i avui amb trams encara valuosos a conservar. El valor social i cultural dels rius • Els rius haurien de complir la seva funció: ser espais de gaudi, contemplació i activitat lúdica. • Pèrdua de centralitat del riu en ciutats com València (Túria) i Sevilla (Guadalquivir): no “passa res” a curt termini, però la societat retrocedeix en progrés integral. "Hay ríos que su función es ser lo que son: río". L’experiència al tram final de l’Ebre • Navegació en piragua pel tram català de l’Ebre (de Mequinensa al mar) en sis dies: una vivència singular i única a la península, amb potencial de qualitat de vida i desenvolupament moderat. • Alerta sobre projectes que encara destrueixen aquests entorns en nom del progrés o l’interès general. Progrés, ètica i natura • Necessitat de redefinir el progrés: no es tracta d’una utopia de felicitat, sinó d’una vida sosegada i tranquil·la. • Referència a Siddhartha (Hermann Hesse): el riu com a mestressa i guia per a la comprensió de la vida. • Dolor davant la degradació paisatgística (exemple del Besòs en dècades passades). El debat sobre transvasaments (Ebre) • Rebuig als transvasaments per ser disparats tècnics, socials i ètics, sostinguts per interessos organitzats (enginyeria, obra pública, concessions, hidroelèctriques). • Denúncia d’una privatització de facto dels rius mitjançant concessions de cabals. • Crítica al mantra de la necessitat il·limitada: calen límits, ètica i valoració de què és benestar i felicitat. "Basta invocar el progreso para cometer cualquier barbaridad". Tema 2 — Agenda i anunci • Invitació a la conferència de Javier Martínez sobre paisatges fluvials (Sala Piquet, Ateneu) i excursió a les Terres de l’Ebre vinculada al cicle "Paisatges de Catalunya". Tema 3 — Tertúlia: nevades, meteorologia i seguretat Incertesa de la predicció i expectatives • Debat sobre avisos de neu i la naturalesa no controlable del temps: la previsió és probabilística i pot variar per canvis de temperatura o situacions locals. • Record d’episodis on prediccions enregistrades van desentonar amb fenòmens severs reals (tormentes), il·lustrant els límits de la modelització. Imprudència i seguretat a la muntanya • Crítica a imprudències (pujar al Montseny amb xancletes, sortir de pistes senyalitzades, risc d’allaus). • Missatge central: combinar avisos responsables amb autoresponsabilitat dels usuaris. Pressions econòmiques i informació del temps • Esment de pressió turística i d’interessos econòmics sobre la comunicació meteorològica (hotels, campaments, activitats d’estiu/hivern). • Discussió sobre pràctiques com el sembrat de núvols (descàrregues químiques) i el debat públic que generen. El cas dels nens i la gestió de l’emergència • Comentaris sobre nens afectats per nevades i les prioritzacions en la resposta local; per a molts infants, viscut com una aventura, però amb debat comunitari sobre criteris d’actuació. Idees clau • Conservar els rius no és només ecologia: és salut emocional, identitat i progrés integral. • Els transvasaments i projectes destructius pateixen d’un reduccionisme economicista i ignoren valors socials i ètics. • La meteorologia té incertesa i cal responsabilitat compartida entre informadors i ciutadania.

  • Justa la Fusta del 8/2/2018 — Investidura a Catalunya, abolició de la “injúria a la corona” als Països Baixos, acord pressupostari als EUA i neu a les carreteres; esports i sumari del “Just a la Fusta” - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 8/2/2018 — Investidura a Catalunya, abolició de la “injúria a la corona” als Països Baixos, acord pressupostari als EUA i neu a les carreteres; esports i sumari del “Just a la Fusta”

    Resum general Bloc informatiu amb focus en Catalunya (investidura i alternativa a Puigdemont), Països Baixos (abolició d’una llei de 1830), Estats Units (acord pressupostari i Dreamers), i afectacions per neu a diverses carreteres catalanes. Tanca amb un resum del programa local “Just a la Fusta”, seguits d’una peça musical i un llarg bucle d’àudio sense contingut nou. Política i actualitat internacional Catalunya: investidura i possibles alternatives • Si no es pot investir Puigdemont, ERC veuria bé el nom d’Artadi com a alternativa. • Es matisa que formalment no consta que Junts per Catalunya l’hagi proposat. Països Baixos: cap a l’abolició de la llei d’injúries a la corona • Debat per suprimir una llei de 1830 que tipifica com a delicte l’ofensa a la corona. • Pena prevista fins a 5 anys de presó i 20.000 € de multa; ús poc freqüent. • Qüestió que divideix el fràgil govern de coalició (centristes, liberals i conservadors), però amb majoria parlamentària favorable a abolir-la. Estats Units: acord pressupostari i Dreamers • Acord entre republicans i demòcrates que incrementa la despesa de defensa en 165.000 M$ i la no militar en 130.000 M$ (salut, infraestructures), vàlid per dos anys. • De ser aprovat pel Congrés, evitaria un nou tancament del govern federal per falta de finançament. • Sense solució encara per als Dreamers (beneficiaris de DACA), protegits fins ara de la deportació per un programa de l’administració Obama. Meteo i trànsit: neu i afectacions a carreteres • La neu és protagonista al Maresme, Vallès Oriental, Selva, Gironès i Baix Empordà; no són grans nevades, però comença a agafar en trams viaris. • Vies amb treball de llevaneus: AP-7 (de Girona a la Roca del Vallès; tram més intens entre Maçanet i Sant Celoni), autopista del Maresme (entre Tordera i Pineda), C-35 (neu/gel), N-II (de Maçanet a Sils), A-2 (de Sils a Riudellots de la Selva). • Recomanacions: reduir velocitat, augmentar distància de seguretat, deixar pas a llevaneus i serveis d’emergència, evitar desplaçaments innecessaris. • Incidències greus: AP-7 tallada a l’Hospitalet de l’Infant (dir. Castelló) per camió volcat; C-25 tallada a Espinelves (Coll de Revell) per accident múltiple amb una víctima mortal. Esports Futbol – Copa del Rei • El Sevilla, primer finalista després de vèncer el Leganés (2-0). • Avui, València–Barça decideix la segona plaça (anada 0-1 per al Barça); inici 21.30 h; prèvia a la TDP una hora abans. Jocs Olímpics d’Hivern (Pyeongchang) • El curling obre la competició. • El TAS (Tribunal d’Arbitratge de l’Esport) estudia el recurs de desenes d’esportistes russos no admesos pel COI. Bàsquet – Eurolliga • El Barça visita el Maccabi (20.05 h, Esport3). Alfred Julbe dirigirà l’equip a l’espera del nou tècnic, probablement Pesic. "La seva experiència, més que res, en situacions poder-límit... i ell el que vol és ajudar-nos a tirar endavant" — Pierre Oriola NBA • Memphis 88 – Utah 92: Ricky Rubio 29 pts, Marc Gasol 20 pts; setena victòria seguida dels Jazz. • San Antonio 129 – Phoenix 81: Pau Gasol 5 pts. Futbol sala – Euro • Semifinals: Rússia–Portugal (18.00) i Espanya–Kazakhstan (21.00). Programa local “Just a la Fusta” (sumari) • Presentació del dia: dijous 8 de febrer, jornada freda amb possible neu a Sant Just. • Avanç de continguts (sumari): • Espai del Temps amb Carles Hernández i Rius. • Notícies de Sant Just amb Carla Bermejo (setmana de Carnestoltes i activitats). • Repassada de portades i actualitat política/general. • Entrevista a Javier Martínez (conferència sobre paisatges fluvials dins del cicle Paisatges de Catalunya). • Tertúlia amb Lina Santa Bàrbara, Joana Algarra, Montse Larrea i Agulló. • Cultura: amb Sergi Seguir (regidor de Cultura) sobre el Carnestoltes; i amb Albert Macià (president de l’Ateneu). • Vi i comerç local: conversa amb el celler de Can Mata. • Llibres: amb Silvana i Arnau (aquest llibreter) sobre actes, inclòs un dedicat a Mercè Rodoreda i una sessió d’efemèrides amb Arnau Cònsul. • Nota: Aquest bloc és un sumari; els temes s’anuncien però no s’hi desenvolupen encara. Música i farciment d’àudio • Peça musical: “Beyond the Sea”. • Tram final amb un llarg bucle de "Bona nit" repetit, sense contingut informatiu addicional.

  • 60 i més del 7/2/2018 — Poesia catalana (Miquel Martí i Pol), Capritx Espanyol, mobilitat a Barcelona i història de la cervesa - episode art
    60 i més

    60 i més del 7/2/2018 — Poesia catalana (Miquel Martí i Pol), Capritx Espanyol, mobilitat a Barcelona i història de la cervesa

    Visió general Aquest episodi de Seixanta i més combina un especial de poesia catalana amb Soledat Gasco i convidats, una píndola de música clàssica al voltant del Capritx Espanyol de Rimsky-Korsakov, un reportatge sobre mobilitat i contaminació a l’àrea de Barcelona, i una crònica històrica de la cervesa i les begudes carbòniques a Barcelona. El to és proper i divulgatiu, amb lectures sentides i comentaris informals de l’equip. Temes principals Poesia catalana i identitat Lectures d’Alexandra/Sandra Morera, Soledat Gasco i Jordi Odina (amb poemes de Miquel Martí i Pol). Eixos temàtics: pàtria, llengua, exili i retorn, paisatge i tradició. Clàssica per gaudir Presentació del “Capritx Espanyol” de Rimsky-Korsakov en arranjament de Lluís Cobos amb l’Orquestra RTV de Moscou. Mobilitat, contaminació i etiquetes ambientals Explicació de les etiquetes DGT (Zero, ECO, C, B), restriccions dins les Rondes de Barcelona i control per càmeres; debat sobre cotxe elèctric, hidrogen i transport públic. Història de la cervesa a Barcelona De les aigües carbòniques, gasosa i sifó a les cerveseres històriques (Moritz, Damm), mestres d’Alsàcia i Bohèmia i l’onada actual de microcerveses artesanes. Moments destacats i cites Lectura emotiva de Jordi Odina del poema de Miquel Martí i Pol: "No estimo res com la dolcesa del cel blau del meu país." Clam cívic a “Les quatre banderes” (Martí i Pol): "Gent que lluiti és el que cal." Declaració de principis sobre mobilitat: "De totes maneres, crec que el millor sistema de mobilitat per a la ciutat és anar a peu." Participants i rols Conducció i equip: Joana Algarra (presentació), Joan Maria García Puigdevall (reportatges), Alina/Lina Santa Bàrbara, Carles Hernández Rius. Convidats poesia: Soledat Gasco (poeta i conductora de l’espai), Alexandra (Sandra) Morera (poeta i rapsoda), Jordi Odina (rapsoda; recita M. Martí i Pol). Contingut poètic Alexandra/Sandra Morera: poema patriòtic que contraposa Catalunya i Espanya, amb referències a Companys, Montserrat, Santa Espina i tradició gastronòmica. Soledat Gasco: “Transhumàncies de Catalunya” (paisatge rural, oficis, saviesa del pastor) i “A la vora de la mar, la meva pàtria” (llum, llengua, convivència, senyera i mar Mediterrània). Jordi Odina: “El meu país” i “Les quatre banderes” de Miquel Martí i Pol; temes d’exili, esperança, llengua viva i dignitat col·lectiva. Música clàssica Context del “Capritx Espanyol” de Rimsky-Korsakov: obra colorista, de caràcter popular espanyol, presentat en arranjament de Lluís Cobos per a l’Orquestra RTV de Moscou. L’àudio posterior mostra talls/solapaments, però el focus és divulgatiu. Mobilitat i medi ambient Etiquetes DGT i zones de baixes emissions a Barcelona: control per càmeres, sancions automàtiques i perímetre dins de les Rondes. Debat sobre cotxe elèctric: cost, autonomia real limitada, punts de càrrega i externalització de la contaminació; menció de motors d’hidrogen com a futur probable. Propostes locals: anar a peu quan es pugui; transport públic com a segona opció; aparcaments dissuasius a la perifèria de Sant Just; optimitzar el TRAM per evitar voltes i estalviar temps i diners. Història de la cervesa a Barcelona De les fonts públiques i els aigüaders a les begudes “mèdiques” del segle XIX: cervesa, gasosa, sifó. Mestres cervesers d’Alsàcia i Anglaterra; figures com Andrea Esnaldi; cervesers locals (p. ex. Miret i Terça). Moràvia (malteria, fundada el 1905; més tard integrada a Damm); trasllat industrial el 1974. Fàbriques a l’Eixample (Comas i Companyia/Cervesa Campany) i Bohèmia (Poble Nou, estil Pilsen). Continuïtat moderna: Moritz i Damm; repunt actual de microcerveses artesanes. Notícies locals Presència de Pasqual Maragall en un acte; instal·lació de la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat al Parc Torreblanca; nous gegants de Sant Just (el Gentil i la Flor de Neu). Notes L’inici inclou diverses cortinetes i indicatius; la secció de poesia comença realment amb la primera lectura a partir del segon 412. El nom de la poeta convidada apareix com Alexandra Morera i també Sandra Morera durant la conversa; es tracta de la mateixa rapsoda.

  • Veus Parròquia del 7/2/2018 — Invenció i mitja lluna creixent a l'espai de l'Islam — un episodi de salutacions recurrents - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 7/2/2018 — Invenció i mitja lluna creixent a l'espai de l'Islam — un episodi de salutacions recurrents

    Contingut principal L'episodi consisteix principalment en salutacions repetides ("Bona nit"), amb una única menció temàtica clara a l’inici del minut 1. Tema esmentat • Invenció i simbolisme de la mitja lluna creixent a l’espai de l’Islam (al segon 60). • És l’única idea substancial verbalitzada; no es desenvolupa posteriorment. "I aquesta inventació ens du a l'espai de l'Islam, la mitja lluna creixent." Estructura de l’episodi Salutacions inicials (0–59 s) • Reiteracions de "Bona nit" sense introducció de cap tema. Menció temàtica (60–68 s) • Referència puntual a una invenció que connecta amb l’espai cultural islàmic i el símbol de la mitja lluna creixent. Retorn a salutacions (69–1808 s) • Nova seqüència de "Bona nit" repetida periòdicament, sense contingut temàtic addicional ni desenvolupament. Observacions • L’episodi no presenta múltiples temes ni seccions desenvolupades; la informació disponible és mínima i es limita a una única frase temàtica. • Si hi havia d’haver un desenvolupament posterior sobre la mitja lluna creixent o la suposada invenció, no apareix a la transcripció facilitada.

  • La Plaça Mireia del 7/2/2018 — Sant Just: nou sistema de residus amb targeta, Carnestoltes, Rodoreda a Cal Llebrete i neu a cota baixa - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 49min

    La Plaça Mireia del 7/2/2018 — Sant Just: nou sistema de residus amb targeta, Carnestoltes, Rodoreda a Cal Llebrete i neu a cota baixa

    Introducció i to del programa • Obertura musical amb Manel — "Ai, Dolors" — i presentació de la locutora, Mireia, a la Plaça Mireia (Ràdio Desvern). • Horari i canals: programa de 17:00 a 19:00; emissió per web, app i 98.1 FM. "Avui són els Manel qui obren el programa" "Mireia, Plaça Mireia… fins les 7 de la tarda serem aquí per acompanyar-vos" Tema obert: Quan et saluda algú i no saps qui és Tipus A vs. Tipus B (amb la Carla) • Conversa distesa amb la Carla sobre com reaccionem si ens saluda algú que no ubiqueu. • Dues actituds: • Tipus A: fer veure que res, seguir la conversa i marxar amb el dubte. • Tipus B: preguntar-ho obertament. • Tant Mireia com Carla es declaren clarament del Tipus B. "Em sap greu, però no sé de què ens coneixem" "No et sé ubicar dins de la meva vida" • Crida a l’audiència: telèfon 610-777-015 per explicar quin tipus sou. 3 titulars locals de Sant Just 1) Residus: contenidors tancats amb targeta (nou sistema) • Objectiu: revertir l’estancament de la recollida selectiva (actualment 36% selectiva vs 64% rebuig). • L’Ajuntament prioritza el model de contenidors tancats amb accés per targeta (rebuig i orgànica) i desplegament progressiu. • Assessorament a usuaris amb mal ús i canvi a porta a porta comercial (el comerç genera ~25% dels residus municipals). • Calendari: dijous 15 de febrer, Consell Municipal de Medi Ambient (obert al públic) per explicar l’estat del projecte; fase actual: redacció del plec de bases. • Fonts: declaracions de Lluís Monfort (Movem Sant Just, regidor de Medi Ambient). 2) Carnestoltes: inscripcions al concurs de disfresses • Últim dia per inscriure’s: demà (presencialment a l’Ajuntament). • Horaris: 09:00–14:00 i 16:00–19:00. • Excepcions: categories Individual i Marxosos també es poden inscriure el mateix dissabte 10 de febrer al Parc Joan Maragall. • Funcionament: s’assigna dorsal en el moment d’inscripció; cal portar-lo visible. • Valoració del jurat: • Elaboració, originalitat, complements i elements relacionats • Posada en escena, caracterització i actuació durant la rua • Premis i categories: • 2 premis a millor comparsa escolar • 2 premis a millor comparsa • 2 premis individuals • 4 premis marxosos • Es pot participar en més d’una categoria i optar a més d’un premi. Qualsevol premi pot declarar-se desert. 3) Agenda: Cal Llebrete — club de lectura Rodoreda • Dijous, a dos quarts de vuit del vespre: sessió dedicada a La mort i la primavera de Mercè Rodoreda. • Claus interpretatives (segons Arnau Pons i Esteve Plantada): sedició, el desig adolescent, un món tancat i paranoic construït sobre mites de la falsedat. • Intervinents: Maria Boigues (editora) i Arnau Pons (filòleg). Meteorologia amb en Carles: fred rigorós i neu a cota baixa Panorama general • Context: venim de >48 h de precipitació (fins a 70 l/m² a Sant Just). • Situació sinòptica: bossa d’aire fred en alçada (≈ −30/−35 ºC a 5.500 m) i superfície relativament més temperada → alta inestabilitat. Pronòstic clau • Demà: cel ennuvolat, fred rigorós i retorn de precipitacions. • Cota de neu: inicialment ~400 m; a l’arribar a comarques barcelonines podria baixar fins als 200 m (possibles enfarinades a turons: Tibidabo, Penya del Moro, Turó Rodó, Plaça Mireia, etc.). • Franja amb més probabilitat: 13:00–20:00. • Temperatures: màxima al matí, 4–5 ºC; al migdia pot baixar una mica. A partir de 3 ºC, pot nevar. • Intensitat prevista: en principi, poca precipitació; si la inestabilitat augmenta, podria sorprendre amb nuclis més intensos. • SMC: avís per neu al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona, nivell 2/6 (pot passar, però no és probable que qualli de manera general). • Recomanació: precaució en desplaçaments per possibles enfarinades i fred. "Que no pànic del cúnico": difícilment quallarà a cotes baixes; si ho fa, seria puntual. Agenda jove • El Casal de Joves va fer ahir (19:00) un sorteig en directe a Instagram per seleccionar 14 joves de Sant Just per a un intercanvi juvenil a Estònia. • La Mireia intenta contactar-hi per ampliar detalls a la segona hora. Música i notes de programa • En antena: Manel, Angus & Julia Stone ("Paper Aeroplane"), James Blake ("Retrograde") i clàssica amb Vivaldi ("La primavera"). • Els MediWaves (Dani i Àlex) avui no hi són: estan gravant en estudi; es planteja fer vídeo en directe per Carnestoltes per mostrar disfresses si la web no és operativa.

  • Entrevistes de la Justa del 7/2/2018 — Sant Just en clau local: pancarta de "Llibertat", pujada de l’IBI, llindar dels 20.000 habitants, obres, tramvia per la Diagonal, escoles bressol i nou model de residus - episode art
    Entrevistes de la Justa
    28'

    Entrevistes de la Justa del 7/2/2018 — Sant Just en clau local: pancarta de "Llibertat", pujada de l’IBI, llindar dels 20.000 habitants, obres, tramvia per la Diagonal, escoles bressol i nou model de residus

    Context i participants Conversa a Ràdio d’Esvern amb Lluís Montfort, portaveu de Movem i regidor de Medi Ambient, sobre l’actualitat política i de serveis de Sant Just. Temes principals del programa Pancarta a l’Ajuntament: "Llibertat" com a missatge inclusiu • Es recorda el precedent del llaç groc retirat per la Junta Electoral. • Davant la moció del PDeCAT per penjar "Llibertat presos polítics", Movem promou una solució més inclusiva: pancarta amb "Llibertat" i llaç, per visualitzar el rebuig a l’empresonament preventiu i respectar el caràcter institucional del balcó. • Acord treballat amb ERC i PSC, prioritzant consensos amplis i evitant la "política de blocs". "Tot allò que visualitzi la superació d’una política polaritzada, en un tema que ens uneix —una injustícia flagrant—, val la pena posar-ho sobre la façana." Govern de coalició i rol de Movem: mediació i superació de blocs • Movem es defineix com a espai no equidistant, però orientat a impugnar la lògica de blocs i a trobar punts transitables. • Reconeixement de la voluntat compartida d’ERC i PSC per sostenir el govern malgrat pressions externes i a xarxes. • Sobre la crispació (pintades a façanes): fenomen d’expressió en l’espai públic que cal abordar des de la ciutat educadora, recordant que l’espai públic és de tothom i hi ha límits. "És com si hi hagués un Barça-Madrid i nosaltres anéssim amb l’àrbitre: proposem regles i camins superadors, menys èpics i més a llarg termini." Pujada de l’IBI (2,5%) i model de finançament local • Diagnosi: ajuntaments mal finançats; dependència excessiva del totxo. L’IBI aporta estabilitat i s’ha d’alinear amb l’IPC. • El 2,5% compensa la congelació anterior (IPC previst 0 que finalment va ser >1%) i ajusta l’actualització al cost de la vida. • Compensacions: més bonificacions i progressivitat de l’impost. Missatge clau: els impostos han de garantir serveis públics bàsics. Padró i llindar dels 20.000 habitants • Xifra oficial entorn de 17.8 mil, però població real estimada prop de 19–20 mil. L’infraempadronament redueix transferències supramunicipals. • Causes: motius sentimentals, múltiples residències o fiscalitat en altres municipis. • Impacte: Sant Just presta serveis de municipi gran amb finançament de municipi petit. S’anuncien campanyes d’empadronament per ajustar serveis i finançament. Obres i manteniment: recuperant endarreriments • S’executen obres a carrers (ex. Ateneu, Pont), clavegueram i equipaments (camp de futbol, Bonaigua, compra de la sala de l’Ateneu). • Objectiu: recuperar manteniments ajornats per manca d’ingressos en períodes anteriors; ara, amb millora financera, s’aborda doble càrrega (el que tocava + el pendent). Connexió del tramvia per la Diagonal: una aposta estratègica • Proposta: unir tramvia de Francesc Macià a Glòries; per Sant Just és una revolució en mobilitat cap a Barcelona. • Beneficis: - Reducció de temps (entrada per Eusebi Güell / av. Diagonal; 20 minuts fins a Sant Adrià). - Intermodalitat amb línies L3, L5, L1 i FGC; potencial per treure usuaris del cotxe. - Millora ambiental: un tramvia equival a 3–4 autobusos en capacitat; menys soroll i millor qualitat de l’aire. • Cost i viabilitat: connexió de 4–5 km ≈ 200 M€, comparable a una estació de metro; informes tècnics favorables. Ara el repte és desbloquejar políticament el projecte. "És una veritable revolució: confortable per a joves i grans, accessible a peu pla, i clau per a la qualitat de l’aire." Finançament de les escoles bressol • Crítica a la Generalitat per incompliment del cofinançament per llei (model de terços: família, Ajuntament, Generalitat). Rebaixa pactada de 1.800€ a 1.300€, però pagaments suspesos unilateralment. • Efecte: el món local (Diputació i Ajuntaments) ha cobert el buit. Reclam: retorn dels diners i garantia de continuïtat del model, molt valorat a Sant Just. Nou sistema de recollida de residus: contenidors amb targeta i reforç comercial • Situació de partida: estancament al 36% de recollida selectiva; el 64% va al contenidor gris. Objectiu: 60–70% en els propers anys. • Model triat: contenidors tancats amb targeta per a gris i orgànica (experiències basques), amb identificació d’usuari i protecció de dades. • Enfoc: acompanyament i educació abans que sanció; possibilitat d’avisos i millora d’hàbits. Les sancions ja existeixen per ordenança (2014). • Canvi clau en el sector comercial (bars, restaurants, botigues): porta a porta comercial per a vidre, cartró i envasos, amb servei dedicat per aixecar la selectiva (el comercial és 20–25% dels quilos municipals). "Si no volem abocadors ni incineradores, hem de separar correctament els residus." Idees clau i conclusions • Prioritzar consensos amplis i evitar la polarització per gestionar temes sensibles (pancarta, govern de coalició). • Sostenibilitat financera: l’IBI com a eix estable vinculat a l’IPC i bonificacions per progressivitat. • Empadronament com a clau per ajustar finançament i serveis en un municipi que ja opera com a ciutat mitjana. • Invertir en manteniment per revertir endarreriments i garantir qualitat urbana. • Mobilitat verda i eficient: connexió del tramvia a la Diagonal com a projecte tractor metropolità. • Compromís amb la petita infància: defensa del cofinançament de les escoles bressol. • Economia circular i responsabilitat compartida: nou sistema de residus amb traçabilitat, educació i servei al comerç per assolir objectius europeus.

  • Justa la Fusta del 7/2/2018 — Demanda social i justícia, operació contra els Hells Angels, retorn d’Antoni Bassa i esports; “Just a la Fusta” amb Rodoreda, Concurs de Sant Jordi i Dakar - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 7/2/2018 — Demanda social i justícia, operació contra els Hells Angels, retorn d’Antoni Bassa i esports; “Just a la Fusta” amb Rodoreda, Concurs de Sant Jordi i Dakar

    Resum general En aquest episodi s’encadenen diversos blocs informatius. Primer, un resum d’actualitat de Catalunya Ràdio amb focus en política i justícia: declaracions sobre una demanda social i l’adequació de la legislació; el cas del mecànic de Reus encausat per delicte d’odi; i un macrooperatiu dels Mossos contra els Àngels de l’Inferno. Tot seguit, cultura i mitjans amb el retorn d’Antoni Bassa al programa matinal i la presentació del seu llibre; i un compacte bloc d’esports (Copa del Rei, Piqué, NBA, waterpolo, handbol i hoquei). A continuació arrenca el magazín local “Just a la Fusta” (Sant Just Desvern), que primer presenta el sumari i després entra en continguts reals: cultura local (Cal Llibreter i Mercè Rodoreda), convocatòria del Concurs de Sant Jordi 2018 (bases, terminis i premis) i motor/esports amb el testimoni del santjustenc Jordi Selma sobre el Rally Dakar. Temes principals Política i societat • Declaracions institucionals apel·lant a la “demanda social” i la necessitat d’adequar la legislació a les majories parlamentàries. Successos i judicial • Mecànic de Reus (Jordi Perelló): citat a declarar per delicte d’odi després de negar-se a reparar el cotxe d’un agent; l’Advocacia de l’Estat es persona com a acusació. • Operatiu contra els Àngels de l’Inferno: almenys 17 detinguts a l’àrea de Barcelona i Sabadell; investigats per assassinat d’un rival (set. 2017) i tràfic de drogues. Cultura i mitjans • Antoni Bassa retorna puntualment a l’antiga franja per presentar el llibre “Bon dia, són les 8” (Premi Josep Pla), una crònica de país i un agraïment als oients. “He vist entrar la vida... no calia que sortís, perquè la vida ja entrava aquí.” Esports • Copa del Rei: Sevilla–Leganés decideix el primer finalista; crida al suport de l’afició (Sandro). • Comitè de Competició revisa la celebració de Gerard Piqué al derbi. • NBA: Indiana 108 – Memphis 82 (8 punts de Marc Gasol). • Waterpolo, handbol i hoquei patins: jornades i sorteigs en marxa. Magazín local: “Just a la Fusta” (Sant Just Desvern) Notícies de Sant Just • Cal Llibreter: sessió sobre Mercè Rodoreda i “La mort i la primavera” amb lectura crítica d’Arnau Pons; reflexions sobre sedició, desig adolescent i un món “paranoic” de falsedats. • Concurs de Sant Jordi 2018 (CPNL): obert a majors de 9 anys; modalitats de prosa (fins a 3 pàg.) i poesia (poema o col·lecció, fins a 2 pàg.); obres inèdites; criteris: creativitat, sensibilitat, originalitat temàtica, composició i llengua; premis de 45 a 160 €; termini fins al 23 de març; presentació via formulari al web del CPNL. • Dakar 2018 (Jordi Selma): experiència “molt més dura del que s’imaginava” com a copilot de camió; objectiu de tornar com a pilot amb patrocini addicional; denuncia les dificultats dels equips amateurs i la poca cura de l’organització; convivència d’equip molt intensa en situacions extremes. Punts clau • Delicte d’odi, macrooperatiu policial i coordinació judicial marquen l’actualitat de successos. • A la cultura, el retorn d’una veu històrica de la ràdio i una lectura exigent de Rodoreda. • En l’àmbit local, el teixit cultural i educatiu es mobilitza per Sant Jordi, mentre l’esport d’aventura mostra la seva cara més exigent amb el Dakar.

  • M de Música del 6/2/2018 - episode art
    M de Música

    M de Música del 6/2/2018

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

  • Cinema sense condicions del 6/2/2018 — Florida Project, L’insulto, Goya i Gaudí, i el monogràfic Thomas Newman: ressenyes i debat a Cinema Sense Condicions - episode art
    Cinema sense condicions

    Cinema sense condicions del 6/2/2018 — Florida Project, L’insulto, Goya i Gaudí, i el monogràfic Thomas Newman: ressenyes i debat a Cinema Sense Condicions

    Introducció • Retorn del Francesc a l’estudi i presentació del programa. • Avanç de continguts: primera part amb ressenyes i debats de pel·lícules i segona part dedicada al compositor Thomas Newman amb la convidada Laia Flotats. Primera part: Ressenyes i debat Context: cinema americà recent i l’era Trump • Es planteja un fil conductor: des de l’Òscar de Moonlight proliferen pel·lícules de “denúncia” en clau més “europea”. • Crítica a una tendència negativista i sense esperança en part del cinema anglosaxó recent. “Podria parlar-se de ‘cinema en l’era Trump’: moltes obres apunten a la denúncia, però sovint la proposta queda esmorteïda.” The Florida Project • Mirada sobre la marginalitat a l’òrbita de Disney World (Orlando): motels precaris, atur, drogues i criatures desbordants. • Valoracions dividides: per a alguns, denúncia insuficient i personatges presentats com a positius sense ser-ho; per d’altres, interpretacions infantils sorprenents. • Willem Dafoe hi fa un paper poc agraït. El retrat social és intens, però genera rebuig més que adhesió. Thank You for Your Service (Deber cumplido) • Drama sobre el TEPT de soldats que tornen de l’Iraq. Direcció de Jason Hall. • Música de Thomas Newman: la denúncia es dilueix pel tractament formal i resolució convencional. França (1): Ganar al Viento (Mistral Gagnant) • Documental de Dauphine Julliand sobre canalla amb malalties rares: maduresa precoç, naturalitat parlant de la mort i coneixement dels tractaments. • Fort respecte visual (evita la morbositat). Es troba a faltar punt de vista explícit de la directora (debat sobre l’objectivitat en documental; referència a Patricio Guzmán). França (2): Perdido (Mon Garçon) • Mateix punt de partida que la russa Loveless (Zvyagintsev): parella en crisi i fill desaparegut. • Deriva cap al thriller policial que perd profunditat sociopolítica. Amb Guillaume Canet i Mélanie Laurent. Goya 32: una gala per oblidar • Crítiques a una gala llarga, sense ritme ni mordent i amb lema d’igualtat de gènere però conduïda per homes (record a Leticia Dolera). • Silenci gairebé absolut sobre presos polítics, corrupció i Catalunya (contrast amb els Gaudí). • Premis destacats: Isabel Coixet (premis majors), Carla Simón (tres premis per Estiu 1993), documental: Muchos hijos, un mono y un castillo; curt documental: Los desheredados de Laura Ferrés (Sant Boi). L’insulto (Ziad Doueiri) • Conflicte entre cristià libanès i palestí musulmà que escala des d’un insult fins a gairebé un cas d’estat. • Forta direcció d’actors (premis a festivals; destaca Rita Hayek). Moments d’intimitat filmats amb gran sensibilitat. • Retrets de guió: progressió massa seqüencial i dilatada en judicis. Tot i així, útil per fer entenedor l’herència de fractures comunitàries. “A partir d’un insult… la història sembla voler ensenyar com les ferides històriques revifen a la mínima.” El cuaderno de Sara • Aventura africana amb Belén Rueda: to d’entreteniment, ecos d’“Indiana Jones” en clau familiar. Gaudí i cinema català: Brava i Incerta glòria • Ressenya de Brava (Roser Aguilar): procés intern d’una dona després d’una agressió, ritme pausat i mirada psicològica. • Debat sobre els Gaudí: “Incerta glòria” com a gran pel·lícula de l’any, polèmica sobre visibilitat i repartiment de premis, i tensions econòmiques del sector. Segona part: Monogràfic Thomas Newman (amb Laia Flotats) Descobriment i trets d’estil • Primera enamorada de Newman amb Essència de dona (1992): sensibilitat, corda pinçada/ostinats i capes de cordes com a senya d’identitat. • L’“epifania” arriba amb American Beauty (1999): música inseparable del relat; marimba i ostinats hipnòtics. Moments icònics • American Beauty: tema d’obertura i escena de les roses; debat sobre la bossa de plàstic com a metàfora de la bellesa quotidiana. • Amb Sam Mendes: - Road to Perdition: to lúgubre i elegíac fidel a l’univers noir. - Revolutionary Road: música continguda i melancòlica. - Bond (Skyfall, Spectre): músca d’acció sofisticada sense perdre la seva empremta. Altres registres • Dones lluitadores: Erin Brockovich, The Iron Lady, He Named Me Malala. • Comèdia dramàtica: The Best Exotic Marigold Hotel amb tocs orientals. • Animació i sèries: Buscant en Nemo, Buscant la Dory, WALL·E i Six Feet Under. Estil, família i reconeixements • Pertany a la saga Newman (Alfred, Lionel, Randy…): tradició orquestral, adaptabilitat de gèneres i innovació tímbrica. • Distincions diverses però sense Òscar encara: “un club selecte” d’autors enormes sense estatueta. “Seguir la filmografia d’un compositor revela una altra manera d’entendre el cinema: la música com a arquitectura emocional.” Cloenda i avanç • Proposta perquè Laia Flotats torni com a col·laboradora; confessa ser fan d'Star Wars (debat generacional). • Avanç del proper programa: Yorgos Lanthimos (Canino, The Killing of a Sacred Deer).

  • La Plaça Mireia del 6/2/2018 — Salutacions repetides: "Bona nit" durant tot l'episodi - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 48min

    La Plaça Mireia del 6/2/2018 — Salutacions repetides: "Bona nit" durant tot l'episodi

    Resum general Aquest episodi, segons la transcripció aportada, consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars al llarg de tota la durada. No s'hi detecten canvis de tema, entrevistes, notícies, ni cap desenvolupament narratiu o conversacional. Punts clau • Cap tema desenvolupat: no hi ha continguts identificables més enllà de la salutació repetida. • Repetició periòdica: la frase es repeteix aproximadament cada 30 segons des del segon 0 fins al voltant del segon 6507. • Absència d’interlocutors: no s’identifiquen veus diferents ni diàleg; només una salutació reiterada. • Possible error tècnic o de transcripció: podria tractar-se d’un tall d’àudio equivocat, d’una transcripció incompleta o d’un placeholder. • Detall menor: hi ha una entrada truncada al segon 3178 amb només "Bona", probablement un error de transcripció. "Bona nit" Temes principals • No es poden identificar temes o seccions reals: l’episodi consisteix únicament en la salutació "Bona nit" repetida. Terminologia clau • Salutació nocturna: expressió de comiat o obertura, aquí utilitzada com a únic contingut de l’enregistrament.