Resum general del programa Programa magazine en directe amb obertura musical animada i sumari de continguts. L’emissió combina informació local (titulars del municipi), agenda i cultura (exposició al Celler de Can Ginestat), esports (Vòlei Sant Just) i un avanç del que vindrà a la segona hora (xarxes socials i estrenes de cinema). El tram recollit també inclou falques d’emissora i un llarg bucle de comiat. “Sintonitzes la ràdio d’Esvern… la ràdio de Sant Just, 98.1” Punts clau • Titulars municipals: 5a edició de la Nit de Sant Just al Carrer, amb 3 escenaris i espectacles itinerants. • Cultura: Inauguració de l’exposició Weekend Song, que el viatge (Roger Còrdoba Svaneverg) al Celler de Can Ginestat. Proposta audiovisual i fotogràfica que explora el concepte de viatge (físic i psicològic). Obertura a les 19:30 i exhibició fins al 21 de desembre. Avanç d’entrevista la setmana vinent amb Roger i el seu germà Rubén Còrdoba (Dissonyando). • Esports: El Vòlei Sant Just (femení), ascendit aquesta temporada a Primera Divisió Nacional, es postula com a candidat sòlid a pujar a Superlliga 2. Segones a la classificació, bon balanç de victòries i antecedent d’una temporada anterior imbatuda en fase regular. • Segona hora (avanços): - Amb Vanessa Montserrat: Avantatges i desavantatges de les xarxes socials. - Amb Carlos Penela (Latidos por el cine): Estrenes del cap de setmana (prop d’una quinzena de pel·lícules). • Moments de realització: Anècdota tècnica de micròfon tancat i referència a Santa Cecília (patrona de la música). Record d’una actuació passada al programa i emissió de On My Way (Alan Walker i Sabrina Carpenter). “Fins demà” / “Bona nit” — llarg bucle de comiat a la part final de la gravació. Detall dels temes destacats 1) Nit de Sant Just al Carrer (5a edició) • Què és: Esdeveniment cultural amb actuacions musicals i teatrals en diversos espais. • Format: 3 escenaris fixos + espectacles itinerants. • Continuïtat: Manté el model implantat fa dos anys, tot i haver canviat de nom al llarg de les edicions. 2) Exposició “Weekend Song, que el viatge” (Roger Còrdoba Svaneverg) • On: Celler de Can Ginestat. • Quan: Inauguració avui a 19:30; en cartell fins al 21 de desembre. • Concepte: Diàleg entre audiovisual i fotografia per explorar el viatge com a experiència física i psicològica. • Estructura: Diversos espais, cadascun associat a tipus de viatge (món imaginari, viatges astrals, relacions humanes, etc.). • Proper contingut al programa: Entrevista dimecres vinent amb Roger i Rubén Còrdoba (Dissonyando) per aprofundir en la proposta artística i el seu univers creatiu. 3) Vòlei Sant Just — objectiu Superlliga 2 • Context: Equip femení recentment ascendit a Primera Divisió Nacional. • Rendiment: 2es classificades, amb molt bon balanç de victòries i dos partits menys que el líder. • Antecedent: La temporada passada no van perdre cap partit a la fase regular, assolint l’ascens com a líders. 4) Avanços de la segona hora (no desenvolupats en aquest tram) • Xarxes socials: Pros i contres amb Vanessa Montserrat (addicció, usos, despesa online, sobreexposició vital). • Cinema: Carlos Penela (blog Latidos por el cine) repassa estrenes del cap de setmana (prop de 15 títols) i obre la porta a nous temes la setmana següent. Moments i anècdotes de realització • Micròfon tancat accidentalment: la presentadora ho comenta amb humor i ho lliga amb l’hora i el ritme del directe. • Santa Cecília: recordatori de la patrona de la música i rescat d’un podcast anterior on van cantar El far del sud; suggeriment de recuperar-lo l’endemà. • Tancament musical: On My Way d’Alan Walker i Sabrina Carpenter. • Bucle final: Repeticions de “Fins demà” i, després, un llarg “Bona nit” reiterat durant molts minuts, possiblement per una incidència d’emissió o loop de continuïtat.
Resum de l'entrevista Context i protagonistes Entrevista a Helena Baràmbio, presidenta de l’Associació de Veïns de Mas Lluí, al magazín matinal "Just a la Fusta" de Ràdio d’Esvern. Tema central: batuda de neteja dins la Setmana Europea de Prevenció de Residus i novetats sobre el nou sistema de contenidors amb targeta a Sant Just. "Vam recollir més de 400 quilos de brossa" Activitat Let's Clean Europe al Parc de Collserola Data i hora: diumenge 24 de novembre, a les 9.45 h. Punt de trobada: plaça del Parc de Lluïa Quieta (Mas Lluí). Zones d’actuació: entrades de Collserola des de Mas Lluí i perímetre del barri, on s’acumula més brossa. Organització: Acreditació inicial i creació de grups per recorreguts. Recollida, trasllat a la plaça, triage, pesatge i reciclatge correcte dels residus. Resultats previs i tipus de residus trobats A l’edició anterior es van recollir >400 kg de residus. Residus més comuns: ampolles, llaunes, plàstics, vidre, i moltes piles (risc afegit). També s’hi van trobar pneumàtics, cablejat, materials d’obra i fins i tot dues caixes fortes, possiblement relacionades amb robatoris. Participació i crida a l’acció Ara mateix hi ha uns 20 inscrits. Es convida a sumar-s’hi fins i tot el mateix dia. Activitat pensada també per conscienciar i fer comunitat (amb esmorzar compartit). "Si hi ha alguna associació que es vulgui unir amb nosaltres, doncs encantats." Conscienciació i hàbits cívics Missatge clau: no llençar res durant els passejos i portar-ho a la paperera o contenidor del barri quan es torni a casa. Punts importants: El problema és acumulatiu: molts petits residus creen un gran impacte. La col·laboració veïnal és essencial per mantenir net l’entorn de Collserola i el barri. Sinergies i properes edicions Obertura a col·laborar amb altres associacions i barris (p. ex., Can Mèlich, Plana Pedrosa). Properes batudes previstes per a la primavera (entorn del Clean Up Day i la Setmana de Prevenció de Residus al maig). Taller de reciclatge (textil → bossa) Taller previst de reutilització de samarretes per fer bosses/bolsos; cancel·lat per manca d’inscrits. Volen reprogramar-lo. Contacte per mostrar interès: [email protected]. Prova pilot: contenidors amb targeta a Mas Lluí Mas Lluí serà dels primers barris a provar el sistema de contenidors amb targeta/xip. Xerrades informatives al gener per resoldre dubtes (p. ex., si hi haurà diverses targetes per llar). L’associació és favorable: el barri ja recicla molt i això pot millorar dinàmiques. No és un sistema de porta a porta, sinó d’accés controlat als contenidors. Objectiu: facilitar el reciclatge i reduir el rebuig. "A casa meva, per exemple, ja ho faig: del gris no omplo ni una bossa a la setmana." Tancament Invitació oberta a participar diumenge encara que no s’estigui inscrit prèviament. Esperen bon temps i una bona recollida amb participació veïnal.
Resum general del programa Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern 98.1) del dijous 21/11/2019 recull l’actualitat local i comarcal, el repàs de premsa, agenda i serveis, amb entrevistes i tertúlia. Destaquen: la Nit de Sant Just al carrer (23/11), la neteja col·lectiva a Mas Lluí – Collserola, la predicció del temps per al cap de setmana, formació i ocupació locals, una sessió de psicologia sobre bullying i la prèvia del Circo Smile a Sant Just. "El circ viu sempre… i us farà somriure des que entreu a la carpa" — Raúl, còmic del Circo Smile Notícies locals clau Nit de Sant Just al carrer (23/11): comerç obert a Bonavista, Raval i Creu; tapes al Mercat Municipal i espectacles als carrers. Tres escenaris (infantil, música i chill-out) i espectacles itinerants. Cultura: inaugura l’exposició Weekend Song. El viatge (Celler de Can Ginestà) amb recorreguts físics i psicològics sobre el concepte de viatge. Talent local: el mestre gelater Lluís Ribes formarà part de l’equip estatal al Campionat del Món de Gelateria Artesana (Rimini, 2020). Repàs a la premsa Estatals (El País, El Mundo) ERC i investidura: consulta a bases i exigència d’una taula de negociació; el PSOE s’obre a analitzar-ho. Rússia a Catalunya: investigació d’una unitat d’elit d’espionatge. Trump – impeachment: declaracions clau que l’assenyalen; el president ho nega. Economia: cost del rescat bancari i alerta de la CEOE. Ciència: fotons d’una explosió de raigs gamma captats des de Canàries, la llum més potent observada. Catalanes (Ara, La Vanguardia, El Periódico) Aigua metropolitana: el Suprem avala Agbar-AMB i revoca el TSJC; revés als plans de remunicipalització. Raval – MACBA i CAP: acord per ampliar el MACBA i ubicar el CAP a la capella de la Misericòrdia. Política espanyola: seguiment de la línia d’ERC i reaccions de PP/PSOE. Societat i consum: Ryanair no podrà cobrar extra per equipatge de mà; auge de la carn de laboratori i proteïnes vegetals. Dia Internacional i efemèrides Dia Internacional de l’Espina Bífida: conscienciació i drets; prevalença estimada de 5/10.000 naixements. Efemèrides: Edison (fonògraf, 1877), primer enllaç ARPANET (1969), llançament Super Nintendo (1990), ampliació de l’OTAN (2002), renúncia de Mugabe (2017)… Promoció econòmica i ocupació Formació per empreses • Instagram per a empreses (26/11, Sant Just, CC Joan Maragall) • Tresoreria empresarial (28/11, Sant Joan d’Espí, Centre Font Santa) • Facebook per a empreses (03/12, Sant Joan d’Espí) Jornada Oportunitats de l’economia circular (04/12, Sant Feliu – Centre de Serveis El Pla) amb l’Institut Cerdà: visió estratègica, workshop aplicat i conclusions. Ocupació Curs “Dones que ho podem tot” (25–28/11, +45 anys): coaching i tècniques de recerca de feina. Plans d’ocupació (inici previst 20/12): administratius/ves per Promoció Econòmica i Urbanisme (via SOC). "Places limitades per garantir la qualitat: apunteu-vos aviat" — Raquel López El temps (Carles Rius) Divendres: augment de núvols; tarda-nit i matinada amb pluja significativa (20–30 l/m², possible tempesta). Dissabte: clarianes al matí; a la tarda-vespre ruixats locals possibles (∼1 l/m²). Massa freda en altura i baixada de temperatura progressiva (∼9–10 ºC al vespre). Diumenge: sol i ambient fresc (13–14 ºC). Impacte en la Nit de Sant Just: caldrà abrigar-se; activitat es mantindria si només cauen quatre gotes. Entrevista veïnal: neteja a Mas Lluí – Collserola Let’s Clean Up Europe (24/11, 9:45 h, plaça del parc): batuda de neteja de residus als accessos de Collserola des de Mas Lluí. L’edició anterior: >400 kg recollits (ampolles, llaunes, piles, cablejat, fins i tot caixes fortes i pneumàtics). Crida a entitats per fer sinergies i replicar batudes en altres barris. Pilot del nou sistema de contenidors amb targeta a Mas Lluí: bona predisposició veïnal i demanda d’informació clara. Tertúlia jove (Alina i Arbre) Espai públic i serveis: debat sobre aigua com a bé comú vs. negoci; lectura del cas Agbar-AMB. Cultura i salut: acord MACBA–CAP al Raval; importància de reduir soroll i contaminació acústica (efectes en salut i ecosistemes). Medi ambient: plantar arbres i convivència amb porcs senglars; educació ambiental a Collserola. Societat: ritmes laborals i decisions corporatives vs. canvi climàtic; recerca i medicaments. Psicologia: bullying a l’escola Què és Assetjament reiterat (físic, verbal, psicològic o social) per imposar poder i generar por/angoixa. Símptomes d’alerta • Canvis d’humor, insomni, malsons, mals de cap/panxa, pèrdua d’objectes, material trencat, campanes o baixada de rendiment. Actuació • Confiança i escolta a casa; informar l’escola; suport psicològic (teràpia cognitivo-conductual). En casos greus, denúncia i —si cal— canvi de centre. Cultura i oci: Circo Smile a Sant Just Carpa sense animals: espectacle familiar amb còmics, cama elàstica, màgia, malabars, equilibris, contorsionisme. Format continu (com una pel·lícula): sense talls entre números, interacció amb el públic i fotos amb artistes al final. Quan i on: instal·lats a Sant Just (21/11–01/12 aprox.). Entrades: preu únic 6 € (taquilla i online). Companyia Alex Zapata; accions socials i funcions solidàries. Altres titulars (12 h, Catalunya Ràdio) Enquesta estatal sobre referèndum acordat; Baixes a Ciutadans (Villegas, de Páramo); Investigació a periodistes del cas CDR; OCDE rebaixa el creixement; Núvol químic a Tarragona sense afectacions; Tancament de discoteques del Port Olímpic (maig 2020).
Panorama general de l’episodi "Any de neu, any de bé de Déu." Programa variat i amè amb un recorregut per temes de salut, tradició i història cultural, misteris barcelonins, ciència d’avantguarda, biografies musicals i actualitat del motor. Els punts més destacats: Salut bucal essencial: tècnica correcta de raspallat, neteja interdental i de la llengua, productes amb fluor, prevenció de càries, i afeccions com gingivitis, aftes i halitosi. Tradició dolça: la història i l’evolució de la Mona de Pasqua, amb etimologia, formes, mestres pastissers i debat sobre ornaments no comestibles; variants com el “pan quemao” valencià. Oci i crònica negra: els cafès-concerts a Barcelona i els crims de l’Eden Concert (1906); funcionament dels cafès de camareres del Raval i l’incendi de la Xicera (1917). Reobertura de La Paloma. Llegendes i esoterisme: el drac del Parc Güell i la sala de les 100 columnes; la llegenda de l’amant mort a la casa de les Ànimes de la Pena; i una anècdota paranormal a Sant Just. Ciència en marxa: què és l’enginyeria genètica, fites (Mendel, ADN 1953, 1973, 2003), el Projecte Genoma Humà i aplicacions: teràpia gènica, biotecnologia, agricultura transgènica i medicina forense. Biografia musical: Johann Strauss pare, impulsor del vals i autor de la Marxa de Radetzky. Motor i indústria: la fusió PSA–FCA (naixement del 4t fabricant mundial), implicacions i transició cap a l’elèctric, hidrogen i vehicles autònoms. Salut i benestar bucal Bones pràctiques imprescindibles • Regla del 3: raspallar-se 3 cops al dia • durant 3 minuts • canviar el raspall cada 3 mesos. • Tècnica de raspallat: pressió suau, també sobre genives; cara externa i interna de les dents, i superfícies mastegadores; seguir sempre el mateix ordre; raspall sec (no mullar abans). • Neteja interdental: el raspallat no arriba a tot. • Fil dental per espais estrets • raspalls interdentals per espais grans. Consultar el farmacèutic per triar mida i tipus. • Neteja de la llengua: el neteja-llengües redueix compostos sulfurats volàtils i prevé l’halitosi. Productes i prevenció • El farmacèutic, aliat clau: dentrífics amb diferents concentracions de fluor segons edat i risc; col·lutoris amb diferents principis actius, concentracions i temps d’ús. • Càries: causades per excés de dolços, falta d’higiene i susceptibilitat dental. Prevenció: reduir sucre, raspallar després dels àpats, col·lutoris fluorats (≥6 anys), i visita anual al dentista. • Afeccions: gingivitis (genives inflamades i sagnat: placa com a causa principal); aftes (origen incert; poden influir immunologia, estrès, tabac, dèficits vitamínics i herència); halitosi (sovint origen oral; mètodes mecànics i desodorants poden no ser suficients si hi ha causa de fons). Tradicions: la Mona de Pasqua i variants Origen i evolució • Documentada des del segle XV; possibles arrels en les moniquies gregues, festes pastorals romanes o Beltane cèltic. • Etimologies: de l’antic àrab munna (tribut en coques) → llatí monus (ofrena) i munda (paneres fornades plenes de coques i pastissos, ofrenades a Ceres). • Evolució de la forma: primer amb pasta de pa i en tortell, ous amb closca pintats (un per any del fillol); formes de ninot amb ou a la boca/ventre (culte a la fecunditat); a finals del segle XIX, base de pa de pessic, mantega i xocolata, amb plomalls i fruita confitada. • Mestres pastissers: Agustí Massana (figures caricaturesques “Sí, senyor”) i Medí Palet (“Pasta Cristiana”). Avui, autèntiques obres d’art de xocolata. Debats i variants territorials • Debat sobre ornaments no comestibles (plomes, figures plàstiques) vs. aposta per tot comestible i xocolata de qualitat. • A València: “pan quemao”, tipus pa de pessic rodó amb un ou al mig; consum de Segona Pasqua en algunes zones. Oci històric i crònica negra: cafès-concerts i Raval L’Eden Concert i els cafès-concerts • L’Eden Concert (obert el 1887) combinava luxe i llibertinatge, amb espectacles constants: còmics, copla, acrobàcia, màgia, restauració de nivell i clients il·lustres. Canvis de propietat, períodes com a cinema i tancament definitiu el 1935. Crims sonats (1906) • Rivalitat entre ballarines: Teresa Conessa i Zarina. Disputa per un client (Emili) acaba amb apunyalament mortal de Teresa (pels fets atribuïts al germà de Zarina) i, pocs dies després, un tiroteig al restaurant que causa la mort de Zarina. Cafès de camareres al Raval • Funcionaven com “societats recreatives” però transgredien normatives; freqüentats per estudiants, bohemis i curiosos. Barreja de taverna i bordell, amb balls d’alt contingut eròtic. La Xicera, un dels locals més mal reputats, destruït per incendi el 1917. La Paloma • Reobertura i renovació de la mítica sala del carrer del Tigre; records d’actes i desfilades. Emblema de l’oci clàssic barceloní. Llegendes i esoterisme barceloní El drac del Parc Güell i la sala de les 100 columnes • Conte simbòlic: un mag trasllada un drac adormit i un tresor a un turó vora el mar. Amb els anys, s’hi construeix el Parc Güell; sota la sala de les 100 columnes hi roman el tresor, vigilat pel drac que despertarà si algú en pren una peça. L’amant mort • Tragèdia romàntica: un jove assassinat visita l’estimada cada nit fins que un rector s’enfronta a l’esperit i el conjura a marxar. Ella es refà i es casa; la casa fou coneguda com la de les Ànimes de la Pena (c. Miralles amb Sombrerers). Anècdota a Sant Just • Testimonis independents diuen haver vist una figura espectral a una casa local. To entre sorneguer i seriós: “Senyors, els fantasmes… existeixen.” Música: racó de la sarsuela • Escolta del cor de barquilleros d’Agua, Azucarillos y Aguardiente de Federico Chueca, amb l’Orquestra Filharmonia dirigida per Pedro Osa. Ciència: enginyeria genètica Què és i d’on ve • L’enginyeria genètica manipula l’ADN per modificar, transferir o duplicar gens i conferir noves característiques. • Fites: • 1900 (reconeixement de Mendel) • 1953 (estructura de l’ADN, Watson i Crick) • 1973 (naixement de la eng. genètica amb transferència gènica) • 2003 (genoma humà desxifrat). • Projecte Genoma Humà (1990–2003): mapatge de gens, funcions i evolució de la seqüenciació. Aplicacions clau • Teràpia gènica: incorporació de material genètic per corregir funcions cel·lulars (de monogèniques a càncer). • Biotecnologia: ús de microorganismes per obtenir productes útils (salut, medi ambient). • Agricultura: plantes transgèniques més productives, resistents i nutritives (ex.: blat de moro modificat). • Medicina forense: empremta genètica (ADN) per identificar individus a partir de sang, cabell, semen o saliva. • Notícia: estudiants (un d’espanyol) desenvolupen un dispositiu per identificar bacteris i anticipar tractaments abans de la cirurgia. Biografia: Johann Strauss pare • Impulsor del vals a Europa; va internacionalitzar el gènere amb orquestres sòlides i gran carisma. Relació i rivalitat amb Joseph Lanner; ascens com a director dels valls de cort. • Capacitat d’autopromoció (publicitat, litografies) i repertori popular (valsos, polques, redowes). • Vida personal convulsa; competència amb el propi fill (Johann Strauss fill). Obra emblemàtica: Marxa de Radetzky (clàssic del Concert d’Any Nou). Motor: fusió PSA–FCA i transició del sector • Naixement del 4t fabricant mundial (≈8,7 M de vehicles/any, 170.000 M€ de facturació, 11.000 M€ de beneficis). Governança paritària (50/50), presidència de John Elkann i direcció de Carlos Tavares; seu als Països Baixos. • Context: globalització, regulacions mediambientals i transició cap a elèctric, hidrogen i vehicles autònoms obliguen a grans inversions i fusions. • Impacte a Espanya: plantes de PSA a Vigo, Madrid i Opel Saragossa; es confia en competitivitat i proximitat a l’Àfrica. • Dades globals: ~95 M de vehicles/any; el nou grup és <8% del total; lideratge a Àsia (Xina, Corea). Moviments paral·lels cap a motos elèctriques. Cloenda Programa tanca amb recordatoris d’emissió i falca musical de smooth jazz.
Resum general Podcast amb dos eixos principals: • Crisi i dignitat del treball: diagnosi de la precarietat, dualitat del mercat laboral, moderació salarial i la necessitat d’un treball decent segons la doctrina social més progressista de l’Església. • Àfrica, migracions i desenvolupament: context històric i demogràfic de les migracions, i una proposta concreta d’inversions en energies renovables per impulsar aigua potable, agricultura i ocupació, amb governança anticorrupció i marcs de preus justos. Es conclou amb una crida ètica (FAO/Papa Pau VI) i l’alerta sobre la crisi climàtica. Tema 1 — Crisi i dignitat del treball Diagnosi i dades clau • Crisi continuada del mercat laboral: atur i temporalitat elevats, salaris baixos i biaix cap a activitats especulatives en detriment de les productives. • Dificultat d’accés a l’habitatge: preus desproporcionats respecte els ingressos; impacte directe sobre l’autonomia vital i la planificació familiar. • Dades d’ERO (expedients de regulació) com a indicador de fragilitat: • 2007: 58.000 treballadors afectats • 2008: 148.000 • 2009: 549.000 • 2010: 302.000 • 2011: 451.000 • Rebrot recent d’ERO després d’uns anys d’estabilitat • Mercat laboral dual: una part amb contractes estables i bons sous (p. ex. funcionaris i càrrecs de confiança) que acaben imposant interessos a les negociacions; la resta, amb contractes temporals i temps parcial, pateix més risc de pobresa i és la primera a perdre la feina en crisi. • Moderació salarial com a eina antiinflació dominant en reformes laborals: útil però insuficient com a remei únic, perquè el problema és sistèmic. Treball digne segons la doctrina social de l’Església • Canvi d’enfoc: justícia i solidaritat per garantir a tothom la possibilitat d’un treball digne. • Principis clau: • Treball decent amb salari just, lliurement escollit, i que associï el treballador al desenvolupament comunitari. • Drets laborals: protecció social (desocupació, pensió, malaltia, maternitat), associació, i temps de descans per a la vida familiar, cultural, social i religiosa. • Entre recursos naturals, treball i capital, el treball és el factor central i ha de prevaldre en dignitat sobre el capital. "Solució al problema: canvi de plantejament, promoure un enfoc diferent, basat en la justícia i la solidaritat, per garantir a cada un la possibilitat de desenvolupar un treball digne." Tema 2 — Àfrica, migracions i proposta de desenvolupament Context i dades • Les migracions formen part de la història humana des dels orígens: els pobles es mouen per cobrir necessitats bàsiques (alimentació, salut, ensenyament, treball). • Demografia: Àfrica té ~1.250 milions d’habitants, amb projecció cap a 1.500–1.800 milions en 20 anys. • Migració interna: cada any es mouen uns 30 milions d’africans dins del continent (pastures, aigua), i només una fracció petita arriba a Europa. • Situació actual de precarietat en aliments i treball que impulsa fluxos migratoris. La proposta: capital, renovables, aigua i agricultura • Aportar capital massiu (bancs, institucions multilaterals, estats i privats) —la mà d’obra ja hi és— per desplegar energies renovables (solar i eòlica) a la costa africana. • Amb aquesta electricitat: • Dessalinització per obtenir aigua potable. • Aigua per a l’agricultura i el consum local. • Efecte multiplicador: • Agricultura → aliments → treball → formació → eines → comerç → transport → tècnics. • Milers de llocs de treball, arrelament de pobles i ciutats, i menor pressió migratòria. Governança i marcs de mercat • Cooperació de Nacions Unides: suport tècnic i formació sobre el terreny. • Control a fons de la corrupció als governs i empreses locals; seguiment estricte de les inversions. • Política de preus agraris: mercat modern que garanteixi ingressos suficients a l’agricultor i projecte de futur. Inversions i incentius: del complex d’armes al llarg termini • Avui, les inversions en armament ofereixen interessos alts; cal redireccionar el capital cap a infraestructures productives. • Tesi: inversions estructurals a 10 anys en agricultura, comerç i indústria poden oferir retorns sostinguts i creixents en el temps, potencialment més atractius i estables que l’armament, a mesura que creixi la renda dels països receptors. Marc ètic i emergència climàtica • Crida del Papa Pau VI a la FAO sobre la necessitat d’un canvi radical en el comportament de la humanitat. "La possibilitat d’una catàstrofe ecològica [...] subratlla l’urgència i la necessitat d’un canvi radical en el comportament de la humanitat." • Símptomes del canvi climàtic i la degradació ambiental: • Contaminació de l’aire (diòxid de nitrogen, CO₂) i morts anuals associades. • Huracans i ciclons cada cop més freqüents en latituds temperades europees. • Fusió de l’Àrtic i pujada del nivell del mar que afecta illes i costes. • Contaminació del Mediterrani i alteració de cicles naturals. • Conclusió: cal capital sí, però equilibrat i responsable, orientat a la vida i no a la destrucció. Tancament • Comiat amb to realista però esperançat: hi ha possibilitats reals si es combinen capital, governança, criteri ètic i visió de llarg termini.
Context i convidada Gemma Ruiz Palà, periodista cultural de llarga trajectòria a TVC, conversa sobre la seva òpera prima, "Argelagas" (2016, Proa), ja amb múltiples edicions, i comparteix la gènesi, la recerca, el llenguatge i l’impacte del llibre, així com el seu segon projecte literari. "Les nostres heroïnes amb esperdenyes es mereixen més homenatges que tots els herois de pedra." Argelagas: origen i protagonistes Gènesi inesperada: a partir d’una cinta amb una entrevista universitària a la besàvia, guardada des dels 18 anys, que esdevé el germen narratiu. Protagonistes familiars (besàvia, àvia i tieta-àvia) que, en parlar de la seva vida, expliquen la història de moltes dones del país. Ruiz Palà es defineix com una mèdium que transcriu i dona forma a una oralitat poderosa. Idees clau De la crònica periodística a la ficció: pas valent i sense encàrrec, amb un rigor documental que impregna la novel·la. Les històries particulars esdevenen memòria col·lectiva de les classes populars catalanes. Revisió feminista de l’epopeia i la veu de les dones Heroïnes quotidianes: defensa d’un canvi de cànon —del culte als "grans homes" a l’homenatge a les dones que han sostingut família, llengua i cultura. Lideratges cooperatius: crítica als lideratges de "testosterona" i aposta per comunitats guiades per cooperació i cura. Veu silenciada: de la Ilíada (referència a Mary Beard) a la postguerra, la veu pública de les dones ha estat negada; cal restituir-ne el valor. Ascensor social i educació: l’accés a educació i cultura ha permès a noves generacions posar en valor aquestes vides. Recerca i rigor Treball de camp i arxius: viatges (Roma, Cartagena-Múrcia, Sabadell, Castellterçol), arxius i biblioteques, i valoració dels cronistes locals per entendre les lògiques de guerra i postguerra. Rigor periodístic: verificació de detalls (fins a la marca d’una beguda en una taula) i prudència amb dades econòmiques per no caure en inexactituds. El llenguatge: oralitat popular elevada a literatura Tria deliberada d’un registre col·loquial-popular com a català literari del llibre. Presència de castellanismes i lèxic genuí (ex.: fatu, atxura) i frases fetes de pagès, per reflectir fidelment l’oralitat de les classes populars. Condicions materials d’escriptura Set anys de feina compaginada amb la professió periodística. Reflexió sobre la fragilitat del sistema cultural i la manca d’ajuts que dificulta la creació sostinguda. Recepció i impacte Èxit editorial: múltiples edicions en pocs anys. Lectura en veu alta de Clara Segura: el text guanya volada escènica i inspira la possibilitat d’una adaptació teatral. Efecte en lectors: revalorització de les històries de les pròpies àvies; penediment de no haver-les recollit a temps; impuls a la memòria intergeneracional. "El silenci protegia" — però avui, preguntar i escriure repara. Títol, metàfora i coberta Argelaga: arbust modest, de flor breu, que rebrota després del foc i té punxes per defensar-se — metàfora de les dones resistents. Coberta: imatge de sororitat — dones juntes, rient, amb força alegre i imparable. El germen narratiu: la cinta de la besàvia Exercici universitari de "història de vida" (qüestionari) a la besàvia; anys després, por a perdre la cinta, rescat, reproducció i transcripció. Descoberta d’una gran narradora; el projecte creix amb entrevistes a familiars i investigació fins a esdevenir novel·la. El futur literari Segona novel·la (febrer 2020): contemporània, ambientada a la Barcelona d’avui, centrada en heroïnes invisibles. Punts destacats • Heroïnes quotidianes vs. "herois de pedra" • Veu i memòria de les dones, de la guerra a la postguerra • Rigor periodístic i recerca en arxius/cronistes • Llenguatge popular com a opció literària • Sororitat i resiliència (metàfora de l’argelaga) • Impacte en clubs de lectura i reparació intergeneracional • Noves veus: projecte contemporani a Barcelona
Resum del programa • Obertura especial pel programa número 550 amb música d’Aya Nakamura i benvinguda de la Mireia. • Bloc de notícies locals amb l’Imanol López: recollida selectiva a l’AMB a l’alça, Lluís Ribes (gelater de Sant Just) al Mundial de Gelateria Artesana, i triomf de Douae Oubokir al Cross de Girona corrent descalça. • Pausa musical i falques de la ràdio. • Entrevista central a Gemma Ruiz (periodista i escriptora) sobre la seva òpera prima Argelagas: memòria de les dones de classes populars, voç i llenguatge propi a la literatura, rigor documental i sororitat. Avança que el febrer de 2020 publicarà la seva segona novel·la. Temes principals Notícies del municipi • Recollida selectiva a l’AMB: després d’una dècada d’estancament, la tendència remunta i es preveu superar el 36% el 2019, amb més de 550.000 tones separades correctament; xifra més alta des del 2010. • Gelateria artesana de Sant Just al món: el mestre gelater Lluís Ribes formarà part de l’equip estatal al Campionat del Món de Gelateria Artesana 2020 (Rimini). Conversa sobre què vol dir gelat artesanal, l’ús d’ingredients i procés, i el consum de gelat a l’hivern (aport calòric). • Esport: l’atleta Douae Oubokir (CA Sant Just) guanya el Cross Ciutat de Girona en 15:55, competint descalça. Debat sobre la tècnica i l’entrenament necessaris per al barefoot running. Entrevista a Gemma Ruiz sobre "Argelagas" • Gènesi del llibre: a partir d’una cinta gravada a la facultat amb la seva besàvia, Ruiz recupera la veu familiar i la converteix en novel·la, amb 12 edicions en menys de tres anys. • Protagonistes i univers: besàvia, àvia i tieta-àvia esdevenen heroïnes anònimes que representen les històries de tantes dones del país: treball, cures, llengua, transmissió cultural i resistència en guerra i postguerra. • Revisió de l’epopeia: crítica al relat clàssic d’“herois de pedra” i reivindicació de l’èpica domèstica i comunitària. "Perquè les nostres heroïnes amb espardenyes es mereixen més homenatges que tots els herois de pedra." • Veu i llenguatge: aposta per un registre literari col·loquial fidel a l’oralitat de les classes populars (amb castellanismes genuïns com fato, atxures), per rescatar la seva veu dins la literatura. • Rigor periodístic: recerca en arxius, biblioteques i cròniques locals; verificació minuciosa de dades. Quan mancava exactitud, optava per fórmules prudents per evitar errors. • Sororitat i imatge: la portada mostra la força alegre de dones juntes (sororitat), i el títol al·ludeix a l’arbust argelaga: modest, resilient i amb punxes per defensar-se. • Impacte en lectores i lectors: el llibre encén la memòria familiar i promou reparació del silenci heretat a fills i nets. • Mirada al futur: avança la segona novel·la (contemporània, sobre heroïnes invisibles d’avui) amb llançament previst el 5-6 de febrer de 2020. Moments destacats • Banter d’estudi: una “oficina de consulta telemàtica” sense endoll tapa les vistes; to humorístic i proper. • Clara Segura: lectura pública d’un fragment d’Argelagas que emociona Ruiz i obre la porta a imaginar-ne una possible adaptació escènica.
Entrevista: Lluís Ribas, gelater artesà i aspirant al Campionat del Món (Rimini 2020) Perfil i trajectòria • Lluís Ribas és gelater artesà amb gairebé 25 anys d’ofici, format en tecnologia dels aliments i especialitzat en formulació i química del gelat. • Disposa d’obrador a Barcelona i una botigueta al Clot; principalment fabrica per tercers i fa assessorament i formació a professionals. Gelat artesà vs industrial • No hi ha una definició legal de “gelat artesà”; la diferenciació es fa per selecció d’ingredients i processos: llet, nata i fruita de qualitat, sense aromes ni colorants artificials, amb sensibilitat per la proximitat (quilòmetre zero). • El gelat industrial sol utilitzar sucedanis i té costos més baixos; això dificulta que el consumidor distingeixi i encareix la viabilitat de l’artesà. Ciència i gastronomia • La tecnologia dels aliments busca allargar la vida útil i garantir qualitat; la química aplicada al gelat és clau per a textura, estabilitat i sabor. • Lluís i el seu equip assessoren grans cuiners en la incorporació del gelat al moment del postres. Camí fins al Campionat del Món de Geladeria (Rimini 2020) • Per competir al mundial cal haver estat campió d’Espanya (títol que va guanyar el seu col·lega Albert Soler, amb qui Lluís va col·laborar en formulació i desenvolupaments). A Itàlia, el format és per equips de 5. • L’equip espanyol inclou: Albert Soler (gelater), Albert Roca (pastisser, campió d’Espanya de croissants), Lluc del Mau (pastisser de nova fornada), una escultora per a la part artística i el mateix Lluís Ribas. Disciplines i funcionament del campionat • Són 12 proves al llarg de 3 dies (10 h/dia): tarta gelada, copa gelada, cubeta, gelat gastronòmic lligat a plat calent, i peces artístiques. • Peces artístiques: escultura de gel (a partir d’un bloc d’1 m) i escultura de sucre (fins a 1,5 m, tipus “falla”). • Participen 12 seleccions (Amèrica Llatina, Àsia, Europa). França i Itàlia juguen “a una altra lliga” per pressupost i suport institucional. La resta han de buscar patrocinis i entrenen combinant feina i preparació: “Estan cinc mesos que no fan res més que preparar-se pel concurs; nosaltres… ens trobem a la tarda de 4 a 12 de la nit.” Ofici, mercat i restauració • Viure del gelat és possible però complicat per la competència industrial i la sensibilitat del client al preu. • On trobar gelat artesà: sobretot a geladeries de carrer; a restauració hi ha marge per millorar la qualitat del gelat servit i educar el client. Operativa i R+D • Dia a dia: planificar comandes al matí, fabricació amb bases preparades el vespre anterior, i a la tarda assessoria i R+D. • Projectes d’R+D: desenvolupament de polos tipus Calipo amb 10% d’alcohol per a discoteques, amb prototips, homologació i ajust segons qualitat, vida comercial i preu. • Matèries primeres: llet fresca de granja propera, nata i fruita (preferentment eco o de proximitat). Estacionalitat i hàbits de consum • El consum és estacional, però s’està normalitzant a l’hivern (supermercats amb lineals de gelats tot l’any). A diferència d’Itàlia o països nòrdics, aquí moltes geladeries tanquen a l’hivern, fet que condiciona l’hàbit. • Percepció del fred: tot i que és fred a la boca, el gelat aporta greix i sucre (calories de ràpida absorció) que el cos transforma en calor. Objectius per a Rimini 2020 • Espanya ha estat sovint 3a/4a darrere de Itàlia i França. L’equip de Lluís va amb ambició: “Nosaltres anem a guanyar… ho hem agafat amb ambició, amb totes les conseqüències, tot i que és complicadíssim quan no tens un duro.” Tertúlia esportiva: actualitat futbolística Retorn de Luis Enrique a la selecció espanyola • Es valora el context personal del tècnic i el compromís de la RFEF de reobrir-li la porta. Debat sobre la gestió del relleu amb l’“actual seleccionador” i la comunicació interna. • Lectura general: tema amb interès mediàtic, però esportivament secundari per alguns tertulians. Mourinho al Tottenham i destitució de Pochettino • Crítica a la “memòria curta” del futbol, fins i tot a la Premier: “El futbol es confirma que no té memòria ja ni a la Lliga anglesa.” • El Tottenham va ser finalista de Champions l’any anterior amb zero inversió en fitxatges, però Pochettino és destituït pel mal inici de temporada i substituït per José Mourinho.
Resum general Episodi de to local amb focus en Sant Just Desvern. Després d’una breu conversa sobre el fred, arriben tres blocs informatius: - Medi ambient: augment de la recollida selectiva a l’AMB i prova pilot de contenidors intel·ligents a Sant Just i el Papiol. - Esports: victòria d’un/a atleta del Club Atletisme Sant Just al Cross Ciutat de Girona, amb la curiositat que va córrer descalç/a i debat sobre el barefoot running. - Cultura: el CineBaix projecta títols del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, amb entrades assequibles i una selecció de 22 llargmetratges. Temes principals Residus i recollida selectiva a l’AMB i prova pilot a Sant Just • L’AMB supera el 36% de recollida selectiva el 2019 després d’una dècada d’estancament, confirmant la tendència a l’alça iniciada el 2018. • Xifres clau: - >550.000 tones de residus separats correctament (≈ +2% vs any anterior). - 451 kg/habitant el 2019 (−9 kg vs 2018), indicant reducció en la generació de residus. - Objectiu UE (Agenda 2020): >50% de recollida selectiva. • Prova pilot de contenidors intel·ligents (2020) a Sant Just Desvern i el Papiol: - Inici amb comerços (model tipus porta a porta), i desplegament progressiu per barris. - Primeres zones: Mas Lluí i La Plana–Can Mèl·lic. - Raons de la tria: bon índex de recollida del municipi i mida continguda per minimitzar riscos d’implementació. - Estratègia: no començar pel centre ni pel barri sud per garantir una transició esglaonada. • Idea força: Sant Just actua com a “conillet d’Índies” de l’AMB per escalar el model si funciona. Esports – Victòria al Cross de Girona corrent descalç/descalça • Duay Oubokir (Club Atletisme Sant Just) es proclama campió/na del 22è Cross Ciutat de Girona amb 15:55. - Podium: Irene Benafonte (+10 s) i Marina Guerrero (+13 s). - Prova amb >800 atletes, 4a de les 9 cites del circuit gironí. • Curiositat esportiva: l’atleta va decidir competir descalç/a. - Possible avantatge: més tracció i propriocepció (sensació del terreny). - Condició imprescindible: bona tècnica per evitar lesions; el barefoot running requereix adaptació del cos i experiència prèvia. Cultura – CineBaix i el Festival de Cinema i Drets Humans • El CineBaix projecta, del 22 al 25 de novembre, una selecció de 22 llargmetratges del 16è Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona. - Temàtiques: cooperació, pobresa i emarginació, canvi climàtic, pèrdues naturals i culturals. - Altres sales: Cinemes Texas i Filmoteca de Catalunya. El festival va començar el 14 de novembre i es tanca el 25. - Destaca: “The Trial: The State of Russia vs Oleg Sentsov” (documental sobre la detenció i causa contra Oleg Sentsov arran de l’annexió de Crimea). - Entrades: 6 €, amb descomptes (dilluns, socis/es, etc.). "El cinema sempre és un refugi" — recordant que és un bon pla per a un cap de setmana fred. Moments i cites destacades • 00:08:47 (527 s): Arrenca el bloc de notícies locals. • 00:10:16–00:11:11 (616–671 s): Detalls de la prova de contenidors intel·ligents i desplegament per barris. • 00:12:45 (765 s): Titular esportiu: victòria al Cross de Girona. • 00:13:53–00:15:15 (833–915 s): Debat sobre córrer descalç: tracció vs risc de lesions i importància de la tècnica. • 00:15:40–00:17:00 (940–1020 s): Agenda cultural: Festival de Cinema i Drets Humans al CineBaix. • 00:16:57–00:16:59 (1017–1021 s): Cita: > "el cinema sempre és un refugi". Apunts d’ambient • Presentació i meteorologia (418–524 s): conversa sobre el fred intens (comparativa amb altres anys) i la percepció de nous residents de Xile i Argentina. • Promoció (387–408 s): falca de “Veus de la parròquia” (espiritualitat, vida i mort des de la mirada cristiana). • Interludi musical (1308–1446 s): tema amb tornada “l’únic que vull és cantar” i “welcome to paradise”. • Cloenda extensa (1446 s – fi): repetició de “Bona nit” en bucle fins al tancament de l’àudio.
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.
Panorama del programa • Emissió centrada en el cinema recent i el paper del documental, amb especial atenció al Festival de Cinema Independent de Barcelona, la crítica de The Irishman i una conversa profunda amb l’actriu i directora de càsting Mercè Espelleta. • Es destaquen obres sobre el món rural, la comunicació alternativa en la discapacitat i la memòria política europea, així com la nova onada de creació teatral amb mirada femenina de Projecte Vaca. "L’actor no pensa, actua." — Sanford Meisner El festival i els documentals Premi del jurat: Meseta (Juan Palacios) • Documental sobre el despoblament de la meseta (M. rural de Lleó): fotografia excel·lent, ús d’el·lipsi i un disseny de so naturalista que fa del camp un protagonista. • Tracta temes com aigua, vi, terra, oficis rurals (pastor com a fil conductor) amb rigor i sensibilitat no melosa. • Força narrativa i muntatge que eleven la peça més enllà de l’interès social. Menció especial: Las letras de Jordi (Maider Fernández Iriarte) • Retrat d’en Jordi, amb paràlisi cerebral, que es comunica assenyalant lletres en una cartolina; la directora aprèn i filma el procés amb gran delicadesa. • Reflexiona sobre comunicació, autonomia i espiritualitat (viatge a Lourdes), alternant entrevistes i formats. • Missatge fort: amb les eines adequades, la comunicació és possible i es pot gaudir del món amb profunditat. Retrospectiva: Una joventut alemanya (Jean-Gabriel Périot) • Muntatge d’entrevistes i arxius sobre la radicalització a l’Alemanya dels 60-70 (RAf Baader-Meinhof), amb context del Maig del 68 i les protestes estudiantils del 66. • Traça l’escalada de la protesta a la violència, amb rigor històric i pols cinematogràfic. Gran estrena: The Irishman (Martin Scorsese) • Valorada com a obra mestra (o gairebé): guió, fotografia, música i posada en escena sense fissures. • Interpretacions: Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci. De Niro, en estat de gràcia; Pacino amb energia que frega la sobreactuació funcional al personatge. • Durada 3h20 que flueix; estratègia d’estrena limitada abans de Netflix per a cursa d’Òscars. S’entreveu un testament fílmic de Scorsese sobre la màfia i el pas del temps. La convidada: Mercè Espelleta Trajectòria i mètode • Actriu de teatre, cinema i TV, directora de càsting i coach d’actors. Cofundadora de Projecte Vaca. • Formada a l’Institut del Teatre; treball amb el mètode Meisner (veritat en l’instant, connexió i impuls). • Visió crítica del ritme industrial televisiu (diàries) i defensa de temps d’assaig i direcció. "Si actues des del cap, costa que celebri al cos; cal tornar a la veritat del moment." Recomanació Gaudí: La innocència (Lucía Alemany) • Òpera prima en català sobre l’adolescència i l’entrada a la vida adulta en un poble; direcció precisa i actuacions d’una veritat desarmant. • Metodologia: actors coneixen les situacions però improvisen el text (influència ESCAC): naturalitat i autenticitat. • Calendari: preestrena al desembre (setmana) i estrena comercial gener-febrer. Crida a recolzar la distribució d’òperes primes. Blade Runner i la tecnologia amb sentiments • El tema d’amor de Vangelis provoquen en la convidada una connexió emocional profunda; film trencador que va obrir vies a la ciència-ficció humanista. • Debat sobre robots amb emocions i la utilitat d’aquestes: "Hi ha emocions que ‘no serveixen per res’? — Serveixen per viure." • Referència a Her (Spike Jonze): amor amb una IA i el límit entre intimitat i tecnologia. Projecte Vaca: mostra i obra • Mostra amb visió femenina (no exclusiva de dones), enguany a Francesca Bonnemaison. • Obra: De l’amor i altres qüestions (si és que les hi ha). Sis actrius, humor, música i un fil tecnològic (mòbils "cauen del cel") per reconnectar amb el cor i la mirada. • Xerrades obertes (ex.: ventres de lloguer) i coproduccions (Catalunya–Colòmbia). • Entrades: Code Tiquets i web/RS de Projecte Vaca; horari habitual 20:30 (xerrades 19:00). L’ofici d’actor avui Televisió vs. cinema • Sèries diàries: poc temps, poques preses, risc d’automatismes i menys direcció; setmanals, més qualitat i temps. • Cinema: planificació, assaigs, escalat de plans que permet arribar al close-up amb veritat. • Consell pràctic per garantir una repetició si cal: equivocar-se de text per forçar una nova presa. Comèdia per dir veritats • Espelleta crea peces sobre menopausa i violència masclista en clau de comèdia per arribar més i millor al públic, sense el llast d’un final devastador. Laboratori “Els murs” • Taller anual obert a actrius: enguany sobre murs (interiors, socials i polítics) pel 30è de la caiguda del mur de Berlín. • Procés: treball físic i d’improvisació a partir de frases de pel·lícules triades per cada intèrpret (de Blade Runner a West Side Story, etc.). Cloenda • Invitació a assistir a la mostra i a les xerrades; denúncia de retallades culturals i aposta per fer més amb menys. • Proper programa: visita de L’Àngela Gutiérrez amb noves propostes i cròniques de festivals.
Panoràmica de l’episodi Programa 549 en directe des de Ràdio d’Esvern. La Mireia obre l’espai amb música i fa el sumari del dia. Conversa amb l’Imanol López per repassar notícies locals, amb protagonisme del Cirque Smile i el novembre literari, i una crida a la reducció de plàstics. Tancament de la primera hora amb una pausa musical i el teaser del Club Alternatiu amb el Pau Martínez. Sumari inicial i agenda del programa • Titulars amb l’Imanol López i repàs de l’actualitat local • Club Alternatiu (17:30) amb Pau Martínez: traduir títols de cançons a català i si perden “glamour” • Tecnologia (18:15) amb Umber Blanco: noves apps, eines digitals i curiositats de Wikipedia (avanç del que vindrà a la segona hora) • Frases fetes amb Oriol Lluc: “desfer” expressions com “anar-se’n per les branques” • Entrevista de la setmana (demà, 17:30): Gemma Ruiz sobre la seva òpera prima “Argelagues” (2016), presentació avui a la Sala Isidor Cònsul (Can Ginestà) Sorteig i arribada del Cirque Smile • Instagram Live del migdia per escollir els 5 guanyadors d’entrades dobles del Cirque Smile • Recollida d’entrades a Ràdio d’Esvern abans de l’1 de desembre; vàlides només per a la parada local • La carpa ja és visible a l’11 de Setembre (al costat del complex esportiu de la Bonaigua) • La companyia continuarà la gira cap a l’Hospitalet després de Sant Just Notícies del dia Cirque Smile — “Story” (21/11 a 01/12) • Espectacle familiar d’1h30’ amb descans; repàs a la història del circ amb acrobàcies, números còmics, animacions, música i cintes aèries • Ubicació: c. 11 de Setembre, esplanada prop del camí d’entrada a la Bonaigua • Horaris: dj. i dv. 18:15; ds. 17:00 i 19:30; dg. 12:15 i 18:00 • Entrades: web oficial i a taquilla fins 1 hora abans • El còmic Raül (companyia) destaca el seu fil narratiu: "Es pot seguir com si fos una pel·lícula; no són números aïllats, tot té un fil conductor." Novembre Literari — Gemma Ruiz presenta “Argelagues” (avui, 19:30) • Acte a la Sala Isidor Cònsul (Can Ginestà), impulsat per la Biblioteca Joan Margarit, Cal Llibreter i l’Ajuntament • “Argelagues”: novel·la centrada en dones del tèxtil al Vallès i la seva doble jornada (feina i família) • Èxit sostingut: fins a 9 edicions des de 2016 • Avanç: demà entrevista a la Gemma Ruiz al programa (17:30) Setmana Europea de la Prevenció de Residus (16/11–24/11) • L’AV Mas Lluí organitza un taller de reciclatge de samarretes per transformar-les en bosses • Quan i on: dimecres, 17:30, a l’Espai de Mas Lluí • Gratuït amb inscripció prèvia; cal portar samarretes en desús • Objectiu: reduir el plàstic d’un sol ús; referències a iniciatives europees (prohibicions de bosses i envasos a diferents països) "Els petits canvis són poderosos" Pausa musical i teaser del Club Alternatiu • Sonarà “Anywhere” de Rita Ora abans d’entrar al Club Alternatiu • Tema de la secció: traduir títols de cançons (sobretot en anglès) al català i debatre si perden la gràcia o el ‘glamour’
