Tots els episodis · 2019

2236 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

25-48 de 2236
  • Entrevistes de la Justa del 23/12/2019 — Pressupostos 2020, IBI i nova Escola Bressol: debat a Sant Just amb Laia Flotats; Decret Digital, La Bonaigua i el Tram a fons - episode art
    Entrevistes de la Justa
    24'

    Entrevistes de la Justa del 23/12/2019 — Pressupostos 2020, IBI i nova Escola Bressol: debat a Sant Just amb Laia Flotats; Decret Digital, La Bonaigua i el Tram a fons

    Resum general Punts clau • Ordenances fiscals 2020: es congela la taxa de llicències d’activitats, però l’IBI pujarà de facto per l’augment de bases cadastrals (JxCat s’absté). • Pressupostos 2020: JxCat es posa en abstenció; els considera continuïstes i insuficients per afrontar reptes com Mas Lluí, l’habitatge assequible i la governança participativa. • Escola Bressol nova: acord d’última hora per destinar 868.000 € a una nova escola bressol, però condicionat a un conveni amb la Generalitat; JxCat demana partida directa i sense condicions. • PAESC i infraestructura IT: suport de JxCat al Pla d’Acció per l’Energia i el Clima i a la renovació de cabines de discos i contingència. • La Bonaigua (vestidors): JxCat vota en contra de la modificació del contracte i la pròrroga de la concessió; reclama transparència i licitació pública de les obres. • Decret/Llei Mordassa Digital: s’aprova una moció en contra del decret estatal per possible vulneració de drets fonamentals. • Escola Bressol Tic‑Tac: moció conjunta de l’oposició per abordar el tancament; preocupació de les famílies per costos, proximitat i continuïtat dels grups i del projecte pedagògic. • El Tram a la Carretera: JxCat impulsa una sessió veïnal i una consulta simple per fomentar la participació en els 4 escenaris d’encaix proposats per l’ATM. Temes tractats Ordenances fiscals i IBI • S’estima una al·legació de JxCat per no incrementar la taxa de llicències d’activitats i obertura d’establiments per afavorir l’emprenedoria. • JxCat demanava baixar el tipus de l’IBI per compensar l’augment de la base cadastral i mantenir congelat el rebut; la proposta no s’accepta i el rebut augmentarà el 2020. "Si augmentes la base, el resultat final és més alt... demanàvem baixar proporcionalment el tipus per congelar el rebut." Pressupostos 2020: posició i reptes • Import: 28 M€ Ajuntament i 7,5 M€ per Promunsa. JxCat els qualifica de continuïstes i no alineats amb el seu programa. • Reptes que JxCat troba desatesos: - Mas Lluí: mala connexió amb el nucli (necessitat d’un pont planificat al disseny original) i manca d’equipaments, especialment una nova Escola Bressol. - Habitatge a preus assequibles: calen polítiques més actives. - Governança i serveis: més transparència i participació transversal. Modificació d’inversions i Escola Bressol (acord d’última hora) • Reassignació de 868.000 € (abans previstos per a un parc a Can Pedroseta) cap a Escola Bressol, però condicionada a un conveni del Departament d’Educació que permeti subvencionar places i complir terminis (obertura curs 2021‑2022). • JxCat proposa al ple consignar directament la partida, sense condicions, i tramitar els convenis en paral·lel. El govern no ho accepta; JxCat passa de votar-hi en contra a abstenir-se. "Si vols construir una Escola Bressol, poses els diners al pressupost directament, sense condicions." PAESC i infraestructura tecnològica • Suport a la contractació de cabines de discos (producció i contingència) i serveis associats. • Suport al PAESC (Pla d’Acció per l’Energia i el Clima): pla transversal que ha d’impregnar totes les àrees municipals. Complex Esportiu La Bonaigua (vestidors) • JxCat (amb ERC i CUP) vota en contra de la modificació del contracte per remodelar vestidors i prorrogar la concessió 5 anys. • Argument clau: si es financen obres amb fons públics, s’ha de fer licitació municipal (projecte, pressupost i concurs públic), no delegar-ho a la concessionària i després cofinançar i allargar la concessió. També critiquen la reiteració d’allargaments en una mesura que la llei preveu excepcional. Moció contra el Decret Digital (Llei Mordassa Digital) • Crítica al reial decret aprovat en període electoral que habilita el govern a tancar webs i apps i restringir internet per motius d’“ordre públic”. • JxCat sosté que pot vulnerar llibertat d’expressió i dret de manifestació i demana retirar-lo. Escola Bressol Tic‑Tac: tancament i resposta municipal • Context: la Generalitat revoca l’autorització (maig 2019). Es demanen mesures cautelars per mantenir el centre obert fins a final de curs. • Famílies i educadores traslladen a l’oposició la preocupació per un tancament sobrevingut i la manca de solucions adients. • Punts sensibles per a les famílies: - Continuïtat dels grups i del projecte pedagògic. - Proximitat: el Tic‑Tac és al centre; propostes alternatives a Mas Lluí impliquen dependència del cotxe i més logística familiar. - Costos: places disponibles en centres més cars (fins a ~700 €/mes) versus quotes actuals (~400 €/mes). • L’oposició (JxCat, ERC, Cs, CUP) impulsa una moció conjunta per forçar solucions i demanar planificació estratègica (inclosa la nova Escola Bressol municipal per cobrir el dèficit de places). El Tram a la Carretera: informació i participació • L’ATM presenta 4 escenaris d’encaix del Tram per la Carretera. JxCat critica que el govern opti per un Consell de Mobilitat poc atractiu per a la ciutadania (assistència de 16 persones). • JxCat organitza una sessió informativa al barri (40 assistents) i impulsa una votació simple en línia per recollir preferències veïnals, com a exemple de governança participativa.

  • Justa la Fusta del 23/12/2019 — De 'Proud Mary' a un llarg comiat de 'Bona nit': intro 'nice and easy', final 'nice and rough' - episode art
    Justa la Fusta
    2h 57min

    Justa la Fusta del 23/12/2019 — De 'Proud Mary' a un llarg comiat de 'Bona nit': intro 'nice and easy', final 'nice and rough'

    Visió general Un episodi eminentment musical: una interpretació de “Proud Mary” amb la clàssica introducció parlada que contrasta un inici suau i un final enèrgic. Després del clímax musical (fins aprox. el segon 189), l’àudio entra en un bucle de comiat amb la frase “Bona nit” repetida periòdicament durant gairebé 3 hores, sense nous temes. Punts clau • Contrast estilístic deliberat: comença “nice and easy” i acaba “nice and rough”. • Temàtica de la cançó: feina a la ciutat, fugida cap al riu, referències a Memphis i New Orleans, i el motiu recurrent de “rolling on the river”. • Crescendo final amb repeticions de la tornada i més intensitat vocal i rítmica. • Posta en escena inusual: un llarg “outro” on només s’escolta “Bona nit” a intervals regulars, sense contingut nou. Moments destacats • Introducció parlada que fixa el to: "We’re gonna start it easy... but we’re gonna finish it rough. It’s the way we do ‘Proud Mary’." • Tornada icònica (motiu central): "Rolling, rolling, rolling on the river" • Transició al final: un breu passatge vocal rítmic abans del comiat: "Do, do, do..." Temes principals • Interpretació musical soul/rock d’un clàssic popularitzat per Tina Turner (origen CCR), amb èmfasi en el contrast dinàmic. • Narrativa lírica sobre deixar la feina i trobar llibertat al riu i als seus ritmes (tornada com a leitmotiv). • Tancament extens amb loop de comiat (“Bona nit”), sense nous blocs de contingut ni conversa. Notes d’escolta • El contingut substantiu es concentra entre els 0 i 189 segons (introducció + cançó). • A partir del segon 190, només es repeteix “Bona nit” aproximadament cada 30 segons fins al final, suggerint un outro prolongat o un farciment d’enregistrament sense temàtica addicional.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/12/2019 — Carme Malaret: ceràmica contemporània, pedagogia i Espai de Lliure Creació; història taurina i Transsilvània (Dràcula) - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    57'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/12/2019 — Carme Malaret: ceràmica contemporània, pedagogia i Espai de Lliure Creació; història taurina i Transsilvània (Dràcula)

    Resum del podcast Programa amb entrevista central a la ceramista contemporània Carme Malaret (Sant Just), seguida de dues seccions complementàries: història de les places de braus a Barcelona (Pep) i un viatge cultural a la Transsilvània de Vlad l’Empalador (Joan). El to combina divulgació artística, mirada pedagògica i context històric. Convidada: Carme Malaret • Perfil: ceramista i escultora, formada en Biologia i Belles Arts, especialitzada en instal·lacions ceràmiques i obra pública. • Eix creatiu: relació orgànica amb el fang i l’espai; la matèria i el forn com a coautors de l’obra. • Eix docent: pedagogia com a acompanyament i aprenentatge mutu; cerca del llenguatge propi de l’alumnat. Temes principals de l’entrevista 1) Orígens i formació artística • Vocació descoberta de manera progressiva en tallers de dissabte, atracció pel fang i les seves tècniques. • Trajecte acadèmic dual: Biologia (UB) i Ceràmica/Escola Robert Brillas; més tard, Belles Arts (Escultura, UB). 2) Trajectòria expositiva i llenguatge espacial • Col·lectiu "Un Reflex del Baix Llobregat" (1987–1997) i exposicions individuals (UB, Temple Romà de Vic, etc.). • Punt d’inflexió: Galeria EUDE i programa New Art; instal·lacions com "Reducta de Mirades" i "Estar sobre un llit de roses". • Concepció d’instal·lació: obra no acotada que es desplega segons l’espai d’ubicació. 3) Matèria i tècnica: el fang i el forn • El fang com a llenguatge suficient; altres materials (ferro, llum, fotografia, vídeo) com a suports. • Recerca continua en fangs de baixa/alta temperatura i esmalts; el forn com a agent decisiu. "L’última paraula sempre la té el forn." 4) Obra pública i reconeixements • "Porta i la seva ombra" (UB, 1992), mostres a Itàlia i Montreal; obra pública a Sant Feliu (cadires i taula) i Sant Just (5x5x5, Porta Cadira). 5) Pedagogia ceràmica • Model d’ensenyament com a acompanyament: tècnica, manipulació del fang, volum i torn. • Aprenentatge bidireccional: les preguntes "ingènues" obren noves línies d’investigació. "Aprenc tant com ensenyo." 6) Ceràmica contemporània: eclectisme i tendències • Transversalitat i diversitat de llenguatges: funcional, artesanal (repetició) i obra única. • Rols dels concursos en tendències: del domini d’esmalts a textures matèriques i, avui, porcellana filigranada i impressió 3D amb injecció de fang. "És l’art de lo necessari": arrel funcional de la ceràmica i evolució creativa. 7) Panorama internacional i globalització • Japó, nord d’Europa i Regne Unit: alta consideració del ceramista com a artista; mercat educat en el valor de l’obra. • EUA: paper innovador històric, amb ritme actual percebut com menor. • Sud-amèrica: recuperació de tècniques indígenes amb mirada contemporània. • Xarxes socials i reptes docents: canal d’inspiració però risc de còpia; la tasca és portar l’alumne a la seva aportació pròpia. 8) Geografies i tècniques: Àfrica i altres • Tècniques africanes de cuita al fum (forat a terra, coberta de fusta; el fum “dibuixa” el fang). • Remarca de la diversitat i de l’impacte de la globalització estètica. 9) Artesà vs artista • L’artesà també és artista; diferència clau: capacitat/voluntat de reproducció vs obra única i expressiva. 10) Espai de Lliure Creació Carme Malaret • Iniciat en crisi (2013) com a espai autogestionat, obert, multidisciplinari i de debat art-ciència-pensament. • Funcionament cooperatiu i finançament simbòlic amb la "clau d’accés"; mostra col·lectiva "Sigues Original" (format 13x13) com a repte de síntesi. "La cultura és ara més necessària que mai." 11) Difusió, comunitat i projectes futurs • Difusió cooperativa (blog, xarxes de l’espai); aposta pel boca-orella i coherència del treball. • Plans: continuar la pedagogia, consolidar l’espai i preparar nova obra per a col·lectives (Les Bernardes, Salt) i futures exposicions. Altres seccions del programa Pep: Places de braus i el Torín de la Barceloneta • Barcelona, ciutat històricament amb més d’una plaça en funcionament (Torín, la més antiga, 1834). • Episodi de 1835: mala cursa i avalots que acabaren en crema de convents; usos lúdics del Torín (globus aerostàtics) i períodes d’arrest. Joan: Transsilvània i Vlad l’Empalador • Distinció entre Vlad Dracul (pare) i Vlad III (Tepes, l’Empalador); Bram Stoker mai fou a Romania. • Biografia essencial: educació forçada otomana, revenja feudal, empalaments massius, mort incerta; llegat i mites (castell, sepultura). Cites clau "L’última paraula sempre la té el forn." "Aprenc tant com ensenyo." "El volum és espai i només materialitzant aquest espai podem visualitzar el volum." "La cultura és ara més necessària que mai." Conceptes clau • Fang, esmalts, porcellana, cuita al fum, instal·lació, impressió 3D, obra única, autogestió. Idees principals • La matèria (fang) i el forn co-creen l’obra; la incertesa del forn és motor i límit. • La pedagogia és acompanyament: l’objectiu és el llenguatge propi de l’alumne. • Diversitat radical en la ceràmica contemporània: tècnica, materials i formats (inclosa tecnologia 3D). • Espai cultural autogestionat com a resposta creativa en temps de crisi i com a comunitat oberta.

  • Empanada Cultural del 22/12/2019 — Bona nit: repetició i minimalisme lingüístic en format podcast - episode art
    Empanada Cultural
    59'

    Empanada Cultural del 22/12/2019 — Bona nit: repetició i minimalisme lingüístic en format podcast

    Visió general Episodi completament centrat en la repetició de la salutació "Bona nit", sense diàlegs, notícies ni canvis temàtics. El contingut funciona com una peça de minimalisme i repetició que estableix un ritme constant al llarg de tota la durada. "Bona nit" Estructura i ritme • Repetició de la mateixa frase a intervals regulars. • Patró temporal aproximat d’un missatge cada ~30 segons. • Possible petita pausa o buit al voltant del segon 479 abans de reprendre el patró. Temes principals Repetició com a recurs • La repetició sostinguda crea una textura sonora i un efecte hipnòtic. • Suggeriment d’un format tipus mantra o loop verbal. Minimalisme lingüístic • Ús d’un únic enunciat per explorar to, ritme i constància. • Absència d’arguments o narratives: no s’introdueixen temes addicionals. To i ambient • Salutació nocturna que evoca calma i tancament del dia. • Senzillesa extrema com a proposta estètica. Observacions temporals • Inici de la peça: 0 s. • Salutació reiterada aproximadament cada 30 s fins al voltant del segon 3568. • Possible buit o transició: ~479 s (no hi ha enunciat transcrit en aquest punt exacte). Conclusions clau • No hi ha canvis de tema ni seccions temàtiques diferenciades. • No hi ha segments d’entrevista, tertúlia o notícia: només la salutació repetida. • La peça s’entén com un experiment de minimalisme i ritme en format podcast.

  • Club Alternatiu del 20/12/2019 - episode art
    Club Alternatiu

    Club Alternatiu del 20/12/2019

    Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

  • Juguem a Casa del 20/12/2019 - episode art
    Juguem a Casa

    Juguem a Casa del 20/12/2019

    El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.

  • La Plaça Mireia del 20/12/2019 — Pressupostos 2020 de Sant Just, crisi del Tic Tac i Pla pel Clima | Vaga de trens i esports - episode art
    La Plaça Mireia
    2h

    La Plaça Mireia del 20/12/2019 — Pressupostos 2020 de Sant Just, crisi del Tic Tac i Pla pel Clima | Vaga de trens i esports

    Resum general Programa amb dues meitats clares: un tram inicial informatiu (vaga de trens i esports) i, tot seguit, el magazín local “La Plaça Mireia” amb un bloc central dedicat al ple municipal de Sant Just Desvern. Els punts clau: Pressupostos 2020: aprovats amb el suport d’ERC gràcies a un anex d’última hora; total de 28 M€ (fins a 33,5 M€ amb Promunça), +1,29% vs. any anterior. Crisi de l’escola bressol Tic Tac: moció de tota l’oposició per garantir continuïtat provisional a “la vagoneta” i reubicacions; famílies reclamen solucions immediates, proximitat i mantenir els grups. Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima: diagnosi local del canvi climàtic i paquet d’accions (plaques fotovoltaiques, nou model de recollida selectiva cap al 70%, nova deixalleria a Mas Lluí). A l’inici, butlletí: vaga de trens amb serveis mínims reduïts i afectacions; a l’AVE/llarga distància el servei es manté al 90%. "Por supuesto que pedimos disculpas a los usuarios..." (missatge del sindicat als afectats per la vaga) Temes principals Pressupostos 2020 de Sant Just Desvern Magnitud i objectius Total: 28 M€ (amb Promunça: 33,5 M€). Variació relativa: +1,29%. Eixos: Agenda 2030 (clima), polítiques de gènere i ciutat inclusiva, protecció de l’entorn, reforç de la despesa social. Manté inversions a via pública i escoles, més subvencions a entitats i impuls a la mobilitat sostenible. Gestió de residus i equipaments Canvi de model de recollida selectiva amb objectiu del 70% en 2 anys. Nova deixalleria municipal al polígon proper a Mas Lluí. Suport d’ERC i anex d’última hora Reassignació de 800.000 € (abans per a l’aparcament de Can Ginestà/Can Pedroseta) per iniciar la 2a escola bressol municipal (condicionada a llum verda i finançament de la Generalitat). Cost total estimat prop de 3 M€; caldria endeutament a mig exercici per completar-la. Si no hi ha permís/finançament: els 800.000 € anirien a habitatge de lloguer protegit per a joves (espai dels Jocs Jovenívols/Can Sagrera). Altres partides: patrimoni, entitats, i promoció de la dona (polítiques feministes). Moció i debat pel possible tancament de l’escola bressol Tic Tac Context La Generalitat va revocar l’autorització del centre al maig. Recurs administratiu esgotat; s’ha interposat contenciós administratiu per intentar completar el curs. Moció de l’oposició (aprovada; no vinculant) Fer servir l’equipament de la vagoneta com a espai provisional. Activitat gestionada per cooperativa de famílies i equip docent. Respostes i propostes institucionals Reubicacions: estudi “telèfon en mà” d’escoles bressol locals i de municipis veïns. Dades clau: a Sant Just, unes 16 places disponibles; al barri de Mas Lluí (banda Sant Feliu), prop de 90 places. Requisits de les famílies: proximitat i no separar grups d’edat; proposta d’autobús llançadora; recordatori de l’E30 a pocs metres del centre proposat. Atenció personalitzada promesa per la Generalitat/Serveis Territorials per a cada cas de reubicació. Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima Diagnosi: anàlisi dels impactes del canvi climàtic al municipi i de la contribució d’emissions. Accions principals: Plaques fotovoltaiques en equipaments municipals. Implantació del nou model de recollida i deixalleria. Apunt de context: finalitza l’episodi de PM10 a l’Àrea Metropolitana (fi d’alerta). Altres Butlletí inicial: vaga de trens i esport Vaga de trens: serveis mínims baixen fins al 30% a partir de les 8:30; esperes d’una hora en algunes línies; a AVE/llarga distància el servei es manté al 90%. Esports: prèvia del Barça a Lliga, Copa del Rei (sorteig), Eurolliga (Bayern-Barça), destitució de Perasovic (Baskonia), resultats d’hoquei herba. Obertura de programa i sintonies Ambient nadalenc amb Ariana Grande i “Jingle Bell Rock”. Sumari d’espais previstos (no emesos en aquest tall): sexe unicorni, actualitat jurídica (immunitat de Junqueras, sanció a Torra, “Espexit”), i viatge a Taipei. Interludi musical i tall “Gold Digger” (Kanye West ft. Jamie Foxx) i, tot seguit, un bucle d’àudio repetint “Bona nit”, probablement un tall/errada tècnica.

  • Entrevistes de la Justa del 20/12/2019 — Pressupostos 2020, PAES i cas Tic Tac: el ple de desembre a Sant Just (Bonaigua, ordenances i inversions) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    28'

    Entrevistes de la Justa del 20/12/2019 — Pressupostos 2020, PAES i cas Tic Tac: el ple de desembre a Sant Just (Bonaigua, ordenances i inversions)

    Context i objectiu de l’episodi Entrevista al 2n tinent d’alcalde i regidor Just Fosalva sobre els principals acords del ple municipal de desembre de 2019 a Sant Just Desvern. Es repassen els punts clau aprovats (pressupostos 2020, ordenances fiscals, PAES), la gestió d’equipaments (Bonaigua), i la problemàtica de l’escola bressol privada Tic Tac. Punts clau del ple (visió general) • Pressupostos 2020 aprovats (28 M€) amb acords amb ERC i Cs i abstenció de Junts per Catalunya; la CUP, en contra per motius climàtics. • Ordenances fiscals 2020: aprovació definitiva amb al·legacions resoltes (IBI congelat; congelació d’una taxa de llicència d’activitat). • PAES (Pla d’Acció per l’Energia i el Clima): aprovat amb objectius 2030 i línies d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. • Bonaigua: resolució d’al·legacions del suplement de crèdit (pavelló i Ateneu) i modificació del contracte de gestió per reformar vestidors i millores d’equipament. • Cas Tic Tac: risc de tancament per incompliments acumulats; situació judicialitzada amb mesura cautelar sol·licitada; l’Ajuntament exposa límits legals i alternatives de places a municipis veïns. Desenvolupament dels temes Pressupostos 2020: xifres, prioritats i pactes • Import total: 28 M€ aproximadament. - Capítol 1 (personal): gairebé 10 M€. - Béns corrents i serveis: 12 M€. - Subvencions i transferències corrents: ~2,4 M€. - Inversions: 1,8 M€. • Prioritats i línies estratègiques: - Seguretat: més policia al carrer i inversions específiques. - Cura de les persones: millora del servei d’assistència domiciliària. - Residus: nou contracte per millorar la recollida selectiva. - Teixit associatiu: manteniment i increment de suport a entitats. - Inversions: nou camp de futbol-7, equipament comunitari, millores en mercat municipal i via pública (accessibilitat i carrers prioritaris). • Acords incorporats al pressupost: - Amb Ciutadans: 90.000 € per al pla d’accessibilitat. - Amb ERC: increments en promoció de dones, entitats culturals i difusió de patrimoni; i redefinició d’inversions via ampliació de capital de Promussa amb “doble joc”: - 200.000 € (100.000 + 100.000) per a zona verda al barri centre i plaques fotovoltaiques. - 800.000 € condicionats a conveni amb la Generalitat per una nova escola bressol; si no és possible, es destinaran a habitatge de lloguer jove (operació als antics Jocs Juvenívols). • Debat amb Junts per Catalunya: van demanar imputar directament 2,8 M€ d’inversió de l’escola bressol trencant la regla de despesa i acudint a crèdit. El govern ho rebutja per requerir un conveni previ amb la Generalitat per crear places públiques. “No podem avançar tant sense aquest conveni.” • Posició de la CUP: vot en contra per considerar que el pressupost no reflecteix prou l’emergència climàtica. El govern defensa avenços en fotovoltaica, residus i mobilitat. Ordenances fiscals i preus públics 2020 • Aprovació definitiva amb: PSC, Movem i Cs a favor; Junts i ERC abstenció; CUP en contra. • Al·legacions: - Proposta sobre IBI d’ERC desestimada (l’IBI queda congelat). - Taxa per llicència d’activitat: s’accepta l’al·legació i es congela una pujada prevista. PAES i emergència climàtica • Aprovació del PAES (Pla d’Acció per l’Energia i el Clima) amb objectius 2030: - Reduir −40% d’emissions de GEH. - Estratègies d’adaptació al canvi climàtic. - Impuls a un subministrament segur, equitatiu i sostenible. • Estat i projectes energètics: - Sant Just és el 4t municipi AMB en producció fotovoltaica. - Nous projectes de plaques en equipaments educatius i comunitats energètiques per compartir excedents (p. ex., cap a camp de futbol, CAP, Salvador Espriu). - Nou sistema de recollida de residus per augmentar eficiència i reduir emissions. - Continuïtat de polítiques de mobilitat sostenible (pacificacions, carrils bici) per reduir l’ús del cotxe. “Plourà menys i, quan plogui, ho farà més fort.” Bonaigua: crèdit i reforma d’equipaments • Al·legacions desestimades al suplement de crèdit per la rehabilitació del pavelló de la Bonaigua i la sala municipal de l’Ateneu (reclamació mal formulada). • Modificació del contracte de gestió del complex esportiu de la Bonaigua per remodelar vestidors (especialment l’espai femení) i millorar sortides de piscina. Inversió 50/50 amb la concessionària i ampliació moderada de la concessió per equilibrar econòmicament. Cas escola bressol privada Tic Tac • Cronologia i situació: - Des de maig 2019, el Departament comunica intenció de revocar la llicència per incompliments acumulats des de 2012 (ràtios i, en moments, titulacions). En l’actualitat, el dèficit clau és la sala d’usos múltiples. - El recurs d’alçada de la titularitat és desestimat i l’acte administratiu esdevé ferm. - La propietària presenta recurs contenciós amb mesura cautelar per mantenir l’obertura fins a resolució judicial. 42 famílies afectades. • Paper de l’Ajuntament i alternatives: - Reunions amb famílies i educadores; mapa de places vacants a Sant Just i municipis veïns (hi ha oferta, però sovint amb cost més alt que Tic Tac). - Peticions de solució exprés (espai municipal provisional) són legalment inviables a curt termini per normativa, projectes, llicències i licitacions necessàries. “No volem donar falses esperances; la solució a curt termini és inviable des del marc legal.” Dades i xifres rellevants • Pressupost total 2020: 28 M€. • Inversions: 1,8 M€; ampliació de capital de Promussa: 1,68 M€ (200.000 € verd i fotovoltaica; 800.000 € condicionats a escola bressol o a lloguer jove). • Accessibilitat: 90.000 € (acord amb Cs). • Places afectades Tic Tac: 42 famílies; places vacants local i entorn: >300 (aprox., sumant municipis veïns). Vots i posicionaments • Pressupostos: a favor (PSC, Movem, ERC, Cs), abstenció (Junts), en contra (CUP). • Ordenances fiscals: a favor (PSC, Movem, Cs), abstenció (Junts, ERC), en contra (CUP). • PAES: a favor (PSC, Junts, ERC, Movem, Cs), abstenció (CUP). • Bonaigua (modificació contracte): en contra (Junts, ERC, CUP), abstenció (Cs), govern a favor. Conceptes clau • PAES, regla de despesa, comunitat energètica, conveni per a escola bressol, recollida selectiva, equitat i sostenibilitat, accessibilitat, habitatge de lloguer jove.

  • Justa la Fusta del 20/12/2019 — Pressupostos 2020, crisi de l’Escola Bressol Tic Tac, PAES i homenatge a Enke Makinek: el matí de Sant Just a fons - episode art
    Justa la Fusta
    2h 59min

    Justa la Fusta del 20/12/2019 — Pressupostos 2020, crisi de l’Escola Bressol Tic Tac, PAES i homenatge a Enke Makinek: el matí de Sant Just a fons

    Resum general Programa matinal amb focus local a Sant Just. Es combinen actualitat municipal, premsa, butlletins informatius, una entrevista política de fons i un retrat cultural. Els eixos centrals són: Pressupostos 2020 de Sant Just (28 M€; 33,5 M€ amb Promunsa) i línies estratègiques: Agenda 2030, mobilitat sostenible, despesa social i canvi de model de recollida selectiva amb nova deixalleria. Crisi de l’Escola Bressol Tic Tac: moció de l’oposició per habilitar provisionalment la Vagoneta; el govern alerta de la inviabilitat legal a curt termini i proposa alternatives de reubicació. PAES (Pla d’Acció per l’Energia i el Clima): objectius 2030 de mitigació i adaptació; plaques fotovoltaiques i impuls de comunitats energètiques; nou model de residus i canvi modal en mobilitat. Homenatge a Enke Makinek (pintora d’origen polonès): repàs vital i artístic, i emissió d’una entrevista de l’espai Sant Justenques. Repassos de portades i butlletins (Catalunya Ràdio): immunitat de Junqueras i acreditació de Puigdemont i Comín, vaga de Renfe, i desnonament a Barcelona. 1) Titulars i marc informatiu local Pressupostos 2020 i prioritats Aprovació del pressupost general 2020 de Sant Just: 28 M€ (fins a 33,5 M€ amb Promunsa), +1,29% interanual. Prioritats: • Agenda 2030, lluita climàtica i polítiques de gènere • Ciutat inclusiva i protecció de l’entorn • Mobilitat sostenible i inversions en via pública i escoles • Canvi de model de recollida selectiva i nova deixalleria al polígon (Mas Lluí) Suports i posicions: • Govern (PSC i Movem), a favor. • ERC dona suport amb un annex (més promoció de la dona, entitats, patrimoni i 25.000€ addicionals 2021 per a ocupació). • Junts per Catalunya s’absté, reclamant consignar ja 2,8 M€ per a una segona escola bressol. • Ciutadans, a favor, prioritzant accessibilitat i seguretat. • CUP, en contra, al·legant manca de resposta a l’emergència climàtica. Segona Escola Bressol i habitatge jove Es reubiquen 800.000€ (procedents de l’aparcament de Camp Padroseta) per iniciar el projecte de segona escola bressol; la inversió total estimada és de 2,8 M€. Condició clau: vistiplau/conveni de la Generalitat. Sense conveni, els 800.000€ es destinaran a habitatge de lloguer per a joves a la parcel·la dels antics Jocs Juvenívols. Possibilitat d’endeutament per completar la inversió si el projecte tira endavant. "Si no tenim el conveni, per molt que tinguem els diners, és impossible crear una escola bressol." — Just Fosalba Crisi i moció sobre l’Escola Bressol Tic Tac El Departament d’Educació va revocar l’autorització del centre; família i equip impulsen una cooperativa i l’oposició aprova habilitar la Vagoneta com a espai provisional. El govern municipal subratlla la inviabilitat legal i de terminis per obrir al gener (projectes, llicències i licitacions). 42 infants afectats; oferta local privada disponible (15–16 places) insuficient i més cara; proposta de reubicació en bloc al Mas Lluí (Sant Feliu) amb ~90 places. Les famílies reclamen proximitat i no fragmentar els grups. Altres acords i gestió PAES: objectius 2030 (−40% emissions, adaptació climàtica, subministrament segur i sostenible). Accions: • Plaques fotovoltaiques a equipaments (Marrecs, Canigó…), • Impuls de comunitats energètiques per compartir energia entre equipaments, • Nou contracte de residus per elevar la selectiva i reduir fracció resta, • Mobilitat: pacificació, carrils bici, canvi modal. Bonaigua: remodelació de vestidors (higiene, accessibilitat i confort). Inversió ~350.000€ (50/50) entre concessionària i Ajuntament, amb pròrroga de concessió. 2) Entrevista a Just Fosalba (tinent d’alcalde) Desenvolupa el detall pressupostari: Personal (~10 M€), béns corrents i serveis (~12 M€), subvencions i transferències (~2,4 M€), inversions (~1,8 M€). Acords amb ERC i Cs per introduir canvis en equitat, patrimoni, dona, accessibilitat, PV i zona verda al Centre. Defensa la via del conveni amb Educació per a la nova escola bressol i la preparació tècnica (avantprojecte, planejament, projecte executiu) per accelerar si arriba el vistiplau. Respon a CUP: Sant Just és el 4t municipi AMB en producció fotovoltaica i amplia projectes i mesures d’adaptació i mitigació. 3) Premsa i butlletins Portades (El País, El Mundo, Ara, La Vanguardia, El Periódico): • TJUE: immunitat de Junqueras; • Puigdemont i Comín: acreditació al Parlament Europeu; • Torra, condemnat i inhabilitat (TSJC); • Economia i societat: joves i renda pre/post crisi, etc. Catalunya Ràdio (11 h i 12 h): • Reforç de la acreditació de Puigdemont i Comín; • Baròmetre CEO: ERC guanyaria al Parlament; • Vaga de Renfe i afectacions rodalies; • Desnonament a BCN; • Notícies esportives. 4) Cultura i memòria: Enke Makinek Obituari: pintora d’origen polonès, arrelada a Sant Just. Exposicions a Can Ginestà (2014) i altres capitals (Madrid, Lisboa, Berlín, Frankfurt, Minnesota). Vetlatori i cerimònia a Sant Just. Emissió de l’entrevista a Sant Justenques (Sergi Pont): infància a la guerra, exilis, estudis (enginyeria tèxtil), matrimoni amb un català (Josep Maria Marquès), sis fills, i reconversió artística (pintura, tapis i restauració). “És com si et despullessis: a l’obra hi ha els teus sentiments i la teva vida.” — Enke Makinek “Pinto per veure el meu pensament realitzat.” — Enke Makinek 5) Conceptes clau PAES/PAESC: Pla d’Acció per l’Energia i el Clima. Comunitat energètica: esquema per compartir energia renovable entre diferents punts de consum. Recollida selectiva 70%: objectiu a 2 anys amb nou model i deixalleria. Promunsa: empresa municipal d’habitatge. 6) Idees força Pressupostos 2020: alineats amb Agenda 2030, reforç social i ambiental. Escola Bressol: projecte madur tècnicament però pendent de conveni; via alternativa d’habitatge jove si no prospera. Tic Tac: la moció marca un rumb polític, però la viabilitat immediata topa amb procediments i normativa. Clima: de la teoria a la pràctica amb PV, residus, mobilitat i adaptació.

  • Babilònia del 19/12/2019 — Messies de Händel, Pintors de Cornellà, "L’Esporneta", It, Ghibli, El pirata i la dama, The Irishman i The Boys — Especial final 2019 - episode art
    Babilònia
    1h

    Babilònia del 19/12/2019 — Messies de Händel, Pintors de Cornellà, "L’Esporneta", It, Ghibli, El pirata i la dama, The Irishman i The Boys — Especial final 2019

    Visió general Últim programa de 2019 amb to festiu i algun entrebanc tècnic ja resolt. L’equip reparteix recomanacions de música clàssica, arts visuals, un conte de Nadal i molt de cinema (de Stephen King a Ghibli, clàssics dels 50 i l’últim Scorsese), i tanca amb una pinzellada sobre The Boys. "Escoltem per contestar, no per reflexionar" — una idea que apareix a propòsit del cinema clàssic i la mirada crítica. Música: Händel — El Messies Context i significat • Obra associada sovint al Nadal, però històricament vinculada a la Quaresma: relata profecia, passió, resurrecció i ascensió de Crist. • Estructura en tres parts i durada llarga (aprox. 140 minuts), concebuda com a oratori (sense escenografia) amb relat senzill de seguir. Interpretació i experiència • Interpretació completa, sense talls, amb orquestra, cor i quatre solistes. Dos cors i uns 75 cantants en total. • Subtítols projectats (català i anglès) per seguir el text senzill i repetitiu propi del gènere. Apunt melòman • Recoratòria del famós “Hallelujah” i recomanació de música barroca (Arcangelo Corelli) per a dates nadalenques. Arts visuals: Pintors de Cornellà L’exposició • Mostra col·lectiva al Castell de Cornellà amb més de 40 artistes (dues obres per cap); afluència notable i nivell general sòlid. • Diversitat d’estils (paisatge realista, nus, clàssic…), cura institucional i continuitat anual. Es preveu activitat a Sant Feliu al febrer. Joan Vidal Largués i el debat conceptual • Treball que apunta a una forta espiritualitat (no necessàriament misticisme), amb recerca d’allò interior i transcendent. • Distinció clau: misticisme com a corrent amb cànons; espiritualitat com a vivència personal que travessa l’obra. Literatura: “L’Esporneta i la seva missió” (conte de Nadal) L’autora i el to • Conte original d’una alumna escultora barcelonina, vinculada a la nissaga Baireda (Escola d’Olot). Escriptura tendra en català, amb lèxic sucós i registres clàssics. Argument i temes • L’“Esporneta”, una petita estrella de llum minsa, rep una missió: viatjar cap a la Terra. En el camí, dialoga amb la Lluna i el Sol, descobreix la seva pròpia llum i afronta el mal simbòlic sense por. "No tinguis por a les coses: la llum surt de tu mateixa" — li diu el Sol. • Missatge central: autoestima, vocació i sentit de propòsit. Culmina en una missió clarament nadalenca (l’estel del pessebre). • Edició encara artesanal; es valora cercar editorial per donar-li vida pública. Cinema It (2017) • Adaptació de Stephen King: el mal pren forma de pallasso a Derry i desperta cada 27 anys; la colla de “perdedors” s’hi enfronta. • Temes: bullying, traumes familiars, prejudicis d’adults projectats sobre els infants. Tò de terror amb moments gore. • Diferències d’època vs. novel·la, referències a la minisèrie dels 90 i repàs a altres adaptacions de King. La tomba de les cuques de llum (Ghibli) • Clàssic d’Isao Takahata: relat antibel·licista i colpidor de dos germans al Japó rural durant la Segona Guerra Mundial. • Duresa realista, bellesa visual i gran poder pedagògic per reflexionar sobre valors, empatia i sofriment civil en guerra. El pirata i la dama (1954) • Aventura romàntica d’època amb Arturo de Córdova i Joan Fontaine: “Robin Hood dels mars” i dama de rang. • Serveix per parlar de veure clàssics amb mirada crítica i reflexiva més que reactiva. The Irishman (2019) • Scorsese reuneix De Niro, Pacino i Pesci per retratar la màfia sindical i la figura de Jimmy Hoffa. • Ritme i flashbacks marca de la casa; de-aging convincent, direcció precisa i atmosfera seixantera impecable (música, vestuari, producció). • Temes: lleialtat, poder, doble vida i el pas del temps. Pesci, contingut i magnètic; Pacino, intens; De Niro, sobri i efectiu. The Boys (sèrie) • Sàtira ferotge: superherois corporativitzats com a marca i eina de negoci. Homelander encarna la psicopatia sense empatia. • Violenta i explícita; no apta per a sensibilitats fràgils, però molt incisiva amb la cultura de celebritat i el poder econòmic-mediàtic. Tancament • Desig de Bones Festes (Nadal, Cap d’Any i Reis) i retorn a la segona setmana de gener.