
Empanada Cultural del 7/6/2020 — Aplaudiments en pandèmia; Monster d’Urasawa; Bulgàkov: Diari d’un jove metge, la sèrie i Morfina
Editorial: aplaudiments, propaganda i sanitat pública Crítica als aplaudiments de les 20 h durant la COVID: entre solidaritat, desconnexió i possible propaganda. Denúncia de retallades, privatització i falta d’inversió: menys UCI que Europa, plantilles insuficients (especialment infermeria) i sous per sota de la mitjana. Rebuig a premis simbòlics (com el Premi Princesa d’Astúries a la Concordia) quan la resposta estructural no arriba. Referència a la plataforma Sanitarios Necesarios, estrès posttraumàtic al sector i el clam “Así no”. "...650.000 sanitaris que s'han deixat la pell i ara reben 7 cèntims i mig per la seva labor." Tema 1 — Manga/Anime: Monster (Naoki Urasawa) Per què ara Homenatge crític als sanitaris a través d’un relat sobre ètica mèdica, responsabilitat i culpa. Sinopsi (sense spoilers) El Dr. Kenzo Tenma, neurocirurgià japonès a Alemanya, tria salvar un nen ferit per bala abans que un alcalde influent. Anys després, aquell nen, Johan, esdevé (o inspira) el “monstre” que vertebra una trama de thriller mèdic, policíac i psicològic. Eix moral: la pregunta impossible — salvar-ho tot vs. evitar un mal major. Temes clau Doble identitat i bessons, responsabilitat, culpa i la idea del fals culpable (ecos hitchcockians). Marc històric: Alemanya pre i post Mur de Berlín, Guerra Freda, orfenats i experiments amb bessons. Format i on veure-ho Manga (1994) de Naoki Urasawa; anime (2004) de Madhouse, molt fidel (74 ep., ~20’), disponible en castellà i català (doblatges destacats). Intent d’adaptació live action per Guillermo del Toro (HBO) que no va prosperar. Tema 2 — Bulgàkov: entre la medicina i la literatura El doctor-escriptor Mikhail Bulgàkov (1891–1940): metge rural a la Rússia imperial/bolxevic, després escriptor i dramaturg. Fama pòstuma per El mestre i Margarida (influència en la cultura pop; p. ex. Rolling Stones, “Sympathy for the Devil”). El Diari d’un jove metge (relats, 1925–27) 9 relats sobre la pràctica rural a Smolensk (lloc fictici: Murievo), amb pocs mitjans i pacients que primer visiten curanderos (detall potent: “sucre” en un part complicat). Volum de feina abrasiu (milers de pacients/any) i procediments de tota mena (amputacions, traqueotomies, tifus…). Mirada humanista i reflexiva: salut, felicitat, condició humana, culpa i orgull professionals. "Los manuscritos no arden" — la literatura perdura. "La felicitat és com la salut: quan la tens, no la perceps; quan passen els anys, la recordes." Tema 3 — La sèrie A Young Doctor’s Notebook (Sky Arts) Concepte i repartiment Adaptació lliure i sàtira negra en 2 temporades (4×20’ cadascuna). Daniel Radcliffe (doctor jove) i Jon Hamm (doctor adult) dialoguen com a desdoblament moral/temporal del mateix personatge. Virtuts Dispositiu metanarratiu per jutjar decisions passades; humor negre, ritme àgil i gran registre còmic de Jon Hamm. Límits i crítiques Exagera la incompetència juvenil i centra massa el focus en l’addicció a la morfina (als relats és només un capítol, via l’alter ego Poliakov). Possible mirada classista/colonial sobre la Rússia rural; la sàtira pot diluir l’ètica i l’humanisme dels relats. Avanç — Morfina (2008), d’Alexei Balabanov Film rus inspirat en Bulgàkov (personatge Poliakov), to més cru i catastròfic que la sèrie. Balabanov s’enduu el material al seu terreny autoral (connexions amb la seva filmografia; es proposa aprofundir-hi en un pròxim programa). Recomanacions ràpides Veure l’anime de Monster (Madhouse) i, si es pot, llegir el manga d’Urasawa. Llegir els relats complets de Bulgàkov (no només “Morfina”). Mirar la sèrie A Young Doctor’s Notebook amb la clau de sàtira i comparar-la amb els textos.












