Tots els episodis · 2020

2033 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1537-1560 de 2033
  • Justa la Fusta del 6/3/2020 — Sant Just en directe: Notícies i premsa, Meteo i efemèrides, Participació infantil (La Xarxa 06), ràdio jove “Posem-li Veu” i tertúlia 8M amb dones esportistes - episode art
    Justa la Fusta
    3h

    Justa la Fusta del 6/3/2020 — Sant Just en directe: Notícies i premsa, Meteo i efemèrides, Participació infantil (La Xarxa 06), ràdio jove “Posem-li Veu” i tertúlia 8M amb dones esportistes

    Panorama general Programa magazín local de Sant Just amb una agenda molt completa anunciada a l’inici: notícies del municipi, repàs de portades, predicció meteorològica, efemèrides, participació infantil i adolescent (La Xarxa 06), secció de ràdio escolar amb els joves de 3r d’ESO (Posem-li Veu) i tertúlia especial 8M amb dones esportistes, vinculada a la campanya Tu Estàs Perdent. "No marxeu!" Tot i això, a la transcripció facilitada només hi consten: la locució d’obertura i agenda, un breu tall musical i un llarg bucle d’àudio amb la frase “Bona nit”. No es registren les seccions temàtiques anunciades. Temes anunciats (agenda del programa) • Notícies de Sant Just amb Limanol López • Repàs de portades de la premsa • Predicció meteorològica amb Casles Rius • Efemèrides i dies internacionals • Participació infantil i adolescent al poble (La Xarxa 06) • Joves de 3r d’ESO de l’Institut de Sant Just — secció “Posem-li Veu” • Tertúlia especial (12:00–13:00) amb dones esportistes de Sant Just per al Dia Internacional de la Dona (8 de març) i la campanya Tu Estàs Perdent Contingut realment present a la transcripció • Obertura i agenda (0–64 s): salutació, franges i temes previstos del dia. • Tema musical (68–74 s): entrada musical amb lletra en anglès abans d’iniciar continguts. • Bucle “Bona nit” (74 s fins al final): repetició constant de la frase “Bona nit”, indicant probable incidència tècnica o tall d’emissió sense els continguts promesos. Observacions i recomanacions • Els blocs de contingut anunciats (notícies, premsa, meteo, efemèrides, La Xarxa 06, Posem-li Veu i tertúlia 8M) no apareixen a la transcripció. • Si disposeu de l’àudio complet sense incidències, puc marcar timestamps precisos per a cada secció i ampliar el resum amb els punts clau reals.

  • Babilònia del 5/3/2020 — Babilònia cultural: Intus (fotografia), Beethoven 250, Hundid el Bismarck!, Uncut Gems i ludopatia, Lectura fàcil, cinema coreà, Bienvenido al barrio i Cleopatra - episode art
    Babilònia
    1h

    Babilònia del 5/3/2020 — Babilònia cultural: Intus (fotografia), Beethoven 250, Hundid el Bismarck!, Uncut Gems i ludopatia, Lectura fàcil, cinema coreà, Bienvenido al barrio i Cleopatra

    Panorama general del programa Un vespre molt complet i variat amb cultura visual, música clàssica i molt cinema. Destaquen la visita a l’exposició fotogràfica Intus, el Festival Beethoven dedicat als concerts per a piano, una ruta per clàssics i novetats de cinema (Hundid el Bismarck!, Uncut Gems, La llegenda de l’indomable, Un dia i Bienvenido al barrio), la lectura de la novel·la Lectura fàcil de Cristina Morales i el gran clàssic de Hollywood Cleopatra. "Ni amo, ni dios, ni marido, ni partido, ni de fútbol" — subtítol de Lectura fàcil Exposicions i fotografia Intus (Carles Serraíma) – Celler de Can Ginestà • Fotografies en blanc i negre d’una contundència expressiva: retrats que busquen la psicologia del gest i la mirada, amb elegància no “de disseny” sinó natural i propera. • Apartats de nus i la sèrie “Mirga”, que combina cos en moviment i aigua, capturant turbulències i textures amb gran precisió. • Sensació d’expressionisme i proximitat, cossos no idealitzats i una estètica sòbria que evita la propaganda. • Recomanació clara: no té desperdici per amants del retrat i l’estudi del moviment. Música clàssica Festival Beethoven (Auditori i Palau de la Música) • Commemoració del 250è aniversari del naixement de Beethoven amb el cicle complet dels concerts per a piano i orquestra. • Programa del cap de setmana: concert núm. 1 i núm. 5 (“Emperador”) el dissabte; altres dies amb repertoris diferents per cobrir els sis concerts. • Solista i director alhora: pianista veterà de renom internacional (mencionat com Rudolf “Baswinder”), tocant de memòria i dirigint des del teclat. • Orquestra d’uns 54 músics (predomini de corda; vents i timbals mínims) per una sonoritat equilibrada, de durada assequible (30–40 min per concert). • El núm. 1: influència de Mozart però amb empremta pròpia incipient. El núm. 5 (“Emperador”): vital i lluminós, ideal per escoltar-lo de fons i gaudir-ne. Cinema (Història i bèl·lic) Hundid el Bismarck! (Lewis Gilbert, 1960) • Revisió del acorassat Bismarck i el pols amb la Royal Navy. Contextualització del poder marítim britànic fins a la 2a GM i el gir estratègic cap als portaavions. • Moment clau: un torpede d’avió inutilitza el timó; el vaixell queda fent cercles i es converteix en “tiro al plat”. Final amb autoenfonsament per evitar l’“humiliació”. • El record de l’ordre (parafrasejada) de Churchill: > "Enfonseu aquest barco, costi el que costi". • Recs complementaris: Flyboys (aviació WWI) i Torpedo (vida interior d’un submarí; Clark Gable i Burt Lancaster). Cinema (Thriller i societat) Diamantes en Bruto – Uncut Gems (Germans Safdie) • Un film electritzant: càmera i muntatge nerviosos, banda sonora anacrònica/asincrònica que incomoda i potencia la tensió. • Adam Sandler, en registre seriós, encarna un joier ludòpata que encadena decisions temeràries (apostes de 6 xifres) amb mafiosos i família pel mig. • Temes: addicció al joc, aparença i descontrol. Final impactant (sense espòilers) que recompensa l’angoixa acumulada. Debat: ludopatia i regulació • Creix l’addicció al joc online entre joves: accés fàcil, bonificacions d’entrada i publicitat agressiva. • Sobre política pública: debat al voltant de limitar publicitat d’apostes, presència de cases d’apostes a barris (especialment en algunes comunitats) i la necessitat d’educació preventiva (tallers “Què t’hi jugues”). • Internet com a repte global: si no aposten aquí, poden fer-ho a plataformes externes. Cinema (Clàssic i humanisme) La llegenda de l’indomable – Cool Hand Luke (Stuart Rosenberg, 1967) • Paul Newman com a iconoclasta carismàtic que s’enfronta a l’autoritat del sistema penitenciari; retrat de domini, humiliació i resistència. • Mirada sobre la dinàmica del grup: l’ascens i la caiguda del mite, la decepció i la voluntat doblegada. • Apunts d’expressionisme visual (joc de llums i ombres). • Nota d’agenda: s’anuncia curs de “cinema expressionista, dadaista i surrealista” (dimecres, 17 h; abril–juny). Llibres Lectura fàcil (Cristina Morales) • Escriptora granadina (resident a Barcelona), Premi Herralde i d’altres. Prosa transgressora, irònica i políticament incorrecta. • Quatre dones amb diversos graus de discapacitat intel·lectual comparteixen pis tutelat a la Barcelona real (PAH, ateneus llibertaris, ocupacions). • Estructura híbrida i molt viva: fanzine, actes d’assemblea, declaracions judicials (inclosos intents d’esterilització forçosa), i una “novel·la en lectura fàcil” dins la novel·la. • Crítica punyent però divertida al neoliberalisme, les institucions i la correcció política. Cinema (Internacional i gènere) Un dia (cinema coreà; loop temporal) • Variació coreana del dia de la marmota: tres personatges (metge, conductor, sanitari) atrapats en bucles interconnectats arran d’un accident. • Ritme molt dinàmic, muntatge espectacular i algun toc gore a la coreana; proposta no còmoda però molt estimulant. Bienvenido al barrio (Mohamed Hamidi) • Comèdia francesa de xoc de classes i integració a la banlieue: una agència “pija” es veu obligada a traslladar-se i contratar talent local (50%). • Juga amb estereotips per desmuntar-los i entrega un feel-good previsible però amable i eficaç. Cinema (Clàssic de Hollywood) Cleopatra (Joseph L. Mankiewicz, 1963) • Elizabeth Taylor i Richard Burton en un fresc sobre poder, diplomàcia i seducció a l’Alexandria ptolemaica. • Recordatori històric: la dinastia dels Ptolemeus era d’origen grec; Cleopatra no respon al tòpic “exòtic” egipci. • La pel·lícula fascina pel pols de poder (Roma vs. Egipte) i l’arquitectura emocional de la reina. Introducció i notes finals Benvinguda i Carnestoltes • Obertura distesa amb salutacions i humor “Barri Sèsam”. Conversa sobre disfresses (pirates, Satisfyer, La casa de papel, coronavirus) i la rua local. Sumari del programa • Avanç ordenat dels continguts del vespre: exposició, Festival Beethoven, diversos blocs de cinema i la secció de llibres. Comiat • Cloenda musical (BSO) i agraïments, amb cita per al proper programa.

  • La Plaça Mireia del 5/3/2020 — PGM de Torre Blanca, Jornada Còmic i Salut, Alfonso Font i actualitat COVID-19: notícies i cultura des de Sant Just - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 50min

    La Plaça Mireia del 5/3/2020 — PGM de Torre Blanca, Jornada Còmic i Salut, Alfonso Font i actualitat COVID-19: notícies i cultura des de Sant Just

    Resum general Programa 618 amb una tarda molt completa: notícies locals de Sant Just (urbanisme i atur), agenda cultural (Rubri Folkum), una secció extensa de còmics amb focus en la Jornada de Còmic i Salut i el perfil d’Alfonso Font (i el seu pas pel Grup de la Floresta i les Selecciones Ilustradas), i un butlletí informatiu nacional amb l’actualització de COVID-19 i esport. Punts destacats • Urbanisme a Torre Blanca (PGM): aprovació inicial per reubicar construccions de l’espai natural cap a sòl urbà, concentrant-ho al nou barri de Torre Blanca; polèmica per la urgència i l’impacte del decret d’habitatge (quota de lloguer protegit fins al 40%). • Atur: Sant Just tanca febrer amb 453 persones aturades (−20 mensual; −21 interanual), en contrast amb la tendència a l’alça al Baix Llobregat i a Catalunya. • Cultura: arrenca el Rubri Folkum a Sant Boi (grup Riu amb format acústic de 360° i novetat de bateria). • Còmics i salut: presentació de la primera Jornada de Còmic i Salut a Sant Joan de Déu (20–21 de març), amb autors com Antonio Altarriba, Cristina Durán i Miguel Fuster, i taula sobre superherois i superació personal (amb Sergi Arinyo). • Alfonso Font: repàs a la seva trajectòria internacional (Warren, França), sèries com Clark i Kubrick, John Roner i Taxi, i la col·laboració col·lectiva a Delta 99 dins el mític Grup de la Floresta. • COVID-19: Catalunya suma 32 casos (un greu amb patologia prèvia) i focus a una residència de Madrid; impacte econòmic global a l’aviació segons l’IATA. "És un home de 50 anys, de Barcelona, està en una situació que qualifiquem com de greu, sense cap perill en absolut, però que, donat que té una patologia prèvia, s'ha de qualificar d'aquesta manera." — Joan Guix, Salut Pública Detall dels temes Notícies locals (Sant Just) • Aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) a Torre Blanca per desplegar el conveni urbanístic de la Vall de Sant Just i traslladar edificacions previstes a sòl urbà. • Crítiques de l’oposició per la urgència (informació insuficient) i per esquivar el nou decret d’habitatge (pujada del percentatge d’HPO de 30% a 40% en lloguer). • Atur: descens al municipi enfront d’augment comarcal i català. • Rubri Folkum: espectacle especial dels Riu (10 anys) amb espai sonor 360° i incorporació de bateria. Còmics Jornada de Còmic i Salut (Sant Joan de Déu) • Dates i format: 20–21 de març (activitats), inscripció 5 €, a l’Auditori del Centre Social del Parc de Sant Joan de Déu (Sant Boi). • Participants: Antonio Altarriba (Premi Nacional 2010; obres sobre memòria i salut mental com Yo, loco), Cristina Durán i Miguel Ángel Giner (La Grua Estudio; Premi Nacional 2019 per El día 3), Miguel Fuster (Miguel, 15 años en la calle), Héctor Carrasco, Montse Batalla, entre d’altres. • Eixos: còmic en primera persona, trauma, salut mental i superació personal (taula amb Sergi Arinyo, dibuixant Marvel/DC). Alfonso Font i el Grup de la Floresta • Alfonso Font (1946): autodidacte, de Barcelona, activa carrera internacional (Warren als EUA, revistes europees com Totem i 1984). Va crear parelles i herois com Clark i Kubrick, John Roner i l’heroïna Taxi. Continua en actiu (publicacions a Alemanya el 2018). • Grup de la Floresta: cooperativa creativa de finals dels 60 (Font, Carlos Jiménez, Luis García, Suso Peña, Ramon Torrents, Adolfo Usero) que van viure i treballar junts; producció col·laborativa a sèries com Delta 99 (guions de Víctor Mora), repartint per rols: figures femenines, masculines, fons i naus. • Context editorial: pas per les Selecciones Ilustradas i Warren Publishing (fora del Comics Code, amb més llibertat creativa) i treball amb guionistes francesos (p. ex. Charlier). • Nota: el perfil de Carlos Jiménez i la seva sèrie Paracuellos (memòria de la postguerra i l’auxili social) queda anunciat per a la propera entrega. Actualitat nacional (butlletí) • COVID-19 a Catalunya: 32 casos; un cas greu controlat amb comorbiditat. Madrid: 11 casos en una residència (10 usuaris i 1 auxiliar). • Impacte econòmic: l’IATA estima més de 100.000 M€ de pèrdues potencials al transport aeri de passatgers. • Drets i institucions: el Parlament demana tancar els CIE (CIE Zona Franca); debat sobre regressió de drets. • Penitenciari: aplicació de l’article 100.2 a Rull i Turull (sortides laborals 12 h/dia, dl–dv). • Cultura: preparatius dels Premis Enderrock (favorits: Oques Grasses; també Miki Núñez, Rosalía, duet Gin). • Esports: risc d’ajornament del Catalunya–Jamaica (30/3, Lleida); suspeses competicions europees d’hoquei patins (CERH); Uni Girona a porta tancada; variacions a l’encesa de la torxa olímpica; el Barça es planteja nou referèndum per l’Espai Barça. Altres • Intro amb estat del temps (tempesta breu i vent; incidències amb motos) i recordatori de Twitter/podcast del programa. • Teaser inicial d’un espai futur de xarxes socials sobre webinars amb Vanessa Montserrat (no inclòs en el tram analitzat).

  • Entrevistes de la Justa del 5/3/2020 — Clara Aguilar i “This Is Real Love”, COVID-19 amb sentit comú i humor d’ahir i d’avui: de “La Codorniz” al Tricicle - episode art
    Entrevistes de la Justa
    27'

    Entrevistes de la Justa del 5/3/2020 — Clara Aguilar i “This Is Real Love”, COVID-19 amb sentit comú i humor d’ahir i d’avui: de “La Codorniz” al Tricicle

    Resum de l’episodi Visió general • Entrevista a Clara Aguilar (col·lectiu BBAA) sobre la nominació de l’espectacle This Is Real Love als Premis de la Crítica i el seu enfoc de noves tendències. • Franja de publicitat institucional (012) i pausa musical amb dues peces. • Tertúlia d’actualitat: COVID-19 sense tremendisme, diferències culturals d’afecte, religions, i un bloc cultural d’humor que va de la revista “La Codorniz” al Tricicle, reivindicant el gag i el sentit de l’humor. Entrevista: Clara Aguilar (col·lectiu BBAA) i “This Is Real Love” Nominació i context • L’obra del col·lectiu BBAA, “This Is Real Love”, està nominada als Premis de la Crítica de Teatre (categoria noves tendències). • L’espectacle es va crear l’any passat, es va estrenar a la Sala Beckett amb molt bona acollida i va repescar programació al Terrat del Teatre Lliure per Nadal, també amb gran resposta de públic. • A més, a la mateixa categoria hi ha altres propostes impulsades per gent de Sant Just: “Excalibur” (Galapéine) i “Sweet Talk” (Les Impossibles). Per què “nova tendència”? • Proposta on el text no és hegemònic: pesa l’espai, l’espai sonor i el collage d’escenes. • L’obra reflecteix una lògica generacional de canvi i muntatge constant d’informació, aportant una mirada diferent a l’escena contemporània. “Noves maneres no, les nostres maneres… diferents a les habituals.” Funció de Clara i mètode del col·lectiu • El col·lectiu no funciona per rols rígids: les responsabilitats varien segons el muntatge. • En aquesta peça, la Clara assumeix la música i l’espai sonor. La creació s’articula de forma col·lectiva. Recepció del públic (Beckett vs. Lliure) • A la Beckett, un públic afí al context de la peça; al Lliure, espectadors més grans amb respostes molt riques. • Dispositiu d’entrada que trenca el gel i activa el tema amorós de l’obra: “Estàs amb algú? Si estàs amb algú, la relació és oberta o tancada?” • Les respostes (incloent persones vídues) van ser impressionants i van sumar capes al diàleg amb el públic. Properes passes • Viatge a Mid-Ju Valladolid (festival d’arts escèniques) per fer l’últim bolo de “Vivir, Vivi & Love”. • L’obra es tanca per coherència personal dels intèrprets (parella que ho ha deixat) i el col·lectiu es concentra en un nou espectacle: residència de creació i recerca de finançament en marxa. Publicitat i música 012 – Generalitat de Catalunya • Recordatori de recursos per a dones via l’Institut Català de les Dones: salut, assessorament afectiu/sexual, qüestions legals (custòdia, règim de visites, pensions), violència masclista, amb atenció psicològica i jurídica gratuïta. Pausa musical • Peça 1: cançó en castellà de to emotiu sobre ruptura i cura (“A ti te maldigo”). • Peça 2: tema pop en anglès sobre amor i música (“Symphony”). Tertúlia d’actualitat (dijous) COVID-19: definicions, calma i prevenció • Crida a fer cas als sanitaris i a rebaixar el tremendisme mediàtic. • Distinció entre epidèmia i pandèmia i context global del virus. • Recomanació de sentit comú i mesures bàsiques: rentar-se les mans i mantenir la calma amb sentit de l’humor. “Treuem el tremendisme… el sentit de l’humor hi ajuda.” Costums socials i afecte • Diferències culturals en salutacions i abraçades: Japó (més distància), Índia (abraçades més transcendentals) vs. Mediterrani (més efusiu). Religions i diversitat interna • Apunt sobre branques del budisme, corrents dins de l’Alcorà i confessions cristianes: pluralitat doctrinal i de pràctiques. Setmana de la Dona i humor gràfic • Agenda: presentació de la revista d’humor “L’Ardin — No vamos bien” al Palau de la Virreina (Centre de la Imatge). Humor atemporal i intel·ligent. Humor clàssic: “La Codorniz” i l’art del gag • Revisió de portades i acudits memorables de “La Codorniz”, els seus límits i tancaments puntuals, i el valor de l’humor de l’absurd. El Tricicle i la construcció del gag • El gag com a enginy i ofici. Reconeixement a la capacitat de crear i renovar gags a escena, mantenint-los vius i efectius. Humor com a antídot (xarxes i mems) • Àudios i bromes virals sobre falsos remeis (paròdies amb alcohol) i anècdotes quotidianes. • Defensa del sentit de l’humor com a eina per alleugerir i pensar millor en temps de crisi.

  • Justa la Fusta del 5/3/2020 — PGM de Torreblanca, portades marcades pel coronavirus, participació juvenil, Rubrifolkum i El Temps a Sant Just - episode art
    Justa la Fusta
    3h

    Justa la Fusta del 5/3/2020 — PGM de Torreblanca, portades marcades pel coronavirus, participació juvenil, Rubrifolkum i El Temps a Sant Just

    Resum general Programa magazine local amb focus a Sant Just Desvern. Els blocs principals inclouen: urbanisme a Torreblanca (modificació del Pla General Metropolità), crònica de premsa marcada pel coronavirus i el Superdimarts als EUA, participació infantil i juvenil, cultura (Rubrifolkum), efemèrides i Dia Mundial de l’Eficiència Energètica, i la predicció del temps. "Recordem: és aprovació inicial... encara s’ha de passar a aprovació provisional i definitiva." "És un entramat jurídic i administratiu difícil de comprendre." Temes principals Urbanisme a Torreblanca: modificació del PGM Aprovació inicial en un ple extraordinari de la modificació del Pla General Metropolità per l’àmbit de Torreblanca (zona propera a la Carretera Reial). Objectiu: desplegar el Conveni de la Vall de Sant Just (trasllat d’edificabilitat des de l’espai natural a sòl urbà), consolidant el nou barri de Torreblanca i facilitant la implantació d’un CUAP al Consell Comarcal. Paràmetres clau: 6.500 m² de sostre edificable a c. Rubió i Tudurí; 70% lliure, 20% HPO general, 10% HPO concertat; fins a 74 habitatges; cessió de terrenys de la plana de Can Biosca a l’Ajuntament. Mobilitat i entorn: requalificació de la Carretera Reial com a vial (no autopista) per protegir els edificis propers i millorar la connectivitat amb Sant Joan Despí. Controvèrsia: L’oposició critica la celeritat (per l’entrada imminent d’un decret llei d’habitatge que elevaria del 30% al 40% la quota de lloguer protegit) i la manca de participació veïnal. Veïnat del nou sector (Esmeralda) mostra malestar: un solar previst per equipaments passaria a habitatge, afectant alçades i vistes. Aspecte tècnic clau: debat sobre el caràcter discontinu del trasllat d’edificabilitat, que permet fragmentar l’aprofitament en diversos punts en lloc d’un trasllat continu. Participació: Espai de Participació Infantil i Juvenil Es busquen 3 infants (3r-6è de Primària) i 4 adolescents (1r-4t d’ESO) de Sant Just que estudiïn fora del municipi per garantir pluralitat. Termini fins al 19 de març; selecció interna pels membres de l’Espai; inscripcions en línia a santjust.cat o a equipaments municipals. Cultura: Rubrifolkum i 10 anys del grup Riu Inici del Rubrifolkum a Sant Boi, amb presència de Carles Belda, Holiday Club, etc. Riu celebra 10 anys amb concert especial (6 de març, 22 h): novetat d’afegir bateria i espai acústic 360º (so envoltant mitjançant múltiples canals i amplificació distribuïda). Repàs a les portades (castellà i català) Eix informatiu comú: coronavirus. Itàlia tanca escoles i universitats (fins al 15 de març; esports a porta tancada fins al 3 d’abril). Espanya: segona víctima mortal; guia de Treball per aturar activitat en cas de risc (crítiques de CEOE i UGT); hospitals de Madrid monitoritzen moviments de metges; OMS alerta d’escassetat de mascaretes. EUA: Joe Biden “ressuscita” al Superdimarts (guanya 10 de 14 estats), fre a la revolució de Sanders; Bloomberg se’n retira. Economia i dret: Suprem contra l’ús usurer de les targetes revolving. Altres: tensions a frontera Grècia-Turquia amb refugiats; a Catalunya, recerca de fàrmacs contra el coronavirus; política catalana (xocs JxCat-ERC); esport: crisi al Barça. Efemèrides i Dia Mundial de l’Eficiència Energètica Efemèrides destacades: Isabel II (1860) crea la meteorologia oficial a Espanya; Voyager 1 (1979) màxima aproximació a Júpiter; NASA (1998) anuncia gel als pols lunars; morts d’Hugo Chávez (2013) i altres; naixements de Pasolini i Felipe González. Dia Mundial de l’Eficiència Energètica (1998): Promou l’ús racional de l’energia i el paper de l’eficiència com a fre del canvi climàtic. Catalunya impulsa el Pacte Nacional per a la Transició Energètica: eficiència, renovables i autoconsum amb el ciutadà com a actor clau. El Temps (Carles) Matí càlid amb vent de ponent (rescalfa; fins a 19–20 °C), però canvi sobtat a la tarda: entrada de front fred i vents del nord-oest. Divendres–diumenge: ambient més fresc i normal per l’època (14–15 °C), vent notable (30–40 km/h); al sol s’estarà bé, a l’ombra caldrà abric. Butlletins i darrera hora Catalunya Ràdio: Port Olímpic: transformació cap a esports marítims, economia blava i restauració; pròrroga a restaurants. Tibet: denúncia de reducció de docència en tibetà (Human Rights Watch). Lleida: protocol pioner contra assetjament sexual a escoles de teatre. Esports: Ronaldinho retingut a Paraguai per passaport fals; agenda futbol/bàsquet. Butlletí local 11 h (Sant Just): Resum del PGM de Torreblanca i controvèrsies. Atur a Sant Just: 453 persones (millora vs gener i vs fa un any); al Baix Llobregat puja lleugerament. Recordatori del Rubrifolkum i del concert de Riu. Punts clau Urbanisme: aprovació inicial del PGM a Torreblanca per completar teixit residencial i facilitar el CUAP; debat per urgència i participació. Premsa: narrativa centrada en coronavirus (mesures a Itàlia i impacte a Espanya) i Superdimarts als EUA. Participació: reforç de la pluralitat en l’Espai Infantil i Juvenil amb places per alumnes escolaritzats fora del municipi. Cultura: Riu estrena format amb so 360º i bateria al Rubrifolkum. Medi ambient: èmfasi en eficiència energètica com a palanca de transició. Meteo: contrast tèrmic marcat entre dijous i divendres; cap de setmana fresquet i ventós.

  • 60 i més del 4/3/2020 — 8M, diables i patrimoni industrial: Clementina Arderiu, Terraprim i salut davant el canvi climàtic - episode art
    60 i més
    58'

    60 i més del 4/3/2020 — 8M, diables i patrimoni industrial: Clementina Arderiu, Terraprim i salut davant el canvi climàtic

    Panorama general Episodi coral de «Seixanta i més» amb un fil conductor clar: la mirada sobre les dones (8M) i la salut/benestar col·lectiu, combinada amb peces culturals i divulgatives: demonologia, memòria industrial de Barcelona, biografia de Clementina Arderiu, viatge pel Terraprim de l’Empordà, fitoteràpia (Grindelia) i canvi climàtic i salut. Temes destacats • 8M i corresponsabilitat: crida a la igualtat real i al reconeixement de les cures • Demonologia: repàs històric de la jerarquia de diables i els seus «pecats» associats • Barcelona fabril: de capital industrial a la necessitat de preservar el patrimoni • Agenda de Sant Just per al Dia Internacional de les Dones i activitats culturals • Clementina Arderiu: vida, obra i lectura d’un poema • Sarsuela: «El bateo», de Federico Chueca (gavota) • Fitoteràpia: Grindelia per a la tos productiva • Associació de la gent gran de Sant Just: activitats, coral i com fer-se soci/a • Viatge pel Terraprim: paisatge rural, pobles i essència del món pagès • Salut i clima: impacte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut pública Punts clau 8M i corresponsabilitat: es denuncia que la càrrega de les cures recau majoritàriament en les dones i es reivindica que a casa no es «col·labora», sinó que es comparteixen les tasques. «No es tracta de col·laborar; es tracta de compartir les tasques i les preocupacions diàries.» Demonologia: síntesi de tradicions cristianes i classificacions (Binsfeld/Michaelis) associant diables a pecats capitals i fins i tot a mesos de l’any (Lucifer, Satanàs, Belial, Leviatan, etc.). Barcelona, ciutat de fàbriques: record de la ciutat com a motor industrial (s. XVIII–XX), l’extens mosaic de tallers i naus, i el gir contemporani cap a la documentació i defensa del patrimoni industrial. Agenda 8M Sant Just: presentacions de llibres (Cent pioneres catalanes; Les noves amigues de la Maria), activitats familiars, poesia i vi, conferència sobre Joana Biarnés i conversa amb Bel Olid sobre feminisme i diversitat. Clementina Arderiu: poetessa clau de la tradició femenina catalana; obra expressiva i depurada, amb temes com l’amor, la maternitat i la feminitat; lectura del poema «Parla vexada». Fitoteràpia (Grindelia): les saponines ajuden a fluidificar la mucositat i tenen efectes antiinflamatoris; els terpens i polifenols aporten activitat antimicrobiana i antioxidant. L’EMA n’aprova l’ús tradicional per a tos de refredat i tos productiva. Associació de la gent gran (Sant Just): 262 socis/es, activitats culturals, coral Harmonia, quota anual 10 €, alta els dimarts al matí al Mil·lenari. Viatjant pel Terraprim de l’Empordà: itinerari per pobles com Vilert, Orfes, Galliners, Vilaür/Vila de Muls i Sant Esteve de Guialbes; calma rural, masies restaurades, essència preservada i paisatge ondulat entre camps i boscos. Canvi climàtic i salut: la contaminació de l’aire (partícules, NOx, COVs) empitjora asma, MPOC i al·lèrgies; a Espanya, més del 33% respira aire per sobre dels límits legals i provoca >33.000 morts prematures/any. Es reflexiona, amb ironia, sobre «embotellar aire pur» i els tractaments d’oxigen. Cites destacades «Tant se val: dona i home o home i dona; cadascú té el seu rol, igual d’important, i s’haurien de complementar.» «La lluita contra el canvi climàtic hauria de ser l’oportunitat més gran del nostre segle per salvaguardar la salut mundial.» Notes i termes clau Demonologia: classificacions històriques (Peter Binsfeld, Sebastián Michaelis) amb diables com Lucifer (orgull), Satanàs (ira), Belial (luxúria), Leviatan (enveja), Belfegor (desídia), Asmodeu (venjança/lascívia), Moloch (sacrificis). Fitoteràpia: saponines, terpens, polifenols de la Grindelia i aprovació EMA per a tos. Salut ambiental: partícules, NOx, COVs, asma, rinitis al·lèrgica, qualitat de l’aire i morts prematures.

  • Veus Parròquia del 4/3/2020 — La mort al judaisme: ritus funeraris i Xivà; comunitat, hebreu i litúrgia; política d’Israel; conversió i retorn xueta - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 4/3/2020 — La mort al judaisme: ritus funeraris i Xivà; comunitat, hebreu i litúrgia; política d’Israel; conversió i retorn xueta

    Tema i convidats Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) Convidats: Roser Parés i Enric Font, matrimoni santsjustenc de religió jueva, per parlar de mort i vida en el judaisme. "El més important és la vida... És una cultura de vida, no de mort." La mort en el judaisme Creences i preparació • Diversitat de creences: no hi ha una visió única; depèn de la corrent (ortodoxa, conservadora, reformista) i de la persona. • Vida després de la mort: molts hi creuen (p. ex. en la immortalitat de l’ànima), d’altres no. • Preparació espiritual: no existeix una extrema unció com en el cristianisme; es resa i es reflexiona sobre la transcendència. • Idea clau: “El que mor és el cos; l’ànima no mor mai.” Ritu funerari (Hevra Kadisha, senzillesa i respecte) • Simplicitat: enterrament sense música ni flors, amb màxim respecte pel cos com a “recipient de vida”. • Hevra Kadisha (Jevrà Kadishà): grup (d’homes o dones segons el difunt) que fa el rentat ritual i prepara el cos. • Rentat i llum: neteja amb molta aigua i espelma encesa per simbolitzar la llum per a l’ànima. • Amortalla: sudari blanc sense ornaments; no es “vesteix”. • Discreció: un cop preparat, no s’exposa el cos a la família ni al públic. Sepultura i temps • Enterrament ràpid: com més aviat millor; habitualment en 24 hores. • Taüt de fusta senzill, foradat perquè el cos “torni a la terra”. • A terra, no nínxols elevats: el taüt ha de tocar la terra; la incineració no és l’opció tradicional (tot i que alguns la practiquen). • Apartats jueus als cementiris (p. ex. Les Corts, Collserola) amb sepultures adients. Dol: Xivà i període posterior • Xivà (7 dies): la família directa roman a casa; veïns i amics porten menjar. • Senyals de dol: no afaitar-se, no perfums ni vanitats; antigament, esquinçar les vestidures. • Trenta dies (xeloixim): continua el dol (p. ex. homes sense afaitar-se, restriccions personals) abans de reprendre la vida ordinària. Vida comunitària i litúrgia Ofici, minyàn i participació • Rabí o hassan: si no hi ha rabí, un hassan condueix les pregàries i el cant. • Minyàn (10 persones jueves): llindar per resar la litúrgia completa i llegir la Torà. • Homes i dones al minyàn: depèn de la corrent: ortodoxia (només homes); conservadora i reformista (homes i dones). • Bar/Bat mitzvà: a 13 anys (noi) i 12 (noia); a partir d’aquí ja compten pel minyàn i poden pujar a llegir. • Calendari de lectura: la Torà es llegeix dilluns, dijous i dissabte (Xaharit), seguint la parashà setmanal. Llengua: hebreu litúrgic i llengua viva • Litúrgia en hebreu per garantir unitat global: vagis on vagis, la comunitat pot seguir el culte. • Diferència amb el llatí cristià: l’hebreu és (avui) llengua viva i pròpia del poble jueu. • Renaixement de l’hebreu: de llengua litúrgica a llengua nacional (moviment sionista, revitalització des del s. XIX i Estat d’Israel). • Context històric: presència de ídix (askenazita) i ladí/ladino (sefardita) fins a la recuperació moderna de l’hebreu. Religió i política a Israel • Sistema multipartidista (20–25 partits) i coalicions de 3–4 formacions. • Partits àrabs israelians amb representació (p. ex. 14 escons). • Likud sovint guanya i pacta amb ultraortodoxos; esment a Netanyahu i al paper de Gantz. • Cicle electoral recent: fins a tres eleccions en 11 mesos; dificultats per formar govern. • Matís: la “dreta/esquerra” israeliana no equival exactament a la d’Europa. Conversió i identitat Procés de conversió (testimoni de l’Enric) • Aproximació i estudis previs en comunitat (festivitats, kashrut, litúrgia, valors). • Beit Din: tribunal de 3 rabins amb examen oral sobre coneixements i motivacions. • Dimensió vivencial: no s’aprèn en un dia; cal estimar i sentir el judaisme. • Valoració personal: procés llarg i satisfactori. Retorn i arrels (testimoni de la Roser) • Origen xueta (Mallorca): identitat jueva històricament estigmatitzada i perseguida. • “Hem vençut la Inquisició”: recuperar la filiació jueva és viscut com un acte de reparació i dignitat. • Retorn (no conversió) per a qui ja és reconegut d’arrel jueva; orgull familiar i transmissió a la filla. Pausa i cloenda • Interludi musical: “Avidèrum” de Mozart. • Tancament: anuncis de reemissió i crèdits tècnics; avís del programa següent.

  • Entrevistes de la Plaça Mireia del 4/3/2020 — Antoni Jalong presenta “100 pioneres catalanes”: objectius, criteris de tria, memòria feminista i el paper dels homes aliats - episode art
    Entrevistes de la Plaça Mireia
    27'

    Entrevistes de la Plaça Mireia del 4/3/2020 — Antoni Jalong presenta “100 pioneres catalanes”: objectius, criteris de tria, memòria feminista i el paper dels homes aliats

    Resum general Entrevista a Ràdio d’Esvern amb Antoni Jalong, arran de la presentació del llibre “100 pioneres catalanes” (Vient Edicions). L’autor explica els objectius centrals de l’obra (autoestima, coneixement i reivindicació), els criteris de selecció (èpoques, territori i disciplines), i exemplifica pioneres en camps com la resistència passiva o el comerç just. Es debat la fragilitat dels avenços en àmbits STEM, la ruptura del moviment feminista el 1939 i la necessitat de complicitats masculines per trencar el sostre de formigó. El tram final inclou un butlletí informatiu de Catalunya Ràdio. Temes principals • Objectius del llibre: elevar l’autoestima col·lectiva, ampliar el coneixement i fer una reivindicació històrica • Criteris de tria: perspectiva cronològica, equilibri territorial i diversitat de professions (art, ciència, esport, activisme, etc.) • Què és ser “pionera”: ser la primera a fer una activitat o a obrir una institució a les dones (àmbit mundial, estatal o català) • Metodologia i documentació: recerca d’arxiu, atribucions, importància de la prova documental (especialment en història de l’art) • Impacte i obstacles: com les primeres canvien rumbs, i el cost personal (exili, presó) de trencar rols • Història del feminisme a Catalunya: impuls a finals del XIX i anys 20-30, reculada el 1939, i lenta recuperació als 80 • Aliances i 8M: paper dels homes com a aliats; necessitat de superar barreres horitzontals i verticals, i el sostre de formigó • Cultura popular: pioneres en castells i la Patum; valor de totes les conquestes, no sols l’“alta cultura” • Actualitat de les pioneres: de segles III-IV fins a figures contemporànies (Rosalia, Mireia Belmonte) • Butlletí de notícies: accident al Càucas i reforma legal sobre violència masclista Punts clau amb context Objectius en tres eixos • Autoestima col·lectiva: contrarestar el pessimisme i recordar que «la història no ha estat mai fàcil» i que elles ho van tenir més difícil. • Coneixement: visibilitzar dones silenciades perquè la història l’han escrit majoritàriament homes vencedors. • Reivindicació: fonamentar les demandes actuals coneixent precedents i repetir encerts més que errors. Criteris de tria i representativitat • Temps: de segle III-IV al XXI, amb pes al XIX-XX. • Territori: 18 comarques representades per evitar el biaix barceloní. • Disciplines: 16 activistes socials/polítiques, 15 d’esport, 11 artistes, 11 de ciència/tecnologia, etc. Ex.: presentació a càrrec de l’Alicia Casals, catedràtica de robòtica. • Observació clau: l’accés de dones a enginyeria/arquitectura és molt recent (anys 60), i la primera doctora en medicina (1882). Les conquestes recents són fràgils. Metodologia i documentació • Treball extens d’arxiu i biblioteques; el repte no és només l’atribució, sinó la prova documental de l’autoria. • En arts, la primera pintora catalana amb obra documentada no apareix fins al segle XVII. Definició de “pionera” i memòria • “Pioner” com a qui va per davant, obrint camí en exploracions i progrés. • Rescat de figures oblidades per causes polítiques, socials i culturals; trencar estereotips i donar valor a la cultura popular (castells, Patum). Impacte i obstacles • Les primeres en feminisme, política o economia modifiquen trajectòries històriques. • Cost personal: exili o presó per fer “el que no tocava”. Feminisme a Catalunya: continuïtats i ruptures • Impuls a finals del XIX i durant els anys 20-30 (Lliga, ERC). • Ruptura el 1939: reculada de drets i dependència legal fins finals dels 60/70. • Recuperació lenta als 80; avui encara hi ha llargues llistes d’institucions on mai no hi ha hagut dones al capdavant. Aliances i 8M • L’autor defensa sumar aliats homes; a voltes hi ha reticències, però cal trencar barreres i col·laborar. • Per l’8 de març, proposa lectura i coneixement; el llibre és “sobretot pels homes” per entendre dificultats i corresponsabilitat. Cites destacades "La qüestió que ho fa avançar tot és: i per què no? Per què jo no puc ser metgessa, enginyera, o crear una entitat feminista?" "Les conquestes recents tenen tendència a ser fràgils." Persones i referències esmentades • Antoni Jalong (autor) • Donça de Bellera (pionera de resistència passiva, s. XV) • Dolors Montserdà (precursora del comerç just, finals s. XIX) • Alicia Casals (catedràtica de robòtica) • Mireia Belmonte, Rosalia (pioneres contemporànies) • Narcís Montoriol (centenari ignorat, dèficit de memòria històrica) • Cultura popular: castells, Patum de Berga (primera cap de colla) Conclusions clau • La història de Catalunya compta amb pioneres en tots els camps i èpoques. • El llibre vol elevar l’autoestima, omplir buits de memòria i reivindicar precedents. • Persistixen barreres estructurals (especialment en STEM) i deures pendents en institucions. • El feminisme necessita aliances: conèixer, reconèixer i actuar plegats. Notícies finals (butlletí) • Accident al Càucas (Geòrgia): tres catalans morts; dues víctimes, bombers de la Generalitat (parcs de Sort i el Pont de Suert). • El Parlament vol incloure la violència institucional i digital com a formes de violència masclista en la llei; tramitació a reprendre en la propera legislatura.

  • La Plaça Mireia del 4/3/2020 — 100 catalanes pioneres, PGM de Torre Blanca i segell d’igualtat: entrevista amb Antoni Jalong i actualitat local i nacional - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 51min

    La Plaça Mireia del 4/3/2020 — 100 catalanes pioneres, PGM de Torre Blanca i segell d’igualtat: entrevista amb Antoni Jalong i actualitat local i nacional

    Resum general Programa de tarda amb obertura musical i agenda, repàs d’actualitat local, una entrevista central amb l’autor Antoni Jalong sobre el llibre «100 catalanes pioneres», i butlletins informatius nacionals. La segona hora és principalment musical amb recordatoris d’agenda cultural. Temes principals Urbanisme i municipi (Sant Just Desvern) Modificació del Pla General Metropolità (PGM) per completar el barri de Torre Blanca i desplegar el conveni urbanístic de la Vall de Sant Just. Percentatges d’edificabilitat i habitatge protegit; connexions de mobilitat i integració urbana. Reconeixement internacional d’igualtat: segell SGCity 50-50 (For Gender Seal). Xerrada de famílies sobre els límits educatius a la infància (AFAs i Helena Martínez). Entrevista: 100 catalanes pioneres (Antoni Jalong) Objectius del llibre: autoestima col·lectiva, coneixement i reivindicació de la contribució històrica de les dones. Abast transversal: segles III–XXI, 18 comarques, i molts camps (política, esport, arts, ciència i tecnologia). Dificultats històriques i documentals; exemples de pioneres i trencament d’estereotips (p. ex., primera cap de colla de la Patum). Història del feminisme a Catalunya: impuls fins als anys 30 i reculada a partir de 1939; fragilitat de conquestes recents. Crida a la complicitat masculina com a aliats i a fer un pas al costat quan calgui. Butlletí nacional (Catalunya Ràdio) El Parlament amplia el concepte de violència masclista (inclou violència institucional i digital). Nova llei per reduir el malbaratament alimentari (obligació de «doggy bag» amb envasos reciclables). Investigació suïssa a Joan Carles I per una donació de 100 M$ (enllaços amb l’AVE a la Meca). Política a Alemanya (Turingia): reelecció de Bodo Ramelow. Cultura i festivals: la Generalitat demana més dones, talent emergent i català als cartells. Esports: mesures COVID per a competicions i agenda esportiva. Detall de continguts Urbanisme i serveis a Torre Blanca • Modificació del PGM per permetre edificar 6.500 m² de sostre al c. Rubió i Tudurí (àmbit discontinu incloent la plana de Can Biosca, que passarà a ser de l’Ajuntament). • Distribució: 70% sostre lliure, 20% HPO règim general, 10% HPO concertat (fins a 74 habitatges). • Objectiu: completar teixit residencial, integrar mobilitat i connectar amb Sant Joan Despí, evitant la desconnexió urbana. • Context: futur CUAP al Consell Comarcal (sota els «edificis dels Miralls»). Igualtat de gènere municipal • Segell internacional SGCity 50-50 (For Gender Seal): - Avalua i revisa (cada 2 anys) la integració de la perspectiva de gènere a l’administració i a les polítiques públiques. - Fites: millora competències, capacitats tècniques i polítiques, correcció de pràctiques discriminatòries i relacions de poder injustes. Educació familiar: límits a la infància • Xerrada conjunta de les AFA de Montseny, Montserrat i Canigó amb la mestra i psicopedagoga Helena Martínez. • Idea clau: l’amor i la por al patiment dels infants poden difuminar els límits; cal equilibrar estima, autonomia i límits. • Enfoc empàtic: la ponent parla com a mare per obrir diàleg sense judicis. Entrevista a Antoni Jalong — «100 catalanes pioneres» Objectius del llibre • Autoestima col·lectiva: recordar que «la història mai no ha estat fàcil» i que moltes dones van obrir camins més difícils. • Coneixement: recuperar biografies silenciades per relats hegemònics escrits per homes vencedors. • Reivindicació: posar en context que idees actuals (p. ex., resistència passiva, comerç just) ja tenen antecedents locals. «La història normalment l’han escrit homes i homes que han guanyat.» Abast i criteris • Temporal: segles III/IV fins al XXI. • Territorial: 18 comarques representades, no només Barcelona. • Disciplines: activisme polític i social, esport, arts, ciència i tecnologia (trencant l’estereotip d’àmbits «femenins»). • Exemples: primera castellera i primera cap de colla de la Patum; figures com Mireia Belmonte o Rosalía. Dificultats i mètode • Recerca d’arxiu i biblioteques; problemes d’atribució i documentació (p. ex., primera pintora amb obra documentada, segle XVII). • Cistell de cireres: una biografia porta a l’altra (xarxes de referències entre pioneres). Bretxes i fragilitat de conquestes • Primera doctora en medicina: 1882; primeres enginyeres/arquitectes: anys 60; àmbit STEM amb avenços recents i fràgils. • Dues pàgines d’institucions on mai hi ha hagut dones al capdavant: camí pendent. Feminisme a Catalunya: continuïtats i aturades • Impuls finals XIX–anys 30 (Lliga, ERC) i reculada el 1939; dependència legal de les dones fins als anys 60–70. • Reprensió lenta dels 80 ençà. Aliances i recepció • Necessitat d’aliances masculines; el llibre també interpel·la els homes per fer un pas al costat quan calgui i no ser un destorb. «A totes les conquestes has de buscar aliats.» Butlletí nacional — Catalunya Ràdio • Violència masclista: s’hi inclou la violència institucional (per acció o omissió de protecció) i la digital. • Llei de malbaratament: incentius al producte a granel/caducitat propera; doggy bag gratuït amb envasos reciclables; multes fins a 150.000 €. • Suïssa investiga Joan Carles I per 100 M$ vinculats a l’AVE a la Meca (moviments de comptes i transferència a Corinna Larsen). • Alemanya (Turingia): relegeixen Bodo Ramelow; crítica a AfD. • Cultura: subvencions que premiaran més dones, talent emergent i més català als festivals. • Esports: mesures COVID (partits a porta tancada segons risc), agenda Barça/Joventut i Copa. Cites destacades «La història no ha estat mai fàcil i aquestes dones ho han tingut més difícil que nosaltres.» «Quan algú fa el que no toca, encara que tingui raó, pot acabar a la presó o a l’exili.» Notes d’agenda Presentació del llibre «100 catalanes pioneres» amb Antoni Jalong i conducció d’Alicia Casals a Cal Llibreter (avui, 19:30). Ple extraordinari (PGM Torre Blanca): 18:30, Ajuntament de Sant Just (i YouTube del consistori). Presentació del PAM (Pla d’Acció Municipal): 19:30, amb seguiment en línia. Xerrada AFAs “Els límits dels i les infants”: demà, 20:00, Sala 50 de l’Ateneu. Paraules clau i conceptes PGM, PAM, PIM, CUAP, SGCity 50-50, For Gender Seal, violència institucional, malbaratament alimentari, comerç just, resistència passiva.

  • Entrevistes de la Justa del 4/3/2020 — Posar límits als fills i post-Clàssic del Barça: empatia, constància i anàlisi del joc - episode art
    Entrevistes de la Justa
    26'

    Entrevistes de la Justa del 4/3/2020 — Posar límits als fills i post-Clàssic del Barça: empatia, constància i anàlisi del joc

    Visió general Programa magazín matinal de Ràdio d’Esvern amb dues parts destacades: • Entrevista a l’Helena Martínez (mestra i psicopedagoga) sobre la dificultat de posar límits als fills i com fer-ho amb empatia, constància i coherència. • Tertúlia esportiva centrada en el post-Clàssic Real Madrid–Barça, amb debat sobre el rol de Messi, l’absència de Suárez, el rendiment de Griezmann i desajustos defensius. 1) Entrevista: límits, autonomia i felicitat (Helena Martínez) Per què diem “sí” quan voldríem dir “no” • Amor i vincle emocional: el patiment del fill (plor, ràbia) desarma els pares. • Comparacions i context: "els altres sí que ho fan"; és més difícil posar límits al supermercat que a casa. • Cansament i dies complicats: la fatiga afavoreix cedir "només avui". "No hi ha cap nen a qui li agradi que li posin límits... i això ens dol i acabem cedint." Per què els límits són necessaris • La felicitat del nen es basa en un "taburet de tres potes": - Estimar (mostrar afecte i confiança) - Fomentar l’autonomia (responsabilitat i autogestió) - Posar límits • Sense límits, a la llarga, no hi ha benestar ni referents clars. "La tercera pota és els límits... si no els posem, a la llarga no seran nens feliços." Com posar límits: eines i tàctiques • Argumentar el perquè: - No és un "no perquè no"; cal un motiu entenedor (salut, hàbits, economia...). - Explicar-ho almenys una vegada i confirmar que el nen ho ha entès. • Empatia + fermesa: validar l’emoció del nen ("entenc que estiguis enfadat") mentre es manté el límit. • Constància: coherència en el temps i mismessage entre adults; a l’escola funciona perquè les normes no canvien. • Conseqüències prèvies i conegudes (no càstigs improvisats): - Pactar abans què passa si no es compleix. - Passar la responsabilitat al nen: - "Si reculls, jugaràs; si no, avui no jugaràs". "No és un no perquè un no... ha d’haver-hi un argument." Diferències entre criatures i rol adult • Personalitat: alguns nens necessiten sentir la norma 1 vegada; d’altres, 10. • Marc adult: els límits els posen els adults, no els nens. • Paciència i mirada no personal: el nen no ataca el pare/mare; intenta saltar el límit. Això permet respondre amb més calma. Escola vs. casa i rol professional • A l’escola, les regles són sempre iguals i donen seguretat; a casa, sovint es relaxen. • L’Helena acompanya famílies en límits i autonomia; l’objectiu de la xerrada és donar seguretat als pares més que no pas "descobrir" coses noves. "No vinc com a experta, sinó com a mare... per empatitzar i donar eines." 2) Tertúlia esportiva: anàlisi del Clàssic (Real Madrid–Barça) Punts clau del debat • Messi i l’absència de Suárez: Messi baixa a rebre perquè a dalt no li arriba res; ja no pot fer les galopades de fa 10 anys i queda massa sol. • Griezmann: per sota del que s’esperava (poca incidència en gol i dubtós rendiment defensiu). • Gol de Vinícius: Semedo l’havia controlat bona part del partit; la jugada del gol arriba per desajustos i el xut entra desviat per Piqué. • Marcelo vs Messi: es destaca una acció on Marcelo el supera en cursa, símbol de fatiga i poca lucidesa del Barça. • Plantejament de Setién: Vidal de fals punta per pressionar; molt domini de pilota a la 1a part, però poca profunditat i eficàcia. "Posar el Vidal en punta... li va sortir una mica xurro perquè amb control de pilota faltava qualitat a dalt." Conclusions ràpides • El Barça va tenir la pilota però va fallar en qualitat ofensiva i transicions defensives. • L’absència de Suárez i el rol de Messi més endarrerit deixen l’equip sense dents a l’àrea. • Detalls defensius (cobertures, posicions dins l’àrea) van penalitzar en el marcador.

  • Justa la Fusta del 4/3/2020 — Modificació del PGM a Torreblanca, 8-M a Sant Just i presentació de «Cent pioneres catalanes» - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 4/3/2020 — Modificació del PGM a Torreblanca, 8-M a Sant Just i presentació de «Cent pioneres catalanes»

    Resum general En aquesta primera hora informativa, la conversa entre la presentadora Núria i el redactor Imanol se centra en tres blocs clau: Urbanisme a Torreblanca: avui a les 18:30 hi ha un ple extraordinari per aprovar inicialment la modificació del Pla General Metropolità (PGM) a la zona de Torreblanca, prop de la Carretera Reial. La mesura permet continuar desplegant el conveni urbanístic de la vall de Sant Just, traslladant edificacions previstes en espais naturals cap a sòl urbà i completant el nou barri de Torreblanca. 8-M a Sant Just: sota el lema «Volem lliures», el municipi proposa un mes d’activitats. Es destaca el sopar-ball de les dones (6 de març, 21:00, Hotel City Park, 25€) i s’alerta d’un canvi d’horari per a la trobada local prèvia a la manifestació de Barcelona: la quedada és a les 16:00 (Tram Rambla) per arribar a la convocatòria de les 17:00 a BCN. Cultura a Cal Llibreter: presentació del llibre «Cent pioneres catalanes» d’Antoni Jalong, conduïda per Alicia Casals (pionera en robòtica), amb biografies de figures com Mireia Belmonte, Muriel Casals o Carme Ruscalleda. "No es pot estar a dos llocs al mateix temps" — recordatori pràctic que justifica avançar l’hora de la trobada local abans de la manifestació del 8-M a Barcelona. Temes principals 1) Urbanisme: modificació del PGM a Torreblanca • Ple extraordinari avui a les 18:30 (Sala de Plens) i emissió en directe via YouTube del consistori. • Objectiu: continuar el desplegament del conveni de la vall, evitant construir en espais naturals i concentrant habitatge a sòl urbà. • Àmbit: zona de Torreblanca (c. Rubió i Todorí) i terrenys de la plana de Can Biosca (passen a titularitat municipal). • Dades clau: 6.500 m² de sostre edificable; fins a 74 habitatges amb distribució 70% lliure / 20% HPO (general) / 10% concertat. • Mobilitat i equipaments: integració del nou espai amb Sant Just i Sant Joan Despí; previsió del nou CUAP a l’àmbit del Consell Comarcal del Baix Llobregat; reducció de la reserva viària a la Carretera Reial per facilitar-ho. • Context: continuïtat d’aprovacions iniciades (inicial al gener de 2019). Esment a qüestions administratives pendents (recurs del conseller Damià Calvet) en l’altra banda de l’àmbit i transformació d’antics fronts industrials (Frigicoll i Ceros/Cerros Vergara). 2) 8-M: programa municipal i participació • Lema: «Volem lliures». Un mes d’activitats coordinades per la Regidoria de Polítiques de Gènere amb entitats locals. • Propostes: presentacions de llibres, tallers, masterclass de ball i jornades feministes (amb experiències com «natura en femení»). • Activitat destacada: Sopar-ball de les dones (6 de març, 21:00, Hotel City Park, preu 25 €). • Participació juvenil: es comenta la dificultat d’atraure noies joves al sopar i el possible factor econòmic com a barrera; bones experiències amb formats més populars i informals. • Manifestació 8-M a Barcelona: convocatòria a BCN a les 17:00; la trobada a Sant Just s’avança a les 16:00 (Tram Rambla) per arribar a temps. "Volem lliures" — lema del cicle d’activitats del 8-M a Sant Just. 3) Cultura: «Cent pioneres catalanes» a Cal Llibreter • Avui, 19:30, a Cal Llibreter: presentació del llibre d’Antoni Jalong, conduïda per Alicia Casals (pionera en robòtica). • Contingut: biografies de dones catalanes que han assolit fites en camps diversos i que sovint no han estat prou reconegudes. • Exemples: Mireia Belmonte, Muriel Casals, Carme Ruscalleda (entre d’altres al llarg del segle XX i fins avui). Altres apunts i context Continuïtat institucional i agenda • Es comenta la tendència recent a agrupar sessions (plens extraordinaris i altres òrgans) en franges consecutives; avui també hi ha la presentació del PAM a les 19:30 (una hora després del ple). • El programa havia avançat continguts d’altres franges (tertúlia esportiva, agenda cultural amb Albert Macià de l’Ateneu, vins amb Astrid Goldstein i psicologia clínica amb Marta Tenem), però aquests comencen més tard al magazín.

  • M de Música del 3/3/2020 - episode art
    M de Música

    M de Música del 3/3/2020

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.