Tots els episodis · 2020

2033 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1489-1512 de 2033
  • Entrevistes de la Justa del 12/3/2020 — COVID-19 a Sant Just Desvern: Pla d’Emergència, tancament d’equipaments, escoles i esport, i protocols si tens símptomes - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 12/3/2020 — COVID-19 a Sant Just Desvern: Pla d’Emergència, tancament d’equipaments, escoles i esport, i protocols si tens símptomes

    Context i participants • Entrevista amb Josep Perpinyà (alcalde) i Gina Pol (regidora de Salut) sobre l’estat del COVID-19 a Sant Just. "L’objectiu principal és no col·lapsar el sistema sanitari." Pla d’Emergència i coordinació • S’ha activat el Pla d’Emergència Municipal seguint les directrius de la Generalitat. • Coordinació constant amb l’ambulatori (Dr. Jesús Moniesa), l’Hospital Moisès Broggi i el Consorci Sanitari Integral. • A data de l’entrevista, cap cas confirmat a Sant Just. Mesures municipals (15 dies) • Suspensió d’activitats de més de 100 persones. • Anul·lació d’activitats municipals i tancament d’equipaments per 15 dies: Centre Social del Mil·lenari, Can Ginestar, Joan Maragall, La Vagoneta, Casal de Joves i locals d’associacions veïnals. • Seguiment d’activitats privades amb alta concentració per estar-ne informats. Comitè d’emergència i farmàcies • Comitè amb policia, salut, serveis socials, equipaments, via pública i residus. • Implicació de farmàcies per detectar mancances de subministrament i informar la ciutadania. Fase de màxima contenció: què demana l’Ajuntament • Catalunya està en fase de màxima contenció. • L’Ajuntament aprofitarà els tancaments per a neteja i desinfecció profundes. • Crida a evitar aglomeracions i a reduir la vida social innecessària (bars, restaurants, trobades). "Evitem les concentracions; afluixem el ritme." Proveïment i rumors • Es demana prudència davant les compres del pànic (paper higiènic, llegums, etc.). • Rebuig als rumors: decisions basades només en autoritats sanitàries. Escoles i extraescolars • En el moment de l’entrevista, escoles obertes a Sant Just; extraescolars anul·lades (evitar barreja d’infants de centres diferents). • Un eventual tancament general d’escoles seria decisió de la Generalitat o per casos concrets amb protocol. Esport i altres equipaments • Camp de futbol, tancat. • Al Complex de la Bonaigua, anàlisi d’activitat de socis/es i competicions (p. ex., hockey possiblement a porta tancada). • Seguiment d’espais amb concentració com el tanatori. Sanitat: CAP i Hospital Broggi • El CAP prioritza patologies respiratòries. • L’Hospital Moisès Broggi manté operacions oncologia i casos greus i ajorna les no urgents per preservar recursos. Si tens símptomes: què fer • Truca al 061 i explica els símptomes; si cal, prova a domicili. • No anar directament ni al Broggi ni a l’ambulatori. • Si és positiu, Salut indicarà mesures i avisos de contactes. "Truquem al 061... no anem corrents al Brogi ni a l’ambulatori." Residències i atenció domiciliària • Restringides les visites a les residències (Itàlia i Les Monges): com a molt una persona i només si és imprescindible. • Treballadores d’atenció domiciliària equipades amb mascareta i guants. Missatge final • Apel·lació a la prudència, responsabilitat individual i confiança en la sanitat pública. • Objectiu: minimitzar contagis i evitar el col·lapse. Postprograma: comentaris finals • Reflexions sobre la serietat de la propagació, comparacions històriques (grip espanyola) i el paper dels interessos i la percepció social.

  • Justa la Fusta del 12/3/2020 — Sant Just davant la COVID-19: Pla d’emergència, repàs de premsa, tertúlia ciutadana i teatre (“Èxit” al Gaudí) - episode art
    Justa la Fusta
    2h 58min

    Justa la Fusta del 12/3/2020 — Sant Just davant la COVID-19: Pla d’emergència, repàs de premsa, tertúlia ciutadana i teatre (“Èxit” al Gaudí)

    Panorama general Programa “Just a la Fusta” (Ràdio Desvern) del dijous 12 de març de 2020. L’edició gira al voltant de la crisi del coronavirus amb focus local a Sant Just Desvern, el context nacional/internacional, una entrevista institucional, una tertúlia ciutadana i l’impacte en el sector cultural. En essencial • Sant Just activa el seu Pla d’Emergència Municipal per la COVID-19 i aplica mesures preventives. • La premsa del dia i els butlletins informatius confirmen l’escenari de pandèmia (OMS), tancaments a Itàlia, i suspensions esportives generalitzades. • Entrevista amb l’alcalde, Josep Perpinyà, i la regidora de Salut, Gina Pol: línies mestres de gestió local i crida a la responsabilitat. • Tertúlia jove: mirada crítica al pànic, defensa de la sanitat pública i apel·lació al sentit comú. • Teatre: tancaments/aforaments limitats i entrevista a Mingo Ràfols sobre l’obra “Èxit” (Teatre Gaudí). “Hem d’intentar… no col·lapsar el sistema sanitari.” — Alcalde Josep Perpinyà Temes principals 1) Actualitat local de Sant Just i mesures COVID-19 Punts clau • Activat el Pla d’Emergència Municipal amb un comitè de crisi (alcalde, CAP, serveis municipals). • Mesures preventives: - Suspensió d’activitats amb més de 100 persones. - Aturada d’extraescolars i activitats adreçades a gent gran (tancament dels centres social del Mil·lenari i cívic Salvador Espriu). - Seguiment de residències i esports a porta tancada. • Recomanacions de salut: higiene de mans, etiqueta respiratòria i, si hi ha símptomes i risc d’exposició, trucar al 061 Salut Respon. • Nota de context local: no hi ha cap cas confirmat a Sant Just en el moment de l’emissió. 2) Repàs de premsa i panorama nacional/internacional El més rellevant • L’OMS declara la pandèmia. • Itàlia decreta el tancament de comerços no essencials; EUA veta vols des d’Europa. • Espanya: previsió de 2–5 mesos de crisi segons diverses fonts; previsió de col·lapse sanitari si no s’aplana la corba. • Mesures econòmiques a Catalunya: línia de crèdit de 1.000 M€, foment del teletreball, ajornament de la taxa turística i 061 gratuït. • Esports: suspeses Eurolliga, NBA i, posteriorment, La Lliga. • Mobilitat (AMB): la ZBE permanent redueix 36.000 vehicles contaminants; sancions previstes a l’abril. 3) Entrevista institucional (Alcalde i Regidora de Salut) Missatges clau • Prioritat dual: protegir la ciutadania i evitar el col·lapse sanitari. • Equipaments: tancaments selectius i reforç de neteja/desinfecció. • Residències: limitar visites i preservar col·lectius de risc. • Escolar: a l’espera d’indicacions de Generalitat; extraescolars suspeses. • Esports: instal·lacions municipals tancades i competicions, a porta tancada o suspeses segons federacions. • Crida a no fer compra del pànic i a seguir canals oficials (evitar rumors). 4) Tertúlia jove (mirada social i cívica) Idees destacades • Evitar l’histerisme i actuar amb prudència i responsabilitat. • Reivindicació de la sanitat pública davant les limitacions de la privada en crisi sistèmiques. • Crítica de la rumorologia i de la desinformació; apel·lació a fonts fiables. • Debat sobre consum i “compra del pànic” (paper higiènic, aliments), i sobre vida comunitària (missa, actes socials) amb mesures de distanciament. 5) Efemèrides i dies internacionals • Repàs d’esdeveniments històrics (p. ex. canonització d’Ignasi de Loyola, independència de Maurici, Fukushima). • Dies mundials: - Dia Mundial del Ronyó (prevenció, 10% de prevalença mundial). - Dia Mundial del Glaucoma (2a causa de ceguesa, 60M de persones). 6) Predicció meteorològica (Carles Rius) Claus del temps • Arribada d’un front fred (divendres), amb poques precipitacions al litoral (fins a 1 l/m²). • Descens tèrmic pronunciat a l’interior; al litoral, màximes al voltant de 15–16 ºC. • Possibilitat de DANA a inicis de setmana, amb afectació més intensa cap al sud del litoral mediterrani. 7) Cultura i teatre: impacte i agenda Impacte COVID-19 • Grans equipaments (TNC, Liceu, Victòria…) tanquen o redueixen aforament (fórmula del 33% de butaques). • Festival de Titelles posposat a l’octubre. Entrevista — “Èxit” (Teatre Gaudí) • Amb Mingo Ràfols: comèdia de situació sobre una cap de RRHH que ha d’acomiadar una de dues persones. • Temes: competitivitat, màscares socials i condició humana (riure que fa pensar). • Context de la precarietat escènica i rumors de tancament d’algunes sales històriques. “Només en pot quedar un” — sobre el dilema central de l’obra Altres recomanacions • “Pecats imperdonables” (Teatre Borràs) — comèdia interactiva amb suspens. • “La nostra parcel·la” (Espai Lliure) — amb Judit Farrés i Marta Marco. • “Micròfon de la mort” (Sala Beckett) — lectura de textos dins el cicle Memento mori. • “Ocaña, reina de les Rambles” — peça musical amb Joan Vázquez. Conclusions • Coordinació institucional i pedagogia a escala local per reduir contagis i protegir els serveis sanitaris. • Informació veraç i comportaments responsables per evitar el pànic. • El sector cultural resisteix amb formats ajustats i noves estratègies d’aforament, mantenint oferta de qualitat malgrat la conjuntura.

  • 60 i més del 11/3/2020 — 8M i paritat; agenda de Sant Just; cuina amb card; personatges de Barcelona i història de la xocolata; Montserrat Roig; osteoporosi - episode art
    60 i més
    59'

    60 i més del 11/3/2020 — 8M i paritat; agenda de Sant Just; cuina amb card; personatges de Barcelona i història de la xocolata; Montserrat Roig; osteoporosi

    Introducció i editorial sobre el 8M "No fem una vegada l'any el Dia de la Dona... La lluita ha de ser lenta però constant." • Reflexió contundent arran del 8 de març: reconeixement del paper de les dones i demanda de solucions reals (migració, igualtat salarial, paritat en la presa de decisions). • Crítica a decidir sobre temes de dones sense escoltar-les. Es remarca el risc d’infravalorar la força transformadora de les dones. • Missatge de complementarietat entre homes i dones: respecte mutu, paritat justa i reconeixement de capacitats (intel·ligència femenina, organització, sacrifici, atenció), sense menyspreu del rol masculí. • Idea clau: persistència i respecte mutu per avançar en una societat justa i digna. Agenda de març a Sant Just (homenatge a les dones) Activitats destacades • 12/03 – Biblioteca Joan Maragall: Presentació del conte “Les noves amigues de la Maria” amb Anna Gulló (per a infants a partir de 3 anys). • 12/03 – Cal Llibreter (21:30): Tast de poesia i vi amb la poetessa i cantant Odina Arqué. • 19/03 – Can Ginestar (Sala Isidor Consul i Giribert, 19:00): Conferència de Joana Biarnés, primera dona fotoperiodista en un món d’homes. • 22/03 – SEM La Bonaigua (11:30): Masterclass de defensa personal (metodologia divertida i respectuosa). Preu de taquilla inversa. • 24/03 – Can Ginestar (19:30): Conversa amb Bel Olid sobre feminisme, gènere i diversitat sexual. Conducció: Anna Gulló. Actes emmarcats en el mes de març en memòria de les treballadores que van morir defensant els seus drets. Cuina d’hivern: el card (cardo) El producte • El card és una verdura d’hivern tradicionalment més popular en temps antics i avui poc habitual. • Compostos com la sinarina (semblant a la carxofa) afavoreixen la funció hepàtica i biliar, ajuden a la digestió i poden prevenir malalties del fetge. • Baix en calories, ric en aigua: efecte diürètic i depuratiu. Receptes • Rap amb cards i salsa verda: bullir els cards, fer base d’all i pernil, enfarinar i marcar el rap, afegir vi blanc i julivert, incorporar els cards i aigua, coure breu i acabar amb ous durs trossejats. • Cards amb cloïsses i cervesa: coure els cards amb llimona i sal; sofregir all i ceba; afegir cervesa i aigua; incorporar les cloïsses (ben dessagnades) i els cards; lligar la salsa com un pil-pil; acabar amb julivert. • Maridatge: consens a favor del vi blanc (el cava també, si és bo); vi negre millor evitar-lo amb peix. Personatges de Barcelona Nina Bergonzi (s. XVIII) • Cantant i ballarina veneciana, resident a Barcelona (Fonda de Santa Maria). Amant del comte de Ricla; desterrada per pressió del bisbe Climent per comportament “indecorós”. • Relació amb Giacomo Casanova; gelosia del comte, empresonament i persecució del seductor. Desterrada el 1769 cap a València i Madrid, on tractà el comte d’Aranda. Antoni “Mallé” (probablement Antoni Amatller) i la xocolata • Nissaga xocolatera del s. XVIII–XIX, expansió industrial i innovació en publicitat: cartells d’autors com Ramon Casas, Apel·les Mestres i Alphonse Mucha; cromos i obsequis a les rajoles. • Casa del Passeig de Gràcia dins la Mançana de la Discòrdia (obra de Puig i Cadafalch), icona del modernisme. Història de la xocolata a Barcelona • Arribada del cacau (s. XVI) amb preus elevats i secretisme productiu; primers fabricants acumulen fortunes. • S. XVIII: la xocolata guanya prestigi social en tertúlies privades; beguda exòtica. • Final s. XIX: es valoren les qualitats alimentàries; entra a pastisseria i plats salats. • Inicis s. XIX: primers obradors que subministren xocolata a xocolateries i per consum domèstic. Marques històriques: Mallé/Amatller, Juncosa, Can Garriga, Can Fargues. Fins a 87 obradors i una vintena de molins (Portaferrissa, Hospital, Call, Montcada, Escudellers). • S. XX: irrupció de multinacionals (p. ex. Nestlé) que desplacen marques locals (es citen casos a Girona, Olot i Figueres). Perfil de Montserrat Roig: trajectòria i llegat Etapes i obres clau • 1976: Premi Sant Jordi per El temps de les cireres; projecció pública i crítica. • 1977: Els catalans als camps nazis (Premi Crítica Serra d’Or). • 1978: TVC – programa Personatges (presentadora i directora); gran impacte però incomoda per selecció d’entrevistats i preguntes; vetos i cancel·lació. • 1979: “Personatges 1 i 2” (llibres). Inicia a Madrid Encuentro en las letras: prohibit just abans d’emetre’s; interpel·lacions al Congrés i al Senat. • 1980: Reportatge a Leningrad → llibre L’agulla daurada. Publica també L’hora violeta (feminisme) i altres títols. • 1982–1987: Carnets de mujer, Líders (TV; premi Òmnium), La veu melodiosa, Barcelona a vol d’ocell. • 1988–1990: 100 pàgines triades per mi, Barceloneses/Barcel Dones, El cant de la joventut (obra de maduresa). Diagnosi de càncer de mama; activisme per mamografies preventives. • 1990–1991: Columna diària “Un pensament de sal, un pessic de pebre”; Digues que m’estimes encara que sigui mentida; teatre al Romea. Mor el 10/11/1991, amb 45 anys. “No va deixar mai la cita diària amb els lectors” (Isabel-Clara Simó), fins al 9 de novembre de 1991. • Llegat: demostrà que cultura i televisió poden connectar amb el gran públic; valentia davant la censura; veu central del feminisme i de la memòria històrica a Catalunya. Espai de salut: ossos forts i osteoporosi Què és i a qui afecta • Malaltia de desmineralització òssia: el teixit es descompon més ràpid del que es regenera → ossos fràgils i fractures (maluc, canell, columna). • Més freqüent en dones >50 (també en homes, sobretot >70). Prevenció i hàbits • Calci: 1.000–1.200 mg/dia (làctics, llegums, fruits secs, bròquil, col...). • Vitamina D: peix blau, bolets, ous, llet; imprescindible per absorbir calci/fòsfor. • Pes saludable i exercici adaptat a l’edat per mantenir massa muscular i metabolisme ossi. • Evitar sedentarisme, excés d’alcohol i tabac (afecten el metabolisme del calci i de la vitamina D). • Densitometria òssia periòdica: a partir dels 50 (dones) i 70 (homes). Música i tancament • Interludis musicals, incloent un fragment de la zarzuela Los Gavilanes. • Cloenda amb horaris de reemissió i identificació de l’emissora (Ràdio Desvern 98.1).

  • Veus Parròquia del 11/3/2020 — Quaresma i vida senzilla: colors litúrgics, l’aigua viva (Jn 4) i l’elecció d’Omella - episode art
    Veus Parròquia
    28'

    Veus Parròquia del 11/3/2020 — Quaresma i vida senzilla: colors litúrgics, l’aigua viva (Jn 4) i l’elecció d’Omella

    Panorama general Programa amb un fil conductor clar: la Quaresma com a temps de conversió i senzillesa, la simbologia dels colors litúrgics, l’Evangeli de la Samaritana i l’aigua viva (Jn 4), i l’actualitat eclesial amb l’elecció de Joan Josep Omella a la CEE. Tot plegat es complementa amb poesia, memòria popular i una agenda pastoral pràctica. "Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi" (recordant l’ensenyament de Jesús sobre l’almoina i la discreció) Eixos centrals: conversió interior, senzillesa evangèlica (Laudato si’), simbologia litúrgica, aigua com a signe de vida i fe, actualitat eclesial i cultural. To: catequètic i proper, amb cites bíbliques i poètiques, i una mirada social sobre migracions i justícia. Reflexions inicials de Quaresma i humilitat Crida a viure la Quaresma amb claredat i senzillesa: servei al proïsme, evitar l’ostentació, assumir goig i dolor compartit. Record de la cendra: “som pols i a la pols tornem”. Invitació a la discreció en les obres bones: "Quan facis el moina, no ho anunciïs a toc de trompeta... perquè tothom els alavi." Colors litúrgics i simbologia Blanc: festa del Senyor, de Maria i dels àngels; sagraments (baptisme, matrimoni, ordre, unció). Puresa i llum. Verd: esperança i temps ordinari. Morat: conversió i espera (Quaresma, Advent). Daurat: equival al blanc en solemnitats majors. Blau clar: Maria Immaculada. Vermell: sang i martiri; Passió, Rams, Divendres Sant, sants màrtirs. Gris perla: antic ús per al Dimecres de Cendra. Negre: exèquies i rèquiems solemnes. Laudato si’ i “menys és més” L’espiritualitat cristiana proposa qualitat de vida basada en la senzillesa: valorar el petit, agran reconeixement, i no aferrar-se als béns. Menys és més: estil de vida sobri i agraït. Evangeli: la Samaritana i l’aigua viva (Jn 4,5-42) Jesús demana aigua i ofereix “aigua viva” que sacia per sempre; revela la veritat de la dona i s’hi manifesta com el Messies: "Sóc jo el Messies, el qui et parla." Molts samaritans creuen per la seva paraula i testimoni. Reflexió pastoral i memòria popular La fe transmesa sovint per avis i àvies: pregària senzilla, cants, virtuts teologals en la vida quotidiana. La paraula que neix del dolor i l’esperança: poesia i Bíblia com a camins de llum en temps difícils. Notícies d’Església: aigua, migracions i conversió L’aigua com a bé essencial: contrast entre abundor local i manca global; crida a ser “aigua viva” per als altres. Migracions: fe en els qui fugen i cerquen una vida millor. Agenda: Trobada arxiprestal: Sant Martí Sarroca (14 de març). Peregrinació a Terra Santa (8–15 juliol) amb Viajes Magister. Fe i actualitat: desert interior i esperança Article del Bisbe Agustí Cortés: el desert que revela el cor; creixement espiritual sense “solucions fàcils”. "No hi ha solució fàcil per a tot el que és per naturalesa difícil." (Zhang Dong) Crisi crònica a l’Església: medicina constant de la Paraula de Déu; esperança escaient (Maragall, Cant espiritual). Política eclesial: nou presidenci a la CEE Elecció de Joan Josep Omella (perfil dialogant, en sintonia amb el Papa Francesc); crida a convivència i reconciliació. Reptes oberts: IBI, immatriculacions, concerts educatius, religió, eutanàsia, i la qüestió catalana. Dades del col·legi electoral: 87 electors (cardenals, arquebisbes, bisbes, auxiliars i administradors). Arxius del Vaticà (Pius XII) Obertura de 16 milions de folis (1939–1958): més de 220 investigadors inscrits; cal paciència històrica abans de fer judicis. Tradició poètica i teologia popular Paràbola de sant Agustí: “No cabe el mar en un pozo” — prioritzar el creure davant d’un comprendre total. Cants espirituals i poesia en les llengües hispàniques; àngels a la literatura (Cirlot, Sagarra) com a signes de proximitat de Déu. Últimes notícies i agenda Materials quaresmals (ecoparròquia, Justícia i Pau): revisar hàbits i evitar malbaratament d’aliments. Xerrada: “La mort com a últim tabú” (13 de març, Sant Just). Ponents: germans Morlans (bioètica, cures pal·liatives, filosofia/teologia). Recursos: Catalunya Religió (web i edició impresa) i detalls pràctics de la peregrinació. Tancament: programació futura i comiat.

  • Entrevistes de la Plaça Mireia del 11/3/2020 — Màrius Brossa: de la fotografia a la pintura, Vilerits i els "Protectors" — art, meditació i comunitat - episode art
    Entrevistes de la Plaça Mireia
    31'

    Entrevistes de la Plaça Mireia del 11/3/2020 — Màrius Brossa: de la fotografia a la pintura, Vilerits i els "Protectors" — art, meditació i comunitat

    Panorama general Conversa amb Màrius Brossa sobre identitat i cognom, trajectòria artística de la fotografia a la pintura, vida i projecte cultural a Vilerits, i l’origen i sentit espiritual de la sèrie Protectors, presentada a l’exposició «Art i Espiritualitat». El diàleg deriva cap a la meditació, la simbologia (cercle i creu), el ternari i la recerca d’unitat, amb aplicacions pràctiques i cites que ressonen. "Tothom ha de meditar" "No hi ha casualitats, hi ha causalitats" Trajectòria i decisions clau Cognom, genealogia i "treure de context" • Màrius matisa el prejudici del cognom: un cognom no implica saga creativa per se, tot i que en el cas dels Brossa hi ha una vivència comuna: treure el concepte del seu context. • Exemples familiars: l’Antoni inventa el "mirall tacat" com a decoració; la Matilde fa moda per a verges d’església, una especialització tan radical com poètica. De la fotografia a la pintura • Inicis a la fotografia als 13 anys al laboratori de l’avi; un robatori de càmeres el condueix als pastels i a la pintura. • Contradiccions d’entorn: quan era fotògraf, amics pintors; quan esdevé pintor, amics fotògrafs. • Joan Brossa el va animar a mostrar obra; Màrius s’hi resisteix per no entrar en la roda d’"haver de renovar imatge" constantment. Llibertat creativa per damunt de la carrera • Refusa oportunitats majors (Fundació Miró; ICP de Nova York) per preservar la llibertat i no assumir l’obligació d’una escalada d’imatge. "Jo puc fer el que vulgui" Vilerits: vida, patrimoni i cultura Meditació i educació del futur • Mestres a Montserrat (P. Estanislau, Basili): catolicisme i budisme integrats en la pràctica meditativa. • Defensa que tothom ha de meditar; cita escoles del nord d’Europa amb convivència i treball de l’ego. Mobilitat i serveis • Referència a la micromobilitat elèctrica (cotxet petit, 6.000 €, sense carnet) com a símptoma de canvi. • A Vilerits es pot viure sense cotxe: autobús al mercat de Figueres 3 dies/setmana (matí i retorn a migdia). El poble i el seu llegat • Poble del s. XVIII amb 12 cases, castell i església romànica tancada des de la Guerra Civil. • Martí Amiel preserva el poble de l’especulació, crea un fons d’eines, ceràmica, biblioteca i un museu del rellotge privat. Defensa el valor pel que és, no pel preu. Taller i programa cultural • Taller de pintura (uns 90 m²) en un antic espai de bestiar, i activitat cultural mensual (exposicions, concerts, pedagogia i espiritualitat) d’abril a desembre. • Fira "Benvinguda a la Primavera" (2 dies, teràpies alternatives, Pàmies, herbes i tisanes). Descoberta de l’arbre de les naranges (citrus antic); elaboren 45 kg de melmelada per a la fira. "Protectors": origen, sentit i camí De la meditació al paper • Canvi de pràctica: de meditar abans de crear a meditar sobre el paper (en el blanc, sense referents) perquè el gest i el color emergeixin del silenci interior. • Somni amb un lama que revisa les peces i diu: "Això és un protector". • Validació posterior per Lama Jampa i pel venerable Thubten Wangchen (Casa del Tíbet), que en propicia la presentació (2016). • Procés lent i coral: edició de cartes, emmarcat i mostra; ara s’obre camí cap al Japó. Simbologia clau i visió filosòfica • Evolució espiritual: del ternari (pare–mare–fill) a la unitat. Convergència ciència–espiritualitat. • Composició de les cartes: energia femenina (esquerra) i masculina (dreta) que s’harmonitzen; el fill com a tercera cosa, síntesi (unitat). • Cercle (Orient: presència sense direcció) vs Creu (Occident: eixos vertical espiritual i horitzontal material). Els Protectors són imatges d’harmonització entre cos i esperit. Lectura de la carta 9: el peregrí • Dinàmica de la peça: femení com a ball, masculí com a salt, i al centre muntanya amb espiral (el camí i l’espiritualitat). "Que cadascú sigui el seu propi refugi" • Màximes associades (autoría textual treballada amb Helena Cuevas): • "Quan hagueu de fer quelcom, feu-ho amb atenció plena i amb tot el cor." • "El retir en soledat du l’amor a tot (no l’enamorament)." • L’amor creix en soledat, no en l’objecte; si s’adhereix a l’objecte, ja és desig. Arqueologia i teràpies • Estudis d’arqueologia que no exerceix; etapa amb teràpies alternatives orientatives que tanca perquè molta gent cercava "pastilles" (solucions externes) en lloc de responsabilitat personal. Cloenda i properes passes • Intenció de tornar amb la Carme Malaret per fer espiritualitat (pràctica, no teoria) a final d’any o inici del vinent. "L’espiritualitat no és una dimensió intel·lectual; és una realitat física"

  • La Plaça Mireia del 11/3/2020 — Alerta COVID-19 a Sant Just, ‘Protectors’ amb Màrius Brossa i tertúlia de cinema: retards a James Bond, Drive, Amélie i més - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 50min

    La Plaça Mireia del 11/3/2020 — Alerta COVID-19 a Sant Just, ‘Protectors’ amb Màrius Brossa i tertúlia de cinema: retards a James Bond, Drive, Amélie i més

    Resum general de l’episodi Introducció i to del programa • Obertura distesa amb música i un apunt tècnic: micròfons “despullats” per mesures d’higiene vinculades al coronavirus. “Hem tret els coixinets del micròfon per prevenció del coronavirus; potser les P i S sonen més fortes.” • Avanç de continguts: informatius locals, entrevista amb Màrius Brossa (obra “Protectors”) i tertúlia de cinema amb el grup jove. Informació local: COVID-19 i actualitat municipal Mesures municipals de Sant Just (COVID-19) • Activació del document únic de protecció civil municipal (DUPROCIM) en fase d’alerta, coordinat amb Protecció Civil de Catalunya. • Suspensió d’activitats que concentrin més de 100 persones al municipi. • Suspensió d’extraescolars (públic principal: infants) i d’activitats per a gent gran (Centre Social Mil·lenari, Centre Cívic Salvador Espriu). • Seguiment de residències de gent gran i recomanació de restringir visites si no són imprescindibles. • Competicions esportives a porta tancada. • Missatge institucional: actuar amb calma, higiene de mans, i responsabilitat col·lectiva. Altres notícies locals • AMB: proves pilot de sensorització a aparcaments Park & Ride per mostrar ocupació en temps real (incloses places per a PMR). Inversió de 100.000 € i previsió d’ampliació. • Cas Umtiti: condemnat a pagar prop de 33.000 € per desperfectes en un pis llogat a Sant Just (reclamació inicial dels propietaris: 185.000 €; ja hi havia una fiança i garantia de 80.000 € dipositades). • Conversa social quotidiana sobre compres “núvol” per la por (paper higiènic, desinfectants) i recordatori d’ús de paper d’un sol ús per eixugar les mans. Entrevista: Màrius Brossa i “Protectors” (Art i Espiritualitat) Perfil i camí creatiu • Màrius Brossa, artista multidisciplinari i nebot de Joan Brossa, subratlla que el cognom no fa la saga però sí una tradició de “treure de context el concepte”. • De la fotografia (laboratori als 13 anys) a la pintura per una casualitat significativa: li roben les càmeres i una amiga li regala una caixa de pastels. Vilaritz i activisme cultural • Resideix a Vilaritz (petit nucli de 12 cases del s. XVIII) on manté un taller i impulsa activitats culturals mensuals (pintura, escultura, concerts, pedagogia i espiritualitat). Fira de teràpies alternatives a l’abril com a benvinguda de primavera. Meditació i naixement de “Protectors” • Pràctica regular de meditació des de l’adolescència (mestres monàstics vinculats a budisme i catolicisme). Decideix “meditar sobre el paper” (full en blanc) per fer emergir el gest i el color des del silenci interior. • Somni-guia amb un lama que defineix les peces com a “protectors”, no pintura. Posterior validació a la Casa del Tibet (2016) i desenvolupament del projecte (cartes, originals emmarcats). Ara hi ha interès perquè viatgin al Japó. Clau conceptual de l’obra • Els “protectors” operen com a imatges d’harmonització entre els pols: energia femenina (esquerra) i masculina (dreta), que en equilibri apunten a la unitat (ternari i superació cap al monoteisme/Unitat). • S’utilitzen símbols com el cercle (present, no-direccionalitat) i la creu (eix vertical espiritual + eix horitzontal material) com a síntesi de espiritualitat i matèria. • Les cartes inclouen frases-refugi per a l’atenció plena i el creixement interior. “Que cadascú sigui el seu propi refugi… Quin altre refugi pot haver-hi?” Notícies de les 18 h (Catalunya Ràdio) Pandèmia i dades • L’OMS declara la pandèmia de COVID-19 (114 països, >118.000 casos, ~4.300 morts en aquell moment). • Catalunya: 4 defuncions i 180 positius (20 greus, 22 sanitaris), increment del 44% respecte la dada anterior. El Govern passa a fase d’alerta i suspèn actes >1.000 persones durant 15 dies. Impacte econòmic i social • SEAT desconvoca torn extra per subministraments; s’estudien mesures de flexibilitat i, si cal, ERTO. • Possibles ajornaments electorals al País Basc i Galícia. • Rússia: reforma constitucional que pot permetre a Putin optar a dos mandats més a partir del 2024. Esports • Aplaçaments i canvis en futbol (Copa del Rei, Europa League, futbol no professional), motociclisme i partits a porta tancada a Champions. Tertúlia de cinema: impacte COVID i recomanacions Impacte de la COVID-19 en el cinema • Retard de No Time To Die (James Bond) a novembre; restriccions d’aforament a sales. Escolta i comentari del tema de Billie Eilish “No Time To Die”. Debats i recomanacions • Nicolas Winding Refn: “Drive” (estil, color, màscara icònica; Ryan Gosling, Bryan Cranston). • Cinema francès: “Amélie” (bso memorable, trencament de 4a paret, “preciosa”). • David Lynch: “Blue Velvet” (imaginaris inquietants) i suggeriments de continuar filmografia (“Lost Highway”, “Mulholland Drive”). • Paul Thomas Anderson: “The Master” (Joaquin Phoenix en estat de gràcia) i debat sobre influències amb “Joker”. • Clàssics: “2001: A Space Odyssey” (revisió a filosofia), “The Big Lebowski” (humor Coen), Billy Wilder (“The Apartment”, “Some Like It Hot”), Bergman i homenatge a Max von Sydow. • Anècdota tech: error a Letterboxd que acreditava films a Scorsese i Kubrick per equivocació. Tancament • Recordatori de xarxes i web, i comiat amb “Under Pressure” (Queen & David Bowie). Idees clau • Prevenció i serenitat davant la COVID-19: mesures locals concretes i informació oficial. • Art i espiritualitat: els “protectors” de Màrius Brossa com a pont visual entre polaritats i unitat. • Cultura en temps d’incertesa: el cinema s’adapta (retards i aforaments) mentre els clàssics acompanyen i inspiren.

  • Entrevistes de la Justa del 11/3/2020 — L’últim tabú: la mort — dignitat, eutanàsia, cures pal·liatives i més enllà + la previsió del temps - episode art
    Entrevistes de la Justa
    29'

    Entrevistes de la Justa del 11/3/2020 — L’últim tabú: la mort — dignitat, eutanàsia, cures pal·liatives i més enllà + la previsió del temps

    Tema central: “L’últim tabú, la mort” (entrevista a Xavier Morlans) Per què la mort és un tabú avui? • Canvi cultural: abans la mort era visible a casa; avui s’ha invisibilitzat (hospitalitzada) i no se’n parla amb la canalla. • Silenci social: por, incomoditat i manca de llenguatge compartit per abordar-la. Estem preparats per morir? Què tracta la conferència • Parlar-ne sense por amb la família, inclosos els fills. • On i com morir: idealment a casa i amb acompanyament. • Evitar l’“acarnissament terapèutic” i deixar clar el propi testament vital (per escrit o almenys dit i confiat a algú de confiança). Aportacions dels germans Morlans • Dr. Màrius Morlans (nefròleg, bioètica): de què morim, com morim a l’hospital, opcions per morir a casa, i la importància del testament vital per evitar intervencions desproporcionades. • Dr. Germà Morlans (cures pal·liatives): és possible alleujar el dolor; la sedació ben indicada no accelera la mort però pot reduir la consciència per disminuir l’angoixa psicològica. Mirada teològica de Xavier Morlans • Crítica a una deriva massa hedonista del concepte de “mort digna” reduïda només a benestar i absència de malestar. • Reivindica també la dignitat de resistir (amb cures pal·liatives, suport emocional i afecte familiar), pel missatge que transmet als qui estimem. “Sostinc que… hi ha una dignitat, també, la dignitat de resistir.” • La mort pot dignificar els altres: cuidar pares/avis, retornar l’afecte rebut de petits, és una experiència que humanitza. Creences sobre el més enllà • Visió oriental/“oceànica” (sovint panteista): la “gota” es fon en el gran tot; la felicitat seria la pèrdua de la individualitat. • Religions profètiques monoteistes (judaïsme, cristianisme, islam): pervivència del jo i comunió/abraçada amb Déu (no fusió). El cristianisme parla de ressurrecció amb una certa “corporalitat celeste”. Dubtes habituals del públic • Testament vital: com formalitzar-lo (notari o comunicació clara a familiars), criteris quan el pacient ja no pot decidir. • Com parlar amb la persona en procés de mort: recomanen dir la veritat i permetre acomiadar-se (excepte si l’interessat ho ha prohibit explícitament). “És cruel amagar-li a l’avi que se’n va.” • Crítica a la “cultura del silenci”: sovint el jove evita el tema per no patir, però el malalt ho percep i també calla per no fer patir els altres. Logística de la xerrada • Divendres, 19.30 h, Local Les Escoles (Sant Just Desvern), c/ Montserrat, 2. Tres intervencions de 20’ i col·loqui obert. Servei meteorològic (Carles) • Avui (dimecres): sol, ambient primaveral; costa 19–20 °C; a l’interior puja més (fins a +4/+6 °C vs ahir). • Dijous: més núvols però temperatures similars; possible ruixat de dijous nit a divendres matí. • Divendres: baixa la temperatura (màx. 15–16 °C). • Cap de setmana: incert (núvols/clarianes i possibilitat de pluja puntual), però clarament més fresc. • Dilluns-dimarts: possible inestabilitat i ambient una mica més hivernal. • Equinocci: la primavera arriba el dia 20 cap a les 4–5 h. Altres continguts • Falques i autopromos: programes de la casa (La plaça Mireia, Veus de la parròquia, Seixanta i més, Cara B), campanyes públiques (reciclatge, ZBE rondes BCN, 012, esport femení, cursos de català del CPNL/parla.cat), i informació comarcal. • Tema musical: peça pop en català amb tornada “Canta, que la vida ho demana; el que vull és que camines amb mi”, com a transició abans de la tertúlia esportiva anunciada.

  • Justa la Fusta del 11/3/2020 — Covid-19 ho capgira el matí: esports a porta tancada, portades i consells d’aïllament; aparcaments sensoritzats, sentència Umtiti i memòria de l’11-M - episode art
    Justa la Fusta
    2h 58min

    Justa la Fusta del 11/3/2020 — Covid-19 ho capgira el matí: esports a porta tancada, portades i consells d’aïllament; aparcaments sensoritzats, sentència Umtiti i memòria de l’11-M

    Resum general Episodi marcat pel Covid-19 amb impacte a tots els nivells: esports a porta tancada, mesures i titulars de la premsa, consells d’aïllament domiciliari, i efectes a jutjats, universitats i competicions esportives. A nivell local, destaquen el partit de l’Hoquei Sant Just a porta tancada, la sensorització d’aparcaments d’enllaç a l’AMB i la sentència contra Samuel Umtiti per desperfectes en un pis de lloguer a Sant Just. Es completa amb efemèrides i la commemoració del Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme (11-M), i el seguiment d’un accident químic a la Verneda. "Haremos lo que haga falta contra esta emergencia" — Pedro Sánchez (a les portades) Punts clau del programa Covid-19 i esport local: • Hoquei Sant Just jugarà a porta tancada seguint les mesures de prevenció. • Possibles restriccions de la Federació Catalana de Futbol en 24–48 h (criteri d’aforaments >1.000 persones, amb marge per rebaixar-ho). • Debat sobre coherència de mesures entre esports i cultura (teatres), i rumors sobre mascotes com a portadores del virus (aclariments i crides a la calma). Mobilitat metropolitana: • Prova pilot de sensorització de places en 11 aparcaments d’enllaç prop d’estacions ferroviàries, consultables via app Mouta. • Objectiu: planificar millor desplaçaments i incloure places per a PMR. Judicial/l’habitatge: • Samuel Umtiti haurà d’abonar prop de 33.000 € per desperfectes al pis llogat a Sant Just (resolució del jutjat d’Esplugues). Portades i context Covid-19: • Ajuts i flexibilitat: UE mobilitza fins a 25.000 M€; Espanya anuncia ajudes a famílies i empreses i adverteix de “setmanes dures”. • Esdeveniments i restriccions: Falles suspeses; actes >1.000 persones vetats en zones amb més afectació; esports professionals a porta tancada. • Sanitat al límit a Madrid; cues i compres compulsives en supermercats a zones afectades. • Altres titulars: moviment polític a Israel; Putin obre la porta a reeleccions fins al 2036; segon cas de curació del VIH. Com viure l’aïllament domiciliari (14 dies): • No sortir i no rebre visites; separar estances si es conviu amb família; higiene estricta; prendre la temperatura 2 cops/dia; trucar al 061 si hi ha símptomes. • Protecció Civil pot proveir subministraments a persones soles. Actualitat nacional i internacional: • ESADE (Sant Cugat) suspèn classes presencials i passa a format en línia. • Llombardia demana mesures més dràstiques; Àustria suspèn el trànsit ferroviari de passatgers amb Itàlia. • Pequín imposa quarantena de 14 dies als arribats de l’estranger. • Judicis: Fiscalia ordena teletreball i estudia judicis a porta tancada; ajornaments selectius. • Esports: ajornaments i portes tancades a la Premier i Champions; quarantena en F1 (Haas, McLaren); resultats NBA. Successos: • Explosió química a la Verneda (Prokibasa): 1 mort, 1 desaparegut, 19 ferits; gran vessament i afectació estructural; servei de Bombers perllongat. Memòria i efemèrides (11 de març): • Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme: homenatge arran dels atemptats de l’11-M de 2004 a Madrid. • Altres efemèrides: publicació de Frankenstein; estrena de Don Carlo; mort d’Alexander Fleming; independència de Lituània; presidència de Michelle Bachelet; i més. Citacions destacades "Setmanes dures contra el coronavirus" — titular de portada "Els compradors van buidar els prestatges" — crònica de La Vanguardia/El Periódico "Se ha pasado el testigo a los abuelos" — testimoni recollit a El Mundo Conceptes clau Aïllament domiciliari, porta tancada, sensorització, aparcaments d’enllaç (Park & Ride), aforament, quarantena, PMR, vessament químic.

  • M de Música del 10/3/2020 - episode art
    M de Música

    M de Música del 10/3/2020

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

  • Cinema sense condicions del 10/3/2020 — Belén Funes i Marçal Cebrián sobre “La hija de un ladrón”, distribució i plataformes, Circuit Gaudí, homenatge a Ovidi Montllor i la ressenya de “La camarista” - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 10/3/2020 — Belén Funes i Marçal Cebrián sobre “La hija de un ladrón”, distribució i plataformes, Circuit Gaudí, homenatge a Ovidi Montllor i la ressenya de “La camarista”

    Panorama general del programa Episodi centrat en el cinema d’autor i el seu ecosistema: entrevista a Belén Funes i Marçal Cebrián sobre “La hija de un ladrón”, debat sobre distribució, plataformes i sales, repàs al Circuit Gaudí, homenatge a Ovidi Montllor amb la cançó “À la vida” i ressenya de “La camarista”. "Creo que es lo más bonito que he hecho" — Eduard Fernández, en veure el muntatge de “La hija de un ladrón”. Homenatge i vincles temàtics Ovidi Montllor: “À la vida” i una ètica artística • Record i homenatge als 25 anys de la mort d’Ovidi Montllor, amb reproducció íntegra de la cançó “À la vida”. • Es traça un paral·lel entre el cant a la vida d’Ovidi i la resiliència de la Sara, protagonista de la pel·lícula de Funes. • Ovidi com a referent ètic i polifacètic (nova cançó, teatre i cinema), i com a pont de memòria cultural per a noves generacions. Ressenyes i indústria “La camarista” (Lila Avilés) • Retrat minimalista i precís de la vida laboral i la solitud d’una jove cambrera en un hotel de luxe a Ciutat de Mèxic. • Temes: precarietat, ascens social literal (pujar de planta = millors propines), mirada observacional i detallista. • Context de producció i circulació: el productor Pau Brunet (La Panda) i la capacitat de fer gran una pel·lícula petita (recorregut per festivals i candidatura d’un país als Oscars). Distribució, plataformes i sales • Diagnosi: excessos d’estrenes, poca permanència en cartellera i tancament de sales. • Plataformes: canvi de paradigma encara en avaluació; dubtes sobre si sostindrien el mateix risc creatiu que el circuit independent. • Bons exemples de comunitat i resiliència: cooperatives locals, cinemes recuperats i el Circuit Gaudí, que acosta el cinema català a pobles i comarques. • La màgia de la sala: veure en col·lectiu, riure/plorar amb la sala, evitar la distracció del mòbil; la comoditat domèstica com a perversió de l’experiència. Entrevista a Belén Funes i Marçal Cebrián Formació i ecosistema creatiu • ESCAC (ofici, col·lectiu i tècnica artística) vs UPF-Pompeu (orientació més teòrica i conceptual): models que conviuen i es retroalimenten. • Xarxes de complicitat com a clau: amistats i col·laboracions (p. ex., Isaki Lacuesta i Isa Campo). • Nova generació de cineastes dones (Carla Simón, Nely Reguera, Elena Martín...), i la igualtat que propicia l’entorn universitari i la meritocràcia. Vocació i elecció • Trànsit vital abans del cinema (proves en altres carreres) i la importància de bagatge humà abans de dirigir. “La hija de un ladrón” • Motiu central: explicar la Sara, figura feta de moltes veus reals, una dona que carrega amb tot en un entorn hostil. • Temes: família, responsabilitat afectiva, classe i precarietat, i mirada social sense pamflet. • Repartiment: Greta Fernández i Eduard Fernández (pare i filla) aporten veritat i intensitat. • Recepció: premis Gaudí (direcció, guió) i Goya (millor direcció novell); enfoc de carrera com a constel·lació d’obres, sense viure sotmesos a la pressió de repetir èxits. Nou projecte: “Los tortugas” • Família d’origen andalús a la Barcelona preolímpica (anys 90): identitat, immigració, mudança i habitatge com a detonants dramàtics. • La mudança com a metàfora: moure records i reubicar fragments de vida obliga a afrontar allò enterrat. • Marc social: del declivi de la classe obrera a la gig economy (Glovo, Deliveroo), amb precarietat i desprotecció. Referents cinematogràfics • Dardenne, Ken Loach, Andrea Arnold, Carlos Saura, Pablo Trapero: brúixoles per a un cinema social d’observació i empatia. Idees clau • Cinema social amb focus en família, classe, precarietat i identitat. • Ofici i col·lectiu: el cinema com a pràctica comunitària més que no pas gesta individual. • Sales i comunitats: preservar l’experiència col·lectiva i territorialitzar l’exhibició (Circuit Gaudí, cooperatives). • Pla creatiu: no repetir fórmules; investigar, documentar i prioritzar que el pròxim projecte agradi als autors en primer lloc. Proper programa • Avanç: connexions entre cinema i jazz amb Fernando Casal (catedràtic d’Història) i Tòful Trappat (pianista de La Locomotora Negra).

  • La Plaça Mireia del 10/3/2020 — Ungles encarnades, 8M i llibres, teletreball pel coronavirus i l’actualitat de Sant Just (Tres Sants Market, espais sense fum, feixisme) - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 52min

    La Plaça Mireia del 10/3/2020 — Ungles encarnades, 8M i llibres, teletreball pel coronavirus i l’actualitat de Sant Just (Tres Sants Market, espais sense fum, feixisme)

    Context i sumari del programa • Programa 621 (dimarts 10 de març). Obertura musical i presentació del menú del dia: titulars locals, salut (podologia), tecnologia i mobilitat sostenible, i espai de llengua/cultura amb motiu del 8M. Titulars locals (tres temes clau) Comerç comarcal: “Tres Sants Market” i noves col·laboracions • Reunió entre Sant Just, Sant Feliu i Sant Joan d’Espí per valorar el projecte “Sants Market” i noves sinergies. • Repàs de l’antecedent “Els Tres Sants” i escolta d’una falca promocional antiga. Sant Just amplia els “entorns sense fum” • S’estén la senyalització d’espais lliures de fum (ara també escoles públiques; aviat, centres esportius i culturals) per prevenir l’inici del consum de tabac entre infants i joves. Xerrada: feixisme a Espanya (Ferran Gallego) • Anunci d’una conferència a Can Ginestar sobre la formació del feixisme a Espanya als anys 30 i el debat sobre definicions. • Alerta sobre la banalització del terme i hipòtesi de “nous feixismes” centrats en la protecció radical de recursos com l’aigua. Salut i podologia: l’ungla encarnada (amb Teresa Montero) Què és i com evoluciona • L’ungla encarnada (també “uñero”) és quan un lateral de l’ungla penetra el teixit i provoca primer inflamació i després infecció (pus, dolor intens). Causes habituals • Tall incorrecte (arrodonit o arrencar l’ungla amb les mans). • Calçat estret o talons (pressió als dits). • Hiperhidrosi (peus massa humits: “efecte mantega tova”). • Hematoma subungueal o exòstosi subungueal (creixement ossi a la falange distal que corba l’ungla “en teula”). • Excés de pes (més pressió lateral als dits). Tractament i errors comuns • Al CAP sovint es recepten antibiòtics sense retirar la causa mecànica: la llamina ungueal clavada. La inflamació baixa en treure el fragment d’ungla, no només amb medicació. • Si és recurrent o hi ha fibrosi lateral, la cirurgia ambulatòria amb anestèsia local és la solució definitiva: es fa l’ungla més estreta i es tracta la matriu perquè no torni a créixer el segment problemàtic. • Important el diagnòstic diferencial (no tot és ungla encarnada: pot ser “ull de poll” per pressió o una exòstosi). • Consells: no retirar cutícules (protegeixen d’infeccions), assecar bé els espais interdigitals (hidratar talons i dors, però no entre dits), i escollir calçat amb puntera ampla. • Casos especials: en persones diabètiques, operar a temps pot prevenir úlceres i complicacions. Llengua, cultura i 8M (amb Oriol Sanuja) Pancartes i consignes destacades del 8M “Sola o borratxa, quiero llegar a casa.” “En mi cuerpo yo decido y tú te callas.” • Ingeni i denúncia: “No es no; si quieres más flexibilidad, apúntate a ioga”, “Somos más fuertes que un Nokia 3310”, “Tu mente es más corta que mi falda”, “Manolo macho, hazte tú el gazpacho”. Llibres recomanats (autores) • Adriana Oltra – Soc feminista i no ho sabia (Rosa dels Vents): presa de consciència des de l’experiència de mare treballadora. • Òrsula K. Le Guin – Els desposseïts: reflexió sobre feminisme, ecologia i llibertat en dos mons contrastats. • Blanca Busquets – La casa del silenci: novel·la intimista al voltant d’un violí, música i dones valentes. • Gioconda Belli – L’intenso calor de la luna: identitat femenina més enllà del mite de la joventut. • Núria Pradas – Tota una vida per recordar (Premi Ramon Llull 2020): jove animadora a Disney als anys 30; lluita en un món d’homes. • Rebeca Solnit – Aquests homes que ens expliquen coses. • Rectificació posterior: La Catxada és un documental sobre una obra de teatre, no una obra en si (data i lloc confirmats per a la projecció local). Tecnologia i mobilitat sostenible: teletreball en temps de coronavirus (amb Humbert Blancó) Per què i com • Davant cancel·lacions i parades d’activitat, el teletreball ajuda a sostenir l’operativa i la conciliació. • Disciplina bàsica: rutina, dutxa i roba de carrer, espai adequat, evitar el sofà, matins per a tasques de màxima concentració i tardes per a correu i gestions. Eines i mètodes clau • Mètode Pomodoro: blocs de focus (p. ex. 25’ treball + 5’ descans). • Comunicació d’equip: Slack (canals, integracions, alertes). • Gestió de tasques: Trello / Asana (taulers Kanban: pendents, en curs, fetes, descartades). • Planificació: diagrames de Gantt (dependències, calendaris i recursos). • Beneficis: productivitat, flexibilitat horària i estalvi de temps i costos de desplaçament. • Avanç: proper espai amb divulgació bàsica sobre virus (sense alarmisme). Butlletins informatius inserits Catalunya Ràdio (nacional) • Explosió en una indústria química a Barcelona; 1 víctima mortal i 20 ferits. • Actualització COVID-19: nous casos i mesures (portes tancades a esdeveniments esportius a Espanya; petició d’AFE de suspendre competicions). • Mercats en vermell; mesures als EUA per al cost de testos; sanció a Cepsa per frau laboral; judici a Ryanair per tancament de bases. Sant Just Notícies (local) • Reforç dels temes locals: “Sants Market”, entorns sense fum i emergència feminista al Baix Llobregat (declaració institucional i crida a un tractament mediàtic respectuós). Cloenda • Avanç de demà: entrevista a Màrius Brossa i tertúlia de cinema. Tancament musical.

  • Entrevistes de la Justa del 10/3/2020 — Entrevista a Ferran Gallego: com es va formar el feixisme a Espanya i els seus ecos al present - episode art
    Entrevistes de la Justa
    21'

    Entrevistes de la Justa del 10/3/2020 — Entrevista a Ferran Gallego: com es va formar el feixisme a Espanya i els seus ecos al present

    Context i convidat Dimarts 10 de març de 2020, al magazín matinal Just a la Fusta de Ràdio d’Esvern (98.1 FM). Convidat: Ferran Gallego (escriptor, historiador, doctor en història contemporània i professor de la UAB). Motiu: Anunci de la conferència a Can Ginestar (19 h) organitzada pel Centre d’Estudis Sant Justencs sobre com es va formar el feixisme a Espanya. Tesi central de Gallego Defensa que el franquisme s’ha d’entendre en clau de feixisme, no només com a règim autoritàri o nacionalcatòlic. La Falange, tot i ser petita, va aconseguir hegemonitzar l’extrema dreta antirepublicana, com el partit nazi abans de prendre el poder. Feixisme: fenomen internacional i arrels europees Hi ha moviments feixistes o afins fora d’Europa: Japó (cas clar als anys 20-30), Amèrica Llatina, Xina (camises blaves), i casos menors als EUA. Tot i això, la forma més elaborada i articulada del feixisme es desenvolupa a Europa, per la interacció amb cultures polítiques prèvies. Diferències nacionals dins Europa El feixisme és nacionalista i s’arrela en la mística particular de cada nació. Espanya: feixisme molt nacionalcatòlic i imperial (mites d’“Espanya imperial”); la dreta s’articula amb l’Església catòlica. Alemanya: menys enfasi en l’“estat totalitari” (comparat amb Itàlia) i més en la comunitat popular (Volk), el darwinisme social i l’expansió territorial per recursos (Lebensraum: cap a Polònia i Rússia) per “protegir” el poble. Itàlia: centralitat de l’estat totalitari mussolinià. Falange, JONS i la lògica del creixement feixista JONS com a primer partit feixista espanyol; fusió amb Falange i posteriorment FET y de las JONS com a partit únic. Patró comú: partits inicialment marginals que, en crisis nacionals profundes, aglutinen tendències contrarevolucionàries. Dada clau: > "El 95% de qui va votar nazi el 1932 no ho havia fet quatre anys abans." Falange: ~30.000 militants en un país de 25 milions, però esdevé l’eix del partit únic durant la Guerra Civil. Paral·lelismes contemporanis i el cas Vox Debat metodològic: definició estricta (checklist A, B, C...) vs definició elàstica (familia de trets comuns adaptats al context). Exemple comparatiu: Moviment Social Italià (post-1945) — es declaraven feixistes però acceptaven el parlamentarisme, no reclamaven dictadura; mostra com el feixisme pot mutar sense replicar calcadament el model dels anys 20-30. Implicació: cal analitzar semblances de fons més que exigir identitats exactes amb el feixisme clàssic. Extrema dreta avui: continuïtats i diferències Context diferent als anys 20-30: milícies uniformades als carrers i violència paraestatal són poc versemblants avui. Risc emergent: proteccionisme implacable de recursos escassos (aigua, aliments, matèries primeres) per part de països rics, amb xenofòbia i exclusió de “els de fora” — un guió que ressona amb l’escriptura feixista sobre supervivència col·lectiva. Migracions i epidèmies poden catalitzar respostes excloents. Ús i abús del terme “feixista” El terme s’ha banalitzat històricament (de “socialfeixisme” als anys 20 a l’ús quotidià per qualificar autoritarismes variats). Efecte: el concepte perd precisió si ho abasta tot; però si el limitem només al feixisme italià dels anys 20, també el desactivem analíticament. Cal cura conceptual: aplicar “feixisme” amb criteri per conservar el seu nucli semàntic i utilitat analítica. Per què estudiar el feixisme? Interès social sostingut (assignatures amb alta demanda). Clau moral i històrica: > "Mentre no puguem respondre a l’enigma d’Auschwitz, Europa no pot reconstruir la seva consciència ni entendre** el segle XX." Entendre el feixisme és imprescindible per comprendre la modernitat, la tecnologia, la societat de masses i la política contemporània — i per anticipar-ne reincarnacions al segle XXI. Tancament i logística Recordatori: conferència de Ferran Gallego a Can Ginestar, 19 h (Centre d’Estudis Sant Justencs). Crida a la prudència per les concentracions. El programa tanca amb un tema musical: Let Me Down Slowly (Alec Benjamin).