Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

361-384 de 2246
  • Cinema sense condicions del 8/11/2022 — Reforestació i esperança: entrevista amb Rita Leisner sobre “Forest for the Trees”, del fotoperiodisme de guerra a la igualtat al bosc + recomanacions de cartellera - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 8/11/2022 — Reforestació i esperança: entrevista amb Rita Leisner sobre “Forest for the Trees”, del fotoperiodisme de guerra a la igualtat al bosc + recomanacions de cartellera

    Panorama del programa Recomanacions de cartellera (cinema en actualitat) • Tres títols destacats en cartellera: El cuarto pasajero (Álex de la Iglesia), Un año, una noche (Isaki Lacuesta) i Argentina, 1985 (Santiago Mitre). • Es remarca especialment Argentina, 1985 com una de les cinc millors pel·lícules estrenades de l’any: film polític d’altíssima qualitat formal i narrativa. Presentació de la convidada i del documental • Introducció a Rita Leisner, fotògrafa i cineasta canadenca, ex‑reportera de guerra (Cambodja, Afganistan, Irak, Israel…). • Context del seu nou documental Forest for the Trees (Bosc pels arbres): segueix plantadors i plantadores a la Colúmbia Britànica (Canadà) en tasques de reforestació post‑tala i post‑incendi (obligacions de replantació per llei). • Estrena europea a Barcelona dins de SUNCINE – Festival de Cinema i Medi Ambient (29a ed.): el film rep el Premi Humanisme i Medi Ambient. • El programa destaca la bellesa visual, l’emoció i el valor instructiu del film, i posa el focus en la vida comunitària, l’absència de jerarquies i el pagament per arbre com a trets singulars del sector. Entrevista a Rita Leisner: del front de guerra al bosc Vocació i formació • Vocació fotogràfica des dels 15 anys; estudis universitaris en literatura (francès i anglès) abans de redreçar el rumb cap a la imatge. • Inicis a la indústria del cinema com a tècnica de llum i fotògrafa fixa; formació intensiva al International Center of Photography (NYC) i xarxa de contactes professionals. Cobertures de guerra i “Unembedded” • Set anys a Nova York treballant com a fotògrafa de conflicte. • Llibre col·lectiu: Unembedded: Four Independent Photojournalists on the War in Iraq —perspectiva “no empotrada” fora de l’exèrcit, en contrast amb la narrativa mediàtica controlada i la “censura per exclusió”. • Post‑Iraq: cobertura de la guerra Líban–Israel (2006) i estada curta a Afganistan. Afganistan, McLuhan i docència • Llibre visual i teòric: “Searching for Marshall McLuhan in Afghanistan” —diàleg entre tecnologia mòbil, guerra, història de la fotografia i teoria dels mitjans. • Docent d’Història de la fotografia i Fotoperiodisme a la Universitat de Toronto; projecte Basetrack (2010): irrupció del telèfon mòbil i xarxes socials en la cobertura de guerra. Gir vital: crisi, esperança i retorn al bosc • Després de Palestina (Hebron, 2015), crisi personal i decisió d’allunyar-se de zones de guerra. • Cerca d’un tema positiu i amb esperança: tornar al món que la va marcar de jove —la plantació d’arbres— per explorar comunitat, sentit i futur. Producció de “Forest for the Trees” • Rodatge durant 4 anys (4–6 mesos/any: d’abril a agost/setembre‑octubre), vivint als campaments sense internet ni telèfon. • Logística dura: caravana i també tenda el primer any per compartir condicions amb el grup; generador, molta gasolina i jeep 4x4 per desplaçaments llargs diaris. Equip i llenguatge visual • Càmera principal digital (Sony sèrie A7, 4K, gran resposta en baixa llum i estabilització); plans aeris amb dron. • Fotografia fixa amb Phase One (100MP) per a imatges d’alta resolució i ampliacions molt grans. • Ús d’animació (col·laboració amb l’animadora i plantadora Alex Conza) per explicar de forma clara i atractiva el procés tècnic de plantar, amb vocació pedagògica (escoles, instituts i universitats). Temes clau del film • Duresa física extrema: fins a 8.000 calories/dia —equivalent a córrer 2,5 maratons. • Igualtat i comunitat: sense jerarquies laborals; tothom fa la mateixa feina; es cobra “per arbre”; el campament afavoreix la convivència i la salut mental. • Feminisme i rendiment: les dones hi destaquen —fortalesa del “tren inferior” per carregar sacs (~20 kg) i ritmes de plantació que desafien tòpics (ex.: 6.000 arbres en un dia). • Metàfores d’esperança i persistència: un bosc s’aixeca “un arbre cada cop”; la disciplina combina labor i esport intensiu. "No pots plantar un arbre sense creure en el futur" • Frase leitmotiv atribuïda a la professora forestal Sandy Smith (assessora del film), adoptada i compartida amb els equips de campament; per a Leisner, és també una metàfora vital. Moments destacats del film • Superació personal: testimonis sobre addiccions, depressions i renaixements a través del treball i la comunitat. • La pala com a extensió del cos: respecte i cura de l’eina, en paral·lel “còmic‑afectuós” a l’arma de “Full Metal Jacket” (Kubrick). • Dol i vincles: la pèrdua d’un gos company es relata amb emotivitat i senzillesa. Idees per emportar-se • Un documental emocionant i didàctic que mostra la reforestació com a acte de futur i comunitat. • Combina immersió (campaments, ofici, logística), estètica (4K, fotografia d’alta resolució), claror pedagògica (animació) i polifonia de veus per oferir una visió rica i honesta d’un ofici tan dur com transformador.

  • Entrevistes de la Justa del 8/11/2022 — Amor, presència i educació amb humor: els 4 llibres de Lila Lorenzo (alegria de viure, adolescents, joc a l’aula i viatge al present) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 8/11/2022 — Amor, presència i educació amb humor: els 4 llibres de Lila Lorenzo (alegria de viure, adolescents, joc a l’aula i viatge al present)

    Panorama general L’entrevista presenta a Lila Lorenzo, educadora i "dinamitzadora del somriure", que comparteix la seva trajectòria i els seus quatre llibres. El fil conductor de la seva obra és l’amor —a un/a mateix/a i a la vida—, i un enfocament vital basat en l’alegria, el joc i la presència per educar i créixer. • Convida a una presentació conjunta dels quatre llibres (dia 12 a les 12, a Bárbara del Vallés). "Mis libros son mis hijos creativos" Els llibres 1. La Alegría de Vivir (2014) • Estructurat en 8 apartats (com un curs iniciat el 2002): autoestima, gestió emocional, ment i “medicina” mental, centres d’energia, sexualitat i humor/alegria. • Es pot llegir en l’ordre que es vulgui; funciona tant per capítols com en conjunt. • Difusió principal a tallers i formacions (també disponible a llibreries i Amazon). 2. Estás aquí, Viaje al presente • Novel·la amb protagonista de 33 anys que, després d’una trucada misteriosa, inicia una aventura de transformació. • Travessa 8 portes simbòliques que la condueixen a l’aquí i ara. • Llibre esperançador que impulsa a viure el present amb consciència. 3. No lo leas, que te va a gustar (2019) • Guia enfocada a adolescents i a qui els acompanya (famílies, docents, orientadors). • Recursos per despertar curiositat, atenció, creativitat i vincle amb la matèria a classe. • Importància del joc i del humor docent: "El orientador que tiene humor los tiene como más despiertos" 4. Juegos para Crecer Felizmente • Propostes lúdiques i dinàmiques pedagògiques per a infantil (i adaptables a adolescents), amb exercicis breus com 1 minut de respiració o atenció plena. • Basat en 20 anys d’experiència a l’aula donant suport emocional i metodològic a docents. Claus pedagògiques i mètode • Presència del docent: mirada, escolta i somriure que trenquen esquemes i activen la classe. • Convertir l’aula en espai viu: joc, dinàmiques, fins i tot teatre per aprendre continguts. "Mira, el juego se va perdiendo a medida que crecemos..." • L’objectiu: que l’alumne estigui prendit, expectant i participatiu. Traç personal i futur • L’obra és autobiogràfica i en primera persona; tot neix de l’experiència viscuda. • Procés creatiu nocturn i cíclic (llibres cada dos anys, de manera orgànica). • Projecte futur: llibre sobre Alzheimer i demències (arrel d’experiència familiar i col·laboració associativa). • Simbolisme del 8 (infinit) present als llibres i fins a la proposta horària de presentacions. • Proper acte: dia 12 a les 12 a Bárbara del Vallés. Idees clau Amor i alegria com a eixos vitals i educatius. L’educació guanya amb humor, joc i presència. Recursos pràctics: des d’atenció plena breu fins a dinàmiques creatives. Els llibres de Lila funcionen com a guies de camp per a docents i famílies. Mirada integral: creixement personal, benestar emocional i aprenentatge viu.

  • Entrevistes de la Justa del 8/11/2022 — Indestructibles: joventut africana, fotoperiodisme i projecte transmèdia — 10 països, estereotips trencats i educació - episode art
    Entrevistes de la Justa
    41'

    Entrevistes de la Justa del 8/11/2022 — Indestructibles: joventut africana, fotoperiodisme i projecte transmèdia — 10 països, estereotips trencats i educació

    Resum general Indestructibles és un projecte transmèdia de fotoperiodisme que retrata 11 històries de nens i nenes en 10 països africans per trencar estereotips i acostar la realitat del continent a la nostra societat. Co-creat pel fotògraf Alfons Rodríguez i el periodista Xavier Aldecoa, inclou una exposició fotogràfica, un fotollibre, un llibre de periodisme narratiu, un documental (dues versions), un projecte educatiu, una obra teatral i un web/àlbum il·lustrat. "Seguimos adelante… indestructibles" — la filosofia de perseverar enmig de les dificultats va esdevenir títol i missatge del projecte. Idees clau • Objectiu central: posar nom i cognoms a històries reals de joves africans i mostrar què fan amb allò que els passa, més enllà de la simple mirada victimista. • Abast i mètode: viatge de gairebé dos anys per 10 països (Cap Verd, Gàmbia, Guinea Bissau, Txad, Etiòpia, RDC, Moçambic, Madagascar, Mali…), treball artesà i d’improvisació propi del reporterisme, amb fixers locals i traduccions per superar barreres lingüístiques. • Transmèdia i impacte: més de 100.000 visitants a l’exposició en 30+ ciutats i diversos països; publicacions a National Geographic, El País, La Vanguardia, etc. El projecte ha generat espectacle infantil, documental (76' i 57') i unitats didàctiques per a escoles. • Títol i significat: “Indestructibles” simbolitza la resiliència de la joventut africana que, malgrat contextos hostils, persevera i avança. • Selecció visual: edició molt exigent a partir de milers de fotografies i abundant material de vídeo; l’èmfasi és en la mirada i la narrativa per sobre de la tècnica. • Històries destacades: accés a nens soldats en actiu a la RDC (cas difícil d’obtenir); a Mali, la figura del xaman Diallo desencadena una història intergeneracional (avi-pares-net) que enllaça tradició i modernitat. • Final obert: el llibre clou amb una imatge simbòlica d’Etiòpia (camí obert), subratllant que les històries estan en curs i que seria valuós revisitar-les d’aquí 10 anys. • Ètica i retorn: quan és possible, els autors retornen el material als protagonistes; en zones aïllades, ho intenten en viatges posteriors. • Tècnica vs. mirada: la tècnica importa, però el més decisiu és la mirada i la connexió humana amb el subjecte. • Agenda: visita guiada amb els autors al Centre Cívic Soledat Sants (demà, 19:00), amb espai per a preguntes i interacció. Origen i enfocament Concepció del projecte • Inici com a embrió el 2018, abans de la pandèmia. • Focalitzat en nens i joves perquè l’Àfrica és un continent molt jove. • Missatge central: els desitjos i objectius d’aquests joves no són tan diferents dels nostres. Metodologia i reptes Ofici del reporter • Treball artesà i sobre la marxa; cal pla B constant i improvisar. • Viatges llargs i complexos amb recursos limitats i molts suports institucionals. Accés i llengües • Àrees de francès, anglès i portuguès; a mesura que s’apropa al nucli de la història, calen llengües locals i fixers. Països, temes i trencament d’estereotips • Recorregut geogràfic i temàtic: històries particulars que il·luminen problemàtiques transversals del continent. • Voluntat explícita de trencar tòpics i no reduir l’Àfrica a víctima; l’accent és en l’agència i la capacitat d’acció. Històries i accés difícil • Combinació d’experiència i xarxa de contactes dels autors per trobar casos. • Cas singular: dos nens soldats en actiu a la RDC, accedint via contacte local (no ONGs/organismes), logísticament i èticament molt complex. Transmèdia, educació i impacte Formats • Exposició (marcs de fusta i versió portable per a escoles i centres cívics). • Fotollibre (esgotat, 2a edició també esgotada) i llibre periodístic (Península, Grup Planeta) encara disponible. • Documental: versió 76 min (7 històries) i 57 min (6 històries) per TV. • Espectacle teatral, web i àlbum il·lustrat. Abast i recepció • 100.000+ visitants; itinerància per 30+ ciutats (Espanya, Bèlgica, Brasil, Gàmbia...). • Publicacions a grans mitjans i exposicions en espais emblemàtics i barris locals. • Objectiu: ponts entre joves d’aquí i d’allà, mitjançant materials educatius. Per què l’Àfrica? • Fascinació per un continent apassionant, on la gent i la seva manera d’entendre la vida conviden a tornar. • Rebuig a les nocions d’“invisible” o “silenciat”: l’Àfrica parla i evoluciona positivament; cal mirar i escoltar. El títol i la selecció visual “Indestructibles” • Títol pensat per ser potent i multilingüe; sintetitza resiliència i perseverança davant de contextos adversos. Edició de fotos • Milers d’imatges i abundant vídeo; l’elecció és un exercici dur d’edició gràfica i de coherència narrativa. • L’eina (càmera, micro) «és com una llibreta i un bolígraf»; el talent és convertir arxius en missatges. Història destacada (Mali): el xaman Diallo • Investigant el cas del Kanji (net de Diallo), l’eix narratiu es desplaça al xaman Diallo — figura respectada a l’aldea. • Història intergeneracional (avi-pares-net) que mostra la fusió entre tradició i modernitat. • Dedicatòria a Diallo, que va morir poc després d’explicar la seva història. Retorn als protagonistes • Molts han rebut el material (premsa, llibre, expo), d’altres viuen aïllats; el fotògraf planifica retorns (p. ex. a Madagascar) per fer-los arribar els resultats. Final obert i valor del procés • El llibre tanca amb una imatge d’Etiòpia que simbolitza camí obert: històries en curs i possibilitat de seguiment. • Reflexió: > "L’èxit està sobrevalorat"; cal valorar el procés i el pas a pas per evitar frustracions. Viatjar, empatia i tècnica • Viatjar no necessàriament et fa millor persona, però et fa diferent: aprens a obrir els ulls i no girar la mirada. • Es pot viatjar per plaer amb empatia, cercant connexió humana (no només «suma de països»). Repetir un país revela capes noves. • Clima, pols i avaries formen part del joc; tot i així, la mirada i la relació amb les persones prevalen sobre la tècnica. Agenda i crèdits • Visita guiada: demà, 19:00, al Centre Cívic Soledat Sants (presentació + recorregut + torn obert de preguntes). • Crèdits destacats: Xavier Aldecoa (text i corresponsalia), José Bautista (codirecció del documental, guió i muntatge), Joan Roig (talonatge/estalonatge i unificació d’imatge).

  • La Justa del 8/11/2022 — La Justa #241: Rihanna torna; Notícies i Meteo Sant Just; “Indestructibles” (Àfrica) amb Alfons Rodríguez; Somriure amb Lila Lorenzo; Economia (hi ha crisi?) i Podologia - episode art
    La Justa
    2h 53min

    La Justa del 8/11/2022 — La Justa #241: Rihanna torna; Notícies i Meteo Sant Just; “Indestructibles” (Àfrica) amb Alfons Rodríguez; Somriure amb Lila Lorenzo; Economia (hi ha crisi?) i Podologia

    Panorama de l’episodi Programa magazín matinal de Ràdio d’Esvern (10:00–13:00). Obertura musical amb Rihanna i el tema "Love on the Brain" com a homenatge al seu retorn a la música després de sis anys d’aturada, període en què ha estat empresària i mare. "Avui ens preguntem si hi ha crisi o no, no?" I també parlem de fotografia, somriures, i salut dels peus. Temes principals del dia Actualitat local Repassa de notícies de Sant Just amb la Lua López. Portades dels diaris i temes d’actualitat destacats. Meteorologia Previsió amb Carles Rius i etiqueta #MeteoSantJust. Fotografia i Àfrica — "Indestructibles" Entrevista amb el fotògraf Alfons Rodríguez (coautor amb Xavier Aldecoa). Projecte sobre 10 nens i nenes de 10 països africans com a exemples de superació i els reptes d’un continent divers i en evolució. En format d’exposició al Centre Cívic Soledat Sans fins al 30 de novembre. Definició com a projecte improbable: per què i com es va materialitzar. Benestar i llibres — Somriure Conversa amb Lila Lorenzo, educadora i dinamitzadora del somriure. Repàs dels quatre llibres publicats i presentació propera (esmentada a l’Abacus del Baricentro). Economia — hi ha crisi? Debat obert: és crisi o no? Context, indicadors i percepcions. Salut — Podologia Espai amb Teresa (si la salut li ho permet), actualització de tendències en podologia i consells pràctics. Informació de servei i canals Emissió: 98.1 FM i radiodesvern.com. Twitter: @la_justa_ (entrevistes destacades de la setmana). Falca d’interès públic "Hi ha una màgia que no té truc: la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi." Voluntariat per la Llengua — parelles lingüístiques (vxl.cat). Generalitat de Catalunya — Set milions i mig de futurs. Notes sobre temps i estructura La transcripció facilitada inclou l’obertura, el sumari i una falca. Els temes de fons (notícies, meteorologia, entrevistes, economia, podologia) s’anuncien al sumari però els temps exactes d’inici no apareixen en el fragment transcrit. A continuació es codifiquen només els trams amb temps explícit a la transcripció. Si es disposa de l’àudio complet, puc afinar els marcadors perquè apuntin a l’entrada real de cada tema.

  • M de Música del 7/11/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 7/11/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 7/11/2022 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 7/11/2022

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • Entrevistes de la Justa del 7/11/2022 — Sant Just 2023: impostos congelats, refugis climàtics a escoles, reforç de seguretat i nou pla d’usos del polígon; balanç positiu de les Festes de Tardor - episode art
    Entrevistes de la Justa
    22'

    Entrevistes de la Justa del 7/11/2022 — Sant Just 2023: impostos congelats, refugis climàtics a escoles, reforç de seguretat i nou pla d’usos del polígon; balanç positiu de les Festes de Tardor

    Resum executiu Conversa amb Laia Flotats (Endavant Sant Just) sobre els pressupostos 2023 i l’acció municipal recent. El grup ha pactat set esmenes orientades a la reactivació econòmica i social, l’estabilitat i el suport a les famílies. Destaquen la congelació d’impostos i taxes municipals, la climatització d’aules com a refugis climàtics, el reforç de la Policia Local, la consolidació de la programació cultural infantil, l’impuls d’un pla d’usos per al polígon sud-oest arran del cas d’olors d’una empresa del sector perfums, i una auditoria d’Urbanisme per reduir retards. També es fa balanç de les Festes de Tardor, amb gran participació i bon funcionament del nou emplaçament a l’avinguda Indústria. "No pujaran els impostos municipals: han quedat congelats." "Cal fer pinya i prioritzar les persones." Punts clau Impostos i taxes 2023 congelats (inclòs l’IBI): alleujament per a famílies, comerços i empreses en un context d’incertesa i inflació. Refugis climàtics a escoles: partida de 100.000 € per climatitzar totes les aules (maig-juny i setembre) davant les onades de calor. Seguretat: nova plaça de Policia Local per afavorir patrullatge i policia de barri; coordinació amb Mossos (batudes i helicòpter) per prevenir robatoris. Cultura i vida de poble: es consolida la programació infantil de cap de setmana (primavera i tardor) i s’estrena un Parc de Nadal. Polígon sud-oest: impuls d’un pla d’usos per adaptar l’activitat industrial al segle XXI (indústria soft), compatible amb el veïnatge; seguiment del cas olors Ventós amb mesures correctores. Urbanisme: auditoria i millores per reduir retards en llicències d’obres i activitats (situacions de fins a 12 mesos vs. 3 mesos legals). Festes de Tardor: gran participació a l’avinguda Indústria, millor mobilitat i ambient; Shopping Night recupera l’empenta. Detall de les mesures acordades 1) Pressupostos 2023 i fiscalitat Congelació d’impostos i taxes municipals (inclòs l’IBI) per donar estabilitat a llars i activitat econòmica. Objectiu: alleujar costos en un context de llum, gas, aliments i hipoteques a l’alça. 2) Refugis climàtics a les escoles Partida de 100.000 € per refrigeració d’aules a totes les escoles de Sant Just. Respon a onades de calor cada cop més freqüents que dificulten l’aprenentatge. 3) Seguretat ciutadana 1 nova plaça de Policia Local; aposta per patrullatge a peu i policia de barri. Coordinació amb Mossos i actuacions preventives contra robatoris (helicòpter, batudes) especialment per la proximitat amb Collserola. 4) Cultura i cohesió Consolidació de la programació cultural infantil de cap de setmana (èxit de participació a primavera i tardor). Impuls del Parc de Nadal, amb activitats familiars i oci local. 5) Polígon sud-oest: actualització i convivència Pla d’usos per definir activitats compatibles amb barris propers (indústria soft, menys soroll/olors/emissions). Context: creixement urbà i cas d’olors d’un magatzem de perfums; empresa i Ajuntament mostren voluntat de solució amb medicions i mesures correctores. 6) Urbanisme: servei al ciutadà Auditoria externa del Departament d’Urbanisme per detectar mancances i optimitzar procediments (plantilles, circuits, terminis). Objectiu: complir terminis legals (evitar retards de 12 mesos) i millorar la comunicació amb la ciutadania. Vida de poble i Festes de Tardor Les Festes de Tardor a l’avinguda Indústria guanyen en comoditat, espai i dinamització; notable augment de públic. La Shopping Night recupera el to previ a la pandèmia, activant comerç i trobada veïnal. Impacte i següents passos Curt termini: aplicar la congelació fiscal, iniciar climatització d’aules, contractació d’agent local, desplegar programació infantil i Parc de Nadal. Mig termini: execució del pla d’usos del polígon, seguiment de les olors i resultats de l’auditoria d’Urbanisme. Objectiu transversal: reactivació econòmica i social prioritzant persones, famílies i convivència al municipi.

  • Entrevistes de la Justa del 7/11/2022 — Estones de Clàssica a l’Ateneu de Sant Just: Mar Vizoso renova el cicle i aposta per apropar la clàssica als adolescents - episode art
    Entrevistes de la Justa
    13'

    Entrevistes de la Justa del 7/11/2022 — Estones de Clàssica a l’Ateneu de Sant Just: Mar Vizoso renova el cicle i aposta per apropar la clàssica als adolescents

    Context i presentació Mar Vizoso, pianista i professora de música i anglès, exalumna de l’Ateneu de Sant Just, assumeix la coordinació del cicle Estones de Clàssica. Agafa el relleu després d’uns 5 anys de trajectòria del cicle impulsat inicialment per Anna Vilanova i gestionat per en Xavi (director de cors a Molins i Barcelona). Objectius clau del nou enfocament Atraure més públic general i fidelitzar-lo. Apropar la clàssica als adolescents (12–20+), trencant la percepció d’elitisme i la distància amb aquest estil. Fer concerts més propers i participatius per reduir barreres i fomentar la connexió emocional. "La música és connexió… són vibracions que et fan sentir una emoció." Novetats de format (trencar barreres) Sense programa de mà: s’eliminen papers que puguin crear prejudicis previs. La informació bàsica (obres i intèrprets) constarà al cartell. Explicacions breus dels músics al començament i alguna intervenció entremig per contextualitzar. Diàleg postconcert (Q&A) amb el públic per parlar d’anècdotes, tècnica i instruments. "No és que no els agradi, és que no saben que els agrada." Per què la clàssica no arriba als joves? (diagnosi) Desconeixement: la clàssica és present en anuncis, pel·lícules i dibuixos, però sovint no s’identifica com a tal. Entorn i socialització: els adolescents aprenen amb el seu entorn; si no hi ha referents propers, no hi ha vincle. Percepció d’elitisme: accés sovint mediat per famílies amb interès musical (p. ex., escoles com l’Oriol Martorell). Programació destacada (novembre – març) Novembre: Duo Mediterrani – duo de guitarres clàssiques. Desembre: Sextet de música barroca – 2 sopranos, 2 mezzos, viola de gamba i clavicèmbal. Gener: Arpa (Laura, de l’Orquestra del Liceu) i flauta travessera. Febrer: Duo barroc amb instruments originals – Belisana (tiorba) i Marta Redondo (traverso). Març: Quartet de corda encapçalat per Eduard Sobrado (veí d’Esplugues). Focus jove de final de curs (abril – maig) Abril: Teen Classic – concert amb músics adolescents (secundària) de l’Oriol Martorell, el Bruc o el Liceu. Maig: Young Classic – projectes de final de carrera d’alumnes de l’ESMUC o del Liceu. Complementàriament, es vol coordinar amb l’institut de Sant Just per integrar el concert d’abril en una situació d’aprenentatge del nou currículum. Mirada pedagògica i comunitària Mar Vizoso aporta la seva experiència docent i de música d’orquestra (piano, violoncel, clavicèmbal) per dissenyar una proposta inclusiva i significativa. Objectiu: deselititzar i normalitzar la clàssica entre joves i famílies del municipi. Expectatives i tancament Optimisme prudent: Mar aposta per la metodologia “assaig-error” per a noves iniciatives. "Sempre tinc una frase… assaig-error: quan una cosa no l’has fet mai pot no sortir bé, és un assaig." Més informació i calendari al web de l’Ateneu de Sant Just.

  • La Justa del 7/11/2022 — Sant Just en clau local: Mes de la Salut, Tardor d’Hivern i Verkami dels Pastorets - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 7/11/2022 — Sant Just en clau local: Mes de la Salut, Tardor d’Hivern i Verkami dels Pastorets

    Visió general Programa magazín matinal La Justa (#240) amb enfoc local i cultural. El tram informatiu principal arrenca després del sumari i la música, amb el repàs de notícies a càrrec de Carles Rius. • Temes centrals del dia: Mes de la Salut a Sant Just, agenda familiar de la Tardor d’Hivern i campanya Verkami dels Pastorets de Sant Just. "Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi." Temes principals Mes de la Salut a Sant Just (491–639 s) • Cicle de xerrades i tallers de prevenció i hàbits saludables durant tot el novembre. • Sessió informativa sobre els serveis del CAP de Sant Just (al Centre Cívic Salvador Espriu). • Cicle “Parlem de Medicina” (a càrrec de Raquel Tomàs, a Can Ginestar, amb inscripció prèvia): • Hipertensió arterial: què és i com actuar. • Importància d’evitar el sobrepès i l’obesitat. • Artrosi vs. artritis i gestió del dolor. • Menopausa: orientació i pautes pràctiques. Tardor d’Hivern: programació infantil i familiar (653–955 s) • Programació extensa fins al 5 de gener, amb activitats a diversos espais del municipi. • Exemples destacats de novembre: • Presentació del llibre “El secret de Nan” (Biblioteca Joan Margarit). • Taller de pasta italiana per a infants (Centre Cívic Soledat Sans). • Cinema infantil a l’Ateneu. • Espectacle “Explorant l’Àfrica” (Plaça Antoni Malaret). • Danses per la Pau (Parc Joan Maragall). • Circ per a infants (Soledat Sans). • Titelles “Blauró” (Parc Joan Maragall). • Novetat de desembre-gener: Parc de Nadal al Mercat (2–4 i 5 de gener, tardes), i Cavalcada de Reis amb espectacle familiar previ el 5 de gener al Mercat Municipal. "Si algú no surt és perquè no vol" — gran varietat d’activitats al municipi. Pastorets de Sant Just: disc i micromecenatge (957–1085 s) • Celebració dels 10 anys del grup amb l’enregistrament d’un disc de cançons originals de l’espectacle. • Verkami obert (objectiu: 1.000 €; aportacions des de 10 €) per cobrir costos de gravació. • Cançons interpretades per actors/actrius, cor i músics dels Pastorets; previsió de venda durant les representacions de desembre. • Informació i enllaç via Ràdio Desvern o cercant “Pastorets de Sant Just” a Verkami. Notes de producció • Obertura musical i identificacions; falca del Voluntariat per la Llengua. • Tema musical destacat: “Loving Feeling” de French 79. • El bloc de portades i temps s’anuncia però queda fora del tram transcrit significatiu.

  • Empanada Cultural del 5/11/2022 — Monstres a pantalla: Sitges 55 (palmarés i debat), Marvel Werewolf by Night, Pearl (A24), Sisu i As bestas - episode art
    Empanada Cultural
    1h 33min

    Empanada Cultural del 5/11/2022 — Monstres a pantalla: Sitges 55 (palmarés i debat), Marvel Werewolf by Night, Pearl (A24), Sisu i As bestas

    Resum general «El Festival de Sitges és un monstre» i Halloween és a tocar: un programa-Frankestein que enllaça el nou especial de Marvel amb la lectura crítica del palmarés de Sitges 55. Punts clau • Marvel sorprèn amb Werewolf by Night: blanc i negre, homenatge als monstres clàssics, direcció debut de Michael Giacchino, més violència explícita del que és habitual a Disney/Marvel. • Sitges 55, polèmica al palmarés: triomf de Sisu (entreteniment pur) per davant d’opcions més «artístiques» com Pearl. El públic premia Irati i la crítica, Something in the Dirt. Fora de competició, As bestas es destaca com a obra mestra. • Debat industrial: estratègia Marvel (sèries+especials a Disney+), el caos de DC, i el paper d’A24 en el suposat terror elevat. Marvel Special Presentation – Werewolf by Night Què és i com sona • Especial de 54’ a Disney+: Werewolf by Night de Michael Giacchino (també compositor). • Estètica retro: blanc i negre, granet de pel·li antiga, frames «cremats», cor mixt i fanfàrria Marvel «reimaginada». • Efectes pràctics i animatrònics; fotografia basada en expresionisme alemany (joc d’ombres, clarobscurs, fora de camp i strobe). To, gènere i límits • El cinema de superherois com a «contenidor de gèneres»: aquí terror clàssic amb humor dosificat. • Violència poc habitual a l’MCU (amputacions, sang –negra en B/N–). Declaració d’intencions: trasllat de Deadpool i Logan al catàleg Marvel. Personatges i trama (sense espòilers clau) • Conclave de caçadors de monstres a la mansió d’Ulysses Bloodstone; la joia mística decideix el lideratge. • Gael García Bernal brilla com a caçador de perfil baix; Elsa Bloodstone pren protagonisme; el «monstre» es roba l’espectacle. Veredicte ràpid • Un gran homenatge que funciona sol, estilísticament valent i divertit; encaixa en la línia de Doctor Strange in the Multiverse of Madness (Sam Raimi), però mira més enrere (Universal/Hammer). Sitges 55 – Palmarés i debat crític «Sisu» arrasa (millor pel·lícula, interpretació masculina, música i fotografia) i obre el debat: què ha de premiar un festival? Sisu (J. Helander) – guanyadora absoluta • Híbrid western-bèl·lic: un solitari i uns nazis com a diana «legítima» per a l’espectacle sagnant. • Entreteniment pur i autoconscient (sense pretensions temàtiques). • Crítica del programa: premis «excessius» davant d’opcions més treballades formalment. Pearl (Ti West, A24) – direcció i actriu • Díptic amb X (i camí de tríptic). Mia Goth, col·leboradora al guió, es corona (premi ex-aequo d’interpretació femenina). • Referents: melodrama de Douglas Sirk passat pel filtre del gènere; treball de color i composició apte per a cinèfils. • No necessita veure X prèviament; aposta per un horror emocional amb estil. «Terror elevat» i A24 • Debat sobre l’etiqueta: The Witch, Hereditary, Midsommar, etc. • Més que «nou llenguatge», nous autors amb veu pròpia i cura formal. Premi del Públic – Irati (P. Urkijo) • Èpica medieval en basc, arrelada al folklore d’Irati. • Exemple d’ecosistema basc: ajudes i aposta per gènere i identitat local; desig d’anàlegs en català. Premi de la Crítica – Something in the Dirt (Moorhead & Benson) • Duo de culte (Spring, The Endless) torna amb una peça pandèmica i cerebral. • Investigació meta, amistat tòxica i «palla mental» més autoreferencial; divisiva però aplaudida per la crítica. • Deriva comparativa: Venus (Balagueró) com a exemple d’híbrid menys reeixit. Meliés d’Or – Cerdita (Carlota Pereda) • De curt a llarg: bullying estiuenc, Laura Galán magnètica en pantalla. • Relectura de les Scream Girls vuitanteres, amb forma sòlida; en el dramàtic pur no sempre arriba, però el conjunt funciona i enganxa. Fora de competició – As bestas (R. Sorogoyen) • Obra mestra per la taula: tensió sostinguda, càmera amb pulsió i mirada social que estreny l’estómac. • La metàfora de la rapa das bestas obre i vertebra el film. Per molts, hauria d’haver estat la candidata òscar en lloc d’Alcarràs. Indústria i estratègies Marvel vs DC i el model plataforma • Marvel enllaça llargmetratges amb sèries/«especials» a Disney+ cada 2-3 mesos, mantenint la màquina en marxa. • DC: reconfiguracions, cancel·lacions i direcció erràtica; l’«enemic» el tenen a casa. Cloenda i agenda • Ronda final de festivals: budista, Terror de Cardedeu/Carre de Terror (STAC), Galàctica, Sabadell, Festival de Cinema Asiàtic, Molins… • Signatura radiofònica i tancament musical (ABBA i Adele) entre comiats en bucle. Cites destacades «No era un monstre. Era un ser humà normal i corrent, cruel, imbècil i rencorós. Igual que tots els altres.» (D. Glukhovsky) «Sisu»: perseverança i no rendir-se mai — amb sang i mala llet.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/11/2022 — Sàtira i revistes d’humor (La Codorniz, Hermano Lobo, El Jueves…), la Marxa sobre Roma i els gratacels — i no-gratacels — de Barcelona - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/11/2022 — Sàtira i revistes d’humor (La Codorniz, Hermano Lobo, El Jueves…), la Marxa sobre Roma i els gratacels — i no-gratacels — de Barcelona

    Panorama del programa "La revista más audaz para el lector más inteligente" Programa miscel·lani amb tres eixos principals: Història i pràctica de la sàtira i l’humor gràfic a Espanya: de La Codorniz a El Jueves, passant per Hermano Lobo, Por Favor i El Papus, amb la mirada privilegiada de Josep Hilario Ifon. Història contemporània: la Marxa sobre Roma i el feixisme italià (context, propaganda, declivi i memòria), conduïda per en Joan, amb interludis musicals (Faccetta Nera i l’himne partisan “Bella Ciao”). Arquitectura i ciutat: gratacels i projectes no construïts de Barcelona, del primer Urquinaona a les torres del 2000, i els gratacels “que podien haver estat” a Plaça Catalunya (1918 i 1955). També hi ha interludis musicals que accentuen els temes (Louis Armstrong “What a Wonderful World” i “Smile” de Chaplin) i una peça de cultura pop: la sorprenent trajectòria de la família musical The Kelly Family. 1) Sàtira, humor gràfic i revistes a Espanya Filosofia de la sàtira Sàtira ≠ humiliar: tot i l’aspiració a “fer gràcia sense humiliar”, la sàtira és, per definició, aguda, picant i mordaç; pot fer mal segons a qui interpel·la. Rebuda diversa: la mateixa broma pot ser entesa de formes radicalment diferents. El dibuix és menys ambigu que la paraula: el text té segones lectures que desplacen el sentit. La Codorniz: llegenda, estil i censura Revista (1941–1978), surrealisme i humor abstracte; va esdevenir institució cultural durant el franquisme. Censura i protecció: malgrat suspensions i avisos, va navegar el límit amb habilitat. Segons Ifon, també beneficiada per un cert estatus/proximitat de la seva redacció a Madrid. Llegendes urbanes: portades “famoses” que mai es van publicar, mites que apuntalen la seva aura (“la revista más audaz…”). Hermano Lobo i els setanta efervescents Hermano Lobo (1972–1976) com a “generació jove” de La Codorniz: va anar més lluny en el to i en el risc amb la censura. Els 70: període més fèrtil de l’humor gràfic a Espanya: La Codorniz, Hermano Lobo, Por Favor, El Papus i El Jueves convivint i dialogant. Territoris i escoles d’humor Madrid vs. Barcelona: diferències d’ecosistema i recepció. Forges com a paradigmàtic “humor madrileny”. Bruguera i l’escola catalana: Vázquez (germinador de personatges), Ibáñez (Mortadelo y Filemón), Penyarroya… L’ofici de crear personatges com a nucli. El Jueves: naixement, línia i evolució Fundat el 7 de maig de 1977: “El Jueves, la revista que surt el divendres”. Primer número: “Espanya va de cul”. Viratge popular: renúncia deliberada a l’elitisme intel·lectual per tocar “el carrer”. Innovacions meta (crèdits humorístics). Canvis i polèmiques: sortida d’Ifon (1978), mort del Gin, noves direccions; crítica a una deriva més grullera però comercialment efectiva. Ecosistema: El Víbora i la línia antisistema, adaptacions al cinema (“Makoki”, “Històries de la puta mili”), i la compra per part dels autors. Panorama internacional de l’humor satíric França: Charlie Hebdo com a sàtira política dura, excel·lència gràfica; límits en temes com la religió i la immigració. Itàlia: humor més d’opereta, mediterrani i directe. Anglaterra i EUA: del Punch clàssic a l’humor sense paraules (Chaplin, Mr. Bean, Tati). Saturday Night Live com a matró del “humor d’actualitat” (el gag “Franco sigue vivo” com a iconografia global). “Con la Iglesia hemos topado”: línies vermelles històriques de la sàtira a Espanya. 2) Interludis culturals i pop The Kelly Family (fenomen europeu) Fenomen de supervendes als 90 (origen als 70), 20+ milions de discos a Europa. Clan familiar itinerant (EUA, Espanya, Irlanda, Alemanya), educació a casa, vida en vaixell i posterior conquista d’Alemanya (macroconcerts a Dortmund). Música que il·lumina temes “What a Wonderful World” (L. Armstrong): pausa evocadora entre blocs. “Smile” (Chaplin) — versió Sidonie: pont cap a la reflexió sobre l’humor sense paraules i la cultura del gag visual. 3) Història: la Marxa sobre Roma i el feixisme italià (Joan) Del mite a la propaganda 28 d’octubre de 1922: “Marxa sobre Roma” — milers de camises negres pressionen el rei Vittorio Emanuele III, que evita l’estat d’excepció i obre la porta a Mussolini. Propaganda: moltes imatges icòniques són, en realitat, de la “marxa” del 1923, ja escenificada. Mussolini, l’oportunista: de socialista i anticlerical a pactista amb monarquia, Església i empresariat. Context i genealogia del feixisme Traumes de postguerra (Caporetto, atur, “victòria mutilada”), veterans i classes mitjanes radicalitzades. Gabriele D’Annunzio i l’epopeia de Fiume (1919–1920): preludi estètic i polític del feixisme. Caiguda i epíleg 1943: destitució; rescat de Gran Sasso (Skorzeny); RSI (República Social Italiana) titella dels nazis. 1945: captura i execució de Mussolini a Milà. Responsabilitats: repressió, guerres colonials (Líbia, Etiòpia), suport a Franco, persecució de jueus. Memòria i política: genealogies del MSI i connexions amb l’actualitat (referència a Meloni). “Giovinezza… per Benito Mussolini!” — l’himne com a engranatge de mobilització i culte al líder. Tancament amb “Bella Ciao” com a coda antifexista i referents culturals: Llibre recomanat: M. Mussolini. El fill del Segle (A. Scurati). Pel·lícules: de “Una giornata particolare” a “Salò” (Pasolini) i “Sono Tornato” (joc ucrònic amb el retorn del dictador). 4) Arquitectura i ciutat: gratacels (i no-gratacels) de Barcelona Què és un gratacels? Debat obert (alçada, pisos, ús): edificis habitats i que destaquen en l’skyline. Antenes i torres de comunicacions, fora. Cronologia essencial Primer “gran” a BCN: Edifici Urquinaona/Fàbregas (1944, 15 pisos). Banco Vitalicio (Passeig de Gràcia/Gran Via): anys 50. Porcioles (1957–1973): permissivitat de “remuntes” i edificis singulars — skyline més dens i discutible. Segona onada (70s–2000s): Torre Colom, Torre Tarragona, Hotel Arts i Torre Mapfre; Torre Mare Nostrum (Gas Natural) (Miralles-Tagliabue) — considerada pel MoMA; casos de “síndrome d’edifici malalt” ja resolts. Desplaçament cap a Diagonal Mar, Fòrum i Fira/L’Hospitalet: reequilibri territorial del vertical. Els gratacels que podien haver estat 1918 (Plaça Catalunya, solar avui Triangle/Fnac): projecte Howells & Rogers (130 m, 30 plantes). Hauria estat el primer gran gratacels d’Europa. Va quedar en paper (context econòmic i resistències). 1955 (Plaça Catalunya): projecte Josep M. Bosch i Aymerich (140 m, 40 plantes, usos mixtos, heliport). Guanya concurs i té suports, però litigis de propietat i oposició ciutadana l’aturen (sentència del Suprem, 1968). Altres “fantasmes” il·lustres: Font monumental de Gaudí a Plaça Catalunya; Plaça de les Glòries inacabable; “Vel de la Núvia” (Zaha Hadid) a la Sagrera; Propostes d’hotel flotant i barri penjat a Montjuïc (Bosch i Aymerich). Clau de lectura Barcelona protegeix el centre: aposta per concentrar l’alçada a perifèries recents per mantenir el caràcter mediterrani del nucli històric. Política, mercat i litigis han estat decisius per al skyline tant com l’enginyeria. “Com més treballo, més sort tinc” (Bosch i Aymerich) — el mèrit no sempre és suficient davant la fricció urbana. Idees força La sàtira és lectura contextual: depèn de qui mira, d’on es publica i del clima polític-cultural. La memòria del feixisme és també memòria de la propaganda: desmuntar mites (Marxa sobre Roma) és clau per entendre’n la pervivència. L’skyline de Barcelona és fruit d’equilibris: creativitat i límit, centre i perifèria, projecte i realitat.