Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

25-48 de 2246
  • Entrevistes de la Justa del 28/12/2022 — Hace del Paso: retrobament, BaixArt i nous llançaments amb acústic en directe - episode art
    Entrevistes de la Justa
    14'

    Entrevistes de la Justa del 28/12/2022 — Hace del Paso: retrobament, BaixArt i nous llançaments amb acústic en directe

    Resum de l'entrevista Hace del Paso comparteixen el seu camí: dels orígens a l'escola a un retrobar-se en pandèmia, passant pel salt a la plataforma BaixArt, i culminant amb una actuació acústica en directe del seu nou single. "Tot va començar a l'escola" Punts clau Orígens i retrobament: amics d'escola que van formar un grup arran d'una gravació, van aturar-se i es van retrobar fa 1–2 anys, en plena pandèmia. Referents i estil: pop-rock amb influència d’El Canto del Loco; combinen balades i peces amb més guitarreo. Procés creatiu: comencen sovint amb acords de guitarra i melodia, i després fan arranjaments col·laboratius; enregistren notes de veu i, a vegades, algú porta una idea més desenvolupada. BaixArt: s’hi han inscrit recentment per facilitar contractacions a la comarca; encara sense resposta per la temporada. Assajos: en un garatge; limitacions de so i veïns una mica molestos. Actuació en directe: presenten "No me obligues a olvidar", tema de desamor acabat de sortir. Plans discogràfics: publicaran un tema al mes per construir el primer àlbum. Distribució: a Spotify, Apple Music, YouTube i més; el CD físic queda com a merchandising. Directes: cap concert confirmat encara; voldrien tocar a festes locals i esperen oportunitats institucionals. "Desamor, tema etern" Per què és rellevant Història de persistència: un grup que es refà i creix amb recursos digitals. Model actual: singles seqüenciats cap a un àlbum, i presència multicanal per ampliar abast. Connexió local: aposta per BaixArt i la circuiteria de proximitat.

  • Entrevistes de la Justa del 28/12/2022 — Esplugues Sense Barreres: conversa amb Bernat Guerra sobre accessibilitat i inclusió a Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    17'

    Entrevistes de la Justa del 28/12/2022 — Esplugues Sense Barreres: conversa amb Bernat Guerra sobre accessibilitat i inclusió a Sant Just

    Resum de la conversa Conversa amb Bernat Guerra, president d’Esplugues Sense Barreres, sobre la realitat de l’accessibilitat i la inclusió a Esplugues i Sant Just, les barreres arquitectòniques i socials, i les propostes de millora per a una vida quotidiana més digna i participativa. Qui és i què fa l’entitat Entitat formada per persones amb discapacitat física i sensorial, familiars, cuidadors i voluntariat. Objectiu: eliminar barreres —tant arquitectòniques com socials— i promoure la sensibilització. "No hay límites para nadie." Línies d’acció Barreres arquitectòniques: Treball amb ajuntaments (Esplugues, Sant Just, etc.) per assessorar actuacions urbanes. Reivindicació de voreres contínues i semipeatonals, resolució d’obstacles (pals de llum, bordillos), i coordinació amb empreses subministradores. Sensibilització social: Xerrades a escoles, tallers per entitats i partits. Esport inclusiu en festes i esdeveniments per normalitzar la participació. A les escoles: reaccions Quan hi ha companys amb discapacitat, es detecta més empatia i normalització. Allà on no n’hi ha, cal treballar-ho com a aprenentatge i no com un joc puntual. Missatge clau: viure amb plenitud Transició difícil després d’un canvi vital (p. ex., cadira de rodes), però la clau és sortir de casa, fer activitats i mantenir una vida normal dins de les limitacions. L’entitat fomenta teatre, cinema, excursions i vida comunitària. "Lo principal es sensibilizar a la gente ya desde pequeños." Diagnosi local: Sant Just i l’entorn Millores notables al centre (Ateneu, Buenavista, Raval) amb accessibilitat molt correcta. Repte estructural: pendents del municipi i voreres amb obstacles; cal avançar en disseny universal a cada reforma de carrer. Exemple concret: pals de llum antics que obliguen a baixar a calçada —risc per a persones amb mobilitat reduïda. Incivisme i comerç L’empatia és clau per evitar conductes com bloquejar passos “un momentet”. Comerç accessible: cal que l’atenció sigui dins del local, no “des del carrer”. Proposta d’ajudes o convenis perquè els establiments s’adaptin. "No pretendo quedarme en la calle [...] y que me sirvan como haciendo un favor." Parcs adaptats vs inclusius Adaptat: s’hi pot accedir. Inclusiu: a més d’accedir-hi, tots poden jugar (gronxadors, castells, elements jugables adaptats per a cadires de rodes). "Un nen no vol ser un mer observador; vol participar." Valoració de la ràdio (accés de l’entrevistat) Interior accessible; millorable l’accés previ exterior (volta llarga, trams de vorera irregulars) especialment en dies de pluja. Idees clau i propostes Combinar tècnics municipals i persones amb discapacitat per dissenyar solucions reals. Eliminar obstacles (pals, bordillos) i promoure voreres a un sol nivell quan es reformin carrers. Facilitar ajudes perquè el comerç s’adapti i sigui realment accessible. Més educació inclusiva: xerrades, esports inclusius i normalització des de petits. Parcs infantils inclusius: de l’accés a la participació. Promoure l’empatia ciutadana per reduir l’incivisme que bloqueja l’accessibilitat.

  • La Justa del 28/12/2022 — Cavalcada de Reis amb nou Carboner, estudi de les mines d’aigua de Sant Just i música amb Sting i R.E.M. - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 28/12/2022 — Cavalcada de Reis amb nou Carboner, estudi de les mines d’aigua de Sant Just i música amb Sting i R.E.M.

    Resum general Programa magazine de Ràdio d’Esvern conduït per l’Enric, amb obertura informativa i agenda de continguts. En el fragment amb contingut real tractat, destaquen dos blocs locals: novetats de la Cavalcada de Reis i patrimoni hidràulic amb l’estudi de les mines d’aigua. El tram també inclou pauses musicals amb Sting i R.E.M. i diverses falques/indicatius. Temes principals Cavalcada de Reis i noves tradicions • Nou personatge: el Carboner tancarà la comitiva en una carrossa nova, gestionada per l’entitat Bandanderà. • Set carrosses en total: estrella; Melcior, Gaspar i Baltasar; patges i patgesses; regals; i carboners. • La comitiva creix i incorpora tradicions any rere any; es comenten exemples d’altres municipis (p. ex. el Mag Maginet de Cornellà i la Torre dels Ous de Jujol a Sant Joan Despí) com a referents de muntatges nadalencs. "El Carboner, un senyor simpàtic i alegre que vetlla perquè ens portem bé..." Patrimoni hidràulic: mines d’aigua de Sant Just • L’Ajuntament impulsa un estudi sobre l’estat i funcionament de les mines d’aigua de la vall, amb focus a la Mina Erasma i els recorreguts al voltant de La Bona Aigua. • Objectius: diagnosi d’estat, fragilitats, patologies, potencialitats i propostes de recuperació. • Context i documentació: llibre “Les mines d’aigua de Sant Just d’Esvern” (Grup Espeleològic Ratpenats i Centre d’Estudis Sant Justencs; autors: Julio Choa González, Albert Riera Prenafeta, Francesc Riera Prenafeta). • Apunt històric: origen del nom de la Mina Erasma i l’anècdota del “baró fantasma”. Música i transicions • Pausa musical amb Sting — Englishman in New York (Nothing Like the Sun). • Avanç/presentació de R.E.M. — Losing My Religion (Out of Time). • Diverses falques i indicatius entre blocs ("Fins demà!", "Bona nit") que actuen com a transició tècnica. Notes • A l’obertura s’anuncien altres trams (notícies del dia amb la Lua López Ribas, Espluga Sense Barreres, Pep Quintana, entrevista a Ceda El Passo i repàs a portades amb el Tribunal Constitucional), però no apareixen desenvolupats dins del fragment transcrit. • El focus del fragment útil són les novetats de la Cavalcada de Reis i l’estudi sobre les mines d’aigua.

  • Just Blues del 27/12/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 27/12/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 27/12/2022 — Fins demà, I love you i Smooth Jazz Club: un col·lage de comiats, exclamacions i afecte - episode art
    Cinema sense condicions

    Cinema sense condicions del 27/12/2022 — Fins demà, I love you i Smooth Jazz Club: un col·lage de comiats, exclamacions i afecte

    Visió general Un episodi minimalista i repetitiu que juga amb la reiteració i el silenci com a recursos expressius. La frase "Fins demà!" funciona com un mantra de comiat al llarg de gran part de l’enregistrament, interromput per un tram d’exclamacions i un curt bloc d’afecte amb "I love you!". Cap al tram final, apareix un microinterludi titulat "Smooth Jazz Club", que aporta un contrast ambiental. Punts clau • Comiat recurrent: "Fins demà!" es repeteix persistentment, marcant el ritme de l’episodi. • Culminació d’intensitat: una seqüència d’exclamacions substitueix les paraules i accentua el to. • Gir emocional: el bloc "I love you!" introdueix calidesa i afecte abans de tornar al comiat. • Interludi temàtic: la menció "Smooth Jazz Club" suggereix una referència musical/ambiental enmig del patró. • Pausas i buit sonor: alguns intervals sense text reforcen el caràcter de col·lage sonor. Temes principals • Repetició i ritme verbal com a dispositiu narratiu. • Comiat i retorn: el cicle de dir adéu i reprendre el missatge. • Expressió emocional mínima: el pas de l’exclamació a l’afecte explícit ("I love you!"). • Interludi ambiental: aparició puntual de "Smooth Jazz Club" com a canvi de registre. Moments i cites destacades "Fins demà!" "I love you!" "Smooth Jazz Club" Estructura temporal (resum) • 0–1708 s: Mantra inicial de comiat ("Fins demà!"). • 1709–2386 s: Interludi d’exclamacions. • 2387–2505 s: Bloc d’afecte ("I love you!"). • 2506–3104 s: Retorn a "Fins demà!". • 3105–3134 s: Microinterludi "Smooth Jazz Club". • 3135–3615 s: Tram final amb "Fins demà!" fins al tancament.

  • Entrevistes de la Justa del 27/12/2022 — Parc de Nadal i Cavalcada de Reis a Sant Just: nova proposta familiar i retorn als orígens - episode art
    Entrevistes de la Justa
    10'

    Entrevistes de la Justa del 27/12/2022 — Parc de Nadal i Cavalcada de Reis a Sant Just: nova proposta familiar i retorn als orígens

    Resum principal Context i to de la conversa Conversa distesa i molt propera, amb referències a una xerrada prèvia “off the record” que va ser molt viva i enriquidora. Es menciona el debat sobre els 11 milions pendents del pont de Mas Lluí com a exemple de contrast d’idees. "fins i tot hauria estat més interessant radiar la part que no hem radiat que l'oficial" Festes de Nadal: tres trams i la màgia de Reis Les festes s’articulen en tres trams: Nadal, Cap d’Any i Reis. Èmfasi en la il·lusió dels infants i el caràcter col·lectiu i màgic de la celebració. "jo és l'únic dia a l'any que soc monàrquic; la resta de dies soc república" Novetat: Parc de Nadal a la Sala Mercat Nova proposta: el Parc de Nadal concentrat a la Sala Mercat (abans sala expositiva), transformada en espai familiar. Horaris: 3 tardes (de 17 a 20 h) i un matí (3 hores). Espai obert amb zones i rotació lliure. Accés: Adults, gratuït; infants a partir de 4 anys, 3 €. Activitats destacades: Taller de pintacares i fotocall. Planetari (cúpula d’observació d’estrelles). Tallers de l’arbre de Nadal i de fanalets per rebre els Reis. Espai per deixar el xomet (petita infància). Jocs de motricitat i jocs de fusta gegants. Bústia reial i presència de patge. Model diferent d’un sol espectacle: permet estar-hi 3 hores i gaudir de múltiples propostes al ritme de cada família. La ràdio s’hi suma: programa especial i sorteig de patges El dia 5 al matí, programa especial en directe des del Parc de Nadal perquè els infants puguin parlar a la ràdio i explicar com viuen les festes. El 3 de gener, sorteig en directe (Instagram i ràdio) per escollir patges de la Cavalcada. Inscripcions fins al 31 de desembre a través del web municipal. Cloenda i Cavalcada de Reis: retorn als orígens El dia 5 a la tarda: xocolatada i espectacle infantil com a cloenda del parc; tot seguit, Cavalcada. Recorregut 2023 (model post-COVID, “tornar als orígens”): Inici a Mas Lluí (barri amb més de 2.000 veïns i molts infants). Parada al Casal de Joves. Arribada a la plaça de l’Ajuntament. Lliurament de la clau que permet als Reis accedir a totes les llars i recorregut pels carrers principals i barris. "la clau que obre totes les portes de les cases de Sant Just" Es valora positivament recuperar espais i dinàmiques prèvies mantenint aprenentatges del període COVID quan és útil. Tancament i desitjos per al 2023 Desig de sort i encerts per al proper equip de govern en un any electoral intens. Reconeixement de la feina feta i la que queda per fer a Sant Just.

  • Entrevistes de la Justa del 27/12/2022 — Sant Just en debat: Institut-escola a Mas Lluí, pont de connexió i habitatge jove - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 27/12/2022 — Sant Just en debat: Institut-escola a Mas Lluí, pont de connexió i habitatge jove

    Resum general Podcast amb conversa amb la portaveu municipal Laia Flotats centrada en tres blocs principals: nou institut-escola a Mas Lluí, connexió viària (pont) per a la mobilitat i polítiques d’habitatge per al jovent. També hi ha una breu introducció de festes i una menció a les temperatures anòmales de Nadal. "L’institut d’escola és des de P3 fins a 4t d’ESO" 1) Introducció: festes, Delta i clima Context i to • Conversa distesa de Nadal i escapades al Delta del Llobregat en bicicleta. • Comentari sobre el temps excepcionalment càlid: fins a 26 °C en alguns municipis per Nadal. • Reflexió implícita sobre la contradicció climàtica: bon temps vs. anomalia no “natural”. 2) Educació: nou institut-escola a Mas Lluí Què és i per a qui • Un institut-escola cobreix des de P3 fins a 4t d’ESO (infantil, primària i secundària). Estat del projecte i passos administratius • S’ha aprovat la cessió del solar municipal (qualificat d’equipaments) al Departament d’Ensenyament. • Ensenyament haurà de donar instruccions a Territori (empresa pública constructora) per: • Confeccionar el projecte executiu. • Licitar les obres. • Construir l’edifici. • Un cop construït, l’edifici i el solar tornen a l’Ajuntament (cessió temporal per a construir). Terminologia i expectatives • Encara no és una realitat: cal pressupost i tràmits. • Termini orientatiu: ~5 anys si els calendaris i pressupostos s’ajusten. Per què a Mas Lluí i no a altres escoles • Criteri de proximitat i mobilitat escolar: facilitar que famílies vagin a peu i evitar dependència del cotxe. • Ampliar altres centres (p. ex. Canigó) generaria problemes de mobilitat (falta de transport públic directe des de Mas Lluí). D’on ve la necessitat • Històric: voluntat de cessió aprovada per unanimitat en el mandat 2015-2019; va quedar aturat per canvis de criteri a Ensenyament. • Ràtios reduïdes (de 24 a 20) + creixement demogràfic de Sant Just (famílies joves) = més aules necessàries. • Aquest curs hi ha famílies sense plaça en primera opció: indicador de pressió. 3) Mobilitat: connexió Mas Lluí – autopista (pont) Antecedents i situació • El pont estava previst en l’urbanisme inicial, però la crisi del 2008 va fer que els fons del pont s’usessin per urbanitzar carrers i poder construir habitatge protegit sortejat. • Avui, Mas Lluí (Sant Just i Sant Feliu) depèn bàsicament del vial de la ITV; hi ha congestió i afectació a la trama antiga (carrers estrets, contaminació, soroll, seguretat). Costos i condicionants • Cost estimat del pont: 12–13 M€ a preus actuals, incloent-hi el soterrament de línies d’alta tensió. • Com que dona servei a diversos municipis i transport públic (bus), es busca finançament supramunicipal (AMB, altres administracions). "De moment tenim un milió d’euros" (aportació aconseguida via Congrés dels Diputats) Beneficis esperats • Descongestionar el centre i reduir polució, soroll i temps de trajecte. • Fer el transport públic més competitiu (més ràpid i directe). • Preparar-se per nous desenvolupaments (Bellavista – Sant Joan Despí, Bòmer i Frigicoll), evitant un col·lapse. 4) Habitatge: diagnosi i propostes per al jovent Diagnosi • El lloguer a Sant Just és car; el jovent té dificultats per emancipar-se. • Històricament s’han fet més de 1.000 habitatges de protecció oficial (HPO), però majoritàriament de venda. Crítica de gestió (HPO de venda) • En revenda (preu taxat), l’Ajuntament té dret de tanteig, però no s’exerceix de manera sistemàtica. • Resultat: els pisos passen al mercat privat, es perd el control públic i la capacitat de fer política d’habitatge sobre aquests actius. Línies d’actuació proposades • Exercir sempre el dret de tanteig per recuperar HPO revenguts i reassignar-los a col·lectius prioritaris. • Impulsar lloguer assequible amb col·laboració publicoprivada per no immobilitzar en excés recursos municipals. • Utilitzar ajudes de Diputació i instruments metropolitans (empresa mixta AMB) per ampliar parc de lloguer. • Captació de pisos privats per a borsa municipal amb garanties i ajuts als propietaris. Promocions en marxa • A l’àrea metropolitana: ~5.000 habitatges de lloguer via empresa mixta AMB (operador privat finança, gestió pública). • A Sant Just (Bòmer i Frigicoll): ~600 habitatges; ~193–200 passaran a gestió municipal (Promunsa) per a lloguer social/assequible. Criteris d’assignació • Prioritats a estudiar pel nou govern, amb èmfasi en joves i famílies monoparentals o assimilables. "L’important és que l’Ajuntament tingui sempre el control sobre un determinat volum d’habitatges" 5) Cloenda • Agraïments i recordatori d’un any electoral ple de reptes.

  • La Justa del 27/12/2022 — Sant Just avui: Quinto de Nadal, Pastorets, nou Institut-Escola a Mas Lluí i pont, habitatge i joves, ZBE i clima, i perspectives econòmiques 2023 - episode art
    La Justa
    2h 56min

    La Justa del 27/12/2022 — Sant Just avui: Quinto de Nadal, Pastorets, nou Institut-Escola a Mas Lluí i pont, habitatge i joves, ZBE i clima, i perspectives econòmiques 2023

    Resum general de l’episodi El més destacat • Quinto de Nadal a Sant Just: estrena amb format popular, paneres i PDs; com funciona el joc i com participar-hi. • Cultura local: Pastorets amb entrades exhaurides i canvis que els fan més entenedors per a tot el públic. • Dada clau: Sant Just és el 2n municipi de Catalunya per percentatge de població amb educació superior (58,9%). • Educació i ciutat: acord per cedir el solar del nou Institut-Escola a Mas Lluí (de P3 a 4t d’ESO); full de ruta d’obres i calendari. • Mobilitat: debat a fons sobre el pont de Mas Lluí (cost, finançament supramunicipal, efectes en el trànsit i el transport públic) i ZBE (impacte social, multes, alternatives i ajudes). • Habitatge: dificultats d’accés del jovent; propostes per parc públic de lloguer, dret de tanteig i noves promocions (≈200 habitatges) amb gestió municipal (Promunsa). • Infància i festes: Parc de Nadal (sala Mercat) amb tallers, planetari, patges i bústia; Cavalcada de Reis amb inici a Mas Lluí i parada al Casal de Joves. • Clima i portades: antiparada de calor nadalenca a Catalunya, onada de fred als EUA, titulars econòmics (IVA aliments, recaptació rècord), política (discurs d’Aragonès) i actualitat internacional. • Economia 2023: inflació moderant-se, tipus d’interès encara a l’alça, Euríbor tensionat, energia i mercats; previsió de creixement modest i ajustos sectorials, però sense “tempesta perfecta”. Actualitat local i cultura Quinto de Nadal (Casal Popular La Sala) • Format: cartrons a 1€ (2€ per la panera gran) i una “panera podrida” gratuïta amb objectes reutilitzats; PDs després del joc. • Mecànica: lloros canten números amb cantarelles (algunes locals). Es marquen amb tramussos. "No és fàcil jugar al Quinto" — però és part de la gràcia i l’humor del format. • Horari i lloc: 27/12, 18:30–22:30 al Casal de Joves (Utopia); després festa fins a les 02:00. • El Casal Popular treballa per trobar local propi (dificultats de preu i disponibilitat). Pastorets de Sant Just • Entrades exhaurides en les darreres funcions (23 i 26/12). • Ajustos de guió per fer-los més àgils i clars; més infants participants i cabaret al descans. Dada educativa • Sant Just: 58,9% de població amb estudis superiors (2n de Catalunya, darrere de Sant Cugat, 61,8%). Educació, mobilitat i habitatge Nou Institut-Escola a Mas Lluí • Àmbit: de P3 a 4t d’ESO. • Situació: cessió del solar municipal al Departament d’Educació perquè Territori redacti el projecte, liciti i construeixi. • Calendari orientatiu: projecte el 2023; obres a pressupost 2024; la posada en marxa podria allargar-se fins a 5 anys. Pont de Mas Lluí i mobilitat • Necessitat: alleugerir la sortida única de la ITU, reduir trànsit pel nucli antic, prioritzar transport públic i disminuir soroll i emissions. • Cost estimat: 12–13 M€ (inclou soterrament de línies d’AT). • Finançament: tot i ser a Sant Just, s’argumenta ús metropolità (Sant Feliu, Sant Joan d’Espí) i pas d’autobusos, per tant ajuts supramunicipals. Ja s’ha obtingut 1 M€ via Congrés; calen aportacions addicionals. Habitatge i jovent • Diagnosi: alts preus, lloguer car; limitada capacitat d’incidir si els habitatges de protecció acaben venent-se i s’escapen del parc públic. • Línies d’acció: - Exercir dret de tanteig en re-vendes per recuperar parc públic. - Impulsar lloguer assequible (via promocions mixtes públic-privat i empresa metropolitana). - Noves promocions a Bomer–Frigicoll/Carretera Reial: ≈200 habitatges per a gestió Promunsa (col·lectius prioritaris: joves, famílies monoparentals/assimilables, etc.). ZBE, clima i portades ZBE i mobilitat quotidiana • Debat social: multes a vehicles antics, casos de dependència per reparacions, dificultat per renovar vehicle per rendes baixes. • Reclam: ajudes i alternatives reals (transport públic, bici) i homogeneïtzació de criteris més enllà de Barcelona. Clima i temps • Anomalia tèrmica nadalenca a Catalunya (fins a 26 ºC en alguns municipis) vs tempesta de neu històrica als EUA; record de la nevada del 1962; fred intens al Japó. • Previsió: anticicló, boires matinals a Ponent i Ebre, lleu descens de mínimes (3–5 ºC); possible canvi de temps cap a Cap d’Any/Reis. Portades del dia • Economia: any de rècord de recaptació; Govern central prepara baixada d’IVA i xec aliments; tensió sobre lloguers/hipoteques. • Política: Aragonès demana pacte pel dret a decidir i pressiona pel pressupost. • Successos: accident d’autobús a Galícia (hipòtesi d’aquaplaning). • Internacional: Rússia obre porta a reprendre subministrament de gas a Europa; Covid a la Xina, fi de quarantenes i caos hospitalari; lleis trans (Espanya/Escòcia). • Societat: hotelers volen Montjuïc per descongestionar el centre; municipis retiren el Nen Jesús de nit per evitar vandalisme. Infància i festes Parc de Nadal i Cavalcada • Parc de Nadal (Sala Mercat): 29/12–1/1 (tardes; darrer dia matí). Taller de fanalets, planetari, jocs de fusta, pintacares, bústia reial i Patge. Entrada gratuïta adults; 3 € infants ≥4 anys. • 5 de gener: cloenda amb xocolatada i espectacle; Cavalcada: inici a Mas Lluí, parada al Casal de Joves, arribada a Plaça de l’Ajuntament i recorregut pels barris. Economia 2023: claus • Inflació: s’espera moderació cap al 4–4,5% (millora de cadenes de subministrament i preus de l’energia). • Tipus d’interès/Euríbor: el BCE prioritzarà contenir la inflació; tipus encara a l’alça a curt termini. • Energia: topalls al preu del gas a la UE; debat sobre el mix (inclosa l’energia nuclear com a verda a efectes europeus). • Previsió macro: ajustos sectorials, però sense crisi sistèmica; creixement modest (~1%–1,3%) i entorn d’incertesa controlada. “La inflació és l’impost silenciós” — impacte en recaptació i en el poder adquisitiu. Notes de servei • Butlletins informatius de Sant Just a les 11:06 i 12:06 amb recordatori de Quinto, Pastorets i la dada educativa. • Diversos indicatius, publicitat i música (Taylor Swift, Adele, Pink, clàssics) entre trams del magazín.

  • Empanada Cultural del 24/12/2022 — Metavers i irrealitats virtuals: Mantícora, Jíbaro (Love, Death & Robots), De nuevo Centauro i una selecció de vinils en analògic - episode art
    Empanada Cultural

    Empanada Cultural del 24/12/2022 — Metavers i irrealitats virtuals: Mantícora, Jíbaro (Love, Death & Robots), De nuevo Centauro i una selecció de vinils en analògic

    Context i tema central Programa d’Empanada Cultural dedicat a les «irrealitats virtuals»: metavers, avatars i els límits entre realitat i ficció. A través de cinema, sèries, llibres i música, els autors exploren com la realitat virtual reconfigura la identitat, el desig i l’ètica. Eix comú: la pantalla i el metavers com a espais on es projecten desitjos, pors i “monstres” interns. To del programa: barreja de crítica cultural, humor i debat ètic, amb un convidat musical (Marcos) que tanca en clau analògica: vinils. Editorial: Metavers, identitat i «irrealitat virtual» Es qüestiona el pleonasme «irrealitat virtual» i es planteja si un avatar pot ser «més tu que tu». Idea clau: el metavers s’entén com un «lloc» per a l’expiació simbòlica de desitjos i culpes, però: • On són els límits? • Què és acceptable en un entorn virtual quan no hi ha dany físic directe? Anècdota potent: un assistent al Sónar, immers en VR, oblida el món real i corre fins a caure. Serveix per il·lustrar com el virtual pot imposar-se perceptivament al real. «Lo virtual puede resultar más creíble que la propia realidad.» Cinema: Mantícora (Carlos Vermut) De què va Protagonista: dissenyador de criatures per a videojocs que, en privat, utilitza eines de realitat virtual per donar curs a desitjos inconfessables. Tòtem temàtic: la pedofília com a desig no actuat i el paper del virtual com a possible «vàlvula d’escapament» (sense mostrar l’acte; tot es resol en fora de camp). Per què importa Lectura moral: el film convida a distingir entre desig i delicte, i a debatre si el virtual pot frenar el mal real o, al contrari, l’alimenta. Posada en escena: ritme de «foc lent», moviments de càmera mínims però significatius, i el·lipsi com a llenguatge ètic i emocional. Actuacions: Nacho Sánchez (contenció i «monstre» interior) i Zoe Stein (doble joc d’androgínia i projeccions del protagonista). «El error es comprar que las personas malvadas… no son como nosotros… Si la gente hablase más de sus problemas… sería un mundo mejor.» — Carlos Vermut Sèries: Love, Death & Robots — «Jíbaro» (Alberto Mielgo) Què explica A l’època dels conquistadors, una figura aquàtica (sirena/naia) plena d’or encisa amb la veu una tropa que acaba autodestruint-se. Un soldat sord n’és immune. Tema: una relació tòxica entre depredadors, l’atracció errònia i la destrucció mútua. Com ho fa Estil visual híbrid (captura de moviment, tècniques pròpies): hiperrealitat que travessa la «vall inquietant». Disseny sonor aclaparador i immersiu: sinestèsia i immersió total. Debat sobre animació: més enllà del model Pixar/Disney, lloc per a «drames humans» i cinema social. «Me gustaría… otro tipo de cine de animación… cine social, de perdedores, del vecino de al lado… dramas humanos.» — Alberto Mielgo Llibres: Katixa Aguirre — De nuevo Centauro Marc i conceptes clau Futur proper on el metavers (Delphi) s’ha estès i la vida online supera l’offline. Glossari útil a l’inici: • VR (realitat virtual) • AR (realitat augmentada) • XR (realitat estesa) Protagonista: Paula Pagaldai, dissenyadora d’«experiències» que prepara un projecte sobre Mary Wollstonecraft i es veu abocada a confondre realitat/virtual. Idees fortes Avatar i identitat: un alter ego masculí (Víctor) encarna allò que no es permet fora del virtual. Delphi negre (deep metavers): submón no regulat (cas «Miranda»: avatar d’una miss hackejat i violat repetidament). Necroturisme: reviure esdeveniments històrics en primera pell (guillotina, Revolució Francesa). Satira sobre cancel·lació i «políticament correcte» vista des del futur. Ecos de Frankenstein (filia materna, cossos/avatars compostos, acceptació del «monstre»). «La nova fàbrica de somnis no és Hollywood: és la consciència entregada de qui s’endinsa a Delphi.» Música (vinil, amb Marcos): 5 descobertes recents Mr. Water Wet — Top Natural Dream • Subtropical ambient, jazz-fusió, electrònica. • Edició limitada: ~300 còpies. Mohammad Mostafa Heydarian — Songs of Oraman • Tradició iraniana amb instruments millorats (origen luthier), so actualitzat. • Edició: ~500 còpies. DK — Gate of Enlightenment • Producer francès; house/ambient/industrial amb percussió «fourth world». • Tirada autoprensada: ~300 còpies. Panda Bear & Sonic Boom — Reset • Psicodèlia-pop càlida, ecos Beach Boys, indie/ruido en versió amable. Tomaga — Extended Play One & Two • Dúo britànic; folk cíclic, free-jazz, ambient, textura cinematogràfica. • Revalorització pòstuma probable. • Defensa del vinil com a «ritual» material i via d’escolta que obre camins fora de l’algoritme. • Notable discussió sobre tirades curtes i especulació/revalorització (Discogs, Bandcamp, etc.). Debats ètics transversals que deixa el programa Virtual com a catarsi o com a incentiu? • Allibera desig i prevé delictes o els normalitza i els empenta? On acaba la llibertat virtual? • «La llibertat acaba on comença la de l’altre»… però, i si «l’altre» és un avatar o un PNJ? Sexbots i simulacres: teràpia o apologia? Drets d’imatge i consentiment: avatars de persones reals, cessió de drets (p. ex. casos Bruce Willis), deepfakes. Cites destacades «El error es comprar que las personas malvadas… no son como nosotros… Si la gente hablase más de sus problemas… sería un mundo mejor.» — Carlos Vermut «Me gustaría… otro tipo de cine de animación… cine social… dramas humanos.» — Alberto Mielgo En resum Un recorregut complet i crític per la frontera porosa entre allò real i virtual, des de la forma (fora de camp, animació, XR) fins al fons (desig, culpa, identitat). Peces clau: Mantícora (drama moral subtil), Jíbaro (immersió sensorial i metàfora depredadora), De nuevo Centauro (cartografia del metavers), i tancament analògic amb vinils que també juguen a hibridar mons i textures.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/12/2022 — Límits de l'humor, TV vs directe, reines de la Corona d'Aragó i canòdroms de Barcelona — Especial de Nadal amb música - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/12/2022 — Límits de l'humor, TV vs directe, reines de la Corona d'Aragó i canòdroms de Barcelona — Especial de Nadal amb música

    Panorama de l'episodi • Especial de Nadal amb música en directe i clàssics. • Conversa extensa amb l'humorista Jordi Lepé sobre límits de l'humor, respecte, xarxes socials, TV vs directe i l'ofici. • Secció històrica: reines oblidades de la Corona d'Aragó (Joana Enríquez i Germana de Foix). • Memòria urbana: història dels canòdroms a Barcelona i el seu llegat arquitectònic i social. • Editorial final sobre institucions i separació de poders i record a les dones de l'Afganistan. L'humor avui: límits, respecte i xarxes • Punts clau: - Respecte i sentit comú com a base: l'humor sense insult no és censura, és ofici i criteri. - La hipersensibilitat i la crítica fora de context a xarxes (pseudonimitat, rapidesa del judici) distorsionen l'actuació en directe. - Autocrítica i proximitat: el que fa riure neix del quotidià i de riure's d'un mateix abans que dels altres. - Límits de l'humor? Sí, els marca cadascú i el context; el directe crea complicitats que el fragment viral trenca. • Idea força: "La millor crítica de la vida és l'humor; si la seguem, no ens quedarà res." Què ens fa riure i cap on va la gent • Riure de la quotidianitat i de la proximitat; evitar la falta de respecte gratuïta. • Tendència social: de l'embolcall (estatus, objectes) a conèixer-se a un mateix (meditació, ioga, converses autèntiques). • Valorar més una vetllada amb amics que televisió que dicta el que has de pensar. TV, monòlegs i l'ofici Club de la Comèdia i escena actual • El format va donar visibilitat als monòlegs, però no tot qui explica acudits és humorista complet. • Noms esmentats (entre d'altres): Dani Rovira, Berto Romero, David Broncano, Leo Harlem, Goyo Jiménez, Martita de Granà, Andreu Buenafuente, Luis Piedrahita. • Crida a la diversitat d'estils i a no mesurar l'ofici només per notorietat televisiva. Directe vs televisió i guionistes • El directe exigeix risc, ritme i improvisació; la TV crema ràpid i requereix equips de guionistes renovats. • Bona producció = envoltar-se de talent, no d'endogàmia: invertir en equip allarga la “benzina” d'un programa. • Exemple: Buenafuente com a cas d'intel·ligència creativa i d'escola d'humor. Impro, formats i imitacions amb crítica • Surfejar paraules i públics: agudesa, doble sentit, rapidesa. • Imitació com a vehicle de crítica (ex. Pujol, Rei Joan Carles) en lloc de simple caricatura. • Improvisació Metòde “termomix”: recollir dades del context i cuinar-les en escena. • Repte operístic “a capella” en un acte d'òpera: respecte pel gènere i ofici en directe. Història: reines oblidades de la Corona d'Aragó Joana Enríquez (s. XV) • Esposa de Joan II i mare de Ferran II; figura clau en la crisi amb el príncep de Viana i la guerra civil catalana. • Historiografia revisada: de la caricatura a la diplomàtica tenaç que cercà la pau i governà amb criteri. "Joana Enríquez era en realidad una mujer de gran coraje... de invencible tenacidad..." (citat per contextualitzar el gir historiogràfic) Germana de Foix (s. XVI) • Segona esposa de Ferran II; com a virreina de València, governà amb mà ferma (bandolerisme, moriscos, germanies). • Impuls cultural renaixentista (Palau Reial, monestir de Sant Miquel dels Reis) i transformacions lingüístiques de cort. Memòria urbana: els canòdroms de Barcelona • De l’entreteniment popular a la controversia animalista: declivi per noves modalitats d’aposta, condicions dels gossos i pressió veïnal. • Espais i fites: Pavellón/Canòdrom (Gran Via-Sepúlveda), Loreto, Avenida (Diagonal) i Meridiana (Concepción Arenal). • Arquitectura destacada: Canòdrom Meridiana (Bonet Castellana i Puig-Torné), estructura parabòlica premiada; avui Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. • Dades: últim canòdrom tanca el 2006–2012; campanyes com SOS Galgos denuncien pràctiques i reclamen protecció animal. Música i Nadal • Obertura i motiu festiu amb “What a Wonderful World”. • Homenatge a Joan Manuel Serrat amb “Quan érem infants”. • Cloenda amb la nadala “Silent Night”. Editorial i actualitat • Reflexió sobre separació de poders: aturar una votació del Senat via Tribunal Constitucional, crisi de la democràcia liberal. • Record a les dones i noies de l’Afganistan privades del dret a l’educació. Jordiades (anècdotes de Jordi Lepé) • Creuers i grans auditoris (Queen Mary 2, 1.500 assistents) i creuament d’audiències diverses amb humor. • Coaching per empreses: missatges seriosos amb somriure i experiència escènica. • Moments: jugar a tenis amb Steffi Graf, cafè a casa de Sharon Stone, Ave Maria a la Catedral de Nairobi en acte benèfic. Idees clau (takeaways) • Humor com a eina de crítica i cohesió: requereix seny, context i respecte. • Directe = risc, complicitat i autenticitat; la TV necessita ecosistema creatiu per no “cremar” l’artista. • La memòria històrica rescata actors femenins essencials del poder medieval. • La ciutat es transforma: d’un oci avui qüestionat (canòdroms) a nous usos cívics i culturals.