Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1705-1728 de 2246
  • Veus Parròquia del 16/3/2022 — Del retaule perdut de Sant Just a Europassion: pregària per Ucraïna i projecte de Mans Unides a Bolívia - episode art
    Veus Parròquia
    28'

    Veus Parròquia del 16/3/2022 — Del retaule perdut de Sant Just a Europassion: pregària per Ucraïna i projecte de Mans Unides a Bolívia

    Visió general Programa amb tres blocs principals: • Història i patrimoni de Sant Just: el retaule renaixentista perdut, testimonis de 1936 i altres altars destacats. • Actualitat i solidaritat: guerra d’Ucraïna, resposta de la parròquia, pregàries a Guissona i idees clau de l’entrevista a Mons. Joan-Enric Vives. • Compromís social i cultura: projecte de Mans Unides a Bolívia i la trobada d’Europassion a Esparreguera. Bloc 1 — Història i patrimoni de Sant Just Testimonis i memòria del retaule perdut (incendi de 1936) • Records de la Glòria Ripoll (8 anys el 1936): parets de l’església pintades de blau fosc amb estrelletes platejades. • Records d’Alexandra Fontova (11 anys el 1936): el retaule cobrint tot el presbiteri, amb moltes pintures, però molt ennegrides. • Tots dos recorden l’incendi i la baixada de les campanes entre molta gent observant. Descripció històrica del baró de Maldà • Referència a Rafael Amat i de Cortada (baró de Maldà) i el seu dietari Calaix de Sastre amb descripcions precises del temple. "Les llantes de l'altar major són de plata, i l'altar és d'aurat, amb molts bons treballs d'escultura. Les imatges dels sants patrons, Sant Just i Sant Pastor, són escultures exemptes de voltor i estan col·locades dins d'un nínxol situat sobre el sagrari." • Valoració històrica: confirmació del gran valor artístic de l’altar major, corroborat també pel rector Alonso de Castilla, que el va declarar altar privilegiat (bé d’interès cultural en termes actuals). • Percepció prèvia a la guerra: el retaule es considerava «vell, fosc i lleig»; no es van netejar les pintures quan es va arreglar la fornícula i el sagrari el 1927. Altars destacats: Sant Joan i Sant Antoni Abat • Devoció a Sant Joan Evangelista (influència del monestir de Sant Joan de l’Erm). • Altar nou el 1776, d’estètica barroca, amb: - imatge central de Sant Joan Evangelista; - als laterals, Sant Antoni Abat i Sant Joan Baptista; - pintures de gran valor (escenes de la vida dels dos Joans i Sant Antoni), realitzades per un deixeble destacat de Vila d’Omat. Altar del Sant Crist i Capella del Santíssim • El 1876, l’altar del Sant Crist es trasllada a la Capella del Santíssim. • El baró de Maldà en descriu la capella; s’hi esmenten pintures i passos de la Passió, obra del pintor Mariano Illa, impulsades pel rector Alonso de Castilla. • Iconografia de l’altar (segons fotografia a les Notes històriques de mossèn Antonino): estil «xorrigarès», amb la Santa Faç, àngels, el Crist crucificat al centre i als peus una imatge inicial de la Mare de Déu dels Dolors (vestida), després substituïda per una bona talla de fusta policromada. • El 1885 s’hi fa una restauració en agraïment per l’absència de casos de còlera al poble. • Pèrdua patrimonial: les teles de la Passió es van retirar al Museu de la Rectoria i van desaparèixer el 1936; avui costa reconstruir amb detall aquells espais. Bloc 2 — Actualitat: Ucraïna, pregària i entrevistes Resposta parroquial a la guerra d’Ucraïna • A la parròquia crema una llàntia per la pau (iniciativa de Justícia i Pau), com ja es va fer a les guerres dels Balcans i d’Iraq. • A Guissona, amb la comunitat ucraïnesa més nombrosa de Catalunya, es mantenen pregàries diàries davant una icona de la Mare de Déu protectora d’Ucraïna. Entrevista a Mons. Joan-Enric Vives (La nit dels ignorants) • Paper de l’Església: el papa Francesc va trencar el protocol i va anar personalment a l’ambaixada de Rússia al Vaticà per cercar vies de diàleg. • Ajuda efectiva: recomanació d’enviar diners a través d’entitats fiables (Càritas, Creu Roja, Open Arms), que poden ajustar l’ajuda a les necessitats reals. • Valoració de Rússia i condemna de la guerra: reconeixement de la gran cultura russa (ballet, música, literatura, museus, Església ortodoxa), però condemna del que s’està fent a Ucraïna, un país lliure. • Guisona: acte de pregària multitudinari presidit per l’arquebisbe, amb participació ecumènica (greco-catòlica i ortodoxa) i record per clergues retinguts a la frontera. Bloc 3 — Mans Unides: projecte al Beni (Bolívia) i Sopar de la Fam Mans Unides: missió i abast • Organització catòlica de voluntariat (des del 1959) contra la fam, la misèria i l’explotació als països empobrits. • Finança projectes de desenvolupament d’iniciativa local: hospitals, escoles, habitatge, aigua potable, energia i recursos bàsics. • Els fons arriben directament als destinataris; seguiment i memòries anuals. Projecte 2022 al Bisbat de Sant Feliu: Sant Borja (Beni, Bolívia) • Context: pobresa marginal, manca d’aigua i sanejament, dèficits de salut i educació; economia de ramaderia i petites parcel·les agrícoles; forta emigració; sobrecàrrega de tasques per a les dones. • Lloc d’execució: Centro de Capacitación y Servicio para la Integración de la Mujer (1998), supervisat per Mans Unides. • Objectiu: empoderament de les dones i millora de la seguretat alimentària familiar. • Accions: - tallers per a millorar tècniques de producció agrícola; - cria d’animals i apicultura; - centres de transformació d’aliments; - gestió i comercialització agropecuària. • Beneficiaris: 126 famílies camperoles vulnerables. • Pressupost: 92.500 € (76% Mans Unides; 24% comunitat local). Col·laboració local i “Sopar de la Fam” • Col·lecta del cap de setmana 1–2 de març: 659 €. • “Sopar de la Fam” (19 de març): trobada després de missa on, simbòlicament, es menja pa amb oli en lloc d’un sopar habitual i es destinen els diners del sopar a Mans Unides. "La finalitat no és només recollir diners, sinó conèixer la realitat d’aquestes comunitats i assegurar que les donacions arriben a qui les necessita." Bloc 4 — Europassion i la Passió d’Esparreguera Orígens i evolució de les Passions • Arrel medieval (Occitània, segle X) amb lectures litúrgiques que evolucionen cap a espectacles amb diàlegs, música i cants (s. XIV). • Després del Concili de Trento (1545–1563), les representacions surten fora dels temples. Tradició a Catalunya i al món • A Catalunya, 16 localitats amb Passions (interior d’església, teatre o aire lliure); destaquen Esparreguera i Olesa de Montserrat (Festes tradicionals d’interès nacional), Cervera (la més antiga) i Sant Vicenç dels Horts (autosacramental dins del temple). • Fenomen mundial en països de tradició cristiana, amb formats molt diversos i sovint amb suport municipal com a patrimoni cultural. Naixement i expansió d’Europassion • Idea impulsada per Maurice Clos (Ménilmontant, París); primera trobada a Esparreguera el 1982. • 1984: primera trobada oficial a Lodelinsart; 1992: 26 grups; avui, 80+ grups de diversos països europeus (Àustria, Bèlgica, Suïssa, Txèquia, Alemanya, França, Regne Unit, Hongria, Itàlia, Holanda, Portugal, Croàcia, Romania, Eslovènia, i Catalunya). • De les 16 Passions catalanes, 4 formen part d’Europassion; a l’Estat, destaca Rio Gordo (Màlaga). Trobada 2022 a Esparreguera (40è aniversari) • Motiu: 40 anys de la primera trobada a Esparreguera. • Participants: representants de 24 Passions de 16 països (prop de 100 persones), allotjats a la comarca. • Programa: - divendres: Cova de Sant Ignasi (Manresa) i recepcions institucionals (Parlament de Catalunya i Palau Episcopal); - tarda: Monestir de Montserrat i Vespres; - dissabte: assemblea amb traducció simultània a 6 idiomes; visita a Esparreguera; mostra de cultura popular (castellers, gegants, bastoners); primera representació de la Passió (versió reduïda) i actuació de diables; - diumenge: passejada i missa a Santa Eulàlia, presidida pel bisbe Agustí Cortés. • Institucions i autoritats: participació de Laura Borràs, cardenal Omella i bisbe Agustí Cortés. Importància cultural • La Passió és una mostra viva de cultura popular amb més de 500 anys d’història i una gran tradició a casa nostra. Cloenda i música • Comiat del programa i recordatori de la propera emissió. • Peça musical final: Can’t Help Falling in Love.

  • Entrevistes de la Justa del 16/3/2022 — Jornades a Can Freixas (26 de març): procés participatiu per definir usos de la masia i lluïment d’entitats de Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    10'

    Entrevistes de la Justa del 16/3/2022 — Jornades a Can Freixas (26 de març): procés participatiu per definir usos de la masia i lluïment d’entitats de Sant Just

    Resum de l’entrevista Conversa amb membres del Casal Popular La Sala, Lola Sant Hilari i Maria Granados, sobre les jornades del dissabte 26 de març al Parc de Can Freixas. L’objectiu central és reclamar un procés participatiu perquè la ciutadania i les entitats defineixin els futurs usos de la masia de Can Freixas, a la vegada que es dona visibilitat al teixit associatiu local. Objectiu de la jornada Reclamar un procés participatiu obert a entitats i persones a títol individual. Posar en valor la cultura popular i el lluïment d’entitats del poble. Proposta oberta: una possible casa d’entitats com a idea il·lusionant, però no tancada. Programa previst (26 de març, Parc de Can Freixas) Trobada: 11.00–11.15 h directament al parc (la marxa prèvia s’ha descartat per baixa d’algunes entitats). Lectura de manifest. Ponència d’Estudi Sant Justenc sobre els orígens de la masia de Can Freixas. Lluïment d’entitats: Drac, Arimonis, Apèndix i Sant Just Gospel. Activitats infantils a càrrec del cau i l’esplai. Vermut i dinar popular (paellada). Concert sorpresa (artista per confirmar). Relació amb l’Ajuntament i estat del projecte La Sala ha presentat una instància per informar-se del procés de rehabilitació i els possibles usos; han rebut resposta informativa. Hi ha una reunió pendent amb l’Ajuntament per parlar-ne. Segons l’alcalde, part dels usos els definirà l’Ajuntament; la Casa de la Dona hi tindrà espai. Es contempla que no sigui estrictament un “hotel d’entitats”. Posicionament de La Sala Prioritat: obrir un procés participatiu real i obert a tothom. La casa d’entitats és una idea no imposada, per fomentar coordinació associativa i teixit comunitari. Altres actes vinculats Esment a l’acte d’Arran Sant Feliu i Sant Just (“Ho volem tot”) el 19 de març a la plaça del Rentapeus. Membres de La Sala hi assistiran a títol individual. Cites destacades "L’objectiu principal és reclamar un procés participatiu." "Seria una il·lusió poder fer una casa per a totes les entitats per fer teixit associatiu i lluir la cultura popular." "No venim amb una proposta preestablerta: volem que tothom pugui dir la seva."

  • La Justa del 16/3/2022 — Vaga educativa a Sant Just, portades sobre Ucraïna i sancions, borrasca Cèlia i pols sahariana, i Can Freixas amb el Casal La Sala - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 16/3/2022 — Vaga educativa a Sant Just, portades sobre Ucraïna i sancions, borrasca Cèlia i pols sahariana, i Can Freixas amb el Casal La Sala

    Resum general de l’episodi Programa informatiu i de magazine local amb focus en: vaga educativa a Sant Just, revisió de portades sobre la guerra d’Ucraïna i sancions a oligarques, previsió del temps marcada per la borrasca Cèlia i la pols sahariana, i entrevista amb el Casal Popular La Sala sobre la jornada a Can Freixas i la demanda d’un procés participatiu d’usos. Punts clau • Vaga educativa: seguiment notable a Sant Just; reclamacions sobre inversió (6% del PIB), reversió de retallades, ràtios, estabilització d’interins i rebuig al nou currículum. • Portades: Ucraïna centra l’actualitat; sancionat i retingut un iot d’un oligarca rus a Barcelona; política catalana (Rufián–Junts); esports (Spotify al Camp Nou); Pritzker per a Kéré. • El temps: domini de núvols i vent de llevant, episodis de pols sahariana i opcions de pluja entre dijous–divendres i de diumenge a dimarts. • Can Freixas: el Casal La Sala impulsa una jornada d’entitats i demana procés participatiu per decidir usos; proposta oberta d’“hotel d’entitats” com a idea no tancada. “El protagonista del saló és l’alumnat... Diàleg, diàleg, diàleg; consens, consens, consens.” — Conseller Josep González Cambray Notícies locals i vaga educativa Seguiment i context • Sant Just registra +50% d’adhesió en diverses escoles públiques; l’Institut arriba al 45%. • Reivindicacions: - 6% del PIB per a educació. - Reversió de retallades i recursos per a escola inclusiva. - Reducció de ràtios i estabilització del personal interí. - Rebuig al nou currículum “arribat amb presses”. - Defensa de la immersió lingüística (sentència del 25%). Altres titulars locals • Mitja d’Esvern (30 d’abril): noves distàncies (15 km) i circuits en loops a Collserola; curses infantils. • Cal Llibreter: presentació d’“Cavalls salvatges” (Jordi Cussà) en novel·la gràfica (Jaume Capdevila “KAP”). Portades dels diaris: Ucraïna, sancions i debat polític • La Vanguardia / El Periódico: - Ofensiva contra oligarques: iot de Sergei Chemezov retingut a Barcelona (valorat en ~140 M€). - Suport europeu a Ucraïna (visita de líders a Kíiv) i toc de queda a la capital. - Tensió política catalana: declaracions de Rufián sobre vincles de l’entorn de Puigdemont amb emissaris del Kremlin. - Economia: negociació d’un pacte econòmic davant la guerra; fons per costejar ERTOs. - Esports: Spotify donarà nom al Camp Nou. - Arquitectura: Diébédo Francis Kéré, primer africà a guanyar el Pritzker. • Context extra: calima i pols sahariana cobrint la península; possible afectació a Catalunya. Previsió del temps (Carles Rius) • Escenari: núvols persistents, vents de llevant (ratxes fins a 50–64 km/h recentment), humitat alta (sensació tèrmica més baixa). • Borrasca Cèlia: trajecte irregular que complica la previsió; porta aire fred en alçada i pot reforçar-se amb Atlàntic i Mediterrani. • Pluja prevista: - Dijous nit – divendres matí: ruixats febles (5–10 l/m² segons models americans; menys als europeus). - Diumenge – dimarts: interval de 10–20 l/m² en alguns models; alta probabilitat d’episodis. • Pols sahariana: augment possible dijous–divendres; cel gris a Sant Just (no tan “marró” com al sud), però amb visibilitat rebaixada. • Tendència: dissabte variable (models dispars); més clarianes divendres tarda; possible millora a mitja setmana vinent. Butlletins informatius Catalunya Ràdio (marc general) • Segona jornada de vaga: protestes al Saló de l’Ensenyament; compareixença del conseller Cambray apel·lant a “seure a la taula”. • OTAN: reunió de ministres de Defensa a Brussel·les; suport militar dels EUA a Ucraïna. • Tribunal de Comptes: SCC demana jutjar 11 exresponsables per l’acció exterior; Fiscalia té 20 dies per decidir. Butlletí Sant Just (resum local) • Confirmació de percentatges locals de la vaga. • Recordatoris: Mitja d’Esvern i presentació a Cal Llibreter. Entrevista: Casal Popular La Sala i Can Freixas Jornada del 26 de març (Parc de Can Freixas) • Horari aproximat: 11:00–migdia. • Activitats: - Lectura de manifest i ponència del Centre d’Estudis Santjustencs sobre els orígens de la masia. - Lluïments d’entitats (Drac de Sant Just, Dimonis, Sant Just Gospel, etc.). - Activitats infantils (Cau i Esplai). - Vermut i dinar popular (paella) i música en directe. Objectiu central • Reclamar l’obertura d’un procés participatiu obert a entitats i ciutadania per decidir els usos de la masia de Can Freixas. • Proposta oberta: idea no tancada d’una “casa d’entitats” per fomentar el teixit associatiu i la coordinació. Relació amb l’Ajuntament • Han tramitat instància i rebut informació sobre la rehabilitació; pendent de reunió formal. • Es coneix que la Casa de la Dona tindrà espai a la masia; resta d’usos per definir. Conceptes clau • Borrasca Cèlia: depressió mediterrània amb aire fred en alçada i vent de llevant. • Pols sahariana (calima): partícules en suspensió que enlluernen el cel, redueixen visibilitat i poden empitjorar la qualitat de l’aire. • Procés participatiu: mecanisme obert perquè ciutadania i entitats facin propostes i decideixin usos d’un equipament públic.

  • Just Blues del 15/3/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 15/3/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 15/3/2022 — Faraó (1966): poder, Església i cinema polonès; Premis Gaudí i el futur del cinema català; apunt final sobre Cyrano - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 15/3/2022 — Faraó (1966): poder, Església i cinema polonès; Premis Gaudí i el futur del cinema català; apunt final sobre Cyrano

    Panorama general del programa En aquest episodi de Cinema sense condicions, l’equip analitza en profunditat Faraó (1966) de Jerzy Kawalerowicz, una obra majúscula del cinema polonès que serveix per parlar de poder, Església i manipulació. També es comenta la recepció del film, el seu llenguatge cinematogràfic i la seva producció monumental. A la segona part, el debat es desplaça cap als Premis Gaudí, amb reconeixements, polèmiques i una reflexió sobre el finançament i el model del cinema català. Es tanca amb un breu apunt sobre Cyrano de Joe Wright. Faraó (1966) de Jerzy Kawalerowicz Context, tesi i lectura política • Faraó és presentada com una pel·lícula d’autor i una fita del cinema històric, concebuda amb obsessió i perfeccionisme per Kawalerowicz (projecte somiat des dels 13 anys). • Tesi central: la lluita pel poder entre la casta sacerdotal i el faraó. Els sacerdots monopolitzen la “sabidoria d’Estat” i instrumentalitzen la religió per preservar privilegis, enfront d’un faraó que vol reformar i finançar l’exèrcit i el poble. "La sabidoria del govern és un secret sacerdotal" • Lectura contemporània: el règim comunista polonès la va llegir com una al·legoria favorable (faraó = modernitat; sacerdots = reacció), però el film funciona com a crítica universal de la manipulació del poder. Hi ha paral·lelismes amb guerres actuals, ús de la por i propaganda. • El film mostra com la raó d’Estat i la inèrcia institucional aixafen les bones intencions individuals: "Amb bones intencions no n'hi ha prou. L’Estat passa per damunt de la raó i la veritat." Rigor i llicències històriques • Basada en la novel·la de Bolesław Prus (pseudònim d’Aleksander Głowacki), publicada el 1897. • Llicència notable: Ramsès XII i XIII no van existir (el Nou Imperi acaba amb Ramsès XI), però el film és rigorós en context, cultura material i vida quotidiana (assessorament d’historiadors, detall en vestuari i arquitectura). Producció i rodatge monumental • Exteriors icònics: Luxor, el riu Nil i les piràmides de Keops; rodatges amb temperatures de fins a 60ºC, logística mastodòntica i milers d’extres. • Debat sobre la versió: metratge original prop de 3 hores; la còpia distribuïda va quedar en ~145 min. Kawalerowicz rebutjava retalls i defensava el muntatge com a part inalienable de l’obra. Llenguatge cinematogràfic i seqüències clau • Ús magistral de plans subjectius i travellings (ex. el missatger que corre pel campament; l’entrada del faraó al tron) amb una estabilitat sorprenent per l’època. • La guerra amb els mercenaris libis exposa la brutalitat del xoc i revela com els sacerdots provoquen conflictes per estalviar diners i pactar amb assiris. • L’eclipsi, orquestrat pel summe sacerdot, és una lliçó de manipulació col·lectiva: convertir un fenomen astronòmic en signe diví per dominar el poble. "Ara veureu: la foscor caurà sobre la Terra" (l’eclipsi com a “joc de mans” del poder) Personatges i subtrames • El tresor del laberint: símbol del control econòmic sacerdotal; ritualització extrema i secrets compartimentats fins i tot entre ells. • El doble del faraó (un grec semblant) i la sacerdotessa fenícia Kama articulen les intrigues; el tall de 30 minuts a algunes versions fa que part d’aquestes trames quedi poc explicada. • Geopolítica: fenicis, assiris i jueus; el faraó cerca finançament aliè; el tema de l’hereu de “sang pura” evidencia el racisme d’estat i la lògica de dominació. Recepció i on veure-la • Va competir a Cannes i als Òscar (Film estranger) el mateix any que Un homme et une femme; es va endur la palma Lelouch. • Disponibilitat: Filmin (versió ~2h25). Es comenta l’absència de crèdits finals en una còpia concreta. Premis Gaudí: reconeixements i polèmiques Reconeixements destacats • Tomàs Pladevall, director de fotografia: homenatge merescut a una trajectòria històrica i a una figura molt estimada del sector. Debats i discrepàncies • Chavalas (Carol Rodríguez Colás): per a l’equip, una pel·lícula impecable en interpretació i factura que va quedar infra-premiada. • Sis dies corrents (Neus Ballús): reconeixement ampli; debat sobre criteris d’interpretació (carisma del personatge vs. treball actoral) i sobre el co-crèdit de muntatge amb la directora. • Las leyes de la frontera (Daniel Monzón): divisió d’opinions; es lloa la potència visual del director i es matisen dubtes d’encaix. • El ventre del mar (Agustí Villaronga): lament per 0 premis malgrat múltiples nominacions. • La vida després de l’ISIS (altra guanyadora de documental): valorada com a molt bona. El cinema català: model, finançament i futur Diagnosi • Falta finançament estructural i proteccionisme (model França) per competir i consolidar indústria. • Comparativa amb cinema basc i gallec: es percep més múscul de producció i millor gestió de recursos en alguns casos. • La formació (ex. ESCAC) ha estat clau, però cal ecosistema sòlid de producció, distribució i exhibició. • Dèficit global d’inversió pública en cultura i educació; compromisos estatals incomplerts i manca de reivindicació contundent al sector. Apunt final: Cyrano (Joe Wright) • Adaptació musical de la peça clàssica (llibre de Erica Schmidt), amb Peter Dinklage com a protagonista i Haley Bennett com a Roxanne. • Wright hi aporta posada en escena elegant i potència visual, amb canvis (Dinklage no té el nas llarg; la diferència física es tradueix en alçada) i repartiment divers. Idees clau • El poder es blinda amb rituals, por i control econòmic, i neutralitza reformes benintencionades. • El cinema com a mirall del present: Faraó ressona amb guerres, propaganda, pandèmies i disputes identitàries. • Necessitem polítiques públiques sòlides perquè el talent del cinema català arribi a tot el seu potencial.

  • #46 - Entrevistes de La Rambla del 15/3/2022 — Entrevista a la presidenta del club de voleibol Sant Just: Objectius, formació i èxits del club - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    15'

    #46 - Entrevistes de La Rambla del 15/3/2022 — Entrevista a la presidenta del club de voleibol Sant Just: Objectius, formació i èxits del club

    En aquesta entrevista, la presidenta del club de voleibol Sant Just, Reyes Calzada, parla dels objectius, la formació i els èxits del club. Destaca l'expansió de la base de jugadors i jugadores, l'aposta per la formació de les entrenadores i l'empoderament de les dones a través de l'esport. També parla dels equips que competeixen en diferents categories i l'afició entregada al club

  • Entrevistes de la Justa del 15/3/2022 — Habitatge protegit a Mas Lluí, nous vestidors al camp, homenatge a Joan Margarit, Festa Major (3–7 d’agost) i contenidors intel·ligents: l’actualitat de Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 15/3/2022 — Habitatge protegit a Mas Lluí, nous vestidors al camp, homenatge a Joan Margarit, Festa Major (3–7 d’agost) i contenidors intel·ligents: l’actualitat de Sant Just

    Panorama general Trobada mensual amb l’alcalde Joan Bassaganyes per repassar l’actualitat de Sant Just Desvern en un dia plujós. Es tracten temes d’habitatge, equipaments esportius, agenda cultural (homenatge a Joan Margarit i Festa Major), gestió de residus amb contenidors intel·ligents, actes del 8M reprogramats i l’estat de la recerca d’Adelina Pintos. "L’any 2025 haurem d’arribar al 70% de reciclatge; en cas contrari, el cànon d’abocament s’incrementarà moltíssim." Habitatge: 30 pisos de lloguer assequible a Mas Lluí El projecte • 30 habitatges de lloguer assequible al sector Mas Lluí, en sòl mantingut pel sector públic gràcies a un fons de l’AMB (creat el 2013) per preservar sòl de protecció oficial. • Inicialment eren 15 de lloguer i 15 de venda; finalment, tots 30 seran de lloguer fruit d’un conveni AMB–Ministeri de Transports per ampliar el parc de lloguer assequible. Calendari i afectacions • Obres gairebé enllestides; retard de 3–4 mesos per la crisi de subministraments. • Entrega de claus: finals d’any; entrada de famílies: finals d’any/principis de 2023. "És una promoció llargament esperada i el fruit d’un esforç sostingut del sector públic." Esports: nous vestidors i conversió del camp Millores al camp de futbol • No és una remodelació, sinó construcció de 3–4 vestidors nous. • Conversió del camp de futbol-7 a futbol-11 per compactar entrenaments entre 17:00 i 22:00 i reduir molèsties als veïns del carrer Cervantes. Obres i afectacions • Inici d’obres immediat (meteorol. permetent) amb durada prevista de 2 mesos (pot allargar-se). Objectiu: obra acabada a inicis d’estiu. • El camp es manté operatiu; l’afectació principal és a l’aparcament del c/ Ramón i Cajal (tram entre Narcís Monturiol i Cervantes), parcialment inutilitzable durant les obres. Cultura: Dia Mundial de la Poesia i homenatge a Joan Margarit L’acte • Diumenge 20 de març, 12:00 a Can Ginestà (preferentment als jardins; si plou, al Celler). • Streaming al YouTube de l’Ajuntament per facilitar el seguiment. • Acompanyament musical amb Carles Margarit i Xavier Algans. • Sense inscripció prèvia. "No descartem que finalment es pugui fer al jardí, que seria el lloc ideal." Festa Major 2022: retorn al format prepandèmia Dades clau • Del 3 al 7 d’agost (5 dies). • Es treballa per un format prepandèmia; epicentre al camp de futbol si les obres ho permeten; si no, emplaçament alternatiu. "La idea és de tornar a la festa major com havia estat sempre." Gestió de residus: desplegament del contenidor intel·ligent Implementació i objectius • Després de la prova pilot a la Miranda-Canigó, el sistema amb xip i targeta s’estén a BellSoleig, Mas Lluí i Torreblanca; el repartiment de targetes avança a bon ritme. • Objectiu país 2025: 70% de reciclatge per evitar l’augment del cànon d’abocament i la pressió fiscal. • Opcions viables: porta a porta o contenidor intel·ligent; Sant Just opta per contenidor intel·ligent per equilibri entre eficàcia i comoditat. Resultats i privadesa • Dades provisionals a la Miranda indiquen augment substancial del reciclatge. • El sistema no controla què llença ningú; sí permet detectar ús excessiu del rebuig per focalitzar campanyes informatives. • Possibles eines futures: taxa de residus modulada o sancions per qui no recicla, però la prioritat és la informació i sensibilització. Bones pràctiques • Cal trobar l’equilibri: facilitar l’ús i, alhora, evitar desbordaments (p. ex., plegar el cartró abans de dipositar-lo). 8M: actes reprogramats • Algunes activitats del programa del 8 de març s’han cancel·lat per mal temps i per un positiu de Covid en una companyia teatral. • Les activitats previstes a Can Freixes es traslladen (si el temps acompanya) al primer cap de setmana d’abril, evitant contraprogramacions amb altres actes locals. Comunitat: recerca d’Adelina Pintos • Es va fer una batuda amb 140 voluntaris; no es va trobar l’Adelina a Sant Just. Paradoxalment, és bona notícia perquè pren força la hipòtesi que sigui a Barcelona (hi ha imatges dels primers dies). • La família i els Mossos d’Esquadra segueixen pistes a la capital; els casos poden trigar setmanes a resoldre’s. • Contacte de la Policia Local per qualsevol indici: 93 473 10 92. "Confiem que en els propers dies puguem trobar-la, i trobar-la en bon estat."

  • La Justa del 15/3/2022 — Habitatge assequible i nous vestidors a Sant Just; Festa Major 2022; borrasca Cèlia i portades (Ucraïna, vaga d’educació); reinvenció professional amb Frank Rigol - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 15/3/2022 — Habitatge assequible i nous vestidors a Sant Just; Festa Major 2022; borrasca Cèlia i portades (Ucraïna, vaga d’educació); reinvenció professional amb Frank Rigol

    Resum general del programa Magazín “La Justa” (dimarts, 15 de març) amb un recorregut complet per l’actualitat local i general, el temps, política municipal i un espai de creixement personal. Punts clau • Actualitat local: cancel·lacions i reprogramacions d’actes del 8M, èxit solidari de la Gran Pedalada, agenda cultural i esportiva. • Portades del dia: focus en la guerra d’Ucraïna i la vaga d’educació (serveis mínims elevats), economia i energia. • Meteo: influència de la borrasca Cèlia amb núvols, pols sahariana, mala mar i gregal persistent; possible llevant a partir de diumenge amb més pluja. • Política municipal (alcalde Joan Basaganyes): - 30 habitatges de lloguer assequible d’IMSOL (lliurament cap a finals d’any/principis de 2023 per retard en subministraments). - 4 nous vestidors al camp de futbol (obres imminents; objectiu: compactar horaris i reduir molèsties veïnals). - Acte d’homenatge a Joan Margarit (20 de març, amb pla B a l’interior i streaming). - Festa Major 2022 (3–7 d’agost) amb format pre-pandèmia, epicentre al camp de futbol si les obres ho permeten. - Contenidors intel·ligents (targeta amb xip) s’estenen a més barris; objectiu: 70% de reciclatge el 2025 i evitar increments del cànon. - 8M: reprogramacions d’actes pel mal temps o per Covid. - Desaparició d’Adelina Pintos: seguiment en curs i crida a la col·laboració ciutadana. • Entrevista a Frank Rigol (coach-seller): reinventar-se des de l’autoconeixement, revisió de creençes i posar amor en el que fem com a motor del canvi. Actualitat local destacada 8M: cancel·lacions i reprogramacions • Taller “Altres Mirades” cancel·lat per manca d’inscripcions. • Reprogramació d’actes afectats per la pluja (baranar i presentació de plànols de la futura Casa de la Dona). “La solidaritat no té fre” — Gran Pedalada (429 participants, 2.477 € recaptats, més de 6.000 km acumulats malgrat el mal temps) Cultura i esport • Teatre “Marianita” (Sistèria Teatre) sobre Mariana Pineda: ajornada per positiu de Covid a la companyia. • Sònia Jiménez (F45) brilla a Braga: doble bronze (800 m i 3.000 m), amb un palmarès recent també a Catalunya i Espanya. Portades i context internacional • Ucraïna: setge dur a ciutats com Mariúpol; toc de queda llarg a Kíiv; viatge de líders europeus a la capital; noves sancions UE (incloent Abramóvitx i restriccions energètiques i de luxe). • Vaga d’educació: elevat seguiment; crítiques a la gestió i a les “imposicions”; debat sobre serveis mínims i recursos. • Economia i energia: possible rebaixa d’impostos en carburants; Banc d’Espanya partidari de mesures puntuals; tensions en preus de l’energia i subministraments (cereals alternatius a Ucraïna per a ramaderia). El temps: borrasca Cèlia • Situació marcada per núvols, pols sahariana i mala mar; el gregal manté humitat i visibilitat reduïda; temperatures suaus (12–15 °C, poca oscil·lació). • Vent notable (cops màxims recents 64 km/h; registres freqüents de 30–50 km/h). • Models americans: estabilitat grisa i minsa pluja fins diumenge. Models europeus: gir a llevant des de diumenge amb més precipitacions. “Mentre no es debiliti la borrasca Cèlia, seguirem amb molts núvols, humitat i mala mar.” Entrevista a l’alcalde Joan Basaganyes (temes municipals) Habitatge assequible IMSOL • 30 pisos de lloguer assequible (canvi des del 15/15 a tot lloguer pel conveni amb el Ministeri). • Lliurament de claus: s’endarrereix 3–4 mesos per la crisi de materials; cap a finals de 2022. Complex esportiu i convivència • Construcció de 4 nous vestidors al camp de futbol; obres d’uns 2 mesos (afectació puntual a aparcament). • Objectiu: compactar entrenaments (17–22 h) i reduir molèsties veïnals al c. Cervantes; conversió del camp 7 a camp 11 a l’estiu. Cultura i memòria • Homenatge a Joan Margarit (20/3, 12 h, Can Ginestà): jardins si el temps ho permet; celler i streaming com a pla alternatiu; acompanyament musical. Festa Major 2022 • 3–7 d’agost, previsió de format pre-pandèmia i epicentre al camp de futbol (si les obres ho permeten). Gestió de residus i reciclatge • Contenidors intel·ligents amb targeta (Miranda en prova; ara Bellsoleig, Mas Lluí i Torreblanca). • Meta 2025: 70% reciclatge per evitar pujada del cànon; el sistema dona dades per focalitzar informació i millorar hàbits. “El xip no controla què tires; ajuda a detectar usos excessius i a informar millor.” 8M i agenda • Reprogramacions per pluja o Covid (actes a Can Freixes, etc.). Seguretat ciutadana • Adelina Pintos (veïna desapareguda): recerca en marxa; possible presència a Barcelona; crida a avisar Policia Local (93 473 10 92). Entrevista a Frank Rigol (coach-seller) • Perfil híbrid entre coaching i counselling: acompanyament en crisi i conflictes, enfocat a la reinvenció personal i professional. • Claus: - Autoconeixement i revisió de creençes arrelades per canviar la manera de “ser i estar al món”. - Responsabilitat personal: no deixar decisions vitals en mans de tercers; buscar solucions dialogades. - Amor com a motor del canvi: primer amor propi, després compartir-lo. “Tanto si crees que puedes como si crees que no puedes, estás en lo cierto.” — Henry Ford “El treball sense amor és esclavitud.” — Mare Teresa de Calcuta Butlletins informatius • Catalunya Ràdio (nacional/internacional): vaga d’educació, Ucraïna i sancions, política estatal, economia i esports. • Sant Just Notícies (local): resum de nous vestidors, 8M i Gran Pedalada.

  • M de Música del 14/3/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 14/3/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 14/3/2022 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 14/3/2022

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.