Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1657-1680 de 2246
  • La Justa del 23/3/2022 — Sant Just: ajuts de mobilitat i incubadora social; vaga d’educació; portades sobre crisi d’abastiment i guerra d’Ucraïna - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 23/3/2022 — Sant Just: ajuts de mobilitat i incubadora social; vaga d’educació; portades sobre crisi d’abastiment i guerra d’Ucraïna

    Introducció i sumari del programa • Benvinguda a «La Justa» (matinal de Ràdio d’Esvern) amb obertura musical i un breu avanç del dia. • Es presenta la graella del matí (anunciada): notícies i portades, previsió del temps, política local, secció d’història, visita al KBr Mapfre i possible seguiment de la vaga d’educació. Bloc de notícies locals (Sant Just Desvern) Ajuts per al foment del transport públic i la mobilitat sostenible • 57 joves beneficiaris (edat mitjana: 21 anys). • Dues línies: 47 targetes de transport públic (per a estudiants fora del municipi) i 10 subvencions per mobilitat sostenible (9 patinets elèctrics i 1 bicicleta). • Requisits: empadronament a Sant Just, ingressos familiars < 45.000 €. • L’Ajuntament contactarà per comunicar la concessió i la recollida de targetes. Incubadora social ESSC Baix Llobregat • Crida a idees i projectes d’empresa amb impacte social (fase inicial). • Programa en tres blocs: formació, mentoria i presentació. • Inscripcions obertes fins a l’1 d’abril de 2022; dedicació mínima de 3 h/setmana (abril–juny). • Adreçat a residents del Baix Llobregat o projectes que s’hi vulguin establir; orientat a l’economia social. Vaga d’educació i model lingüístic • Motiu: rebuig a la sentència del TSJC que obliga el 25% de classes en castellà i defensa del model d’immersió lingüística. • > "Amb el lema, la seva sentència a la nostra lluita" • Crida a tot el sector (infantil–universitat; pública i concertada). • El conseller Cambray demana continuar amb el model propi i assumeix la resposta; sindicats reclamen mesures per blindar-lo. Pauses musicals i espots • Espot del programa «Voluntariat per la Llengua» (VxL): "Perquè quan parles, fas màgia" • Cançons destacades: «Jo mai mai» (Joan Dausà) i «Jolene» (Dolly Parton). Repàs de portades Diari Ara i altres titulars inicials • Educació prepara un decret “sense quotes” a consensuar amb la comunitat educativa. • Vaga de transportistes: alerta de col·lapse al sector alimentari; marques com Danone, San Miguel o Heineken avisen d’aturades. • Reportatge: parella catalana viatja a Ucraïna per una nena nascuda per gestació subrogada. • Motor: Elon Musk inaugura la primera fàbrica de Tesla a Europa (Alemanya). • Cultura: els vikings també com a comerciants i emprenedors. La Vanguardia • Crisi energètica i d’abastiment: perill de desproveïment als supermercats; reclam d’accions al Govern; Sánchez espera a Europa abans de mesures. • Comentari al programa sobre la psicologia del pànic i compres compulsives. • Ucraïna: Rússia amagaria baixes fins a 10.000; resistència ucraïnesa i setges (p. ex., Mariúpol). • Algèria anuncia resposta global al gir d’Espanya sobre el Sàhara Occidental. • Esports: el Barça capgira una eliminatòria de Champions (1–3). • Societat: educació “sense percentatges” per defugir la sentència del castellà. • Mobilitat: petició legal per aturar multes de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona. El Periódico • La vaga de transportistes ja es nota als supermercats; amenaça sectors clau. • Ucraïna: 100 bombes/dia a Mariúpol; Zelenski obert a parlar de Donbass i Crimea; l’ONU adverteix Rússia. • Energia: el Govern busca abaixar la llum; demana esforços a elèctriques, sense nou impost. • Sàhara: dues reunions amb els EUA haurien precedit el gir d’Espanya. • Successos: feminicidi a Barcelona (Sant Martí); la víctima anava a declarar. • Ciència/Cultura: CosmoCaixa dedica una gran exposició al Sol. Tancament • Acomiadament i recordatori de seguir l’actualitat a radiodesvern.com i xarxes socials.

  • Just Blues del 22/3/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 22/3/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 22/3/2022 — L’Avventura (Antonioni), modernitat vs postmodernitat, espai com a personatge, ambigüitat narrativa i herència; Brain Film Festival i Carme Elias; ofici televisiu a “Quién sabe dónde” i anècdota a Boston - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 22/3/2022 — L’Avventura (Antonioni), modernitat vs postmodernitat, espai com a personatge, ambigüitat narrativa i herència; Brain Film Festival i Carme Elias; ofici televisiu a “Quién sabe dónde” i anècdota a Boston

    Resum general Clàssic de la setmana: L’Avventura (1960) de Michelangelo Antonioni • Fitxa i context: trilogia de la incomunicació (La notte, L’eclisse), blanc i negre d’Aldo Scavarda, música de Giovanni Fusco, localitzacions a Sicília, repartiment amb Lea Massari, Monica Vitti i Gabriele Ferzetti. • Modernitat vs postmodernitat: es debat si el film “obre” el cinema modern; el programa defensa que s’acosta més a la postmodernitat per l’ambigüitat, la fragmentació i els temps morts. Es contraposa a l’energia d’Orson Welles. • Espai com a personatge: l’arquitectura i els paisatges desolats —amb ecos de Giorgio de Chirico— interpel·len els personatges i els ofeguen. La illa volcànica es torna amenaçadora quan desapareix l’Anna. • Desaparició i ambigüitat: la desaparició d’Anna (Lea Massari) no es resol —centre del misteri— i pressiona la relació entre Sandro i Clàudia. S’esmenta que Antonioni hauria rodat (o projectat) una escena d’ofec descartada, i es comparen aquests recursos amb Blow-Up i amb el gir de Psycho (1960). • Temes: buidor existencial, orfandat de valors, classe burgesa privilegiada i avorrida, empremta de la Segona Guerra Mundial i pes de la religió catòlica a Itàlia. • Personatges: Sandro és dibuixat com un vividor egoista; Clàudia (Vitti) comunica afecte i fragilitat amb gestualitat precisa; les dones pateixen una mirada masclista de l’entorn. • Estètica i forma: ús de temps morts, composicions rigoroses, horitzons impecables, muntatge invisible (Eraldo da Roma). Doblatiu italià molt present (influència històrica de Mussolini en la política de doblatge); la veu ronca de Vitti destaca. • Fotografia i material: blanc i negre Dupont (contrast i gamma de grisos molt rics) per assolir una nitidesa que s’aguanta dècades després. Antonioni confessava que el color (a Deserto rosso) li exigia “pintar el paisatge” per no trair el sentit. • Escenes i detalls memorables: la processó felliniana; Sandro embrutant una aquarel·la; la multitud d’homes que “violen visualment” Clàudia; la furgoneta Telefunken i una cançó de Mina; la “majorata” escriptora-prostituta i el bitllet recollit amb el peu —detall d’erotisme i de classe. "Jo no faig cinema sobre la incomunicació. Jo, en tot cas, mostro la incomunicació." "Un piccolo ricordo" • Pla final: dues figures minúscules i vulnerables davant un paisatge immens —la insignificança de l’individu—, clau per a la lectura existencial. Antonioni: trajectòria i recerca formal • Deixeble del neorealisme, però evoluciona cap a una estètica de la percepció i el misteri (Blow-Up). • Experiments de vídeo i color a El misteri d’Oberwald i Deserto rosso; darrera etapa amb Wim Wenders (Al di là delle nuvole). • Pintor tardà: la composició i el color evidencien un ull plàstic. Cultura i context • Existencialisme (Moravia, Nietzsche, Camus): buidor, dolor i opacitat del món; postmodernitat com a acceptació de la incertesa. • Censura: paral·lelismes amb Saura i l’Escola de Barcelona (lectures “entre línies”). • Herències i ecos: Picnic at Hanging Rock (1975) de Peter Weir comparteix la lògica de la desaparició irresolta. Brain Film Festival i Carme Elias • Crònica del Brain Film Festival (Barcelona), amb premi honorífic a Carme Elias, qui fa pública la seva diagnosi d’Alzheimer. El programa expressa suport i estima, i recorda la recerca en curs. • Referència a la pel·lícula Las consecuencias (Claudia Pinto), rodada abans de l’erupció a La Palma; paper final d’Elias i moment premonitori. "El volcán siempre avisa... los pájaros desaparecen... cuando los humanos nos enteramos, ya es demasiado tarde." Ofici televisiu: “Quién sabe dónde” i el ritme de la realitat • Testimoni d’Anastasi sobre la seva etapa a TVE: velocitat, improvisació, treball amb equips nous, i el contrast amb la publicitat (temps i control). • Muntatge a contrarellotge, rodatges arreu (Almeria, Mèxic, Boston), viure a Madrid i aprendre l’ofici “a foc ràpid”. Anècdota: “Un Nadal a Boston” • Cas real de desaparició: després de 50 anys, el marit es reconstrueix i truca, però imposa veto per no veure la dona. Impacte emocional de l’equip en ple Nadal nord-americà. Tancament • Recomanació d’(re)veure L’Avventura per la seva força visual i misteri inesgotable. Recordatori de l’impacte d’Antonioni en la forma de mirar i filmar el buit i l’espai.

  • Entrevistes de la Justa del 22/3/2022 — Últims dies per al Concurs de Prosa i Poesia per a No Professionals de Sant Just: bases, premis i jurat - episode art
    Entrevistes de la Justa
    12'

    Entrevistes de la Justa del 22/3/2022 — Últims dies per al Concurs de Prosa i Poesia per a No Professionals de Sant Just: bases, premis i jurat

    Panorama general Entrevista amb Marta Mossack (Servei Local de Català) sobre el concurs de prosa i poesia per a no professionals, que entra a la recta final d’inscripcions. Estat de les inscripcions Obres presentades: 204 (en el moment de l’entrevista); la mitjana sol ser d’uns 225 i apunten a arribar-hi. Termini: fins divendres (queden tres dies). Qui pot participar i què es pot presentar Categories per edat: 9–11 anys 12–14 anys 15–17 anys Adults (sense límit superior) Modalitats: prosa o poesia. Extensió: màxim 3 pàgines per obra; sense mínim (prima el contingut). Originalitat: obres inèdites i que no s’hagin presentat a concursos professionals. Participació flexible: Es pot presentar més d’una obra per persona. Es pot concursar en ambdues modalitats (prosa i poesia). Premis 9–11 anys: premis en llibres. A partir de 12 anys: xecs econòmics. Joves: entre 70 € i 90 €. Adults: 3r: 110 € · 2n: 130 € · 1r: 170 €. Possibilitat d’accèssits. Procés i jurat Presentació via aplicatiu amb el text en document Word (per facilitar la gestió). Sistema d’anonimització: cada obra rep un número; el jurat rep només número, títol i pseudònim. Jurat format per docents (actius i jubilats) d’escoles i institut del municipi; entre 8 i 10 membres. Doble tribunal per equilibrar càrrega i especialització: Grup 1: nois i noies (9–14), prosa i poesia. Grup 2: joves (15–17) i adults. Nivell cada cop més alt en la categoria d’adults, fet que dificulta la tria. Lliurament i comunicació Acte de premis: 22 d’abril. Lloc per confirmar: escoles o Can Ginestar. Amb col·laboració de Tallers de Músics (música en directe) i lectures de fragments guanyadors. Comunicació prèvia als seleccionats: aprox. una setmana abans. Es manté la sorpresa del lloc al podi fins a l’acte: > "està seleccionat i vine i a veure quin premi té" En infants, les famílies poden optar per no revelar la selecció per més sorpresa. Crida especial a la participació Grup amb menys participació: joves de 15–17 anys. Missatge clau: animeu-vos; el premi (fins a 90 €) pot ser un bon incentiu i l’experiència d’escriure és valuosa. Temes i curiositats Temàtica: lliure. Temes recurrents: Covid, Sant Jordi, animals/mascotes, amor i desamor. Pseudònims sovint memorables i recurrents: "Goku", "Tomatito", "Coco", "Xinxant", etc. Com participar (informació pràctica) Preparar el text en Word i pujar-lo a l’aplicatiu. Enllaços útils: Ajuntament: santjust.cat/barra català (santjust.cat/catala) Ràdio: radiodesvern.com (notícia del concurs) CPNL: cpnl.cat (informació addicional) Missatge final: perdre la vergonya i compartir allò que escrius; és enriquidor i el jurat ho valora amb respecte i anonimat.

  • Entrevistes de la Justa del 22/3/2022 — Del “sopar de la fam” al projecte de Bolívia (Sant Borja): empoderament de les dones, desigualtat global i vies d’ajuda als refugiats d’Ucraïna - episode art
    Entrevistes de la Justa
    29'

    Entrevistes de la Justa del 22/3/2022 — Del “sopar de la fam” al projecte de Bolívia (Sant Borja): empoderament de les dones, desigualtat global i vies d’ajuda als refugiats d’Ucraïna

    Context i sentit del “Sopar de la Fam” Alta participació en una trobada solidària que recupera el format auster de fa anys (pa amb oli, sal i aigua) per transformar el cost d’un sopar en donatius per a projectes de cooperació. • Educació i sensibilització també per a infants, amb una visió planetària de la convivència • Recordatori del compromís de Nacions Unides d’“eradicació de la pobresa” i de la necessitat d’un esforç global, especialment dels països rics "Nosaltres podem deixar un dia de sopar normal… però a canvi podem ajudar amb els diners que costaria un sopar normal" Projecte a Bolívia — Sant Borja (Beni) Beneficiaris, finançament i abast • 128 famílies camperoles en situació d’extrema vulnerabilitat • Inversió coordinada des del Baix Llobregat: 92.000 € (Mans Unides finança aproximadament el 70%; el govern local aporta el 24% restant del total del projecte) • Enfocament d’empoderament de la dona com a clau per millorar la qualitat de vida familiar i comunitària Línies d’acció i tallers • Centres de transformació alimentària; gestió i comercialització agropecuària • Programa d’alimentació escolar i educació nutricional i d’higiene • Enfocament de gènere, coneixement de drets i legislació; participació en polítiques públiques • Cuines millorades, tecnologia agrícola, millora d’eines i fertilització "Bàsicament, una formació molt integral" Territori i potencial productiu (Sant Borja) • Zona tropical del departament del Beni, a la frontera climàtica amb Brasil i Paraguai • Pluviositat alta, selva, gran biodiversitat (“país de les mil flors”) i ramaderia desenvolupada La dona com a eix de canvi • Les dones assumeixen el pes de la casa, l’alimentació, l’administració i l’educació dels fills • Tallers en tecnologia, producció i cria d’animals, per reforçar autonomia i dignificar el rol femení Donatius i recaptes locals (Baix Llobregat) • “Sopar de la fam” i aportacions parroquials canalitzades via Mans Unides (Bisbat de Sant Feliu) • Xifres orientatives: una parròquia va recollir ~500 €; estimació global de 600–700 € en un altre sopar • La ciutadania mostra creixent sensibilitat i comprensió de la injustícia global Desigualtat global i Unió Europea • Crítica a la concentració de la riquesa: un 20% acumula molt mentre el 80% continua en pobresa • Reclam d’un canvi de model de repartiment i d’igualtat efectiva de drets (infància, alimentació, treball) • Reflexió sobre el dèficit democràtic de la UE (pes dels estats i interessos macroeconòmics sobre la ciutadania) "No és just que hi hagi aquesta diferència de rentes… això ha de canviar" Refugiats d’Ucraïna: com ajudar ara Donatius econòmics prioritaris • Enviament directe de diners a ONG sobre el terreny a Ucraïna a través d’entitats bancàries locals (La Caixa, BBVA, Banc Santander), que faciliten els canals d’ONG fiables i l’operativa • Prioritats d’ús: medicaments concrets, alimentació i altres necessitats urgents • La roba no és prioritària: magatzems a Catalunya i a la frontera (Polònia) estan saturats "Ara el veritablement útil és que les entitats que operen al terreny tinguin recursos" Acollida a llars i suport institucional • L’acollida de dones i infants comporta costos addicionals (alimentació, energia, desplaçaments, sanitat) • Es demana implicació dels ajuntaments i administracions (Generalitat i Estat) per cobrir els costos de les famílies acollidores • Exemples de municipis actius (Girona, Tarragona, Sant Quirze del Vallès, Calonge…) Xarxa local a Sant Just Desvern • Llista de famílies acollidores gestionada per l’Ajuntament: correu de contacte: [email protected] • Coordinació des del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació per articular la resposta local Contactes i iniciatives locals • Contacte Justícia i Pau (Sant Just): tel. facilitada pel convidat • Recollides puntuals de roba (Ferreteria Sant Just, Esplugues) — actualment aturades per saturació de magatzems Tancament • Agraïment pel paper dels mitjans locals: la informació és bàsica per activar la solidaritat "La informació avui en dia és tan bàsica com el pa… gairebé"

  • La Justa del 22/3/2022 — Sant Just avui: població estrangera al Baix Llobregat, agenda de primavera d’El Llibreter i Documental del Mes “Carbi Criu” - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 22/3/2022 — Sant Just avui: població estrangera al Baix Llobregat, agenda de primavera d’El Llibreter i Documental del Mes “Carbi Criu”

    Resum general • Emissió de La Justa (dimarts 22 de març), amb matí gris i plugim a Sant Just i música d’obertura. • Primera hora: notícies locals i repàs de portades; menció a la Meteo Sant Just amb Carles Rius. • Segona hora anunciada: Justícia i Pau (Ucraïna), projectes solidaris a Bolívia i Mans Unides; recordatori del concurs de prosa i poesia (últim dia per participar: 25/3) amb el Servei Local de Català. • Tercera hora prevista: economia amb Rafael i salut (podologia) amb Teresa Montero. Notícies de Sant Just Població estrangera al Baix Llobregat (Observatori Comarcal) • La població estrangera es manté estable a la comarca (≈11%); descens -0,2 p.p. respecte a 2020, trencant la tendència creixent iniciada el 2017, en línia amb Catalunya. • Sant Just d’Esvern és el municipi que més creix en residents estrangers: +154 persones el darrer any. • Al Baix Llobregat hi ha 124 nacionalitats; predomini comarcal: Marroc (21%), Xina (6%) i Romania (6%). • Sant Just s’allunya del patró comarcal: 64 nacionalitats; predomini d’Alemanya (14%), Itàlia (8%) i França (7%). "Sant Just Desvern és el municipi de la comarca que més població estrangera ha guanyat el darrer any, amb un total de 154 persones." Agenda cultural de primavera d’El Llibreter • Dimecres 23/3, 19.30 h (Sala Piquet, Ateneu): presentació de Ràbia, de Sebastià Alzamora. • Dissabte 26/3: vermut poètic amb Núria Busquet i Joan Vigó. • Divendres 22/4 (Sala Mercart): recital i cloenda de l’exposició Mons, presentant el món poètic de Josep Miquel Servià amb música de Joan Urpinell. • Sant Jordi 23/4: llibreria oberta matí i tarda; parada al carrer fins a les 14 h. • Maig: vermut poètic amb Cor Pirinenc de Lluís Calvo (poema-viatge de Benasc al Cap de Creus). • Setmana de la Literatura Argentina: dimecres 15/6 al vespre, amb A más recuerdos que querrán abandonarme, de Fede Nieto. • Dissabte 18/6: cloenda amb El joc del penjat, de Josep Pedrals (novel·la juvenil en vers). Documental del Mes: Carbi Criu • Divendres, 20.00 h, Sala del Cinquantenari (Ateneu): projecció del documental Carbi Criu, d’Odida Juglar (San Juan, Puerto Rico). • Sinopsi: Crista torna al Kilimanjaro acompanyada de 20 dones de talla gran per culminar el cim que anys enrere no va assolir. • Temes clau: sororitat, pressió social sobre els cossos no normatius i autoacceptació, amb entrevistes íntimes i dosis d’humor. • Entrades: 7 € general i 5 € per a socis/es de l’Ateneu. "Carbi Criu, caminant per trencar estereotips" Altres moments del programa Falca: Voluntariat per la Llengua • Invitació a participar en el programa de Parelles Lingüístiques (vxl.cat). "Quan parles, fas màgia." Recordatoris • On trobar els podcasts i seccions de La Justa: radiodesvern.com > Magazines > La Justa; Twitter: @lajusta_. Música • Peça de transició abans del bloc de portades: Cold Heart (Elton John & Dua Lipa).

  • M de Música del 21/3/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 21/3/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 21/3/2022 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 21/3/2022

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • Entrevistes de la Justa del 21/3/2022 — De l’orxata a la sobrassada: escultura i arquitectura en diàleg - episode art
    Entrevistes de la Justa
    15'

    Entrevistes de la Justa del 21/3/2022 — De l’orxata a la sobrassada: escultura i arquitectura en diàleg

    Resum Context Conversa amb Miquel Planes arran del col·loqui “De l’orxata a la sobrassada: Escultura i Arquitectura” amb l’arquitecte Alberto Peñín al Mercat (demà a les 19 h). Objectiu: explorar vinculacions reals entre Belles Arts i Arquitectura a partir de dos projectes compartits al País Valencià. "Els edificis estan separats, potser, 20 metres; però conceptualment, la distància és enorme." Eixos principals del diàleg Ponts entre disciplines: posar sobre la taula les semblances, simbiosis i concordances entre escultura i arquitectura que el temps ha anat separant. Geografia i identitat: reflexió sobre com el lloc d’origen i treball (Mallorca i València) pot influir en els projectes (Burjassot i la Font d’en Carròs). Procés obert i participatiu: es planteja una sessió dialogada, amb preguntes del públic i projecció d’imatges dels projectes. Projectes i col·laboració Treball conjunt en dues obres, una d’elles per a una església/centre de religioses, dissenyant “fins a l’últim detall” amb criteri artístic. Respecte mutu i intercanvi: l’arquitecte i l’artista es complementen i s’“ajuden” per enriquir el resultat. Política pública i presència de l’art Recordatori de la normativa de l’1% per a art en obra pública a Espanya. "Hi ha una normativa que vol que l’1% d’una construcció civil se destini a obra d’art... que no es fa mai." Contrast amb França, on s’aplica més sovint. Pèrdua d’art quotidià: de les ceràmiques d’entrada dels edificis dels anys 70 a l’actual desconnexió entre art i vida diària. Museus i espai expositiu Valoració de museus on es percep complicitat artista-arquitecte (ex. Fundació Miró). Crítica a espais que prioritzen l’objecte arquitectònic sobre el criteri expositiu (ex. MACBA), i menció a la Fundació Tàpies com a reacondicionament coherent amb l’obra. Procés creatiu: metàfora culinària i materialitat Parallels entre cuina i creació artística: ingredients, combinacions i necessitats. Importància dels cinc sentits en l’escultura: el tacte i l’olor del marbre, ferro, fusta i ceràmica. "El fang té història... i a 800 graus, ja mai més tornarà enrere." El fang com a matèria carregada de temps i origen; la cocció en segella el canvi irreversible. L’acte: què hi trobaràs Col·loqui obert amb imatges dels projectes, explicacions de processos i espai per a preguntes. Un títol amb humor —“de l’orxata a la sobrassada”— per parlar de territori, identitat i simbiosis disciplinària d’una manera propera i estimulant.

  • Entrevistes de la Justa del 21/3/2022 — Sònia Jiménez, atleta màster F45: del fons al mig fons, bronze europeu a Braga i objectiu Tenerife - episode art
    Entrevistes de la Justa
    22'

    Entrevistes de la Justa del 21/3/2022 — Sònia Jiménez, atleta màster F45: del fons al mig fons, bronze europeu a Braga i objectiu Tenerife

    Resum de la conversa Context i protagonista Sònia Jiménez, atleta màster F45 (45-49 anys), sanjustenca i formada al club Pratenc, ha aconseguit dues medalles de bronze al Campionat d’Europa Masters de Braga (Portugal). Què vol dir ser atleta màster Màster: categories a partir dels 35 anys, en franges de 5 anys (F35, F40, F45...). Ella competeix a la F45 (dones de 45 a 49 anys). Trajectòria i especialitat Corre des dels 8 anys; no ha deixat mai l’atletisme. Del fons (mitges maratons i maratons) al mig fons des de fa uns 4 anys: 800 m i 1.500 m. Diferències clau: Fons: distàncies llargues (des de 5.000 m; 21 km i 42 km en ruta) a ritmes més controlats i sostinguts. Mig fons: distàncies curtes amb alta intensitat i treball de lactat; més explosius. Professionalització i gènere Viure de l’atletisme és molt difícil per manca de patrocinis i retorn econòmic. En clau de gènere, tot i certa igualtat competitiva, la carrera esportiva femenina es veu sovint interrompuda per la maternitat i pèrdua d’esponsors. «És molt difícil.» Entrenament i volum de treball Preparació d’una marató: aproximadament 3 mesos amb sèries llargues i tirades de 20-30 km. Mig fons: sessions més curtes però més dures i intenses. Volum: entrenament gairebé diari, sessions d’1 h i mitja; descans aproximat 1 dia cada 15. Nutrició i salut Va patir problemes digestius fins que li van diagnosticar intolerància a la lactosa i a la fructosa. Canvi d’alimentació que li ha aportat més energia i millor rendiment. Entrenadors i autogestió Actualment s’entrena sola: s’autoorganitza calendari, càrregues i objectius. Els entrenaments de club li resultaven massa generals; aposta per l’autogestió basada en la seva experiència. «Una mateixa és la que millor es coneix.» Planificació i controls Planifica la temporada (Campionats de Catalunya, d’Espanya, etc.) i utilitza controls oficials per mesurar l’estat de forma i ajustar l’entrenament. Resultats i filosofia competitiva A Braga, objectiu d’entrar a la final i ho va aconseguir amb medalla. També existeix el Mundial màster; hi va competir el 2018, però sense arribar en el seu millor moment. Prioritza les marques personals per sobre del pòdium com a indicador del treball ben fet. «Per mi és més premi arribar a les marques que jo em proposo.» Pandèmia, lesió i treball de força Es va lesionar del tendó del bíceps femoral just abans de la pandèmia i va estar més d’un any sense córrer. Va fer bici amb rodillo i va descobrir el valor del treball de força amb el propi pes: un abans i un després en el seu rendiment. Ara prioritza la força setmanal: millor postura, economia de carrera i sensació de córrer més fàcil. Properes fites Inici de temporada de pista a l’aire lliure. Objectiu clau: Campionat d’Espanya a Tenerife (17-19 de juny). Metes específiques: Medalla als 800 m i 1.500 m. Millor marca personal al 1.500 m. Altres Les medalles les guarda en un calaix; li agradaria muntar un petit «Hall of Fame». Les fotografies esportives es poden contractar per prova o comprar a les webs; a Catalunya hi ha xarxa de fotògrafs coneguts per les atletes. Punts clau Dues medalles de bronze a l’Europeu Masters de Braga (F45). Transició d’ultradistàncies a mig fons amb èxit competitiu. Autogestió de l’entrenament i planificació basada en controls oficials. Nutrició ajustada per intoleràncies i força com a pilar del progrés. Objectiu Tenerife: medalles en 800/1.500 i PB al 1.500.