
Frankie Manning Radio Show del 3/3/2022
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
2246 episodis disponibles

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

L'actualitat de Sant Just Desvern


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum Entrevista a Elga Simón, poeta santjustenca i investigadora en biomedicina, sobre el seu nou aparador poètic “Som els llocs i l’onada esborrant-los”, que s’inaugura el diumenge 6 de març, a les 12 h, a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (c. Bonavista, 105, Sant Just Desvern) i es podrà veure fins a principis de juny. Idees clau Concepte central: la relació entre les persones i els llocs, i com els espais canvien amb nosaltres —com una onada que els va “esborrant”. Format: traducció de 6 poemes en elements físics al vidre de l’aparador perquè es puguin “llegir” sense el text. Interacció: el públic pot interpretar visualment l’obra i endur-se targetes postals amb fragments; es convida a compartir impressions. Procés: pas del poema en 2D a una composició tridimensional, amb materials com fulles recollides a Holanda. Trajectòria: Premi Amadeu Oller 2017 (llibre “El Gora”), recitals i participació en festivals. Ciència i poesia: Simón investiga el metabolisme de les leucèmies, però no busca una connexió directa amb la seva obra poètica. “La idea és representar l’essència de sis poemes perquè els vianants ho puguin entendre sense llegir-los.” “La poesia em permet baixar el ritme i mirar cap endins.” Informació pràctica Inauguració: diumenge 6 de març, 12:00. Lloc: Espai de Lliure Creació Carme Malaret, c. Bonavista, 105 (Sant Just Desvern). Durada: visible fins a principis de juny. Participació: possibilitat d’emportar-se postals i d’enviar comentaris a l’autora. Context i procés creatiu L’Espai acostuma a treballar amb pintura o escultura; aquí es proposa un experiment: convertir poemes en senyals visuals. Simón ha desenvolupat la proposta des d’Amsterdam, i la muntarà el cap de setmana de la inauguració. Exemple de peça: un poema sobre les fulles de les maruixes es tradueix en una composició de fulles al vidre. Ciència vs. poesia Tot i la seva carrera en biomedicina, Simón afirma: “Jo diria que no en té cap” (relació directa amb la seva poesia). La poesia és per a ella un espai d’introspecció i calma, diferent del ritme de la recerca científica. Vida a Holanda i escriptura S’hi va traslladar fa un any per continuar la carrera científica després del doctorat a la UB. L’adaptació i la pandèmia han reduït el ritme d’escriptura, però el projecte d’aparador li ha obert noves mirades sobre el poemari.

Panorama general Programa magazine de matí amb obertura musical i un sumari molt clar del que s’oferirà al llarg de les tres hores: notícies locals, cultura i cinema, i novetats digitals. L’àudio facilitat, però, conté principalment la presentació inicial i un llarg tram d’indicatius i un bucle de “Bona nit”, sense arribar a incloure les entrevistes anunciades. "Avui anem plens d’entrevistes" Obertura musical i arrencada Tema destacat: Música ligera d’Ana Mena. Context temporal: dijous, 3 de març de 2022, a les 10:09. To del programa: dinàmic i de proximitat, amb èmfasi en l’actualitat local i la cultura. Sumari del programa (contingut anunciat) 1) Notícies locals (10:00–11:00) • Repàs de les tres notícies d’actualitat municipal. • Amb Lua López, també es revisen les portades dels diaris. 2) Cultura — Poesia i ciència amb Elga Simón • Presentació d’un nou aparador a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret. • Elga Simón és poeta i investigadora en biomedicina; estudia el metabolisme de les cèl·lules. • En la seva obra, explora el volum dels poemes, la seva dimensió física i la idea última que representen. "Explorar el volum dels poemes, la seva part més física, i la idea última que per a ella representen" 3) Exposició — “Emocions infantils” d’Oxana Acosta • Inauguració al Celler de Can Ginestà (19:30). • Prop d’una trentena de retrats d’infants d’arreu del món en pintura. • Informació ampliada a radiodesvern.com. 4) Cinema — Trajectòria de Carla Simón i ‘El Carràs’ • Secció amb Carme Nabot dedicada a la trajectòria professional de Carla Simón. • Focus en l’Ós d’Or a la Berlinale per El Carràs, i repàs que arrenca a Estiu 1993. • Si hi ha temps, comentari de la pel·lícula El Triunfo. 5) Xarxes socials — Novetats • Tancament amb Vanessa Montserrat: repàs de novetats a les xarxes socials i tendències recents. Música i indicatius en antena Identificació de l’emissora: Ràdio Desvern 98.1. Presentació d’un tema de Two Door Cinema Club (referenciat com “Sun”). Incidència tècnica (bucle) L’àudio entra en un bucle de “Bona nit” durant un tram molt prolongat, sense contingut editorial addicional perceptible. Notes clau El gruix de les entrevistes anunciades no apareix en el tall transcrit, per la qual cosa no es poden marcar temps d’inici reals d’aquests blocs. Les seccions temporitzades que segueixen apunten només a contingut efectivament present en l’àudio proporcionat, evitant marcar com a “inici de tema” allò que és només sumari.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.


Panorama general Programa centrat en els rituals com a eina per viure i crear millor: des d’una obertura satírica sobre gales i costums fins a una secció de cinema dedicada a Drive My Car de Hamaguchi (i la seva genealogia Beatles → Murakami → cinema), i una conversa amb l’Ariadna (Ari) sobre el llibre Rituales para la vida moderna, un “receptari” de rituals pràctics basats en mindfulness i objectes simbòlics. "Drive My Car no és només pel·lícula: abans va ser relat, i abans cançó." Obertura satírica i fil conductor El ritual de cada any (gales, premis i política) • Sátira culinària d’una “marmita” amb ingredients de gala: números musicals, referències a C. Tangana, discursos, percentatges de català, tocs “internacionals”, promó d’Almodóvar i banderes. • Crítica als rituals ràncios i al “renaixement de l’ultradreta” com a costum que retorna periòdicament. • Idea clau: els rituals poden consolidar inèrcies o obrir espais de sentit; el programa aposta per la segona opció. Tema del dia: Rituals per viure i crear Ritual com a tecnologia vital • El programa proposa mirar el ritual com allò que t’ajuda a lidiar amb la vida: traumes, virtuts, processos creatius. • Metàfora de la cuina: receptes i pucheros com a rituals de preparació que ordenen el temps i donen sentit a l’acció. Secció de cinema: Drive My Car (Ryusuke Hamaguchi) Fitxa i context • Pel·lícula: Drive My Car (2021; estrena local 2022). Música d’Eiko Ishibashi. Premis: Millor guió i FIPRESCI a Cannes. Durada: 179 min (crèdits als 40 min: un pròleg que dialoga amb altres relats de Hombres sin mujeres). • Director: Ryusuke Hamaguchi (també autor de La ruleta de la fortuna y la fantasía, premiada a la Berlinale). De la cançó al relat i al film • Origen creatiu en capes: Beatles → Murakami → Hamaguchi. • Relat font: “Drive My Car” dins de Hombres sin mujeres (2014), amb ecos d’altres dos relats (“Sherezade” i “Kino”) que el film integra per expandir personatges i temes. Sinopsi sense spoilers • Protagonista: Kafuku, director de teatre que prepara Tio Vània de Txékhov en un festival internacional. • Li imposen una xofer, Misaki. El cotxe (Saab 900) es converteix en espai de intimitat en trànsit, on es cou un diàleg profund (amb la veu en off d’un cassette que forma part del ritual creatiu del protagonista). Temes clau (capas, llengua, temps) • Capes de llengua i temps: repartiment multilingüe (japonès, tagal, mandarí, indonesi, anglès, alemany i llengua de signes coreana). El muntatge i el ritme descronologitzen la vivència del trauma. • Soledat, pèrdua, perdó, catarsi: el ritual de crear (assaig, escolta, repetició) com a camí de sanació per a qui crea i qui mira. • Nota crítica: el doblatge al castellà desactiva el joc de llengües que és central en el film. Una imatge icònica (el ritual del cigarrillo) • Escena nocturna: dos cigarrets en paral·lel pel sostre solar del Saab, fumant en silenci. Simbolitza connexió i invocació (com una espelma o encens): un ritual mínim que condensa el procés de cura compartida. La trastienda Murakami • Anecdota: Hamaguchi proposa l’adaptació; Murakami triga mig any a respondre però dóna llum verda. A la première no hi assisteix; veu el film en un cinema local i admet que li ha agradat molt. Dues maneres d’estar al món que dialoguen sense conèixer-se. Secció de llibres: “Rituales para la vida moderna” (Ari, coautora) Autores i origen del projecte • Coautores: Ariadna (Ari), Clara E. Cadavid, Pilar Hurtado Villar, Marsé Salón Parés. Il·lustracions: Noemí. Edició i equip amb disseny/maquetació/correcció. • Gènesi: trobada inicial a Mallorca per sembrar el projecte amb un ritual d’iniciació; desenvolupament a distància (una coautora des de Colòmbia). Format: un “receptari” de rituals • Llibre dissenyat com a recetari: aperitius, plats principals i postres. Metàfora culinària per fer amable i accionable el ritual. • 4 “ingredients” transversals: intenció, paraula, emoció i acció. Mètode: mindfulness + objecte simbòlic • Base metodològica en mindfulness (atenció plena) aplicada al ritual. • Diferencial clau: ús d’un objecte simbòlic per ancorar el sentit i facilitar la creativitat i la presència. Tipus de rituals • Micro-rituals (5’): per ansietat puntual, enfocament/intenció, autoestima, creativitat o tranquil·litat mental (fets a qualsevol lloc: metro, carrer, autobús…). • Rituals-cerimònia (20–30’ o més): intencionalitat, preparació d’espai, compartits o íntims (p. ex. duel, despedida, canvis de cicle). Idea-força • Recuperar el sentit simbòlic del quotidià en una cultura que sovint el banalitza. El ritual posa mirada i temps al devenir, com en la cerimònia del te o el codi del bushidō: el camí és part del resultat. Idees destacades • Ritual = estructura i significat per sostenir processos vitals i creatius. • El multilingüisme i la capa sonora de Drive My Car són part del seu ritual estètic: doblar-la dilueix el seu cor. • Un receptari de rituals fa practicable el simbòlic: de la intenció a l’acció, passant per la paraula i l’emoció. • El cotxe (espai íntim en moviment) com a metàfora del trànsit vital i del ritual de cura. Frases per emmarcar "La cura passa per l’art, per la creativitat. Passa pel ritual." "El que sembra un pensament, cull una acció… i el que sembra un caràcter, cull un destí."

Resum general Programa especial amb el grup Justícia i Pau (Jesús Castro i Dolors Cardona) sobre la guerra d’Ucraïna, les respostes ciutadanes i eclesials a Catalunya, la solidaritat local a Sant Just Desvern, i reflexions de fons sobre la pau, els refugiats, la indústria armamentística i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). "Les vostres guerres i les nostres morts" — Comunicat d’Aturem la Guerra "Ens toca tornar a dir no a la guerra" Punts clau: Crida explícita a la pau i a la mobilització: adhesió a la plataforma Aturem la Guerra i actes de pregària interreligiosa. Solidaritat local coordinada: Ajuntament de Sant Just i entitats preparen ajudes (recollida d’aliments i medicaments, informació a la ciutadania). Visió global de la pau: altres conflictes (Iraq, Iran, Síria), guerres a l’Àfrica i refugiats climàtics al Sahel. Crítica a la indústria armamentística i al desequilibri entre despesa militar i necessitats socials. Debat a Espanya sobre l’enviament d’armes a Ucraïna i discrepàncies polítiques internes. Esperança i referents: Arcadi Oliveres, Gandhi, Martin Luther King, Desmond Tutu; crida a ser constructors de la pau. Protestes a Rússia malgrat la censura i el risc de presó. ODS i dret a l’alimentació: el planeta té recursos, el repte és la distribució. Temes principals Ucraïna i la crida a la pau: mobilitzacions i pregàries interreligioses a Barcelona. Sant Just en acció: coordinació municipal, convocatòries, xarxa d’ajuda i experiència prèvia en crisis (Bòsnia, Kosovo). Refugiats i acollida: denúncia de refugiats de primera i de segona; atenció als infants i hospitals. Armes i economia de guerra: benefici dels fabricants d’armament; debat sobre l’enviament d’armes i la despesa militar a Espanya. Esperança i responsabilitat: referents pacifistes, ODS, i compromís personal i col·lectiu. Accions i convocatòries • Plataforma Aturem la Guerra: acte de suport al poble d’Ucraïna (avui, 18:30) amb moltes entitats adherides. • Pregàries: avui (11:00–14:00) a l’Església de Sant Pau; demà (19:00) a Santa Maria del Mar (pregària interreligiosa: catòlica, protestant, ortodoxa). • Sant Just Desvern: minut de silenci a la Plaça de la Vila; seguiment de convocatòries per canals municipals; trobada a les 20:00 per organitzar ajudes (aliments, medicaments). Reflexions clau Pau en clau global • La guerra d’Ucraïna té impacte europeu i mundial. • Persistència de conflictes a Iraq, Iran, Síria i Àfrica, amb desplaçaments massius. • Refugiats climàtics al Sahel per sequera i manca d’aliments. Refugiats i acollida • Europa reacciona bé amb Ucraïna, però es denuncia un tracte desigual: “refugiats de primera i de segona”. • Prioritat humanitària: infants, nadons i hospitals en zones atacades. Armes, política i economia • Beneficiaris de guerra: fàbriques i comerç d’armament i els seus finançadors. • A Espanya, debat per l’enviament de material ofensiu a Ucraïna i la despesa militar en contrast amb la pobresa interna. Figures i esperança • Arcadi Oliveres: pedagogia de la pau i missatge de “construir la pau” des de cada persona i comunitat. • Gandhi, Martin Luther King i Desmond Tutu: referents de no-violència i dignitat. Rússia: protestes i censura • Valentia de manifestants russos contra la guerra, amb risc real de presó. • Censura i manipulació informativa; repressió de l’oposició. ODS i responsabilitat personal • El món té recursos per erradicar la fam; el problema és la distribució i l’egoisme. • Compromís amb els ODS i la convivència: escoltar, donar-se, cooperar i guanyar espais de pau.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Entrevista amb Mireia Vallvé, dissenyadora gràfica, autora del llibre TRANS, guanyador dels Premis Laus 2021 a la categoria Aporten de Valor Afegit. Acompanyada de Rosa Maria Maristan, presidenta de l'associació TRANS, Baix Power i Roses de Sant Feliu. Parlen sobre el projecte TRANS, en què es recullen les històries de sis persones que han viscut la transició de gènere. També parlen de la visibilitat i els drets del col·lectiu trans. Presenten el Verkami per finançar la publicació del llibre


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de l’entrevista Context i objectiu En aquesta segona hora del programa, es presenta la primera mostra del cicle anual d’art contemporani Mons a la Sala Marcart (darrere del mercat municipal): “El món propi”, una exposició amb sis artistes, oberta fins al 24 d’abril. La conversa amb Quim Déu (comissari, amb Laura Baringó) se centra en com integrar el teixit pedagògic i cultural de Sant Just Desvern al voltant de l’exposició a través de visites, tallers i projectes amb centres educatius. Punts clau Integració educativa i cultural: connexió activa entre l’exposició i escoles, FP i universitat. Mediació inclusiva: visites comentades adaptades a primària i a grups d’adults/formació. Producció de l’alumnat: creacions dels alumnes exposades en un còrner dins la mostra. Deselitització de l’art: voluntat de trencar prejudicis i equiparar el valor de les creacions. Projecció territorial: objectiu de posar Sant Just en l’òrbita de l’art contemporani malgrat reptes de mobilitat. Integració amb el teixit educatiu Escola Montseny (primària): quatre grups van fer una visita guiada amb dinàmica oberta, prioritzant la mirada lliure dels infants i un debat posterior per compartir impressions. Escola Antoni Algueró (FP – Gràfica Publicitària): visita comentada i conversa sobre el disseny d’exposicions, la curadoria i els reptes de producció; preparen una intervenció pròpia al còrner. Universitat de Barcelona (Belles Arts): gràcies a l’artista Miquel Planes (professor i doctor), es va articular un triangle de debat entre alumnat, comissaris i artista per discutir processos, narratives i logística expositiva. Reaccions dels infants i mediació La visita amb primària va ser espontània i divertida, amb opinions sinceres i lliures de prejudicis. "Els infants no tenen tants prejudicis com els adults." Obres que van cridar l’atenció: - Performance del gos amb creus vermelles al terra i fotografies del recorregut. - Vídeo de la videoartista Sara Rebamur al zoològic amb cimis, que va generar fascinació. - Fotografies de Bel Capllong amb màscares que els nens identificaven com "monstres", obrint un debat sobre la percepció de la vellessa vs joventut i els seus efectes. Produccions i exposició al còrner Després de la visita, a l’alumnat de primària se li van proporcionar suports de cartró per crear el seu “món propi”. Aquestes peces s’exposen, amb cartelles identificatives, en un còrner dissenyat per a la interacció amb el teixit social del poble. A continuació, el còrner acollirà la proposta lliure de l’Escola Antoni Algueró (prevista a finals de març), ja en clau de disseny expositiu professional. Convivència d’obres i deselitització Les produccions educatives conviuran amb peces d’artistes com Patrícia Dauder, Nadot, Bel Capllong o Armena Dila. L’objectiu és desenmascarar la figura de l’artista com a ésser especial i posar en valor totes les creacions segons el significat que la comunitat els atorga. "Hem volgut desenmascarar la idea de l’artista com a persona especial." Reptes i aspiracions Es vol incorporar Sant Just al circuit d’art contemporani, atraient públic de fora. Hi ha reptes com la mobilitat en transport públic i una certa inèrcia de no sortir de Barcelona, però es reivindica la proximitat i alternatives com la bicicleta. "Posar Sant Just en l’òrbita de l’art contemporani." Properes passes El programa seguirà donant veu als artistes i activitats vinculades a la mostra. Es preveu una nova conversa amb Patrícia Dauder i l’actualització de les accions educatives i instal·lacions al còrner. Mentrestant, “El món propi” continua oberta fins al 24 d’abril.

Resum general En un programa especial marcat pel 38è aniversari de Ràdio d’Esvern, La Justa combina actualitat local, connexions informatives, cultura, meteorologia i llengua. Destaquem • Aniversari de l’emissora: repàs a la trajectòria i al paper de la ràdio local, amb memòria viva i reconeixement als col·laboradors. • Actualitat: concentració per la pau a Sant Just, noves exposicions i repàs de portades dominades per la guerra a Ucraïna. • Meteo: arribada de fronts, canvi de tendència i descens notable de temperatures el cap de setmana, amb neu a cotes baixes al Pirineu. • Cultura: entrevista sobre el cicle d’art contemporani Mons. El món propi i ruta pedagògica amb escoles i universitat; visita comentada a Magritte a CaixaForum. • Llengua: etimologia de Carnaval/Carnestoltes i refranys i dites clàssiques del calendari festiu. Primera hora: notícies locals i portades Notícies de Sant Just • Ràdio d’Esvern fa 38 anys: record dels inicis (1984), legalització i evolució tècnica; reafirmació com a referent d’informació local i comarcal. • Concentració per la pau a la plaça Verdaguer per condemnar la invasió d’Ucraïna. • Cultura: al Celler de Can Ginestà, inauguració d’“Emocions infantils” d’Oksana Acosta (27 retrats hiperrealistes d’infants i emocions). Portades dels diaris (context internacional i economia) • Guerra a Ucraïna: ofensiva russa i impacte humanitari; suport europeu i impacte energètic (gas i petroli a l’alça). • Política espanyola: crisi al PP i relleu intern. • COVID: final de les quarantenes pels contactes estrets (també no vacunats). Meteo: fronts, neu i fred • Canvi de patró a partir d’avui amb fronteres successives (dimecres, dijous-divendres i dissabte-diumenge). • Cota de neu: avui ~1.600 m; dijous/divendres ~900 m; cap de setmana ~500 m (possible nevada maca al Pirineu i enfarinades en serralades com el Montseny). • Descens tèrmic marcat el cap de setmana: màximes a Sant Just ~10–12 °C; més fred dilluns/dimarts si el cel s’obre. • Aigua benvinguda: s’esperen 5–10 l/m² (o fins a 15 l/m²) en conjunt, útils per pal·liar la sequera. Segona hora: art i memòria de ràdio Mons. El món propi (Sala Marc Art) – Quim Déu • Cicle anual d’art contemporani amb sis artistes i un eix pedagògic fort. • Col·laboracions amb: - Escola Montseny (primària): visites comentades i creacions dels infants exposades al “còrner” de la mostra. - Institut Antoni Algueró (FP, Gràfica Publicitària): projecte expositiu propi al còrner (disseny i muntatge). - UB – Belles Arts: visita d’alumnes i diàleg amb artista (Miquel Planes) i comissaris sobre processos i muntatge. • Objectiu: trencar elitismes i integrar el teixit cultural i escolar del municipi a l’exposició. Memòria viva de la ràdio – Pep Quintana • Viatge pels antics emplaçaments i evolució tècnica de l’emissora. • Reconeixement al teixit associatiu i a la xarxa de col·laboradors (prop d’un centenar, només a La Justa prop de 40 persones setmanals). • Anècdotes (quan es fumava a l’estudi), digitalització de fons i recuperació de programes a la carta. “Omplir una hora de ràdio no és fàcil; el compromís setmanal de tants anys mereix una gran felicitació.” Connexions informatives • Catalunya Ràdio: situació a Khàrkiv/Kíev, refugiats (ACNUR), efectes al gas i al petroli, debat a Espanya sobre enviament d’armes a Ucraïna, tanca de Melilla, vaga al sector educatiu, i delictes d’odi. • Butlletins locals: reforç de les notícies d’“Emocions infantils”, 8M (assemblea oberta “Preparem juntes el 8M”) i la concentració per la pau. Tercera hora: Magritte al CaixaForum – Glòria Conesa • Exposició “La màquina Magritte” (fons Thyssen): unes 70 pintures, amb vídeos/films domèstics. • Claus del llenguatge de René Magritte: - Figures sovint sense rostre, bombins, jocs de percepció, objectes descontextualitzats. - La icònica pipa: > “Això no és una pipa” — perquè és una pintura, no l’objecte. • Consells de visita: millor visita guiada i temps per a vídeos; possible planificació en dos dies. • Vincles catalans: pas per Cadaqués, relació amb Dalí i Miró, i l’ecosistema cultural (Quatre Gats, Cercle Artístic). Llengua: Carnaval i Carnestoltes – Oriol Lluc Etimologia i calendari • “Carnaval” (it. s. XV): de llatí “carne” + “levare” (treure), al·lusió a no menjar carn durant la quaresma. • “Carnestoltes”: del llatí “tollere” (treure) — primer diumenge “abans de treure la carn”. Dites i refranys • > “Per Carnaval tot s’hi val” — llicència festiva abans de la contenció quaresmal. • > “Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà” — diverteix-te ara i redimeix-te després. • Meteorologia: > “Carnaval gelat, espiga granada” i > “Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades”. Disfresses i aparences • “Anar fet un carnestoltes”: malconjuntat o estrafolari. • “Llop amb pell de xai” (faula d’Esop): alerta amb les falses aparences; l’engany pot girar-se en contra. • “Aunque la mona se vista de seda, mona se queda”: avui s’usa per aparença/bellesa; origen moral (Esop) i ús misògin posterior (Erasme) que es rebutja. Tancament • Cloenda musical i nova felicitació a tota la comunitat de Ràdio d’Esvern pels 38 anys, amb el desig de molts més.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)