Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1825-1848 de 2246
  • Cinema sense condicions del 1/3/2022 — A quemarropa (Point Blank) de John Boorman: somni, Jung i cicle artúric; i a cartellera: Licorice Pizza, Les il·lusions perdudes i Tros - episode art
    Cinema sense condicions

    Cinema sense condicions del 1/3/2022 — A quemarropa (Point Blank) de John Boorman: somni, Jung i cicle artúric; i a cartellera: Licorice Pizza, Les il·lusions perdudes i Tros

    Pel·lícula de la setmana: A quemarropa (Point Blank, 1967) Tesi central del programa Lectura principal: la pel·lícula s’interpreta com un gran somni/agonia final de Walker (Lee Marvin) després de ser tirotejat a Alcatraz; el film esdevé un noir metafísic i oníric sobre la venjança, la traïció i el desig. Walker com a fantasma/autòmat: actua amb fredor extrema, gairebé sense emoció ni diàleg; és imperterrit i indestructible, cosa que reforça la hipòtesi espectral. Ambigüitat autoral: John Boorman juga a dues bandes. En públic havia dit: > "What you see is what you get" però en xerrades acadèmiques admet que el film és un somni dins el cap d’un moribund. Escenes i detalls que apunten al somni Diàlegs clau: "Allò cert és que has mort a Alcatraz" (dita per Chris/Angie Dickinson a Walker) "La comèdia s’ha acabat" (consciència interna que talla la fantasia) Escena del llit buit: Walker descarrega cinc trets al llit amb llençol blanc: buit, forats al drap, idea de "point blanc" com a "punt buit". Coreografia del billar: girs successius on les identitats es barregen (Chris → Lynn → Mal Reese → Walker): visualització del flux mental cíclic. Nom i memòria: Walker no recorda cognoms bàsics (ni el de Chris ni el seu), incoherència pròpia d’un somni. El gat sobre el llit blanc: porta d’habitació, llit impecable amb un gat blanc que miola i marxa; tall a sala buida: trencament de la continuïtat temps-espai. Flashbacks cíclics: el muntatge intercala records en espiral, rimes visuals i accions paral·leles que retornen com en un somni. Estètica i posada en escena Minimalisme i geometria freda: enquadraments simètrics, espais angulosos i arquitectura impersonal; el diàleg es redueix a l’"imprescindible". Vestuari com a cuirassa: vestits impecables que operen com armadures; fredor emocional i visual. Disseny sonor: trepitj amplificat de Lee Marvin com a motiu inquietant que anuncia presència/obsessió. Final críptic i interpretacions Walker no baixa a recollir els diners; Fairfax manipula des de l’ombra amb un franctirador. Últim pla en panoràmica que puja i gira fins a mostrar Alcatraz, tancant el cercle amb el pla inicial: Interpretació 1: Walker no pot baixar perquè ja és mort (círcle oníric complet). Interpretació 2: el grau s’ha assolit (venjança/itinerari iniciàtic) i els diners ja no importen. Mite artúric i Jung Boorman, admirador de Jung i del cicle artúric, infon una lectura mítica: Triangle Walker–Lynn–Mal Reese com a Artur–Ginebra–Lancelot. El viatge iniciàtic per reconnectar amb l’inconscient col·lectiu: el somni com a trànsit cap a la saviesa o l’anihilació. El "rèptil" (passió/mal) que pertorba l’ordre; eco de la serp bíblica i del caos que reclama retorn a Camelot. Context, influències i producció Lee Marvin (trauma de guerra al Pacífic, culpabilitat del supervivent) aporta duresa i deshumanització funcional al personatge. Final Cut insòlit: Marvin dona a Boorman control de muntatge final en el seu 2n llarg (1967), fet molt poc habitual a Hollywood. Afinitats i deixanties: Soderbergh (admirador confés) i ecos estètics que arriben a Tarantino. Conclusió A quemarropa és un noir elevat a categoria metafísica: un estat mental sobre la venjança i la identitat, concebut amb forma austerament moderna i una ambivalència que el manté vigent. Cartellera i comentaris Licorice Pizza (Paul Thomas Anderson) Virtuts: recreació 70s (35mm, lents d’època), banda sonora evocadora; episodis brillants (Bradley Cooper com a John Peters). Però... Excés d’endogàmia cultural (referències molt USA/hollywoodianes). Narració a salts sense ponts (situacions "pim pam" sense explicar-se). Romance feble i to dispers. Valoració global: correcta però no excel·lent. Les il·lusions perdudes (Xavier Giannoli, Balzac) Molt recomanable: gran recreació històrica, interpretacions sòlides i diagnòstic demolidor del periodisme i la corruptibilitat pública. Adapta tres parts de la Comèdia Humana; cinema amb gruix intel·lectual i artístic. Tros (Pau Calpe Rufat) Tríler rural a les Garrigues (camp de Lleida), amb Pep Cruz i Roger Casamajor. Herències, rancor i violència soterrada en un poble petit: opera prima digna amb possible reconeixement als Gaudí.

  • #38 - Entrevistes de La Rambla del 1/3/2022 — Malaltia de Covid Persistent: testimoni i crida a la visibilització i la recerca - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    29'

    #38 - Entrevistes de La Rambla del 1/3/2022 — Malaltia de Covid Persistent: testimoni i crida a la visibilització i la recerca

    En aquesta entrevista, Mònica Condemines, una pacient de Covid Persistent, explica la seva experiència amb la malaltia i la necessitat de visibilitzar-la i investigar-la. Destaca la importància d'una millor formació dels professionals de salut, la creació de més unitats especialitzades i l'ajuda a les persones afectades. També posa de manifest la importància de persistir i buscar el suport necessari per afrontar el dia a dia amb aquesta malaltia

  • Entrevistes de la Justa del 1/3/2022 — Dakar 2022 amb un equip 100% femení: preparació, Side-by-Side, finançament i referents amb Mercè Martí - episode art
    Entrevistes de la Justa
    32'

    Entrevistes de la Justa del 1/3/2022 — Dakar 2022 amb un equip 100% femení: preparació, Side-by-Side, finançament i referents amb Mercè Martí

    Resum del podcast Protagonista: Mercè Martí, pilot i aventurera, explica la seva participació al Dakar 2022 amb un equip íntegrament femení i comparteix aprenentatges sobre preparació, tecnologia, finançament i visibilitat de les dones al motor i a les professions tècniques. "Un equip de dones és tan vàlid com un equip d'homes." Projecte i equip 100% femení • Origen del projecte: inspirat per la trajectòria esportiva de Mercè i el repte de crear una estructura completament femenina (pilota, copilot, mecàniques, coordinació i team manager) amb FN Speed. • Objectiu clau: donar visibilitat i referents; demostrar competitivitat real en el rally més dur del món. • Resultat esportiu: 33a posició final malgrat un accident a les últimes etapes; repercussió mediàtica molt positiva. Preparació, participació i resultats • Entrenaments i curses prèvies: Baja Aragón, Rally Zuera i sessions a Dubai; planificació de més entrenaments (Marroc/Dubai) per al 2023. • Reptes: totes eren rookies al Dakar; dificultat per trobar dues mecàniques qualificades; gestió del descans, menjar i ritmes d’etapes llargues. • Reacció de l’organització (ASO): acollida molt bona i suport comunicatiu. Vehicle i categoria • Cotxe tipus side by side (buggy) Can-Am de 200 CV: fiable, segur i molt divertit de conduir; categoria emergent i amb gran creixement al Dakar. • Dades de participació: entre els 20 primers de la categoria, 5 dones; presència de pilotes saudites, símptoma d’avenç en un país on fa pocs anys les dones no podien conduir. Viure el Dakar: intensitat i gestió • Al desert, la competició és molt intensa: cal centrar-se en navegació, ritme i evitar errors/accidents; la bellesa del paisatge es valora sobretot a posteriori. • Dia a dia: el binomi pilot–copilot competeix i no trenca el cotxe; a l’arribada, l’staff desmunta i revisa el vehicle; la ruta es rep 2 minuts abans de sortir; imprescindible rutina i descans. Finançament i plans per a 2023 • Els projectes surten amb finançament i patrocinadors; la singularitat i la repercussió del projecte faciliten tancar suports. • Pla 2023: tornar al Dakar amb equip 100% femení, preparar un calendari d’entrenaments i dues curses prèvies, i fins i tot anar més enllà amb noves idees de format. Impacte i referents • Allau de missatges d’agraïment: el projecte ha inspirat moltes noies a considerar rols com mecànica, copilot o enginyera. • Importància de la visibilitat perquè la igualtat sigui real: mostrar projectes, èxits i fracassos crea referents i normalitza presències femenines en STEM i motorsport. "La vida és per viure-la al màxim i ser conductors del nostre propi destí." Parallels amb l’aviació i el perfil de Mercè • Competir és similar en esperit: entrenar, ser ràpid, no equivocar-se. Diferència clau: l’aviació és quadriculada (zero improvisació), mentre que al Dakar hi ha marge per improvisar i resoldre. • Trajectòria: pionera a l’aviació (primeres voltes al món, rècords) i esportista polivalent; ADN aventurer marcat per la família i estudis als EUA. Missatge final • Determinació, passió i constància: amb ganes i un pla, les coses acaben sortint. • Crida a empoderar-se i perseguir els somnis, especialment després de la pandèmia.

  • M de Música del 28/2/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 28/2/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 28/2/2022 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 28/2/2022

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • #37 - Entrevistes de La Rambla del 28/2/2022 — Entrevista a Judith Porcel, professora d'equitació i secretària del club hípic Sol Solet de Sant Just - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    9'

    #37 - Entrevistes de La Rambla del 28/2/2022 — Entrevista a Judith Porcel, professora d'equitació i secretària del club hípic Sol Solet de Sant Just

    En aquesta entrevista, Judith Parcel, professora d'equitació i secretària del club hípic Sol Solet de Sant Just, parla de la valoració d'aquesta temporada, la qual ha estat beneficiada pel post-covid i l'increment d'interès en esports a l'aire lliure. També explica la diversitat d'activitats i l'equip docent de l'hípica, així com la pràctica de l'equinoterapia. Judith destaca la igualtat de gènere en aquest esport i com el Covid ha afectat el club. També parla dels cuidats dels cavalls i de les opcions de comprar-ne un per a la pràctica de l'equitació

  • Entrevistes de la Justa del 28/2/2022 — Sant Just en ple: república vs monarquia, enllumenat i residus, 8M i permís menstrual, contenidors amb xip i nova Escola Bressol - episode art
    Entrevistes de la Justa
    37'

    Entrevistes de la Justa del 28/2/2022 — Sant Just en ple: república vs monarquia, enllumenat i residus, 8M i permís menstrual, contenidors amb xip i nova Escola Bressol

    Introducció i context • Canvi de nom del grup municipal: ara es diu Endavant Sant Just (mateixos regidors, projecte d’àmbit estrictament municipal). • El ple de febrer torna a la presencialitat, fet que facilita una comunicació més dinàmica i natural (llenguatge no verbal, agilitat en torns de paraula). • Crònica social: Carnestoltes amb bona participació malgrat l’absència de les AMPAs; optimisme moderat cap a una Festa Major més normalitzada en el context post-Covid. Ple de febrer: mocions i acords Moció per declarar Sant Just municipi republicà i antimonàrquic • Vot d’Endavant Sant Just: 2 abstencions i 1 vot a favor. • Argument central de l’abstenció: rebutjar vetos com a via política i prioritzar el civisme i la convivència; dubte sobre l’efecte d’un veto local en el camí de la independència. • Debat sobre la forma d’estat: es considera qüestionable la monarquia; s’obren a debatir alternatives com una república amb cap d’estat electe cada 5 anys. "Un veto en nom de Sant Just no forma part del tarannà de civisme, convivència, pau i llibertat del municipi." Moció sobre la millora de l’enllumenat públic • Posicionament: abstenció perquè la moció demanava continuar una feina que l’equip de govern ja té engegada (més propi d’un prec que d’una moció). • Èmfasi en la perspectiva de gènere: la manca de llum genera inseguretat per a les dones; cas destacat de la passera de Mas Lluí, que finalment incorporarà il·luminació arran de la insistència feta en comissió. Manifest 8M i permís menstrual municipal • Lectura del manifest institucional del 8 de març. • Aprovació d’un permís per dolors menstruals/climatèrics per al personal municipal: retribuït i recuperable (fruït d’una moció d’ERC i de la negociació de conveni). • Objectiu: normalitzar un procés biològic femení i adaptar el món laboral a la biologia femenina. Cànon de residus a Catalunya • Suport a la moció d’ERC en defensa del cànon de residus català; es demana que l’Estat respecti el model existent a Catalunya, considerat eficient. Conveni amb Dona i Empresa • Renovació del conveni (4 anys) per oferir assessorament legal i orientació a dones que pateixen o han patit maltractaments. • Servei previ a la denúncia, discret i de proximitat. Telèfon: 699 985 555. Residus, contenidors i via pública Desplegament dels contenidors amb xip • Després de Canigó i la Miranda (bon balanç inicial), s’estén a Bellsoleig, Torreblanca i Mas Lluí. • Repte principal: la recollida en teixit plurifamiliar i densificat (blocs de pisos) a Torreblanca i Mas Lluí. Canvi de contenidors: valoració veïnal • Nou parc de contenidors més grans, robustos i amb pedal: redueix desbordaments i millora la comoditat d’ús. • Endavant Sant Just va donar suport a l’ampliació pressupostària per fer possible la renovació. Obres i circulació al centre (Bonavista/Creu) • Dues actuacions: - Reforma del carrer Bonavista (tram Creu–Major), necessària per l’estat del ferm. - Solució tècnica al gir del camió de recollida (Bonavista cap a Creu): canvi de costat d’aparcament per facilitar el gir i evitar bloquejos. • Alternança d’aparcament per trams (esquerra/dreta) per obligar a reduir la velocitat en un carrer amb molts usos (trànsit, comerç, escoles, parc, equipaments). • Polèmica veïnal: recollida d’unes 50 signatures; demanda de més diàleg i possibles ajustos (ubicació de bateries, sentits de carrers, places d’aparcament). "Qualsevol canvi d’aquest tipus s’ha de parlar sempre amb els veïns i veïnes." Educació: nova Escola Bressol municipal Licitació, necessitats i calendari • Inici de la licitació d’obres; objectiu: obrir per al curs 2023-2024 (amb retard acumulat). • Necessitat a l’alça per tancament de la Tic Tac i creixement demogràfic (nous veïns a Mas Lluí, Miralls i futur Bomir/Frigicoll amb >600 habitatges). • Petició d’accelerar tràmits i execució per cobrir la demanda de places. Nom i obertura gradual • El nom es vol definir amb un procés participatiu (línia conceptual al voltant de “Marrex” i sinònims), amb selecció final per part del govern. • Obertura gradual per cursos: - Any 1: P1 - Any 2: P1 i P2 - Any 3: P0, P1 i P2 Vida comunitària i cloenda • Carnestoltes amb bona afluència tot i la incertesa inicial; mirada optimista a una Festa Major més pre-Covid. • Crida a participar als actes del 8M i recordatori que Endavant Sant Just es posa a disposició del veïnat per recollir suggeriments i incidències.

  • La Justa del 28/2/2022 — Sant Just al dia: notícies i portades, el temps, entrevista a Laia Flotats, Centre d’Estudis i tertúlia esportiva (dl. 28 de febrer) - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 28/2/2022 — Sant Just al dia: notícies i portades, el temps, entrevista a Laia Flotats, Centre d’Estudis i tertúlia esportiva (dl. 28 de febrer)

    Introducció i obertura Benvinguda al magazín matinal de Ràdio d’Esvern amb la Mireia, emissió en directe fins la una del migdia. Obertura musical amb “African a París” de Tiken Jah Fakoly. Referència a esdeveniments locals del cap de setmana a Sant Just i al fet que el programa ha superat els 100 episodis. "Benvinguts a tots i a totes a l'ajusta... Jo sóc la Mireia i fins la una del migdia serem aquí amb vosaltres." Continguts previstos del programa Primera hora — Informatiu local i actualitat Notícies del municipi: repàs dels tres destacats del moment. Portades de la premsa amb l’Ua López: diari Ara, La Vanguardia i El Periódico. Previsió del temps amb Carles Rius: què s’espera a Sant Just en els propers dies i hores. Segona hora — Política municipal Entrevista a Laia Flotats, portaveu d’Endavant Sant Just. Repàs de l’actualitat política local i punts destacats del ple ordinari de febrer (celebrat el dijous anterior). Tercera hora — Cultura i entitats Actualització amb Maria Quintana, presidenta del Centre d’Estudis Santjustencs: activitats, novetats i agenda de l’entitat. Cloenda — Esports Tertúlia esportiva per tancar la jornada de dilluns. Nota important sobre la transcripció A partir del segon ~180, la transcripció facilitada només repeteix “Bona nit” i no recull els continguts reals de les seccions anunciades. Per aquest motiu, no es poden marcar amb precisió els minuts d’inici de cada bloc temàtic real. Les seccions a continuació reflecteixen únicament el que és audible a la transcripció rebuda. "Per a localitzar els temes en àudio, caldria revisar l’enregistrament complet, ja que la transcripció no inclou les parts informatives, l’entrevista, la secció cultural ni la tertúlia."

  • Club Alternatiu del 25/2/2022 - episode art
    Club Alternatiu

    Club Alternatiu del 25/2/2022

    Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 25/2/2022 — Joan (Hans) Gamper i el naixement del Barça: orígens, fundació i ‘refundació’ del club, catalanisme, himnes i memòria; Canaletes, edat d’or i la xiulada del 1925. A més: curiositats del món i una ruta per la Barcelona gòtica - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    1h 29min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 25/2/2022 — Joan (Hans) Gamper i el naixement del Barça: orígens, fundació i ‘refundació’ del club, catalanisme, himnes i memòria; Canaletes, edat d’or i la xiulada del 1925. A més: curiositats del món i una ruta per la Barcelona gòtica

    Resum general del programa Eix principal: Conversa amb Xavier Gamper i Mates, net del fundador del FC Barcelona, sobre els orígens suïssos de Joan (Hans) Gamper, la fundació (1899) i la ‘refundació’ (1908) del club, el vincle amb el catalanisme i episodis clau com la xiulada del 1925 i la construcció dels primers estadis. Complementen el programa anècdotes històriques, himnes del Barça, i dues seccions finals: un passeig per curiositats del món i una ruta per la Barcelona gòtica. “Però no hi ha ningú que tingui els nassos de salvar el club?” —Charles Wallace, assemblea de 1908 Història de Joan Gamper i del Barça Orígens i arribada a Barcelona • Família d’Argau (Suïssa) i naixement a Winterthur (1877). • Pare: August Gottlieb Gamper, dedicat a transaccions bancàries; mare: Rosina Hessi. • Hans és el tercer de cinc germans; educació i entorn marcat per constants mudances. • Trajectòria prèvia: Excelsior, cofundador del FC Zürich (1896), jugador del Basilea i del Lió. • Arriba a Barcelona a finals del segle XIX: treballa als Ferrocarrils Catalans, promou activitat física (ascensions al Tibidabo), i s’integra als gimnasos (Tolosa/Soler). Fundació i primers anys (1899–1908) • Publica l’anunci a “Los Deportes” per reclutar afeccionats: 12 fundadors (6 catalans i 6 suïssos). • Walter Wild és el primer president (major d’edat); Gamper n’és el motor esportiu i social. • Anècdota esportiva: Gamper té registrat el rècord de 3 partits amb 9 gols cadascun. • Es juguen partits entre clubs de barri; aviat el Barça destaca per qualitat i organització. 1908: la ‘refundació’ i el pla de salvament • Crisi de 38 socis i assemblea per dissoldre el club. Gamper proposa liderar-ho amb condicions clares: - Portar el nom de la ciutat (“Barcelona”) i registrar-lo legalment. - Internacionalització de rivals per elevar la marca. - Atraure figures mediàtiques del catalanisme per omplir el camp. • Partit clau amb l’Stade Helvétique de Marsella: 4.000 espectadors. • Construcció exprés del camp del carrer Indústria (tribuna de fusta) en 2 mesos. De l’afició burgesa als ‘culers’; nous estadis • Vaga de la Canadenca (1919): jornada de 8 hores, democratització del lleure i del futbol. • Origen del mot “culers”: espectadors asseguts a la barana de formigó del carrer Indústria, visibles des de fora. • Les Corts (1922): pas de 8.000 a 22.000 seients (després ampliat fins a ~60.000). • Mecenatge: Gamper aporta prop de 970.000 pessetes (gairebé la meitat del cost de Les Corts). Presidències, catalanisme i “més que un club” • Gamper és president en 5 etapes i referent en crisis; presidències inicials, sovint rotatòries. • Vincle Barça–Catalunya: l’origen de “més que un club” s’explica per la identificació amb el país, més enllà d’estructures esportives. • Contrapunt històric amb l’Espanyol i la seva adopció de la corona (“Real”). 1925: la xiulada i la repressió • Homenatge encobert a l’Orfeó Català a Les Corts (prohibit per la dictadura). • Banda anglesa toca la Marxa Reial: gran xiulada; respecte sepulcral a “God Save the Queen”. • Clausura del club durant 6 mesos i destitució de Gamper; creix la figura de Josep Sunyol. Exili, declivi i final • Desterrament parcial a Suïssa (Argau); prohibició d’exercir càrrecs al Barça; entrades d’estranquis. • Humiliació: amb Tomàs Rosés, li demanen pagar entrada per entrar al camp. • Crac del 1929, ruïna per inversions en sucres/colonials i depressió; • Suïcidi de Joan Gamper el 30 de juliol de 1930. Figures i anècdotes destacades • Gaspar Rosés: tres presidències, catalanista, mort tràgica en accident a la Cerdanya. • Canaletes: tradició que neix del quiosc de begudes (no de diaris) on la massa culer es reunia després dels partits del carrer Indústria. • Garchitorena: jugador d’origen filipí (passaport argentí), gran tècnica però coquet amb la imatge; partit impugnat per l’Espanyol; marxa a Los Angeles i esdevé actor (Juan Torena), rodatge de 40 films i vida de Latin Lover. Himnes del Barça • Escolta i comentari d’un himne antic (1957), enllaçat amb la visió de Gamper de “Barcelona” com a nom sagrat. • Himne del Centenari (1998) d’Antoni Ros-Marbà i Ramon Solsona: passa de l’èmfasi en la ciutat a la idea de Catalunya, consolidant el binomi Barça–país. Altres seccions del programa Passeig pel món (Joan) • Viganella (Itàlia): un gran mirall (40 m²) i software per portar sol al poble (des de 2006). • Dafen (Xina): capital mundial de còpies de pintura (70%); encàrrec a 200 pintors per a 100.000 paisatges en 10 dies (cadena industrial), gran part per a hotels/restaurants d’Europa i EUA. • Terezín (Txèquia): propaganda nazi com a “colònia jueva”; després de la visita de la Creu Roja (1944), deportació massiva a Auschwitz-Birkenau. El Regne de Redonda i Javier Marías • Microregne literari caribeny (Redonda): de Felip I a Javier Marías (Xavier I), amb ducats honorífics (H.G. Wells, Dylan Thomas, Durrell, Henry Miller), premi anual, bandera (Mariscal), moneda (Mendini), palau virtual (Gehry). • Marías: “joc de veritats i mentides”, viscut amb ironia (es declarava republicà). Ruta gòtica de Barcelona (Josep) • Pèl·les Mestres i la cançó dels “Invadits/No passareu” (indignació per la invasió de Bèlgica a la I GM). • Pedres hebrees reaprofitades (cementiri de Montjuïc i call barceloní). • Grafits “VÍCTOR” (celebració d’estudiants excelsos al segle XVIII). • Capitells ‘irreverents’ (angelets en posicions equívoques) i llegenda burleta de Carles V. • Marques d’esmolar ganivets a la pedra de Montjuïc de la catedral (ús quotidià medieval) i tradició de les moles catalanes. Apunts finals • Breu editorial política i reflexió sobre el Carnestoltes com a catarsi prèvia a la Quaresma. • Cloenda musical amb “What a Wonderful World” i indicatius de l’emissora.