2036 episodis disponibles
En aquest programa es parla de la lluna nova a Escorpí i l'impacte que té en les emocions i la vida quotidiana. S'analitza com les energies d'Escorpí i Sagittari ens poden portar a prendre decisions importants, connectar amb el que realment volem i afrontar els canvis amb valentia. A més, s'ofereixen consells per identificar la pròpia autoestima i potenciar-la mitjançant l'autoconeixement i la reflexió
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Resum general Episodi no convencional en què l’única locució és la frase «Bona nit», repetida a intervals regulars d’uns 30 segons al llarg de tot l’àudio (~58 minuts). • No hi ha temes, entrevistes ni debat: només la salutació es repeteix. • Estructura repetitiva i minimalista: pot correspondre a una prova d’àudio, un loop intencionat o una peça de minimalisme sonor. • Cap introducció amb continguts: l’inici no presenta ressum ni índex; el patró de repetició comença de seguida i es manté fins al final. Què t’emportes • Confirmació que no hi ha seccions temàtiques ni desenvolupament narratiu. • Patró temporal estable: «Bona nit» cada ~30 s, sense variacions significatives. "Bona nit" Temes principals Únic motiu recurrent • Salutació «Bona nit» com a únic contingut vocal. • Sense context, arguments, convidats o notícies associades. Moments clau • 0s–29s: Obertura amb la primera «Bona nit». • 30s–3478s: Bucle constant de la mateixa salutació a intervals regulars. Observacions • Si es tractava d’un episodi ordinari, sembla una publicació errònia o material de test. • Si es tracta d’una peça experimental, el focus és en la repetició i el silenci entre salutacions.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
El text consisteix en la repetició incessant de l'expressió "Fins ara", sense cap altre contingut o context, cosa que pot suggerir un estat d'absència o de despedida indefinite
En aquesta entrevista amb Pilar Herrero, una ceramista reconeguda, s'explora com s'està treballant l'art sonor amb la ceràmica. Es parla dels sons de diferents tipus de ceràmica, especialment el jade, i com es treballa amb el so en l'àmbit de l'escultura i la pintura. També es destaca la importància de l'enregistrament d'aquests sons per a les percussions de la ceràmica Hade
En el programa d'avui de la Rambla de Ràdio d'Esvern, hem parlat de l'actualitat local, el Concili Vaticà II i les seves implicacions, així com del tast de vins solidari. Hem tingut convidats, com artistes ceramistes, i hem abordat la política local. També hem presentat l'agenda d'activitats de La CEAS i el Mercat Municipal
Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Panorama general Programa d’actualitat parroquial conduït per Rodrigo i el mossèn Xavier (rector de Sant Just Desvern) amb un recorregut pels principals temes del mes: Dia de l’Església Diocesana (Jornada de Germanor), Càritas i el Gran Recapte d’Aliments, el grup Apassionats per la Vida i la Hora Santa, el concert d’orgue de Santa Cecília, i una lectura crítica de l’informe del Defensor del Poble sobre abusos. Temes principals Dia de l’Església Diocesana i sosteniment • Es posa l’accent en la Jornada de Germanor a Catalunya: consciència de ser Església que comparteix i coresponsable del seu sosteniment, tant espiritual com econòmic. • Comunicació de les activitats diocesanes en àmbits celebratius, pastorals, educatius, missioners, culturals i caritatius, i transparència econòmica al Bisbat de Sant Feliu (fulletó presentat pel bisbe Agustí Cortés). • Dades parroquials 2021 a Sant Just: 56 baptismes (majoritàriament nadons, alguns infants i algun adult), 4 confirmacions i 25–30 primeres comunions (preparació a la parròquia i als col·legis Madres Sacramento i La Miranda). Càritas i el Gran Recapte d’Aliments • Càritas parroquial: acollida i orientació (empadronament, recursos), i un equip de 29–30 voluntaris que preparen lots per a famílies més necessitades en coordinació amb l’Ajuntament. • Dades diocesanes: prop de 1.000 voluntaris repartits en uns 40 punts; s’atenen més de 15.000 persones. • Crida a la col·laboració a la renda marcant la “doble creueta” del 0,7% per a l’Església Catòlica i per a finalitats socials (no incrementa l’import a pagar) i a fer donatius periòdics. • Gran Recapte a Sant Just (17–19 de novembre): voluntaris a diversos supermercats locals per recollir aliments per al Banc d’Aliments de Càritas parroquial. Prioritats: oli i llet (i també tonyina), arran de la reducció i futura extinció del programa d’aliments de la UE. Actualment s’atén al voltant de 35 famílies (unes 75 persones). "Per cada euro que fas arribar a l’Església, la societat en recupera dos i mig." “Apassionats per la Vida” i Hora Santa • Grup parroquial que sorgeix davant la inquietud per la llei d’eutanàsia i la defensa de la dignitat de tota vida humana. • Reunions setmanals i accions: tríptics informatius (què cal saber sobre l’eutanàsia i xifres reals de països amb temps de vigència: Bèlgica, Holanda, Canadà), pregària i Hora Santa mensual per la vida i la pau. • Llançament de la web: www.apassionadosperlavida.org (informació, notícies, bloc i documents). "És donar una sortida ràpida, barata i molt poc amorosa" (sobre l’eutanàsia en persones vulnerables). Concert d’orgue de Santa Cecília • Concert tradicional amb el gran orgue parroquial (construït fa 18 anys). Entrada lliure i aportació voluntària a la sortida. Informe del Defensor del Poble sobre abusos • Posicionament: rebuig absolut als abusos i compromís de prevenció i atenció a les víctimes. • Recordatori de mesures internes a l’Església (normes de Sant Joan Pau II i Benet XVI). • Visió crítica de l’informe: dubtes sobre la metodologia i les xifres extrapolades; s’apunta que són desorbitades i que caldria un focus també en altres col·lectius. Tema pendent de continuar. "El rebuig més absolut davant d’aquestes conductes intolerables." Dades clau • 2021 (parròquia Sant Just): 56 baptismes, 4 confirmacions, 25–30 primeres comunions. • Càritas Sant Just: 29–30 voluntaris, atenció a 35 famílies / ~75 persones. • Diòcesi: ~1.000 voluntaris, >15.000 persones ateses. • Renda: 0,7% + 0,7% (doble creueta) per a Església i finalitats socials. • Prioritat d’aliments: oli i llet (disminució d’aportacions UE; alguns productes ja no arriben). Esdeveniments i convocatòries • Gran Recapte d’Aliments: 17–19 de novembre (divendres-diumenge), punts de recollida al Mercat, Condis, Caprabo (M. Reverter i Carretera Reial), L’Arbolari, Superconsum i Coaliment de “Majuí”. • Hora Santa per la Vida: diumenge 19, 12:00 h, a la parròquia. • Concert d’orgue de Santa Cecília: dissabte 25, 20:00 h (després de la missa), entrada lliure. • Web del grup: www.apassionadosperlavida.org. Cites destacades "Som germans i tots estem implicats en el sosteniment de l’Església." "Són diners molt ben gestionats cara al benefici social posterior." "La manipulació, la mentida i la mort semblen imposar-se com un dret." "Cal posar tots els mitjans perquè això no passi i atendre les víctimes."
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Informació sobre les activitats de voluntariat i un recital poètico-musical que es realitzaran a Sant Just aquest cap de setmana
En aquesta entrevista, l'alcalde Joan Basseganyes parla sobre diferents temes d'actualitat a Sant Just, com ara els pressupostos municipals, l'augment de l'IVI i la taxa de residus, el trasllat del magatzem de l'empresa Ventós, les obres al carrer Creu, l'ampliació del recorregut de l'autobús L77, les activitats del novembre LILA i l'ampliació del centre d'atenció primària. També es mencionen les restriccions associades a la manca de pluja i als embassaments baixos
En l'entrevista, l'alcalde de Sant Just parla sobre l'aprovació dels pressupostos de 2024, que inclou l'augment de l'IBI i la nova taxa de residus. També comenta el trasllat voluntari de l'empresa Ventós, les obres del carrer Creu, el nou recorregut de la L77, i les iniciatives del novembre lila i les activitats nadalenques programades per al municipi
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Visió general de l’episodi Episodi extens i enriquit sobre Blade Runner i l’obra de Philip K. Dick, que aborda la consciència, la identitat, el què és humà i l’impacte de la postmodernitat al cinema. Es disseccionen les diferències entre la novel·la i el film, el procés d’adaptació i els múltiples muntatges de la pel·lícula. També s’aporten context industrial (productors, proves amb públic), una mirada a l’estètica sonora i musical amb Vangelis, i es tanquen amb recomanacions: la minissèrie argentina Nada i el Festival L’Alternativa (30è aniversari). "La postmodernitat ho veu tot negre. És nihilista. No dóna cap esperança." Eix central: Blade Runner com a pont entre Philip K. Dick i el cinema postmodern Philip K. Dick (PKD) situa ja el 1966 una visió distòpica i nihilista: el futur és incert i mancat d’esperança, però la ciència-ficció continua tenint l’ésser humà al centre. Obsessió temàtica: consciència i intel·ligència lligades a la percepció de la realitat. Molts personatges viuen una realitat implantada o falsificada. En el film, els replicants (enginyeria genètica, no mecànica) tenen vida limitada a 4 anys i desenvolupen consciència d’ells mateixos a mesura que s’acosten al final. Rachel il·lustra el trauma del despertar: creu en els seus records fins que li revelen que són implants. Això concentra l’esperit de PKD, tot i que així no apareix exactament a la novel·la. Diferències novel·la/film: Novel·la: sense romanticisme; Deckard és humà; Rachel és una espia sense empatia. Film: s’introdueix un to romàntic (Vangelis, posada en escena), i la ambigüitat sobre si Deckard és replicant. Component crític i social: explotació dels replicants com a mà d’obra fora de la Terra; Tyrell Corporation orientada al benefici; prohibició d’entrada a la Terra; reflexió sobre la humanitat. "Per tant, què és l’humà?" (comparació amb HAL 9000 i la deshumanització real) Adaptació, autoria i imatge Adaptació impulsada pel guionista Hampton Fancher; incorporació clau de David Peoples. Ridley Scott destaca per “narrar amb imatges”, integrant moltes idees de la novel·la sense verbalitzar-les. Disseny de la ciutat plujosa i nocturna que PKD va reconèixer com la concreció exacta del seu imaginari (treball d’efectes i maquetes amb Douglas Trumbull, entre d’altres). Referents visuals: Metropolis (Fritz Lang) com a base estètica. Versions, muntatges i recepció Fins a 7 versions: versió EUA 1982 (més suau), versió internacional 1982 (més dura), Director’s Cut 1992 (en realitat restaurada per Michael Arick), i el Final Cut (2007/2017) com a versió de control del director. Elements clau de divergència: Veu en off de Harrison Ford (rebutjada per l’actor, llegida “plana”). Final feliç a la versió EUA 1982, i supressió posterior. L’escena de l’unicorn (fonamental per a l’ambigüitat de Deckard). Ajustos de violència i detalls (ex.: ulls del Tyrell, trets a Pris) en funció de proves amb públic. Interferència de productors (pressió de pressupost i calendari), intent d’acomiadar Scott durant el muntatge, i rodatges resolts “a correcuita” (ex.: el colom final, compositat fotoquímicament). Estètica sonora i música So com a “macro”: disseny sonor molt elaborat; presència d’un “horror vacui de silenci”. Vangelis defineix el caràcter romàntic i melancòlic del film. S’explica una anècdota personal amb el compositor a París mentre treballava en 1492 (Ridley Scott). Ús de música temporal (temp tracks) durant muntatge, pràctica habitual abans de la composició final. Context temàtic i social transversal Postmodernitat vs modernitat: de l’esperança modernista a la desesperança i al caos postmodern. PKD posa en tensió el concepte d’humà (cas HAL 9000 vs atrocitats humanes reals) i critica el capitalisme corporatiu (Tyrell). La novel·la explicita una Tercera Guerra Mundial i l’èxode de classes benestants fora de la Terra; el film subratlla una crisi climàtica persistent. On veure Blade Runner avui HBO Max: versió internacional (1982). Prime Video: opcions de veure el Final Cut (consulta de catàleg regional). YouTube Movies i Movistar: lloguer digital. Repartiment i trajectòria de Scott Repartiment destacat: Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young, Daryl Hannah, Joanna Cassidy, Edward James Olmos. Filmografia de Ridley Scott: de The Duellists i Alien a Gladiator, The Martian, The Last Duel, i el pròxim Napoleó. Director amb visió plàstica i monumental. Recomanacions finals Sèrie: Nada (Disney+) Minissèrie argentina (2023), 5 episodis curts. Comèdia de personatge a Buenos Aires sobre un bon vivant descol·locat després de perdre la seva cuidadora. Robert De Niro participa com a escriptor novaiorquès que introdueix i dialoga amb el relat; en l’últim episodi viatja a l’Argentina. Direcció: Mariano Cohn i Gastón Duprat (El ciudadano ilustre). Festival L’Alternativa (Barcelona, 30è aniversari) Seu al CCCB, amb col·laboració de la Filmoteca i altres espais. Destacats recents: Fallen Leaves (Aki Kaurismäki, 2023) – Premi del Jurat a Canes. La chimera (Alice Rohrwacher, 2023) – realisme màgic amb tacte i sensibilitat. It Must Be Heaven (Elia Suleiman, 2019) – comèdia d’esquetxos, to busterkeatonià, molt recomanable.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.