Tots els episodis · 2023

2036 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

193-216 de 2036
  • #113 - Entrevistes de La Rambla del 24/11/2023 — Ordenança 81: Sancions pendents per empreses que causen danys a la població - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    23'

    #113 - Entrevistes de La Rambla del 24/11/2023 — Ordenança 81: Sancions pendents per empreses que causen danys a la població

    En aquest text es qüestiona per què les empreses que provoquen danys físics i psicològics a la població encara no han estat sancionades, tot i que existeix una ordenança que ho preveu. A més, s'aborda la importància d'incloure homes en la lluita feminista per aconseguir la igualtat. També es menciona la falta de treball efectiu dels ajuntaments de la comarca del Baix Llobregat en les zones de transició entre el nucli urbà i el Parc de Collserola

  • La Rambla del 24/11/2023 — Actualitat de Sant Just i recomanació literària - episode art
    La Rambla
    2h 53min

    La Rambla del 24/11/2023 — Actualitat de Sant Just i recomanació literària

    En aquest programa s'ha parlat d'actualitat local, com la jornada contra la violència de gènere, la situació del mercat laboral, el nou documental a l'Ateneu i la recent aprovació de pressupostos municipals. A més, s'ha presentat la recomanació literària del llibre "Fill d'un malparit" de Sors Chalendon, que explora la complexa relació entre un fill i un pare amb un passat turbulent

  • Disco Rayado del 23/11/2023 — Autenticitat i desmarcar-se del ramat: diàleg intern, amor incondicional, límits davant la falsedat i bullying - episode art
    Disco Rayado
    58'

    Disco Rayado del 23/11/2023 — Autenticitat i desmarcar-se del ramat: diàleg intern, amor incondicional, límits davant la falsedat i bullying

    Resum general Episodi centrat en com ser autèntics en un món que premia l’encaix. Els interlocutors exploren el pes del diàleg intern, l’efecte de l’educació i el sistema en la culpa i l’autoexigència, i proposen l’amor incondicional (cap a un mateix i cap als altres) com a antídot per sortir del ramat i viure alineats amb els propis valors. També aborden límits sans davant de persones falses, el preu social de l’autenticitat i les dinàmiques del bullying. Idees clau • Diàleg intern i culpa: la manera com ens han educat (notes, comparacions, judicis) configura una autoexigència que pot convertir-se en crítica interna severa. • Amor incondicional com a antídot: validar-se sense condicions redueix el càstig intern i fomenta l’autenticitat. • Axioma de la comunicació: el que diem (i com ho diem) sempre comunica i deixa petja en l’autoimatge dels altres. • Crítica amb amabilitat: ser crítics “a favor nostre” i amb bon to; no autoenganyar-se però tampoc maltractar-se. • Autenticitat i pertinença: quant millor ens portem amb nosaltres mateixos, menys necessitat de conformisme tenim; però ser autèntic pot tenir cost social (rebuig, soledat). • Saber estar sol: competència clau per sostenir l’autenticitat sense dependre del grup. • Persones falses i límits: retirar-se, no donar informació personal i respondre amb assertivitat preserva el propi centre. • Protocol i educació: ser un mateix amb decoro segons context; saludar i respectar sense renunciar a límits. • Gestió emocional: no cedir el poder a qui “fa enfadar”; recuperar el centre evita que l’altre domini el nostre dia. • Bullying i ramat: el rebuig col·lectiu reforça lideratges fràgils; el botxí sovint projecta carències; la prevenció requereix consciència, educació i amor incondicional. Pauses musicals i referències • “Mía” — Belén Aguilera (2020): cançó sobre l’autoestima i l’autocompassió, clau per “ser amiga d’un mateix/a”. • Paul Watzlawick — Axiomes de la comunicació: “és impossible no comunicar”. • “Palmonte” — La Muchacha: tanca l’episodi amb un imaginari de retirada i camí propi. Cites destacades "Es imposible no comunicar." — Paul Watzlawick "Cuanto mejor te llevas contigo, más auténtico puedes ser." "No tienes que decir lo que los demás quieren escuchar." "Quien te enfada te domina." Punts destacats Diàleg intern, culpa i educació • Papà/mamà, escola i societat marquen “què està bé/malament” i això modela com ens parlem. • El reforç condicional (p. ex., lloar només la bona nota) pot instal·lar por al fracàs i autoexigència. Amor incondicional i crítica ben feta • L’únic antídot sostenible és l’amor incondicional cap a un mateix. • Ser crític amb si mateix és sa si és “a favor teu”, sense insult ni desqualificació. Autenticitat i pertinença • Autenticitat vs. por al rebuig: de l’adolescència a l’empresa, la pressió per encaixar és real. • Saber estar sol dona llibertat per sostenir la diferència. Límit amb persones falses • Pràctiques: retirar-se, donar només dades professionals, preguntar amb somriure: “I per a què t’interessa aquesta informació?”. • Respecte i coherència: apartar-se del que no suma sense odi ni rencor. Protocol, educació i conflictes • Ser tu amb decoro segons context (llenguatge/jerga, salutacions, bones formes). • Saludar o no després d’una ferida depèn del procés de reparació/límit personal. Gestió del centre emocional • No lliurar el poder: si algú t’alterà, recupera el teu centre per no quedar “dominat”. Bullying i sistema • Animals gregaris: la pertinença pesa (molt) entre 15–40 anys; el COVID va agreujar la solitud i el malestar en joves. • El botxí sovint projecta la seva pròpia inseguretat; educar en consciència i autocompassió és clau. • Responsabilitat personal i canvi sistèmic per trencar la retroalimentació negativa. Tancament • Fer passos petits i constants cap al “lloc on vols ser”. • Normalitzar la imperfecció: “estar bé està bé i estar malament també està bé”. • Música final que convida a seure amb un mateix i seguir el propi camí.

  • La Rambla del 23/11/2023 — Activitats nadalenques de l'Escola Trail Running Barcelona de Sant Just d'Esvern - episode art
    La Rambla
    2h 51min

    La Rambla del 23/11/2023 — Activitats nadalenques de l'Escola Trail Running Barcelona de Sant Just d'Esvern

    L'Escola Trail Running Barcelona de Sant Just d'Esvern organitza aquest any una activitat de Cerca Tions per a Nadal, que tindrà lloc el 3 de desembre. Les famílies podran participar en una gincana per trobar un tió amagat, contribuint així a la Marató de TV3. Després de l'èxit del passatge del terror per Halloween, l'escola seguirà fomentant l'activitat a la natura i els valors de la comunitat

  • Veus Parròquia del 22/11/2023 — Joan Alsina a Xile, la parròquia de Gaza en guerra i la història del cementiri de Sant Just - episode art
    Veus Parròquia
    28'

    Veus Parròquia del 22/11/2023 — Joan Alsina a Xile, la parròquia de Gaza en guerra i la història del cementiri de Sant Just

    Visió general Episodi amb tres eixos principals: • Memòria històrica: la vida, compromís social i assassinat del sacerdot obrer Joan Alsina durant el cop d’estat de Pinochet (1973) a Xile, amb testimonis i memorials. • Testimonis des de Gaza: la tasca humanitària de la parròquia de la Sagrada Família de Gaza i dos relats en primera persona —del pare Gabriel Romanelli i de la germana Maria Pilar— sobre la situació a la Franja. • Història local: evolució del cementiri de Sant Just Desvern, del vell cementiri parroquial fins al cementiri municipal actual, amb decisions higièniques del segle XIX, projectes i estat present. Joan Alsina: compromís, persecució i memòria Context i trajectòria • Joan Alsina (1942–1973), gironí de Castelló d’Empúries, ordenat el 1966; destinat a Xile el 1968. • Treballador a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Santiago i dirigent sindical: compromís amb el món obrer i el moviment de Cristians pel Socialisme. • Reprensions de la jerarquia eclesiàstica; tot i així, es manté fidel a la seva missió social i pastoral. Cop d’estat i assassinat • 11 de setembre de 1973: cop d’estat a Xile; Allende mor i s’inicia la repressió. Alsina assisteix i atén ferits des de l’hospital. • Malgrat els avisos per refugiar-se a l’ambaixada, decideix quedar-se: "Hay momentos en la vida que hay que jugarse el todo por el todo y si me necesitan, allá estoy." • Detingut el 19 de setembre, torturat i afusellat al pont de Bulnes; el cos és llançat al riu Mapocho. Mor demanant no ser embenat per donar el seu perdó als botxins. "Por favor, no me pongas la venda. Mátame de frente, porque quiero verte para darte el perdón." Investigació i homenatge • Recerca posterior (anys 90) identifica l’exsoldat Nelson Bañados —qui relata l’afusellament— i apunta ordres del coronel Mario Carabés. • Memorial al pont de Bulnes (1995) amb la inscripció: "Mátame de frente porque quiero verte para darte el perdón"; record també a Sant Bernardo i a El Grao de Mar (1993). • Figura incòmoda per a sectors eclesials i per a part d’algunes esquerres, pel seu perfil de capellà obrer. Gaza: parròquia en emergència humanitària Entrevista al pare Gabriel Romanelli • Parròquia catòlica de la Sagrada Família de Gaza: comunitat molt petita en un context de bombardejos i milers de víctimes. • La parròquia i els seus espais (església, escola parroquial, centre Tomàs d’Aquino) acullen ferits i desplaçats, cristians i no cristians; més de 150 dormint a l’església en els primers dies. • Pocs llocs segurs a Gaza; es demana respecte pels llocs de culte i s’ofereix ajuda humanitària i espiritual. • Context històric: presència cristiana a Terra Santa, mur i restriccions, pobresa extrema en molts barris. • Crida final: aturar la violència i trobar una solució perquè tothom pugui viure en pau. Testimoni de la germana Maria Pilar (Verb Encarnat) • Relat d’un funeral de 18 cristians morts per l’ensorrament d’una casa després d’un bombardeig: "Va ser molt trist i dolorós veure els fills despedir-se dels seus pares..." • La parròquia acull unes 700 persones (congregacions, infants amb discapacitats, gent gran, ferits lleus), amb manca de llum i aigua potable; s’organitza culte i pregària contínua per la pau. Paraules del cardenal Pierbattista Pizzaballa • Els cristians són menys de l’1% a la regió i pateixen com a víctimes col·laterals del conflicte; tot i això, mantenen un servei cultural, social i ecumènic i custodien la presència de Jesús a la seva terra. Història del cementiri de Sant Just Desvern Del vell cementiri parroquial al municipal • Referències des de 1046; cementiri parroquial davant l’església (actual placeta de l’Església), tancat el 1508 amb parets i reixes. • Segles XVII–XVIII: conflictes d’ús del pas; decisions episcopals per tancar camins i reordenar accessos. • 1773: ampliació i creació de sepultures privades i comunes; indulgències per a qui ajudés en les obres. • 1812: normativa napoleònica d’higiene prohibeix enterraments dins de poblacions; resistències locals; epidèmia de còlera (1854) accelera el canvi. • 1871: inauguració del cementiri municipal al Camp de les Ànimes / del Rector, finançat en part amb rendes de l’Hostal del Garrofer. Estat i característiques actuals • Ubicat al c. Narcís Monturiol (davant l’escola Montseny); 2.217 sepultures entre tombes, panteons i nínxols; capella i columbaris. • Vegetació discreta (xiprers, baladres), tanatori adjacent amb 3 sales i oratori multiconfessional; gestió municipal concessionada. • Ritme litúrgic: exèquies a parròquia/tanatori/cementiri; commemoracions l’1 i 2 de novembre. Tancament • Comiat fins al gener i bons desitjos per al 2024; identificació d’emissora: Ràdio Desvern.

  • #111 - Entrevistes de La Rambla del 22/11/2023 — Ajuda i col·laboració en una activitat esportiva a Sant Just - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    16'

    #111 - Entrevistes de La Rambla del 22/11/2023 — Ajuda i col·laboració en una activitat esportiva a Sant Just

    En aquesta conversa, es parla de com diferents institucions i organitzacions han ajudat i col·laborat en la planificació d'una activitat esportiva a Sant Just. Es destaca la assistència i assessorament de Xinex en temes de seguretat i logística, així com la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just i del casal de Joves de Sant Feliu. També es menciona la inclusió de cronometratges en la competició per premiar la baixada més ràpida

  • La Rambla del 22/11/2023 — Presentació de la baixada d'Autos Locos i la celebració del 35è aniversari de la colla de Diables La Salut - episode art
    La Rambla
    2h 49min

    La Rambla del 22/11/2023 — Presentació de la baixada d'Autos Locos i la celebració del 35è aniversari de la colla de Diables La Salut

    La colla de Diables La Salut de Sant Feliu de Llobregat organitza la baixada d'Autos Locos per celebrar el seu 35è aniversari. L'esdeveniment tindrà lloc el 26 de novembre i permetrà la participació de vehicles d'autoconstrucció sense motor. La colla busca motivar la comunitat i recuperar una tradició festiva. Tags: [Autos Locos, 35è aniversari, Diables La Salut, Sant Feliu, celebració]

  • Just Blues del 21/11/2023 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 21/11/2023

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 21/11/2023 — L’Atalante de Jean Vigo, avanç de Napoleó (Ridley Scott, 2023) i entrevista amb Paula Ortiz sobre “Teresa” - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 21/11/2023 — L’Atalante de Jean Vigo, avanç de Napoleó (Ridley Scott, 2023) i entrevista amb Paula Ortiz sobre “Teresa”

    Resum general Episodi especial amb tres blocs: un debat sobre el clàssic L’Atalante (Jean Vigo, 1934), un primer apunt crític de Napoleó (Ridley Scott, 2023) i una extensa entrevista a Paula Ortiz sobre la seva pel·lícula Teresa (2023). Estructura de l’episodi • Presentació i sumari del programa • Clàssic: anàlisi i context de L’Atalante • Avanç: primeres impressions de Napoleó (2023) • Entrevista a Paula Ortiz (vocació, referents, poètica, espiritualitat, muntatge, interpretació) • Tancament i anunci del proper clàssic Clàssic de la setmana: L’Atalante (Jean Vigo, 1934) Idees clau • Recepció i versions: estrenada el 1934 i retallada a 65’, es “refà” i es revalora el 1945–47 als EUA. Diverses restauracions (1991, 2001, 2017) a partir de còpies fragmentàries; a Filmin circula la versió de 1991. Problemes de sincronies i estabilitat d’imatge, però el valor del film és intacte. • Producció i context: Gaumont al darrere; rodat majoritàriament als estudis GFFA. Context de crisi dels anys 30 (post 1929) i impuls públic a la indústria francesa que culminarà en el CNC. Pel·lícula situada “entre guerres”, amb una sensibilitat lliure i anarquitzant que hauria encaixat encara més en el Front Popular (1936). • Estil i llenguatge: cinema poètic i sensorial, gairebé “muda amb diàlegs”. Rebuig a etiquetar-la de “surrealista”: pot tenir imatges suggerents, però la seva emoció ve de la fisicitat, l’erotisme soterrat i un ús expressiu del so i el muntatge. • Personatges i temes: Juliette és una dona moderna que s’autodetermina fins i tot acabada de casar; triangle magnètic amb Jean i el fascinant Père Jules (Michel Simon). La convivència en l’espai mínim del vaixell esdevé el laboratori emocional del film. • Muntatge i ritme: alternança de seqüències d’observació dilatada (p. ex. la comitiva nupcial) i passatges picats de gran agilitat (l’esclusa prop de París). • Paral·lelismes: connexió temàtica suggerida amb Eyes Wide Shut (Kubrick) en la dinàmica de parella + tercer element desestabilitzador. • Imatge i final icònic: fotografia de Boris Kaufman (germà de Vertov). Pla final aeri sobre el Sena, rodat amb avioneta: una audàcia visual que allibera la pel·lícula del “tocar terra” constant. “L’Atalante no és una pel·lícula surrealista: és un exercici de poètica fílmica i de desig, amb el so i el muntatge com a eixos d’emoció.” Avanç crític: Napoleó (Ridley Scott, 2023) Primeres impressions (sense espòilers) • Operació de llançament: malgrat els 158’ (2h38’), fa la sensació de ser un primer tall. Es preveuen versions “Director’s Cut” i/o parts ampliades. • Espectacle bèl·lic: Toló (inici) està ben exposada; Austerlitz i Waterloo tenen pes, però Egipte queda en “2 minuts”, i Itàlia/Espanya pràcticament s’ometen. Senyal que hi ha material rodat pendent d’aparèixer. • Eix emocional: el film se centra en la relació amb Joséphine (Vanessa Kirby, molt sòlida) i com el desestabilitza. • To i interpretacions: conjunt “molt british” (cast i diàlegs), cosa que “fa fressa” en un relat francès. Joaquin Phoenix compon un Napoleó gairebé catatònic; Rupert Everett encaixa com a Wellington. • Música i fotografia: partitura de Martin Phipps amb densitat i pes; imatge amb segell de Dariusz Wolski. “Tot apunta que vindran versions més llargues; ara és ‘aperitiu’: espectacular, però amb omissions que criden ‘Director’s Cut’.” Entrevista a Paula Ortiz sobre “Teresa” (2023) Vocació i formació • De filologia a cinema: el desig neix de la felicitat intensa d’estar “dins” dels films des de petita. La identitat es construeix tant amb el món real com amb el món imaginat (llibres i pel·lícules). • Records de visionats: Disney, Els germans Marx, i la fascinació pels efectes de Harryhausen (Jasó i els argonautes). Referents i mirada • Directors que l’han marcat: Víctor Erice, Kurosawa, Dreyer; més tard Miyazaki, Jane Campion, Céline Sciamma. Teresa es nodreix tant de Dreyer (ascetisme/espiritualitat) com de Miyazaki (vol i emotivitat). Poètica, simbolisme i espiritualitat • Voluntat de trascendir el naturalisme cap a un cinema poètic i simbòlic: “soc una simbolista”. • Sincretisme de pràctiques espirituals (budisme, sufisme, catolicisme, mantras, respiracions). Escena del “ball sofí” com a imatge de l’èxtasi mística. “No hi ha realment fronteres entre moltes experiències místico-espirituals; convergeixen en gestos, ritmes i respiracions.” Teresa avui: tradició, modernitat i dona • Teresa com a figura subversiva reapropriada per diversos poders al llarg dels segles. El claustre és un espai de llibertat i pensament femení. • La pel·lícula articula la dúbia de Teresa (“la duda es creativa”), fugint de dogmes. “No hay acierto de mujer que no se ponga bajo sospecha.” Paisatge, muntatge i interpretació • Imaginari visual arrelat al desert d’Aragó (terrositat, sequedat, runes i espais romànics). • El muntatge (amb Pablo Gómez-Pan) com a “cova” de reflexió i cura després del rodatge. Reivindicació del temps de muntatge i so. • Blanca Portillo i Asier Etxeandia sostenen un duel elèctric Teresa–Inquisidor, amb un clímax metacinematogràfic. “Trueba diu: ‘rodar és sofrir’. Al muntatge hi trobo la pau i les possibilitats de pensar la pel·lícula.” Properament • El proper clàssic serà La mirada d’Ulisses (Theo Angelopoulos).