
Just Blues del 28/11/2023
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
2036 episodis disponibles

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Panorama de l’episodi • Eix central: anàlisi de La mirada d’Ulisses (1995) de Teo Angelopoulos i la música d’Eleni Karahindrou. • Dedicatòria emotiva a Pepe Massana (amistat i viatge com a metàfora vital). • Repàs a la biografia d’Angelopoulos, el context històric grec i les seves trilogies, influències i col·laboradors. • Lectura temàtica: el viatge com a autoconeixement, la mirada interna, l’amistat, la memòria, el multilingüisme i la guerra als Balcans. • Escenes clau comentades: l’escena de la boira i l’execució a Sarajevo, el pla seqüència de Cap d’Any (1945–1950) i el monòleg final. • Recomanacions: la docuserie gastronòmica Salt Fat Acid Heat (Netflix), on veure la pel·lícula avui (biblioteques), i l’actualitat del documental Joan Mariner, un segle de cinema (camí als Goya). Teo Angelopoulos: vida, obra i idees Trajecte vital i context • Naixement a Atenes (17 d’abril de 1935) i mort el 2012; infantesa marcada per la guerra, l’ocupació i la guerra civil grega. • Obra estretament connectada amb la història i la política de Grècia i dels Balcans. Influències i col·laboradors • Influències: Welles, Bergman i Tarkovski. • Col·laboradors clau: Tonino Guerra (guió), Petros Màrkaris (guió) i la compositora Eleni Karahindrou (vincle creatiu únic). • Evolució ideològica: del marxisme inicial a una mirada més poètica i humanista a partir dels 80. Trilogies i etapes • Trilogia de la història (Dies del 36, El viatge dels comediants, Els caçadors). • Trilogia del silenci (…a Citera, L’apicultor, Paisatge a la boira). • Díptic balcànic (El pas suspès de la cigonya i La mirada d’Ulisses). • Trilogia inacabada (Eleni, La pols del temps i el projecte no conclòs). La mirada d’Ulisses: què explica i com ho fa Sinopsi essencial • El protagonista, A (un cineasta grec exiliat), emprèn un viatge pels Balcans per recuperar tres bobines perdudes dels germans Manakis (pioners del cinema). • Ruta per Albània, Macedònia del Nord, Bulgària, Romania i Sarajevo; trobada amb amics, records d’infantesa i la duresa de la guerra. • La pel·lícula és multilingüe i s’endinsa en arxius i filmoteques per preservar la memòria. Temes i clau de lectura • El viatge no com a destinació (Itaca), sinó com a autoconeixement. “Si l’ànima es vol conèixer a si mateixa, s’ha d’observar a si mateixa.” — Plató • Ponts amb Homer (Odissea) i Kavafis (Itaca): el valor del camí, no l’arribada. • L’amistat i la solidaritat com a far en temps de foscor. Personatges i presència femenina • Maia Morgenstern interpreta quatre dones que ressonen amb figures de l’Odissea, reforçant el cicle d’encontres i pèrdues d’Ulisses/A. Música i posada en escena • La música d’Eleni Karahindrou no “il·lustra” les imatges: s’hi fundeix. Teo i Eleni treballen des de la conversa i la intuïció, generant un “matrimoni” d’imatge i so. Escenes i moments clau (selecció) 1) La boira i l’execució a Sarajevo • Un pla sostingut en la boira on “no veiem” però sentim el que passa: l’arribada d’un vehicle militar, els crits, els trets… i després la constatació del massacre. • Exemple de cinema que apel·la a la percepció i a l’ètica de l’espectador: la violència fora de camp és encara més colpidora. 2) El pla seqüència de Cap d’Any (1945–1950) • Un únic moviment que travessa cinc anys amb una el·lipsi magistral: memòria, temps i identitat es barregen en escena. 3) El monòleg final d’A • A sol a la sala, entre llum i soroll de projector: promesa de retorn i relat de vida. “Quan torni d’aquest viatge… t’explicaré el meu viatge… tota l’aventura humana, la història que no s’acaba mai.” Visualització i recepció • Ritme contemplatiu: “dona temps per llegir i per pensar”. • Recomanació: veure-la en versió original (riquesa de llengües i veus). • Cinema per entrar-hi amb complicitat: no cerca la distracció fàcil, sinó el diàleg amb l’espectador. Recomanacions i agenda Sèrie: Salt Fat Acid Heat (Netflix) • Docuserie de Samin Nosrat basada en el seu llibre (2017): quatre episodis — sal, greix, àcid, calor — amb viatges (p. ex., el Japó per la sal) i una mirada pedagògica i accessible a la cuina. On veure La mirada d’Ulisses • Ja no és en plataformes principals; disponible en DVD a biblioteques (còpia de 2005 amb subtítols). Actualitat • Joan Mariner, un segle de cinema (doc. de Maria Lluïsa Pujol): camí als Premis Goya; memòria viva del cinema amb valuós material d’arxiu. Agenda del programa • Sense emissió el dimarts 5; retorn el dimarts 12 amb convidats de la Fundació.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

El text presenta un conjunt de notícies i activitats destacades a Sant Just Desvern, incloent temes sobre la sostenibilitat, conferències sobre tecnologia i sequera, l'obertura d'un servei mòbil d'autoreparació, un premi de fotografia per un fotògraf local, i diverses iniciatives culturals i familiars. Destaca l'oferta de tallers sobre sexualitat i la programació d'esdeveniments nadalencs

En aquesta conversa, els interlocutors reflexionen sobre la importància de la creativitat i de la fotografia com a font d'inspiració. També es discuteix la possible relació entre l'enginyeria i la fotografia

Aquest article explora com el salutisme, la promoció activa de la salut i el benestar, es veu afectat per les polítiques econòmiques i les decisions del Banc Central Europeu. L'autora discuteix la interrelació entre la inflació, els salaris, el canvi climàtic i la forma en què aquestes qüestions podrien conduir a una societat amb una moneda digital que afectaria la llibertat econòmica dels ciutadans

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Avui ens visita Ramon Figuerola. Tots els dilluns xerrerem una estona amb Gent de Sant Just. Perquè tothom té una història per explicar.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Informació sobre dues conferències que tindran lloc a l'Auditori de la Residència de la Mallola i a la sala editor-cònsol i girivert, sobre els temes del conflicte dels grans llacs i el futur de la física nuclear. També es destaca l'entrevista amb Anna Vilanova, la nova portaveu de la CUP Sant Just

En aquesta conversa, dos interlocutors debaten sobre el significat i ús del color en l'expressió artística. Mentre un defensa l'ús del negre per expressar emocions com el dolor i la tristesa, l'altre preferix utilitzar el color blanc i dibuixos naïfs per mostrar cossos nus sense una intenció reivindicativa. A més, parlen de la proposta de realitzar un mural al Casal de Joves dedicat al 25 de novembre

La Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern, ofereix un repàs de les notícies més destacades de Sant Just, incloent l'encesa de llums de Nadal, la projecció de la pel·lícula "Operació per a Noel" al Cinecic, i un taller sobre sexualitat al Casal de Joves. Presentat per Núria Garcia, el programa inclou entrevistes, seccions variades i col·laboradors que posen de manifest l'actualitat local

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Resum general Episodi coral que combina una entrevista a Manuel Orantes —llegendari tennista català— amb peces de cultura, història i actualitat. El fil conductor és la superació personal: de la infantesa en una barraca del Carmel a la glòria de Nova York (US Open 1975), passant per una filosofia competitiva centrada en el gaudi, la disciplina i no jugar “dos contra un” (cap vs. rival). Completen el programa una secció cultural sobre el Rector de Vallfogona, un bloc històric sobre els bombardeigs de Barcelona (Espartero i Prim), i apunts d’actualitat i efemèrides. “Si se t’en va el cap, jugues dos contra un” —Consell que Orantes transmet als joves per evitar ser el teu propi adversari. Tenis i trajectòria d’Orantes La remuntada mítica i el títol a Nova York • Semifinal US Open 1975 (terra batuda): perdia 2-6, 0-5 i 15-40 amb Guillermo Vilas i remunta, salvant 5 boles de partit. • Final US Open 1975: derrota a l’ídol local Jimmy Connors per 6-4, 6-3, 6-3. Entre bravos i olés, Orantes recorda l’emoció i la gratitud: “Quina sort que he tingut”. • Detall humà: la nit prèvia a la final dorm malament per goteres i una banyera embussada a l’hotel Roosevelt; encara així, juga i guanya. Filosofia competitiva i consells als joves • Objectiu clau: disfrutar i donar el màxim “mentalment, físicament i tècnicament”. • Mantra: no perdre “per culpa teva”. Si jugues al teu nivell, el resultat és secundari. • Evitar la trampa mental de voler “ser el millor” abans d’hora. Cal processos, disciplina i consistència. “Els partits són més durs si jugues dos contra un: tu contra tu, i tu contra l’altre.” Superfícies i Masters 1976 • “El tenis era diferent”: europeus (terra batuda) vs. americans/australians (indoor i ràpida). Les superfícies marcaven clarament favorits. • Masters 1976 guanyat en condicions menys favorables per a ell: fita especial per exigència tàctica i física. Orígens i formació: de la barraca al club • Arriba a Barcelona orfe de mare; família instal·lada en una barraca al Carmel. Amb 8 anys, recollidor de pilotes al CT La Salut (8 pessetes/hora). • Aprèn observant professors i practicant al frontó amb una raqueta de fusta improvisada; primeres beques i entrada a la Residència Blume als 14 anys. Ascens: juniors, Copa Davis i primeres grans victòries • Guanya l’Orange Bowl (17 anys) i Wimbledon Junior (18), entra a l’equip de Copa Davis molt jove. Viatge accelerat a l’elit amb Santana i Gisbert. • A 18 anys disputa la final de Davis a Austràlia (herba): prepara 3 mesos per adaptar-se a la superfície. Reflexió sobre la terra batuda com a millor base tècnica. Tàctica i evolució del joc • Explica com va trencar el ritme a Connors amb slices baixos per evitar-li cops plans dominants. • El tenis actual: més agressiu i potent; valora en Alcaraz la varietat tècnica (deixades, volea) com a element diferencial. Lesions, reinvenció i final de carrera • 1974: guanya 2-0 a Borg a RG però l’esquena se li bloqueja. Amb el Dr. Vesti fa 4 mesos de treball per reconstruir la faixa muscular; el 1975 enllaça 9 títols. • El 1976 apareix la tendinitis al colze; adversitats en cadena fins a retirar-se (1984) sense poder competir al 100%. Rivals i anècdotes • Admira tècnics com Năstase (talent i show) i recorda consells tàctics que el van portar a vèncer Jan Kodeš. • Diferència entre grans jugadors i grans transmissors: no n’hi ha prou amb haver estat el nº1; cal saber ensenyar i guiar. Esquerrans: avantatges i pràctica • Avantatges tàctics de l’esquerrà: servei obert a advantage, dreta creuada al revés dretà, patrons menys habituals pel rival. • Solució a les dificultats: no queixar-se; entrenar amb esquerrans (p. ex. Vilas) fins a normalitzar els efectes. Cultura, història i actualitat El Rector de Vallfogona • Perfil de Francesc Vicent Garcia (1579–1623), figura clau del barroc català. Obra heterogènia (devoció i sàtira) i recepció amb clarobscurs (Inquisició, edicions adulterades). Lectura del sonet “A una monja…” amb to mordàs. Actualitat: Argentina i l’ONU • Apunt crític sobre l’elecció d’un “anarcofeixista” a l’Argentina. L’ONU proclama el 2023 Any del Diàleg per la pau, en contrast amb múltiples conflictes actius. Història de Barcelona: bombardeigs d’Espartero i Prim • Barcelona, ciutat revolucionària i castigada (s. XIX). Espartero imposa l’ordre amb bombes des de Montjuïc; Prim reprimeix la Jamància amb encara més intensitat. • “Justícia poètica”: canons fets lleons del monument a Colom (dos miren ferotges cap a Ciutadella i Montjuïc). Efemèrides (24 de novembre) • De Felip V a Darwin; naixements d’Espinosa, Toulouse-Lautrec, Juníper Serra, i la mort de Freddie Mercury, entre d’altres. Economia i estructura del tenis Diner i generacions • Contrast de premis econòmics: els guanys actuals (Djokovic/Alcaraz) vs. els d’èpoques anteriors. Orantes ho viu amb gratitud i sentit de l’humor. Escoles i model formatiu • Debat sobre academies (Nadal, Ferrer-Salatt, Sánchez-Casal): risc quan l’objectiu és el negoci (costos astronòmics: fins a 5.000 €/setmana) i no l’itinerari esportiu. • Proposta: programes meritocràtics amb criteris clars d’evolució (exemple de set joves 13–17 anys; 3 finalistes a RG júnior). • Missatge als pares: no posis tu més il·lusió que el teu fill; el tenis demana constància, sacrifici i autonomia. Perles i cites “No perdis per culpa teva.” “Quan el cap se’n va, juguem dos contra un.” “Si t’obren una porta, ets tu qui l’ha d’aprofitar.” “Som uns privilegiats: fem esport i, a sobre, en vivim.” Notes musicals i varietats • Versions de “What a Wonderful World” i altres temes; mencions a Fonseca, Beatles i Mick Jagger. Interludi amb el duet Guitartxelo. Idea-força de l’episodi Ètica competitiva, ofici i alegria pel joc com a camí de superació personal —del Carmel al pòdium— i com a antídot contra victimismes i excuses. Paral·lelament, un recordatori cultural i històric: conèixer el passat (literari i cívic) per situar el present.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.