Tots els episodis · 2023

2036 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

289-312 de 2036
  • La Rambla del 9/11/2023 — La jornada de l'alliberament de la sala i la lluita per Can Freixas - episode art
    La Rambla
    2h 50min

    La Rambla del 9/11/2023 — La jornada de l'alliberament de la sala i la lluita per Can Freixas

    El Casal Popular de Sant Just, conegut com la sala, va alliberar el 29 d'abril la masia de Can Freixas després d'aconseguir més de 150 signatures per reclamar la seva sessió d'ús. Després d'aquella jornada, han continuat buscant un nou local i han trobat un espai al carrer Anselm Clavé, on estaven treballant per adequar-lo. A més, continuen reivindicant l'ús de Can Freixas com a espai autogestionat i han creat una plataforma amb altres entitats del poble per fer-ho possible

  • Veus Parròquia del 8/11/2023 — Drets Humans en clau laboral: del codi d’Hammurabi a la IA — Articles 23 (treball) i 24 (descans), moviment obrer, 8 hores i reptes actuals - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 8/11/2023 — Drets Humans en clau laboral: del codi d’Hammurabi a la IA — Articles 23 (treball) i 24 (descans), moviment obrer, 8 hores i reptes actuals

    Context i participants • Programa: Veus a la Parròquia (espai mensual de Justícia i Pau) • Participants: Jesús Castro (president de Justícia i Pau Sant Just), Dolors Cardona (membre de Justícia i Pau), conduït per Núria. Eix del capítol: Drets Humans i món laboral "La persona, com a eix fonamental d’aquests drets." Articles 23 i 24 (treball i descans) • Focus del capítol en l’Article 23 (dret al treball) i l’Article 24 (dret al descans i al lleure). • Enfocament humanista: dignitat, llibertat i convivència per sobre de religions, cultures o ideologies. • Context de globalització: segona etapa de la “revolta” dels drets humans, amb nous reptes. Recorregut històric del treball De l’Antiguitat a l’Edat Moderna • Codi d’Hammurabi (Mesopotàmia): primeres normes de convivència i reconeixement de drets comunitaris. • Egipte i Roma: esclavitud com a base productiva; dret pràcticament inexistent per als dominats. • Edat Mitjana: servitud feudal; protecció a canvi d’impostos i dependència. • Edat Moderna: persistència d’oficis; naixement de classe burgesa i d’una classe obrera incipient; ideals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. Industrialització i condicions extremes (s. XVIII–XIX) • Jornades de 11–12 hores, sense caps de setmana ni seguretat ni contractes. • Treball infantil (des dels 6–7 anys) i salaris de subsistència. • Absència de maternitat protegida i jubilació; disciplina laboral punitiva. • Pren consciència la força del treball: l’obrer entén el seu pes econòmic i s’organitza. Organització obrera i drets conquerits Primera Internacional (1864–1871) • Naix l’AIT; assemblees i cultura obrera (lectura, formació, lleure). • Reivindicacions clau: - Jornada de 8 hores - Supressió del treball infantil - Millores laborals per a les dones - Accés a educació i lleure - Oposició als exèrcits permanents i a guerres que colpegen sobretot la classe obrera. Segona Internacional (des de 1889) i politització • Sindicalització global i creació de partits obrers per impulsar lleis protectores. • Corrents: socialisme, anarquisme (molt fort a Catalunya), comunisme. • Fites: sufragi (inclosos avenços per a les dones), lleis de protecció laboral i presència als parlaments. Segle XX: avanços i grans vulneracions "Els drets humans... van ser totalment trepitjats en diversos moments." • República espanyola: importants lleis socials, malgrat resistències de les elits econòmiques. • Genocidis (armenis, jueus, tutsis) i dues guerres mundials: vulneració massiva del dret a la vida. • Gran fam a la Xina; alhora, descolonització africana (amb fronteres traçades de manera arbitrària). • Memòria crítica de l’esclavisme català (comerç triangular amb Cuba i Florida): riqueses amb molt de patiment al darrere. Del benestar dels 70 a la precarització • Anys 70: consolidació de drets laborals; després, crisi del petroli i precarietat (contractes eventuals, per hores). • Terciarització de l’economia i pressió tecnològica sense reducció proporcional de la jornada. • Efectes: atur, fragmentació del temps de treball i pèrdua d’estabilitat. Tecnologia, robòtica i IA: impacte real • Anècdota de Dolors al sector farmacèutic: automatització i robòtica substitueixen equips de 7–20 persones per 2–3 operaris. • La tecnologia millora processos, però si no es redueixen hores, pot expulsar treballadors i ampliar desigualtats. • Reptes actuals amb intel·ligència artificial i dret a la desconnexió en el teletreball. Propostes i crida final • Reduir la jornada i repartir el treball per garantir ocupació digna. • Conciliació real: horaris racionals i temps de qualitat amb la família. • Protegir el dret al descans i al lleure (Art. 24) en un món hiperconnectat. • Reforçar marcs legals que blindin drets i evitin retrocessos. Tancament • Agraïments i comiat del programa; música final amb repetició del "Fins demà!".

  • Just Blues del 7/11/2023 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 7/11/2023

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 7/11/2023 — John Ford i “L’home que va matar Liberty Valance”; memòries de cinema de Carles Mir (Barcelona 1950-70), Art i Assaig i el futur de les sales - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 7/11/2023 — John Ford i “L’home que va matar Liberty Valance”; memòries de cinema de Carles Mir (Barcelona 1950-70), Art i Assaig i el futur de les sales

    Visió general Programa “Cinema sense condicions” amb obertura musical i dues parts principals: Anàlisi profunda de “L’home que va matar Liberty Valance” (John Ford, 1962): un western crepuscular sobre el pas de la violència a l’estat de dret i el pes del mite a la història. Entrevista a Carles Mir sobre el seu llibre “Els cinemes de la meva vida (Barcelona 1950-1970)” i una conversa rica en memòria col·lectiva, Art i Assaig, Filmoteca i el futur de les sales. "Print the legend": la pel·lícula posa en joc la tensió entre la llegenda que funda un país i la veritat històrica. 1) John Ford i “L’home que va matar Liberty Valance” Temes i lectura política Western crepuscular: confronta dos mons que s’acaben (Wayne i Marvin) amb l’arribada de la llei (Stewart). Violència vs llei: l’advocat de l’est ve amb llibres, no pistoles; la comunitat transita cap a l’orde jurídic. Mite i història: el títol ja “enganya”; la màxima print the legend sintetitza com el país es construeix també amb relats. Subtext social: racisme i drets civils (Pompey), poder dels ramaders versus grangers, alfabetització i ciutadania. Personatges i interpretacions Lee Marvin (Liberty Valance): dolent hipnòtic i irritant, una de les seves grans creacions. John Wayne vs James Stewart: dues cares d’una mateixa moneda; l’heroi anònim (Wayne) es sacrifica i resta a l’ombra. Secundaris de luxe: Woody Strode, Edmond O’Brien, John Carradine, Strother Martin, etc. Forma i posada en escena Estructura en flashback modèlica: circular, neta i justificada. Blanc i negre i rodatge en estudi: decisió estètica i/o pressupostària; pocs exteriors, èmfasi en interiors i rostres. Lirisme contingut: la “rosa de cactus” com a símbol poètic del que perdura sense caure en la cursileria. Ford: context i ideologia Ford, sovint malentès: tradició i comunitat però també inclinació pels febles; complex en política i història. Guerra i cinema: documentals bèl·lics (Midway), konflikts personals (Wayne no s’allista). Línia irlandesa: ressons d’Irlanda (Innisfree, L’home tranquil) en valors i resistència. "Nosaltres sabem la veritat... però s’imprimeix la llegenda". 2) “Els cinemes de la meva vida (Barcelona 1950-1970)” — Carles Mir Què és i per a qui Llibre publicat per Coma Negre, amb pròleg de Román Govern. Mapa sentimental i històric dels cinemes: de barri, d’estrena, sales Art i Assaig, i poblacions d’estiueig (Argentona, Mataró, Sitges). Útil per a tothom: qui no va viure l’època hi trobarà context; qui sí, hi revisitarà memòries i sales desaparegudes. Com es va fer Escrit durant la pandèmia (“va mutar” el cinema… i el temps permeté escriure). Abundant material gràfic: cartells, programes de mà, entrades i fotos històriques amb crèdits rigorosos. Memòria viva: records i anècdotes Sitges amb 5 cinemes d’estiu i “cinema a la fresca”; devoció cinèfila des dels 10 anys. Anècdota fundacional: la mare trenca aigües al Cine Història; portada de l’edició catalana amb l’Història i “Candilejas”. Ritual familiar: dijous cinema de barri (doble programa) i diumenge d’estrena (Terrassa/Història, etc.). Arquitectura i olors: cada sala tenia caràcter; el Coliseum com a palau — estrenes icòniques com “Mary Poppins” o “Els deu manaments”. Cap d’any al cinema: tall de projecció a les 12, raïm al vestíbul i a seguir la pel·lícula. Art i Assaig i cultura cinèfila Naixement de l’Art i Assaig (inspirat en les Art House americanes): Públi, Arcàdia, etc. Fenòmens de cues: “Repulsió” (Polanski); cicles i directores europeus (Bertolucci, Pasolini, Visconti, Godard...). El cas “Helga”: documental amb part en primer pla, morbo i ambulància a la porta; símptoma social de l’època. "El llibre desperta la memòria — olors, vestíbuls, cartells — i fa viatjar qui llegeix". 3) Filmoteca, experiència de sala i futur On veure millor cinema avui Filmoteca de Catalunya: sala còmoda, entrada assequible, programació diversa i en VO; lloc preferent de l’autor. Phenomena: equilibri entre blockbusters i clàssics (p.ex. “2001”, “Cantant sota la pluja”) en gran pantalla. Condicions ideals per veure cinema Foscor absoluta Silenci absolut Pantalla gran "Foscor absoluta, silenci absolut i pantalla gran". Futur de les sales i plataformes Visió pessimista: moltes sales tancaran; el cinema “ha mutat” i ha perdut part de la màgia/fascinació. Crítica a certa producció actual (p.ex. Netflix): • Visualment polida però tòpica • Fotografia freda (“llum de neu”) • Saturació d’estrenes setmanals Distinció entre cinema i audiovisual: sense sala, foscor i silenci, “no és cinema”. Suports i preservació Trajectòria de suports: Betamax, LaserDisc, DVD, VHS; fragilitat del color i de les còpies; col·lecció domèstica i TV com a escola. 4) La màgia com a origen de la fascinació De Méliès a Orson Welles: el cinema neix de la màgia i la il·lusió. Pel·lícules que van encendre el ble: “El gran Houdini” (Tony Curtis), “Lili” (Leslie Caron) amb titelles i encant. Carles Mir, mag aficionat en comunions i festes: una passió paral·lela que explica la seva idea de cinema com a fascinació. Conclusions clau John Ford: un autor complex que conjuga mite, història i comunitat amb una posada en escena sòlida i elegant. Liberty Valance: clau per entendre el pas del far west a la modernitat legal i el pes polític de la llegenda. Llibre de Carles Mir: document emocional i històric d’una Barcelona cinèfila; recupera sales, rituals i memòria col·lectiva. Experiència de sala: imprescindible per mantenir la màgia; Filmoteca i cinemes singulars com a refugi. Futur: el cinema canvia de forma; cal preservar la qualitat de l’experiència i la programació patrimonial.