En aquesta entrevista es parla del nou restaurant La Casona, del seu propietari Carlos Rodríguez, i de les activitats de l'associació de gent gran de Sant Just. Carlos explica l'estil de cuina del nou restaurant, que inclou tapes i arrossos, i les emocions viscudes durant la castanyada. També es comenta l'activitat de la coral Harmonia, la preparació del dinar de germanor i les sortides programades per als membres de l'associació
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Tots els dilluns xerrerem una estona amb Gent de Sant Just. Perquè tothom té una història per explicar. Avui ens visita Antoni Collantes Andreu, Regidor d’Esports de l'Ajuntament de Sant Just
En aquesta edició de Sant Just Notícies s'informa sobre la celebració del 50è aniversari de l'escola Bressol Marecs amb una jornada festiva, així com sobre les mesures que s'estan prenent a Sant Just per reforçar la cardioprotecció amb l'instal·lació de nous desfibril·ladors i formació ciutadana. També es destaca la participació de la JNC de Sant Just en l'entrevista a Joan Cerna, cap local de l'organització. Altres notícies mencionades inclouen la cursa de Cards de Coixinets amb més de 130 participants, les millores en les connexions de transport públic a Sant Just i la presentació de l'escultura Guant a la rotonda de l'entrada del municipi
L'autor expressa la seva creença que la política ha de ser una etapa en la vida, i que la seva vocació és dedicar-se al servei públic. També defensa la importància de la unitat independentista i la necessitat de treballar conjuntament per aconseguir els objectius desitjats. A més, destaca la importància de treballar per recuperar l'ascensor social i proporcionar oportunitats als joves
En el programa de La Rambla de Ràdio d'Esbert del dilluns 6 de novembre, Núria García presenta les notícies més rellevants de Sant Just, incloent la inscripció per la cursa de cars de coixinets, la celebració del 50è aniversari de l'escola Bressol Marrex i la instal·lació de nous desfibriladors a la ciutat. També es discuteixen les portades dels diaris en català, amb temàtiques que abasten des de la política fins a l'actualitat internacional
Resum general Doble episodi amb dues converses potents i complementàries: Josep Hilario Ifon recorre la seva etapa (1936–1976) com a editor i publicitari: entrada a Bruguera, innovació en publicitat i cromos (ColaCao, Bimbo), creació de revistes (Mundo Juvenil, Fans), l’aventura cultural de BOCATXO i el pols amb la censura franquista. Clara Segura desplega una mirada vital i artística “molt més que teatre”: formació musical, mètode interpretatiu basat en l’emoció i l’empatia, conciliació, tecnologia i adolescents, valor de la cultura, amor pels musicals i memòria de Sant Just i del Paral·lel. "La cultura ens fa més sòlids i menys manipulables." "El teatre va directe al fetge i al cor." Bloc 1: Josep Hilario Ifon — edició, publicitat i censura De l’aula a Bruguera • Estudis de periodisme (promoció de Vázquez Montalbán) i primer títol irònic de “llicenciat en premsa infantil”. • Entrada a Bruguera com a “cap de publicitat”, aprenentatge accelerat en una estructura editorial única i excèntrica. Publicitat que ven (i fa vendre) • Dilema estratègic: publicitar productes propis vs. portar anunciants a les revistes (Pulgarcito, DDT, El Mundo). • ColaCao i primeres aliances massives; tour per fàbriques, olors de cacau i relacions amb els fundadors. • Números que parlen: 7,5 milions de pessetes el primer any de publicitat captada. L’univers dels cromos: IBIS, safrà i… BIMBO • Se li encomana IBIS (cromos i calendaris). • Decisió valenta: deixar els mini-cromos del safrà —no compensava. • Desembarcament de Bimbo i naixement d’una relació creativa que arriba a 200 milions de cromos i 240.000 àlbums. • Tensions amb l’agència McCann Erickson: els cromos representaven el 80% del pressupost de Bimbo en publicitat. "Em va prometre un 5% de comissió… i no me’l va pagar." Revistes i cultura popular • Mundo Juvenil amb Marisol: quan Bruguera rebutja l’oportunitat, el competidor la fa grossa i Ifon acaba tancant acord amb la família Goyanes. • Fans: primera roda de premsa d’una revista a Barcelona (Hotel Presidente) i reflexió sobre el risc de les presentacions. BOCATXO, la Gauche Divine i el xoc amb la censura • BOCATXO (1968): revista glamurosa, pop i hedonista, mirant de reüll Playboy; públic jove, urbà, antifranquista. • Equip coral (Rosa Regàs, Joan Mercè; Vázquez Montalbán a internacional) i etapa amb Javier Godó, despatx a La Vanguardia, fotos de Xavier Miserachs. • L’episodi de la poma (pàg. 70): trucada del ministre Sánchez Bella, viatge a Madrid i censor personal assignat. • Estratègia “de xoc”: portar el censor a Bocaccio Madrid i saturar-lo d’imatges perquè la revista li semblés més “tèbia”. • Pacte final: tanca BOCATXO a canvi de llicències per importar i distribuir Filipacchi i autorització per editar 4 revistes. Apunts finals • Barrabàs (1972–77) neix d’una idea d’Ibáñez i Òscar; Godó s’hi queda, Ifon continua amb BOCATXO. • Valors i pràctiques de l’ofici: tècniques de barreja de cromos (sense “cromos impossibles”) per incentivar la completud; mirada crítica i afectuosa a Vázquez Montalbán (millor articulista que novel·lista, al seu parer). Bloc 2: Clara Segura — mètodes, vida i musicals Formació, disciplina i conciliació • Institut del Teatre i sòlida base musical (piano, solfeig, coral). • Rutina matinera per guanyar temps (6–7 h): disciplina heretada del piano. • Aprendre a dir “no” i planificar (amb Bet Orfila) després d’un pic d’estrès postpandèmia. Adolescència i pantalles: humanitat en joc • Conversa honesta sobre mòbils, tecnologia i relacions: ella defensa el contacte humà i alerta sobre la pèrdua de llenguatge corporal. • Sentir-se “carca” davant els fills forma part del xoc generacional. Mètode interpretatiu: emoció, escolta i ofici • Rebuig d’un mètode únic: aposta per una caixa d’eines eclèctica i viva. • La primera emoció en llegir un text és un tresor que guia la feina. • L’empatia com a cor del teatre: si l’actriu s’emociona, sovint el públic també. • Referències: Flotats (l’ofici no és repetible), Stanislavski (quintessència del sentiment). "Puc saber si són clínics d’encostipat o d’emoció." Arrels i cultura • Infantesa a Sant Just: piano, coral, esplai, caminar pel poble. • La cultura com a benestar i ciutadania crítica: cal educació artística (mirall de la cantera anglesa). • Vocació: tria Institut del Teatre davant Història de l’Art (pla nou 4 anys, dedicació total). • Primer gran èxit al TNC (1998) en plena transició d’etapa a l’equipament: de “taller” a temporada amb sold out. Perla 29, desitjos i memòria • Trajectòria i complicitat amb Oriol Broggi i l’Espai Biblioteca. • Desig de compartir escena amb Pere Arquillué (Roxana a Cyrano). • Record emocionat d’Anna Lizaran com a referent. Musicals i el Paral·lel: del mite a la realitat • Admiració per Chicago (Fosse): quan hi ha gran actriu/actor, tot quadra encara que la veu no sigui “perfecta”. • Estat del musical a Barcelona: falta d’impuls autoral, pes de franquícies, i decadència del Paral·lel. • Creació col·lectiva: “Quédate con la copla” (hemeroteca, cançó com a trama), amor per la memòria del Paral·lel i la seva època irrepetible. Música i procés • Necessita música al camerino (bafle) per modular estats d’ànim. • Complicitat vital i artística amb Florent (Blind Records, amb Santos): música al centre de la vida. Valors, clown i joc • Reivindica honestedat i noblesa (vincles que cuiden). • Homenatge a Catalina i Caterina (àvia i mare): alegria, coratge i humor com a llegat. • Pedagogia amb el ridícul i el clown com a camins a l’essència: • “Suavitat agressiva” • “Emoció estructurada” • “Tècnica improvisada” • “Seguretat vulnerable” • A La Trena (100+ funcions), la clau és el joc perillós cada nit. Idees clau • Innovació publicitària i de merchandising editorial (Bruguera → cromos) que marquen una època. • BOCATXO: cultura pop, Gauche Divine i el límit de la censura; negociació intel·ligent per obrir portes editorials. • L’actuació com a ofici viscut: emoció, escolta, ritme i contacte amb el públic. • Cultura com a política pública essencial: educar espectadors des de l’escola. • Musicals: quan prima la interpretació, l’efecte és demolidor; el Paral·lel demana un relleu creatiu propi. • Empatia i valors per viure i fer teatre en una era de pantalles.
Informació sobre les activitats a Sant Just Desvern durant el cap de setmana, com la celebració de la castanyada, el mercat de la Júlia i les jornades feministes
En aquesta conversa es parla sobre les exigents condicions per a la realització d'una obra a Sant Just, la qual havia de ser visible des de les entrades del poble i integrada a la rotonda. S'explica com es va rebre un missatge sobre el projecte i les dificultats que comportarà posar-lo en pràctica
En aquest programa de ràdio, la Núria García presenta les activitats del dia, incloent notícies sobre actualitat local, una entrevista amb els autors de l'escultura guanyadora que donarà la benvinguda a Sant Just, seccions sobre política, astrologia i psicologia, i el pronòstic del temps. També es destaquen esdeveniments com la projecció d'un documental i una obra de teatre al municipi
Resum general Episodi completament minimalista on únicament s’escolta la salutació “Bona nit” repetida a intervals regulars d’uns 30 segons al llarg de tota la durada. No hi ha canvis de tema, seccions conversacionals ni desenvolupament argumental: és una peça sonora repetitiva que manté el mateix patró de principi a fi. "Bona nit" Punts clau • Únic element verbal: la frase “Bona nit” es repeteix de forma constant. • Patró temporal regular (~30s): cada intervenció manté una separació aproximadament constant. • Absència d’altres temes: no hi ha entrevistes, notícies ni debat; tampoc s’identifiquen interlocutors múltiples. • Caràcter experimental/minimalista: pot interpretar-se com un bucle sonor o una peça de repetició. Temes principals Repetició de la salutació nocturna: l’únic tema és la reiteració de “Bona nit”. Estructura i ritme Inici immediat del patró: des del segon 0 ja comença la repetició. Ritme constant: la distància entre ocurrències es manté al voltant dels 30 segons durant tot l’episodi. Sense transicions o variacions: no s’observen canvis de to, temàtica o format. Conceptes clau Bucle: repetició contínua d’un element sonor. Repetició: tècnica que crea ritme i expectativa a través d’una frase fixa. Notes per a l’oient Si busques temes múltiples o una conversa desenvolupada, aquest episodi no els conté: és un sol tema sostingut durant tota la peça. L’escolta pot servir per observar el ritme, el silenci entre intervencions i l’efecte de la reiteració sobre l’atenció.
