Cinema sense condicions del 17/10/2023 — La solitud del corredor de fons (1962), el Free Cinema i Cerrar los ojos (2023): muntatge, classe i dignitat al cinema
Tema principal: La solitud del corredor de fons (Tony Richardson, 1962) Context i moviments • El programa obre amb l’himne anglès “Jerusalem”, marcant el to britànic d’un clàssic del Free Cinema. • Es debat el sentit de la creació artística vs. el cinema mainstream: l’art com a impuls transformador vs. producte comercial. • Emmarcament històric: influències del neorealisme italià, la Nouvelle Vague, el Free Cinema britànic i corrents d’Europa de l’Est; pont amb el moviment literari dels Angry Young Men. Fitxa, equip i nucli del moviment • Director: Tony Richardson. Guió: Alan Sillitoe (adaptació del seu relat). Foto B/N: Walter Lassally. Muntatge: Anthony Gibbs. • Nucli Free Cinema: treball col·lectiu amb Karel Reisz i Lindsay Anderson (connexió amb “Every Day Except Christmas”, 1957). Sinopsi essencial • El jove Colin Smith (Tom Courtenay), de classe treballadora a Nottingham, entra en un reformatori. Descobreixen el seu talent per al fons i l’empenyen a competir contra una escola “pública” (privada) de nois rics. “Correr sempre ha estat una cosa important a la nostra família… sobretot per fugir de la policia.” • El conflicte: integrar-se al sistema o mantenir la dignitat i la rebel·lia. Idees clau i crítica social • Crítica de classe: explotació laboral, hipocresia institucional, falsa meritocràcia i nihilisme social (manca de solidaritat obrera). • El director del reformatori instrumentalitza els interns per prestigi personal; confrontació simbòlica “presos vs. pijos” en la disciplina i el control social. Llenguatge fílmic i muntatge • Estructura elàstica amb flashbacks recurrents que s’intensifiquen; ús de càmera subjectiva i accelerats puntuals (eco posterior en Richard Lester). • Els últims 4-5 minuts de la cursa són un clímax magistral de muntatge i subjectivitat: primers plans, records intercalats (imatge i so) i decisió ètica del protagonista. “No jugaré al vostre joc” — la negativa de Colin sintetitza la dignitat per sobre del triomf social. Actors, moments i curiositats • Tom Courtenay: rostre dur però empàtic; trajecte posterior entre cinema i teatre. Michael Redgrave: director del reformatori. James Fox apareix com a corredor “pijo”. • Escenes: escapada a la platja (oasis romàntic), turó amb ciutat als peus (motiu visual recurrent del cinema britànic). • Distribució: estrena espanyola tardana (1968) en circuits d’art i assaig. Debat actual: Cerrar los ojos (Víctor Erice, 2023) Valoració contrastada • Opinió dividida: per a uns irregular i massa llarga (gairebé 3 hores); per a d’altres, rica i emotiva, mereix segon visionat. Temes i dispositius • Erice vol “filmar l’invisible”: emoció, memòria i mort. Metacinema (pel·lícula dins la pel·lícula), carta d’amor al cinema i múltiples gèneres que transiten. • Actuacions: moments convincents i d’altres menys inspirats (José Coronado, Manolo Solo, Ana Torrent); es percep desajust de to entre blocs. Producció i projecció • Debat sobre textura fílmica (film vs. digital) i anècdota de projecció amb subtítols en anglès (DCP). Homenatge final al cinema fotoquímic: bovines, cabina i projecció com a ritual. Tancament Proper clàssic • Avanç: The Man Who Shot Liberty Valance (John Ford, 1962). “Print the legend.” Idees que perduren • Malgrat 60 anys de distància, el programa subratlla la vigència de la bretxa social, el control institucional i la necessitat d’una mirada crítica — avui també mediada per la tecnologia i la IA.
