Tots els episodis · 2023

2036 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

385-408 de 2036
  • Just Blues del 24/10/2023 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 24/10/2023

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 24/10/2023 — Killers of the Flower Moon: Scorsese entre el mal i el petroli — història Osage, Robbie Robertson i el muntatge de Schoonmaker - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 24/10/2023 — Killers of the Flower Moon: Scorsese entre el mal i el petroli — història Osage, Robbie Robertson i el muntatge de Schoonmaker

    Resum general Tertúlia centrada en la pel·lícula de Martin Scorsese, Killers of the Flower Moon, posant el focus en el seu context històric, l’arquitectura artística (música, fotografia, muntatge), els personatges i el missatge ètic. El debat combina l’anàlisi cinematogràfica amb una revisió documentada de la història dels Osage i l’explotació petroliera a Oklahoma als anys 20. • Idea clau 1: Una mirada poderosa al racisme estructural i a l’extermini planificat dels Osage, amb William Hale com a encarnació del mal i Ernest (DiCaprio) com a “tonto útil” atrapat entre la lleialtat i l’amor. • Idea clau 2: Doble pols estètic de Scorsese: classicisme narratiu i arrencades modernes/rockeres (muntatge, càmera lenta, música elèctrica de Robbie Robertson) que potencien l’impacte emocional. • Idea clau 3: Context històric rigorós (amb matisos): riquesa sobtada pels headrights del petroli, figura tutelar de l’incompetent, irrupció del (pre)FBI i epidèmia de diabetis com a signe de canvi de dieta i, dins del relat, com a vector de manipulació i enverinament. • Idea clau 4: Treball d’interpretacions: De Niro com a mal civilí i respectabilitzat; DiCaprio modulant vulnerabilitat i crueltat; Lily Gladstone com a centre moral i emocional. • Idea clau 5: Debat sobre ritme i durada (3h26): per a alguns “passa com l’aigua”; per a d’altres, l’últim tram (judici) arriba amb cansament. Veredicte majoritari: obra mestra superior a The Irishman. Context històric i trama real • Desplaçaments dels Osage fins a Oklahoma i descobriment del petroli (1897): riquesa de renda per càpita altíssima a inicis de segle XX. • Sistema de l’incompetent: tutela blanca (banquers/advocats) per administrar els diners “en nom” dels Osage, amb paternalisme WASP i espoli encobert. • Als anys 20, esclat petrolier i capgirament social: serveis invertits (blancs servint Osage), luxe i consum; junt amb l’augment de la diabetis per canvis dietètics. • Cadena d’assassinats per apoderar-se dels headrights; casos múltiples més enllà de Hale. Intervenció de l’oficina enviada per Hoover (encara pre-FBI als 20s). “Mans dures que maten i mans fines que manen matant” — la figura de Hale com a poder respectabilitzat que ordena a l’ombra. Personatges i interpretacions • William Hale (Robert De Niro): mal calculat, paternalista i amic aparent dels Osage; manipula, planifica i neutralitza consciències. • Ernest (Leonardo DiCaprio): “tonto útil”, torturat entre la fidelitat a l’oncle i l’amor per Molly; trajecte moral ambigu fins a la confessió. • Molly (Lily Gladstone): dignitat, intel·ligència i centre emocional; la diabetis és motiu dramàtic i clau de trama. • Altres: aparició de figures que apunten al clima d’odi (KKK residual), i el cercle criminal més ampli de la zona. Estil, música i muntatge • Música (Robbie Robertson): textural, elèctrica, “dura” com la pel·lícula; culmina la col·laboració històrica amb Scorsese i esdevé homenatge pòstum. • Fotografia (Rodrigo Prieto): clàssica i majestuosa; moments psicodèlics i a càmera lenta (l’oli que brolla) com a pulsió moderna. • Muntatge (Thelma Schoonmaker): ritme que serveix l’emoció i la narració per sobre de la polidesa del ràcord; acceleracions finals i talls que prioritzen la història. • Disseny de producció (Dante Ferretti): ambientació robusta del poble, rituals i opulències. Veracitat històrica i lectura política • El film exposa aviat el “dolent” (Hale) i pivota cap al melodrama moral i la relació Molly–Ernest; a diferència del llibre (David Grann), menys suspens d’investigació i més tràgedia humana. • Matís històric: els agents són pre-FBI; Hoover els envia, però l’FBI formal s’establirà als 30s. • Racisme estructural, paternalisme WASP i extermini planificat; ecos de nazisme primerenc i supremacisme. “Tu mires l’altre com un animal, però l’animal ets tu.” Ritme, durada i recepció • 3h26 amb crèdits llargs; per alguns, “com l’aigua”; per altres, fatiga abans del judici. • Consens crític del grup: una de les grans obres de Scorsese, per damunt de The Irishman, pel seu imperatiu ètic i estètic portat a l’extrem. Altres notes i recomanacions • Comparances i ecos: Boardwalk Empire, Gangs of New York, Dead Man. • Recs finals: Upon Entry (La llegada) i menció de Saben aquell. • Agenda: pausa per la Castanyada; proper programa dedicat a The Man Who Shot Liberty Valance (John Ford) amb Carles Mir.

  • #91 - Entrevistes de La Rambla del 24/10/2023 — Activitat de recollida de residus a la plaça Llull i Aqueta - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    13'

    #91 - Entrevistes de La Rambla del 24/10/2023 — Activitat de recollida de residus a la plaça Llull i Aqueta

    Aquest text parla d'una activitat trimestral de recollida de residus a la plaça Llull i Aqueta, aprop de Collserola. Els interlocutors expliquen la importància de no llançar residus en aquesta zona i com a través de l'activitat volen conscienciar la gent. També es menciona l'afluència de participants de diferents barris i la preocupació sobre els problemes de trànsit i construcció dels equipaments a la zona

  • La Rambla del 24/10/2023 — Activitats de l'Associació de Gent Gran de Sant Just - episode art
    La Rambla
    2h 48min

    La Rambla del 24/10/2023 — Activitats de l'Associació de Gent Gran de Sant Just

    L'Associació de Gent Gran de Sant Just organitza una sèrie d'activitats per als seus socis, destacant la castanyada, excursions culturals, i un dinar de germanor. Els membres de l'associació es reuneixen regularment per programar activitats que fomenten la convivència i el bon ambient entre els veïns del barri de Maslluí. També s'han plantejat temes com la mobilitat i la construcció d'un nou pavelló esportiu al barri

  • M de Música del 23/10/2023 - episode art
    M de Música

    M de Música del 23/10/2023

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 23/10/2023 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 23/10/2023

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 20/10/2023 — Bàsquet d’elit i cuina honesta: Rafel Jofresa, Nacho Prats i la història del Passeig de Gràcia - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 20/10/2023 — Bàsquet d’elit i cuina honesta: Rafel Jofresa, Nacho Prats i la història del Passeig de Gràcia

    Resum general Episodi coral on es creuen tres eixos principals: Bàsquet d’elit amb Rafel Jofresa: infantesa, família esportiva, carrera a la Penya i rècords ACB, la final europea del 1994 i la visió del joc actual. Gastronomia i gestió amb Nacho Prats: del vi i el cava a la restauració, filosofia de producte i servei, i els seus restaurants (Pepa Tomate i Paella a la Boqueria). Història urbana amb Pep: un viatge extens i amè pels orígens i l’evolució del Passeig de Gràcia (jardins, teatres, transport, enllumenat i fanals modernistes). També hi ha dos interludis musicals (André Rieu i BB King) i petites peces d’actualitat i efemèrides. Bàsquet: de la base a Europa Infantesa, amistat i família Jofresa • Rafel i Nacho es coneixen a l’“Escola Espies” del carrer Diputació; una amistat de 50 anys que marca vides i trajectòries. • A casa Jofresa, el bàsquet és un fil conductor: pares esportistes, cinc germans vinculats al joc i dos fills de Rafel professionals. "L’esport ha estat una forma de viure i una gran escola de formació." Inicis a la Penya i reconversió de posició • Fitxa pel Joventut aconsellat pel pare; reconversió a base amb 15 anys. • Records de dorsals (5 i 10) i anècdotes compartides amb Nacho. Carrera, retirada i no ser entrenador • Debuta a l’elit amb 17 anys; es retira als 38, físicament bé però amb menys minuts. • No fa el pas a les banquetes per manca de vocació: “un entrenador ha de tenir paciència i passió per ensenyar”. • Impulsa un campus (Cartaya i després La Rioja). El bàsquet d’avui: edat, estrangers i físic • Plantilles més veteranes (cas del Barça) i auge de jugadors estrangers (fins al 71% a l’ACB). • Evolució física i mèdica: parquet, sabatilles, nutrició, recuperadors; s’executa més ràpid i fort. "Els esportistes, en certa manera, ens jubilem dues vegades." NBA vs Europa i tàctica • Europa ha igualat ritmes i exigència física; més 1c1 i 2c2 dins d’esquemes àgils. • Valor a la preparació dels entrenadors en finals ajustades: entrenar també és anticipar escenaris. Rècords i memòries • Rafel va ser el jugador amb més partits ACB (758) fins a Felipe Reyes. • Culminació: Copa d’Europa 1994 amb la Penya a Tel Aviv, amb Obradović a la banqueta. Gastronomia: del producte al servei Els inicis de Nacho Prats • De família amb cultura culinària (mare cuinera, pare gourmet) entra al món del cava i el vi i salta a la restauració. Filosofia culinària • Defensa una cuina honesta: tot fet a casa (croquetes, salses, estofats, xup-xup), producte de proximitat i temporada. • Equilibri entre bona cuina, servei, ambient i preu raonable. "Les 2B: fer-ho bo i fer-ho bé (cuina i servei)." Restaurants • Pepa Tomate (Gràcia – Plaça Revolució, i Parlament) i Paella (Boqueria); carta similar als Pepa amb suggeriments de mercat. • Sincera sobre límits de preu/producte: no tot quadra amb el tiquet mitjà, però sí propostes saboroses i cuidant la matèria. Evolució de la cuina i Ferran Adrià • Ferran Adrià com a referent transformador (tècniques, utensilis, vessant artística) sense oblidar els fonaments clàssics (fonds, sofregits, estofats). • Avui hi ha millor tecnologia i un nivell mitjà de cuina superior; el repte és recuperar l’excel·lència del producte de temporada. "És l’únic plaer que podem fer tres vegades al dia des que naixem fins que morim." Barcelona i el sector • Multiplicació de restaurants a la ciutat des dels anys 50; turisme i mercats (Boqueria) com a motors. • Dificultats actuals: sequera, costos i manca de personal. Història: Passeig de Gràcia (Pep) Dels jardins i teatres al saló urbà • Del camí romà secundari al passeig urbà: jardins (Criadero, Tívoli, Camps d’Elisis), cafès cantants i parcs d’atraccions al segle XIX. • Teatres d’estiu, cafès, sales de ball, primers hivernacles i il·luminació de gas i elèctrica. Transport i urbanisme • De tartanes i tramvies de sang als tramvies elèctrics (1899); ampliació de calçades i substitució d’arbres (plàtans). • Fanals modernistes de Pere Falqués amb bancs de trencadís; l’encreuament dels Cinc d’Ors i la confusió popular. De l’esbarjo a l’avinguda burgesa • El Passeig es consolida com a aparador burgès; desaparició progressiva dels jardins i construcció d’edificis senyorials (pis principal, tribunes, sostres decorats). Interludis i apunts Música • André Rieu i l’expansió de la seva orquestra Johann Strauss; versió de la sintonia del programa. • BB King: la guitarra “Lucille” i l’epopeia del foc; més de 15.000 concerts i influència transversal. Efemèrides i actualitat • 20 d’octubre: de Willy Brandt (Nobel) a la inauguració de l’Òpera de Sydney i la Masia del Barça; cessament d’ETA, etc. • Breu apunt d’actualitat internacional (alliberaments a Gaza i conflictes actuals). Destacats Copa d’Europa 1994 de la Penya, fita irrepetida per a Badalona. Rècord ACB de presències de Rafel (superat el 2018 per Reyes). Cuina honesta i de temporada com a eix de Pepa Tomate i Paella. Passeig de Gràcia: dels jardins i teatres als fanals modernistes i l’avinguda burgesa. Cites que queden "Un entrenador ho ha de tenir per vocació." — R. Jofresa "Fer-ho bo i fer-ho bé: cuina i servei." — N. Prats "Ens jubilem dues vegades." — R. Jofresa