1895 episodis disponibles
La convidada Júlia Hernández, membre del Casal Popular La Sala de Sant Just, explica els preparatius per la manifestació del 23 de novembre a Barcelona, que busca visibilitzar l'emergència habitacional i la necessitat d'abaixar els lloguers. A més, fa una crida a la participació en l'assemblea oberta d'avui, on es treballarà per organitzar la mobilització
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Resum general del programa Introducció i actualitat: la pluja i la tragèdia al País Valencià • El programa s’obre amb una musicació/recitació de Raimon, “El meu país, la pluja”, com a marc simbòlic d’una tragèdia per inundacions al País Valencià. • Reflexió crítica sobre incompetències institucionals i la politització del desastre, amb èmfasi en la solidaritat ciutadana com a resposta immediata més efectiva. • Debat sobre la necessitat de planificació urbana i memòria del territori: “l’aigua té memòria” i torna als seus llits naturals si se’n desvien. “La societat no aprèn... l’aigua té memòria.” El film de la setmana: “La Luna” (Bernardo Bertolucci, 1979) Presentació i escena preludi • Tall musical d’Ennio Morricone i anàlisi del preludi: la Lluna, la nit i la relació mare-fill com a codis d’entrada temàtics. • Importància de la lluna com a mòbil del desig i element femení que travessa el film. Experiència personal i impacte temàtic • Mirada autobiogràfica d’un dels ponents: visió de La Luna a Roma (1979) i perplexitat per l’abordatge frontal del tabú de l’incest (mare-fill). • Escena al cinema amb “Niagara” (Marilyn Monroe) i el sostre que s’obre a la lluna: imatge icònica que inspira més tard un espot. • Eco temàtic en “Mater amatissima” (1980): incest com a element dramàtic en context diferent. Lectura psicoanalítica i simbòlica • Bertolucci integra psicoanàlisi freudiana (somni fundacional i record imaginari del coit parental) en el relat. • L’escena de la terrassa: joc amb la mel (plaer/adhesió), el peix (símbol fàl·lic) i la troca (cordó umbilical / vincle mòrbid). “Freud diu que el nen no necessita veure el coit dels pares; li és suficient —i inevitable— imaginar-ho.” Política, història i cites cinèfiles • Reacció de Bertolucci a la censura i a les crítiques (després de “L’ultimo tango”, “Il conformista”, “Novecento”) i inserció d’un subtext polític (eurocomunisme, Gramsci, Berlinguer) i del doble pare (adoptiu/biològic). • La heroïna com a recurs d’un adolescent desorientat, no com a simple “patologia social”. • Teixit d’homenatges a Godard, Truffaut, Pasolini: escena del cinema (Godard), el barri de la droga amb travelling a la paret (Truffaut/El conformista), aparició de Franco Citti, jukebox amb “Saturday Night Fever” i ambigüitat sexual del protagonista (eco de Tadzio a “Morte a Venezia”). Forma, repartiment i recepció • La pel·lícula s’inscriu al centre de l’obra de Bertolucci: aposta onírica i poètica abans que naturalista. • Fotografia de Vittorio Storaro: bellesa formal que, segons els ponents, de vegades pesa sobre la intimitat del relat. • Repartiment i curiositats: Jill Clayburgh, Renato Salvatori, Alida Valli, Tomás Milián (pare biològic, arc emocional intens), Franco Citti, cameo de Roberto Benigni i el pare adoptiu interpretat per Fred Gwynne (icònic de “The Munsters”). • Versions i censura; disponible una versió completa a Filmin. Aula de cinema: muntatge, posada en escena i llenguatge Muntatge analític vs pla seqüència • Muntatge analític: fragmentació en plans i punts de vista; exigeix anàlisi de l’acció. • Pla seqüència: continuïtat temporal sense tall; “muntatge sintètic” dins la posta en escena. Recursos formals i rol del muntador • Exemple intern de la pel·lícula: festa d’aniversari i descens per l’escala resolts sense tall, amb muntatge intern i fluïdesa espacial. • El muntador com a director d’orquestra: passa de l’anàlisi (guió i material) a la síntesi (construcció rítmica i narrativa). • El “primer pla” condiciona el sistema de valors de plans posteriors. • Llenguatge cinematogràfic com a sintaxi pròpia (no teatre filmat): gramàtica i transgressions conscients. • Selecció de preses i el “moment màgic” interpretatiu: no sempre apareix; quan ho fa, defineix la presa bona. — Idees clau • Tragèdia i memòria del territori: la pluja com a detonant i com a metàfora. • La Luna articula desig, maternitat, incest i identitat a través de la psicoanàlisi i d’un dispositiu simbòlic (lluna, mel, cordó, peix). • Teixit de cites cinèfiles i eco polític dins una forma onírica més que realista. • Aula de cinema: diferències entre muntatge analític i pla seqüència, i el paper central del muntador en la construcció del llenguatge fílmic.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
En l'edició d'avui del Refugi, es repassen notícies rellevants com les eleccions als Estats Units, la tornada del Fòrum Gastronòmic de Barcelona amb un enfocament en la sostenibilitat i la tradició culinària, i la presentació de "Esrec, el petit musical" al Teatre Equitània, amb aquells que l'integren. Així mateix, es destaca la importància de l'acceptació personal a través de l'art
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
En aquest programa de Ràdio d'Esvern s'explora la situació actual dels adolescents a Sant Just d'Esvern, amb un enfocament en la intervenció socioeducativa a càrrec de l'Helena Sempera, educadora social de l'Ajuntament. La conversa aborda les diferències entre educadores socials i treballadors socials, els recursos i programes disponibles per als adolescents, així com la necessitat de suport emocional i psicològic. Helena destaca la importància de crear polítiques públiques adaptades a les diverses necessitats de les famílies i adolescents del municipi
En la darrera edició dels Sant Just Notícies, s'han presentat les següents notícies rellevants: 137 cars s'han inscrit per participar a la 47a cursa de cars de coixinets, s'organitzarà una conferència sobre la història de Taiwan amb José Manuel Rúa, i queden obertes les inscripcions per a les Quartes Jornades Feministes a Sant Just. A més, es realitzaran tallers d'escriptura de microrelats amb Paula Vidal a l'Ateneu
En aquesta entrevista, l'escriptora Paula Vidal parla sobre la seva recent novel·la "Inverse en Blanc", publicada fa uns mesos. Comenta el procés de creació del llibre, les presentacions que ha realitzat i les seves impressions sobre la recepció del públic. A més, comparteix la seva experiència impartint tallers d'escriptura i un club de lectura, així com els seus futurs projectes literaris, incloent una nova novel·la que publicarà l'any vinent
La Biblioteca Joan Margarit de Sant Just ofereix una ampla gamma d'activitats per adults i nens durant el mes de novembre, incloent clubs de lectura, tallers, conferències i audicions musicals. També es posa en marxa un cicle titulat "Música a fons" que inclou diverses audicions comentades per professionals de la música, així com sessions de tècniques d'escriptura i clubs de lectura centrats en autors reconeguts
Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Orígens i història familiar Llorenç Rey, actual director de Ciabbatta, representa la tercera generació d'una família de mestres forners que va iniciar el seu camí l'any 1926 amb el seu avi, Joan Rey, a Lleida, concretament al Molí del Corriu, a Guixers. Aquest molí, situat en un encreuament de camins entre Berga i Sant Llorenç de Morunys, va esdevenir un punt de trobada per viatgers i comerciants, oferint farina i pa negre, elaborat amb les restriccions de l'època. El seu pare, Llorenç Rey Fill, va continuar la tradició traslladant-se a Avià l'any 1952, on va obrir el primer forn, i finalment, el 1964, la família es va establir a Sant Just Desvern, creant l'emblemàtic Forn de Calrei, que va funcionar durant més de 35 anys. Infància i joventut Llorenç Rey va néixer l'any 1966, poc després de l'arribada de la seva família a Sant Just. Va viure una infància molt lligada al poble, estudiant al Tic Tac i després a l'Ateneu, per acabar a l'Escola Miranda, tot i que va mantenir una estreta relació amb la vida social del municipi, especialment a l'Esplai de Sant Just. Recorda els anys d'infantesa jugant al carrer i vivint en una comunitat on la divisió entre "els de baix de la carretera" i "els del centre" era ben marcada. Experiència empresarial Ja de ben jove, Llorenç va començar a implicar-se en el negoci familiar, però no va ser fins al 1991, quan va decidir prendre les regnes i transformar el model de negoci de Forn de Calrei en l'actual Ciabbatta, una empresa més moderna i amb un enfocament cap a la proximitat i qualitat del producte. Amb la seva visió empresarial, va ampliar l'oferta obrint diverses botigues i cafeteries, arribant a tenir-ne fins a vuit establiments, actualment set. El seu model combina la producció centralitzada amb la distribució contínua als establiments propers. Implicació política Llorenç Rey també va tenir una destacada trajectòria política. Va entrar com a regidor de l'Ajuntament de Sant Just amb només 19 anys, representant Convergència i Unió, on va estar fins al 1991. Després d'un llarg parèntesi, l'any 2007, va tornar a la política com a cap de llista de CiU, amb l'objectiu d'aportar la seva experiència i visió empresarial a la gestió municipal. Va tenir una etapa de vuit anys a l'oposició, després de la qual va decidir deixar la política activa, considerant que havia complert el seu compromís. Oci i passions A banda de la seva activitat professional, Llorenç sempre ha tingut una gran passió per l'esquí, una afició que el va portar a fundar el club d'esquí Flick Flack, que organitzava sortides setmanals i viatges als Alps. Fins i tot va arribar a mobilitzar fins a 250 persones en algunes sortides, demostrant la seva capacitat organitzativa i el seu esperit emprenedor. El futur de Ciabbatta Actualment, Llorenç Rey es troba en un procés de transició generacional, cedint el testimoni del negoci als seus fills, que han decidit continuar amb l'empresa familiar. Llorenç continua implicat en el dia a dia de Ciabbatta, però amb la intenció de deixar pas a les noves generacions i poder gaudir d'altres aspectes de la seva vida. Reflexions i reptes futurs Durant l'entrevista, Llorenç va destacar la importància de simplificar la burocràcia municipal per fomentar l'emprenedoria a Sant Just, apostant per una finestreta única com a mesura clau per facilitar els tràmits als empresaris locals. També va remarcar la importància de mantenir la qualitat i proximitat en els productes, tot i les dificultats logístiques que això implica.
En aquest episodi del programa, Gemma Janer parla sobre les fases del dol, destacant la importància d'un bon acomiadament i com els cavalls poden ajudar en el procés de dol, oferint suport emocional i un espai segur per a les persones que han patit una pèrdua
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
En l'edició dels Sant Just Notícies del 4 de novembre, s'alerta sobre fortes pluges al Baix Llobregat, amb avisos de Protecció Civil. Diversos establiments del municipi habiliten punts de recollida per ajudar els afectats per les inundacions al País Valencià. A més, s'informa sobre la formació pràctica per optimitzar perfils laborals a InfoJobs, l'exposició sobre l'exili, i els esdeveniments culturals programats, com l'obra de teatre "He mort el pop". Es destaca la importància de la solidaritat i la participació de la comunitat en diverses iniciatives
L'entrevista se centra en l'exposició fotogràfica "Visions de l'Exili", que havia d'inaugurar-se a Sant Just, però ha estat cancel·lada per raons de seguretat. Víctor Murillo, president de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just, explica com ha sorgit la idea de l'exposició i la implicació dels fotògrafs en la creació d'imatges que evoquen l'exili. Lluís Casals, president de Sant Just Solidari, comparteix la seva experiència sobre la importància de sensibilitzar sobre els problemes de l'exili, i com aquest tema està cada cop més present a la societat
L'agrupació fotogràfica de Sant Just i Sant Just Solidari col·laboren en la creació de l'exposició "Visions de l'exili", que presenta fotografies creades per diversos membres sobre la temàtica de l'exili, reflectint les seves perspectives i experiències. La inauguració de l'exposició s'ha cancel·lat a causa de les condicions meteorològiques, però les fotos ja estan disponibles per al públic a les escoles del municipi
Panorama general del programa Format magazine amb blocs: informatius d’actualitat, un espai d’entrevista i anàlisi sobre teatre musical, i un podcast narratiu-musical dedicat a Víctor Jara. Tres eixos principals: Aiguats al País Valencià (DANA): crida a la coordinació del voluntariat, enviament d’efectius, mobilitat restringida i disculpes institucionals. La vida és un musical: conversa a fons amb Eloi Gómez Novell sobre carrera, muntatges clau i l’estat del musical a casa nostra. Dones, flors i violes: lectura profunda de la cançó “Te recuerdo Amanda” de Víctor Jara, amb Amanda Jara. Actualitat: aiguats i afectacions País Valencià: Carlos Mazón demana no saturar carreteres i anuncia un centre de coordinació del voluntariat a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Catalunya envia bombers (amb bombes de gran cabal, generadors, electrobombes) per a tasques d’evacuació d’aigua i excarceracions. Disculpes de la consellera Núria Montes per un missatge considerat poc empàtic amb familiars de víctimes. Mobilitat i serveis: Restabliment progressiu de Euromed (València-Barcelona) amb freqüències limitades. Inuncat actiu a Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona; prudència i evitar desplaçaments. Altres: Es suspèn la cursa de MotoGP València per la DANA; nou destí i dates pendents. Londres: suspesa la vaga del metro (oferta acceptada per un sindicat), però resten convocatòries per als dies 7 i 12 de novembre. "Hay que dejar un carril libre, al menos, en todas las vías de acceso" – Carlos Mazón La vida és un musical: Eloi Gómez Novell Inicis i “El despertar de la primavera” Debut professional que li obre portes: més de la meitat del públic eren adolescents, un fenomen poc habitual. Paper de Moritz: complexitat interpretativa i escena de suïcidi; orgull i aprenentatge. Xarxa de col·laboracions sorgides del muntatge (p. ex. Elisabet Molet). De “Dats de musical” a la passió per Broadway Espectacle didàctic per a introduir infants i joves al musical (Miserables, Fantasma, Rent, Mamma Mia…). Hamilton (3 cops vist): ritme, aposta política i modernitat. També debat sobre re-visions (p. ex. Wicked). Del teatre amateur al “Petit Príncep” i autoría catalana Orígens a Sant Celoni (amateur) i salts a El Petit Príncep (Guineu + track múltiple). Projectes amb Alícia Serrat (“Tot el que no ens vam dir”, “El temps que no tindrem”). Col·laboració discogràfica amb Núria Llausí (“Anteros”). “Next to Normal” immersiu i domini de l’anglès Nit dels Musicals (2017) i connexió posterior amb versió immersiva a l’Ideal BCN amb Alice Ripley. Treball en anglès (paper de Henry), subtítols i experiència pionera que situa Barcelona al mapa. “Golfos de Roma”, Anna Sant Martín i Sondheim Doble versió (castellà/català) i química escènica amb Anna Sant Martín. Concert teatralitzat de “Sweeney Todd” al Palau: música simfònica i immersió dramàtica. “L’alegria que passa” i la comparació amb Hamilton Obertura amb “Poble gris” i aposta contemporània (textura musical, coreografia, dramatúrgia). Recepció calorosa i desig de reposició. “Mar i cel” (Ferran) i fenomen de públic Relectura del Ferran com a personatge bo i empàtic; èxit massiu i vivència catàrtica de l’“Himne dels pirates”. Somnis i referents Musicals que voldria fer a casa nostra: “Hadestown” i “Dear Evan Hansen”. Si la vida fos un musical: “Into the Woods” de Sondheim (lliçons vitals, “mai ningú està sol”). "Cada dia has de fer un exercici per dir: no t’acostumis a això; valora-ho" – Eloi Gómez Dones, flors i violes: “Te recuerdo Amanda” (Víctor Jara) Context i versions Cançó d’amor obrer amb múltiples capas de lectura (política, personal i social). Versions clau: Mercedes Sosa i Raimon (que la va adaptar abans fins i tot de l’assassinat de Jara). Amanda Jara: significat i memòria La cançó li evoca la seva àvia Amanda (mare de Víctor). No la sent “seva”, sinó de totes les dones que forgen vida amb els seus companys. Metàfores (fàbrica, sierra) i esperit de canvi: connexions amb lluites llatinoamericanes i la Revolució Cubana. Joan Jara (recentment traspassada) i la lluita per la justícia: condemnes 50 anys després del cop d’estat del 73, però sense un procés estatal reparador suficient. Tradició i etimologia El cant a lo humano i a lo divino: arrel folklòrica, vetlles, vida i comunitat. El nom Amanda ve del llatí (amandus): “adorable”, “digna de ser estimada”. "La vida es eterna en cinco minutos" – un vers que convida a viure amb consciència l’instant. Esports i cultura Futbol: derbi Barça–Espanyol diumenge; Girona amb baixes però recuperacions clau. Bàsquet femení: victòries i marcadors en temps real. MotoGP: cancellen València (DANA); focus a Malàisia el cap de setmana. Cultura: rècord de la plataforma 3CAT amb cobertura especial de la DANA. Idees clau Coordinació i prudència davant la DANA: logística del voluntariat i suport interterritorial. Vitalitat del musical català: del talent emergent (Eloi Gómez) a grans reposicions i formats immersius. Memòria i cançó social: “Te recuerdo Amanda” com a pont entre amor, drets humans i identitat col·lectiva.
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).