1895 episodis disponibles
Marta Malaret, vicepresidenta de l'Ateneu de Sant Just, explica els detalls de la programació de la Festa Major d'aquest any, amb activitats per a tots els públics i la participació de diferents seccions de l'Ateneu. Destaca l'obra de teatre "No entenc que els homes" i altres activitats com el recital de poesia i la ballada de Cerdanes
En aquesta edició de la Festa Major de l'Ateneu de Sant Just, que se celebra del 24 al 26 de maig, hi ha una programació variada que inclou concerts, activitats per a tota la família, un torneig d'escacs i una exposició de cultura popular. Es destacarà l'actuació de Xabela Vargas, la inauguració d'exposicions, i un debat sobre el Sant Just que volem. Les activitats són gratuïtes per a socis
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
La Teneu de Sant Just organitza un concert especial titulat "Clavé 150 Concert in Memoriam" per commemorar els 150 anys del naixement del Can Coral a Catalunya, els 200 anys del naixement de Josep Enselm Clavé i els 150 anys de la presó de la Generalitat. Per finançar aquest projecte, s'ha llançat una campanya de mercami amb diverses modalitats de participació. Interlocutor/a: Mariona Salas Vilanova Tags: Sant Just, Teneu de Sant Just, concert, finançament, mercami, Clavé 150, Josep Enselm Clavé, música, activitats, Casa d'Extremadura, Casal de Joves, CUP
En aquesta entrevista, es parla de l'actualitat de Sant Just d'Esvern, començant per les eleccions del Parlament de Catalunya i la valoració dels resultats del partit Junts per Catalunya a nivell local. També s'aborda el tema de la regulació lingüística a l'Ajuntament, les audiències públiques, el trasllat de serveis municipals i la situació de les escoles bressol públiques i de l'Institut Escola. Ramon Figueroa, portaveu de Junts per Catalunya, comparteix la seva opinió sobre aquests temes i exposa les propostes del seu partit
En aquest programa, es presenta un recull dels esdeveniments més rellevants de Sant Just d'Esvern, incloent la celebració del 40è aniversari de l'Associació Cultural Casa d'Extremadura, l'organització del Casal Fest pel Casal de Joves, les preinscripcions a les escoles bressol públiques, i les valoracions de les eleccions al Parlament de Catalunya. També es destaca les actuacions teatrals locals i un homenatge a Núria Feliu
Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Resum general Programa especial amb quatre blocs principals: Sant Isidre Llaurador: life de pagès, miracles i expansió de la devoció fins a Catalunya, amb focus en relíquies i tradicions locals. Centenari del pare Oriol Maria Diví i Coll: recorregut biogràfic i presentació del llibre commemoratiu amb la seva obra espiritual i artística. Basílica dels Sants Just i Pastor: història del temple i explicació del privilegi medieval del testament sacramental i altres juraments vinculats a l’altar de Sant Fèlix. 50 anys d’ordenació de Mn. Antoni Roca: crònica de la celebració i record de la seva etapa a Sant Just d’Esvern, amb la revitalització parroquial i el projecte de l’orgue parroquial. "...a què farien bé de demanar-li el do d'una miqueta més de pluja." Sant Isidre Llaurador: vida, devoció i tradicions Idees clau • Pagès i pare de família (s. XII), santificat en la senzillesa de la vida quotidiana. • Miracles populars: àngels llaurant mentre ell pregava i aigua que brolla de la roca. • Patró de Madrid i protector dels pagesos; gran devoció a la "Pradera de San Isidro" i arreu de Castella i Catalunya (especialment des del s. XVII). • A Catalunya: capelles, imatges i altars; a la parròquia local es conserva una relíquia de la carn del cos incorrupte (segons inventari històric). Destacats • La devoció a Sant Isidre va desplaçar progressivament la de Sant Galdric i els sants Abdó i Senen. • Tradicions associades: processons, danses i representacions populars. Centenari del pare Oriol Maria Diví i Coll i llibre biogràfic Perfil biogràfic • Monjo de Montserrat (professió, 1957), originari d’Esplugues del Llobregat i amb vincle especial amb Sant Just. • Ministeris i serveis: professor i subprefecte de l’escolania, secretari de l’abat, hostatger, tasques a la sacristia i a la biblioteca (col·lecció de gravats). • Estada a Tantur (Terra Santa) per a pregària i diàleg ecumènic; celebracions en francès i acompanyament de benedictines. • Traductor d’espiritualitat (especialment de Sant Silvà del Mont Athos) i excel·lent gravador (exlibris reconeguts internacionalment). El llibre commemoratiu • Autor: Pere Maragall Mira. Títol: "El pare Oriol Diví, monjo de Montserrat (1924–2013)". • Estructura en dues parts: - Part I (biogràfica quasi autobiogràfica): infantesa i adolescència, primera visita a Montserrat, estada a Roma, viatges i etapa a Tantur. - Part II: obra i trajectòria com a traductor, poeta, dibuixant, gravador, xilògraf i reconeixements. • Nota local: poques referències a la seva etapa a Sant Just, malgrat documentació conservada a la parròquia. Basílica dels Sants Just i Pastor i el privilegi del testament sacramental El temple • Església gòtica (s. XIV) al Barri Gòtic de Barcelona, sobre restes romàniques i un temple visigòtic (s. IV). • Declarada Basílica (Pius XII) i BCIN (2012). No va ser cremada durant la Guerra Civil, fet que en preservà l’interior. • Anècdota de 1936: el sacristà va cremar bancs i cadires a la plaça per fer creure que ja s’havia incendiat l’església i així la va salvar. • Ús cultural i social: rodatges (p. ex. "El perfum") i dinar de Nadal de la comunitat de Sant Egidi. L’altar de Sant Fèlix (capella lateral) • Retaule gòtic del s. XVI dedicat a la Santa Creu, pintat per Pere Núñez (1528–1530). • Privilegis històrics vinculats a aquest altar: - Batalla jurada: cavallers juraven no usar bruixeria abans d’un desafiament. - Jurament dels jueus: en plets mixtos, el jueu jurava solemnement dir la veritat. - Testament sacramental: el més conegut i vigent fins a 1991. Què era el testament sacramental? • Un barceloní lluny de la ciutat i en perill de mort podia manifestar les últimes voluntats davant de dos testimonis, sense notari. • Per tenir valor legal, els testimonis havien de jurar a l’altar de Sant Feliu abans de mig any de la mort del testador. • Origen confirmat i renovat per Pere II (1283); tradició atribuïda als temps de Carlemany. • Últim ús el 1989; abolit el 30/12/1991, tancant una tradició jurídica medieval. "El testament sacramental permetia testar sense notari, validant-se per jurament a l’altar de Sant Feliu." 50 anys d’ordenació de Mn. Antoni Roca i records de Sant Just La celebració (Sant Vicenç dels Horts) • Eucaristia solemne i molt concorreguda (amb pantalles a la capella del Santíssim). • Assistents: familiars, amics, sacerdots de l’arxiprestat, seminaristes, i Joan-Enric Vives (que hi aportà la nota simpàtica). • Festa popular: gegants i sopar amb projecció de diapositives. Perfil de Mn. Antoni Roca • Nascut a Corbera de Llobregat (1947), ordenat el Diumenge de Rams de 1974 a Sant Boi. • A Sant Just (1991–2000): revitalització parroquial i dinamització de la vida comunitària. • Iniciatives: catifa de flors del Corpus, rastolines de Nadal, caramelles, grup de escolans, i sobretot el projecte de l’orgue parroquial. • L’orgue: gran concert solidari al Liceu (“La festa del cant per l’orgue d’un poble”) i inauguració el 19/11/2005, presidida per Joan-Enric Vives i amb Josep Montilla. • Tracte proper: conversa amb la gent a la sortida de missa; figura molt estimada a la parròquia.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
En aquesta edició de Sant Just Notícies es parla de diferents esdeveniments a Sant Just desvern, com ara la presentació del llibre "Criar amb humor" de l'autora Alba Carreras, la segona sessió de l'Espai Dóna, la projecció del documental "Màmbar Pierret" i diverses xerrades i activitats programades per als propers dies
Un resident de Sant Just Desvern reflexiona sobre les opinions envers l'empresa Ventós, la necessitat de trobar solucions respectant els llocs de treball i la planificació d'inversions municipals com la instal·lació de pèrgoles al Parc del Canigó i altres àrees de la ciutat
Ràdio d'Esvern ofereix un programa matinal anomenat "La Rambla" on es tracta l'actualitat de Sant Just, incloent notícies, entrevistes, i seccions diverses. Sintonitzant al 98.1 FM, els oients poden escoltar informació sobre temes locals com l'educació, la salut, la cultura, i es fan crides a la participació ciutadana en esdeveniments i activitats
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Introducció Episodi centrat gairebé íntegrament en Paris, Texas (1984) de Wim Wenders: una pel·lícula sobre la pèrdua i el retrobament, la paternitat, la culpa i la possibilitat d’una redempció, amb els paisatges oberts del sud dels EUA i la guitarra de Ry Cooder com a fil conductor. "Que lejos estoy del suelo donde he nacido… inmensa nostalgia invade mi pensamiento" — Canción Mixteca Resum del programa • Presentació del tema i del trio d’interlocutors (Pep Armengol, Anastasi Rinos i Biel Riba). • Breu perfil de Wim Wenders: formació, interessos musicals i documentals (Pina, Buena Vista Social Club, Anselm). • Gènesi de l’episodi: per què s’escull Paris, Texas i no altres títols (Anselm, Pina, Relámpago sobre el agua). • On veure-la: Filmin (amb alguna incidència tècnica de sincronització comentada pels ponents). • Anàlisi de la història i del seu dispositiu de doble road movie: retorn al germà i al fill; recerca de la mare. • Lectura temàtica i simbòlica: la parcel·la de «Paris, Texas», el somni de la mare, el paradís perdut. • Música i so: leitmotiv de la guitarra de Ry Cooder i l’ús emocional de la “Canción Mixteca”. • Estil i posada en escena: ritme pausat amb plans llargs justificats, diagonals del desert vs. paral·leles del tren, televisions amb interferències, influència d’Hopper i diàleg Europa/USA. • Repartiment i direcció d’actors: Harry Dean Stanton, Nastassja Kinski, Dean Stockwell, Aurore Clément, Hunter Carson. • Muntatge i decisions d’edició: col·laboració amb Peter Przygodda, cadència de l’escena clau del peep show, seqüències eliminades per no desviar el focus. • Altres continguts: llibre de Pere Portabella (Impugnar la norma), necrològica de Roger Corman i avanç de l’estrena d’Isaki Lacuesta (Segundo premio). La pel·lícula: estructura i escenes clau Quatre parts que ordenen el viatge • 1) Travis apareix al desert; 2) el germà el recull i el porta a Los Angeles; 3) viatge amb el fill a Houston per trobar la mare; 4) dues trobades al peep show (confessió i reconeixement). • L’últim bloc és molt intens i emotiu: dues escenes mirall separades per un vidre, amb una cadència de muntatge que sosté la tensió i la revelació. Escenes destacades • El Super 8 familiar: memòria d’una felicitat domèstica que ofega Travis; detonant de la seva decisió de buscar la mare. • El peep show en dues tandes: primer contacte enigmàtic i segon encontre-confessió, amb el reconeixement pel nom i la llum posada a la cara. • El tren i el seu so abrupte com a tall-realitat: reforça l’idea de desvetllament interior del protagonista. Música i so • La guitarra de Ry Cooder actua com a leitmotiv: varia en intensitat segons el to emocional i guia la recepció sense imposar-se. • “Canción Mixteca” s’utilitza en moments de gran tristesa i nostàlgia, reforçant el tema del «paradís perdut». • Ús expressiu del silenci i de sons mecànics (el tren) com a contrapunt emocional. Imatge i estil • Fotografia de Robby Müller: paleta de verds, vermells i blaus, composicions que evoquen Edward Hopper, motels, carreteres i llums artificials. • Signatura d’autor de Wenders: claror narrativa sense caure en hermetismes; plans llargs sostinguts pel contingut. • Detalls d’època com televisors amb interferències funcionen com a subtext i textura ambiental. • Diàleg entre tradició europea (ressons de Godard/Truffaut) i espai americà: una fusió natural, no exhibicionista. Repartiment i direcció d’actors • Harry Dean Stanton compon un Travis mut, ferit i en transformació; Nastassja Kinski brilla en les escenes del peep show. • Hunter Carson aporta espontaneïtat i veritat (escena del Big Bang; joc de walkie-talkies a la pickup). • Direcció d’actors molt afinada: contenció i precisió en la gestió dels silencis i els subtexts. Muntatge i decisions d’edició • Muntatge de Peter Przygodda: cadència mesurada, especialment a l’últim bloc amb el mirall/vidre; la tensió neix de quan i a qui mirem. • Escenes rodades però descartades: subtrames que allargaven sense sumar (amistat del nen, desplaçament dels tiets, aparició del xulo i harmònica), prova d’una esporgada intel·ligent al muntatge. Temes i símbols • La parcel·la de «Paris, Texas»: record familiar, broma del pare, somni de la mare — símbol d’origen i d’una casa que no va existir. • Paternitat i responsabilitat: el vincle amb el fill es reconstrueix des de la cura i la presència. • Culpa i redempció: el relat es tanca obrint camins més que resolent-los del tot. • El títol juga amb la idea d’un lloc-imatge projectat (el «París» texà) on s’hi dipositen desitjos i memòries. Altres continguts del programa Llibre • Presentació de “Impugnar la norma. Pere Portavella” (memòries a cura d’Esteve Riambau): 600 pàgines, estructura no lineal entre art, cinema i política. In memoriam • Roger Corman (director i productor immens): plataforma d’aprenentatge de cineastes clau (Coppola, Scorsese, Bogdanovich, Demme, Cameron…), actors (Vincent Price, Nicholson, De Niro…). Anècdota de rodatge a l’òrbita de Bigas Luna i efectes especials. Avanç • Estrena de Segundo premio d’Isaki Lacuesta i previsió d’entrevista; record d’“Un año, una noche” (recreació del Bataclan). On veure Paris, Texas • Disponible a Filmin (els ponents recomanen recuperar-la; adverteixen possibles desajustos puntuals de so/imatge del reproductor). Punts clau • Doble road movie amb redempció íntima. • Música i imatge treballen com a teixit emocional. • Últim acte al peep show: nucli dramàtic i estilístic. • Muntatge que sap retallar per guanyar focus. • Fusió Europa/USA sense estridències, amb segell d’autor clar.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.