Tots els episodis · 2024

1895 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1033-1056 de 1895
  • Cara B del 22/5/2024 - episode art
    Cara B
    59'

    Cara B del 22/5/2024

    Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

  • Veus Parròquia del 22/5/2024 — Imma Periques a Paraula Viscuda: Nocturn Aranès, resiliència femenina, Vall d’Aran, art i espiritualitat - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 22/5/2024 — Imma Periques a Paraula Viscuda: Nocturn Aranès, resiliència femenina, Vall d’Aran, art i espiritualitat

    Panorama general Conversa íntima i profunda amb Imma Periques a l’espai «Paraula Viscuda» sobre el seu itinerari vital i creatiu: emprenedoria social, art i escriptura, la Vall d’Aran com a escenari i inspiració, i els grans temes de resiliència femenina i esperança que travessen la seva novel·la «Nocturn Aranès» (ja en 3a edició). Punts clau • Nocturn Aranès relata la vida d’una dona d’alta muntanya, maltractada, que, després de la mort del marit, transforma la seva vida ajudant a refugiats jueus a creuar la frontera durant el nazisme; una història de resiliència en diàleg amb una altra dona jueva. • Periques combina pintura i escriptura: la natura, els colors i les formes nodreixen la seva prosa fina i detallista. Va formar-se a Elisava i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. • Trajecte de compromís social: fundació dedicada a persones vulnerables, vincles amb FIDEM (premi d’Emprenedoria Social) i Sant Just Solidari. Es defineix com a cristiana i humanista: la pregària com a aliment i el fer com a eix. • Connexió amb l’Evangeli de la festa de l’Esperit Sant (Mt 28): el programa tanca vinculant l’impuls interior i l’esperança amb la missió i l’acompanyament. Perfil i trajectòria Arrels i formació • Nascuda a Barcelona (1944), vinculada a Sant Just Desvern des de 1972. • Elisava li obre el món modern (art, literatura del segle XX) més enllà de la formació escolar prèvia. Emprenedoria i compromís • Col·laboració amb Mercè Pàniker i xarxes de dones empresàries (Catalunya, Europa, Índia, Xina). • Premi d’Emprenedoria Social (FIDEM), impulsant una fundació que atén persones amb necessitats especials. «Nocturn Aranès»: temes i estil Arguments i eixos • Dona d’alta muntanya, vida dura i maltractament; després del dol, tria ajudar a perseguits pel nazisme a travessar els Pirineus. • Dues protagonistes (la muntanyenca i una dona jueva) posen en diàleg patiments i esperances noves. • Reflexió sobre la felicitat: flaixos i moments, més que un estat permanent. Escriptura i veu pròpia • Formada a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès: treball de personatges, estructura, metàfores i correccions setmanals. • Prosa sensorial i pictòrica, plena de detalls de la vida quotidiana i del paisatge. "La sopera fumejava i desprèn un olor deliciosa... estovalles i plats blancs... col·locats amb tanta cura..." Art, natura i Vall d’Aran • La Vall d’Aran és un paisatge viscut (casa des de fa dècades), en totes les estacions: neu, verds rabiosos, floretes que esquitxen els prats. • Mirar la natura i escriure-la la fixa i l’aprofundeix: de la pura visió a la paraula que ordena i dona sentit. • Pintura i literatura com a diàleg: exposició «Natura» a l’Ateneu i escriptura en paral·lel. Dones, guerra i agència • Context de 1936 i posteriors: homes allistats, dones sostenint la vida rural. • Crítica i inversió de rols tradicionals: autoritat masculina en declivi; força i lideratge discret de les dones. "Manem molt les dones encara que no ho sembli." Fe i comunitat • Participació a Veus de la Parròquia, lectures litúrgiques, Sant Just Solidari i la pròpia fundació. • Identitat cristiana i humanista: la pregària alimenta; l’important és el que fas pels altres. Evangeli i tancament • Lectura de Mt 28,16-20 (festa de l’Esperit Sant): missió, acompanyament i autoritat per servir. • Vincle amb la resiliència: l’Esperit com a força interior per transformar vides. "Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món." Missatge final d’Imma "Quan es tanca una porta, se n’obren un parell més." • Crida a l’esperança i a reconèixer les portes que s’obren, grans o petites, al llarg del camí.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 22/5/2024 — Terrasses musicals anima l'estiu a Sant Just d'Esvern amb concerts en directe - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    26'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 22/5/2024 — Terrasses musicals anima l'estiu a Sant Just d'Esvern amb concerts en directe

    L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern organitza el projecte Terrasses musicals, que proposa concerts en directe en diverses terrasses de bars i restaurants durant els mesos de juny i juliol per enriquir l'oferta cultural i impulsar l'economia local. Les actuacions tindran lloc en diferents moments del dia en diverses zones del municipi

  • #233 - Entrevistes de La Rambla del 22/5/2024 — El musical Els Miserables prepara el seu estrena a l'Ateneu de Sant Just - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    21'

    #233 - Entrevistes de La Rambla del 22/5/2024 — El musical Els Miserables prepara el seu estrena a l'Ateneu de Sant Just

    Clàudia Fernández, directora del musical Els Miserables, i Lluís Roda, actor, parlen sobre el projecte i els assajos d'aquest musical que s'estrenarà a l'Ateneu de Sant Just. Expliquen la seva adaptació de l'obra original de Victor Hugo i com han treballat en la direcció musical i els assajos dels actors. També presenten els personatges principals de l'obra

  • Just Blues del 21/5/2024 - episode art
    Just Blues
    55'

    Just Blues del 21/5/2024

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 21/5/2024 — Robert Bresson, el cinematògraf i l’elipsi: “Moixet”, l’epifania i la trajectòria de Manel Montaner - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 21/5/2024 — Robert Bresson, el cinematògraf i l’elipsi: “Moixet”, l’epifania i la trajectòria de Manel Montaner

    Idea central del capítol Un episodi dedicat a la mirada de Robert Bresson i a distingir entre cinema com a espectacle i l’art del cinematògraf. Amb Manel Montaner com a convidat, el programa explora la elipsi, el paper de l’espectador activador, i el muntatge com a escriptura, tot connectant-ho amb “Moixet” (1967) i amb la pròpia trajectòria del convidat. Marc teòric: del cinema al cinematògraf Eixos clau (a partir de la lectura de l’article de Manel Montaner, 2010) • Antagonisme teatre-cinema: el teatre és relació d’éssers vius (actor–espectador, de dins cap a fora); el cinematògraf exigeix la relació inversa (espectador–pantalla, de fora cap endins), perquè a la pantalla no hi ha res viu, sinó imatges en moviment. • Moviment intern vs extern: el moviment extern ha d’esdevenir moviment interior a l’espectador; si es queda en l’extern, és espectacle (teatral, extrovertit). • Imatges-neutres i muntatge: cal enregistrar imatges i sons lliures d’empremtes dramàtiques (com paraules) i donar-los vida pel muntatge (ordre i durada) per crear ritme i significació nova. • L’elipsi com a essència: allò que no es mostra però que hi és; el nucli del cinematògraf. L’elipsi trasllada l’esdeveniment de l’exterior a l’interior de l’espectador. • El paper de l’espectador: ja no és espectador passiu, sinó activador: llegeix, completa, imagina i fa néixer el moviment intern. • Models vs actors: no és l’actor qui dona vida al film; és el film muntat qui dona vida als models i a les imatges. “El cinematògraf és expressar el màxim amb el mínim.” “L’elipsi és el desvetllador del somni.” “La meva feina és pelar els fils perquè passi el corrent.” — Robert Bresson El viatge personal de Manel Montaner Epifania bressoniana i anys de formació • Epifania amb un llibre (René Briot sobre Bresson): descobreix la idea que “el que mana és l’interior” i el moviment veritable és el que s’origina dins del personatge i, per extensió, dins l’espectador. • Context de franquisme: durant anys no pot veure Bresson en sales; el coneix a través de lectures, subratllats i estudis. • La trobada amb Bresson a París (finals 50): el contacta per telèfon (la “veu” com a criteri bressonià); conversen més d’una hora. Un impuls decisiu per continuar i fer cinema. Cinema propi: entre encàrrec i obra personal • “Medio Tiempo” (1964): curt de 10’ en un col·legi buit, sense presència humana en quadre; aposta per la elipsi i el moviment interior. • Equilibri entre documentals industrials (Gas Natural, etc.) i peces culturals (“Empúries”, “Vers l’estabilitat”). • “Full Blanc” (1970–1977): migmetratge de ficció llargament gestat; i preservació de l’obra a la Filmoteca (amb plans per digitalitzar el fons en vídeo). “Especial 84”: escriptura audiovisual radical Metodologia i intencions • Punt de partida: 1984 d’Orwell. Rellegeix, reordena i grava fragments del text (veu pròpia) com a “guió sonor” base. • Col·leix text–imatge: il·lustra la veu amb arxiu i imatges pròpies, buscant que el muntatge creï el moviment intern. • Microedició de la veu: elimina pauses i respiracions sense perdre síl·labes per accelerar el flux de pensament. • Exigència extrema: “3.000 hores” de treball total. Objectiu: substituïr l’espectacle-drogui per l’elipsi que desperta. Robert Bresson: mapa i llegat Filmografia i projectes • Repàs a 13 llargmetratges (1943–1983), amb “Moixet” (1967) com a darrera en blanc i negre i fita del període. • Projectes no realitzats: “La Genèse” (xoc amb Dino De Laurentiis per la decisió de “mostrar només petjades” animals), i anècdotes a “Lancelot du Lac” (la idea de Richard Burton sempre amb casc). “Moixet” (1967): llenguatge net, elipsi i una escena clau Pistes d’anàlisi • Transgressió de fons, llenguatge net de forma: muntatge i punt de vista meticulosos. • Escena de la perdiu atrapada: alternança del punt de vista (guardabosc, caçador, trampa). Muntatge agitat que acompassa l’agitació de l’ocell. • Possible pla molt breu del llaç “net” inserit dins l’agitació (una mena d’anteposició temporal o record visual) que reforça l’idea d’anticipació i el caràcter conceptual del muntatge bressonià. • La trampa com a metàfora de “Moixet”: violència, destí i mecanismes socials que es tanquen sobre l’individu, suggerits més que mostrats — en plena elipsi bressoniana. Conclusions • El capítol articula una tesi clara: el cinematògraf bressonià es fonamenta en la elipsi, el muntatge i un espectador activador. • Manel Montaner encarna aquesta mirada en la seva obra i procés, des de “Medio Tiempo” fins a “Especial 84”, i aporta testimoni directe del mestre. • “Moixet” apareix com a cas d’estudi on la forma austera i la elipsi aconsegueixen la màxima intensitat amb el mínim de mitjans.

  • #232 - Entrevistes de La Rambla del 21/5/2024 — Enric Salvador (PP) valora l'actualitat de Sant Just - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    22'

    #232 - Entrevistes de La Rambla del 21/5/2024 — Enric Salvador (PP) valora l'actualitat de Sant Just

    L'entrevista amb el portaveu del PP de Sant Just Desvern, Enric Salvador, explora els resultats electorals positius del partit i el seu nou paper al Parlament i al municipi. Es discuteixen temes claus de l'actualitat de Sant Just Desvern, com l'aprovació d'una moció per a ajuts al lloguer, treballada conjuntament amb el PSC per mitigar la tensió habitacional. Salvador també aborda el projecte del pavelló de Mas Lluí, on destaca la necessitat de transparència econòmica i el respecte a l'entorn, així com la controvèrsia urbanística a la zona de La Bonaigua, qualificant el projecte d'imparable per raons legals i financeres. Finalment, es valora positivament el desplegament tecnològic de la recollida de residus, tot criticant la implementació d'una nova taxa municipal en un context de pressió fiscal a l'alça.

  • La Rambla del 21/5/2024 — Presentació del nou poemari d'Elga Simón i record del naixement de l'Associació de Gent Gran de Sant Just - episode art
    La Rambla
    2h 52min

    La Rambla del 21/5/2024 — Presentació del nou poemari d'Elga Simón i record del naixement de l'Associació de Gent Gran de Sant Just

    El programa inclou una conversa amb Elga Simón, poeta de Sant Just, sobre el seu nou poemari "Els llocs demà", que es presenta el dijous al Casal Popular. A més, membres de l'Associació de Gent Gran comparteixen els inicis de l'entitat, les seves activitats al llarg dels anys i la seva importància per a la comunitat, destacant les experiències viscudes i el moment d'introduir noves generacions per continuar l'activitat social

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/5/2024 — De l’Avenç al CCCB i el debat Hermitage: conversa amb Ferran Mascarell; i “Molt més que teatre” amb Clara Segura — biblioteques, cultura pública-privada, mètode actoral, musicals i Paral·lel - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/5/2024 — De l’Avenç al CCCB i el debat Hermitage: conversa amb Ferran Mascarell; i “Molt més que teatre” amb Clara Segura — biblioteques, cultura pública-privada, mètode actoral, musicals i Paral·lel

    Panorama de l’episodi • Emissió 117 (antepenúltima) del programa “Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats”. Dues converses amb figures de Sant Just vinculades a la cultura: Ferran Mascarell (gestor públic, historiador i exconseller de Cultura) i Clara Segura (actriu i directora). • Fil conductor: la cultura com a desenvolupament i valor col·lectiu, des de la gestió pública i l’escena. Entrevista 1 — Ferran Mascarell: cultura, ciutat i polítiques públiques De l’Avenç a l’activisme cultural (1970s–1980s) • Orígens com a editor: recuperació de la revista l’Avenç i entrevista maratoniana a Josep Tarradellas a Saint-Martin-le-Beau (1976). • Finançament inicial precari i suport privat (Pere Duran i Farrell). Primer xoc amb l’administració: “no ets dels nostres” → crea l’APPEC per negociar subvencions amb la Generalitat. • Revista Saber: intent de síntesi arts-ciència-pensament. Finançament pignorat amb 20 obres d’art que acaben retenint a la caixa; liçó sobre riscos i dependències financeres. Projectes clau a Barcelona • CCCB (1985): concepció inspirada en el Pompidou i el Barbican; de “Casa de la Caritat” a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. • Museus i grans equipaments: MNAC (remodelació amb Gae Aulenti), MACBA (amb Richard Meier). • Ecosistema creatiu: impuls i facilitació a festivals Sónar i Primavera Sound des del sector públic, defensant el rol enabler de l’administració. • Pla de Biblioteques (1995–2015): de 11 a 52 biblioteques i de ~700.000 a 16 milions de visites/any. Biblioteques com a nodes cívics i culturals de barri. Governança cultural i debat públic-privat • Avaluació d’alcaldes: reconeixement a Serra, Maragall i Trias per la seva implicació cultural. Crítica a la falta de continuïtat i a rotacions constants en cultura. • Cas Hermitage Barcelona: rebutja l’“ideologisme” que descarta la iniciativa privada per principi. Defensa la convivència entre cultura pública (p.ex. Festival de Poesia) i privada (p.ex. Sónar), amb l’Ajuntament facilitant però sense regalar recursos. Estat, centralisme i capitalitat cultural • Experiències a Madrid (delegat de la Generalitat): percepció d’un projecte d’Estat centrípeta que concentra Thyssen, ARCO, audiovisual i infraestructures. • Exemples: AVE prioritzat cap al sud, corredor mediterrani posposat, concentració de cinema/TV a Madrid. Diagnòstic: un estat que no ha estat “just, representatiu ni emprenedor” amb Catalunya. “Jo no vull la independència per nacionalisme, sinó perquè vull un estat que funcioni.” Entrevista 2 — Clara Segura: ofici, vida i escenari Ofici i mètode • El teatre va “directe al fetge i al cor”. Rebutja el mètode rígid: treballa amb una recopilació viva d’eines apreses de mestres i companys (escolta, timing, pausa, respiració, ritme de sala). • Referències: Flotats (tècnica irrepetible) i Stanislavski. La primera emoció en llegir una obra és el “tresor” que guia la interpretació. • Expressivitat: gran capacitat per transitar risa-plor i contagiar l’emoció; defensa l’empatia com a motor de l’experiència teatral. Vida, conciliació i educació digital • Gestió del temps: disciplina matinera; reconeix un pic d’estrès postpandèmia i aprèn a dir que no. • Suport i planificació amb Bet Orfila (Perla 29). • Adolescència i pantalles: mirada crítica a la hiperconnectivitat; reivindica el contacte humà i la conversa cara a cara. Trajectòria i referents • D’Història de l’Art a l’Institut del Teatre: aposta per l’escena amb el nou pla del 1992. • Primer gran èxit: L’Assemblea de les dones (TNC, 1998). • Complicitats: Àngel Llàcer, Perla 29 (Oriol Broggi). • Fascinació per Fellini (muntatge “28 i mig”) i amor per Londres i el musical; diagnosi exigent sobre el prestigi del musical a casa nostra i memòria del Paral·lel. Música, arrels i valors • La música com a eina de preparació emocional (el seu “bafle” al camerino). Vincle amb Florent (productor, Blind Records). • Arrels a Sant Just (Ateneu, infantesa al poble). • Valors: honestedat, noblesa i legalitat; celebració de la força vital de la seva àvia Catalina. • Reivindica el ridícul com a via d’autenticitat (clown) i la necessitat de jugar perillosament a escena cada nit. “La primera emoció que t’atrapa en llegir una obra és el tresor que et guia després.” Idees clau • Cultura com a infraestructura de ciutat: biblioteques, museus i centres com el CCCB articulen territori i ciutadania. • Públic-privat complementari: l’administració ha de facilitar i garantir l’interès general, no substituir la iniciativa privada. • Continuïtat i visió: la política cultural necessita projectes estables, no canvis d’orientació cada any i mig. • Ofici actoral viu: més enllà de mètodes, l’empatia, el ritme i l’oïda amb el públic fan la diferència. • Tecnologia amb criteri: preservar el tracte humà i l’educació emocional en l’era digital. Cites destacades “La cultura és una: artística, científica, social i política.” — F. Mascarell “Si la cultura ens fa menys manipulables, per què no li donem el valor que té?” — C. Segura “No hi ha mètode únic: hi ha eines, escolta i la primera emoció que et guia.” — C. Segura Moments musicals • Sintonies amb “What a Wonderful World” i referència a Gilberto Gil com a intèrpret de la sintonia del dia.