Tots els episodis · 2024

1895 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1297-1320 de 1895
  • l'Audició del 8/4/2024 - episode art
    l'Audició
    59'

    l'Audició del 8/4/2024

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 8/4/2024 — Sant Just Notícies: Dia Mundial de l'Activitat Física, Espais Familiars i Eficiència Energètica - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    26'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 8/4/2024 — Sant Just Notícies: Dia Mundial de l'Activitat Física, Espais Familiars i Eficiència Energètica

    Els Sant Just Notícies d'avui destaquen la celebració del Dia Mundial de l'Activitat Física a Sant Just Desvern, la presentació dels espais familiars per a infants, la disminució del consum elèctric a l'àrea metropolitana de Barcelona i la resposta de Barcelona Energia amb una rebaixa del 30% en la tarifa i l'enfocament en l'eficiència energètica

  • La Rambla del 8/4/2024 — Sorteig de 4 entrades per al Cirque Smile a Sant Just - episode art
    La Rambla
    2h 55min

    La Rambla del 8/4/2024 — Sorteig de 4 entrades per al Cirque Smile a Sant Just

    A dos quarts d'onze del matí, Ràdio d'Esvern organitza el sorteig de quatre entrades per visitar el Cirque Smile, que estarà a Sant Just fins al 21 d'abril. Els participants van enviar correus electrònics per participar, i el sorteig serà retransmès en directe per Instagram Live i per la ràdio. Després, l'emissora oferirà una previsió del temps i una entrevista amb la narradora oral Rosa Pinyol

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 5/4/2024 — Urgell, la febre de l’aigua: Vicenç Villatoro entre escriptura i història — Canal d’Urgell, Sapere Aude, Sant Vicent Ferrer, Ramsès II i la nissaga Girona - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 5/4/2024 — Urgell, la febre de l’aigua: Vicenç Villatoro entre escriptura i història — Canal d’Urgell, Sapere Aude, Sant Vicent Ferrer, Ramsès II i la nissaga Girona

    Visió general "Viuré escrivint i escriuré vivint" — Vicenç Villatoro Podcast extens amb tres eixos principals que es van entrellaçant: 1) la literatura i la mirada al passat des del present a partir de la nova novel·la de Vicenç Villatoro, 2) història i memòria (Sant Vicent Ferrer, Sapere Aude d’Horaci, Ramsès II i la batalla de Qadesh) i 3) territori i economia (Canal d’Urgell i la nissaga Girona). El programa inclou dues pauses musicals i tanca amb efemèrides i onomàstica. 1) Escriptura, presentació i marc L’escriptura com a fita humana (overture) • De Sumer i Egipte al valor de l’escriptura com a pont entre generacions i pas de la prehistòria a la història. Presentació de Vicenç Villatoro i el seu lema vital • "Viuré escrivint…" i el periodisme com a "accelerador de la vida". • Invocació d’Horaci: Sapere Aude (Atreveix-te a saber). Sant Vicent Ferrer, llengua i història • Perfil del sant, paper en el Cisma d’Occident i el Compromís de Casp. • Predicació en català/valencià i percepció de “miracle” de la comprensió. 2) Novel·la "Urgell, la febre de l’aigua" (Ed. Proa) De què parla realment la novel·la • Epopeia del segle XIX: construcció del Canal d’Urgell (capital català, ús de presidiaris, gran cost humà i tècnic). • Metàfora central: esperança → decepció → relectura amb el temps. - Primera lectura: fracàs immediat i resultats per sota de les expectatives. - Lectura a llarg termini: un segle després, transformació verda i fèrtil de la plana. - Idea clau: la història no té direcció lineal; els judicis són provisionals. Text i context: història “contemporània” • S’escriu des del present: la literatura històrica reflecteix el temps de qui escriu. • Exemples: Arthur Miller i "Les bruixes de Salem" (història del XVII per parlar del macarthisme, però útil per a qualsevol "cacera de bruixes"). Segle XIX vs segle XXI • XIX: optimisme il·lustrat (ciència, tècnica, raó) que impulsa obres (canals, trens, ponts). • XX: decepció històrica (Auschwitz, Hiroshima) i revisió crítica d’aquell optimisme. • XXI: freno de mà posat — sostenibilitat, canvi climàtic, avaluació d’impactes. - Qüestió provocadora: “Avui es faria un Canal d’Urgell?” Tècnicament sí, socialment molt més difícil. Per què aquest tema? L’ull del novel·lista • Iconografia poderosa (western del XIX: barraques, casernes, presó, prostíbuls, carros…). • Tema de fons: la història fa meandres — ni progrés assegurat ni decadència inevitable. • Procés creatiu: documentació exhaustiva (topònims visitats), però el subratllat és emocional (esperança i decepció), no només tècnic o jurídic. El Canal d’Urgell: dades i impacte • Infraestructura de reg que porta aigua del Segre a una àrea d’unes 70.000 ha (Urgell, Pla d’Urgell, Noguera, Segrià, Garrigues) i a uns 77.000 habitants. • Traçat: captació a Ponts, 144 km fins a Montoliu (Lleida). Mapes satel·litals: frontera visible entre el verd regat i el sec. • Diferències vs Canal de Castella: el d’Urgell “perdura” perquè és perpendicular al ferrocarril (complementari), mentre que el de Castella (navegació) xoca amb la competència del tren. • Errors inicials (acabats, distribució de l’aigua) per córrer amb la concessió; tot i així, canvi de vida (safareigs, aigua més a prop, transformació agrícola i ramadera). Governança i aigua com a recurs crític • De concessió privada a Comunitat General de Regants (sede: Casa Canal, Mollerussa) amb 21 col·lectivitats (zones alta/mitjana/baixa) i ordenances pròpies. • Sequera i canvi climàtic com a repte estructural: caldran noves formes de gestió; l’aigua deixa de ser percebuda com a “il·limitada”. • Tensió clàssica: qui subministra vs qui paga/rep. Tancament del bloc • Reivindicació de la mirada literària: no és tractat tècnic; és la narració de conflictes humans, esperança i decepció. • Recomanació de lectura per Sant Jordi: 608 pàgines, “no us avorrireu”. 3) Sapere Aude, música i història Horaci i el Sapere Aude • Breu perfil d’Horaci (Quintus Horacius Flaccus), Sapere Aude i mecenatge de Mecenes. Pausa musical • "What a Wonderful World" (arranjament amb l’Orquestra Filharmònica de Malàisia) i Byron Stripling. • "A galopar" (Paco Ibáñez) sobre poema de Rafael Alberti; homenatge a la cançó de lluita. Ramsès II, els hitites i Qadesh • "Ramsès II l’Excessiu": longevitat, poder, monumentalitat i Batalla de Qadesh (amb carros hitites) — relat oficial de “victòria” vs lectures modernes que la matisen. • Pau perpètua Egipte–Hitites i matrimoni amb princesa hitita. • Digressió cultural: Freud, Moisès i la religió monoteista — hipòtesi del monoteisme d’Akenaton com a ferment del judaisme a través de Moisès. 4) Barcelona, jardins i nissaga Girona Vila Amèlia i Vila Cecília • Origen dels jardins barcelonins (Quinta Amèlia / Vila Cecília), compra municipal (1969), enjardinament i centre cívic. • Històries de Cecília Gómez i Amèlia de Vilanova i Nadal: memòria familiar, patrimoni i transformació urbana. La família Girona: indústria, banca i país • De Tàrrega a Barcelona: Ignasi Girona com a patriarca; fills Manuel, Jaume, Casimir… • Participació massiva (més de 70 empreses) en banca (Banc de Barcelona, Hispano-Colonial), Altos Hornos, metal·lúrgia (Forges de Can Girona), ferrocarrils (Barcelona–Granollers; Saragossa–Barcelona), Castell del Remei (vi, brandi), mineria i ciment (Granja d’Escarp), i sobretot el Canal d’Urgell. • Dades de pes: primer grup inversor de Catalunya del XIX, fortunes i filantropia (ex. façana de la Catedral de Barcelona). • Nota contextual: discussió sobre capital d’esclavisme i industrialització — el relat aquí subratlla que els Girona no hi participaren. 5) Efemèrides i cloenda Tal dia com avui (5 d’abril) • Barretines (1688), fundació de la Caixa de Pensions (1904), setge de Sarajevo (1992–1996)… • Naixements: Lluís Foix, Herbert von Karajan, Bette Davis, Gregory Peck, Albert R. Broccoli, Agnetha Fältskog, Akira Toriyama. • Defuncions: Sant Vicent Ferrer, Georges Danton, Douglas MacArthur, Charlton Heston. Tancament • Recordatori de la Creu de Sant Jordi i el seu sentit cívic. • Invitació final a llegir "Urgell, la febre de l’aigua" per Sant Jordi. Idees clau (en síntesi) • Literatura històrica contemporània: el passat s’escriu amb ulleres del present. • Canal d’Urgell: una història d’utopia tècnica, costos humans i relectures amb el temps; avui, el repte és l’aigua en context de canvi climàtic. • La història no és lineal: alterna esperances i decepcions; cal evitar determinismes. • Nissaga Girona: motor empresarial i d’infraestructures que connecta amb el canal i la industrialització del país. • Sapere Aude: fil conductor intel·lectual del programa — atrevir-se a saber, a preguntar i a recontextualitzar.

  • La Rambla del 5/4/2024 — Actualitat de Sant Just: Plens, Habitatges i Drets Humans - episode art
    La Rambla
    2h 51min

    La Rambla del 5/4/2024 — Actualitat de Sant Just: Plens, Habitatges i Drets Humans

    En aquesta edició, es fan palès els temes més rellevants de l'actualitat de Sant Just d'Esvern. Es destaca la modificació d'ordenances fiscals, la denominació d'equipaments municipals en honor a dues dones importants, les millores en el transport públic, la consulta sobre la pertinença al Lluçanès, el nou complex per a la gent gran i la primavera literària amb activitats culturals

  • Disco Rayado del 4/4/2024 — De Cher a Bad Gyal: empoderament musical, vocació i autenticitat (Conchita Wurst, La India, Britney i Rilke) - episode art
    Disco Rayado
    58'

    Disco Rayado del 4/4/2024 — De Cher a Bad Gyal: empoderament musical, vocació i autenticitat (Conchita Wurst, La India, Britney i Rilke)

    Resum general Episodi coral i emocional de Disco Rayado amb Raquel (host), Alejandro Zúñiga (Ale) i David Fernández Cejas. A partir de cançons icòniques s’aborden tres eixos principals: • Empoderament a través de la música (Cher, Conchita Wurst, La India, Bad Gyal): com certa música et fa “renaixer de les cendres”. • La música com a ofici i camí vital: la duresa, la inestabilitat i la coherència artística oposada a la fama. • Autenticitat i vocació: referències a Rilke i a l’autoaprovació com a brúixola creativa. "La música és la llengua de les emocions." Moments destacats per temes 1) Cher – Strong Enough: renaixement i força • La cançó s’utilitza per obrir i parlar de resiliència després d’una ruptura; també del seu impacte musical i l’ús d’autotune en l’era 90. • Lectura personal: subidón emocional i sensació de “ser prou fort/a”. • Lectura musical: pas de tempo més baix a més alt, cordes que eleven; energia d’himne. • Idea clau: esdevé un himne d’empoderament extrapolable a qualsevol repte vital. "Was she worth it?" — elegant "zasca" a l’infidelitat (lectura de lletra i ironia elegant de Cher). 2) Música i inconscient: teràpia, cos i records • Testimoni d’Ale: de petit tartamudejava i cantant no; el cant com a cura i confiança. • Mirada psicològica (David): tradició xamànica — primer preguntar «quan vas cantar i ballar per darrera vegada?». • Quan cantes o balles i t’hi entregues, no pots pensar: la música et treu del pensament intrusiu. • Diferència entre so i soroll; la música pot ser bàlsam o reactivar records difícils. • Autogestió: triar música que resoni bé amb el teu estat i no t’encalli en bucles. 3) Conchita Wurst – Rise Like a Phoenix: catarsi i escenari • Cançó-victòria (Eurovisió 2014) i catarsi escènica: Ale diu que quan la canta se sent invencible. • Treball vocal exigent, necessitat de cura de la veu i gestió de l’estat emocional abans del show. • Missatge: renaixement i sortida de relacions tòxiques; aplicable a altres àmbits de vida. 4) L’ofici de la música: duresa, vocació i coherència • La carrera musical és dura: inestabilitat, necessitat de suport psicològic; però també és espiritual i bellíssima. • Experiència d’Ale treballant en un cafè per provar l’horari 9-5: ràpid ascens a encarregat… i retorn a la música; va confirmar la seva vocació. • Desmuntar mites: música ≠ fama; música també és dinner shows, bars petits, casaments, classes. • Coherència artística: no fer un gènere només per abast si no et representa. "No confonguem música amb fama." 5) Rilke: autenticitat i veu pròpia • Referència a Rainer Maria Rilke (Cartes a un jove poeta): buscar l’aprovació interna i crear des de la necessitat. • Prova de vocació: preguntar-se amb calma si moriries si no poguessis escriure/cantar. • L’autenticitat s’estén a totes les professions: reconèixer el propi do i fer-se’n càrrec. "Deixa de demanar crítiques fora; endinsa’t en tu i escolta d’on neix l’obra." 6) La India, Britney i la sensualitat en la ‘performance’ • La India: connexió amb el nen interior d’Ale, llàgrimes i redescobriment; salsa com a empoderament. • Britney Spears (per Raquel): referent de sensualitat i identitat escènica; la dansa i el performance sense sensualitat perden sentit per a ella; relectures adultes de lletres de la infantesa. 7) Bad Gyal – Fiebre: producció, interpretació i vulnerabilitat • Versió piano de "Fiebre"; producció original d’Alizzz; lectura de lletra com a història (coneixença → atracció → reciprocitat). • Defensa de no denigrar gèneres: el valor és en l’obra i la veritat de qui interpreta. • Clau interpretativa: no és cantar, és contar; passar de l’entonació mecànica a narrar amb veritat. • Aprenentatge pedagògic: buscar excel·lència, no perfecció — adaptar-se al propi estat i donar el millor en cada condició. "No és la recerca de la perfecció, sinó de l’excel·lència." 8) Tancament amb Bad Gyal – Otra vez más • Presentació del tema (prod. Sky Rompiendo) i comiat. • Idea final: episodi complet, enriquidor i emocional, mostrant com la música articula i transforma l’afecte. Idees clau (en síntesi) • Empoderament musical: de Cher a Conchita, La India i Bad Gyal, cançons com a gasolina emocional. • Música-teràpia: cantar/ballar com a via per sortir del pensament i reconnectar amb el cos. • Ofici vs fama: dignificar totes les escales del treball musical. • Autenticitat: Rilke com a far per crear des de la necessitat. • Excel·lència > perfecció: veritat interpretativa i vulnerabilitat al centre.