Tots els episodis · 2024

1895 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1657-1680 de 1895
  • La Rambla del 8/2/2024 — Actualitat, ciència i cultura a La Rambla de Ràdio Desvern - episode art
    La Rambla
    2h 49min

    La Rambla del 8/2/2024 — Actualitat, ciència i cultura a La Rambla de Ràdio Desvern

    Actualitat municipal i successos La Rambla analitza l'actualitat de Sant Just Desvern. S'ha recuperat el format d'entrevistes amb l'alcalde, Joan Basaganyes, per reforçar la transparència mitjançant l'espai #AlcaldeRespon. Es detallen els preparatius per al Carnestoltes, que inclourà rua, concurs i xocolatades amb la col·laboració del Casal de Joves. S'anuncia un acte d'homenatge al músic Gabriel Brintzic i Sasa a Can Ginestar. Ciència i societat: Dia de la Dona i la Nena Taula rodona: Dones en disciplines STEM Es va organitzar una tertúlia per commemorar el Dia de la Dona i la Nena a la Ciència, comptant amb perfils professionals com l'immunòloga Gemma Monconill (ISGlobal) i l'estudiant i investigadora Marta Martínez (Innovamat). Les convidades van debatre sobre les barreres, els biaixos inconscients i la invisibilització de les dones en càrrecs de lideratge científic. "Les dones amb altes capacitats es veuen semi-obligades a dissimular aquestes capacitats per encaixar socialment." Cultura i tecnologia Cartellera i novetats Na Maica Dueñas repassa l'actualitat teatral, destacant obres com El Collar de la Reina o la proposta sobre el cas d'Antoni Benaigues, El mestre que va prometre el mar. Gamificació a les xarxes Vanessa Montserrat explica com les marques utilitzen la gamificació per fomentar la participació, utilitzant aplicacions com Duolingo o les funcions de reptes a Instagram Reels com a exemples de mecàniques de joc aplicades al màrqueting.

  • Cara B del 7/2/2024 - episode art
    Cara B
    59'

    Cara B del 7/2/2024

    Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

  • Veus Parròquia del 7/2/2024 — Candelera, festa de l’os i meteorologia popular; Martin Luther King i el seu llegat; la talla gòtica de Sant Joan a Sant Just; i notícies del camí sinodal - episode art
    Veus Parròquia
    27'

    Veus Parròquia del 7/2/2024 — Candelera, festa de l’os i meteorologia popular; Martin Luther King i el seu llegat; la talla gòtica de Sant Joan a Sant Just; i notícies del camí sinodal

    Resum del programa L’episodi combina tradició i història local amb memòria i compromís social. Després d’un homenatge sentit a l’Ina Santa Bàrbara, el programa es submergeix en la Candelera —orígens bíblics, simbolisme de la llum, dites meteorològiques i paral·lels amb la festa de l’os i el dia de la marmota. A continuació, un bloc complet dedicat a Martin Luther King, el moviment pels drets civils i el seu llegat. El tram final destaca una peça d’art gòtic vinculada a Sant Just —una talla de Sant Joan Baptista avui al Museu Frederic Marès— i clou amb notícies parroquials sobre el camí sinodal. Temes principals La Candelera: origen, simbolisme i meteorologia popular • 40 dies després de Nadal, la Candelera commemora la presentació de Jesús al Temple i l’antiga purificació de la mare segons la Llei jueva. • A la parròquia, es manté la benedicció i repartiment d’espelmes, símbol de la llum que clou el cicle nadalenc. Tradicionalment, s’associaven virtuts protectores a les espelmes beneïdes. • Connecta amb costums anteriors (possibles arrels a la parentàlia romana) però amb sentit cristià diferent. • El simbolisme de la llum: vida, saviesa i presència divina per als cristians; el ciri pasqual encén de nou l’Església a la Vetlla Pasqual. "Jo soc la llum del món" • Dites meteorològiques: "Si per la Candelera plora, l’hivern és fora; si riu, l’hivern és viu; i tant si plora com si riu, mig hivern fora". Interpretacions varien segons el territori (pluja/sol vs. fases de la lluna). • La festa de l’os al Pirineu (Vallespir, Andorra) reflecteix creences sobre hibernació i lluna plena/nova; avui sovint coincideix amb Carnaval, però l’origen festiu s’ubica a la Candelera. • Paral·lel amb el Dia de la Marmota (2 de febrer, EUA/Canadà): lectura popular del temps a partir de l’ombra de l’animal. El programa reivindica les tradicions pròpies (festa de l’os) davant la substitució cultural, com passa amb Halloween vs. Castanyada. Martin Luther King: drets civils, pau i llegat • Qui era: pastor baptista, líder dels drets civils als EUA, defensor de la no-violència, la igualtat i la justícia social. • Trajecte vital: nascut el 1929 a Atlanta (originàriament Michael King), esdevé pastor a Montgomery. Context de segregació al Sud malgrat l’abolició de l’esclavitud i la Declaració dels Drets Humans. • Moviment pels drets civils (anys 50-60): lideratge a la Marxa sobre Washington (1963), amb 250.000 persones, impulsant el dret de vot sense discriminació. "Tinc un somni: que els meus quatre fills puguin viure en una nació on no siguin jutjats pel color de la seva pell, sinó pel seu caràcter." • Reconeixements i posicionaments: Premi Nobel de la Pau (1964, el més jove fins llavors). Discurs "Més enllà del Vietnam" (1967) reclamant treva i converses de pau; defensa de la no-violència i el paper de la ONU. • Assassinat a Memphis (1968); James Earl Ray condemnat. Des de 1986, els EUA celebren el Martin Luther King Day. • Llegat i vigència: el programa reflexiona sobre guerres actuals, brutalitat policial, i la persistència de la pobresa i la discriminació, preguntant-se què hauria dit MLK avui. Història local i patrimoni: la talla gòtica de Sant Joan Baptista • Al Museu Frederic Marès (Barcelona, sala 14), es conserva un alt relleu de fusta (probablement d’alber o til·ler) de Sant Joan Baptista (segle XV), procedent de la parròquia de Sant Just. • Context parroquial: l’actual església es consagra el 1571; el culte a Sant Joan era rellevant a la zona (influència del monestir de Sant Joan de l’Erm, àrea de Can Cuiàs). • Hipòtesi de J. Ochoa: per equipar l’altar de la nova església es va adquirir una magnífica talla gòtica de Sant Joan Baptista; més tard conviu amb el retaule barroc (1636-1637) dedicat a Sant Joan Evangelista. • Fama al segle XIX: esment d’Antoni de Bofarull; visites d’entitats excursionistes. Tanmateix, la peça desapareix de la parròquia. • Probable venda durant les obres de mossèn Massana; passa a la col·lecció Muntades (catàlegs de 1917 i 1931). Durant la Guerra Civil: confiscació, trasllats (Olot, Darnius, Ginebra), recuperació familiar i, finalment, venda al MNAC (1956) i cessió al Museu Marès. Notícies de la parròquia: camí sinodal • Dissabtes 10 i 24 de febrer (10:00–13:00), jornades de reflexió i diàleg als locals parroquials per treballar el camí sinodal proposat pel Papa Francesc. • Eixos de debat: - On estem avui com a parròquia - Com volem la parròquia d’aquí a 10 anys - Com aconseguir-ho (full de ruta realista i participatiu) "La parròquia convida a tothom i espera unes jornades ben participatives."

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 7/2/2024 — Carnaval de Sant Just, debat polític i conferències històriques - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    27'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 7/2/2024 — Carnaval de Sant Just, debat polític i conferències històriques

    Aquest text destaca diverses activitats a Sant Just Desvern, com ara el Carnaval de l'escola Madres Sacramento, el debat anual dels portaveus de l'Ajuntament i conferències centrades en temes històrics. També menciona una xerrada sobre la introducció de tecnologia a les deixalleries i alerta sobre les conseqüències del creixement urbà i la crisi de Saquera a l'entorn metropolità de Barcelona

  • La Rambla del 7/2/2024 — Magazín matinal "La Rambla" de Ràdio d'Esvern - episode art
    La Rambla
    2h 51min

    La Rambla del 7/2/2024 — Magazín matinal "La Rambla" de Ràdio d'Esvern

    El magazín matinal "La Rambla" de Ràdio d'Esvern, presentat per Núria García, t'acosta l'actualitat de Sant Just a través de notícies, entrevistes, tertúlies i seccions diverses. Cada dia de dilluns a divendres, de 10 a 1 al migdia, es discuteixen temes que van des de l'actualitat local fins a la psicologia, la cuina, l'esport i la literatura, amb la col·laboració d'entitats i col·lectius del poble

  • Just Blues del 6/2/2024 - episode art
    Just Blues
    57'

    Just Blues del 6/2/2024

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 6/2/2024 — El turment i l’èxtasi: Miquel Àngel, Juli II i la “terribilitat” + repàs als Premis Gaudí - episode art
    Cinema sense condicions
    57'

    Cinema sense condicions del 6/2/2024 — El turment i l’èxtasi: Miquel Àngel, Juli II i la “terribilitat” + repàs als Premis Gaudí

    Resum del programa "Cinema sense condicions." Bloc 1 — El clàssic: El turment i l’èxtasi (Carol Reed, 1965) Tema central: anàlisi cinèfila, històrica i estètica del biopic sobre Miquel Àngel, amb especial focus en la relació amb el papa Juli II i la gènesi de la Capella Sixtina. Context i font literària Basada parcialment en la novel·la de 650 pàgines d’Irving Stone, The Agony and the Ecstasy. Primeres impressions d’infantesa en B/N vs. la importància del color de luxe (DeLuxe/“Itzman Color”) i el sistema ampli (Todd-AO). Producció i recepció Fox en crisi post-Cleòpatra; reproducció monumental de la Capella Sixtina a Cinecittà. Estrena amb aplaudiments, però fracàs comercial (retorns d’uns 12 M$ i pèrdues >5 M$); pressupost inferit prop dels 20 M$. Guió, direcció i imatge Guió de Philip Dunne: diàlegs d’alta volada i ritme vigorós. Fotografia de Leon Shamroy: extraordinària, amb un obertura-documental de ~12 min que contextualitza l’art de Miquel Àngel. Temes i estètica La “terribilitat” (Vasari): monumentalitat, tensió i moviment; manierisme i neoplatonisme com a marcs del seu idealisme formal. Miquel Àngel s’afirma com a escultor; la pintura és “menor” per a ell (contrapunt a Leonardo). La pel·lícula ho insinua, i el doc inicial ho reforça. Relació de força amb Juli II: conflicte, protecció i mecenatge en un context de guerres i finançament erràtic. Història de l’art i influències Impacte del Laocoont i el Torso del Belvedere (col·lecció vaticana primerenca) en la sintaxi muscular i el dinamisme. Escenes clau: Carrara i el bloc del Moisès (“aquí dins hi és Moisès”), l’epifania als núvols, i els apunts del natural (rostre dels apòstols) que deriven en el canvi de programa cap al Gènesi (anècdota del vi). Sexualitat i representació L’homosexualitat de Miquel Àngel queda insinuada (escenes subtils i rebuig del sexe femení); el film aposta per la sublimació creativa. Debat sobre possible misogínia i la masculinització de figures femenines; justificació idealista: Adam perfecte “a imatge i semblança”. Actors i lectura contemporània Duel Rex Harrison (Juli II) vs Charlton Heston (Miquel Àngel): interpretació de Harrison percebuda com a més potent; rivalitat i “alçades” al rodatge. Lectura meta-artística: el mecenatge vs. la indústria del cinema (Coppola, Kubrick) com a paral·lel de la lluita del creador. "Jo sóc escultor." Bloc 2 — Premis Gaudí: gala, palmarès i comentaris La gala Valoracions crítiques de ritme i realització (In Memoriam amb càmera intrusiva); comentaris sobre presentació, to i intervencions polèmiques. Record i homenatge a Mat Carreras d’Oll. Palmarès destacat Millor pel·lícula: Creatura (Helena Martín). Guardons també a Clara Segura i Àlex Brendemühl; millor muntatge: Ariadna Ribes. Millor pel·lícula en llengua no catalana: 20.000 especies de abejas (Estibaliz Urresola). Direcció novel·la per a Urresola. Millor guió original: Upon Entry (La llegada) — Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas. Millor guió adaptat: Isabel Coixet. Millor animació: Robot Dreams. Pel·lícula europea: La sociedad de la nieve (J.A. Bayona) — debat sobre la necessitat de “tornar” al tema i comparativa amb documental del 2021. Comentaris de pel·lícules Saben aquell: bona recreació dels 70 a Barcelona; crítica de lectura hagiogràfica tot i moments d’expiació del personatge. Upon Entry: elevada consideració crítica (amb debat tècnic sobre so a l’inici en alguna còpia de streaming). Creatura: divisió d’opinions sobre claredat dramàtica vs. ambició temàtica. Apunt crític sobre el curt Blau (Neus Ballús): percepció de simplicitat expositiva. Bloc 3 — Avanç del proper clàssic Setmana vinent: Tot per un somni (To Die For, Gus Van Sant), amb Nicole Kidman — disponible a Filmin. Punts clau Cine d’idees i d’ofici: un biopic que converteix la creació a la Sixtina en epopeia artística i dialèctica entre poder i geni. Mirada historicista amb sensibilitat formal: color, formats amplis i una fotografia que encara sorprèn. Debat estètic i ètic: idealisme neoplatònic, cos masculí sublimat i ombres de representació del femení. Actualitat cinèfila: repàs crític i encertat del palmarès dels Premis Gaudí, amb lectures sobre tendències i execució televisiva de la gala.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 6/2/2024 — Activitats destacades a Sant Just (6 de febrer) - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    28'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 6/2/2024 — Activitats destacades a Sant Just (6 de febrer)

    A Sant Just s'organitzen diverses activitats com una conferència sobre el conflicte nord-irlandès, una xerrada sobre contenidors intel·ligents, un projecte d'autoconsum fotovoltai, el Carnestoltes de l'Escola Montseny, entre d'altres. També es destaca l'emergència de saquera a la zona i la preocupació per les polítiques urbanístiques actuals en relació amb el canvi climàtic

  • #161 - Entrevistes de La Rambla del 6/2/2024 — Preparació del Carnestoltes a l'Escola Montseny de Sant Just - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    15'

    #161 - Entrevistes de La Rambla del 6/2/2024 — Preparació del Carnestoltes a l'Escola Montseny de Sant Just

    En aquesta entrevista, Laia Alcón, de l'Associació de Famílies d'Alumnes de l'Escola Montseny de Sant Just, parla sobre la preparació del Carnestoltes. Explica que la temàtica de les disfresses es coordina amb els treballs que fan a l'escola i destaca la participació activa de les famílies en l'organització i la confecció de les disfresses. També comenta les altres festes que s'organitzen a l'escola com la festa de la tardor i la festa de la primavera

  • La Rambla del 6/2/2024 — Preparatius per la celebració de Carnestoltes a l'Escola Montseny - episode art
    La Rambla
    2h 53min

    La Rambla del 6/2/2024 — Preparatius per la celebració de Carnestoltes a l'Escola Montseny

    L'Escola Montseny de Sant Just es prepara per a la celebració de Carnestoltes, que tindrà lloc el proper 10 de febrer al Parc Joan Maragall. La comissió de famílies organitza la comparsa escolar, amb un gran nombre d'alumnes implicats i amb un esforç col·lectiu per a la creació de disfresses i atrezzo. La temàtica mantindrà el secret fins al dia de la celebració, i les famílies esperen gaudir d'una jornada divertida, tot i la incertesa meteorològica