1895 episodis disponibles
Diàleg sobre els tractaments i la rehabilitació física i neurocomunitiva rebuda per part de les interlocutores, destacant la importància de l'acompanyament i la dificultat d'adaptació al lloc de treball després de patir problemes de salut
Mònica Condemines i Anna Romero, membres del col·lectiu d'afectats i afectades per Covid-19, comparteixen les seves experiències amb la Covid persistent. Descrit com un calvari de símptomes que perduren al llarg del temps, totes dues parlen dels reptes que han de superar en el seu dia a dia, la dificultat per ser cregudes pel sistema sanitari i la manca d'assistència adequada. Són testimonis que visibilitzen una malaltia que afecta milers de persones i que reclamen reconeixement, tractament i un suport real per part dels serveis sanitaris
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Aquesta edició del Sant Just Notícies destaca la promoció del circ aquàtic de Tayron Sabata a Sant Just, amb 26 entrades gratuïtes regalades per Ràdio d'Esvern. També es fa menció del compromís de Sant Just amb la sostenibilitat i la inclusió social, amb la iniciativa de recollida de roba en desús. Altres temes d'interès inclouen el debat sobre Nicaragua, les activitats del casal popular La Sala, conferències i altres esdeveniments propers a Sant Just
L'article parla sobre el funcionament del Casal Popular de Sant Just Desvern, les activitats que organitzen i la seva relació amb altres entitats. També destaca el suport rebut per part de la comunitat i els plans de futur
El magazin La Rambla de Ràdio d'Esvern t'acosta les últimes notícies de Sant Just, abordant temes com les iniciatives de recollida de roba, l'espectacle del circ aquàtic, el debat sobre cultura i l'edició de la revista d'actualitat local, La Vall d'Avers. A més, analitzem la tendència de l'eslow fashion i les accions per promoure una moda sostenible i responsable, amb referències a influencers i marques compromeses amb el medi ambient
Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Resum de l’episodi Episodi de "Veus de la parròquia de Sant Just i Pastor" dedicat a llegir i reflexionar sobre el passatge de Marc 5,25–34 (la dona que patia hemorràgies) amb la mirada del grup Nostra Dona. A partir del text, es despleguen temes com el pas del Déu Llei al Déu Amor, la dignitat i el paper de les dones a l’Església, la fe que allibera de la por, i la sinodalitat com a camí de renovació impulsat pel Papa Francesc. Temes principals (en síntesi) Lectura bíblica (Mc 5,25–34): la dona marginada per la seva impuresa ritual s’acosta a Jesús amb fe, és guarida i reconeguda en la seva dignitat. Mirada de dona a l’Evangeli: projecte del grup Nostra Dona (amb referència a Teodor Suau) per visibilitzar les dones sense nom i la seva fe exemplar. Del Déu Llei al Déu Amor: Jesús prioritza la tendresa i la salvació per damunt del legalisme. De la por a la confiança: la fe com a camí d’alliberament personal i comunitari; “no tingueu por” com a consigna evangèlica permanent. Igualtat i dignitat: Jesús cura i reconeix homes i dones sense distinció; crida a reconeixement real del paper de les dones a l’Església. Sinodalitat i reforma: el Sínode (continuació del Concili Vaticà II) com a procés universal i de baix a dalt; estil del Papa Francesc (proximitat als pobres, “olor a ovella”). Aplicació pràctica: difondre l’Evangeli com una taca d’oli; la catequesi com a sembra quotidiana. Desenvolupament Context i marc • Record i agraïment a la Lina Santa Bàrbara Sànchez, inspiradora del programa. • Presentació de les convidades (Blassa García i Dolors Cardona) i lectura del passatge de Marc. Lectura i clau exegètica-pastoral • La dona, marginada per la llei d’impuresa, trenca la por, toca el mantell de Jesús i és guarida per la seva fe. • Jesús la fa sortir de l’anonimat, la anomena “filla” i li restitueix la dignitat. L’experiència no queda com a “màgia” oculta, sinó com a testimoni públic que edifica la comunitat. De la por a la confiança • La por paralitza i apaga l’esperança; la fe la transforma en confiança i acció valenta. • Aplicació al present: les dones no han de tenir por de demanar espai i reconeixement a l’Església, des de la pau i la constància. Del Déu Llei al Déu Amor • Marc situa l’Evangeli en temps convulsos (caiguda del Temple, c. 70 dC): Jesús actualitza la Llei en clau de misericòrdia i proximitat. • El nucli de la fe és la confiança; cal passar de espectadors a seguidors. Església sinodal i Papa Francesc • El Sínode com a crida universal que inverteix la “piràmide”: escolta del Poble de Déu, pluralitat de veus i camí compartit. • Estil del Papa Francesc: preferència pels pobres i marginats, sinodalitat, i una Església amb “olor a ovella”. Compromís i difusió • Fer taca d’oli: estendre el missatge amb gestos petits i constants. • La catequesi com a sembra de la llavor de l’Evangeli en els infants. Cites clau "Filla, la teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau" "No tingueu por" Idees per emportar-se La fe personal té força pública: passa de l’anonimat al testimoni i construeix comunitat. La dignitat de la dona és reconeguda per Jesús i demana coherència a l’Església d’avui. La sinodalitat no és eslògan, és un camí d’escolta, discerniment i corresponsabilitat. De la por a la confiança: la pedagogia de Jesús és tendra, alliberadora i esperançada.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Aquest text recull diverses notícies i activitats organitzades per l'Ajuntament de Sant Just, com ara la conferència sobre la música dels anys 60, 70 i 80, els tallers de sardana i altres esdeveniments de la comunitat
Es posa de manifest el problema de l'aparcament ocupat per treballadors i la qüestió de les males olors a la ciutat, amb la necessitat de trobar solucions
Ràdio Desvent presenta la programació del magazín matinal “La Rambla”, amb l’actualitat de Sant Just, incloent les pròximes conferències a l'Aula Universitària, el taller de sardana i un concert del cicle de jazz de l'Ateneu. A més, s’ha realitzat l’entrevista mensual amb l’alcalde Joan Bassaganyes, tractant temes com l’institut d’escola, la mobilitat i la recollida d'escombraries
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Clàssic de la setmana: Tot per un somni (To Die For, 1995) Temes i lectura • Sàtira ferotge de la fama i la televisió: la pel·lícula retrata la obsessió per l’èxit exprés i la manipulació mediàtica com a símptoma d’una societat malalta. • Vigència sorprenent: 28 anys després, el nucli roman intacte. Avui, la televisió es tradueix en xarxes i likes: la buidor i la validació externa són les mateixes. • American Dream dissecat: la falsa promesa que “tothom pot arribar on vulgui” alimenta ambicions desbocades i autoengany. "No ets ningú als Estats Units fins que no surts a la televisió... de què serveix fer alguna cosa que valgui la pena si ningú no ho mira?" • Ètica i poder: l’ús del sexe com a eina de control i la perversió dels continguts per obtenir presència mediàtica. Escriptura i posada en escena • Estructura de fals documental: intervencions a càmera (Kidman, Illeana Douglas) que dosifiquen informació i condueixen la narració amb una proximitat hipnòtica. • Guió sòlid: Buck Henry adapta Joyce Maynard (inspirada en el cas real de Pamela Ann Smart). El film alterna passat i declaracions per construir la manipulació pas a pas. • Mirada d’autor: Gus Van Sant equilibra cinema d’autor i accessibilitat, sense renunciar a la seva crítica sistèmica. Interpretacions • Nicole Kidman, magnètica: Globus d’Or a la millor actriu; construeix una figura de puresa perversa: una màquina de depredació mediàtica. • Joaquin Phoenix (molt jove), colpidor: vulnerabilitat i intensitat; també destaquen Casey Affleck i Illeana Douglas. Paper crucial de la noia de classe baixa (white trash), víctima i mirall del sistema. Referents i influències • Cinema sobre mitjans i fama: A Face in the Crowd (Kazan), Network (Lumet). • Ecos literaris: Madame Bovary (ascens social i enlluernament) i cinema negre a l’estil Double Indemnity (Wilder) en la trama d’eliminar el marit. Escenes i cites clau • Iconografia demolidora: policia empolsant la pantalla mentre sona l’himne amb la bandera; metàfora d’un país que confon mitjà i identitat. • Final sobre gel: bellesa i thrill sota els crèdits, cameo de David Cronenberg. Cameo de George Segal en el món televisiu. • Tesi: la protagonista no aconsegueix “res” substancial; viu de l’aparença, i el film exposa l’absoluta buidor d’aquesta recerca. Goya 2024: palmarès, moments i polèmiques Palmarès i tendències • Gran triomf: La sociedad de la nieve (J.A. Bayona) guanya 12 de 13. Èxit industrial i de públic, amb refinament tècnic (imatge, so, maquillatge, direcció d’art). • Altres destacats: - 20.000 especies de abejas (premis rellevants) - Robot Dreams (Millor Animació i Millor Guió Adaptat) - Millor Europea: Anatomía de una caída (Justine Triet) - Millor Iberoamericana: La memoria infinita - Documental: Mientras seas tú (sobre Carme Elias) Debats i recepcions • Sobre La sociedad de la nieve: bona factura i assessorament rigorós; alguns troben el remake temàtic innecessari (ja existia ¡Viven! i un documental recent). • Llagrimeta final: recurs emotiu efectiu per al gran públic, però discutit entre els crítics. • Anatomía de una caída: film interessant sobre la veritat inabastable, però s’apunten “trampes” de guió; es demana evitar "espoyles" durant el debat. Moments de gala • Sigourney Weaver: discurs elegant i afectuós (inclosa referència al doblatge i una anècdota amb Bill Murray). • Goya d’Honor: homenatge a Juan Mariné (103 anys), presentat per José Sacristán. • Pedro Almodóvar: rèplica a comentaris despectius del polític Juan García-Gallardo (Vox) sobre el cinema espanyol. Anècdota lingüística • "Espoyles": el programa reivindica l’ús primerenc del terme en traduccions de premsa als anys 90 i la seva posterior expansió entre crítics. Estrena: Ferrari (Michael Mann, 2023) Valoració global • Més biopic que benzina: el film se centra en el 1957 d’Enzo Ferrari i la seva vida privada. • Recepció tèbia: ritme amorfe i avorriment recurrent; Adam Driver percebut com a inexpressiu. El bo • Curses filmades amb potència: bones seqüències mecàniques i paisatges; Direcció sòlida en l’accident de la Mille Miglia (impacte i reflexió sobre seguretat). El fluix • Desequilibri: la doble vida personal eclipsa l’epopeia esportiva i disgrega el relat. • Expectatives vs realitat: menys adrenalina de la promesa “pel·li de cotxes”. Cloenda i proper programa • Avanç del clàssic: Set de mal (Touch of Evil, Orson Welles). • Pròxims continguts: focus en sèries la setmana vinent.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.