episodis

Panorama general • Primer programa de 2015 de Babilònia, amb to festiu de Cap d’Any i una graella molt cultural. • Eix del programa: quatre exposicions d’art, un concert de l’OBC, un llibre sobre el gueto de Varsòvia, homenatge a Joe Cocker, un documental musical, debat intens sobre la pel·lícula Jauja i repàs a dues nissagues de cinema més una TV movie sobre la Guerra Civil. "L’art és un esdeveniment sensorial... allò revolucionari és vindicar l’art com a instrument de regeneració corporal davant els abusos del capitalisme." Arts visuals “Paisatge sense pàtria” (Celler de Can Ginestà) • Fotografies d’arreu del món amb gran força plàstica: mars, cels, carreteres desèrtiques. • Reflexió sobre la frontera entre fotografia i pintura: com la imatge pot assolir resplendor i to artístic. “Pintors de Cornellà” (El Castell, Cornellà) • 20 anys de trajectòria col·lectiva; creixement en maduresa i continuïtat. • Contrapunt de concepció i recreació entre autors: composició de façanes, elements vegetals, colors i estacions. • Valor del teixit associatiu per exposar i deixar catàlegs com a memòria. Sempé: dibuixos, serigrafies i llibres (Llibreria Jaimes) • Sempé, il·lustrador parisenc i co-creador de Le Petit Nicolas (amb Goscinny). • Obra delicada, humor fi i mirada tendra sobre la quotidianitat; col·laboracions amb The New Yorker, Nouvel Observateur, etc. • Recomanació del conte il·lustrat “Caterine” (de Patrick Modiano). Carles Casagemas al MNAC • Amic de Picasso; mort als 20 anys (suïcidi). • Gran dibuixant; tècnica del dibuix fregit (carbonet/conté sobre paper d’estrassa, envernissat). • Avançat al fauvisme: colors salvatges, siluetes marcades i caricatura de burgesos i lumpen. • Mirada realista: bellesa i sordidesa sense idealitzar. • Peça clau de context: el “Foll” de l’època blava de Picasso (model: Casagemas). • Tangència amb Van Gogh per l’evolució pictòrica com a correlat d’un estat mental. Música clàssica OBC a L’Auditori: de Nielsen a Strauss • Programa amb Preludis de l’amic absent (Lamote de Grignon), Concert per a flauta i Aladín (Carl Nielsen), i el vals de El cavaller de la rosa (Richard Strauss). • Solista: flauta en màxima forma (virtuosisme i musicalitat). • Bis de nadales catalanes amb orquestra: ambient càlid i festiu. • Missatge clau: la música clàssica es gaudeix sense “haver d’entendre”, emociona per si sola. Llibres David Safier – “28 dies” • Gir de l’autor (conegut per comèdies) cap al drama històric. • 28 dies de resistència al gueto de Varsòvia narrats per una noia de 14 anys. • Ritme àgil, sense caure en la comèdia; duresa sense morbositat. • Temes: resistir, fugir per clavegueres, violència nazi i col·laboracions; no entra als camps, se centra al gueto. Tribut musical Joe Cocker • Escolta de “You Are So Beautiful” i record de la seva veu trencada i carisma. • Necrològic: mort amb 70 anys (problema pulmonar). Cinema Documental – “Searching for Sugar Man” • La “ventafocs” real de Sixto Rodríguez: fracàs local, èxit massiu a Sud-àfrica i redescoberta. • Direcció de Malik Bendjelloul (Òscar al millor documental); nota biogràfica: es va suïcidar el 2014. Debat – “Jauja (Xauxa)” • Context: mite de Jauja com a paradís d’abundància (ressons a El Dorado i a Bruegel). • Ambientació: Patagònia segle XIX, exèrcit argentí i extermini indígena; protagonista danès (Viggo Mortensen). • Forma: format 1.2/4:3, molts plans fixos, ritme molt lent, estètica cuidada. • Lectures: film històric i també abstracte/somni; ambivalència pare-filla, paisatge com a estat mental. • Debat intens: per alguns, preciosista però esnob i amb poca història; per altres, una sola imatge pot valer més que tres hores i el film obre capes de lectura. • Meta-debat: crítica al classisme en dir “no és una pel·li per tothom”. El cinema d’autor pot interpel·lar tothom amb ganes de mirar. Nissagues • Alien (Scott, Cameron, Fincher, Jeunet): millor la 1 (terror i atmosfera) i la 4 (simbiosi Ripley-aliè); la 2 més d’acció, la 3 més tétrica però poc aportativa. • Pirates del Carib: les tres primeres (Verbinski) són dinàmiques i divertides; la quarta (Rob Marshall) perd gràcia i to. Anuncien 5a part. TV Movie • “Les veus del Pamano”: memòria de la Guerra Civil i la seva pervivència política i social. • Reivindicació de veritats ocultes i fer llum sobre vencedors/perdedors que encara marquen el present. Idees clau • Línia central del programa: art i memòria (del modernisme a la guerra), i utopia/desengany (Jauja, Sugar Man). • Tesi musical: la clàssica és experiència, no examen. • Tesi cinematogràfica: el valor del ritme i la forma pot dividir, però amplia mirades.

Panorama del programa "Tothom és capaç de veure cinema" i "l’art és un esdeveniment sensorial" — idees força que travessen el programa, entre la crònica cultural i el debat cinematogràfic. • Primer bloc dedicat a l’art: fotografia i pintura local (Paisatge sense pàtria; Grup de Pintors de Cornellà), una joia de Sempé a la Llibreria Jaimes i la redescoberta de Carles Casagemas al MNAC. • Música clàssica: valsos d’El cavaller de la rosa de Richard Strauss amb l’OBC, i un homenatge a Joe Cocker. • Llibres i documentals: 28 dies de David Safier (gueto de Varsòvia) i Searching for Sugar Man (Sixto Rodríguez). • Cinema: dissecció apassionada de Xauja de Lisandro Alonso i repàs a les nissagues Alien i Pirates del Carib. • Cloenda amb la TV movie Les veus del Pamano (memòria de la Guerra Civil). Art i exposicions Paisatge sense pàtria (fotografia) • Proposta de mirada ampla i contemplativa: mar i cel amb núvols, carreteres desèrtiques, grans extensions; comparació entre fotografia i pintura i com la foto pot assolir un to plenament artístic. • Idea clau: la imatge com a resplendor que reconcilia amb el món, amb riquesa de matisos i referents del western i el West americà. Grup de Pintors de Cornellà (20 anys) • Celebració d’un col·lectiu madur i perseverant: variacions de llenguatges i concepcions, del detall realista a la recreació i síntesi. • Apunts de procés: els pintors barrejen fragments i colors estacionals; valor de l’associacionisme per exposar i deixar traça (catàlegs, memòria local). Sempé a la Llibreria Jaimes • Exposició "petitona" però deliciosa: dibuixos, serigrafies i llibres. L’univers de París i el creador gràfic d’El Petit Nicolàs (amb guions de Goscinny). • Col·laboracions: Le Nouvel Observateur, The New Yorker, i il·lustracions per a Patrick Modiano (conte "Catherine"). • Conceptes clau: humor fi, tendresa visual i quotidianitat poètica. Casagemas al MNAC: l’artista sota el mite • Recuperació de Carles Casagemas (amic de Picasso), mort als 20 anys; traça d’obra breu però potent. • Tècnica destacada: el dibuix fregit (carbonet/conté sobre paper ocre amb vernís envellit) i anticipació al fauvisme (colors salvatges, siluetes marcades, influència de la caricatura francesa). • Temes: burgesia, lumpen, prostitució — realisme sense idealització. Evolució artística que reflecteix un trastorn mental creixent i una mort tràgica amb component paranoide. Música clàssica: OBC i Strauss El cavaller de la rosa (valsos) i més • Programa amb peces de Ricard Lamote de Grignon i Carl Nielsen (Concert per a flauta, solista: Emmanuel Pahud), així com la suite d’Aladdin. • Clímax amb els valsos d’El cavaller de la rosa i bises de nadales catalanes. Experiència oberta i festiva: "la música clàssica s’ha de viure". Llibres i homenatges 28 dies, de David Safier • Gir de l’autor de comèdies (Maldito karma, Jesús me quiere, Mu) cap al drama històric. • Relat sobre el gueto de Varsòvia i la resistència (adolescent protagonista). Escriptura ràpida i dinàmica, cruesa sense morbositat; se centra en el setge i la resistència (no en camps), amb episodis de fugues per clavegueres, cremades d’edificis i execucions. Joe Cocker — You Are So Beautiful • Tribut a una de les veus més trencades del rock 70s. Record emocionat i escolta del clàssic "You Are So Beautiful". Documental musical Searching for Sugar Man • Història de Sixto Rodríguez: fracàs domèstic, èxit colossal a Sud-àfrica i redescobriment tardà. • Documental premiat (Òscar i BAFTA), direcció de Malik Bendjelloul. Un conte de Ventafocs musical que emociona. Cinema d’autor i debat Xauja (Lisandro Alonso) — bellesa, ritme i sentit • Context: mites d’abundància (Jauja/El Dorado) i rodatge a Patagònia. Protagonista danès (Viggo Mortensen) amb la filla, en un espai que oscil·la entre història i somni. • Forma: format gairebé quadrat, plans fixos, càmera quieta i pas del temps a través de quadres compostos. • Debat: - Per a alguns, meravella estètica i metàfora del temps i la civilització; per a d’altres, trama mínima, ritme excessivament lent i un punt d’"esnobisme" formal. - Lectures: territori idealitzat vs. imaginari, vigil de somni, canvi d’estat del món en un sol tall visual. "Reconec que és una bona pel·lícula però no m’agrada." — síntesi de la controvèrsia sobre forma vs. interès narratiu. Franquícies i aventures Saga Alien (1–4) • Alien (Ridley Scott): terror pur i criatura icònica (Giger). • Aliens (James Cameron): acció espectacular; per a la tertúlia, menys "ensurt" que l’original. • Alien³ (David Fincher): to més terrorífic, però poc aportació narrativa. • Alien: Resurrección (Jean-Pierre Jeunet): interès en la simbiosi maternal Ripley–Alien; imaginari visual notable. Pirates del Carib • Trilogia de Gore Verbinski: ritme, aventura divertida i gran ambientació; Johnny Depp, Orlando Bloom i Keira Knightley convençen. • Quart lliurament (Rob Marshall) amb baixa inspiració; personatges i acció menys creïbles malgrat el lluïment de producció. Televisió i memòria Les veus del Pamano • TV movie extensa i interessant, sobre guanyadors i perdedors de la Guerra Civil i les seves conseqüències en el present. • Reflexió sobre memòria, silenci i poder; la necessitat de recuperar històries amagades i entendre el llegat col·lectiu.

Panorama general Episodi híbrid amb butlletí informatiu inicial, promos de programació i un ampli especial musical: balanç de la música catalana del 2014. Destaquen l’adéu a Peret, l’ascens de Xarango, el retorn de clàssics (Serrat, Orquestra Plateria, Els Pets, Adrià Puntí) i una collita notable de discos de l’any (Mishima, Maria Rodés, Joan Dausà, Pau Vallvé, Joan Colomo, Senior i el Cor Brutal, La Iaia, Sanjosex). També s’assenyalen tendències: mestissatge, creixement de festivals infantils, pressió fiscal de l’IVA i efervescència de l’escena Blaxelona. Tancament amb mirada de futur (Zoo) i Love of Lesbian. "L’estat espanyol posarà totes les traves que pugui a la democràcia a Catalunya" — Oriol Junqueras Notícies (butlletí de les 21 h) Temes clau • Dimissió a Canal Sur per l’error publicitari durant les campanades. • Preus del transport congelats (i algunes baixades) a l’àrea metropolitana de Barcelona. • Junqueras: escepticisme sobre una consulta pactada encara que governés Podem. • AirAsia: identificació de dues víctimes i cerca de caixes negres. • Cooperants italianes segrestades a Síria: vídeo difós. • Piketty rebutja la Legió d’Honor i reclama prioritzar la reactivació econòmica. • Exposició fotogràfica “Un dia, una foto” al Santa Mònica. • Esports: Barça bàsquet (Top16), jornades d’Espanyol i Barça, i Barcelona World Race. Especial 2014: Música catalana Pèrdues i homenatges • Peret: l’“amor del rei de la rumba” marca l’any. Impacte emotiu i influència transversal en noves generacions. Triomfadors i festivals • Xarango: per molts, “la banda del 2014”. Gires multitudinàries i presència clau a Canet Rock (retorn del mític festival) i al Mediterràniament (La Mercè, platja de Barcelona). • Mestissatge en auge: La Troba Kung-Fu, La Pegatina, Bongo Botrako reforcen projecció internacional. Públic familiar i noves fornades • Oques Grasses: revelació de l’any; gran presència en festivals infantils (Minimúsica, Petits Camaleons, Minipop, etc.). Estratègia per captar públic des de ben petits. Sostenibilitat dels festivals • Pressió de l’IVA al 21% i retallada d’ajuts: cancel·lacions (cas de Giua Pop) i mapa saturat comprometen la viabilitat. Televisió i cant coral • Fenomen Oh Happy Day: can coral passat al pop, gires d’alguns cors i efecte tractor televisiu. Discos de l’any (selecció) • Mishima – L’ansia que cura: pop sofisticat i cançons que destaquen per personalitat. • Maria Rodés – Maria canta copla: relectura íntima i radicalment personal de la copla. • Joan Dausà – On seràs demà: continuïtat d’èxit després de “Barcelona, nit d’estiu”. • Pau Vallvé – Pels dies bons: artesania independent, gran capacitat melòdica. • Joan Colomo – La fília i la fòbia: simplicitat brillant i cançons imprescindibles. • Senior i el Cor Brutal – El poder del voler: múscul líric des del País Valencià. • La Iaia: consolidació pas a pas amb propostes imaginatives. • Sanjosex: persistència i ofici; treball remarcable a la collita 2014. Clàssics i retorns • Serrat: gira de l’“Antología desordenada” i vigència del cançoner (“Mediterráneo”). • Orquestra Plateria: gira de comiat als 40 anys, amb exposició retrospectiva. • Els Pets: presentació de “L’àrea petita” amb places plenes. • Adrià Puntí: retorn celebrat amb clàssics i novetats. • Gerard Quintana (amb Xarim Aresté) i Lax’n’Busto: continuïtat i relectures (“Essencials i rareses”). Veus emergents i territoris • Joana Serrat – Dear Great Canyon: projecció internacional; normalització de veus femenines destacades (Anna Roig, Iza, Núria Graham, Sílvia Pérez Cruz...). • Projecte Mut (Eivissa): rock d’arrel amb identitat insular. Escena negra (Blaxelona) • Comiat de The Pepper Pots; continuïtat amb Marina BBface, The Excitements i el projecte The Gramophone Allstars. • Centralitat de La Mirona (Salt) i el Black Music Festival. Mirant endavant • Zoo: hip-hop valencià amb segell propi, candidat a fenomen imminent. • Tancament amb Love of Lesbian: segell d’exportació i passarel·la cap al 2015. Idees clau • 2014: any de contrastos entre èxits de públic i fragilitat estructural (fiscalitat, ajuts, saturació de l’oferta). • Diversitat estilística: del pop d’autor a la copla reimaginada, del mestissatge a la black music. • Relleu generacional: convivència de clàssics i noves veus amb projecció internacional.

Resum general Programa nocturn de la Ràdio Desvern amb un format eminentment musical. Entre jingles de “Fins demà!” i salutacions de “Bona nit”, el locutor encadena clàssics del pop amb nadales i algun estàndard, i inclou un missatge de bones festes. El to és calm, festiu i acompanyador, propi d’un espai tardà de cap d’any o dates nadalenques. Què hi trobaràs • Barreja de clàssics pop i nadales (Santa Baby, Eye in the Sky, You’ve Got a Friend, Driving Home for Christmas, When a Child Is Born). • Estàndards i balades tranquiles (Count Your Blessings Instead of Sheep, There’ll Be Sad Songs). • Nadala catalana tradicional: A Betlem me’n vull anar. • Jingles recurrents de transició: “Fins demà!” i salutacions “Bona nit”. • Missatge d’emissora: “Des de Ràdio d’Esvern us desitgem bones festes”. Temes principals 1) Música i ambient nadalenc • Predomini de nadales i temes associats a l’hivern i les festes. • Selecció que combina clàssics internacionals amb tradició catalana. 2) Clàssics pop d’aire introspectiu • Cançons amb lletra sobre comunicació emocional, mirada interior i companyia. • Contrapunt a l’ambient festiu amb moments més nostàlgics. 3) Continuïtat radiofònica nocturna • Ús de jingles “Fins demà!” com a separadors entre pistes. • Salutacions breus i tonalitat suau per acompanyar la nit. Moments destacats (cites) "Santa, baby, there's something I really do need..." "I'm the eye in the sky, looking at you, I can read your mind" "Winter, spring, summer or fall... you've got a friend" "Just count your blessings instead of sheep" "I'm driving home for Christmas" "A ray of hope flickers in the sky... This comes to pass when a child is born" En poques paraules Una nit musicalment càlida i eclèctica, amb nadales, pop clàssic i estàndards per acomiadar el dia, trufada de jingles de continuïtat i un desig de bones festes de l’emissora.

Visió general Un episodi coral i dinàmic que recorre cultura i actualitat amb to festiu. Es destaquen: Música i escena local: crònica d’un concert de La Vella Dixieland i el cicle ContraBaix. Teatre: la minimalista i potent "La Marató de Nova York" i la prèvia de "Paradís". Llibres i pensament: "Franco confidencial" (Pilar Eyre) i una peça de Victòria Camps sobre educació moral. La Marató de TV3: escolta de la Rosario en català i comentari. Cinema: crítiques d’"Ouija", "Magic in the Moonlight", "Professor Lazhar", revisita de "JFK", "Mr. Turner" i "Interstellar". Música i escena La Vella Dixieland i el circuit ContraBaix Concert en clau de swing nadalenc (Christmas Swing) amb set músics i cantant (Anna). Repertori de jazz, blues i swing (Duke Ellington; peces del saxofonista Pau Comella). Participació del públic per recrear l’ambient de Nova Orleans. El cicle ContraBaix programa concerts a diversos municipis (Molins de Rei, Sant Feliu, Viladecans, Sant Joan d’Espí, Sant Just…): • Biel Ballester Trio (Viladecans) • Scratch Gospel Singers (Sant Joan d’Espí, taller + concert) Preus populars (anticipada ~11€, taquilla ~15€). 15è aniversari del cicle. Apunt: Woody Allen i el seu clarinet en estil Nova Orleans. Teatre "La Marató de Nova York" Minimalista i psicològica: dos corredors entrenen parlant de motivació, fragilitat i superació. Direcció: Juan Carlos Martel Bayod. Intèrprets: Joan Negrié i Albert Triola. Tema clau: el motor de l’"altre" que empeny qui és més feble físicament o moralment. "Paradís" (avanç) Companyia Divines. Direcció Martí Torras. Amb Carla Mora, Irene Ruiz, Marta Mora. Postguerra i memòria d’un passat de cuplet; música ibèrica i llatina del primer mig segle XX. Llibres i idees Franco confidencial (Pilar Eyre) Biografia amena i ben documentada; combina dades i possibles ficcions (fonts contrastades segons l’autora). Retrat familiar: pare violent i humiliant; mare devota; matrimoni amb Carmen Polo (influència castradora). Intimitat i salut: austeritat, problemes físics, anècdotes escatològiques. Poder i distància: decisions severes (execucions) i entorn cortesà. Nota crítica: possible biaix afectiu de l’autora (origen familiar franquista), sense desautoritzar la recerca. Educació moral (Victòria Camps) La moral no és només racional: emocions i valors han d’anar plegats. "Emocions com la indignació o la compassió són adequades si contribueixen a la convivència..." "No trobarem l’equilibri entre el bé individual i el col·lectiu si el pensament racional no va acompanyat de passió..." Referència: article al diari Ara (16/11). La Marató de TV3 i Rosario Escolta i context Rosario interpreta en català "El nen dels teus ulls" (tema propi inspirat per la maternitat). Comentari sobre la trajectòria i reinvenció de l’artista i la tradició familiar (Lola Flores, Antonio Flores), amb esment de tragèdies personals. Cinema Ouija Horror juvenil de sobresalts, premissa inicial efectiva però deriva convencional (clixés, fum negre, entitats, final obert cap a seqüela). Magic in the Moonlight (Woody Allen) Encant d’època (anys 20-30, Provença, art déco, Charleston). Duo: Colin Firth – Emma Stone. Trama: mag escèptic contra una suposada mèdium i comèdia romàntica subsegüent. Correcta però menor: diàlegs poc brillants, sense les obsessions clàssiques de l’autor. Professor Lazhar (Monsieur Lazhar) Canadà, VO en francès: un refugiat algerià substitueix una mestra que s’ha suïcidat. Pedagogia i dol: equilibra empatia i exigència; crítica a límits excessius en metodologies i contacte físic escolar. Tema humà i polític: asil, trauma personal, valors i llengua. JFK (Oliver Stone) – revisita Muntatge espectacular i fusió de documental i ficció; Kevin Costner en gran forma. Mr. Turner (Mike Leigh) Biopic de J.M.W. Turner: relació amb el pare, tensió amb l’Acadèmia, innovació pictòrica pre-impressionista. Retrat íntim i dur de les seves relacions; ambientació d’època exquisida. Interstellar Comparada amb "2001": aquí més pragmàtica i emocional. Premissa: Terra inviable; missió per trobar llar via forat de cuc i relativitat del temps. Ciència ben assessorada (forats negres, gravetat, dilatació temporal) i dilemes de supervivència. Cloenda Anunci de pausa nadalenca i retorn després de Reis. Acomiadament amb "Hallelujah" del disc de La Marató.

Visió general del programa Un episodi centrat en cultura amb un recorregut molt complet per música en directe, literatura contemporània, teatre de gran format i cinema (de terror, d’autor i de ciència-ficció). Els punts forts: FSO (Film Symphony Orchestra) a l’Auditori: concert d’alt nivell amb bandes sonores mítiques interpretades de manera fidel a les originals. Literatura: descoberta i anàlisi de Pierre Lemaitre (Nos vemos allá arriba) i comentari d’un thriller victorià amb toc sobrenatural (El Segundo Asesino). Teatre: "En el estanque dorado" al Teatre Romea, amb Lola Herrera i Héctor Alterio; reflexió profunda sobre família, envelliment i acceptació. Cinema: "REC 4" (tancament de saga?), "El jefe de todo esto" (Lars von Trier) i repàs de la seva filmografia, "Jauja" (preestrena) i Interstellar (Nolan) amb base científica. Solidari: presentació del disc de la Marató de TV3 (malalties del cor) i escolta de la peça "Estic viva" (Rosana) amb l’Orquestra i Cor del Liceu. Música en directe Film Symphony Orchestra (FSO) a l’Auditori Interpretació de bandes sonores amb una precisió sorprenent: "Forrest Gump" va ser l’ovació de la nit; també temes de John Williams ("Indiana Jones", "Superman"), "Lawrence d’Aràbia", "2001: una odissea de l’espai" i fins i tot "Los Simpson" als bisos. Fidelitat sonora: arranjaments i tempos gairebé calcats als originals (amb alguna peça més accelerada com "Els set magnífics"). Posada en escena dinàmica i participativa; percussió destacadíssima (timbals que “et frapen”). Orquestra en gira estatal; gran demanda d’entrades. "La música del cinema és també la banda sonora de la nostra vida." Solidaritat i música Disc de la Marató de TV3 (malalties del cor) Edició amb artistes catalans i internacionals (ex.: Pau Riba, Els Pets, Rosario, Rosana, Antonio Orozco, entre d’altres) i temes adaptats al català. Crida a col·laborar comprant CD/llibre i via SMS durant la Marató. Escolta al programa: Rosana – "Estic viva" ("I’m Alive"), amb Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu. Literatura Pierre Lemaitre — "Nos vemos allá arriba" (i l’obra prèvia) Lector entusiasta de Lemaitre després d’"Alex" i "Vestido de novia": estil sec, directe, sense concessions; trames de thriller que sacsegen. "Nos vemos allá arriba": canvi de registre cap a la Primera Guerra Mundial. Temes: cinisme i crueltat de la jerarquia militar, soldats sacrificats per ambició, i la idea que ningú és plenament bo o dolent. Impacte emocional alt: descripcions crues d’afectacions físiques i morals; lúcida mirada a les conseqüències de la guerra. Clau de Lemaitre: moral ambigua, girs constants i una prosa que “va al gra”. Thriller victorià — "El Segundo Asesino" Ambientació al Londres victorià en temps de Jack l’Esbudellador; arrenca lent però enganxa fort a mitja novel·la. Casos que semblen del Destripador, però es revelen més sofisticats. Parella d’investigadors: metge forense + policia. Toc sobrenatural: un dimoni-paràsit invisible (nom estrany que comença per “U”) que s’adhera a hosts; només el veu la víctima en el moment de la mort (excepte sota drogues). Molt bona ambientació: fumadors d’opi, espiritisme i modes esotèriques de l’època. Referència cinematogràfica recomanada: "From Hell" (Albert Hughes; Johnny Depp, Heather Graham, Ian Holm) sobre els crims de Jack. Filosofia El temps: circular vs. lineal (Manuel Cruz) Reflexió sobre el canvi de percepció del temps: de cicles naturals (dia/nit, estacions, vida/mort) a la idea moderna de progrés com a camí i projecte. "Abans el temps era circular... la idea de progrés ho va canviar: ara vivim en funció d’uns objectius." Aplicacions: comprensió de processos socials llargs (p. ex. els polítics) com a recorreguts i no repeticions. Teatre "En el estanque dorado" (Teatre Romea) — Lola Herrera i Héctor Alterio Text d’Ernest Thompson (versió cinematogràfica mítica amb Henry Fonda i Katharine Hepburn; Òscars per interpretacions i guió adaptat). Parella gran que passa els estius al llac; ell, intel·lectual sarcàstic i obsessionat amb la mort; ella, vitalista i amorosa. Conflicte pare-filla: rivalitat, manca d’acceptació i necessitat d’afrontar ferides antigues. Idea central: acceptar l’altre tal com és (clau de 40 anys de vida en comú). Escenografia notable: el llac és el públic (miralls/ulleres cap a platea), amb efectes sensitius (ànecs, gotes). Secundaris amb gràcia (el dentista; l’adolescent, Adrián Lamana). Cinema REC 4 (Jaume Balagueró) Canvi d’espai: d’edifici (REC 1 i 2) i boda (REC 3) a vaixell claustrofòbic. "Infecció" tipus ràbia que transforma ràpidament; ritme i espants en passadissos estrets; Manuela Velasco de nou al capdavant. Balanç de saga: 1 i 2, fosques i molt efectives; 3, més festiva; 4, tanca (?) amb menys angoixa però efectiva. Remake USA existent de la primera. Lars von Trier — "El jefe de todo esto" + filmografia Sàtira corporativa: un directiu s’inventa un jefe fictici per esquivar responsabilitats; quan vol vendre l’empresa, contracta un actor per fer d’amo i tot es complica. To més fred del que s’esperaria d’una comèdia; interès conceptual però menys inspirada dins la filmografia de Trier. Repàs i polèmiques: "Dogville" (confessió d’addiccions durant el rodatge), "Melancholia", "Nymphomaniac" (recomanada, sobretot la 2a part). Trier com a provocador constant. Jauja ("Xauxe") — Preestrena amb Viggo Mortensen Cinema d’autor, ritme lènt i contemplatiu; imatges que connecten pintura, cinema i evolució humana (de la violència primitiva a l’organització social “civilitzada”). Experiència estètica potent per a públics oberts al ritme pausat; per d’altres pot resultar "pesada". Interstellar (Christopher Nolan) Ciència com a meravella: quan la tecnologia és prou avançada, sembla màgia. Premissa: Terra en declivi de collites; NASA secreta i missió a través d’un forat de cuc prop de Júpiter per trobar mons habitables. Conceptes clau: forat de cuc (plegar l’espai per connectar punts llunyans), gravetat i dilatació temporal; assessorament científic rigorós; representació d’un forat negre i el silenci de l’espai. Ritme: trams reposats que conviden a assaborir; pot semblar lent per a qui espera acció contínua, però recompensa en idees i emoció.

Resum del programa Babilònia dedica el programa a un recorregut cultural transversal: un recital dedicat a Antonio Machado, una reflexió filosòfica sobre el món actual, un concert visual i musical entorn de Peer Gynt de Grieg, i una taula de cinema amb títols d'actualitat i compromís social. De fons, homenatge a Roy Orbison i menció a l’aniversari de Britney Spears. Cultura i arts Recital: "Caminando con Antonio Machado" (José Sacristán) Peça central: el recital repassa l’obra de Machado —del vers "de los días azules al sol de la infancia" fins a poemes com El crimen fue en Granada, Soneto a Guiomar, Todo pasa y todo queda. Context vital: exili, pèrdua, i l’amor truncat; una vida marcada per la tristesa però amb poesia propera i popular. Acompanyament: violoncel en directe (obres clàssiques i populars) entre poema i poema. Claus literàries: Generació del 27, llaços amb Góngora; debat sobre la dimensió ideològica i la càrrega filosòfica de part de l’obra. "Soñé que tú me llevabas..." — peça de Amancio Prada que tanca el bloc amb to íntim i emotiu. Idees i societat 12 idees per pensar el món d’avui (Gerard Rosich) Llibre que propicia reflexió crítica i proposta cívica: menys catastrofisme i més acció personal/col·lectiva. Obstacles per redefinir el bé comú: • Globalització • Creixement via endeutament • Impotència de l’Estat • Individualisme Dimensió cívica: solidaritat de base davant la crisi, xarxes veïnals, recaptes d’aliments, i repensar el paper de la política (esment a nous actors com Podemos) vs. la macroestructura (IBEX 35, BCE, etc.). "La globalització, el creixement via endeutament, la impotència de l'Estat i l'individualisme són els obstacles en què toparan les noves propostes per redefinir el bé comú..." Música i escènic Concert visual: Peer Gynt (Ibsen) amb música d’Edvard Grieg Format: projecció artística (video-col·lage) amb música en directe a L’Auditori. Clau estètica: mitologia nòrdica (Odin, trolls, bosc) vs. llum mediterrània; textures més fosques i contemplatives. Interpretació: direcció nòrdica i solista Pau Codina (violoncel); un programa que combina delicadesa i passatge èpic; ocasió per sortir dels arquetips i descobrir repertori menys freqüent. Cinema Homenatge sonor a Roy Orbison Record a una de les veus més pures del rock clàssic (revifada amb "Pretty Woman"). Hermosa juventud (Jaime Rosales) Tema: precarietat juvenil i crisi; estil més realista i proper (travellings continguts, càmera a distància variable). Valoració: bona però no del tot rodona; alguns arcs previsibles i menor risc formal respecte a obres anteriors ("La soledat", "Tiro en la cabeza"). Diplomacia (Volker Schlöndorff) Duel interpretatiu de format teatral (despatx, diàlegs intensos) sobre la salvaguarda de París al final de la II Guerra Mundial. Matís: personatges menys idealitzats; bona factura clàssica, sense l’impacte innovador de "El tambor de hojalata". Relatos salvajes (Damián Szifron) Antologia d’històries independents que passen de 0 a 100: humor negre, sàtira social i violència visceral. To: divertit, feridor i catàrtic; l’extrem posa a prova la pregunta: "Jo reaccionaria així?" Open Windows (Nacho Vigalondo) Experiment formal: thriller tecnològic amb l’acció íntegrament sobre la pantalla d’un ordinador — finestres múltiples, càmeres, hackers. Repartiment: Elijah Wood i Sasha Grey. Verdict: impacte visual inèdit i coreografia digital brillant; el final perd una mica el pols. Omar (Hany Abu-Assad) Drama en el conflicte palestí: dilemes morals, pressions creuades i la línia fina entre resistència i supervivència. Impacte: colpidora; convida a relativitzar els nostres malestars quotidians en contrallum d’una realitat d’ocupació i trencament vital. Moments destacats Machado: la fusió de poesia popular i densitat ideològica. Rosich: de la diagnosi crítica a la responsabilitat personal i la solidaritat. Peer Gynt: diàleg entre imatge i so, i la potència de la mitologia nòrdica. Cinema: mosaic que va de la precarietat juvenil a la diplomàcia a la guerra, la sàtira ferotge, l’assaig tecnològic i el conflicte palestí. Cloenda Avanç: comentari pendent d’"Indomable" per a la setmana vinent i escolta del disc de la Marató. Menció a l’aniversari de Britney Spears.

Resum general Programa especial amb el Xesco Ramos en solitari. Un recorregut àgil i complet per: Llibres de Pierre Lemaître: “Àlex” i “Vestido de novia” Novetat de cinema danès: “Alguien a quien amar” de Pernille Fischer Christensen Retorn a 1993: cinc pel·lícules clau i èxits musicals de l’any Efemèrides musicals: 35 anys de “The Wall” (Pink Floyd) i 23 anys sense Freddie Mercury Agenda local: cursos d’arts a Can Ginestà i Història de l’Art (el Quattrocento) Destaquem Literatura: Lemaître signa thrillers de realisme brut, amb girs morals que canvien la nostra empatia envers víctima i botxí. Cinema danès: “Alguien a quien amar” aborda paternitat, addiccions i redempció amb una sensibilitat musical que evoca Leonard Cohen. Any 1993: panoràmica de cinema social, coral i de gènere: Cuba, Anglaterra obrera, tradicions xineses a la diàspora, el bucle temporal de Groundhog Day i l’òpera coral d’Altman. Música: Pink Floyd com a fil sonor; record a Freddie Mercury; hits de TLC, Texas i Toni Braxton. Agenda: Can Ginestà reobre tallers i un curs d’Història de l’Art sobre el Quattrocento (preu assequible i combinable amb altres tallers). Llibres Pierre Lemaître — “Àlex” i “Vestido de novia” Estil: directe, aixut, sense floritures; pròxim al que l’autor anomena realisme brut. “Àlex”: punt de partida angoixant (segrest dins una gàbia) que es transforma en un joc d’empaties canviants a mesura que descobrim motius ocults. “Vestido de novia”: trama minimalista i asfixiant sobre manipulació i identitat; porta encara més lluny el joc amb el lector. Temes: Eros i Tànatos, vincles familiars tòxics, moralitat ambigua. Context: creix el ressò de Lemaître en català/castellà; s’espera la traducció d’un títol ambientat a la Primera Guerra Mundial. Cinema — Novetat “Alguien a quien amar” (Pernille Fischer Christensen) Sinopsi: cantautor famós i exaddicte rep el seu nét mentre la filla entra en desintoxicació; neix un vincle avi-nét tan tendre com incòmode. To i forma: cinema danès de sobrietat radical, converses potents i música d’aire Leonard Cohen. Valor: evita la nyonyeria i aposta per una complexitat emocional amb moments durs i honestos. “El cinema danès ja sabem que no té cap mena de floritura.” Retorn al 1993 — Cinema “Fresa y chocolate” (T. Gutiérrez Alea i J. C. Tabío) Tema: amistat entre un jove revolucionari i un intel·lectual gai a l’Havana; identitat, lleialtat i dissidència. Clau: més enllà de l’etiqueta LGTBIQ+, és un retrat polític i humà d’una època. “Lloviendo piedras” (Ken Loach) Tema: crisi obrera a Anglaterra; un pare vol una comunió digna per a la filla i s’ofega en deutes amb un usurer. Clau: denúncia social i un finals moralment punxants sobre la redempció i els límits. “El banquete de boda” (Ang Lee) Tema: tradició xinesa vs. identitat sexual a Nova York; matrimoni de conveniència per salvar les aparences. Clau: to entre la comèdia i el drama, direcció fina d’actors. “Atrapado en el tiempo” (Harold Ramis) Tema: bucle temporal que obliga un presentador cínic a evolucionar cap a la bondat. Clau: repte de muntatge i ritme per no repetir-se; clàssic de la comèdia amb fons moral. “Vidas cruzadas” (Robert Altman) Tema: cinema coral de tres hores amb vides entrellaçades de la classe mitjana americana. Clau: muntatge soberbi, repartiment estel·lar i retrat punyent de mancances íntimes. Música i efemèrides Pink Floyd — The Wall (1979): 35 anys; sintonia recurrent (“Hey You” i “Another Brick in the Wall”). Freddie Mercury: 23 anys de la seva mort; Radio Ga Ga a l’aire i record de debats sobre relleus vocals. Hits 1993: TLC — “Creep”, Texas — “You Owe It All to Me”, Toni Braxton — “Breathe Again” (versió en castellà comentada per dicció). Agenda cultural — Can Ginestà (Sant Just) Tallers: alabastre, ceràmica, modelatge amb pasta de paper, dibuix, escultura, gravat, esmalt, apunts de model, pintura, torn, retaulística, vitralls. Història de l’Art (el Quattrocento): dilluns de 18:00 a 19:30; trimestre gener–març; 75 €; combinable amb altres tallers. Contacte: 93 480 95 64 (Marta). Places i horaris de matí/tarda. Tancament Acomiadament amb Another Brick in the Wall i indicatius de Ràdio Desvern. Programa variat i ben travat que combina llibres, cinema i memòria musical amb to proper i didàctic.

Panorama general Episodi coral amb art, patrimoni, literatura i cinema, amanit amb dues pauses musicals (Neil Young i Christopher Cross). Els temes principals giren al voltant de la visita al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, l’exposició sobre el Canal de la Infanta, un conte coreà amb lectura simbòlica i una bateria de crítiques de cinema 2014. "Ja teniu la llibertat" — vers recordat del poema dedicat a Lluís Companys, recitat al programa. Art i patrimoni Recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau • Restaura el conjunt original dels pavellons (obra de Lluís Domènech i Montaner), retirant afegits clínics i recuperant l’estètica modernista. • Declarat Patrimoni Mundial (UNESCO, 1997). • Concepció d’“una ciutat hospitalària dins la ciutat”: pavellons, ventilació, sol i avinguda central per a la salut. • Origen vinculat a l’Hospital de la Santa Creu (1401) i al llegat del banquer Pau Gil (inicials “P.G.” al conjunt). • Elements recurrents: ceràmica, vitralls, motius vegetals, creu de Sant Jordi; paral·lelismes amb Palau de la Música i Institut Pere Mata (Reus). • Ús actual mixt: visites culturals (ingrés clau per al manteniment) i seus institucionals (p. ex., Casa Àsia). • Consell pràctic: aprofitar Ruta del Modernisme (descomptes estiu) i jornades de portes obertes. Exposició i memòria local El Canal de la Infanta • Antic canal de reg de 17,5 km (de Molins de Rei a l’Hospitalet) que va transformar l’agricultura de la Vall Baixa i va facilitar el maquinisme (tèxtil, talers). • Empremta urbanística: el canal dividia municipis (ponts per cosir el territori). • Patrimoni per preservar: petits trams visibles (zona d’Eroski, pont a l’entrada de Can Mercader). • Exposició itinerant (Hospitalet, Cornellà) i tasca de grups de defensa patrimonial (p. ex., Lorenz). Literatura “La gallina que somiava amb volar” (Sun‑mi Hwang) • Conte breu (≈100 pàgines), èxit sostingut a Corea i traduccions globals. • Lectura en dues capes: fàbula accessible i al·legoria adulta sobre maternitat, identitat i exclusió. • Temes clau: • Desig de maternitat i impediments del sistema (ous retirats, sacrifici imminent). • Solidaritat inesperada (auxili d’un ànec) i cura d’un ou trobat. • Perill exterior (comadreja) i xoc de “raça/pertinença” al galliner. • Missatge: resiliència i necessitat de redefinir el lloc al món. Memòria històrica La noia del mocador i Lluís Companys • Record de Conxita Julià, “la noia del mocador”, que es va cartejar de jove amb Lluís Companys i conserva viva la memòria amb poemes. • Companys li regalà un mocador (peça avui al Museu d’Història de Catalunya); la figura de Conxita apareix simbòlicament al monument del passeig Lluís Companys. • El poema recitat remarca esperança i alliberament enmig de la repressió. Pausa musical • Aniversari de Luz Casal (convidada musical de fons). • A l’equador: Neil Young – “Heart of Gold” (1972), peça clàssica del folk nord-americà. Cinema 2014 La isla mínima • Thriller policíac ambientat a Andalusia (marismes), principis dels anys 80 (post‑Transició). • Duo de policies en tensió (Raúl Arévalo i contrapunt “dur” d’aires franquistes) investiguen desaparicions d’adolescents. • Subtext: persistències del franquisme (mètodes d’interrogatori), força de l’Espanya rural, relacions de poder locals. • Produïda per Sacromonte Films amb finançament de Triodos Bank (banca ètica). Caminando entre las tumbas (A Walk Among the Tombstones) • Liam Neeson com a ex-policia caigut en desgràcia que investiga crims contra dones vinculades a traficants. • Thriller sec i contundent (to auster, sense floritures), ritme precís (≈90’). • Violència mostrada amb cruesa controlada; ecos del noir modern. Omar • Drama polític sobre Palestina i la clandestinitat: doble vida, lleialtats, infiltracions i el cost personal de la militància. • Duresa sense concessions; interpel·la sobre resistència, repressió i traïció. French Women (Sous les jupes des filles) • Comèdia coral a París sobre 11 dones durant 28 dies (metàfora del cicle). • Trames entrellaçades: solitud d’altres executivess, amistat, amors i desamors, identitats (inclosa relació lèsbica). • To fresc i elegant a l’estil francès; repartiment amb Vanessa Paradis i Isabelle Adjani. The Kings of Summer • Tres adolescents fugen a la natura i aixopluguen una cabana per viure “lliures”. • Coming‑of‑age lumínic i vitalista, sensibilitat indie i aroma sixty/seventies. • Sobre amistat, identitat i pertinença. Cloenda • Tanca amb Christopher Cross – “Sailing”: soft rock vuitanter per a un comiat melòdic. • Proper episodi: continuïtat de l’agenda cultural.

Panorama general del programa Episodi variat amb art i patrimoni, literatura amb metàfores potents, un interludi musical clàssic del folk i una traca final de cinema: thriller espanyol, neo-noir americà, drama polític palestí, comèdia coral francesa i una perla indie d’estiu. Art i patrimoni Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona) Visita al recinte restaurat: recupera el disseny original de pavellons de Lluís Domènech i Montaner; obert a visites culturals des del febrer de 2014. Context i valor: declarat Patrimoni Mundial UNESCO (1997); concebut com una “ciutat hospitalària” amb pavellons especialitzats, eixos verds i orientació al sol per afavorir la guarició. Detalls clau: Finançament històric de Pau Gil (inicials “PG” visibles en mosaics i detalls). Presència de la creu de Sant Jordi (més cívica que devocional, en contrast amb l’espiritualitat gaudiniana). Pavelló de cirurgia col·locat davant la capella, subratllant el valor de la ciència. Decoració modernista amb ceràmica, vitralls, motius vegetals i cúpules espectaculars (paral·lelismes amb l’Institut Pere Mata de Reus, també de Domènech i Montaner). Ús actual: espai de visites i seu d’institucions (p. ex. Casa Àsia); lloguers i turisme com a via de sostenibilitat. Consell pràctic: aprofitar promocions de la Ruta del Modernisme i jornades de portes obertes; la visita guiada “fa pujar” molt l’experiència. Exposició: El canal de la Infanta Traçat i objectiu: canal històric d’uns 17,5 km (de Molins de Rei a l’Hospitalet, passant per Sant Joan Despí i Cornellà) per irrigar i modernitzar l’agricultura de la Vall Baixa del Llobregat i impulsar el maquinisme tèxtil (telers a fàbriques com Can Rosers). Empremta urbana: el canal dividia Cornellà; la construcció de ponts va “suturar” el teixit urbà. Memòria i preservació: pocs elements conservats; el col·lectiu Lorenz defensa el patrimoni. Romanen trams visibles prop d’un Eroski i un pont a Can Mercader. Difusió: exposició itinerant (ha passat per l’Hospitalet i la Biblioteca Marta Mata a Cornellà). Llibres La gallina que somiava amb volar — Sun-mi Hwang Conte breu i universal (100 i escaig pàgines): èxit sostingut a Corea (més de 2 milions d’exemplars). Trama inicial: una gallina ponedora, impedida de covar, desitja ser mare i desafia el seu destí; un dia troba un ou i decideix escalfar-lo. Temes clau: Maternitat i identitat: el dret a criar més enllà del rol imposat. Sistema i exclusió: el “galliner” com a metàfora social. Perill exterior: la comadreja com a amenaça constant. Diferència i acceptació: tensions de grup, raça i pertinença. To: aparentment naïf, però amb capes adultes i simbòliques. Conxita Julià i Lluís Companys “La noia del mocador”: record del carteig juvenil amb Companys i un poema final que evoca llibertat i dignitat. Peça citada: "...ha descobert que allí hi havia el president Lluís Companys. Llavors, emocionada... ha dit a tots aquells homes ja teniu la llibertat." Llegat: el mocador regal de Companys es conserva al Museu d’Història de Catalunya; Conxita Julià va publicar “Passejades amb el pare”. Música Neil Young — Heart of Gold (1972): celebració del folk dels 60–70 (Crosby, Stills, Nash & Young). Valoració: pau sonora i lirisme d’una època “happy flower” — amb llums i ombres. Cinema La isla mínima (2014) Thriller policíac ambientat a les marismes andaluses a inicis dels 80 (transició recent). Parella de policies oposats (Raúl Arévalo i Javier Gutiérrez): xoc de mètodes, passat franquista vs. nou marc democràtic. Fortaleses: ambientació, tensió sostinguda, lectura sociopolítica d’Espanya (forces vives, precarietat, premsa d’investigació). Nota de producció: finançada per la banca ètica Triodos Bank (inversió amb valors). Caminando entre las tumbas (A Walk Among the Tombstones, 2014) Dir. Scott Frank; protagonista Liam Neeson en clau de neo-noir sec i contundent. Ex-policia alcohòlic reconvertit en investigador en casos foscos: cadena d’assassinats vinculats al crim organitzat. To: cru, sense floritures, ritme “pim-pam” i secundaris sòlids. Omar (2013) Drama polític sobre la clandestinitat palestina i el cost humà de la resistència. Duresa sense concessió: doble vida, delació, pressió policial i dilemes morals. Exhibició local: sessions continuades a cinema de Sant Feliu. Sous les jupes des filles (French Women, 2014) Comèdia coral parisenca sobre 11 dones durant 28 dies (cicle simbòlic). Temes: amistat, soledat, sexualitat, feina, parelles i complicitat femenina. Repartiment destacat: Vanessa Paradis, Isabelle Adjani, Géraldine Nakache. The Kings of Summer (2013) Indie de coming-of-age: tres adolescents fugen al bosc per construir una cabana i una llibertat a mida. Frescor i natura: estètica calorosa, humor i “joie de vivre”. Ideal per recuperar en DVD/streaming. Cloenda Tancament musical amb Christopher Cross — Sailing i recordatori de programació de la ràdio. Idees força Patrimoni viu: Sant Pau i el Canal de la Infanta com a memòria que cal preservar. Metàfores que punxen: una gallina que vol ser mare exposa els límits socials i l’instint de cura. Cine que dialoga amb la realitat: de la transició espanyola a la clandestinitat palestina, passant pel noir urbà i la sororitat parisenca. Música com a bàlsam: del folk clàssic a la balada vuitantera, l’episodi respira pausa i emoció.

Introducció • Presentació de l’equip: Xesco Ramos, Rosa Alcalà i Jaume Vidal. Avanç de temes: memòria històrica (Batalla de l’Ebre), literatura de distopia, reflexions sobre cultura i empresa, i una tanda de cinema (2010 i clàssics recents), amb pausa musical de Boyz II Men. “L’art i la política sempre han anat de la mà.” Ruta històrica: Batalla de l’Ebre Context i claus històriques • La batalla (25/07/1938 – 14/11/1938) s’emmarca en la Guerra Civil espanyola i en el clima internacional del Pacte de Munic. • Alemanya i Itàlia hi proveeixen armament i aviació als nacionals; la zona de la Terra Alta pateix bombardejos massius (Corbera d’Ebre, Gandesa, Pinell de Brai, Miravet, Mora d’Ebre, Vilalba dels Arcs, la Fatarella...). • El front esdevé un camp de proves de tàctiques i armes que anticipen la Segona Guerra Mundial. La ruta i els espais visitats • Pas de barca a Miravet per comprendre el repte del creuament del riu sense ponts. • Poble Vell de Corbera d’Ebre (ruïnes, església de Sant Pere), i el Museu “115 dies” sobre la durada de la batalla. • Trinxeres de la Fatarella: recuperació arqueològica amb camps de treball juvenils (Universitat Rovira i Virgili). • Memorial de les Camposines: espai de memòria i identificació de restes, amb plaques i homenatge als desapareguts. La lleva del Biberó i el cost humà • Mobilització de reservistes i, posteriorment, de joves de 16–18 anys (“lleva del Biberó”). • Xifra aproximada: 30.000 víctimes entre ambdós bàndols. • Idea central: sacrifici, resistència i devastació; memòria familiar i col·lectiva. Reflexions paral·leles • Debat sobre si les guerres funcionen com a mecanismes d’“eliminació” i sobre la capacitat dels països (Alemanya, Japó, Xina) de reconstrucció basada en disciplina i organització. • Crítica a la corrupció d’arrel franquista i a l’individualisme versus el bé comú. Literatura: “Mañana Todavía – Doce distopías para el siglo XXI” Què és una distopia • Societat fictícia indesitjable, inversa de la utopia. Contes destacats • “We Kids” (Laura Gallego): pares que registren els fills en una xarxa social des del naixement; fama precoç, ansietat i expulsió als 16 anys. Crítica al cult a la notorietat digital. • “Neteja de sang” (Juan Miguel Aguilera): retorn hegemònic de la religió islàmica en una València futura; instrument de domini a través de la incultura; retrocés en drets de les dones. • “Gràcia” (Susana Vallejo): un Sants d’aquí 100 anys, mig buit; societat entropòfaga que ven nadons com a menjar; metàfora d’autodestrucció social i col·lapse demogràfic. Idees clau • Distopies com a mirall de temors presents: control social, fanatisme, mercantilització de la intimitat, i erosió de la cultura. Opinió: empresaris sense cultura • A partir de Francesc Cabana: la cultura és el que diferencia un robot d’una persona; sense cultura, ningú —ni empresaris, ni professionals públics— pot fer bé la seva feina. “La cultura és imprescindible per pensar millor i actuar millor.” • Avertiment contra una societat deliberadament inculta com a base del totalitarisme. Pausa musical • Escolta de “End of the Road” de Boyz II Men: R&B vocal amb harmonies impecables; gran èxit dels 90. Cinema 1: “La fi és el meu principi” (2010) • Basada en la novel·la homònima d’un periodista italià; pel·lícula en format conversa pare–fill sobre el sentit de la vida després d’una trajectòria intensa (Àsia, guerres, espiritualitat). • Interpretació destacada de Bruno Ganz; to humanista, íntim i reflexiu. • Punt feble: paper difuminat de l’esposa; punt fort: honestedat del llegat vital i ètic. Cinema 2: “Una cita per l’estiu” (2010) • Debut (i única direcció) de Philip Seymour Hoffman, que també protagonitza amb Amy Ryan. • Història de dos éssers fràgils que s’exploren amb tendresa i torpesa; humor discret i moments d’encant quotidià. • Paralllelismes amb “Marty”: persones no “atractives” que busquen un lloc on encaixar. • Valoració: peça menuda però sòlida, que revela un potencial director. Cinema 3: Revisió de “Robocop”, “Tràfic” i “El Cavaller Fosc” • Debat sobre què fa clàssic un film: referencialitat vs. pas del temps. • “Robocop”: icona vuitantera amb estatus de referent popular. • “Tràfic” (Soderbergh): moralina i desfasament temporal; impactant en el seu moment, avui grinyola per alguns. • “El Cavaller Fosc”: Batman fosc i creïble fins a un punt; la darrera part perd coherència per un dels tertulians; contrast amb els Batman pop i coloristes del passat. Cinema 4: “Supernova” (1993) • Recordatori d’un fiasco del cinema espanyol dels 90 (dir. Juan Miñón), amb Marta Sánchez i un repartiment coral. • Estètica futurista kitsch (paper d’alumini), guió incongruent; recomanable només en clau friqui de “dolenta de culte”. Cloenda • Tancament amb menció d’una recomanació pendent (títol oblidat) sobre amistat i salut mental; cita per a la setmana vinent. — Idees força • La memòria de l’Ebre com a eina de record i educació cívica. • La distopia alerta sobre derives contemporànies (xarxes, fanatismes, incultura). • Sense cultura, la gestió —pública i privada— es degrada. • El cinema com a espai per revisitar clàssics i reivindicar joies petites.

Resum general Un episodi coral que combina actualitat política i local, patrimoni modernista a Reus, teatre i anàlisi històrica, i un bloc ampli de crítica cinematogràfica. Destaquen: l’informe del Consell d’Estat sobre el 9-N, la creació del Moyanès com a comarca, un projecte d’emprenedoria escolar, el rescat de tortugues babaues i una ruta apassionada pel modernisme de Domènech i Montaner a Reus (Casa Navàs i Institut Pere Mata). En cultura: Shakespeare amb Timó d’Atenes, un article de 1931 de Carles Soldevila sobre la crisi, i al cinema, des de l’entranyable Conversaciones con mamá fins a la foscor de Mi otro yo, el documental En tierra extraña i el thriller Perdida, amb recomanació clàssica de Saura i crítica a Annabelle. Actualitat política i local 9-N i marc legal • El Consell d’Estat avala per unanimitat que l’ús de voluntaris per al 9-N agreuja la possible inconstitucionalitat i que la consulta alternativa omet garanties bàsiques. "La consulta alternativa omet garanties constitucionals elementals." • El PSC (Maurici Lucena) demana no impugnar la mobilització del 9-N en tant que sense efectes jurídics. • Rajoy insta Artur Mas a acatar el que digui el Constitucional. Nova comarca: el Moyanès • El Moyanès serà comarca a finals d’any; es preveu una consulta no vinculant als veïns. • Marc Prat subratlla el valor polític de la consulta ciutadana. "Com que vincula políticament perquè hi tinc la veu del poble..." Educació i medi ambient • Tordera impulsa “Cultura emprenedor a l’escola”: l’alumnat crea i gestiona cooperatives per treballar competències bàsiques (matemàtiques, llengües, TIC, etc.). • Rescat a Tarragona d’un niu de tortuga babaua: 12 cries vives, 9 ous no eclosionats i 13 morts; el canvi climàtic podria afavorir la seva nidificació a Catalunya. "Una pujada d’un o dos graus del mar facultaria una colonització massiva de les tortugues a casa nostra." Esports • Inaugurats els Special Olympics a Barcelona i Calella (1.700 atletes, 12 modalitats). • Hoquei patins: Igualada pot empatar a 15 punts amb Liceo i Reus. • Volta Catalunya 2015: etapa reina a l’estació de la Molina. • Hoquei herba sub-18: victòries catalanes. Cultura i patrimoni: Reus modernista Casa Navàs i el geni de Domènech i Montaner • Celebració del modernisme a Reus: Casa Navàs amb carta blanca creativa; treball exquisit de Gaspar Homar (fusta) i Lluís Brú (mosaic), vitralls i trencadís excepcionals. • Connexions estilístiques amb el Palau de la Música, Hospital de Sant Pau i Casa Lleó Morera. Prioral de Reus i ruta modernista • La Prioral mostra una rara fusió gòtic-renaixentista (arcs apuntats vs. arcs arrodonits i columnes dòriques). • Ruta per cases modernistes: Casa Rull i Casa Gasull (Domènech i Montaner; façanes) i obra local de Pere Caselles (arquitecte municipal), entre d’altres. Institut Pere Mata: modernisme i salut • Un modernisme funcional i humà: espais pensats per al benestar del pacient (per ex., banyeres centrals per facilitar l’atenció), llum, color i naturalesa. • Debat amb el noucentisme, que va preferir hospitals blancs i minimalistes. Els ponents defensen l’efecte positiu de l’entorn estètic. Teatre, literatura i anàlisi històrica Club “Llegir Teatre” i Timó d’Atenes • Lectura i muntatge de Timó d’Atenes (Shakespeare) amb direcció de David Selvas i Julio Manrique. • Temes: generositat, deute, decepció i misantropia; paràbola vigent sobre desencís polític i personal. Abans i ara: la crisi segons Soldevila (1931) • Lectura d’un article de Carles Soldevila (1931) arran del crac del 29, que reivindica la fe en el futur i la idea que cap període és definitiu. "Sense aquesta creença no tindríem forces per anar endavant... els nostres rebesnets el trobaran vell... i també l’hauran de remplaçar." Interludi musical • 27 anys del número 1 de Michael Jackson – Bad. Cinema: estrenes, documentals i clàssics Conversaciones con mamá • Adaptació del film argentí: Juan Echanove i María Galiana brillen en un diàleg mare-fill sobre crisi, dignitat i vincles. • Tò “agredolç” i efecte col·lateral: ganes de trucar a la mare en sortir. Mi otro yo (Isabel Coixet) • Thriller psicològic en clau de por amb Sophie Turner. Estètica fosca i terrosa; misteri identitari amb certa ressonància a Black Swan. En tierra extraña (Icíar Bollaín) • Documental sobre la diàspora laboral a Edimburg: retrat generacional i diagnosi política. • Destaca el monòleg d’Alberto San Juan i un poema final de Gil de Biedma. Perdida (David Fincher) • Thriller de manipulació i dobles relats (ell/ella), amb Ben Affleck i Rosamund Pike. • Tensa, llarga però absorbent, i honesta amb l’espectador: va donant pistes sense trampes. Recomanació i crítica • Recomanada: Sevillanas (Carlos Saura, 1991) — antologia musical i coreogràfica amb Paco de Lucía, Tomatito i més. • Fluixa: Annabelle — bona ambientació sixties i atmosfera, però guió feble i ensurts limitats. Clàssic recuperat: Secrets i mentides (Mike Leigh) • Retrat d’identitat, classe i raça a través de la recerca dels orígens d’una filla adoptada. • Convergència emocional de dues famílies i catarsi compartida; esment especial al doblatge per la serenor i veracitat que transmet.