episodis

Resum general Un episodi polifacètic que comença amb cinema de gènere i televisió, passa per anuncis culturals, i entra de ple en un magazine cultural: Girona Temps de Flors, l’exposició de mòmies egípcies al CaixaForum Girona, unes visites literàries a les coves del Salnitre, un bloc de jocs i llengua (baldufa, filipèndula, fonyar), dos llibres destacats i un extens tram de cinema (Frozen, Tres bodas de más, Her, La Perrera i l’avanç d’El viento se levanta). També hi ha obituaris i efemèrides musicals i una pinzellada d’Eurovisió 2014. "És lo mismo de siempre, però és que som conscients de que és lo mismo de siempre" (sobre la nova temporada de 24) Cinema i sèries (inici) Maniac (1980, remake 2012) i l’atractiu del POV integral • Enaltiment d’un slasher amb aposta formal radical: POV total del protagonista, un assassí malalt amb fetitxe per maniquins i perruques. • Cinema d’explotació, brut, immoral i de baix pressupost, però eficaç i per a fans del gènere. Rebem la recomanació amb pinces. 24: Live Another Day (S9) • Retorn de Jack Bauer a Londres en format mitja temporada. • To autoreferencial i lleument autoparòdic; el president torna a la zona moral grisa que defineix la sèrie. • Satisfacció moderada: no serà una gran sèrie a la S9, però entretinguda i conscient del seu llegat. Cultura i ciutats Obituaris i efemèrides • Mort de H.R. Giger (Alien) i del director de Searching for Sugar Man (Malik Bendjelloul). • Recordatori a Frank Sinatra (16 anys de la seva mort) i aniversari de Mike Oldfield. Girona Temps de Flors (59a ed.) • Portes obertes a patis i edificis històrics, guarnits amb composicions florals. Gran afluència i difusió. • Novetat: soterranis de la Catedral visitables amb guarniments; recorregut pel Call Jueu, muralles, Torre Gironella, i més. • Al Monestir de Sant Pere de Galligants (seu del Museu d’Arqueologia): expo “Deltebre 1” sobre el naufragi d’un vaixell de guerra anglès i la conservació subaquàtica (tractaments químics i físics). CaixaForum Girona (La Fontana d’Or): Mòmies egípcies • Expo “Mòmies egípcies: El secret de la vida eterna”, amb materials del Rijksmuseum van Oudheden (Leiden). • Tècniques modernes (TAC/tomografia) per estudiar mòmies sense obrir-les; visió cultural de la vida/mort i la pervivència del cos. Visites literàries a les Coves del Salnitre (Collbató) • Proposta nocturna que recrea el romanticisme viatger del s. XIX (ex. Víctor Balaguer) amb lectures i llum de candils. • Caminada, pujada a les coves i recorregut amb guiatge, seguretat i lectures ambientades; final amb porró i fruits secs. Jocs i llengua La baldufa • Joc antiquíssim (restes a Mesopotàmia, Troia, Pompeia); popular a Xina i Japó (exhibicions al palmell i fins sobre sabres). • Evolució d’un joc més agressiu a un de destresa; paral·lels amb eines prehistòriques (fona) i jocs com les bales. Filipèndula • Planta de les rosàcies (variant felipèndula). Joc participatiu d’etimologies inventives entre visitants del Born. Fonyar / fonyador • Verb relacionat amb trepitjar raïm i pasta/amasar; possible arrel llatina (furgar a fons). Imatgeria popular i anticlerical. Llibres Matar a Leonardo da Vinci (Christian Gálvez) • Novel·la biogràfica rigorosa amb recerca pròpia (viatges a Florència, consultes a acadèmics). • Barreja de fets reals i llicències (invents de vol, conspiracions), destacant l’inventor i l’artista. Los Santos Inocentes (Miguel Delibes) • Retrat cru del semiesclavatge rural (Extremadura), amb el trípode Paco el Bajo, Azarías, Señorito Iván. • Comparativa llibre-film: l’adaptació de Mario Camus és fidel i potent; el llibre emfatitza llenguatge i context social. Cinema (bloc principal) Frozen (Disney) • Metàfora sobre diferència, control del poder personal i estigma: el do de gel de la germana gran com a alteritat a integrar. • Gir romàntic: qüestiona el “primer amor” i reivindica l’amor veritable que neix de la complicitat i el respecte. Tres bodas de más • Comèdia romàntica: tres casaments d’exnòvios, una recerca d’amor entre equívocs i sobreactuacions (Quim Gutiérrez passat de voltes). • Moral: descobrir qui t’entén de debò més enllà de l’enlluernament. Her (Spike Jonze) • Relació d’un home amb un sistema operatiu (veu de Scarlett Johansson): reflexió sobre solitud digital i vincles mediatitzats. • Joc interpretatiu de Joaquin Phoenix i mirada a un futur hiperconnectat però aïllat. La perrera (Dog Pound, Kim Chapiron) • Drama carcerari juvenil, fred i cru, sobre l’espiral sense sortida en un correccional. El viento se levanta (Hayao Miyazaki) [avanç] • Tensions entre vocació, responsabilitat social i context històric; promesa d’excel·lència tècnica i densitat temàtica. Música i pop Eurovisió 2014 • Conchita Wurst: impacte mediàtic i gran veu; percepció de millora de nivell després d’anys d’excèntriques propostes. Interludi musical • Fragment de Something Stupid (Frank Sinatra i Nancy Sinatra) com a homenatge.

Resum general Programa magazine amb ritme i molts temes culturals. Destaquen dues exposicions a Barcelona, una crònica musical d’alt nivell amb Mahler 8 a L’Auditori, crítica literària de Zafón, i una roda de cinema amb peces d’identitat, mite i dol. A l’inici, píndoles pop: tornada de Swans a Barcelona i còmic de The Walking Dead. "Aquí no es contempla ni molt menys la possibilitat d'error" — sobre la Sinfonia dels Mil de Mahler Art i exposicions Josep Tapiró al MNAC: el pintor de Tànger • Aquarel·lista reusenc (1836–1913), amic de Marià Fortuny, amb 30 anys de vida i obra a Tànger. • Retrats hiperrealistes de santons, núvies i gent de carrer, color i detall exquisit (aquarel·la densa, gairebé oli). • Exposició commemorativa del centenari de la mort: 25 peces, moltes de col·leccions privades (Londres, Nova York…). • Activitats: tallers d’aquarel·la, simposi d’orientalisme, poesia sobre Tànger i La Nit dels Museus. • Clau de context: auge de l’orientalisme a Europa (gust pel que és exòtic) i debat tècnic amb Fortuny; Tapiró, molt virtuós. CaixaForum: “Mediterrani, del mite a la raó” • Exposició extensa i didàctica: mites grecollatins (Europa, Prometeu, Hèracles), filosofia i política. • Peces: ceràmica de figures negres/vermelles, mosaics i frescos (Pompeia); la qualitat és irregular però il·lustrativa. • Enfoc didàctic (sales i guiatges) i cicle de cinema que enllaça mites amb films (p. ex. Eduardo Manostijeras ≈ Prometeu, La mirada d’Ulisses, 8½, El odio…). • Idea força: del cicle mític (etern retorn) a l’ús de la raó; arrels comunes de la cultura europea. Literatura Carlos Ruiz Zafón — “El prisionero del cielo” • Més àgil i amè que El juego del ángel, però lluny de l’embranzida de “La sombra del viento”. • Fermín Romero guanya protagonisme però es torna massa caricaturesc; subtrames (Montjuïc) interessants, motivacions difuses. • Sensació de trilogia tancada amb pressa; lectura ràpida i entretinguda. Música Sinfonia núm. 8 de Mahler (“dels Mil”) a L’Auditori • Concert de 70è aniversari de l’OBC: espectacular desplegament de cors (Orfeó Català, Lieder Càmera, Madrigal, cors infantils…) i solistes. • Obra monumental de 80 minuts sense pausa, d’alta complexitat; mesos d’assajos intensos. • L’Auditori anuncia baixada de preus i projectes de cinema amb banda sonora en directe. Apunts pop • Aniversaris: Dave Gahan (Depeche Mode) i Billy Joel; s’escolta “Honesty”. Conferència Fòrum Local d’Educació i Convivència (Sant Boi) • Projecte coral d’escoles i xarxa comunitària sobre salut mental, amb gran participació juvenil i sensibilitat. • Format cuidat, vivències i arts escèniques per visibilitzar la problemàtica i compartir bones pràctiques. Cinema Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! • Autobiogràfica; el director interpreta ell mateix i la seva mare. Identitat i gènere marcats per la mirada materna. • L’heroi creix adoptant maneres “femenines” i travessa confusions (homosexualitat, rol, desig) fins a definir-se per si mateix. "Cuídate, mi niña grande" — una frase clau que condensa la projecció materna Noé (Darren Aronofsky) • Relectura mítica i moral: el Creador traspassa a Noè la responsabilitat de decidir sobre la continuïtat humana. • Tensions entre deure, fe i família; trauma postdiluvi. Toc autoral, efectes continguts i metàfora ecològica. Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown) • Amor, bluegrass i el dol per la pèrdua d’una filla. Música captivadora, drama sec i contundent. • Fractura per diferències de fe i culpa; retrat honest del dol i la parella. Miel (Valeria Golino) • Retrat sobri de l’eutanàsia activa: una dona ajuda malalts terminals a morir amb dignitat. • Xoc ètic quan un no-terminal li demana ajuda per suïcidar-se; crisi personal i debat sobre límits i autonomia. Tren de nit a Lisboa • Professor (Jeremy Irons) sacsejat per un encontre amb una noia; viatge a Lisboa i a la Revolució dels Clavells. • Investigació de vides a la resistència i reflexió sobre sentit vital i memòria europea. Altres destacats • Obertura: Swans tornen a Barcelona (1 d’octubre, Sala Apolo), nou disc. • Còmic: The Walking Dead — primer volum de “Guerra sin cuartel” (Negan vs Rick); ritme que s’agilitza. • Tancament amb falques i butlletí de notícies (economia ebrenca, comerç dominical a Barcelona, cas Ester Quintana).

Resum general Butlletins informatius de les 21 h i les 22 h centrats en el Primer de Maig, l’impacte de les polítiques d’austeritat, successos rellevants i agenda econòmico-cultural del territori. 1 de Maig: reivindicacions i incidents • Manifestacions massives i to social: UGT i CCOO encapçalen marxes a Barcelona, Lleida, Tarragona, Tortosa i Girona per feina de qualitat i fi de l’austeritat. "Hem de continuar reivindicant... un canvi radical de polítiques... que es canviïn les polítiques d’austeritat per unes polítiques que tinguin en compte els treballadors" — Núria Soler (UGT Terres de Lleida) • Aldarulls a la manifestació alternativa de Barcelona: Un grup d’encaputxats crema mobiliari urbà i destrossa oficines bancàries; 3 detinguts pels Mossos. Els organitzadors se’n desvinculen i donen per acabada la marxa. Indústria a Girona: tancaments i crit d’alarma • Torres Papel (Sarrià de Ter) i Grober (Bescanó): els tancaments desmenteixen la reactivació i evidencien la pèrdua de pes industrial a la demarcació. "Està caient la indústria... Demanem creació d’ocupació... i que la gestió de l’empresa tingui en compte les persones treballadores" — Bartomeu Comte (CCOO Girona) Política universitària i beques • La Generalitat carrega contra les retallades de beques del govern espanyol: suport als rectors i queixa per deslleialtat i un impacte estimat de 20 M€. "En el moment que creem un fons propi, l’administració del ministre retalla... impacte de gairebé 20 milions d’euros" — Antoni Castellà (Secretari d’Universitats i Recerca) • Rànquing internacional: Quatre universitats catalanes (UAB, UPF, URV, UPC) entren entre les 100 millors universitats joves (<50 anys) segons Times Higher Education. Successos • Berguedà: Mor un escalador de 28 anys al Pedraforca (via de Tots, boca sud). Rescat en helicòpter; el SEM només pot certificar la mort. • Sant Adrià de Besòs: Commoció per l’assassinat del raper Monkey Black (Leonardo Michael Flores Ozuna), apunyalat després d’una discussió; autors fugits i tensions veïnals. Mossos intervenen per calmar els ànims. • Horta de Sant Joan: Famílies dels bombers morts (2009) demanden la Generalitat per 2,5 M€ en indemnitzacions, després de fracassar l’acord extrajudicial. Economia local i turisme • Palamós: En marxa l’activitat de pescaturisme aquest estiu, coordinada amb el Museu de la Pesca; presentació al Festival Palamós Terra de Mar amb sortides de tast. "No seran sortides pròpiament com el pescaturisme: seran testets fets a mida per donar a conèixer l’activitat" — Regidoria de Cultura i Patrimoni de Palamós • Objectiu: diversificar ingressos del sector pesquer davant el minvant rendiment de la pesca. Cultura i territori • Priorat: Fira del Vi (19a ed.), mostra de més de 70 cellers a Falset i tastos arreu de la comarca. "Disposem de més de 4.500 copes de tast... sempre preveiem una mica més que l’any anterior" — Jordi Puigreu (Alcalde de Falset) Esports • Bàsquet (ACB): El Real Madrid supera el Fiat Joventut (106-88) i el Barça guanya a la pista del Gran Canària (74-82). • Futbol (Tercera): L’Europa és el nou líder, amb 2 punts d’avantatge sobre Cornellà i Montañesa.

Resum general Episodi molt complet i coral on l’equip recorre patrimoni romànic de Barcelona, folklore i jocs tradicionals, dues lectures que aborden solitud, família i adolescència, i un bloc de cinema que va de la sàtira gamberra de Movie 43 a l’elegància de El Gran Hotel Budapest, acabant amb dos clàssics: Chuka i Corazón salvaje. També hi ha efemèrides i homenatges (Paul McCartney, Miki Rooney, Subirachs) i una agenda cultural amb documentals i cicles de música i cinema. Temes principals Patrimoni romànic a Barcelona: Sant Pau del Camp i més • Visita guiada al monestir de Sant Pau del Camp, amb una vivència acústica de cant gregorià que evidencia el paper de l’absis i la cúpula en la propagació del so. • Context arquitectònic: al romànic la bona acústica sembla més intuïtiva que calculada; al gòtic ja es teoritza més sobre llum i so (p. ex., Concil de Trento, estudis posteriors). • Claustre d’arcs lobulats: únic a Europa, peça singular del recinte. • Itinerari romànic a la ciutat: Sant Pau del Camp; capella de Sant Llàtzer; portades laterals del Pi i la Catedral (capitells); Santa Llúcia; capella d’en Marcús; Sant Pere de les Puel·les (interior amb reminiscències romàniques). • Urbanisme i implantació monàstica: importància d’aigua, sol i comunicacions; sovint extramurs per pressió urbana. «Una façana del dolor»: sobre la Façana de la Passió de la Sagrada Família (record a Josep Maria Subirachs). Folklore i tradicions: l’almanac, el mussol i la baldufa Dies manllevats de març i abril • Llegenda dels dies manllevats: març demana dies a abril per tornar fred i pluja després que una vella se’n burlés. • Sabiesa popular i clima: observació empírica transmesa en refranys i contes. Natura: el mussol pirinenc • Hàbitat i posta; crits nocturns que espanten caminants: natura i imaginari. Socialització d’abans • Conversa a la fresca, cadireta al carrer i vida veïnal: comunitat versus consumisme de terrasses. La baldufa • Orígens antics (fins al 4000 aC); peces trobades a Troia i Pompeia; una inscripció a Tebes (c. 1250 aC) la documenta. • Materials: de fusta (joc i destresa, també confrontació) a plàstic modern. «És l’humor gros»: metàfora que apareixerà al bloc de cinema, però aquí el joc tradicional és també aprenentatge, hàbits i convivència. Lectures La cambrera (Markus Orths) • Retrat d’una protagonista jove, solitària i amb trets d’obsessiu-compulsiu: neteja compulsiva, s’amaga sota llits d’hotel per «compartir» vides alienes. • Sexualitat i identitat: relació amb una prostituta; afecte i límits (li continua cobrant; refusa viatges). • Relació mare-filla distant; diàlegs mínims; final obert amb retorn simbòlic a l’«úter» (sota el llit de la mare). • Estil: capítols curts, llenguatge sec; fredor «nòrdica» que descol·loca i interpel·la. El adolescente cautivo (Asunción Soriano i Rubén Gualtero) • Quatre eixos: - Mercantilització del cos (El cuerpo robado): ideals estètics canviants i pressió publicitària. - Noves famílies: monoparentals, reconstituïdes, homoparentals, maternitat/paternitat en solitari. - Emancipació i feina: trajectòries trencades, crisi i mobilitat exterior; incertesa i frustració. - Equilibri emocional: dol de deixar la infantesa i redefinir els vincles amb els adults. • Llibre de reflexió, no de receptes: escolta activa i missatge d’esperança per a adolescents i entorn. Cinema Movie 43 (Razzies) • Pel·lícula antologia d’esquetxos provocadors, amb repartiment estel·lar (Kate Winslet, Hugh Jackman, Halle Berry, Richard Gere…). • Gags passats de voltes (p. ex., cita amb «peculiaritat» corporal; gadgets sexualitzats) i humor groller. • Valoració: entreteniment xocant, no és bona però il·lustra els límits de la comèdia grossa. El Gran Hotel Budapest (Wes Anderson) • Estil Anderson: coral, visualment mil·limètric, homenatges clàssics. • Lectura des de Recursos Humans (segons Expansión): - Organització centrada en el client: servei, empatia i fidelització. - Compromís i contracte psicològic: implicació més enllà del sou (mentoratge Gustave–Zero). - State of Flow / coaching: motivació intrínseca i recompensa interna en la feina. - Networking: col·laboració entre hotels per resoldre problemes del servei. Clàssics Chuka • Western clàssic amb fort avançat, soldats castigats i codi moral en crisi; protagonista antiheroi i tensió amb classes socials. Corazón salvaje (David Lynch) • Road movie passional amb Nicolas Cage i Laura Dern; sogra antagonista i galeria de personatges inquietants. • Banda sonora d’Angelo Badalamenti i «Wicked Game» (Chris Isaak); final feliç poc habitual a Lynch. Efemèrides i homenatges • Paul McCartney: 44 anys de carrera en solitari (més els 10 amb The Beatles). • Miki Rooney (93 anys): record d’una carrera prolífica i icònica. • Josep Maria Subirachs (87 anys): Façana de la Passió de la Sagrada Família; obra debatuda però clau. Agenda cultural • Documental Les Maestras de la República (Goya 2014 documental): homenatge a mestres pioneres de l’escola laica i mixta truncada per la guerra. • Filmoteca de Catalunya: cicle «La música en el cinema» comissariat per Benet Casablancas (Vertigo, Ascenseur pour l’échafaud, 2001, Saraband, etc.). Cites destacades «És tan bona que sembla avorrida» — sobre El vent s’aixeca (obertura prèvia). «Avril, gentil, deixa-me’n un, deixa-me’n dos, deixa-me’n tres…» — llegenda dels dies manllevats. «Una organització centrada en el client» — clau de gestió observada a El Gran Hotel Budapest. Notes i crèdits musicals • Chris Isaak – Wicked Game (leitmotiv a la conversa sobre Corazón salvaje). • Fons de Paul McCartney per l’efemèride dels 44 anys en solitari.

Overview Programa miscel·lani amb cultura, història local i cinema. Els punts forts són: ruta pel romànic barceloní (amb focus a Sant Pau del Camp), psicologia de l’adolescència a propòsit d’una presentació de llibre, i una ronda de crítiques de cinema que van del Razzie “Movie 43” al món de Wes Anderson. També hi ha efemèrides i homenatges (Mickey Rooney, Subirachs, McCartney) i recomanacions culturals. Efemèrides i homenatges Mickey Rooney (1919–2014): record del “nen prodigi” i la seva extensa carrera i vida personal. Josep Maria Subirachs (1927–2014): reivindicat per la Façana de la Passió de la Sagrada Família; es debat el seu estil angulós i simbòlic, coherent amb el tema del dolor. Paul McCartney: 44 anys de carrera en solitari (després dels Beatles). Ruta pel romànic barceloní Sant Pau del Camp i més Visita guiada al monestir de Sant Pau del Camp: arquitectura romànica, anècdotes i una prova d’acústica amb cant gregorià. Explicació sobre la sonoritat dels absis i cúpules: més intuïció constructiva que no pas ciència acústica al romànic; al gòtic sí s’estudia més la llum i el so. Funció catequètica dels retables i pintures quan la litúrgia era en llatí i el poble analfabet. Llista de punts romànics a BCN: Sant Pau del Camp, capella de Sant Llàtzer, portes laterals del Pi i la Catedral (capitells), Santa Llúcia (ja tardà), capella d’en Marcús, Sant Pere de les Puel·les (interior). Detall únic: el claustre amb arcs lobulats de Sant Pau del Camp, peça singular a Europa. "És l’únic claustre així amb aquests arcs lobulats… és preciós." Anècdota “Balcó de la independència” a la casa del rector de Sant Pau (record històric amb humor sobre on es proclamaria, si s’escaigués). Almanac del Cordill i cultura popular L’almanac i els dies manllevats d’abril pel març (mites meteorològics rurals). El mussol pirinenc i creences sobre el seu crit nocturn. Socialització d’abans: cadires al carrer, xerrades veïnals; contrast amb hàbits digitals. La valdufa (baldufa): moda recent i arrels mil·lenàries (troballes des del 4000 aC; peces a Troia, Pompeia i una inscripció de 1250 aC al Museu Britànic). Materials de fusta i fang cuit; jocs i destresa. Llibre: “La cambrera” (Marcus Ors/Horts) Novel·la breu i “estranya”: retrat d’una dona amb obsessió-compulsió per la neteja que treballa netejant habitacions d’hotel. Gira cap a la solitud i la necessitat de “compartir” la vida aliena amagant-se sota els llits; relació posterior amb una prostituta. Estil: capítols curts, diàlegs mínims i freds (mare-filla), trencament del llenguatge narratiu convencional. Subtextos: psicoanàlisi, intimitat, fredor afectiva, i diferències culturals europees. Presentació: “El adolescente cautivo” Autors i marc Dra. Asunción Soriano Sala (psiquiatra i psicoanalista) i Rubén Gualtero Pérez (sociòleg). Presentació a la Biblioteca de Castelldefels. Eixos del llibre El cos mercantilitzat: idealització del cos perfecte i els seus efectes en l’autoacceptació adolescent. Famílies diverses: monoparentals, reconstituïdes, parelles del mateix sexe, maternitat/paternitat en solitari. Emancipació i treball: incerteses, crisi i itineraris vitals canviants. Equilibri emocional precari: el dol per la pèrdua de la infantesa, el rol dels adults i el missatge d’esperança. "No són receptes, sinó reflexions per entendre millor l’adolescència avui." Cinema: novetats i mirades Movie 43 (varis directors; cap: Peter Farrelly) Guanyadora de diversos Razzies; humor groller i extrem en sketches amb estrelles (Kate Winslet, Hugh Jackman, Halle Berry, Richard Gere…). Gag inaugural: una cita amb una “anomalia” corporal pública; la tònica és l’exageració escatològica. No és bona, però pot fer riure per l’absurd. El Gran Hotel Budapest (Wes Anderson) Comèdia d’aventures estilitzada en un hotel decadent d’entreguerres. Lectura des de Recursos Humans: Organització centrada en el client i fidelització. Gestió per valors i “contracte psicològic” (compromís i identitat). Estat de flow i enfocament de coaching per a motivació intrínseca. Networking entre conserges d’hotel per resoldre problemes col·lectivament. Clàssics rescatats Xuca (Chuka), western amb Rod Tyler: triangle de classes, fortí en crisi i girs afectius poc habituals per l’època. Corazón salvaje (David Lynch): road-movie romàntica i fosca amb Nicolas Cage i Laura Dern; música d’Angelo Badalamenti i moment “Love Me Tender”. Final sorprenentment feliç per ser Lynch. Recomanacions culturals Cinefòrum Baix Llobregat: Las maestras de la República (Pilar Pérez Solano), Goya a millor documental 2014. Homenatge a les docents laiques i progressistes de la Segona República i la ILE. Filmoteca: cicle “La música en el cinema” (comissariat per Benet Casablancas): de Vértigo a 2001, per analitzar l’ús de la música al film. Bonus inicial Recomanació prèvia en un altre tram de ràdio: “Seducidos y abandonados” (docu HBO de James Toback amb Alec Baldwin) sobre el mercat de Cannes i els mecanismes de finançament; i defensa de “Noé” (Darren Aronofsky) com a blockbuster bizarro i intel·ligent, més sobre un home obsessionat que no pas una típica adaptació bíblica.

Panorama general Programa coral i molt dinàmic amb teatre, literatura, exposicions, documental, música i un tram potent de cinema. S’hi combinen recomanacions, context històric i reflexions sobre la societat i la cultura. "La ciència avança quan formulem preguntes noves" — Jorge Wagensberg Punts més destacats • Teatre: Lectura pedagògica i inquietant de L’onada (Die Welle) i mirada generacional i de crisi a Dones com jo (T de Teatre). • Llibres: Miguel Delibes i el seu retrat de la Castella rural; Jorge Wagensberg i els seus aforismes per pensar — ciència, realitat i civilització. • Exposició: Pitarra (1864–1866) al TNC, un homenatge al teatre català i la Renaixença amb una museografia enginyosa. • Documental: “Yuga, una família S.A.”: llogar relacions al Japó per cobrir rols socials i familiars. • Música: Efemèride Marvin Gaye i in memoriam Frankie Knuckles, pare de la House de Chicago. • Cinema: Revisites a Drugstore Cowboy i Europa Europa; celebració de La gran bellesa (Sorrentino) i el seu retrat de la buidor mundana; èxit popular d’Ocho apellidos vascos; i tendresa italiana a Pranzo di Ferragosto sobre el matriarcat quotidià. Teatre L’onada (Teatre Lliure de Gràcia) • Aula de secundària on un professor prova com s’articula la disciplina i la “comunitat” fins a la deriva autoritària. • Clau didàctica i immersiva: postura, respiració, marxa, uniforme… i la temptació del grup sobre l’individu. • Comparada amb el film, l’obra és menys violenta però igualment inquietant; el film tanca amb violència explícita. Dones com jo (T de Teatre) • Quatre amigues als 50, en plena crisi personal i laboral: invisibilitat, somnis esvaïts i la decisió de cuidar-se a si mateixes. • Humor i tendresa amb escenes memorables (la “lladre de flam”); to reflexiu més que de rialla constant. Llibres Miguel Delibes — “Viejas historias de Castilla la vieja” • Retrat rural, orgànic i humaníssim: paisatge, orografia, personatges com si fossin viscuts. • El retorn al poble 50 anys després: continuïtats familiars i costums que persisteixen. • Apèndix cinètic: “La caza de la perdiz roja” i una ètica de la cacera respectuosa (contra batudes d’ojeo). Jorge Wagensberg — “Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta?” • Llibre d’aforismes per assaborir “d’un en un”: realitat, vida, coneixement i civilització. • Idea clau: pensar preguntes noves per avançar, més que repetir respostes. • Exemple de transferència científica (ultrasons, trencar cristalls → litotrípsia de pedres al ronyó). “La materia inerte és mansa; la viva, conservadora; la intel·ligent, revolucionària; i la civilitzada fluctua entre totes.” Exposició “Pitarra 1864–1866” (Vestíbul TNC) • Homenatge a Frederic Soler “Pitarra” i al naixement del teatre català popular en temps de la Renaixença. • Disseny expositiu: cadires de boga amb rètols/versos, recorregut urbà per Paral·lel i Passeig de Gràcia, fi del monopoli del Teatre de la Santa Creu. • Reposició de “L’esquella de la Torratxa”: sarsuela satírica sobre caciquisme i eleccions locals. Documental “Yuga, una família S.A.” (Documental del mes) • Empresa japonesa que “lloga” familiars, amics o parelles per cobrir expectatives socials. Xoc cultural i debat sobre autenticitat i soledat. Música • Efemèride Marvin Gaye: talent immens truncat per un parricidi; llegat soul i sensualitat vocal. • Frankie Knuckles (Chicago): orígens de la música House (The Warehouse → “House”), transició de la disco a l’electrònica que encara perdura. Cinema Drugstore Cowboy (Gus Van Sant) • Quartet de lladres de farmàcies i caiguda en l’addicció; to “grunge” primerenc, cru i distanciador. Europa Europa (Agnieszka Holland) • Jueu que sobreviu travessant bàndols (soviètic → nazi) per pura supervivència; emotiu retrobament final i identitat recuperada. La gran bellesa (Paolo Sorrentino) • Roma nocturna i palatina; decadència humana en el món artístic. • Toni Servillo encarna la buidor mundana amb elegància formal: càmera, música i festes com a mirall del no-res. Ocho apellidos vascos (Emilio Martínez-Lázaro) • Comèdia de tòpics regionals (andalús vs. bascos) que funciona pel “tu a tu” actoral (Karra Elejalde, Carmen Machi, Dani Rovira). • Rialla fàcil però efectiva; debat obert: riure’ns també de nosaltres mateixos? Pranzo di Ferragosto (Gianni Di Gregorio) • Delicadesa i humor sobre cures i matriarcat: un fill atén quatre àvies durant el Ferragosto; pactes, diners i afectes. Apunts locals • “Collbató Negre”: setmanal de gènere negre amb escriptors locals i curtmetratges; passejades, projeccions i gastronomia. Reflexió final • Sobreviure a la buidor (Sorrentino), a l’autoritarisme quotidià (L’onada) i a la soledat urbana (Yuga). Fil conductor: comunicat, comunitat i sentit. I l’exercici d’“entrar en el món de l’altre” per comprendre’l (eco d’autisme i Ferragosto).

Panorama general Programa variat i àgil amb literatura, teatre i sobretot cinema, amanit amb talls musicals i agenda cultural. Destaquen els comentaris crítics i vivencials de l’equip sobre obres conegudes i estrenes, amb especial atenció a la trilogia de Lars von Trier. Temes principals del dia Literatura: Carlos Ruiz Zafón — El prisionero del cielo; Miguel Delibes — El hereje (tancament i impacte històric) Teatre: Lope de Vega — El caballero de Olmedo al Teatre Lliure (dir. Lluís Pasqual) Cinema (variat): • Thriller de concert — Grand Piano (Eugenio Mira) • Comèdia — Ocho apellidos vascos (Emilio Martínez‑Lázaro) • Autor — The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson) • Fantasia caòtica — Las brujas de Zugarramurdi (Álex de la Iglesia) • Autor provocador — Nymphomaniac I & II (Lars von Trier) Música i agenda: “Lady Marmalade” (LaBelle) 39 anys; Mostra de Cinema Llatinoamericà al CineBaix; cicle Música i Cinema al CaixaForum Punts destacats Lectures amb ganxo però desiguals: Zafón es qualifica de best‑seller «molt comercial» però entretingut; en canvi, Delibes sacseja amb la duresa de la Inquisició i la repressió a Valladolid. Teatre clàssic, posada en escena moderna: El caballero de Olmedo combina vers en castellà, codis contemporanis (vestuari actual, palmes, guitarra i cajón), i un “gracioso” memorable. Debat de llenguatge fílmic: Discussió sobre el muntatge en paral·lel i si implica cinema “conservador”. Vibrant exercici hitchcockià: Grand Piano explota l’espai únic (sala de concerts) per construir un thriller tens i estilitzat. Comèdia de tòpics ben afinada: Ocho apellidos vascos juga amb contrastos andalusos/bascos amb quartet actoral en estat de gràcia. Autor amb estil mil·limetrat: Wes Anderson divideix el grup; s’aprecia l’acurada composició visual però el contingut pot alienar. Von Trier sense filtres: Nymphomaniac articula una biografia d’addicció en capítols i muntatge en paral·lel, confrontant una ninfòmana amb un interlocutor asexuat i erudit; sexe explícit no pornogràfic i lectura psicoanalítica. “És la biografia d’aquesta ninfòmana… com qualsevol addicció, et fa perdre moltes coses.” Detall per àmbits Literatura Carlos Ruiz Zafón — El prisionero del cielo • Ambient barceloní, continuació de l’univers de L’ombra del vent i El joc de l’àngel amb flashbacks a la postguerra i el Castell de Montjuïc. • To accessible i addictiu, personatges efectius; ecos del Comte de Montecristo (fugida “entre els morts”), però percepció de derivativa i “massa estirada” de la saga. • Idea potent: la “resurrecció” i reinvenció de la identitat del personatge (Fermín Romero de Torres). Miguel Delibes — El hereje • Comunitat protestant clandestina a Valladolid al s. XVI; persecució, delacions i auto de fe. • Duresa de la presó i la tortura; només uns pocs no “canten”. • Subratlla la llibertat de pensament i l’humanisme naixent; impacte emocional del final. Teatre Lope de Vega — El caballero de Olmedo (Teatre Lliure, dir. Lluís Pasqual) • Relectura viva amb actors joves, vers eficient, música en directe (3 guitarres i cajón), i recursos rítmics (palmes, xiulets, fins i tot rap/tango). • Repartiment: destaca Rosa Maria Sardà (Bella Fabia) i Pol López com a “gracioso” (Tejo). Vestuari actual i duel amb capes i espases. • Eixos: honor, amor, gelosia i intolerància; final tràgic per “encerrona”. Durada aprox. 1h20, molt àgil. Cinema Clàssic dels 80 — Witness (Único testigo, 1985) • Film “rodó”: corrupció urbana vs. innocència amish; seqüència del ball amb gran càrrega eròtica continguda. • Debat sobre muntatge en paral·lel i suposat “conservadorisme” formal. Wes Anderson — The Grand Budapest Hotel • Composició pictòrica impecable, humor i timing propis; recepció dividida pel contingut i la “raresa”. Comparacions amb The Darjeeling Limited, The Life Aquatic, The Royal Tenenbaums. Eugenio Mira — Grand Piano • “Exercici Hitchcock”: càmera expressiva, tempo musical com a motor del thriller; Elijah Wood hipnotitza amb la mirada, John Cusack com a amenaça. Antonia San Juan — Del lado del verano • Comèdia coral de barri canari; to almodovarià sense disfresses, amb accent canari i trames creuades de família, relacions i desig. Emilio Martínez‑Lázaro — Ocho apellidos vascos • Tòpics bascos/andalusos amb química de Karra Elejalde, Carmen Machi, Clara Lago i Dani Rovira. Comèdia blanca i efectiva. Álex de la Iglesia — Las brujas de Zugarramurdi • Potent arrencada (atracament/fugida) i tram central al poble; repartiment irregularment aprofitat; final “desmadrat”. Lars von Trier — Nymphomaniac Vol. I & II • Estructura en capítols i muntatge en paral·lel: relat de la ninfomania de Joe (Charlotte Gainsbourg) a un oient asexuat (Stellan Skarsgård). • Sexe explícit no pornogràfic; temes: addicció, pèrdua, culpa, recerca de límits. Connexió amb la trilogia de la depressió (Antichrist, Melancholia). • Escenes polèmiques (dobles, penis en pantalla, tòpics racialitzats); gir final impactant a Vol. II. Música i agenda “Lady Marmalade” (LaBelle) compleix 39 anys; moment nostàlgic i ballable. Mostra de Cinema Llatinoamericà (CineBaix): títols recents (2009–2013) i clàssics com Los olvidados (Buñuel) i Memorias del subdesarrollo. CaixaForum — Música i cinema: cicle de conferències sobre com la música construeix atmosfera i narrativa (ex.: “La música sempre guanya”, “Arquitectura narrativa: el guió musical al cinema”). Notes finals Hi ha espais de publicitat i jingles de Ràdio Desvern al voltant del programa, i posteriorment s’inicia un altre espai (“Godiva Bonaparte – especial grans dones”).

Panorama general Un episodi ric i variat que combina literatura, música, cinema i una visita cultural. Les veus de Cesc, Rosa i David alternen anàlisi i vivències amb un to proper. Com a fil conductor, destaquen la lectura de Miguel Delibes, un clàssic victorià de terror, un monestir budista al Garraf, un concert amb Mozart i Berlioz, i un bloc potent de cinema amb els títols més sonats dels Òscars. "Les relacions humanes són eternes." Literatura Miguel Delibes — L’herege • Opinió entusiasta: Delibes és un mestre de la llengua (vocabulari i sintaxi finíssims) i de la psicologia humana. • Trama: novel·la històrica al segle XVI (Valladolid), amb conversió al luteranisme i crítica a la intolerància religiosa. • Temes clau: - Infància marcada per desarrelament i pèrdua de la mare; pare distant; la Dida com a figura afectiva. - Relacions humanes universals (parella, solitud, desig, dignitat) que traspassa èpoques. - Transicions temporals elegants i subtils. • Moments destacats: l’impacte de sentir “el purgatori no existeix” que trastoca la moral vital del protagonista. • Recos paral·lels de Delibes: La sombra del ciprés es alargada, El príncipe destronado, Las ratas, El camino, Los santos inocentes (novel·la i film, totes dues valuoses). Conte victorià — La casa i el cervell (Edward Bulwer-Lytton, 1859) • Part I: casa encantada amb aparicions, al·lucinacions i por primigènia; proto-model del relat de fantasmes. • Part II: Intent d’“explicació” des del mesmerisme i corrents paracientífics (evidència, telequinesi, mèdiums), amb exotisme orientalista d’època. • Connexions: Precedent d’Edgar Allan Poe i de la literatura de terror moderna. • Deriva estètica: introducció al corrent steampunk (revival victorià amb tecnologia retrofuturista). Exemples citats: Wild Wild West, cinema d’Europa de l’Est, Jules Verne (Els 500 milions de la Begum). Visita cultural Monestir budista del Garraf (Sakya Tashi Ling — Palau Novella) • Context: Ruta excursionista pel massís del Garraf i visita guiada a un antic palau d’indians reconvertit en monestir. • Experiència: Espais nobles amb decoració romàntica original i iconografia budista (Budes en diverses postures i formes, també femenines). • Exterior: Estupa i rodetes/mantra que simbolitzen la “ment il·luminada” i transmeten energia positiva. • Notes de fons: Explicació sobre reencarnació i el “tercer ull”; coexistència de mestres homes i dones; algunes branques permeten matrimoni. • Valoració: Interessant combinació patrimonial i espiritual; lloc de meditació i tallers. Música Auditori — Mozart i Berlioz • Programa: - Mozart: Concert per a piano núm. 25 en Do major, K.503, amb Robert Levin (solista), direcció de Manel Valdivieso (menció del pas per l’OBC). - Berlioz: Symphonie fantastique (5 moviments), emblema del Romanticisme, gran llum i protagonisme per la corda i la percussió. • Impressió: Concert elegant i lluminós, sense grans “hits” solistes però amb música preciosa i ben servida. Apunts musicals • Efemèrides: George Benson (71 anys) i Janis Joplin (“Me and Bobby McGee”) com a fil musical de l’episodi. Cinema Gravity (Alfonso Cuarón) • Lectura: Més enllà de les llicències, un relat sobre la fragilitat humana i el “tornar a néixer”. • Detalls: - L’accident orbital i l’efecte cadena de deixalles espacials com a premissa dramàtica. - Curiositat: Curtmetratge paral·lel dirigit pel fill de Cuarón mostra l’altra banda d’una transmissió de ràdio. • Debat: Alguns veuen el film “mitificat”; malgrat tot, emociona i impressiona tècnicament. The Wolf of Wall Street (Martin Scorsese) • Ritme endimoniat i sàtira grotesca del capitalisme desfermat. • Leonardo DiCaprio pletòric; repartiment coral (McConaughey, etc.). • Escenes extremes (excés, drogues, “divertimenti” inacceptables) per retratar la cultura de l’avidessa i l’estafa. August: Osage County (John Wells) • Drama familiar intens amb Meryl Streep i Julia Roberts. • Temes: Despotisme matern, dol, addicció a medicació, herència emocional i risc de “repetir patrons”. • Escenes de confrontació memorables; retrat versemblant d’una família ferida. Prisoners (Denis Villeneuve) • Thriller dens i cru: segrest de nenes, venjança i límits morals. • Hugh Jackman (pare atrapat entre fe i desesperació) i Jake Gyllenhaal (detectiu metòdic) excel·lents. • Sorprenent, amb girs i una mala llet controlada; millor descobrir-la sense espòilers. Dallas Buyers Club (Jean-Marc Vallée) • Any 1985: inici de la SIDA als EUA, prejudicis i assaigs amb fàrmacs (AZT) mentre sorgeixen vies alternatives. • Matthew McConaughey i Jared Leto impressionants; transformacions físiques i una humanitat poderosa. • Drama biogràfic que denuncia el poder farmacèutic i reivindica l’autoorganització de pacients. Palme (documental sobre Olof Palme) • Biografia política del primer ministre suec fins al seu assassinat (1986) a Estocolm. • De l’aristocràcia al lideratge socialdemòcrata: benestar, internacionalisme (fins i tot amb Cuba) i tensions del boom econòmic. • Final obert sobre l’autoria de l’assassinat; la figura resta clau del segle XX. Avanç — Mostra de Cinema Llatinoamericana • Anunci de programació imminent (del 27 al 31), amb títols d’interès a comentar la setmana vinent. Pròleg cinèfil previ Neil Jordan i Byzantium • Record d’Entrevista amb el vampir i retorn al vampirisme amb Byzantium (estètica barroca, elegant, menys “blandengue”). • Gemma Arterton com a vampira carismàtica; to pujat sense ser explícit; classe a l’estil del Dràcula de Coppola però menys manierista. Interludis i tancament • Interludi musical amb Janis Joplin. • Falques i promos de Ràdio Desvern i altres programes en la franja final.

Visió general Programa coral amb cinc veus on es combinen arts, literatura, llengua, teatre i cinema, amb música de fons de Carlos Cano versionant poemes de Federico García Lorca. El fil conductor són la cultura i la reflexió cívica. Punts clau • Patrimoni: reobertura del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau amb visites a sales i pavellons recuperats. • Fotografia: gran retrospectiva de Joan Colom al MNAC, mirada crua i humana de la Barcelona dels 50-60. • Llibres i llengua: anecdotari crític de la monarquia a “Un rey golpe a golpe” i debat sobre visibilització vs. duplicació del gènere a la llengua catalana. • Pensament cívic: Victoria Camps i el “civisme mínim comú ètic”: responsabilitat quotidiana i sentit crític. • Teatre i poesia: Doña Rosita la soltera al TNC, amb el simbolisme de la rosa mutabile i l’univers líric de Lorca, marcat per la repressió social; interludi musical amb Carlos Cano. • Cinema: des de la denúncia històrica de Philomena fins a retrats contemporanis i distopies: Kuma (La segona dona), Stockholm, Peabody & Sherman, En Llamas, Elysium i La cabaña en el bosque. “És un bon exercici de com ens manipulen.” — sobre l’‘Operación Palace’ de Jordi Évole (23F) Art i patrimoni Hospital de Sant Pau — Portes obertes i nova etapa • Visites fins al 17 de març; després, entrada 8 € (12 € amb guia). • Accés a espais restaurats com la sala d’actes (forja, ceràmica, llum natural), amb una barana-balustrada que reprodueix el Pare Nostre en pedra. • Pavellons destinats a nous usos (p. ex. Casa Àsia). Equilibri entre preservació modernista i funcionalitat del segle XXI. Joan Colom al MNAC — “Jo faig el carrer” • Prop de 500 fotografies (majoritàriament B/N) sobre el Barri Xino, el passeig marítim, el Born, la Plaça Reial; mirada documental i de denúncia social. • Tècnica “a l’alçada de la cintura” sense visor: espontaneïtat i enquadrament intuïtiu. • Parèntesi creatiu (1964–1990) arran d’una denúncia d’una retratada (el cas Eloísa). • Dates: 12 desembre – 25 maig. Primer diumenge de mes: entrada gratuïta. Llibres, llengua i civisme “Un rey golpe a golpe” — anecdotari crític • Retrat d’un rei oportunista i d’una cort capaç d’“apagar focs” (escàndols, amants, xantatges). • Relació tensa amb Joan de Borbó i l’ombra de l’accident del germà. • Lectura curiosa més que canònica; obre debat sobre la institució. ‘Operación Palace’ (Évole) — mirada al 23F • Fals documental que exposa la facilitat de manipulació mediàtica i la credulitat col·lectiva. • Reaccions vives i debat sobre límits, memòria i ètica informativa. “Visibilitzar o marcar” — gènere i llengua catalana • Recull de ponències (2013) amb lingüistes, acadèmics i professionals. • Tesi: evitar la duplicació sistemàtica (benvolguts/benvolgudes; els/les…) quan entorpeix la claredat i genera incorreccions; prioritzar l’ús genèric quan pertoqui. • Reivindicar que siguin els lingüistes qui fixin criteris coherents, no només manuals polítics. “Recuperar el seny enterbolit per la fal·làcia que canviant la llengua canviarem la societat… ‘canviaré tutto per non canviaré niente’.” David Foenkinos — “Estoy mucho mejor” • Comèdia urbana sobre un mal d’esquena psicosomàtic; capítols marcats per l’escala de dolor (10→0). • To lleuger i amable, evolució cap a un final optimista. Victoria Camps — “Civisme mínim comú ètic” • Responsabilitat quotidiana (votar, contrastar informació, respecte) com a base del contracte social. • Antídot contra el desànim i la desinformació: implicació personal, no delegar-ho tot en “els altres”. Teatre i poesia Doña Rosita la soltera (TNC) — Lorca i la rosa mutabile • Drama en 3 actes: promesa d’amor, espera i renúncia; Rosita com a rosa d’un dia, metàfora del temps i de l’esperança frustrada. • Temes: mojigateria i repressió del desig femení; reflex del propi Lorca i de la seva condició en una societat hostil. • Posada en escena delicada, vestuari i escenografia exquisits. Repartiment destacat: Nora Navas, Mercè Aránega… • En cartell fins al 6 d’abril. Carlos Cano canta Lorca — Diván del Tamarit • Interludi musical amb “Gacela del amor que no se deja ver”. Fusió de poesia i música que accentua el to líric del bloc teatral. Cinema • Philomena (Stephen Frears): recerca d’un fill arrabassat a les Magdalene Laundries; equilibri entre drama i humor; crítica a l’abús institucional. • La segona dona (Kuma): matrimoni concertat i submissió femenina; posada en escena freda a l’estil Haneke; denúncia cultural. • Stockholm (R. Sorogoyen): amor d’una nit amb gir fosc; estructura en tres moviments; pressupost mínim, gran interpretació de Laura Garrido. • Les aventures de Peabody & Sherman: viatges en el temps amb ritme alt; qüestiona “què” i “com” s’explica la història als infants. • Distopies: • En Llamas (Hunger Games 2): capital luxosa vs. districtes oprimits; analogia amb l’Imperi Romà. • Elysium: desigualtat portada al màxim (elit orbital vs. Terra degradada); idea potent, execució fluixa. • La cabaña en el bosque: meta-terror sobre sacrificis industrialitzats per acontentar “déus”; sàtira del control social, final desbocat. Tancament • Anunci del documental Palme per a la setmana següent i comiat del programa.

Resum general Un episodi molt complet i dinàmic que combina art, literatura, pensament cívic, documentals, escena cultural local i una traca final de cinema en clau pre-Oscars. El plat fort és l’exposició de Le Corbusier (idees, obres i polèmiques), seguida de dues lectures sobre adolescència i memòria (Niccolò Ammaniti i Fred Uhlman), l’anunci d’una conferència de Victòria Camps sobre valors i civisme, un documental sobre Olof Palme i un musical comunitari. Es ret homenatge a Paco de Lucía amb “Entre dos Aguas” i s’analitzen, amb criteri i sensibilitat, Alabama Monroe, American Hustle, Nebraska, Blue Jasmine i Jeune et Jolie. També hi ha una obertura breu d’un altre espai cultural amb comentaris d’un còmic de superherois noir i la recomanació de la pel·lícula alemanya Oh Boy. Art i arquitectura: Le Corbusier (CaixaForum) Idees clau: la casa com a "màquina de viure", el Modulor (proporció humana), pilotis, finestra correguda i el “passeig arquitectònic” amb rampes i grans finestrals per integrar paisatge i interior. Obra i abast: de la Villa Savoye i la Unité d’Habitation al projecte urbà de Chandigarh (Índia), i plans polèmics per a París i la façana marítima de Barcelona. Debat: elogis a la visió moderna i funcional vs. crítiques al brutalisme, desconnexió amb el context i envelliment del formigó en climes humits. L’exposició: maquetes i plànols molt atractius; manca de fotografia gran i en color. Coorganitzen MoMA, Fundació Le Corbusier i Fundació “la Caixa”. "La casa és una màquina de viure" — Le Corbusier Literatura: adolescència, identitat i memòria Tu i jo (Niccolò Ammaniti): retrat d’un adolescent introvertit que es “camufla” (mimetisme) i s’aïlla en un soterrani; irrupció d’una germanastra amb addicció que el fa sortir del seu refugi. Comentada la pel·lícula de Bertolucci (2012), fidel però més centrada en l’estada al soterrani. Reencuentro (Fred Uhlman): amistat juvenil a l’Alemanya prèvia al nazisme entre un noi jueu i un jove aristòcrata; classe, política i pèrdua. Novel·la breu, intensa i colpidora. Valors i idees Victòria Camps: anunci d’una conferència sobre civisme i ètica al Castell de Cornellà (cicle “Valors”). Almanac — mite d’Ícar: metàfora de la prudència — volar entre el sol que fon la cera i el mar que engoleix. Documental i cultura local Documental del mes: Olof Palme, líder socialdemòcrata assassinat; figura clau del segle XX a Europa. Coral Jove de Sant Vicenç: 20 anys, 20 cançons de grans musicals (de Hair a Les Misérables), posada en escena sòlida i to festiu. Homenatge Paco de Lucía (1947–2014): record i escolta d’“Entre dos Aguas” (1974). Geni del flamenc, pont amb el jazz i el pop, carrera polifacètica. Cinema (pre-Oscars i estrenes) Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown): drama belga amb ànima de country; dol per la pèrdua d’un fill i xoc creença/agnosticisme. Dura i honesta, sense el “mecanisme” melodramàtic habitual americà. American Hustle: recreació setentera exuberant (vestuari, música, direcció d’art) i transformació radical de Christian Bale; entreteniment efectiu però trama percebut com a lleugerament “McGuffin”. Amy Adams, destacadíssima. Nebraska (Alexander Payne): road movie en blanc i negre sobre dignitat, memòria i família. Bruce Dern, monumental; secundaris que defineixen l’Amèrica profunda amb ironia tendra. Blue Jasmine (Woody Allen): Cate Blanchett excelsa en la caiguda d’una rica que no assumeix responsabilitats. Ritme, diàleg i to àcid-còmic sobre classe, hipocresia i ansietat postcrisi. Jeune et Jolie (François Ozon): adolescent que explora la prostitució de luxe; posada en escena elegant, tractament policial exquisit i ecos de Belle de Jour. Ozon torna a la seva mirada sobre identitat i desig. Obertura d’un altre espai (breu) Còmic noir de superherois (Aleta): The Victories — Marcado: ritme trepidant, moral ambigua, ganes de més. Recomanació: Oh Boy (Jan Ole Gerster), “Nouvelle Vague a Alemanya”: jove errant, humor sec i ecos de Jarmusch. Conceptes clau i termes Modulor, pilotis, casa Dom-ino, purisme, brutalisme, passeig arquitectònic, mimetisme social, dol, ètica cívica.

Introducció i to del programa • Ambient distès i emotiu, amb abraçades i bon humor entre els tertulians. “Diuen que rebem el que donem.” • Presentació de continguts variats: art (Le Corbusier), literatura (Niccolò Ammaniti i Fred Uhlman), valors (conferència de Victoria Camps), documental del mes (Olof Palme), cultura local (Coral Jove de Sant Vicenç), tribut a Paco de Lucía i cinema pre-Oscars. Art — Le Corbusier (exposició al CaixaForum) Idees clau • Le Corbusier, figura cabdal de l’arquitectura del s. XX, cofundador (amb Mies van der Rohe) del paradigma de la casa moderna i del nou gratacel. • Conceptes destacats: dom-ino, purisme, Modulor (alçada humana al servei de l’espai: ~2,3 m), pilotis, grans finestrals i rampes per al “passeig arquitectònic”. La famosa definició: “La casa és una màquina de viure.” • Obres i projectes: Villa Savoye, Unitat d’Habitatge de Marsella, plans urbanístics per París i Barcelona (polèmics), i la ciutat índia de Chandigarh (impacte brutalista, poc integrada amb el clima humit). • Altres facetes: pintor purista (signava com Jean Jeanneret); viatger infatigable que beu d’Itàlia, Grècia, Balcans i grans capitals europees. L’exposició • Mostra organitzada pel MoMA amb la Fundació Le Corbusier i produïda per La Caixa. Valorable: maquetes i plànols originals. Millorable: poca fotografia gran i massa B/N petit per apreciar interiors i exteriors. Literatura — Adolescència, identitat i memòria Tu i jo, de Niccolò Ammaniti (i el film de Bertolucci) • Història d’en Lorenzo (14 anys), introvertit que s’aïlla una setmana al soterrani mentre fa veure que és d’esquí. L’arribada de la seva germana astra, amb addicció, trastoca el pla. • Temes: mimetisme social, pressió familiar, crisi d’identitat adolescent i el pas de l’aïllament a afrontar la vida. “Quan vaig arribar [a l’institut] allò era l’infern a terra.” Reencuentro, de Fred Uhlman • Joia breu (1960) sobre l’amistat entre un noi jueu i un aristòcrata prussià als inicis del nazisme a Stuttgart. • Temes: diferència de classes, lleialtat, exili, trencament tràgic i memòria. Tintes de relació filogai suggerida; final d’un reencontre impossible. Valors i pensament — Victoria Camps • Anunci de la conferència “Civisme: mínim comú ètic” de la filòsofa Victoria Camps (UAB), dins del cicle “Preocupem-nos dels valors”, amb especial incidència en centres educatius. Almanac — El mite d’Ícar • Lectura del passatge: Dèdal adverteix Ícar de volar entre dos perills (sol i mar). Paràbola eterna sobre la mesura, la temeritat i els límits de la tècnica. Documental del mes — Olof Palme • Recomanació del documental sobre Olof Palme, líder socialdemòcrata escandinau assassinat. Figura de progrés i respecte cívic, d’impacte europeu i internacional. Cultura local — Coral Jove de Sant Vicenç (20 anys) • Celebració amb 20 temes de musicals de cinema: A Chorus Line, Jesucrist Superstar, The Phantom of the Opera, Les Misérables, etc. • Tot en català, amb posada en escena, veus i ballet de gran nivell, i un fil conductor amb presentadors i “Premis Viñas” humorístics. Tribut — Paco de Lucía • In memoriam a Paco de Lucía i escolta d’“Entre dos aguas” (1974). Record del seu geni polifacètic: flamenc, jazz, rock, col·laboracions internacionals. Cinema — Especial pre-Oscars Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown) • Drama belga amb música country: una parella afronta la pèrdua d’un fill i la tensió entre creença i agnosticisme. • Cinema dur i emotiu, més proper al dol i a la fragilitat que a la catarsi musical. La gran estafa americana (American Hustle) • Esplèndida recreació dels 70 (vestuari, hair, ambient) i transformació de Christian Bale. • Divertida i comercial, però temàticament previsible i menys contundent del que promet. Nebraska • D’Alexander Payne, en blanc i negre. Un pare amb símptomes de demència creu haver guanyat un premi; el fill el dignifica a través del viatge. • Bruce Dern monumental; retrat de l’Amèrica profunda amb secundaris memorables i to entre tendre i ferotge. Blue Jasmine • Cate Blanchett, extraordinària, en la caiguda d’una dona d’alta societat que no reconeix els propis errors. • Woody Allen combina tragicomèdia i crítica a la hipocresia de classe; ritme sostingut i personatges vius. Jove i bonica (Jeune et Jolie), de François Ozon • Retrat d’una jove de 17 anys que explora la prostitució de luxe sense moralismes explícits. • Mirada freda i observacional, amb ecos de Belle de Jour (Buñuel); investigació policial elegant com a contrapunt. Tancament i música • Comiat cordial i bromes finals. • Peça recomanada: “Love” — The Brian Jonestown Massacre. Esment d’un altre espai amb etiqueta “Hibernation”.

Panorama general Un episodi llarg amb diverses capes: des de cinema d’autor i recomanacions de cartellera fins a un magazine cultural amb teatre, titelles, música simfònica, pensament i un tram final de cinema i clàssics musicals. Les parts més destacades són: Ibsen al Teatre Lliure, el context del folk del 1961 a propòsit d’Inside Llewyn Davis, i els Goya amb La herida i Vivir es fácil con los ojos cerrados, a més d’un comentari de Nebraska. Cinema d’autor: Two Years at Sea (Ben Rivers) • Documental en blanc i negre d’estil gairebé cinema mòde (eco de Flaherty) sobre un ermità que viu en absoluta parsimònia a la natura. • Ritme lent, plans llargs i molts “temps morts”: proposta radical i no convencional, però suggerent per a qui vulgui provar llenguatges més experimentals. • Estrena en una sala de Barcelona anomenada “Zoom Zike” (es comenta la dubtosa pronunciació). Magazine Babilònia (arts i cultura) Curiositat escultòrica i braus a Barcelona • Anècdota sobre el monument a Rafael Casanova: l’escultor hauria reutilitzat la mateixa expressió facial d’un torero ferit d’una obra prèvia. • Conversa sobre la tradició taurina històrica a Barcelona i la seva lectura cultural (sense connotacions polítiques en l’època). Teatre: Un enemic del poble (Ibsen) al Teatre Lliure • Sinopsi: un metge descobreix que l’aigua del balneari local és nociva, desfermant un conflicte entre veritat i interessos econòmics (amb l’alcalde, que és el seu germà), i el paper dels mitjans. • La posada en escena (dir. Miguel del Arco) evita el maniqueisme: exposa ambdues bandes i apel·la a l’espectador. • Temes clau: - Bé comú: salut pública vs. prosperitat econòmica. - Majoria manipulable vs. minoria qualificada. - Pressió política i mediàtica; demagògia i manipulació de masses. • Escenografia notable amb claveguera a l’escenari; debat sobre el paper i la perspectiva de la dona a l’obra. Titelles: La sireneta (Igualada) • Adaptació amb titelles de 80–100 cm, amb dues manipuladores i bones peces musicals. • Recordatori que l’original d’Andersen és més dur que la versió Disney; el muntatge aposta per l’ambientació i la sensibilitat. OBC: Rachmaninoff i Rimsky-Korsakov • Festival Rachmaninoff (OBC) amb Variacions sobre un tema de Paganini (lluïment pianístic) i Xerazade de Rimsky-Korsakov. • Solista H.J. Lim: virtuosisme fulgurant. Direcció de Pablo González. • Xerazade: l’arpa com a veu de la narradora i diàlegs amb violí i fagot; música descriptiva i captivadora. Conferència: Matthew Tree (Escòcia vs Catalunya) • Diferències de context en els camins cap a la independència; defensa del dret a decidir i crítica a les resistències antidemocràtiques. "Mary Shelley volia que el seu Frankenstein fos un tractat sobre l’educació dels homes..." (lectura d’un article seu sobre monstres i cultura popular). Almanac del Cordill: cançó de bugaderes • Rescat de la cançó tradicional “A rentar la bugada”; apunt etnogràfic sobre la bugada d’hivern i la cultura oral. Cinema: folk i Goya Inside Llewyn Davis (Coen) • Context musical del 1961: transició del rock & roll i el doo-wop cap al folk de cançó social (Bob Dylan, Joan Baez, Simon & Garfunkel primerencs). • El protagonista encarna la fricció entre art i mercat en una escena que encara no entén el canvi; secundaris memorables (John Goodman). Fotografia i posada en escena suggerent però continguda. La gran familia española (apunt breu) • Comèdia irregular: gags amb gràcia però temàtica i trames poc versemblants. La herida (Fernando Franco) • Retrat intens d’una dona en patiment profund, amb possible trauma previ, autolesions i dificultats per vincular-se. • Posada en escena amb càmera molt propera i experiència sensorial d’angoixa; interpretació de Marian Álvarez, premiada (Goya i Concha de Plata). • Debat obert sobre trauma, ritualitats i representacions del TOC i altres trastorns a cinema (referències a Coixet i altres títols). Vivir es fácil con los ojos cerrados (David Trueba) • Road movie lluminosa amb Javier Cámara com a professor que ensenya anglès amb Beatles i vol demanar a Lennon que imprimeixi les lletres als discos. • Encreuament amb dos joves en fuga domèstica i social; retrat de l’Espanya dels 60 (repressió, autoritat a casa, despertar generacional). "Que els hi han robat el futur" —frase clau que sintetitza la vulnerabilitat juvenil de l’època. Nebraska (Alexander Payne) • Viatge d’un pare gran (dèficit cognitiu) i un fill per cobrar un suposat premi: crònica humana, tendra i crítica sobre família i il·lusions tardanes. • Blanc i negre elegant; galeria de personatges (inclosa una mare de contrapunt còmic i punyent). Bloc musical de tancament • Selecció de clàssics: Louis Armstrong (A Kiss to Build a Dream On), Fred Astaire (Cheek to Cheek) i chanson francesa (J’ai deux amours).