episodis

Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.

Panorama del programa "És una obra d'art" — sobre La vie d'Adèle Sessió variada i molt completa amb natura i patrimoni, literatura i adaptacions, televisió catalana i una bona dosi de cinema: excursió a la Sèquia de Manresa, debat sobre Pygmalion / My Fair Lady i La mort d’un viatjant, crítica d’Olor de colònia (TV3) i de films com The Bling Ring, La vie d’Adèle i La bicicleta verda (Wadjda), a més de repassar Star Trek (2009) i el clàssic Atrapado en el tiempo. Excursió i patrimoni: la Sèquia de Manresa Què és: obra hidràulica del segle XIV que porta aigua del Llobregat (Balsareny) a Manresa al llarg de 26 km, amb un desnivell total d’uns 10 m. Com es visita: camí lateral practicable a peu, bici o a cavall; visita guiada des del Parc de l’Agulla (Centre de Visitants). Gestió: 11 sequiaires mantenen la infraestructura; l’aigua és propietat municipal de Manresa. El dret d’ús als termes travessats es paga com a “multa” (cànon històric). Experiència: recorregut planer, vistes de la serra de Montserrat, aqueductes i ponts; a la primavera, la Transèquia (26 km) és una festa popular. Context i medi ambient Parada als aiguamolls de la Corbatera (Sallent) i debat sobre l’impacte de les mines de potassa (salinització d’aqüífers i polèmica judicial). Literatura i adaptacions Pygmalion (G. B. Shaw) i My Fair Lady Fidelitat al text: les versions cinematogràfiques segueixen molt de prop el ritme i diàlegs de l’obra (amb llicències com el famós “la lluvia en Sevilla es una maravilla”). Temes: realisme social, classe i llenguatge; la transformació d’Eliza i la relació amb Higgins entre l’experiment i el sentiment. La mort d’un viatjant (Arthur Miller) Duresa i humanisme: Willy Loman, la pressió del somni americà i la família al límit. Teatre vs cinema: els flashbacks i salts temporals es clarifiquen molt al film amb Dustin Hoffman; al teatre, la posada en escena (llums/espais) n’articula la memòria. Interludi musical i curiositats Bonnie Raitt: s’escolta “I Can’t Make You Love Me”; recomanat l’àlbum “Nick of Time” (1989). Dolly Parton: autora d’“I Will Always Love You”. Eagles: el seu “Greatest Hits 1971–1975” va ser l’àlbum més venut als EUA al segle XX; fons musical amb “Hotel California”. Televisió: Olor de colònia (TV3) Basada en la novel·la de Sílvia Alcántara (Porroig/Porreig), retrata la vida en una colònia tèxtil al Llobregat (anys 50–60): habitatge, feina i comunitat controlades per l’empresa, amb jerarquies clares i influència de l’església. Temes clau: endogàmia, ambicions, classes i gènere (paper limitat de les dones), fills “bastards” i trames de poder. Final de la sèrie percebut com precipitat. Cinema: novetats i recomanacions The Bling Ring (Sofia Coppola) Crònica de joves que, mitjançant xarxes socials, saquegen cases de famosos. Tons i forma: estil hipster, atmosfera de desídia; banda sonora discutida. Es qüestiona la versemblança de la seguretat a les cases. La vie d’Adèle (Abdellatif Kechiche) Palma d’Or a Cannes. Història d’amor entre dues joves de classes socials diferents, tractada amb sensibilitat i esplèndida fotografia. Escenes íntimes explícites però cuidades; 175 minuts que “passen volant”. La bicicleta verda (Wadjda) Debut de Haifaa al-Mansour a l’Aràbia Saudita: una nena que somia tenir una bicicleta desafia normes de gènere i religió (concurs del Coran inclòs). Detalls punyents del quotidià femení (servei invisible, restes del menjar, vel/abadalla a l’exterior) dins d’una narrativa senzilla i colpidora. Sci-fi i clàssics Star Trek (2009, J. J. Abrams): origen de la tripulació clàssica amb un pròleg potentíssim; valorada per la seva claredat i energia, per davant de la seqüela. Atrapado en el tiempo (Groundhog Day): metàfora de l’auto-superació i aprofitament del dia; Bill Murray passa del cinisme a la plenitud aprenent (piano, escultures de gel...). Apunt final Behind the Candelabra (Soderbergh): retrat de Liberace amb Michael Douglas i Matt Damon; recomanada en versió original per gaudir del registre amb “ploma”. • En resum: un episodi ric en context històric i social, amb lectures crítiques i entusiastes que van del patrimoni hidràulic a la millor tradició cinematogràfica i televisiva.

Panorama general Un episodi variat i àgil que recorre teatre, literatura històrica, música i cinema, amb una incursió a la natura i un avanç del Most Festival. El to és proper i crític, amb recomanacions clares i algun «palo» contundent. Punts clau • Teatre actual amb mordent: “El crèdit” és enginyosa i vigent, tot i que s’allarga i perd intensitat a la segona meitat. • Clàssics llegits i vigents: De la crueltat de Strindberg a la realitat social de Buero Vallejo; reflexions sobre valors, comunitat i precarietat. • Història visual de 1714: Llibre il·lustrat altament recomanable i divulgatiu sobre el setge de Barcelona. • Tribut musical: Record a Lou Reed i la Velvet Underground; influència clau del rock alternatiu a la música moderna. • Natura com a cultura: Excursió al Santuari de Bellmunt i defensa de l’excursionisme com a part de la cultura del país. • Cinema amb contrastos: De la intimitat de Mar Coll i Gloria a l’espectacle de Baz Luhrmann; viatge beat amb On the Road i crítica demolidora a “El Gran Blau”. • Most Festival: Cinema del vi a Vilafranca amb seccions curades i maridatges. Teatre El crèdit (Jordi Galceran, dir. Sergi Belbel) • Argument: un particular (J. Boixaderas) demana un crèdit sense aval a un director de banc (J. Bosch); el xantatge personal capgira els rols i la seva vida. • Posada en escena: escenari rodó, dinamisme d’angles i proximitat amb el públic. • Valoració: comèdia actual i divertida; la part inicial (origen com a peça de 40’) és molt potent; l’allargament escènic redueix intensitat i deriva cap a un to de vaudeville. • Repartiments paral·lels: estrena simultània a Madrid (Carlos Hipólito, Luis Merlo) i Bilbao. “A vegades és millor una cosa condensada i curta que no pas allargar per allargar.” Teatre llegit Senyoreta Júlia (August Strindberg, 1888) • Relació de poder entre classe alta i servent; teatre de la crueltat amb moments fetitxistes i límits morals que van sacsejar el públic de l’època. • Tò realista i cru, antecedent d’un modernisme escandinau que influirà l’univers de Bergman. Historia de una escalera (Antonio Buero Vallejo, 1949) • Realisme social de la postguerra espanyola; tres actes al llarg de dècades en una escala de veïns. • Valors i tensions universals: solidaritat, enveja, amor, frustració; mirada crítica i atemporal. “Ens adonem de moltes mancances que avui caldria recuperar: civisme i solidaritat.” Apunt social • Referència a Pérez-Reverte a Salvados i la “pobresa del miserable”. “El sistema dona petites coses perquè la gent no es rebel·li.” Llibres 1714. El setge de Barcelona (Guillem H. Pongiluppi, Francesc Xavier Hernández) • Llibre il·lustrat i didàctic: cronologia clara 1700–1714, infografies sobre moneda, uniformes, organització militar i la Coronela. • Inclou desplegable amb mapa dels baluards i la muralla superposada al plànol actual de Barcelona. • Molt recomanable per comprendre els escenaris urbans del setge. Música Tribut a Lou Reed • Perfil de l’icònic líder vinculat a la Velvet Underground i a Andy Warhol. • Influència decisiva en punk, rock 70s i grunge 90s. • Escolta: “Walk on the Wild Side”. Efemèride disco: Chic i Bernard Edwards • Record de Bernard Edwards (Chic) com a pioner de la música dance/disco 70–90. Natura i excursionisme Santuari de Bellmunt (Vidrà) • Ruta circular amb desnivell +552 m, panoràmiques de Montserrat i Pedraforca. • Ambient de tardor esplèndid (fagedes, catifa de fulles) i salt del Molí com a punt d’aigua destacat. • Cultura excursionista: sortides familiars, GR, vies ferrades i pessebre biodegradable al desembre. • Reivindicació de la natura com a cultura (botànica, ornitologia, paisatge). Cinema Tots volem el millor per a ella (Mar Coll) • Protagonista: Nora Navas. Després d’un accident, afronta seqüeles i una dinàmica de sobreprotecció familiar. • Temes: autonomia, soledat, desajust entre el “ser d’abans” i el present, i fugida com a via d’afirmació. • Recomanable: naturalista, propera i empàtica; final obert. The Great Gatsby (2013, Baz Luhrmann) • Espectacle visual dels anys 20: art déco, festes, opulència i modernització musical (barreja de sons actuals i d’època). • Temes: ascens social, llei seca, màfia i el cost de perseguir un amor idealitzat. • DiCaprio i Maguire solvents; primera meitat especialment brillant. On the Road (Walter Salles) • Adaptació de Jack Kerouac; viatge iniciàtic per la Ruta 66 i el batec de la generació beat. • Viure intensament: amistat, literatura, drogues, sexe, misticisme i llibertat. Gloria (Sebastián Lelio) • Paulina García (Ós de Plata) com a dona de 58 anys que busca companyia i reafirmació. • Naturalitat interpretativa, to contemplatiu i missatge vitalista: viure plenament cada etapa sense impostures. El Gran Blau (Luc Besson) — Crítica • Veredicte del programa: demolició. Argument feble, direcció d’actors desafinada i esteticisme buit; mite dels 80 sobrevalorat. “Pretén ser una pel·lícula visual… però què estic veient?” Festival Most Festival (Vilafranca del Penedès) • Dates: 7–10 de novembre. Cinema vinculat al vi i la vinya. • Seccions: Gran Reserva (llargmetratges destacats), Collita 2013 (competició internacional), Brot (curts), Minimost (infantil). • Maridatges post-projecció: tast de vins i caves amb formatges. • Premiats: Pere Arquillué, Candela Peña, Sergi López.

Resum general del programa Episodi de «Babilònia» dedicat a cultura amb un recorregut variat per art i arquitectura modernista, teatre clàssic i de l’absurd, cinema (por, clàssics i autor) i animació, més una agenda centrada en el CineBaix. Temes principals • Art i patrimoni: Gaudí Experiència 4D i una visita detallada a la Casa Batlló (funcionalitat, ergonomia i simbolisme del drac i Sant Jordi). • Teatre: lectura i comentari d’El malalt imaginari (Molière) i La cantant calba (Ionesco) com a porta d’entrada al teatre de l’absurd. • Paraules i llengua: definició de pericuresi (teologia de la Trinitat i amor no possessiu) i reflexió d’Espriu/Nadal sobre “Salvar els mots”. • Cinema: doblet de por (Exorcisme a Georgia i The Conjuring), Takashi Miike (Harakiri), Polanski (Frenètic, amb la cançó de Grace Jones), i Sebastián Lelio (Gloria). • Animació: «Papa, sóc una zombi» i «Kérity, la casa dels contes» — valor educatiu i afectiu dels contes i el vincle familiar. • Agenda: Mostra de cinema Àrab, Mediterrània i Pròxim Orient al CineBaix (Sant Feliu). "Interior, burgués inglés... Un largo momento de silencio inglés. El reloj... hace oír 17 toques ingleses." — Ionesco, sobre la banalitat i el to absurd. "El dimoni era alt, esbel i presumptuós..." — Espriu, interludi poètic que dialoga amb el terror atmosfèric. Art i arquitectura Gaudí Experiència 4D (i polèmica Parc Güell) • Espai immersiu 4D al costat del Parc Güell: projecció breu (9–10 min) però impactant visualment, amb moviments de butaca i efectes (vent/humitat). • Preu elevat per la durada, tot i que hi ha hagut descomptes municipals (fins al 50%). • Context: controversia per la monetització del Parc Güell (accés pagat), xocant amb l’origen de cessió a ús ciutadà. Casa Batlló: funcionalitat, ergonomia i simbolisme • Visita amb audioguia: lectura dels espais com a sistema climàtic i lumínic pensat al mil·límetre (corrents d’aire, reixetes, fusteries). • Pati de llums amb degradat de rajoles (blanc→blau) per optimitzar la llum natural. • Arcs catenaris i volta de Mahó: lleugeresa, resistència i amplitud; Gaudí com a innovador estructural. • Façana del “drac” i la creu-llança de Sant Jordi; “casa dels ossos” per les baranes i obertures; estètica marina i animal. • Consell pràctic: franja de tarda amb menys afluència i possibilitat d’entrades amb descompte. Literatura i teatre Molière — El malalt imaginari • Comèdia d’hipocondria i sàtira social: el pare vol un gendre metge per ser atès; la criada Antònia és la veu irònica i lúcida. • Ritme àgil, humor fi, i equilibri de classes (senyors/servei) pioners. Ionesco — La cantant calba i el teatre de l’absurd • Il·lògic i antiargumental per desemmascarar la banalitat i el consumisme; clau entendre el codi de l’absurd abans d’entrar a la sala. • Posades en escena que llegeixen acotacions en veu alta — subratllen l’efecte distanciador. • Debat sobre la recepció del públic i els clixés ("no passa res") davant noves formes escèniques. Paraules i llengua Pericuresi • Terme teològic per a la relació intratrinitària (Pare-Fill-Esperit): fer lloc a l’altre, amor no possessiu i gaudi de la llibertat aliena. "La roda del temps" i salvar els mots • Idea d’univers espriuà i vida col·lectiva: salvar els mots és salvar la llengua i la memòria (Joaquim Nadal). Cinema Por basada en "fets reals" • Exorcisme a Georgia (Tom Elkins): casa al sud dels EUA, eco de l’esclavisme, esperits que reclamen justícia; ensurts sense gore. • The Conjuring — Expedient Warren (James Wan): bruixa i possessió; parella de clarividents s’implica emocionalment; posseïda (Lili Taylor), posada en escena original i molt efectiva. Interludi poètic • Espriu i la figura del dimoni com a imatge potent que dialoga amb la iconografia del terror. Animació amb fons educatiu • Papa, sóc una zombi: reconciliació pare-filla, amistats zombi carismàtiques (mòmia Cleopatra, pirata...), aprendre a valorar el que estimes. • Kérity, la casa dels contes: el poder dels llibres i el pas de l’oralitat a la lectoescriptura; salvar la biblioteca és salvar la memòria. Autor i clàssics • Harakiri (Takashi Miike): crítica del poder i de l’honor ritual; duresa i desqualificació humana exposades amb gran ofici. • Frenètic (Polanski): thriller parisenc amb Harrison Ford i aura nocturna; la cançó de Grace Jones ("I’ve Seen That Face Before") enllaça el misteri i l’atracció. • Gloria (Sebastián Lelio): dona separada en context xilè; xoc entre canvi social i assimilació íntima; film de matís, tot i algun límit d’expressivitat en la protagonista. Música • Homenatge a Simon Le Bon (Duran Duran) i presència recurrent de Grace Jones a la part de Polanski. Agenda • CineBaix (Sant Feliu): Mostra de cinema Àrab, Mediterrània i Pròxim Orient (estrenes i joies poc vistes; VO en català i castellà). Reivindicació del cinema de proximitat. Destacats clau • El valor de les experiències immersives i el debat sobre privatització del patrimoni. • Llegir clàssics i absurd per entendre la societat i els seus codis. • El terror funciona quan hi ha posada en escena i atmosfera, no només sobresalts. • Els llibres com a salvaguarda de la memòria i de la identitat.

Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.

Panorama general Programa vivíssim amb editorial social, crònica cultural i debat final. Els conductors aborden una protesta que rebenta un acte a la UB, recomanen teatre i cinema (infantil, clàssics del 1988 i cinema social), reflexionen sobre salut mental a partir d’un cinefòrum, i tanquen amb un debat sobre emprenedoria i consumisme. Temes principals Protesta a la UB i límits democràtics: suport a les reivindicacions, desacord amb rebentar un acte acadèmic. Cultura: musical amateur "Els productors"; cinema familiar ("Justin y la Espada del Valor", "Zipi y Zape"); revisió 1988 ("Moonwalker", "High Spirits", "L’última temptació de Crist"). Salut mental: inserció comunitària a partir de "Elling, mi amigo y yo". Cinema social: "Hermano" i els límits en contextos mafiosos. Llengua: mots del dia: política i clepsa. Llibres i debat: "Retirar-se als 40: Ser emprendedor" i el sentit pràctic de l’emprenedoria. Editorial: protesta a la UB i respecte institucional Xesco relata com un grup reduït va impedir l’acte de premis i mencions a la UB (Paranimf), malgrat que prèviament s’havia escoltat i aplaudit les protestes d’estudiants i personal. Idea central: suport a la causa (contra les taxes, condicions del PDI/PAS), però rebuig als mètodes que anul·len un acte compartit per 800 persones. Es qüestiona la manca de gestió del rectorat i la possible presència d’externs a la universitat. "El que no pot ser és que 18 persones rebentin un acte amb 800 persones d’acord amb fer-lo. Això no és democràcia." "Sense política i polítics no hi ha democràcia." (enllaçat amb el mot del dia) També es commemora John Lennon (hauria fet 73 anys) com a fil musical i record del seu llegat. Teatre: "Els productors" (Grup GAT) Producció amateur del Mas Nou amb traducció i adaptació al català, elenc d’uns 36-38 actors, gran treball coral (veu, coreografies, vestuari). Argument paròdic: per guanyar diners, uns productors intenten muntar un fracàs garantit—una obra sobre Hitler—que acaba sent un èxit inesperat. Punts forts: ritme, humor, números musicals i solvència d’aficionats amb nivell. Cinema familiar: valors, aventura i nostàlgia Justin y la Espada del Valor Animació espanyola (Manuel Sicilia). Tècnicament sòlida, clàssica en to i valors (honor, coratge, humor), encara que menys moderna que grans franquícies. Funciona per ritme i personatges; missatge sobre creixement i adversitat. "Els valors avui estan com una mica tèrbols." Zipi y Zape y el Club de la Canica Live-action sobre uns transgressors entranyables que s’organitzen contra un internat autoritari. Aventura amb aire d’"Stand by Me": colla, joc, reptes i rebel·lia lúdica; apel·la a la nostàlgia (caniques, baldufes) i diverteix els infants. Cinefòrum i salut mental: "Elling, mi amigo y yo" En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental. Dos pacients surten d’un manicomi i comparteixen un pis tutelat a Oslo. Contrapunt de personalitats: protecció excessiva vs. maltractament; recorregut cap a la vida autònoma amb recaigudes (ansietat, por) i vinculació comunitària. To optimista i humà: la recuperació real és més lenta, però la pel·lícula desestigmatitza i convida al suport social. Retro 1988: del kitsch al clàssic polèmic Moonwalker (Michael Jackson) Biopic fragmentari i videoclipitzat amb muntatge caòtic i efectes irregulars. Valoració: desastre (salts de raccord flagrants; aparició de Joe Pesci sense sentit). High Spirits (Neil Jordan) Comèdia fantasmagòrica amb Peter O’Toole i Daryl Hannah. Tono angloirlandès, fresca i efectiva. L’última temptació de Crist (Martin Scorsese) Vigorosa, controvertida i encara vigent. Un Crist revolucionari (Willem Dafoe) i una temptació final que explora vides alternatives i el xoc amb l’ortodòxia. Cinema social: "Hermano" (Veneçuela) Dos nois criats com a germans, talent per al futbol, i context mafiós que delimita els límits morals i vitals. Talla en cru: el sistema pot sacrificar els millors, però per imitació i convivència sobreviuen valors. Llengua: mots del dia política (segons Àngels Guiteras): de polis, ciutat. Responsabilitat cívica i bé comú; cal revalorar la política i els polítics. clepsa (Xavier Graset): part alta del cap, closca; per extensió, intel·ligència. Possible parentiu amb closca, capsa, clapa. Llibres i debat: "Retirar-se als 40: Ser emprendedor" (Óscar Sánchez) Proposta dirigida a perfils amb ingressos i formació alts: reduir luxe i deute, buscar sobrietat conscient i temps de qualitat. Clau: control d’horaris, conciliació, i projectes propis amb risc assumible. Trasllat social: impulsar emprenedoria a l’escola (creativitat, detectar necessitats: serveis a la gent gran, etc.). Crítica al consumisme i al sobreendeutament; amb 3.000 €/mes familiars, es pot viure bé si es rebaixa el llistó material. Cites destacades "El que no pot ser és que 18 persones rebentin un acte..." "Sense política i polítics no hi ha democràcia." "Els valors avui estan com una mica tèrbols."

Visió general Programa amb recorreguts d’art i patrimoni per Manresa (La Seu i la Santa Cova), visita al Palau Güell, un bloc literari amb un retrat de la Transició i una sàtira funerària, un espai de poesia i paraules, pausa musical amb Sting i un tancament cinematogràfic amb tres pel·lícules. L’eix comú: cultura, memòria i mirades crítiques. Manresa: patrimoni i mística La Seu de Manresa (gòtic català) • Interior gòtic meridional esplèndid (s. XIV) i façana neogòtica menys reeixida. • Claustre cremat i reconstruït; explicacions de guia/vedell locals. • Cripta amb funció doble: equilibri del terreny i culte (capelles del Santíssim); espai acollidor per al fred. • Reivindicació de la pintura gòtica catalana (retaule “del Serra”) i recordatori del fons del MNAC. Santa Cova de Sant Ignasi • Contrast estètic: avantcambra barroca (columnes salomòniques, retaules, pintures) vs. interior auster de la cova. • Espai on Ignasi de Loiola hi fa els seus escrits espirituals; decoració barroca (s. XVII). • Sorpresa modernista a sales annexes: mosaics, vitralls, estucs; el modernisme com a síntesi d’estils. • Recomanació de la Ruta de Sant Ignasi (catedral–hospital històric–cova). "Això no és un lloc de meditació..." — la sala barroca enganya abans d’accedir a la cova. Palau Güell (Gaudí) Arquitectura i usos • Fases de Gaudí: de l’eco neoàrab/neogòtic cap al modernisme propi. • Cavallerisses amb rampes helicoïdals i llambordes de fusta per esmorteir el soroll de les ferradures. • Sala noble amb orgue (qualitat d’església) i sostres/arcades amb ressons àrabs. Classes i detalls • Diferenciació social visible: pedra i xemeneies amb trencadís per als “senyors” vs. maó per al servei. • Al terrat, algunes xemeneies icòniques no són originals (recreacions de dissenyadors posteriors). Literatura Manuel Vicent — “El azar de la mujer rubia” • Retrat crític de la Transició a partir del triangle Carmen Díez de Rivera – el rei – Adolfo Suárez. • Fotografia clau (2008) amb el Toisó d’Or com a detonant narratiu. • Memòria, poder i influència: una “Pigmalió” política que modela la projecció pública de Suárez. • To irònic i demolidor amb episodis i rituals del poder. "Gràcies a aquella noia rosa... el rei va anomenar president del govern Adolfo Suárez. Només que l’heroi ja no ho pot recordar." Poesia i paraules • Salvador Espriu: imatges de gàrgoles i llum/foscor com a metàfores de bellesa i tristesa comuna. • Paraules a recuperar: fidelitat (Junqueras) i tracte (Montilla) com a crida al civisme i negociació. Juan Luis Cano — “La funeraria” • Sàtira costumbrista dels 60: humor negre sobre una família d’una funerària i rituals de la mort. • Tons properes a Álex de la Iglesia: situacions grotesques i crítica social. Música Pausa musical • Sting — “Englishman in New York”. Breu respir abans del cinema. Cinema Cairo 678 (El Caire 6,7,8) • Assetjament sexual a l’espai públic i auto-defensa col·lectiva de les dones. • Policia entre la comprensió i el xoc cultural; to crític amb moments d’humor. De óxido y hueso (Jacques Audiard) • Història d’afectes ferits i supervivència: ella perd les cames, ell és impulsiu i distant. • Tracte sense condescendència cap a la discapacitat; redempció menys creïble al clímax, però procés emocional potent. Behind the Candelabra (Steven Soderbergh) • Biopic de Liberace: ostentació kitsch i vida privada amagada; relació amb Scott Thorson. • Michael Douglas i Matt Damon, descomunals: gest, veu i maquillatge/cirurgia com a llenguatge del personatge. • Temàtica valenta i figura poc coneguda aquí, fet que pot explicar el seu recorregut discret en sales. Idees clau • Conservar i comprendre: del gòtic a Gaudí, llegim el patrimoni per capes (funció, estil i context). • Memòria i poder: la Transició com a relat modelat per influències discretes i imatges públiques. • Mirada crítica: de l’assetjament a la discapacitat, el cinema posa cos i conflicte als debats socials.

Panorama general Programa cultural amb to conversacional on es tracten, amb entusiasme i esperit crític, tres àmbits principals: literatura, art i ciència i cinema. Hi ha també un espai de llengua amb mots a salvar i una falca d’agenda local. "M'agradaria que sentissis dintre teu... com humilment, silenciós, t'estimo." — Espriu (citat al programa) Literatura Ernest Hemingway — “París era una festa” • Context de la generació perduda i la bohèmia parisenca d’entreguerres, amb figures com Gertrude Stein, Picasso i F. Scott Fitzgerald. • El llibre es llegeix com una recreació idealitzada (pròleg de Manuel Leguineche) més que no pas com un dietari estrictament realista; visió nostàlgica dels anys 20 a París. • Perfil d’Hemingway: amant de l’esport (esquí, pesca, boxa), braus (com a espectador) i hipòdroms; caràcter pintoresc i aventurer. Record del suïcidi de l’autor i edició pòstuma de l’obra. • Anècdota de Picasso sobre acceptar invitacions i no comparèixer: mirada irònica a l’elit cultural. Lluís Llach — “Memòria d’uns ulls pintats” (+ pont amb Paco Candel) • Novel·la ambientada a la Barceloneta dels anys 30: amistat (quatre joves), creixement i irrupció de la Guerra Civil. Destaca el català ric i acurat de Llach. • Eix íntim: identitat sexual del protagonista i travestisme com a clau del títol (els “ulls pintats”). Relat en forma de memòria enregistrada. • Pont amb Paco Candel (“Han matado un hombre, han roto un paisaje”, 1969): retrat dels barris marginals (Somorrostro, Cantunis, polvorí) i llenguatge descarnat en ple franquisme tardà. Llengua — Mots a salvar • Poema d’Espriu (lectura d’uns versos). • Paraules reivindicades: - trempat/trempada: persona afable, diligent i positiva (citada per Carme Ruscalleda, amb humor sobre el “priapisme”). - ànima: mot estimat per Ferran Adrià (“representa un sentiment, una passió” i una ànima catalana a preservar). • Nota etimològica a partir de Lluís Llach: rerevera (després de la primavera). Art i ciència CosmoCaixa (edifici i exposicions) • Edifici modernista de Domènech i Estapà (1904-1909); museografia de divulgació científica i educativa. • Exposició permanent: Bosc inundat (recreació amazònica amb fauna i pluja simulada). • Exposició temporal: Microvida — vida al microscopi, bacteris, fitoplàncton, simbiosi (termites i bacteris intestinals), paràsits i ecosistemes. • Planetari: passis sobre constel·lacions i programa en 3D dedicat a Darwin i el viatge del Beagle; també continguts sobre exoplanetes. • Accés: entrada gratuïta per clients de La Caixa (descomptes en activitats pagades); espais de jardí i pícnic. MACBA + CaixaForum — “Art dos punts” • Mostra conjunta (MACBA i CaixaForum) sobre l’art del segle XX: de les avantguardes al retorn a l’objecte (anys 60), utopies i ciutat. • Presència d’Antoni Tàpies i d’artistes d’art conceptual/llenguatge com Lawrence Weiner. • Recomanació: visites guiades per treure’n tot el suc. Cinema Cicle de cinema japonès (CaixaForum) • Kurosawa — “L’infern de l’odi” (1963): thriller moral potent. • Nagisa Oshima — “Feliz Navidad, Mr. Lawrence” (Bowie i Ryuichi Sakamoto): drama dur de guerra; millor veure-la “ben dinat i paït”. • Takeshi Kitano — “Dolls”: poesia visual i jardí cromàtic sobre l’amor i el destí. • Takashi Miike — “Hara-Kiri: Death of a Samurai” (2011): lectura implacable del codi samurai. • Digressió: conversa sobre “Camí a casa” i cinema de família disfuncional amb ressons de “Primavera, verano, otoño...” (confusió d’autories comentada en directe). Agenda local • Projecció d’“Elling” (Salut mental) al Cinema Baix de Sant Feliu (presentació + debat). Crítiques i estrenes • Pain & Gain (Michael Bay): sàtira negra sobre el somni americà per via de culturistes de “poques llums”. Retrat de perdedors i caiguda en picat; irregular però amb pols descriptiu. • Trilogia de Richard Linklater — Before Sunrise/Sunset/Midnight: mateixos actors (Ethan Hawke i Julie Delpy) creixen amb els personatges. A “Before Midnight”, matrimoni, crisi de parella i equilibri entre expectatives i vida domèstica. • Isabel Coixet — “Ayer no termina nunca”: drama minimalista en un espai quasi únic (estètica de brutalisme), interpretat per Candela Peña i Javier Cámara; futur proper de crisi social i dolor de parella, amb recursos visuals que evoquen cinema oriental. • Star Trek: Into Darkness (J. J. Abrams): capítol de transició amb més acció que exploració; neteja interna de la Flota Estel·lar abans de la missió de 7 anys. Discussió sobre l’esperit “trekkie” i el salt d’Abrams a Star Wars. Clàssic recuperat • James Ivory — “Maurice” (E. M. Forster): amor masculí reprimit a l’Anglaterra eduardiana; teràpia d’hipnosi (Ben Kingsley) com a “cura” impossible. Estimada però amb signes d’envelliment desigual.

Panorama general Emissió nocturna amb una barreja de falques de tancament ("Fins demà", "Bona nit"), llargs blocs de disco/boogie i soul romàntic, i l’entrada a la reemissió de M de Música (Maria Quintana). El programa literari-musical arrenca amb “La veu del poeta” i un poema de Joan Margarit abans d’anunciar un bloc musical refrescant per la calor. En poques paraules • Molt contingut musical: temes sobre atracció mútua, reconciliacions i boogie de pista. • Falques i identitat d’emissora recurrents durant tota la nit. • Promoció local de “La penya del morro” (magazine de tarda de Sant Just). • Inici de “M de Música” amb poesia de Joan Margarit i to estival. Temes principals 1) Disco, boogie i soul romàntic • Línia temàtica d’atracció corresposta ("mutual attraction"), confessions i segones oportunitats ("She can’t love you", "Back in the groove"), i clàssics R&B com "Love Come Down". • Energia de pista: boogie i crida al ball ("It’s the right time… Come on and boogie"). 2) Falques i identificació de ràdio • Salutacions de tancament (“Fins demà”, “Bona nit”) i ID d’emissora (98.1 FM) que marquen transicions entre blocs. 3) Promoció local • Descripció de “La penya del morro”: magazine col·lectiu (17–19 h) amb actualitat local, cultura, esports i noves tecnologies. 4) “M de Música” (Maria Quintana) • Obertura amb “La veu del poeta” i lectura d’un poema de Joan Margarit (cap al tard, imatges de capvespre i vertigen infantil). • To d’arrencada: calor humida d’estiu i proposta de música “refrescant”. Moments i cites destacades • "Baby you make my love come down" — impuls R&B que marca un dels pics emocionals del tram musical. • > "I am somebody. And the universe is mine." Afirmació potent que actua com a interludi/ID inspiracional. • Poema (Margarit): imatges de crepuscle, mar i por sobtada com a “primera lliçó sobre el vertigen”. To i ritme • To general: nocturn, romàntic i ballable, amb transicions radiofòniques constants. • Tram final: literari i contemplatiu, preparant un set musical fresc per a la calor.

Panorama general Episodi de comiat de temporada amb to distès i molta agenda cultural. Es combinen experiències en directe (Auditori i Museu de la Música), una exposició clau (Pasolini al CCCB), un llibre de divulgació mental, crítiques de cinema comercial i un cicle de la Filmoteca sobre salut mental. "És una inversió en cultura i en benestar." Nit de l’Auditori: presentació de temporada Punts clau • Concert gratuït d’agraïment al públic i presentació de temporada. • Programa en 4 parts representant seccions de l’Auditori: - Servei educatiu: peça didàctica “Mamemi Mozart” (introducció d’instruments per a famílies). - Banda Municipal de Barcelona: Wagner (Els mestres cantaires) i Yasuhide Ito. - Secció de vents i metall (Banda + OBC): fanfàrria de Paul Dukas. - OBC: Bolero de Ravel (comentat com a repte rítmic i de crescendo); tanca amb “Camperola” d’Eduard Toldrà (peça identitària de l’orquestra i vinculada a l’origen de l’Auditori). Apunts musicals • El Bolero, amb el seu patró repetitiu i crescendo, juga amb l’atracció i el límit entre ordre i cacofonia. • Referències pop (pel·lícula “10”) i recepció històrica: peça inicialment polèmica. Context i públic • L’Auditori ha ajustat preus i abonaments (i descomptes) per prioritzar l’accés del públic. • Crítica a l’IVA cultural i debat sobre mitjans públics (cas ERT Grècia com a exemple). "Una cacofonia, però ordenada." Museu de la Música i exposició temporal (Mompou vs Gaudí) Visita • Col·leccions d’instruments de diverses èpoques i països (corda, vent, clavicèmbals, clavicordis) amb demostracions sonores. Exposició temporal • Diàleg entre Frederic Mompou i Antoni Gaudí: paral·lelismes (so/silenci; terrenal/eteri; dualitats tipus yin/yang). • Objectes personals i piano de Mompou donat per la vídua. Exposició “Pasolini Roma” (CCCB) Per què importa • Recorregut pels 25 anys de Pasolini a Roma com a eix de vida i obra. • Debat sobre la seva estètica: naturalisme cru, oda a la lletjor i mirada política; comparacions amb Fellini (elegància vs. descarnament). • Propòsit del trio: visitar-la i comentar-la a la tornada. Llibre: “Juegos mentales. 31 días para redescubrir tu mente” (Martin Cohen) Idees i exercicis • “L’habitació de Maria”: exercici sobre percepció del color i adaptació. • Errors de continuïtat al cinema (raccord), ex.: detalls de vestuari a “El senyor dels anells”. • “Canvi d’entrevistador” al carrer: ceguesa al canvi i expectativa de continuïtat. • Truc de suposada telepatia: codi preestablert en el tractament i el nom per transmetre pal i número de la carta. • Manipulació mediàtica: exemples de la CIA i versions de “Rebel·lió a la granja” (Orwell) adaptades a interessos polítics. Conclusió • Un compendi per entrenar l’atenció crítica i detectar biaixos i trucs. Pausa musical • Ella Fitzgerald – “Mack the Knife”: homenatge al jazz i pont cap al bloc de cinema. Crítiques de cinema “La trama” (Broken City) • Thriller polític a Nova York: alcalde sense escrúpols (Russell Crowe), detectiu Mark Wahlberg, i Catherine Zeta-Jones. • Sòlid entreteniment: intriga de poder i corrupció; deriva cap a persecucions per captar públic ampli. Referències al director (Allen Hughes) i “The Book of Eli”. “El último desafío” (The Last Stand) • Retorn d’Arnold Schwarzenegger com a xèrif de poble fronterer; humor autoconscient sobre l’edat. • Acció funcional i entretinguda sense pretensions; repartiment amb Forest Whitaker. “Oz, un mundo de fantasía” (Sam Raimi) • Preqüela del Mago de Oz, concebuda en 3D. Estètica que vol emular Tim Burton (música de Danny Elfman). • Inici en B/N i 4:3 molt encertat; després, excés d’efectes i color saturat. • Punts forts: la nena de porcellana i algun gag de seducció del protagonista (caixeta musical). • Punts febles: VFX evidents i to irregular; pot espantar els més petits en alguns passatges. "És una còpia burda de Tim Burton." “Hansel i Gretel: Cazadores de brujas” • Relectura en clau d’acció del conte: els germans, ja adults, cacen bruixes. • Anacronismes flagrants (armes de repetició a l’edat mitjana), guió feble. • Comparacions: “Van Helsing” (més rigor d’època) i “Abraham Lincoln: Cazador de vampiros” (deliri coherent i dinàmic). Filmoteca de Catalunya: cicle “La raó fràgil” (salut mental) Format i valor • Presentacions a càrrec de professionals i debat posterior; mirada seriosa i diversa sobre la salut mental. Selecció destacada • “Bedlam” (Mark Robson) • “Un mètode perillós” (Cronenberg) • “Repulsión” (Polanski) • “Rain Man” (Levinson) • “El noi de la bicicleta” (Dardenne) • “Lilith” (Rossen) • “Un ángel en mi mesa” (Campion) • “Esplendor en la hierba” (Kazan) • “Entreacto” (Moreno/Huete) • “El cazador” (Cimino) • “Algú va volar sobre el niu del cucut” (Forman) • Sessió doble: “Cada oneria” + “Cromosoma 5” (Maria Ripoll) • “Monos como Becky” (J. Jordà / M. Mir) Agenda d’estiu i comiat • Museus gratuïts alguns diumenges a la tarda (ex.: CCCB, Picasso, MNAC; consultar webs). • “Música i cinema a la fresca” als barris i molta programació municipal. • Comiat de temporada amb promesa de retorn al setembre.

Panorama general del programa Penúltim Babilònia de la temporada a Ràdio d’Esplugues (Sant Just) amb Xesco Ramos, David Montaner i Jaume Vidal. Un episodi molt variat que combina diccionari vintage (lletra Z), crítica de cinema (amb èmfasi en cinema català), música clàssica i un debat polític i cultural amb referències a Espriu i la càbala. "La revolució no és neta, és bruta." — Antoni Quinn (Viva Zapata) Diccionari vintage — lletra Z Argot policial i cultura popular • Repàs d’argot antic per referir-se a forces de seguretat: grisos, micos, pico/picolet, bòfia, pasma, etc. • Referències pop: Mazinger Z i l’aliatge “Z”. • Record del cinema quinqui (finals 70/principis 80): Navajeros, El Vaquilla, Colegas, i el llibre Las leyes de la frontera (Javier Cercas). • Reflexió final: malgrat atur i crisi, “hem millorat molt”; la nostàlgia no ha d’idealitzar el passat. Quinquis i memòria urbana • Exposició al CCCB sobre els quinquis; estètiques i tribus urbanes dels 80. • Records locals (Sant Just, Sant Feliu, Sant Boi): delinqüència juvenil, atracaments i zones “calentes”. • Debat sobre crisi, convivència i la línia fina entre revolta vs. revolució. Cinema Cinema català — Animals (Marçal Forés) • Protagonista: Oriol Pla; aparicions de Martin Freeman i Augustus Prew. • Estètica i to: vintage (imagine cremada 70s, música 80s) però ambientada avui (iPod vs. Renault 5). • Tema central: salut mental i amic invisible (un osset de peluix) com a metàfora de suport emocional. • Subtrames: sexualitat, relació fosca amb un company (automutilació, còmic gòtic), i culpa. • Valoració: peculiar i atractiva, ritme contemplatiu; nominacions als Gaudí. Cinema català — Els nens salvatges (Patricia Ferreira) • Repartiment: Marina Comas, Àlex Monner, Albert Baró; adults: Clara Segura, Emma Vilarasau. • Tres adolescents, tres entorns familiars diferents, tots víctimes del sistema educatiu i social. • Estructura sòlida: presentació dels personatges, escola com a mirall de tensions i intents d’ajuda que deriven en conseqüències dures. • Final: punyent i previsible; episodi famós de confusió al Goya a millor cançó. • Valoració: més rotunda i consistent que Animals. 360 — Joc de destins (Fernando Meirelles) • Film coral de creuaments globals (aeroports, viatges), al estil Short Cuts o Babel. • Repartiment: Anthony Hopkins, Jude Law, Rachel Weisz, entre d’altres. • Eix temàtic: moralitat quotidiana, temptació, conseqüències del “res no passa” i els bivials vitals. • Valoració: bona factura i ritme; més moralista que els referents noventistes. El professor — Detachment (Tony Kaye) • Protagonista: Adrien Brody (en estat de gràcia); amb Marcia Gay Harden i James Caan. • Trama: docent substitut en un entorn dur; crítica al sistema educatiu i a les pressions polítiques per “aprovar” a qualsevol preu. • Personatges joves vulnerables; relació de protecció amb una menor en prostitució; muntatge polifònic i adreces a càmera. • Final: devastador i catàrtic; retrat implacable però empàtic de l’escola i la depressió del docent. • Valoració: molt recomanable; impacte emocional alt i gran nivell formal. Música Roy Orbison i clàssics • Sonen “Only the Lonely” i altres èxits de Roy Orbison; es comenta el seu pas pels Traveling Wilburys. • Es recorda la ruptura definitiva (2004) de Simon & Garfunkel després d’una gira per falta de pasta i caràcters enfrontats. “Only the lonely know the way I feel tonight…” — Roy Orbison Debat polític i social Mitjans, dreta espanyola i lleis • Crítiques a la mecànica mediàtica i al sensacionalisme. • Discussió de l’agenda ideològica (Wert, Fernández Díaz): avortament, llengua, declaracions polèmiques. • Majories absolutes, bipartidisme (PP/PSOE), UPyD, i el desig d’alternatives reals. • Referències a Islàndia (renovació política) i tecnocràcia (beneficis i riscos, Itàlia vs. Espanya). Intel·lectualitat, Espriu i la llengua • On és la intel·lectualitat en temps convulsos? • Any Espriu: lectura d’articles sobre la seva possible veta cabalística (equilibri personal i social) arran del trauma postguerra. • Ferran Mascarell i la defensa de la llengua catalana com a patrimoni constitucional; necessitat d’aliats fora del Principat. Identitat, LAPAO i integració • El LAPAO a l’Aragó i la tendència a culpabilitzar els catalans. • Tensions amb dirigents d’altres territoris (Extremadura) vs. vincles reals de germanor i integració de migracions. • Testimoni personal: identitats híbrides i arrelament a Catalunya sense renunciar als orígens. Conclusions ràpides • Diccionari vintage Z: recordatori d’un argot que explica una època i el seu imaginari. • Cinema: quatre títols, amb destacat per El professor i Els nens salvatges. • Música: celebració de Roy Orbison i memòria de Simon & Garfunkel. • Debat: crida a lleis basades en la ciència i l’ètica, pluralisme i defensa del català com a patrimoni compartit.