episodis

Panorama del programa "Com envelleixen, que bé ho fan o que malament ho fan" — debat central del tram final Conducció amb tres veus: presentador, Jaume Vidal i David Montaner. Estructura en tres blocs: literatura, arts escèniques i cinema, tancant amb un debat sobre l’envelliment de les pel·lícules. Literatura L’Atles dels núvols (David Mitchell) Novel·la polifònica amb sis històries interconnectades per objectes recurrents i un signe al cos d’alguns personatges. Arc temporal: del segle XIX fins a un futur postapocalíptic, amb estructura el·líptica (va i ve entre trames). Estil camaleònic: llenguatge adaptat a cada època (XIX, anys 20, anys 70, present, futur distòpic i postapocalipsi). Anticipació del film amb Tom Hanks, Halle Berry; direcció de Wachowski + Tom Tykwer. Contra el viento (Ángeles Caso) Història de superació i desigualtat: una jove de Cap Verd emigra a Portugal/Espanya als 80. Temes clau: racisme estructural, classe social, violència masclista i somnis truncats (volia ser doctora). Mirada social crua i empàtica, ressaltant la falta d’oportunitats iguals. Paraules i cultura pop (Diccionari Vintage) “Lumumba” i “Kung Fu” “Lumumba”: còctel retro (cacaolat + brandi/xerès) i record del líder anticolonial Patrice Lumumba. “Kung Fu”: sèries que barregen western, arts marcials i mística budista; genealogia fins a Kurosawa (Els set samurais) i derivacions com Els set magnífics. Cinema de collage: Tarantino i la síntesi d’arts marcials + western (ex. Kill Bill), entre homenatge i perversió lúdica. Arts escèniques Festival Internacional dels Pallassos (Cornellà) Elogi del clown tendre i físic (referències a Charlie Rivel). Crítica a un muntatge coral: la improvisació mal conduïda i propostes del públic massa escatològiques van desvirtuar el to; cal planificació i ofici per improvisar bé. Exposició: Arts del Moviment 1966–2012 (Santa Mònica) Radiografia de la dansa catalana del trencament clàssic → contemporani (des de “Sweet Buffa”, 1966) fins a figures com Sol Picó. Itinerari amb vídeos, fotos i cronologia; proposta recomanada als amants de la dansa. Cinema The Amazing Spider-Man (reinici) Reboot percebut com prematur; més adolescent, explora l’origen de Peter Parker amb nou to i repartiment (elogis a Emma Stone; dubtes amb el to del protagonista i el científic —Rhys Ifans—). Entreteniment àgil però amb poca justificació creativa respecte la trilogia de Sam Raimi. El professor (Detachment) Adrien Brody com a professor substitut en un retrat coral de conflictes escolars. Barreja de referents (del Club dels poetes morts a Rebel·lió a les aules) en un mosaic efectiu però una mica forçat en l’acumulació de temes. Destaquen: el vincle amb una alumna i la trama d’acollida d’una jove prostituïda; humanista i continguda. Les noies de la sisena planta Comèdia dramàtica hispanofrancesa: minyones espanyoles a les golfes parisines als 60. Classe, gènere i dignitat: mirada afectuosa, bona feina de Carmen Maura, Natalia Verbeke i Lola Dueñas. James Bond: Casino Royale i l’evolució de la saga Reset del mite amb Daniel Craig: més brutal i físic, sense perdre elegància. Comparativa històrica: Sean Connery (equilibri), Roger Moore (cínic/irònic), Pierce Brosnan (gentleman), Timothy Dalton (episòdic). Context de competència amb la saga Bourne i relectura seriosa (contrast amb èpoques més pop). Debat final: Com envelleixen les pel·lícules Factors d’envelliment Estètica i moda: pentinats, vestuari, slang i tics d’època. Música i so: bandes sintètiques vuitanteres que avui sonen datades. Efectes especials: alguns SFX queden obsolets; d’altres artesanals (ex. Harryhausen) conserven una poètica pròpia. Exemples i contrastos Encara s’aguanten: Tiburón (Jaws), clàssics d’autor (Fellini, Visconti), i El senyor dels anells (SFX mimetitzats amb la realitat). Datades però carismàtiques: Superdetectiu a Hollywood, Els caça-fantasmes, Porky’s, comèdies d’sketch. D’autor contemporani: divergències amb Pous d’ambició (Paul Thomas Anderson) i interès per Cosmopolis (Cronenberg). Mirada al present: tràiler d’El Hobbit amb possible excessiva digitalització; risc de perfecció “irreal”. Idees clau La planificació i l’ofici són crucials en la improvisació escènica. El reboot cinematogràfic necessita una motivació artística més enllà del mercat. L’envelliment depèn del conjunt: quan guió, to i tècnica estan ben integrats, els films transcendeixen la seva època.

Avui hem parlat de films com "Cosmòpolis", "Looper", "A Roma amb amor", de l'exposició "Explosió! El llegat de Jackson Pollock", de l'obra de teatre del Romea "Oleana" i del llibre "La pell i la princesa". El nostre tema de discussió ha estat la situació de l'educació a Catalunya.

Panorama del programa • Babilònia reuneix el presentador, la Rosa, el Jaume i el David (amb la Lourdes absent) per un recorregut variat per teatre, cinema, literatura, arts visuals i un tema final sobre els límits humans i l’exploració espacial. Teatre Boys Don’t Cry (Teatre Tantarantana) • Recomanació de la Rosa: teatre imprescindible fora del circuit comercial, amb companyies joves i compromeses. • Obra de Victoria “Spoonberg” (autora local), direcció de Glòria Balanyà; repartiment: Francesc Garrido, Armand Vilèm, Maria Pau Pigem, David Anguera. Del 18 d’octubre al 18 de novembre. • Sinopsi: retrobada de dos amics d’adolescència en posicions vitals oposades (poder polític vs. artista perdut), sota la mirada d’una dona que els coneix bé. • Eixos temàtics: poder, fracàs, masculinitat, expectatives socials. “Què vol dir tenir poder en una societat que reclama a l’home una professió d’èxit?” Cinema Valor de llei (True Grit, germans Coen) • Western clàssic revisitat: prima el caràcter sobre el gènere i l’edat (nena protagonista que imposa la seva determinació). • Contrast amb el clàssic de John Wayne: els Coen desmitifiquen l’heroi i qüestionen l’autoritat moral. • L’“alguatzil” voreja la llei: ambigüitat ètica i realisme aspre. Moneyball • Sorprenent crònica de gestió esportiva: l’èxit ve de l’estadística i l’optimització de rols, no del “glamour” del joc. • Idees clau: especialització de talents invisibles, mètode científic, sistema per damunt de l’estrella. Mata’ls suaument (Killing Them Softly) • Thriller cru on la violència i el submón criminal conviuen amb l’omnipresència mediàtica (discursos d’Obama). • Lectura política: control del desordre per garantir “l’espectacle”; el Brad Pitt actua com a executor sistèmic. • Argument elemental però amb motor simbòlic: la representació i el simulacre informatiu. Mort entre les flors (Miller’s Crossing) • Gangsteril dels Coen en temps de la Llei Seca: negociació, lleialtats fràgils i intel·ligència tàctica. • Fotografia destacadíssima (ús de teleobjectiu): profunditat, distància crítica i transcendència del relat. Passatge a l’Índia (David Lean) • Gran fresc colonial amb imatges immenses i gir cap a drama judicial al tram final. • Temes: racisme “culte”, jerarquies colonials, falsa acusació i impossibilitat d’unió intercultural. Literatura i adaptacions La delicadesa (David Foenkinos) • Novel·la tendra i irònica sobre la superació del dol i el renaixement afectiu; film dirigit pel mateix autor (amb el seu germà). • Escenes amb humor fi (el petó inesperat al despatx) i lectura simbòlica del final com a tornada a l’origen. La mecànica del cor (Mathias Malzieu) • Conte romàntic i fosc, segle XIX: un nen amb cor-rellotge que perilla si s’enamora; exquisit to “Tim Burton”. • Possible adaptació cinematogràfica, ideal per l’estètica fantàstica esmentada. Avanç • L’Atlas dels Núvols (Wachowski) arribarà al cinema; comentari pendent per al proper programa. Arts visuals i llenguatge Exposició: Cartografies contemporànies. Dibuixar el pensament (CaixaForum) • Mapa com a estructura per ordenar el caos: espacial, emocional i cognitiu. • Connexions amb body art, land art i arte povera; exemples com On Kawara i els seus “estic aquí”. • Recomanable visita guiada pel caràcter conceptual de les peces. Diccionari Vintage: “barra” • Redescoberta de termes: barra, barrut, penques, cara i “simpa”. • Contextos d’ús i ressonàncies literàries; posada en valor del lèxic popular. Música de fons • Selecció Jazz Score del MoMA (elegant i cinematogràfica). Transició amb Jean-Michel Jarre (Oxygène) abans del tema central. Tema central: Reptes de l’home — Salt estratosfèric i exploració espacial • El salt de Felix Baumgartner (~39 km) trenca la barrera del so: entre gesta tecnològica i operació de màrqueting (Red Bull). • Utilitat potencial: recollida de dades biomètriques i aerodinàmiques, disseny de vestits i protocols d’alt risc. • Debat: privatització de l’espai vs. inversió pública (retallades a NASA/ESA). • Estat del sector: proveïment de l’EEI, paper rus, coets en revisió; escombraria espacial creixent; prudència extrema a Mart (rover Curiosity). “L’espai no el conquerirem... si no hi ha una aposta sostinguda i pública, els límits tècnics i ètics es faran més evidents.” Conclusions clau • Cal suportar el teatre i el cinema d’autor que interpel·len el present. • Les històries analitzades qüestionen mites i desmunten heroïcitats. • La ciència i l’exploració requereixen visió a llarg termini i col·laboració pública-privada responsable.

Panorama general Un episodi molt complet que combina teatre, literatura i cinema amb un tram final de debat social. Es destaquen: l’adaptació de Madame Bovary, les lectures crítiques de Vargas Llosa, la singularitat d’Amélie Nothomb, la imaginació d’Albert Sánchez Piñol, el cinema d’autor de Jim Jarmusch, l’èxit d’Intocable i un debat contundent sobre sexisme i drets reproductius. Teatre: Madame Bovary (adaptació de Magüi Mira) Context i proposta escènica • Adaptació teatral d’Emilio Hernández, dirigida per Magüi Mira, vista al Teatre Auditori de Cornellà. Trama i temes clau • Emma Bovary, casada amb el metge Charles, busca els plaers, la llibertat i l’autorealització en una societat que la corseta. • L’obra mostra el xoc entre el naturalisme/realisme de Flaubert i els residus del romanticisme (el destí tràgic i el suïcidi com a eco romàntic). • Crítica a la burgesia, a la moral hipòcrita i al consumisme naixent: l’Emma intenta omplir el buit amb objectes i amants. • Reflexió feminista: el doble estàndard sexual i social castiga la llibertat femenina. Repartiment (producció) • Anna Torrent (Emma), Juan Fernández (Charles), Armando del Río (Rodolfo) i Fernando Ramallo (León). Literatura: Vargas Llosa i l’“orgia perpètua” de Flaubert L’assaig de Mario Vargas Llosa • L’orgia perpètua (2006) és una lectura crítica de Madame Bovary: tècnica narrativa (canvis de narrador, monòleg interior), naixement de l’antiheroi i dimensió autobiogràfica. Consumisme i alienació "El consumismo, como un desfogue para la angustia... El drama de Emma es el intervalo entre la ilusión y la realidad, la distancia entre el deseo y su cumplimiento." • Clau de lectura: la felicitat material com a substitut d’una insuficiència vital; una anàlisi que anticipa el consumisme del segle XX i el buit modern. Literatura: Amélie Nothomb – La metafísica dels tubs Una raresa deliciosa i provocadora • Relat en primera persona del naixement als 3 anys d’una nena superdotada a Japó. • La protagonista decideix ser un “tub” (estat de immobilitat voluntària) i es veu a si mateixa com Déu. • Humor sarcàstic, intel·ligència precoç i xoc cultural Orient-Occident. • Llibre breu, experimental i dividit entre tendresa i irreverència. Literatura: Albert Sánchez Piñol – imaginació i capes La pell freda i 13 tristos tràngols • La pell freda: atmosfera d’assedegi i por al desconegut amb rerefons d’antropologia. • 13 tristos tràngols: contes fantàstics i surrealistes. - Homes caiguts de la lluna (visitants insòlits en un món quotidià). - “Només digues si encara m’estimes”: un armari on el temps es dilata i on acaben apareixent antics amants de diverses generacions; enginyós i divertit. Pandora al Congo • Història d’aventures colonials i éssers subterrànies, però el més rellevant és l’enginyeria narrativa: capes que s’obren i es tanquen, joc entre ficció i veritat, i manipulació del relat i de l’opinió pública. • Serveix de trempolí cap a l’ambició històrica de Victus (1714), del qual es generen expectatives. Cinema: Jim Jarmusch – Estranys al paradís Estètica i to • Blanc i negre, tempo lent, plans seqüència i fosos a negre; retrat d’una Amèrica apàtica i de perdedors. • Tres moviments (Nova York/Cleveland/Florida) que contraposen fred/calor i el no-avenç vital. • Assaig d’estil que Jarmusch perfeccionarà a Mystery Train i Night on Earth. Cinema: Intocable (Toledano/Nakache) Humor, dignitat i amistat • Interpretacions en estat de gràcia de François Cluzet i Omar Sy. • Tracta la discapacitat amb naturalitat, respecte i alegria, allunyant la llàstima i l’explotació emocional. • Basada en un cas real; el to busca proximitat i optimisme. Cinema: Salvatges (Oliver Stone) • Thriller violent amb repartiment estel·lar (incloent John Travolta); espectacle intens i exageració marca de la casa. Societat: sexisme i drets reproductius Declaracions i sentències polèmiques • José Manuel Castelao: "las leyes y las mujeres están para violarlas" — frase inacceptable que normalitza la violència i el menyspreu a les normes. • Audiència Provincial de Madrid (Alcalá de Henares): tocar natges, fer petons o acariciar cames a empleades sense consentiment no és assetjament sexual — una decisió vergonyosa que perpetua el masclisme. Retrocessos i avortament • Crítica a la línia conservadora: retallades de drets, especialment per a les dones (bretxa salarial, drets reproductius). • Reforma de l’avortament (Gallardón): exigència de triple validació mèdica (metge de capçalera, psicòleg públic i ginecòleg) — dificultat pràctica que pot empènyer a la clandestinitat i a pràctiques perilloses. Valoració final • Un episodi ric i polièdric: del clàssic flaubertià a l’assaig, passant per la narrativa experimental i el cinema d’autor i comercial. • El tram final obre un debat necessari: contra la normalització del sexisme i en defensa dels drets i el respecte.

Resum general Programa amb dues meitats ben definides: un primer bloc cultural (teatre, cinema i literatura) i un segon bloc dedicat a la salut mental, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental. Els conductors comenten obres recents i clàssiques, i tanquen amb una conversa profunda sobre estigma, integració i cures. "El que cal és tenir aquesta actitud positiva d’estima, d’atenció… i tot anirà molt millor." Cultura Teatre: "Teatro para pájaros" (La Villarroel) Direcció de Daniel Veronese i muntatge amb companyia andalusa: teatre dins del teatre per reflexionar sobre el paper del teatre i la cultura en temps difícils (IVA cultural, precarietat). Tres parelles dins el sector teatral afronten dilemes vitals i professionals: • Parella a punt de plegar per manca de feina i impacte personal • Parella que valora abandonar l’alternatiu per fer teatre de gran públic • Productor orientat al rendiment i mercat, casat amb actriu sense feina Debat de fons: majoria vs minoria i, sobretot, el “com” fem arribar obres amb profunditat a tothom. Record de Veronese a "Casa de nines" (Ibsen) al Lliure: posada en escena colpidora, límits salvatges i angoixa controlada. Cita clau de Veronese: "El teatro no se pondrá en conflicto, en crisis, pero la inactividad es la muerte." Cinema "Scarface" (Brian De Palma, 1983): • Lectura crítica però apreciant l’ambientació kitsch del Miami vuitanter • Al Pacino al 100%: ascens i caiguda d’un magnat de la droga; “el preu del poder” el destrueix personalment i mentalment. • De Palma, menys hitchcockià i més social; pel·lícula que es manté molt bé. "Blancaneus" (Pablo Berger): • Revisió del conte en clau surrealista i estètica que evoca Luis Buñuel; univers del toreig com a eix simbòlic. • Blanc i negre amb caràcter; crítica a l’“excés de blanc” en alguns plans. • Comparada a "The Artist" (homenatge formal) i a "El artista y la modelo" (Fernando Trueba): aquesta última aprofundeix en art, mort i humanitat, amb una Maribel Verdú poderosa. "A Roma con amor" (Woody Allen): • Postal de Roma amb històries creuades; Woody Allen en pantalla i to lleuger. • Paròdia de la fama amb Roberto Benigni: la celebritat com a absurd instantani i fungible. • Penélope Cruz desaprofitada en un paper curt. • Valoració: divertida i senzilleta, menys potent que altres títols, però millor que "Vicky Cristina Barcelona". Literatura "Aus migratòries" (Marian Fredixson): • Amistat entre dues dones molt diferents (sueca metòdica i xilena exiliada), unides pel món de les plantes. • Temes: dol, traumes, desaparició forçada, catarsi compartida i dolçor intimista en el relat; mirada a la distància emocional i social a l’acollida. "Dónde se alzan los tronos" (Ángel Escaso): • Fresc històric fi i amè sobre l’Espanya de Carles II i l’arribada de Felip V (afrancesament; Lluís XIV). • Figura central: la princesa d’Orsini, poder a l’ombra en la cort de Felip V. • Escenes de cort brillants (Versalles) amb to irònic i estil elegant i accessible. "Si tú me dices ven, lo dejo todo, pero dime ven" (Albert Espinosa): • Novel·la curta i poètica sobre pèrdues, identitat i trobar nens desapareguts com a metàfora vital. • Llenguatge dels sentiments amb delicadesa i jocs narratius; deixa empremta emocional. Música Pausa amb "Si tú me dices ven" de Los Panchos i fons de Bach (Concerts de Brandenburg I-III). Salut mental Context i mirada Coincideix amb el Dia Mundial de la Salut Mental. Crida a conèixer per comprendre, reduir l’estigma i combatre la foscor que sovint projecta la societat. Llibre: "La noche también es blanca" (Montse Valdrich) Història d’amor i xoc de classes socials (ella acomodada, ell vulnerable) que mostra com la ruptura exacerba el patiment i l’aïllament. Reencontre i poder reparador de l’estima i l’atenció constants; no hi ha solucions màgiques, però sí camins de llum. Idees clau del debat L’estima com a equilibri essencial: amistats, família, parella i fins i tot vincles amb animals; el contacte humà ajuda a sostenir molts tràngols. Integració social i laboral: clau per sortir de l’aïllament i normalitzar la vida quotidiana. Educació i acompanyament: quan el professorat s’apropa amb calidesa, alumnes bloquejats poden reintegrar-se i participar. Joventut, pantalles i aïllament: comunicació digital constant però més difícil la presencial. Risc d’“analfabetisme social” si no hi ha acompanyament adult i espais compartits. Tecnologia a totes les edats: no és només cosa de joves; cal un ús conscient que no substitueixi el diàleg cara a cara. Ansiolítics i automedicació: augment de vendes sense recepta; risc d’addiccions i pitjor evolució si no hi ha supervisió mèdica. Millor prioritzar hàbits naturals (descans, ritmes de vida) i tractaments pautats. Agenda Conferència a Sant Just: "Efectes terapèutics de l’activitat creativa en l’àmbit de la salut mental" (Plaça de la Pau). Ponents: Josep Montseny, Núria Martínez Bernís (poeta), Eva Minyarro (cantant), Cristina Pérez Alai (artterapeuta). Destacats Teatre que pensa el teatre i la cultura en crisi. Cinema: de l’ambició i caiguda a la relectura poètica del mite i la postal irònica de la fama. Llibres: amistats que curen, cortesans que intrigan, dols que transformen. Salut mental: menys estigma, més vincles i cura responsable.

Visió general Programa cultural amb un recorregut viu i variat per teatre, art i arquitectura de Barcelona, llengua, cinema i un tram final de documentalisme i geopolítica. Els moments clau giren entorn de: • Teatre: “Llums de Bohèmia” de Valle-Inclán, amb context històric del 98 i lectura contemporània. • Art/arquitectura: visita als terrats de Santa Maria del Mar i l’audiovisual de la Mercè a la Sagrada Família; reflexions sobre Gaudí i Cerdà. • Llengua: el Diccionari Vintage de Vicenç Pagès Jordà (paraules com «andròmina», «cardar»). • Cinema: Ombres tenebroses (Tim Burton) i Cosmopolis (David Cronenberg). • Documental i geopolítica: Hijos de las nubes i el conflicte del Sàhara Occidental. Teatre “Llums de Bohèmia” (Valle-Inclán) • Lectura crítica de la crisi espanyola de finals del XIX i inicis del XX (pèrdua de colònies: Cuba, Filipines, Puerto Rico, Marianes i Carolines) a través de l’"esperpent" i la figura de Max Estrella (ceguesa simbòlica que fa veure millor la realitat). • Sàtira del poder: premsa i governs del torn entre liberals i conservadors, amb dards a Alfons XIII. • Posada en escena a la Biblioteca de Catalunya (espai gòtic recuperat, terra de terra, graderies en U): La Perla 29 amb 8 actors interpretant prop de 40 personatges; ovació dempeus. • Actualitat temàtica: misèria material i intel·lectual, influències, elitisme cultural i dolor per la manca de reconeixement institucional. • Connexions històriques: la Setmana Tràgica (1909), el proletariat i l’anticlericalisme; pèrdua patrimonial (convents i esglésies) i la figura de Ferrer i Guàrdia. "El millor humorista que hi ha en aquest país és el rei Alfons XIII" — sàtira del poder. • Idea forta: la història rima; cal conèixer-la per no repetir-ne els errors. Apunt d’agenda • Recordatori de l’obra “Madame Bovary” (Auditori de Cornellà, 7 d’octubre). Art i arquitectura Terrats de Santa Maria del Mar • Nova visita als terrats (parròquia): guia, accés per torre i recorregut pels sostres plans del gòtic català amb vistes 360º del Born. • Consells pràctics: entrada econòmica, escales de cargol de pedra (calçat còmode), contacte directe amb rosassa i vitralls. Audiovisual de la Mercè a la Sagrada Família • Mapping lumínic-musical a la façana del Naixement: llums des de fora i làsers des de les torres. • Dues parts: ambientació de cants gregorians (tons blancs, cascades) i seqüència orgànica (flors, vegetació, papallones), alineada amb l’imaginari gaudinià. "Una obra religiosa es pensa per durar i apropar a Déu — amb llenguatges que evolucionen." Gaudí i Cerdà: idees clau • Gaudí: innovació estructural (maquetes invertides amb pesos; arcs hiperbòlics; columnes inclinades; organicisme en espais com la Cripta o el Park Güell). • I. Cerdà: urbanisme visionari de l’Eixample i els xamfrans pensats per a la mobilitat futura. Llengua Diccionari Vintage (Vicenç Pagès Jordà) • Sèrie d’articles estiuencs recuperant paraules “en perill d’extinció” amb mirada irònica i afectuosa. • Exemples: • «andròmina»: objecte vell, inútil, fora de moda, però amb pàtina estètica en l’era de l’obsolescència. • «cardar» vs. «follar»: evolució semàntica i matisos; recuperació d’usos genuïns i cultes. • Missatge: gaudir de la llengua i rescatar lèxic amb valor cultural i expressiu. "En un món d’actualitzacions constants, certs objectes adquireixen una pàtina romàntica." Cinema Ombres tenebroses (Tim Burton) • Adaptació d’una sèrie dels 60: to gamberro i festiu, gòtic pop sense voluntat de terror. • Johnny Depp com a vampir desubicat als anys 60/70; Michelle Pfeiffer en un retorn celebrat. • Valoració: divertida i autoconscient; funciona si s’accepta el codi burtonià. Cosmopolis (David Cronenberg) • Sàtira fosca de la crisi financera i el poder, gairebé teatral, dins d’una limusina. • To molt seriós, psicodèlic/surrealista, que usa la ficció per fer més intel·ligible la complexitat del real. • Debat obert: ficció vs. documental com a vies de veritat. Documental i geopolítica Hijos de las nubes (Álvaro Longoria) i el Sàhara Occidental • Javier Bardem com a productor i fil conductor, arrel d’un viatge a un festival als campaments saharauis. • Context: antiga colònia espanyola (pesca abundant i fosfats), poble nòmada —«fills dels núvols»— que seguia les pluges per a la pastura. • Anys 70: Marxa Verda i retirada espanyola; control marroquí de la costa, divisió del territori i repressió; camps de refugiats a l’interior. • Frente Polisario: reivindicació pacífica del dret a decidir; referèndum avalat però encallat. • El film mostra també la opacitat política (llista de càrrecs que rebutgen ser entrevistats). • Reflexions ampliades: colonialisme clàssic i econòmic, dictadures africanes, memòria històrica fràgil i tensions del capitalisme contemporani; paral·lelismes que interpel·len Europa. "La solució és fer un referèndum sobre la independència del Sàhara — i complir-lo." Tancament • Conclusions: la cultura com a espai per entendre el present (teatre i cinema), mirar la ciutat (art i arquitectura) i donar context als conflictes (documental, història). • Idea final: conèixer la història —des de totes les veus— per evitar repetir-ne les ombres i defensar drets col·lectius amb perseverança.