episodis

Visió general del programa Un episodi dinàmic i ple de recomanacions on els conductors comenten llibres i cinema —del clàssic al contemporani—, amb especial atenció a temes com la manipulació psicològica, el penediment i la redempció, el rigor històric i la claustrofòbia en context de guerra. També hi ha espai per a clàssics del peplum i reflexions sobre la lluita de classes i el paper del poder. "Això és un exercici de narcisisme: juga a ser déu" —sobre Ruby Sparks Llibres El escalón 33 (Luis Zueco) • Valoració crítica i severa: paral·lel amb un Código Da Vinci “cutre”, amb trama inversemblant i execució narrativa fluixa. • Elements del misteri: símbols que recorden marques de picapedrers en carreus gòtics/romànics, maçoneria i la quimera del “gran arquitecte”. • Problemes de to: subtrama romàntica forçada i personatges amb decisions poc creïbles; crítica a l’estil i a la “pijeria” inicial. "Me l’acabo perquè els tinc quadrats" —decisió obstinada de finalitzar el llibre malgrat les reticències. Cinema (contemporani) Ruby Sparks (2012) — Valerie Faris i Jonathan Dayton • Premissa: escriptor amb bloqueig crea la dona dels seus somnis amb una màquina d’escriure; el personatge cobra vida. • Nucli temàtic: control i manipulació de la parella (canvia la seva personalitat escrivint-la). Subtext clar sobre el maltractament psicològic i la voluntat de modelar l’altre. • To i ritme: comèdia indie amb mala llet, divertida però incòmoda. Interpretacions solventes (Paul Dano i Zoe Kazan). La sombra de la ley (2018) — Dani de la Torre • Barcelona anys 20: pistolers, anarquistes, comunistes i policia dins un marc històric amb rigor. • Virtuts: ambientació, mirada a les ideologies més que a la “màfia” pura; escena de suïcidi d’un policia molt ben resolta; el personatge de la jove anarquista, clau emocional. • Ombres: algunes imitacions estilístiques (ressona “Cotton Club”), interpretacions irregulars (crítica a Poncella), moments poc creïbles. El Reverendo (First Reformed, 2017/2018) — Paul Schrader • Ethan Hawke espectacular en un drama aixut, íntim i opressiu: format quasi quadrat, càmera quieta, pocs personatges. • Temes: penediment i redempció, crisi espiritual i ecologia com a detonant moral; tensió creixent fins a un final d’impacte. • Valoració: notable alt (8/10); Schrader recupera la força de guionista de Taxi Driver en una peça d’aires “nòrdics”. Cinema (clàssic i debat cinèfil) La soga (Rope, 1948) — Alfred Hitchcock • Proesa tècnica: fals pla-seqüència amb talls dissimulats; unitat d’espai i temps d’arrel teatral. • Idea moral: superioritat intel·lectual i crim perfecte; James Stewart excel·lent com a professor que desmunta la coartada. • La soga com a símbol: objecte físic que estructura i carrega de sentit tota la narració. Debat de clàssics i poder • Peplum i història: conversa sobre “Quo Vadis” (Neró, Peter Ustinov) i els mecanismes del poder i la propaganda. • Lluita de classes: de “Metropolis” a l’antic Egipte (“Faraó” vs “Terra de faraons”), amb èmfasi en qui sosté la societat i el risc d’elitització. Cinema (conflicte i claustrofòbia) Alma Mater (2017) — Philippe Van Leeuw • Casa assetjada en una ciutat en guerra: claustrofòbia, franctiradors i supervivència familiar. • Posada en escena: paleta groga/marronosa, polseguera visual, tensió sense sang explícita però de gran duresa emocional. • Seqüència clau: agressió sexual suggerida amb gestos—violència psicològica de gran impacte. Sèries Wayward Pines (2 temporades) — Fox, creat per M. Night Shyamalan • Punt de partida potent: un poble perfecte que és en realitat el darrer reducte humà 2.000 anys després. • Monstres/“avis” i muralles: distopia de control social que deriva en dictadura a la T2. • Valoració: T1 sòlida; T2 irregular però amb idees; final obert que convidava a una T3. Apunts diversos i música • “Lluvia negra”: menció fugaç (títol associat a Hiroshima, però sense concreció). • Comèdia/romanç 80-90s: “When a Man Loves a Woman” (addiccions i recuperació) i “When Harry Met Sally” (icònica escena del dinar). • Record a Marty Balin: escolta de “Somebody to Love” de Jefferson Airplane; tancament amb Nilsson – Without You (distinció de versions). Idees clau Manipulació i límits ètics (Ruby Sparks, Wayward Pines). Redempció i espiritualitat contemporània (El Reverendo). Rigor històric vs estilització (La sombra de la ley). Tensió claustrofòbica en conflictes bèl·lics (Alma Mater). Innovació formal clàssica (La soga) i reflexions sobre poder i classes (Quo Vadis, Metropolis, Faraó).

Panorama general Un episodi de Babilònia centrat en cultura, amb una primera part de llibres (dos clàssics punyents) i una segona de cinema (novetats i clàssics), amanit amb un homenatge a Montserrat Caballé i un debat sobre censura i puritanisme a la pantalla. "La màgia de la ràdio" — to de complicitat en una introducció distesa amb presentacions i agenda del programa. Homenatge a Montserrat Caballé Record emocionat a la soprano i a la col·laboració amb Freddie Mercury a “Barcelona”. Es destaca la versatilitat de Caballé i l’admiració mútua amb Mercury. Llibres 1) Reflejos de un ojo dorado, de Carson McCullers Novel·la del 1941 ambientada en una caserna militar del sud dels EUA. Temes centrals: Desig reprimit i homosexualitat velada. Infidelitat i matrimonis disfuncionals. Estil oníric i introspectiu; èmfasi en el pensament dels personatges. Recepció històrica: polèmica per l’època (sexualitat, automutilació, normes socials). Adaptació al cinema (1967) per John Huston amb Elizabeth Taylor i Marlon Brando. 2) El chico (Boy), de James Hanley Novel·la (1933) curta i demolidora sobre un adolescent en plena societat industrial i depressió econòmica. Punts clau: Autoritarisme patern i violència domèstica; pressió per “fer-se home”. Feines degradants i deshumanitzadores. Fugida com a polissó en un vaixell: abusos, brutícia, prostitució; retrat cru i hiperrealista. Estil: frases curtes i directes, sense concessions; comparat com un Dickens del segle XX més dur. Debat: censura, puritanisme i poder judicial (context EUA) Discussió sobre la censura cinematogràfica: tabús visuals (p. ex. el tractament desigual de la nuesa masculina), classificacions i limitacions de distribució. Reflexió sobre un repunt purità i la influència del Tribunal Suprem a llarg termini. Parallels històrics amb la transició República–Imperi de Roma: desprestigi institucional i risc de governs de jutges. Cinema (novetats i actualitat) Searching (anomenada “Sharing” al programa) Thriller narrat a través de pantalles i xats: un pare investiga la desaparició de la filla navegant xarxes socials i apps. Valoració: proposta fresca i funcional en el seu dispositiu digital; recorda altres experiments de pantalla. Aniquilación (Netflix) Sci-fi amb Natalie Portman: un meteorit genera una zona d’energia que muta flora, fauna i percepcions de temps. Virtuts: idees suggeridores (hibridacions, anomalies, simetries) i imaginari potent. Pegues: resolució psicodèlica i difusa; debat sobre el format Netflix i les seves limitacions de producció. Recomanació literària de la Rosa La casa gris, de "Josefina ..." (Londres, anys 50) Protagonista: Teresa, jove espanyola a una residència femenina; treballa al menjador i a la cuina per pagar-se l’estada. Temes: Xoc cultural i classes socials a la postguerra britànica. Itineraris femenins, independència i adaptació. Subtrames: periodista amb vincles sospitosos (ombra de guerra freda), amistats internacionals i vida domèstica londinenca. To: lectura agradable, de vocabulari ric i ritme plàcid; ideal de tauleta de nit. Cinema (terror i apocalipsi intimista) Hereditary Terror familiar de possessions i dol amb Toni Collette i Gabriel Byrne. Elements destacats: Protagonista que fa miniatures (doble joc entre realitat i representació). Escenes d’impacte i girs que reconfiguren el focus. Veredicte: notable dins del terror recent; creativa en el tractament visual i temàtic. La bruma (Dans la brume) Apocalipsi a París: una boira mortal inunda la ciutat fins als àtics. Nucli dramàtic: parella que lluita per salvar la filla (aïllada en una bombolla) amb límits físics i temps en contra. Fortaleses: idea ben pensada, ambientació parisenca i final amb toc sorprenent. Clàssics i teatre al cinema Un Déu salvatge (Carnage) i ecos a El rei Borni Retrat àcid de la hipocresia social: un incident infantil deriva en un xoc d’adults cada cop menys civilitzats. Lligam temàtic amb altres obres: valors assumits i destrucció dels codis de cortesia. La llamada (Los Javis) Comèdia musical en un col·legi de monges: identitat, empoderament i respecte a les eleccions vitals. To: humor, música i missatge inclusiu; retrat desenfadat però digne de la vida religiosa. El coloso en llamas (The Towering Inferno) Cinema de catàstrofe amb repartiment estel·lar (Paul Newman, Steve McQueen...). Subtext: orgull tecnològic i especulació versus seguretat; la tragèdia com a fracàs humà, no natural. Valor: malgrat la durada, continua àgil i absorbent. Idees clau Transgressió i tabús: de McCullers a la censura contemporània. Violència estructural i classes: Hanley, els feines indignes i la supervivència. Formats narratius innovadors: pantalla dins pantalla a Searching. Terror amb capes: familiars, simbòliques i visuals (Hereditary, La bruma). Miralls socials: del teatre filmat a la catàstrofe clàssica, desmuntant bonisme i aparences.

Resum general La transcripció només conté la frase "Bona nit" repetida a intervals regulars d'aproximadament 30 segons, amb una breu pausa sense text al voltant del segon 419. No es presenten temes, convidats ni cap desenvolupament narratiu. "Bona nit" Què cal saber • No hi ha contingut temàtic: cap notícia, entrevista o debat identificable. • Patró repetitiu: salutació en bucle amb la mateixa frase. • Breu silenci: una finestra sense diàleg al segon 419. Temes principals • Cap tema desenvolupat: absència de seccions temàtiques, arguments o canvis de tema. Estructura i ritme • Inici i continuïtat: repetició constant de "Bona nit" des del segon 0 fins al final, amb ritme aproximat de 30 segons. • Interrupció puntual: al segon 419, s'observa un tram sense text. Interpretació i notes • Podria tractar-se d'una prova d'àudio o una gravació de placeholder, atesa la manca de contingut. • No hi ha interlocutors identificables ni senyals de transició cap a temes reals. Conclusió No hi ha res a resumir en termes de contingut: l'episodi, tal com consta a la transcripció, és una seqüència de salutacions sense desenvolupament temàtic.

Context i to del programa • Últim programa de la temporada 2017-2018 amb to desenfadat i bromes tècniques, però amb contingut cultural dens. • Participen diversos col·laboradors habituals i s’anuncia el retorn al setembre. "Ens acomiadem avui... i tornem a meitats de setembre." Llibres Oliver Sacks — L’home que va confondre la seva dona amb un barret Punts clau • Recull d’uns 25 casos clínics reals explicats amb to respectuós i divulgatiu. • Tracta trastorns neurològics (ictus, síndrome de Tourette, problemes de percepció, anosognòsia, prosopagnòsia). • El cas que dona títol al llibre il·lustra com la percepció pot fallar de manera radical. • Objectiu implícit: destigmatitzar la malaltia mental i mostrar la complexitat de la ment humana. "És un viatge a la profunditat de la ment humana, explicat amb respecte i amor per la professió." Dan Simmons — Endymion (saga Hyperion) Univers i idees • Futur en què la humanitat s’ha estès per la galàxia amb portals instantanis cedits per una IA central. • Davant l’amenaça, els humans tanquen els portals: els mons queden aïllats i tornen als viatges relativistes en naus. • El Pàcem (nou Vaticà) i l’Església custodien una tecnologia de “ressurrecció” (dispositiu que et reconstrueix després de morir). • Transport ultraràpid: et "destrueix" el cos i el dispositiu et refà a destí. Idea central sobre identitat i continuïtat de consciència. • Figura clau: “la que ensenya”, nena híbrida humà–IA, motor de la nova etapa de la saga. Comentari de lectura • Narrativa molt detallada, amb potencial de sèrie èpica tipus Joc de Trons per escala d’univers i trames. Tangent de sèries — The Terror, Joc de Trons, Els Soprano • ‘The Terror’ (basada en Dan Simmons): gran ambientació però trama percebuda com reiterativa. • Reivindicació de la qualitat de Joc de Trons i capítols de nivell cinematogràfic en Els Soprano. Alice Thompson — El col·leccionista de llibres To i trama • Thriller d’aire victorià amb casa senyorial, matrimoni enverinat i gaslighting a l’esposa. • Deriva cap a la crítica dels manicomis de finals del XIX (pràctiques primerenques d’electroxoc). • Línia paral·lela de noies desaparegudes conflueix en un gir macabre: llibres enquadernats amb pell humana. • Ecos de Rebeca i del gòtic domèstic; final percebut com accelerat però conjunt atmosfèric i inquietant. Cinema Els exàmens (Cristian Mungiu) • Retrat de la Romania postcomunista: burocràcia, favors creuats i manca d’oportunitats. • Un pare metge busca garantir el futur de la filla excel·lent estudiant a l’estranger després d’un incident. • El film usa l’excusa dels exàmens per mostrar una xarxa de clientelisme institucional. Han Solo: una història de Star Wars • Mirada a l’origen del personatge en un ecosistema mafiós i distòpic, més proper a El Golpe que a l’èpica bèl·lica de Rogue One. • Tons de noir galàctic: estafes, negocis bruts i supervivència constant. • Tangent: discussió sobre distopia i comparacions amb Blade Runner 2049. 12 anys d’esclavatge (Steve McQueen) • Impacte per revelar segrestos de negres lliures del nord venuts com esclaus al sud pre-Guerra Civil. • Escenes d’espoli familiar i mercadeig humà que evidencien la deshumanització del sistema esclavista. • Contrapunt entre amos: del pragmàtic integrat al sistema al maltractador pertorbat. "L’ésser humà convertit en objecte d’intercanvi, com qui ven una carcassa de mòbil." 120 pulsacions per minut (BPM) • França, finals 80 i 90: activisme d’Act Up contra la sida, realitat crua i urgent. • Visualitza por social, repressió policial (guants, distància) i el xoc amb farmacèutiques. • Història íntima de parella que posa rostre al declivi físic i a la lluita per guanyar temps fins a teràpies efectives. La vida és bella (Roberto Benigni) • Conte agredolç: un pare transforma el camp de concentració en un “joc” per protegir psicològicament el fill. • Metàfora emotiva amb humor i tragèdia; música i posada en escena humanista. • Manté la tensió fins al final, deixant el llegat de resiliència al nen. Pausa musical • Homenatge a John Lee Hooker: “Boom Boom”. Referència fundacional del rock & roll i del blues elèctric. Cloenda • Comiat d’estiu i promesa de retorn al setembre, mateix dia i hora.

Visió general Episodi miscel·lani i molt viu: llibres de ciència-ficció i història local, cinema d’autor i blockbusters, efemèrides musicals i un debat ètic sobre alimentació. Els punts clau: • Llibres: anàlisi entusiasta de La caiguda d’Hiperion (Dan Simmons) i recomanació de Barcelona. Una biografia (Enric Alpena) • Cinema: lectura crítica de The Neon Demon (N. W. Refn), repàs agredolç de Jurassic World: Fallen Kingdom (J. A. Bayona) i decepció amb Goat • Música: efemèride de Tina Turner i pausa musical amb “What’s Love Got to Do with It”, més records de les “lentes” • Debat: documental Matadero i discussió sobre vegetarianisme/ètica/sostenibilitat; toc d’actualitat amb la neutralitat de la xarxa Llibres La caiguda d’Hiperion (Dan Simmons) • Segona meitat d’una història que el primer volum deixava «amb la mel als llavis» i que aquí tanca trames amb solidesa • Es revela “l’engany” que el primer llibre amagava amb un bon McGuffin; el món aparentment estable s’ensorra per derrotar el veritable enemic • Moment clau de decisió a l’estil Matrix: "Pastilla blava o pastilla vermella... prefereixo el caos que l’aniquilació" • Worldbuilding ric: portals “telellectors”, el riu Tetis “multimón”, efectes de la gravetat en cossos i hàbits, i la deuta temporal dels viatges gairebé lluminosos • Estil: detallista però no farragós; ajuda a visualitzar sense ofegar • Avanç de saga: Endymion (3r) salta ~300 anys i planteja un univers on l’Església catòlica domina; ganxo per al proper episodi • Tangent tecnològica: reflexions sobre progrés científic i com allò “màgic” del futur pot esdevenir factible; “Qui preveia Internet als 60?” Barcelona. Una biografia (Enric Alpena) • Obra extensa (~800 pàgines), didàctica i rigorosa, que recorre de la prehistòria a l’actualitat amb història, art i anècdotes • Tractament intens dels grans moments (Guerra dels Segadors, 1714, Renaixença); altres períodes més esbossats • To i mirada: percepció de metodologia marxista (rigor, documentació) més que partidisme; possible accent editorial en temes d’actualitat per context de mercat • Conclusió: molt recomanable per estimar i entendre Barcelona; llenguatge clar, lectura flexible i cronològica Cinema The Neon Demon (Nicolas Winding Refn) • Estètica potent: neons, muntatge i música atmosfèrica; poc diàleg i fredor calculada • Tema: el món de la moda com a força devoradora; bellesa “amb do” que desferma enveja i vampirisme simbòlic • Escenes discutides (motel, necrofília) percebut com a gratuït o mal integrat per part d’alguns; recepció polaritzada • Valoració: irregular però estimulant; no és una obra mestra, però genera lectures i debat Jurassic World: Fallen Kingdom (J. A. Bayona) • Crítica negativa: guió formulista, personatges reactius i manca de clímax; to “descafeïnat” per a depredadors que demanen més mala llet • Idees desaprofitades: les conseqüències d’“alliberar dinosaures pel món” arriben tard (teaser final) • Comparatives: millors resultats en blockbusters tensos (Jaume Collet-Serra, p. ex. Non-Stop) i en la nova trilogia de Planet of the Apes Goat • Drama de fraternitats universitàries i novatades extremes amb pàtina “indie” però sense nervi ni novetat • Missatge previsible (els excessos acaben malament) i poc cosmos narratiu; millor referent paral·lel: Crudo (Raw) Música i cultura pop Efemèrides i pausa musical • 25 anys del biopic Tina: What’s Love Got to Do with It i recordatori del hit homònim (pausa musical) • Anècdotes i records de les “lentes” a discoteques; Tom Jones, Josep Carreras, Goran Bregović, Gani Mirzo... Debats i actualitat Documental Matadero i alimentació • Recomanat el docu Matadero (YouTube) i debat viu: ètica de menjar éssers vius, sostenibilitat, futur d’insectes com a proteïna “Menjar éssers vius no ho veig ètic... tot i que m’agrada la carn” Neutralitat de la xarxa (EUA) • Apunt sobre fi de la neutralitat i possibles velocitats “prioritzades” per qui pagui; inquietud pel futur d’Internet Notes finals • Penúltim programa de la temporada; el proper tindrà to “sectari” (teaser d’Endymion i domini eclesial) • Diverses mencions que queden en el tinter (La naranja mecánica, 12 años de esclavitud) es van esmentar al sumari però no es van desenvolupar

Visió general Podcast cultural amb crítiques de cinema i literatura. Es repassen clàssics i estrenes, amb un to analític però proper. Destaquen: 2001: Una odissea de l’espai, The Neon Demon, Match Point, Gorrión Rojo, Una habitació amb vistes, l’animació El malvat guineu ferotge i la novel·la Les souvenirs de David Foenkinos. També hi ha un homenatge musical a María Dolores Pradera. Les souvenirs (David Foenkinos) Idea principal Novel·la de records en forma de capítols breus i episodis biogràfics d’un jove aspirant a escriptor. Estil col·loquial i agradable, però amb cohesió irregular. Punts clau • Protagonista: fill únic, recepcionista nocturn d’hotel que vol escriure; pares en crisi (mare professora, pare jubilat). • Eix emotiu: relació amb l’àvia, residència geriàtrica i retorn al poble natal—moments més tendres i “maco”. • Estructura: capítols com a records, amb moltes referències culturals (Modiano, Fitzgerald, Kawabata, Camus; i a l’art: Van Gogh, Camille Claudel; arquitectura: Gaudí). • Temes: desencant juvenil, precarietat de rumbs vitals, apatia social; sàtira del sistema educatiu francès i el desgast docent. “l’ensenyament és una màquina per a formar la joventut… i una màquina de crear depressions als ensenyants” • Valoració: lectura fàcil i distreta, però “massa de records” i menys compacta que La delicadesa (novel·la i film del mateix autor). 2001: Una odissea de l’espai (Stanley Kubrick) Idea principal Clàssic de la ciència-ficció (1968) de gran ambició tècnica i estètica, que va redefinir el llenguatge visual del gènere. Reaccions mixtes: influència enorme i, alhora, percepció de fredor i ritme lent. Punts clau • Context 1968: conjunt amb Planet of the Apes, Rosemary’s Baby i Night of the Living Dead—any fundacional per al gènere. • Escenes icòniques: “Dawn of Man” i el tall de l’os a la nau; vals amb El Danubi Blau; desconnexió de HAL; viatge “psicotròpic” final. • Temes: evolució i violència com a motor; tensió humà-màquina. • Aportació: gran angular, pantalles i tècniques pioneres; va crear una estètica “seriosa” per a la sci-fi. • Debat: obra “sobrevalorada” per a alguns per metratge i fredor; però “de culte” i analitzada acadèmicament. • Comparació: Solaris (Tarkovski) compartint lentitud/filosofia; per alguns, amb idea més rodona. The Neon Demon (Nicolas Winding Refn) Idea principal Conte fosc sobre el món de la moda a Los Angeles, amb estètica hipnòtica i tempo pausat. No és “amable”, però impacta visualment i deixa imatges inesborrables. Punts clau • Protagonista (Elle Fanning): noia de poble que entra a un ecosistema “antropòfag”. • Estil: neons vermells/verd/groc, contrallums buscats, direcció d’art contemporània, música electrònica repetitiva i immersiva. • Influències: molt David Lynch (especialment Mulholland Drive), ecos de Blow-Up i iconografia simbòlica (p. ex., el “puma” a l’habitació). • Ritme i guió: ritme molt lent i guió prim, però posada en escena potent i escenes que sorprenen per la seva naturalitat inquietant. • Valoració: per qui aprecia el cinema d’estil i la simbologia; “deliciós” a nivell visual. Homenatge a María Dolores Pradera (parèntesi musical) • Recordatori afectuós de la “dama de la música hispana” i escolta d’“Amarraditos”. • Apunt curiós: diferències entre el vals mexicà i el vals vienès. • Anècdotes personals de ball. Una habitació amb vistes (James Ivory, 1986) Idea principal Romance d’època entre convençions socials i amor genuí, amb el xoc cultural Florència–Anglaterra i l’elegància clàssica d’Ivory. Punts clau • Repartiment: Helena Bonham Carter, Julian Sands, Maggie Smith, Daniel Day-Lewis. • Temes: xoc de maneres de viure i estimar; xaperonatge i reputació; triar per amor vs “bon partit”. • Estètica: paisatges, interiors i vestuari exquisits; classicisme i contenció en el tractament del desig. • Fil d’autor: connexions amb James Ivory guionista de Call Me by Your Name (elegància i recat latent). Match Point (Woody Allen) Idea principal Allen s’endinsa en el drama criminal britànic: ambició social, moral ambigua i destí (la “bola a la cinta”). Guió i diàlegs per construir personatges amb precisió. Punts clau • Entorn: alta burgesia/elit britànica; “wannabees” que s’hi volen infiltrar. • Protagonistes: Jonathan Rhys Meyers i Scarlett Johansson, outsiders atractius i calculadors. • Metàfora: el punt de sort al tennis com a metàfora vital (“la bola toca la cinta i… no saps on caurà”). • Estètica: elegància fosca, espais de caoba, xòfer, vestuari. • Woody Allen fora dels EUA: línea que continuarà amb Scoop, Vicky Cristina Barcelona, Midnight in Paris, Café Society, Wonder Wheel. Gorrión Rojo (Red Sparrow) Idea principal Thriller d’espionatge amb Jennifer Lawrence molt sòlida. Formació “Sparrow”: seducció i manipulació com a armes d’Estat. Correcta però massa explicada i llarga. Punts clau • Direcció: Francis Lawrence (maduració respecte a The Hunger Games). • Dinàmica: espia russa vs espia nord-americà—joc de veritat vs engany. • Escenes potents: seqüència de classe on ella capgira el poder davant d’un agressor—escena crua però empoderadora. • Pegues: excés d’exposició “a l’americana” i metratge (2h20)—li “sobren 20 minuts”. El malvat guineu ferotge (animació francesa) Idea principal Antologia d’animació de Benjamin Renner: dibuix encantador però històries massa senzilles i lentes. Millor per a nens petits; als adults els pot faltar “xispa”. Punts clau • Format: tres contes amb marc de “funció de fi de curs”. • Humor: caigudes i gags recurrents, ritme pausat. • Moment simpàtic: “impronta” dels pollets que prenen la guineu per la mare. • Valoració: visualment maca; narrativa fluixa. Tancament • Comiat musical amb “Caballo Viejo” (versió de María Dolores Pradera).

Panorama general Un episodi coral on el grup repassa lectures i estrenes amb to distès però criteri clar: de la ciència-ficció clàssica de Dan Simmons a la crònica d’una secta a Oregon, passant per un biopic artístic, pòquer d’alt nivell i una comèdia humana que triomfa. També hi ha espai per a una recomanació costumista breu i per a una crítica dura a una cinta de terror recent. Temes principals tractats 1) Llibres Hiperion (Dan Simmons) • Univers ric i ambiciós: hegemonia humana de més de 200 mons, éxters (humans nòmades de l’espai) i el tecnonúcleo (IA autoconscient) com a contrapoder. • Tecnologia clau: portes de telelectores (forats de cuc) que creen cases “multimón” i fins i tot un riu que travessa planetes; reflexions sobre el deute temporal dels viatges relativistes. • El misteri d’Hiperion: les Tombes del Temps i l’ésser mític l’Alcaudón (The Shrike), objecte de peregrinacions i possible amenaça existencial. Context religiós residual (Església catòlica vestigial) i Terra desapareguda arran d’un forat negre (l’Ejira). • Valoració: molt ben documentat i escrit; saga que enganxa i obre grans preguntes filosòfiques i tecnològiques. La Ràdio de Piedra (Juan Herrera) • Novel·la breu i costumista ambientada a la postguerra (anys 40): un poble descobreix el món a través d’una ràdio de galena col·locada al campanar. • Galeria de personatges tendres i irònics (capellà, “les lombrices”, el noi alt i desgarbat que esdevé mite amatori, el dramaturg local) i una farsa al voltant d’un fals Franco. • To amable i àgil: ideal per a una lectura d’estiu “d’un parell de dies”. Los perros duros no bailan (Arturo Pérez-Reverte) • Protagonitzada per gossos en un entorn marginal: bevedors, baralles il·legals i codi propi; llenguatge ple de girs canins i un catàleg extens de races. • Trama de retorn al món brut de les baralles per rescatar amics segrestats; to de novel·la negra amb tints detectivescos. • Crítica: es perceben estereotips i sexisme; l’interès inicial decau. Debat obert sobre altres obres de Reverte (els Alatristes agraden, “Carta esfèrica” divideix, adaptacions cinematogràfiques irregulars). "Me importaba un carajo de Chihuahua" — un dels girs lingüístics que exemplifica l’humor caní del llibre. 2) Sèries Wild Wild Country (Netflix) • Docu-sèrie en 6 capítols sobre la comuna d’Osho (Bhagwan Rajneesh) a Oregon (1981–85): d’aixecar una ciutat utòpica a xocar amb la Amèrica cristiana de Reagan. • Comunitat de gent molt preparada (arquitectes, metges, científics) i autogestionada; escalada del conflicte amb el poble veí (Antelope), politització i militarització (armes i “policia” pròpia). • Punts foscos: el cas de bioterrorisme més gran fins aleshores als EUA i maniobres legals agressives. Figura magnètica de Ma Anand Sheela: intel·ligent, fanàtica i decisiva. • Valoració: ritme àgil, material d’arxiu potent i tensió creixent “capítol a capítol”. Un relat real que supera sovint la ficció. 3) Cinema Molly’s Game (Aaron Sorkin) • Biopic de Molly Bloom: educada amb disciplina de ferro, passa d’esquiadora d’elit a organitzadora de timbes de pòquer VIP (actors, magnats) amb apostes de 100–200k $ per mà. • Clau legal: és legal organitzar si només vius de propines; cau quan fa de “banca” i reté percentatges de fitxes. Advocacia d’Idris Elba; estructura de flashbacks. • Valoració: recomanable per l’accés a un món opac i el pols narratiu; final judicial percebut com a sobtat. "Als 5 minuts de partida, si no saps qui és el primo, el primo ets tu" — la psicologia del pòquer, al cor del film. Tom of Finland (Dome Karukoski) • Biopic sensible sobre l’artista finlandès que va codificar l’estètica leather i l’art homoeròtic del segle XX. • De la guerra (front rus) al descobriment del desig i la creació d’un univers visual de botes de cuir, bigotis i volums impecables; procés creatiu elegant i contingut. • Valoració: rodona i creïble, actors no famosos que afavoreixen la versemblança; bona parella de programa amb “Behind the Candelabra”. Campeones (Javier Fesser) • Comèdia humana amb Javier Gutiérrez: un entrenador sancionat es fa càrrec d’un equip de bàsquet amb persones amb diversitat funcional. • To entre humor i tendresa, sense victimisme: reivindicació de l’educació emocional i de mirades diferents sobre el temps, les relacions i el valor de l’autenticitat. • Valoració: divertida, entranyable i enriquidora. Dentro de tus sueños • Premissa suggeridora (nen que materialitza un “monstre” anomenat Cànquer i fa aparèixer morts), però execució caòtica i erràtica. • Valoració: mal plantejada i confusa; es desinfla tot i partir d’una idea amb potencial.

Visió general Un episodi variat i dinàmic que transita entre literatura reflexiva, crítica cinematogràfica i cultura pop. Els conductors obren amb una agenda àmplia i entren de ple en dues lectures curtes però potents (Primo Levi i Ryszard Kapuściński), segueixen amb la novel·la recent de Juan José Millás, passen a una ronda de crítiques de cinema (Refn, Clooney, Payne) i tanquen amb Eurovisió 2018 i un homenatge a Donna Summer. Literatura Primo Levi — felicitat i infelicitat (Si esto es un hombre) • A partir d’un passatge de Primo Levi, es debat la idea que la felicitat perfecta no és possible, però tampoc la infelicitat perfecta. • Context: Levi escriu des de l’experiència d’Auschwitz, posant en valor com les "preocupacions materials" i la finitud humana limiten tant el goig com el dolor. • Idea central: fins i tot en el pitjor context imaginable, hi ha una matriu humana (esperança/temor, finitud) que impedeix els absoluts. "Todo el mundo descubre tarde o temprano que la felicidad perfecta no es posible; pero pocos hay que se detengan en la consideración opuesta, de que lo mismo ocurre con la infelicidad perfecta... la seguridad de la muerte pone límite a cualquier gozo, pero también a cualquier dolor." • El diàleg deriva cap a la resiliència, el judici sobre el benestar aliè i el trauma que roman fins i tot molts anys després. Ryszard Kapuściński — el temps a l’Àfrica • Lectura d’un fragment on Kapuściński contraposa el temps occidental (lineal, tirà) al temps africà (elàstic, subjectiu). • A Occident: conflicte insalvable entre l’home i el temps; el temps "ens aniquila" i ens en fa esclaus. • A l’Àfrica: el temps és més obert; els esdeveniments li donen existència i l’ésser humà n’influeix el ritme. "Para ellos el tiempo es una categoría mucho más holgada, abierta, elástica y subjetiva... El tiempo incluso es algo que el hombre puede crear." • Reflexió personal sobre com canvia la percepció del temps amb l’edat i amb l’oci/feina. Juan José Millás — "Que nadie duerma" • Protagonista: una analista informàtica que, arrossegant un trauma infantil i una mare que actua com un ocell (to surrealista), es reconverteix en taxista. • L’òpera ("Nessun dorma", Turandot) activa un periple identitari que barreja realisme màgic i urbanitat: Madrid es confon amb Pequín, i la protagonista oscil·la entre dona-ocell i princesa xinesa. • Estil: clar, directe i madur, sense por a parlar de sexualitat; univers Millás: microcosmos (el taxi) i acceptació natural del fantàstic. • Valoració: lectura curta, potent i recomanable; probable desenllaç agredolç marca de la casa. Cinema Valhalla Rising (Nicolas Winding Refn, 2009) • Ambient viking amb Mads Mikkelsen (mut, un sol ull); fotografia impressionant, atmosferes fosques i boiroses. • Pocs diàlegs, simbologia carregada i un relat que es percep més contemplatiu que narratiu: bellesa visual però feixuguesa i falta de "què" i "per a què". • Comparativa amb Drive: allà l’economia verbal era cinema pur al servei d’un personatge magnètic; aquí l’abstracció no sempre cristal·litza. Suburbicon (George Clooney, 2017) • Suburbia americana anys 50 (estètica "Mad Men"): posada en escena exquisida. • Dues trames en paral·lel: sátira racial i thriller domèstic amb Matt Damon i Julianne Moore (doble paper). • Guió d’origen Coen (adaptat per Clooney): to negre i maligne, però resultat irregular; es veu bé, podria sostenir-se molt millor. Downsizing / La vida a lo grande (Alexander Payne, 2017) • Premissa distòpica brillant: miniaturitzar humans (2 cm) per reduir consum i salvar el planeta; world-building convincent i ple de detalls. • Inici prometedor que es dispersa a mitja pel·lícula; la sàtira social i els arcs emocionals perden focus i el conjunt es dilueix. Música i cultura pop Homenatge a Donna Summer • Sis anys de la seva mort; so disco icònic i vincle amb l’escena LGTBIQ+. • Sona "On the Radio" per celebrar-la i, metarreferencialment, el mitjà del programa. Eurovisió 2018 • Netta (Israel) guanya amb "Toy": missatge anti-bullying i posada en escena memorabla (beatbox, estètica pop orientalitzada), cançó enganxosa. • Record a Salvador Sobral (Portugal, 2017): una de les millors balades recents; l’artista és crític amb l’edició 2018. • Espanya: duet poc inspirat, escenografia antiquada i execució desigual. • Incidència: espectador envaeix l’escenari del Regne Unit; tensió i nervis. • Eurovisió com a festa transversal: gran seguiment al món gai, però viscuda per públic molt divers; un esdeveniment social per veure entre amics. Idees clau • Ni felicitat ni infelicitat absolutes: la condició humana i la finitud en marquen el límit. • El temps pot ser tirà (Occident) o elàstic (algunes cultures africanes); el vivim i el creem a través d’esdeveniments. • El realisme màgic urbà de Millás normalitza l’estrany amb una prosa neta i personatges memorables. • Al cinema, la forma pot esclafar el fons: Refn brilla visualment però pot desconnectar; Clooney llueix estètica; Payne es desinfla malgrat una gran idea. • Eurovisió alterna qualitat i espectacle; la memòria pop (Donna Summer) continua sent patrimoni emocional compartit.

Panorama general Programa amb to cultural i cinèfil que combina literatura, reflexió filosòfica i cinema contemporani. Es destaca el contrast entre la recerca de la felicitat/infelicitat (Primo Levi), la percepció del temps (Kapuściński), el realisme màgic urbà de Juan José Millás, i un bloc de cinema amb valoracions crítiques: Valhalla Rising (Refn), Suburbicon (Clooney) i La vida a lo grande (Alexander Payne). El tram final recorda Donna Summer i es comenta l’ambient d’Eurovisió. "Todo el mundo descubre... que la felicidad perfecta no es posible; pocos se detienen... en que lo mismo ocurre con la infelicidad perfecta" — Primo Levi Llibres i idees 1) Felicitat i infelicitat segons Primo Levi • Text de referència: Si esto es un hombre (context: Auschwitz). • Idea central: la felicitat perfecta no existeix, però tampoc la infelicitat perfecta; la condició humana és enemiga de qualsevol infinitud. • Factors que limiten els extrems: esperança/incertesa del demà, la certesa de la mort (posa límit a goig i dolor), i les preocupacions materials —que en el camp mantenien la gent “a flot” davant la desesperació. • Reflexió final: una lliçó de vida extreta en condicions límit; debat sobre el suïcidi de Levi i les cicatrius irreversibles del trauma. 2) El temps segons Ryszard Kapuściński (Ébano) • Contrapunt entre Occident (temps lineal, tirànic; “el temps aniquila”) i Àfrica (temps elàstic, obert, subjectiu: l’home crea/es modula el temps a través dels esdeveniments). • Imatges clau: l’“estat de latència” d’esperar —com aturar el temps fins que passa alguna cosa i “es torna a crear”. • Percepció vital: de la infantesa (el temps s’allarga) a l’edat adulta (els anys volen). • Crítica amable: la tirania horària occidental s’infiltra fins i tot en l’oci. 3) Novel·la: Que nadie duerma, de Juan José Millás • To i gènere: realisme màgic urbà i to surrealista, llenguatge clar i directe (també en el sexe). • Protagonista: exinformàtica que es fa taxista; trauma infantil marcat per una escena d’“ocell” i una mare transformada simbòlicament. • Motiu operístic: Nessun dorma (Puccini) activa una obsessió/recerca; Madrid/Pequín es converteixen en mons paral·lels. • Valoració: lectura curta, suggerent i molt recomanable, amb ecos borgians i ambientació urbana contemporània. Cinema Valhalla Rising (Nicolas Winding Refn) + comparació amb Drive • Ambientació: època vikinga, sincretisme cristià; protagonista mut i tuert (Mads Mikkelsen), viatge pseudo-místic. • Forma: imatges poderoses, fotografia boirosa i ominosa, diàlegs mínims. • Crítica: es percep simbòlica però poc eloqüent; es fa feixuga i “no diu” prou. • Contrast amb Drive: a Drive el silenci és cinema pur (imatge i muntatge expliquen), amb un personatge-mite (Ryan Gosling) i secundaris de luxe; aquí, l’aposta formal no cristal·litza en sentit. Suburbicon (George Clooney) • Setting: suburbis americans anys 50, estètica publicitària impecable. • Dues línies: - Crítica racial (l’arribada d’una família negra i la reacció xenòfoba). - Thriller domèstic fosc (Matt Damon, Julianne Moore en doble paper), amb ecos lleugers de Hitchcock i to Coen (guió d’origen Coen). • Valoració: funciona i s’aguanta, però podria anar més lluny malgrat la posada en escena excel·lent. La vida a lo grande (Downsizing, Alexander Payne) • Premissa: distopia on les persones es miniaturitzen (10 cm) per reduir consum i “salvar” el planeta. • Primera meitat: brillant i creïble en worldbuilding, amb troballes visuals i socials. • Segona meitat: deriva erràtica (trama noruega, arc tipus “arca de Noè”), parella amb poca química i to dispers; la lectura eco acaba descompensant el conjunt. • Recomanació: curiosa per la idea inicial, però irregular; millor visionat domèstic. Música i Eurovisió Record a Donna Summer i prèvia d’Eurovisió • Efemèride: record a Donna Summer, “reina de la pista”, amb On the Radio. • Eurovisió: ambient de festa i comunitat (bars, grups de Whatsapp, públic internacional) i confessions d’afició; tema Tom of Finland queda anunciat per a un altre dia.

Visió general Programa coral amb tertúlia de cultura (llibres, teatre, música educativa) i una extensa ronda de cinema. També s’hi dedica un espai d’homenatge a José María Íñigo. "12 points" — recordant el seu segell eurovisiu i la seva trajectòria radiofònica i musical. Obituari: José María Íñigo • Perfil d’ícona televisiva i radiofònica: Directísimo, gales, col·laboracions a RNE (No es un día cualquiera). • Gran prescriptor musical i expert en Eurovisió; defensa d’"Hablemos Español" contra anglicismes. • Mort als 75 anys per càncer, portat amb discreció. Llibres La mujer en la ventana (A. J. Finn) • Thriller domèstic amb protagonista amb agorafòbia que observa el veïnat des de la finestra; ecos de La ventana indiscreta i Copycat. • Escriptura molt plana i cinematogràfica: efectiva però previsible; “se’n veuen” girs i trucatges de gènere. • Etiqueta comercial de “thriller per a dones” considerada arbitrària; funciona com a lectura d’estiu i material “fet per a cinema”. Teatre A dosats (Ramon Madaula, dir. Jordi Casanovas) • Retrat d’una família de classe mitjana (Sant Jordi, urbanització al Vallès) amb felicitat aparent i frustracions reals: política de partit, crisi creativa, dependències personals. • Humor costumista i accessible, però amb to fàcil (acudits de caques, gos, etc.). • Crítica a rols masclistes i al tractament d’un personatge immigrant com a “gag”; balanç: progressa adequadament, però millorable. Música educativa Cantània (L’Auditori) • Macroprojecte coral-escolar amb centenars de nens de 3r-6è EP: tema de l’any: les partícules (origen i evolució de l’univers). • Música de Lluís Vidal i text de Sergi Belbel; conjunt musical amb to jazzístic i una estructura repetitiva però eficaç per als infants. • Valoració: organització impecable, impacte vivencial alt; temporada amb quatre passis diaris fins a mitjans de juny. Cinema A Quiet Place (Un lugar tranquilo) — John Krasinski • Premissa de suspens físic: criatures cegues amb oïda extrema; la supervivència exigeix silenci absolut. • Direcció sòlida i economia de recursos de sèrie B amb idees fresques; angoixa més que “por”. • Punts forts: immersió en la família, enginy domèstic, ritme; final amb gust de sèrie B “perdonable”. "Per sobreviure, el que has de fer és no fer cap soroll." Por quién doblan las campanas (Sam Wood, sobre Hemingway) • Revisita del clàssic: mirada sobre la Guerra Civil, recels entre guerrillers i estranger que vol volar un pont. • Comentari històric: Brigada Lincoln, coratge ideològic i paradoxes del racisme als EUA. Dances with Wolves (Kevin Costner) • Èpica integradora i crítica de prejudicis; part final poderosa, però metratge llarg i trams nyonyos. Bone Tomahawk (S. Craig Zahler) • Western que vira al gore: tribu troglodita i caníbal; rescat a territori hostil. • Correcte com a western; violència molt explícita (escenes per a estómacs forts). Wonderstruck (El museo de las maravillas) — Todd Haynes • Doble fil narratiu a Nova York 1927 (B/N, homenatge al mut) i 1977 (estètica setentera); dos infants convergeixen al museu per un vincle familiar. • Delicat en forma i textura; no arriba a l’alçada de Carol o Far from Heaven, però recomanable. • Peces musicals: David Bowie – Starman i la versió disco de Star Wars (Meco). Le lion est mort ce soir (León duerme esta noche) — Nobuhiro Suwa • Metacinema tendre: un actor veterà (Jean‑Pierre Léaud) roda la seva mort, es retroba amb un fantasma del passat i connecta amb un grup de nens cineastes. • Referències a Truffaut (Les 400 coups) i a la pròpia filmografia de l’actor; relleu generacional: “el lleó gran mor, el cadell pren el relleu”. Guardians of the Galaxy Vol. 2 — James Gunn • Trama al voltant del pare (Ego, planeta vivent) del protagonista; to gamberro-emotiu i ús magistral de banda sonora. • Moments destacats: obertura amb ELO – Mr. Blue Sky, emoció amb Cat Stevens – Father and Son, cameos sorpresa. • Valoració: més rodona que la primera, gran montatge música-acció. Peces musicals destacades • Meco — Star Wars Theme (versió disco) • David Bowie — Starman • ELO — Mr. Blue Sky • Cat Stevens — Father and Son

Visió general No es detecten temes ni seccions temàtiques desenvolupades. L’únic contingut audible és la frase "Bona nit" repetida al llarg de tot l’episodi. • Repetició de la salutació a intervals regulars. • Sense introduccions, entrevistes ni desenvolupament argumental. Patró temporal • Primer "Bona nit" al segon 0. • A partir d’aquí, la salutació es repeteix aproximadament cada 30 segons (marques a 29, 59, 89, …, fins al 3629). • En total, més d’un centenar d’ocurrències de la mateixa frase. "Bona nit" Temes principals • No n’hi ha: l’episodi consisteix exclusivament en la salutació repetida. Conclusions clau • Cap tema principal ni subtema identificable. • Patró únic: salutació cíclica a intervals regulars. • Durada observada: fins al segon 3629.

Panorama general de l’episodi Capítol variat i dinàmic: del viatge cultural a Copenhaguen (amb concert de Wardruna i visita a Christiania) a un tour per llibres i pantalles: el thriller literari Ragdoll, cinema recent com Figures ocultes, El fil invisible i Wonder Wheel, un tast d’acció i persecucions (amb Missió Impossible 4 com a pretext), el palmarès dels BIFA (amb Tierra de Dios/God’s Own Country) i la nova sèrie d’AMC The Terror. A més, homenatge musical al 40è aniversari de Studio 54. Viatge i cultura: Copenhaguen, Wardruna i Christiania Copenhaguen viscuda • Ciutat amb barreja d’aires d’Amsterdam i Alemanya: arquitectura nòrdica, disseny funcional i tecnologia molt integrada (pagaments digitals, codis, etc.). • Ambient càlid sota una aparença “freda”: cafès i restaurants amb interiorisme cuidat. Concert de Wardruna al DR Koncerthuset • Grup noruec de folk viking vinculat a la sèrie “Vikings”. • Escenari: DR Koncerthuset (projecte de Jean Nouvel, Torre Agbar), una sala pensada per a concerts seients i acústica excel·lent. • Instruments d’aire ancestral (trompes, corda tradicional) i posada en escena sobria però potent. • Missatge del vocalista: “Honorem la tradició vikinga, però no és millor que cap altra; totes les tradicions tenen valor.” Christiania: la ciutat lliure dins la ciutat • Antic quarter ocupat als 70, avui comuna semi-autònoma amb gestió comunitària i pacte fiscal amb l’Ajuntament. • Convivència de mercats artesans, art urbà i reciclatge creatiu (taules amb maquinària reutilitzada, seients de pneumàtics). • Venda i consum de droga tova en zones determinades; restriccions de fotos per evitar problemes legals. • Contrapunt vital: el caos dins de l’ordre danès. Llibres: thriller Ragdoll, de Daniel Cole • Premissa impactant: un assassí crea un cos amb parts de diverses víctimes —el “muñeco de trapo”. • Protagonista policíac amb tics del gènere (traumes, addiccions), però amb gir d’implicació personal que eleva la tensió. • Escenes de crim i procediment investigatiu molt ben resoltes; ecos de Seven en la idea de patrons/seqüències, però amb més pes humà en algunes víctimes. • Lliure com a peça única (no saga): apta per a adaptació cinematogràfica. Cinema: de l’“Oscar-friendly” al gran cinema Figures ocultes (Hidden Figures) • Eficaç i molt assequible: cinema “Oscar” que emociona i funciona, però sense risc ni novetat formal. • Virtuts: ritme, empatia i claredat narrativa. • Límits: previsibilitat i posada en escena convencional. El fil invisible (Phantom Thread) – Paul Thomas Anderson • Meravella absoluta: direcció, fotografia, so i música al servei d’un subtext dens. • Personatges i relacions (germanastra, musa, geni) dibuixats amb contenció i capes. • Escenes domèstiques (esmorzars, silencis, mirades) amb tensió subterrània magistral. • L’art de suggerir: la pel·lícula “parla” tant pel que no diu com pel que mostra. • Recomanació forta: imprescindible per a amant(s) de les relacions humanes complexes i la posada en escena precisa. Wonder Wheel – Woody Allen • Sorpresa molt positiva: un Allen més teatral i visceral que el seu clàssic de diàleg neuròtic. • Estètica anys 50 a Coney Island: neons, esmacolor, llums canviants que transformen l’atmosfera de les escenes. • Influències: Tennessee Williams i Elia Kazan (dramatisme, cambres tancades, passions). • Interpretacions: Kate Winslet excelsa, Justin Timberlake solvent, Jim Belushi contundent. • Temes: amor, desamor i decadència de classes populars; menys psicoanàlisi/judaica i més tragèdia íntima. Acció i persecucions • Missió Impossible 4 surt com a excusa per parlar de persecucions memorables. • Referents destacats: Drive, Baby Driver i Mad Max: Fury Road per l’energia, el ritme i la coreografia visual. • Deriva cinèfila cap a Cronenberg i “Promeses de l’Est (Eastern Promises)”. Premis i novetats BIFA: Tierra de Dios (God’s Own Country) • Drama rural LGTBI a l’Anglaterra profunda: naturalisme brut (fang, part, camp) i despertar emocional d’un pagès ferreny. • Frase síntesi: “És un Brokeback Mountain cabrero.” • Premi a millor pel·lícula i actor (Josh O’Connor); mencions a Lady Macbeth com a altra peça singular de l’any. Festival de Màlaga: Les distàncies (Elena Trapé) • Viznaga d’Or per segon any consecutiu a una pel·lícula en català (després d’Estiu 1993). • Producció indie i finançament complex; rodatge i ambientació a Berlín. Sèrie: The Terror (AMC) • Producció d’altíssim nivell (AMC; productor executiu: Ridley Scott). • Ficció històrica sobre l’expedició Franklin (1845) al Pas del Nord-oest, amb toc sobrenatural. • Forts valors de recreació històrica, atmosferes gèlides i inquietud creixent; repartiment solvent. Homenatge musical: Studio 54 (40 anys) • Record dels orígens (1978) i del boom disco: bola de miralls, coreografies i una BSO icònica. • Referència al film “54” i a noms com Diana Ross i Sylvester; bloc musical dedicat a l’efemèride. Apunts d’obertura i tancament • Introducció distesa amb Sant Jordi (llibres, roses i humor) i sumari de temes. • Cloenda amb pista disco i invitació a recuperar els títols comentats.