episodis

Resum general Aquest episodi és una peça radicalment minimalista: al llarg de tota la durada només s’hi repeteix la frase «Bona nit» de manera rítmica, aproximadament cada 30 segons. No hi ha canvis de veu, seccions temàtiques ni converses. El resultat és una experiència sonora que pot funcionar com a mantra, ambientació nocturna o recordatori per a la desconnexió abans d’anar a dormir. Punts clau • Contingut únic i repetitiu: es repeteix «Bona nit» durant tot l’episodi. • Ritme constant: intervals propers als 30 segons entre cada salutació. • Cap altre tema: no hi ha entrevistes, notícies o anàlisis addicionals. • Possible lectura creativa: peça d’ambient, ASMR o soundscape minimalista orientada a la relaxació. "Bona nit" Temes principals • Salutació nocturna i com a fil conductor sonor. • Repetició i ritme com a recursos expressius. • Minimalisme sonor i ús de l’espai/pausa entre missatges. Conceptes clau • Mantra i repetició guiada. • Ambient sonor i relaxació. • Economia de mitjans (un sol missatge, iterat). Estructura temporal de l’episodi No es detecten seccions de contingut diferenciades: la repetició s’estén de l’inici al final de l’episodi. Qualsevol punt d’entrada ofereix essencialment el mateix contingut, amb el mateix to i interval. Conclusió Un episodi monotemàtic i meditatiu que utilitza la repetició de «Bona nit» per crear un efecte rítmic i calmant. Ideal per a escolta de fons, preparació per al descans o com a experiència sonora minimalista.

Resum general Emissió nocturna de continuïtat amb missatges recurrents de salutació i comiat —“Bona nit” i “Fins demà!”— intercalats amb: Interludi musical amb fragments de la cançó que repeteix “Don’t give up”. Promo cultural del programa “Babilònia”. Anunci de servei públic del Servei Local de Català (CPNL) a Sant Just. Espot del magazín local “Just a la fusta”, amb mencions a temes de Sant Just i frases destacades. “El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.” Punts clau Continuïtat nocturna: se succeeixen trams llargs amb “Bona nit” i “Fins demà!”, indicant franges de pausa/so de continuïtat. Música — “Don’t give up” (fragments): to de superació amb línies com “Cause you have a friend” i “You’re not beaten yet”. Cultura — “Babilònia”: programa setmanal de crítica cultural amb llibres, exposicions, concerts, cinema i teatre. Servei públic — CPNL: recordatori informatiu del Servei Local de Català a Sant Just i el web cpnl.cat. Magazín local — “Just a la fusta”: promoció amb temes de proximitat (habitatge, cultura, esport) i consigna d’emissió diària. Detall per temes Interludi musical: missatge de resistència Fragments en anglès de la cançó amb el leitmotiv “Don’t give up”. Línies destacades: “Cause you have a friend” “You’re not beaten yet” “Cause I know you can make it” To emocional de resiliència i suport. Promo cultural — “Babilònia” Descripció: “on la cultura és la protagonista”. Contingut: • Llibres • Exposicions • Concerts • Pel·lícules i teatre • Debat d’actualitat Franja horària: “Dijous, de 9 a 10 del vespre”. Servei local de català (CPNL) Crida informativa: “Informa’t en el web cpnl.cat”. Àmbit: Sant Just, Servei Local de Català. Espot — “Just a la fusta” (Sant Just) Eslògan: “El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.” Frases que indiquen temes tractats: Habitatge: “400 pisos per vendre!” Cultura i esdeveniments: “Tant d’èxit de públic està omplint gairebé cada dia!” Esport i polèmica: “Tu t’equivoques en un penal en un Barça Madrid! Pots quedar crucificat de per vida!” Optimisme: “Amb el temps tot se soluciona!” Franja horària: “Cada matí de 10 a 1”. Continuïtat i tancament Reiteració de Bona nit i Fins demà! en diferents blocs, marcant espais sense contingut editorial. Idees principals To nocturn amb llargs trams de continuïtat. Missatge de superació al bloc musical (“Don’t give up”). Agenda cultural: presentació clara de “Babilònia”. Servei públic lingüístic: informació del CPNL i la seva localització a Sant Just. Focus local: “Just a la fusta” posa l’accent en temes de proximitat (ciutat, cultura, esport).

Visió general Doble peça radiofònica: primer, el butlletí informatiu de les 20 h (actualitat i esports). Després, l’especial de balanç “2014, l’any 300”, un recorregut per economia, política, moviments socials, immigració, Europa, Escòcia, cultura i llengua, mitjans, ciència i música. "Hoy podemos decir que en muchos aspectos la crisis ya es historia del pasado... estas Navidades van a ser las primeras Navidades de la recuperación" — Mariano Rajoy Butlletí de les 20 h: actualitat i esports Clau informativa • Hepatitis C a Girona (Hospital Trueta): tancada de tres dies per reclamar accés universal als nous fàrmacs; denúncia de preus i criteris d’assignació. El conseller Boi Ruiz defensa que a Catalunya s’estan assumint aquests tractaments. • Brasil: Dilma Rousseff pren possessió i anuncia ajust fiscal amb protecció dels més vulnerables. • Casa Reial: el PP (Rafael Hernando) demana a la infanta Cristina que “reflexioni” sobre els drets dinàstics. • Atur de llarga durada: nova ajuda de 426 € durant sis mesos, condicionada a requisits i formació. • Sinistre al ferri Norman Atlantic: 11 morts confirmats i incertesa sobre desapareguts; remolc cap a Bríndisi. • Cultura: Vilafranca del Penedès, Capital de la Cultura Catalana; programa amb commemoracions ferroviàries i festives. • Esports: portes obertes a l’RCD Espanyol; descans al Barça i retorn de Messi/Neymar; Top-16 Eurolliga a Berlín; Barcelona World Race camí de Gibraltar; primer bany de l’any multitudinari a BCN i Mataró. 2014, l’any 300: balanç temàtic Recuperació econòmica: llums i ombres • Missatge governamental d’optimisme (descens d’atur, creixement del consum i millora industrial), però amb matisos: la recuperació no arriba a tothom i persisteix la desigualtat. • Oxfam Intermón: Espanya, dels països desenvolupats amb més augment de desigualtat d’ingressos; concentració de riquesa en poques mans. • Impacte social: desnonaments, salut deteriorada en llars en crisi, i advertiments de llarga durada per recuperar l’ocupació. "La recuperació econòmica no serà completa fins que arribi a cada persona que no té treball." Canvi a la “vella política” (PSOE, PSC, CDC) • PSOE: derrota a europees, Rubalcaba dimiteix; Pedro Sánchez pren el lideratge amb discurs de renovació. • PSC: Pere Navarro dimiteix; Miquel Iceta assumeix amb voluntat d’integrar sensibilitats; escissions i nous espais (p. ex. entorn Marina Geli i Ernest Maragall). • CDC: Oriol Pujol renuncia a l’escó; Josep Rull és nou número 2; Duran i Lleida rebaixa el seu pes a CiU. Context de refundació i impacte del “cas Pujol”. Irrupció de Podem i final del bipartidisme • Podem entra amb 5 eurodiputats i esdevé primera força en vot directe a enquestes de tardor; Pablo Iglesias secretari general. • Reaccions: alarmes sobre “ruptures” i “extrema esquerra”; però els mercats mostren neutralitat segons anàlisi citada. • Efectes d’ona: moviments a IU (pas al costat de Cayo Lara, projecció d’Alberto Garzón) i emergència de candidatures municipalistes (p. ex. Ada Colau). Can Vies: desallotjament i onada de protestes • Desallotjament del centre social ocupat (Sants, Barcelona) encén protestes amb càrregues, contenidors cremats i fort debat sobre ordre públic i diàleg. • S’estén arreu del país; període d’aldarulls i posterior impàs amb intents de negociació; el col·lectiu anuncia reconstrucció. Frontera sud i immigració • Ceuta i Melilla: salts massius a les tanques; tragèdies al mar (cadàvers recuperats a Ceuta). Denúncia d’ús de pilotes de goma; la comissària Cecilia Malmström amenaça amb sancions. • CIE Zona Franca: denúncies de maltractaments i visites sorpresa de diputats; campanya “Tancarem el CIE”. • La Ley de Seguridad Ciudadana introdueix la cobertura a les devolucions en calent (“rebuig en frontera”). • El Mediterrani esdevé la ruta migratòria més mortífera (més de 3.400 morts, segons ACNUR); crida del papa Francesc: "No es pot tolerar que el mar Mediterrani es converteixi en un gran cementiri." Ultradreta i Unió Europea (Europees 2014, LuxLeaks) • Auge euroescèptic/ultradreta: victòria del Front National a França i de UKIP al Regne Unit; impacte en l’agenda dels grans partits. • Malgrat el sotrac, continuïtat institucional: Martin Schulz repeteix a l’Eurocambra i Jean‑Claude Juncker encapçala la Comissió. • LuxLeaks esquitxa Juncker; moció de censura fallida. Tensions entre establishment i nous grups euroescèptics. Referèndum d’Escòcia • Resultat: No 55% vs Sí 45%; David Cameron promet devolution accelerada. • Conseqüències: renúncia d’Alex Salmond; Nicola Sturgeon lidera l’SNP; objectiu d’influir a Westminster en 2015. Tricentenari 1714 i efemèrides culturals • Any de commemoracions i divulgació històrica (del Born CC a grans concerts i exposicions). • També centenaris: Biblioteca de Catalunya i Joan Vinyoli; cultura convertida en relat de país. Llengua i educació (LOMCE, TIL, immersió) • Aplicació de la LOMCE (o Llei Wert) amb resistències: sentències del 25% en castellà a alguns centres i vagues. • Balears: polèmica del TIL i vaga de fam de Jaume Sastre; la justícia tomba el decret per defectes procedimentals. • Som Escola mobilitza desenes de milers contra la judicialització i a favor de la immissió en català. Mitjans i apagada al País Valencià; TDT i IVA • Apagada de Catalunya Ràdio al País Valencià (després del tancament de RTVV i dels repetidors de TV3): denúncia d’agressió a l’espai comunicatiu en català. • Reordenació de l’espai TDT i debat sobre canals de TV3; litigi per l’IVA exigit a la CCMA. Missió Rosetta i ciència de casa • Rosetta/Philae: primer aterratge en un cometa (67P), detecció de molècules orgàniques i descobertes sobre l’aigua (isòtop D/H diferent de la terrestre). • Recerca catalana: mecanismes d’envelliment (UPF), memòria en ratolins amb Alzheimer (UAB), metàstasi (Joan Massagué), marcapassos miniaturitzat (Hospital Clínic). • La Marató de TV3, dedicada a les malalties del cor, mobilitza la solidaritat. Música 2014 • Saturació de festivals: consolidació dels grans; dificultats i cancel·lacions en certàmens mitjans/petits; Vida Festival neix; Canet Rock retorna; Xarango es consolida. • Grans noms a Barcelona: Depeche Mode, Beyoncé, One Direction/5SOS, Miley Cyrus, Enrique Iglesias, Elton John. • Comiats i benvingudes: final d’Obrint Pas; projecció internacional de Mourn; cancel·lació de Pharrell Williams a BCN.

Visió general Episodi eminentment experimental construït a partir de la repetició de comiats: primer "Fins demà!" i després "Bona nit", amb un breu silenci/respir i un glitch lingüístic puntual ("Me and"). No s'identifiquen converses ni temàtiques informatives; és un estudi de ritme, bucle i cadència temporal. Temes principals 1) Repetició com a recurs • Ús intensiu de la frase "Fins demà!" al tram inicial i de "Bona nit" a la resta del programa. • Efecte hipnòtic i de mínimalisme sonor que crea una atmosfera de tancament continu. 2) Transicions i silencis • Petita pausa entre els dos blocs de "Fins demà!" (106–136s) que actua com a respir i marca canvi de secció. • Transició clara cap a "Bona nit" a 184s. 3) Variacions i accents • Micro-acceleració entre 90–104s amb repeticions cada ~2s, aportant tensió rítmica. • Un signe d'exclamació solitari a 148s funciona com a accent. 4) Glitch lingüístic • A 1203s apareix "Me and" — una interferència inesperada dins el patró. • Després, el bucle de "Bona nit" es reprèn amb regularitat. Moments clau (timestamps) • 0–106s: Primer bucle de "Fins demà!", amb pic de densitat entre 90–104s. • 106–136s: Pausa/silenci de transició. • 136–182s: Segon bucle de "Fins demà!"; accent a 148s amb un "!" solitari. • 184–1202s: Bucle de "Bona nit" a intervals regulars (~cada 30s). • 1203–1232s: Glitch "Me and". • 1233–3631s: Retorn i manteniment del bucle de "Bona nit" fins al final. Cites destacades "Fins demà!" "Bona nit" Conceptes clau • bucle sonor, mínimalisme, cadència temporal, espai negatiu, ASMR, glitch, sign-off Observacions de producció • Voz única (sense interlocució). • Estructura cíclica orientada a textures i repetició més que no pas a contingut discursiu. • Possible peça experimental o prova de línia basada en comiats repetits.

Visió general de l’episodi Programa especial de Nadal amb to gamberro i molt ritme, on el duet de presentadors repassa l’any en tres àmbits clau: **sèries de TV (Top 2014)

Resum general Programa variat i molt dinàmic, amb humor i algun caos tècnic, que combina crítiques de cinema i còmics, a més de moments musicals. Els blocs centrals se centren en: Exodus: Gods and Kings de Ridley Scott, els còmics Astro City: Victòria i Zero (Image), i la nova de Woody Allen, Magic in the Moonlight. També hi ha un concurs sobre sèries de TV i interludis musicals amb Jenny Lewis i Owen Pallett. Punts clau • Cinema: crítica extensa d’Exodus (3D sòlid, espectacle èpic, però protagonista passiu) i recomanació lleugera de Magic in the Moonlight (encant clàssic, entreteniment impecable però menor). • Còmics: repàs a Astro City – Victòria (ECC) amb to superheroic clàssic i arc feminista; i el llançament de Zero (Image), espionatge distòpic de ritme trepidant amb capítols autoconclusius i dibuixants rotatius. • Música: Jenny Lewis (Late Bloomer, del disc The Voyager) i Owen Pallett (The Secret Seven, d’In Conflict). • Antena i concurs: imprevistos tècnics, pluja i absència de la secció de sèries; concurs per endevinar una melodia de sèrie amb premi d’aperitiu. Cinema Exodus: Gods and Kings (Ridley Scott) Valoració: Espectacle èpic sòlid, 3D ben integrat, però irregular en ritme i amb un Moisès massa passiu. • Mode Ridley Scott èpic: recorda El regne dels cels/Gladiator més que no pas Alien/Blade Runner. • 3D: no protagonista, però al servei de la posada en escena, amb bona profunditat. • Plagues d’Egipte: CGI destacat; debat intern sobre si són el millor o el menys reeixit del film. • Moisès (Christian Bale): el personatge perd pes a mitja pel·li; crítica al “Déu ex-màquina” i al protagonista com a “pelele”. • Durada: 151 minuts i certa desigualtat (molt “parloteo”). • Comparació amb Noah: menys reformuladora del mite, més clàssica i espectacular a l’antiga. "El hombre es un pelele y es Dios que interviene, y punto." Magic in the Moonlight (Woody Allen) Valoració: Comèdia romàntica lleugera, encant clàssic, entretinguda i ben feta, però menor. • Premissa: il·lusionista (Colin Firth) viatja a la Costa Blava per desemmascarar una mèdium (Emma Stone)… i s’hi acaba enamorant. • To: cine clàssic amable, humor fi i romanç; distància respecte a la lluminositat de Midnight in Paris. • Per a fans de Woody Allen i per a qui cerca bon entreteniment sense pretensions. Còmics Astro City – Victòria (ECC) Clau: Superherois amb ànima clàssica i mirada humana, arc amb to feminista. • Sèrie mítica de Kurt Busiek (guió) i Brent Anderson (dibuix); portades d’Alex Ross. • Ciutat plena de superherois i supervillans; arcs que es poden llegir separats però que teixeixen un univers propi. • Volum “Victòria” (recull números 7–12 de la sèrie nova): protagonisme per a Victoria Alada, amb subtext reivindicatiu. • Edició ECC en volums còmodes; anuncien recuperació dels primers arcs (els més celebrats). Zero – Vol. 1: Una emergència (Image) Clau: Espionatge distòpic, capítols autoconclusius, violència crua i ritme molt alt. • Guió d’Ales Kot; cada número té un dibuixant diferent (Michael Walsh, Tradd Moore, Mateus Santolouco, Morgan Jeske, Will Tempest), dotant cada missió d’una temperatura visual pròpia. • Marc temporal: salt entre dècades; arrenca el 2038, amb un nen assassí que vol matar un agent veterà, que li explica la seva vida (missions clau) abans del tret. • Sense viatges temporals, però amb tecnologia bruta i atmosfera near-future; molt ben rebuda per la crítica. Música Temes destacats • Jenny Lewis – “Late Bloomer” (de The Voyager): pop brillant i narratiu. • Owen Pallett – “The Secret Seven” (d’In Conflict): pop de cambra amb arreglaments meticulosos. Concurs i antena caòtica • Concurs: endevinar de quina sèrie és una melodia misteriosa. Premi: aperitiu (birra, braves, olives, croquetes). Telèfon d’antena anunciat i xat web obert. • Incidències: pluja, WhatsApp mut, absència de la secció de sèries (el col·laborador no hi és), i experiments radiofònics (silencis, música d’ascensor, fins i tot els sons de The Sims). "Tira una cançó" — el mantra improvisat per sobreviure al directe. "A donde vamos no necesitamos carreteras" — esperit del programa: avançar-se i parlar d’estrenes. Veredicte ràpid • Si vols una crítica àgil d’Exodus amb punts forts i febles, aquest programa et resol dubtes. • Amants del còmic: dues recomanacions sòlides (clàssic modern i novetat d’autor), ben contextualitzades. • Música: dues perles indie per descobrir/revisitar. • I si t’agrada el directe amb humor i improvisació, aquí en tens en abundància.

Resum general Episodi marcat per l’humor i la improvisació, amb incidències tècniques en directe, un concurs per endevinar una capçalera de sèrie amb vermut de premi i, sobretot, un debat contundent sobre l’estrena de “Adiós al lenguaje 3D” de Jean-Luc Godard i el fet que a Espanya no es projecti en 3D, tot i ser part essencial de la proposta. Highlights • Tema central: queixa argumentada sobre la no-exhibició en 3D de “Adiós al lenguaje 3D” a Espanya, amb crítica a exhibidors i a la cultura cinèfila de superfície. • Concurs de sèries: endevinar una melodia sorpresa trucant en directe; premi creixent (canya, patates/olives i fins i tot gelat) compartit amb els locutors. • Incidències tècniques: xat caigut, webcam fora de joc i debat sobre reiniciar l’ordinador amb el tècnic entrant a antena. • Pausa musical: sonen “Penetration” i s’encadena un llarg bucle de "Bona nit" com a tancament anòmal. Temes principals discutits 1) Debat: “Adiós al lenguaje 3D” i el sentit del 3D • Estrena considerada una de les més interessants de l’any per la seva exploració del 3D com a recurs narratiu. • Es destaca que el film té poquíssim argument i que el seu ADN cinematogràfic és el 3D: sense aquesta capa, l’obra perd el sentit. • Crítica a l’exhibició a Espanya: la pel·lícula no s’estrena en 3D enlloc; la distribuïdora (Vértigo) ha demanat disculpes. Es qüestiona el model cultural i la manca de risc dels exhibidors. • Comparació amb l’èxit massiu de títols com Jocs de la Fam, reclamant més pluralitat i ambició cultural. 2) Concurs: encerta la capçalera • Dinàmica: sonarà una melodia de sèrie sorpresa; cal trucar en directe i encertar-la. • Premi en format vermut (canya + olives/patates) que pot anar pujant si ningú truca (arribant fins a gelat). • Obert a recomanacions: els oients també poden recomanar pel·lícules o llibres o rebatre opinions del programa. 3) Incidències tècniques i to del programa • Xat caigut i webcam trencada; el tècnic entra en directe, prova reinicis i "bufar" targetes, sense èxit. • To juganer i autoparòdic, amb bromes constants entre Jordi, Xavi i el tècnic de so. 4) Pausa musical i tancament • Sona “Penetration” com a interludi musical. • Final estrany amb bucle de “Bona nit” durant força minuts, a mode de tancament/ompliment. Cites destacades "Veure aquesta pel·lícula en 2D és com veure una pel·lícula normal en mute." "Aquesta pel·li no s’estrenarà en 3D a cap cine." Paraules clau i conceptes • 3D, narrativa cinematogràfica, exhibidors, distribuïdora, Vértigo, Godard, concurs en directe, vermut, webcam, xat, cultura audiovisual.

Panorama general del programa El Condensador de Fluzo obre amb bromes internes i un concurs per endevinar la melodia d’una sèrie d’HBO. Després entra en antena el col·laborador Barri per fer una secció de sèries amb dues peces principals: State of Affairs (NBC) i Please Like Me (ABC2, Austràlia). La conversa deriva cap a un debat sobre com consumir sèries (catàleg vs actualitat) amb mencions a The Wire. A la recta final, hi ha un bloc de música (la tornada de Ride i el rumorisme festivaler) i una secció de còmic centrada en el volum d’ECC “Grandes Autores de Superman: José Luis García-López”. "Endevineu la melodia d’una sèrie d’HBO... surten els Stark (no és Big Love ni Carnivàle). Premi: birra + braves + olives amb un dels presentadors." Concurs i obertura Concurs musical: pista d’una sèrie d’HBO on “surten els Stark”; insisteixen que no és Big Love ni Carnivàle. Es demana trucar al 933723661. Premi amb ‘upgrade’ setmanal: birra, braves i olives amb la presència d’un dels presentadors. To desenfadat i metabroma amb l’audiència. Sèries (amb Barri) 1) State of Affairs (NBC) Premissa: thriller polític amb una analista de la CIA que brifa a la presidenta (Potus), interpretada per Alfre Woodard. Protagonitza Katherine Heigl. To i execució: vol ser una mescla de Scandal i Homeland, però segons el col·laborador es percep seriosa i “estreta” més que no pas mamarracha efectiva. Direcció del pilot: Joe Carnahan (The Grey/Infierno Blanco). Bona mà per a l’acció, però irregular criteri televisiu darrerament. Dades i context: ~8M d’espectadors i 2.2 en demos; cau respecte el lead-in (The Voice). Suggereixen olor de fracàs moderat. Apunts d’indústria: The Blacklist “ho peta” i Netflix n’ha pagat una llicència milionària per episodi. Recorden sèries de mid-season que ni arriben a emetre’s (exemple amb Alexis Bledel), i el calendari atípic d’Hannibal. "Quan la veus, té moments molt bojos, però es creu seriosa i estreñida." 2) Please Like Me (ABC2, Austràlia) Autor i to: Creada, escrita i protagonitzada per Josh Thomas. Dramèdia generacional fresca, tendra i amb humor negre puntual; esperit proper a Girls però amb veu pròpia. Premissa: ruptura de parella on ella li diu al protagonista que és gay; ell inicia un autodescobriment identitari. Els pares (mare amb depressió; pare amb nova parella tailandesa) tenen pes narratiu. Format i temporades: capítols d’uns 30 minuts. T1 (6 ep.), T2 (10 ep.). Renovada per una tercera. T2 canvia el to i la factura, però manté el nivell. Veredicte: recomanació ferma del Barri. "Ets gay. —Que no! —Que sí, que ho ets. Qui ho sabrà més, jo o tu?" Debat: com veure sèries (catàleg vs actualitat) Postura ‘catàleg’: prioritzar grans clàssics com The Wire, The Shield o The West Wing i evitar l’actualitat massiva. Postura ‘amplada’: veure molt volum (amb qualitat desigual) per tenir perspectiva ampla del panorama. Picabaralla lúdica: sobre percentatges de qualitat i confusions de personatges a The Wire; final en clau humorística amb "la recomanació del dia és The Wire". Música i festivals Ride tornen i sonen al programa (“Ride”). Es comenta el Primavera Sound 2015 i les misterioses pancartes a façanes; broma estil X-Files. Es menciona el Cruïlla i el ball de rumors (p.ex. The Strokes). Còmic: Grandes Autores de Superman — José Luis García-López (ECC) El volum: selecció d’històries (1975–1978) dins la col·lecció d’ECC “Grandes Autores de Superman”, dedicada al mestre José Luis García-López. Valor artístic: dibuix espectacular, de gran rigor i finor, a l’alçada dels clàssics com Neal Adams. To i temes: narratives amb punt naïf post-Silver Age, però de lectura molt amena; inclou un Superman més introspectiu que dubta dels seus orígens. Moments destacats: encontres amb Supergirl i Wonder Woman i aparicions de Lex Luthor. Veredicte: novetat molt recomanable per al fandom supermanià i per a col·leccionistes de DC Comics. Tancament Trams de falques i comiat amb música (pista anunciada com “Impossible Germany”) i un “Bona nit” reiterat fins al final.

Resum general de l’episodi Magazin cultural amb cinema, música, còmic i sèries, amanit amb humor, un concurs de sintonia i un debat apassionat sobre la versió original als cinemes. Els temes grans del dia són: Primavera Sound 2015 (The Strokes), I Origins (Orígenes), Diplomàcia (Schlöndorff), el còmic Inercia (Antonio Hitos), l’anunci de la Loteria de Nadal i la sèrie The Affair. Punts destacats • Concurs “endivina la sèrie per la sintonia”: premi de canya + braves i telèfon obert; pista: «no és The Walking Dead». • Anunci Loteria de Nadal: dirigit per un realitzador de prestigi; to clàssic, emotiu i “fàcil”, comparat amb spots icònics tipus Vuelve a casa, vuelve. Reacció general: «Aquest any sí», però demanen més risc creatiu. • Primavera Sound 2015: eufòria i dubtes per The Strokes com a cap de cartell; comenten preus d’abonament i altres noms (p. ex. José González, Jamie T). Història divertida d’haver confós un concert de The Strokes amb The Killers. • Còmic – Inercia (Antonio Hitos): guanyador del VII Premi Internacional de Novel·la Gràfica Fnac–Salamandra Graphic. Retrat d’adolescència, rutina i desig amb surrealisme i simbolisme; traç mil·limètric i paleta de verds, grocs i roses. Debut sorprenentment sòlid. • Debat VO/VOSE al cinema: notícia que Cinesa Sant Cugat passa les sales a versió original. Editorial: cal cuidar l’espectador cinèfil i diferenciar l’oferta; demanda de més VO i programació més arriscada. • Crítica – I Origins (Mike Cahill): ciència vs fe a partir del simbolisme de l’ull; elegant i estimulant, però menys subtil que Another Earth; pot pecar de demagògia en punts. Bona feina de Michael Pitt i Brit Marling; aparició d’Astrid Bergès-Frisbey. • Estrena – The Skeleton Twins: entusiasme per Bill Hader i Kristen Wiig; crida als distribuïdors: estrenar-la en VOSE per arribar al seu públic natural. • Crítica – Diplomàcia (Volker Schlöndorff): duel dialèctic per salvar París de la destrucció nazi; peça pulcra i eficaç, hereva d’un autor irregular però de grans cims (El tambor de llauna). • Sèrie – The Affair: relat d’un afer extraconjugal amb un dispositiu narratiu clau que millor no espatllar; Ruth Wilson extraordinària, Dominic West solvent. Una de les noves sèries de l’any. "El cinema ha de respectar l’espectador que vol anar al cine... i això passa, sovint, per la versió original." Música i interludis • Talls musicals (p. ex. Jamie T i un tema en anglès), i menció de Caribou com a disc de l’any. Contacte i participació • Telèfon del concurs: 93 372 36 61. • Email: projectafluz@gmail.com. • Xat: 3b2.radio.esbert.com (amb el tècnic fent de “enviat especial”). Idees clau • Cultura pop entre el comentari entusiasta i la sorna. • Reivindicació de la VOSE i del públic cinèfil. • Interès per noves veus: Antonio Hitos (còmic), Mike Cahill (cinema). • Radiografia d’estrenes: una gran (I Origins), una recomanable (Diplomàcia) i una desitjada (The Skeleton Twins).

Visió general Programa molt dinàmic amb humor i tertúlia on es tracten tres blocs principals: cancel·lacions i estat de les sèries de la temporada, novetats d’HBO (Girls, Looking i Togetherness) i una prèvia sense espòilers d’Interstellar (Christopher Nolan), culminant amb un top 5 de ciència-ficció cerebral. També hi ha pinzellades sobre realities (Killer Karaoke), el final de Boardwalk Empire i la minisèrie Olive Kitteridge. "És una d’aquelles pel·lícules que s’ha de veure i que defineixen un any" (sobre Interstellar) Sèries: cancel·lacions i estat de temporada Cancel·lacions destacades • Mulaney (FOX): aturada de producció ("cancel·lació tècnica"). Es percep com un desastre creatiu malgrat expectatives altes. • Manhattan Love Story (ABC): primera cancel·lació oficial de la temporada; rom-com considerada massa simple. • A to Z (NBC) i Bad Judge (NBC): retallades/cancel·lacions en comèdies de poca audiència; tendència general a la rom-com de 20 minuts aquest any. Comèdies a la corda fluixa i/o amb futur • Selfie (ABC): amb Karen Gillan i John Cho. Doblen episodis a la mateixa nit (indici de “cremar” capítols), però millora després del pilot: bona química, diàlegs àgils i to còmic efectiu. Futur incert. • Tangencial: Killer Karaoke (reality) — comentari sorprès/fòbies (serps) i reflexió sobre l’auge de talent shows i realities quan les cadenes cancel·len ficció. • Marry Me (NBC): de David Caspe (creador d’Happy Endings), amb Casey Wilson i Ken Marino. Encàrrec de més episodis (5 addicionals), indicant millor perspectiva que d’altres estrenes. HBO: calendari i novetats Trio de diumenge (11 de gener) • Girls (T4) • Togetherness (estrena) — dels germans Duplass, protagonitzada per Mark Duplass, Amanda Peet i Steve Zissis. Comèdia “marca Duplass”: íntima, observacional i amb sensibilitat indie. • Looking (T2) Minisèrie • Olive Kitteridge: adaptació HBO molt ben rebuda per la crítica; to de minisèrie d’època de qualitat, hereva de la línia de Mildred Pierce. Altres Final de Boardwalk Empire • Valoració del tram final: temporada curta amb un gimmick narratiu inicial discutible, però millora a mitja temporada i tanca amb dignitat. Tema espinós: el “curt d’Albert Espinosa” • Debat sobre la percepció pública (pressa per dir-ne “el curt de l’Òscar” quan només està preseleccionat) i notes sobre la traducció de la seva obra al català/castellà. Cinema: Interstellar (Christopher Nolan) — prèvia sense espòilers Premissa i to • Futur proper en crisi climàtica/alimentària; missió secreta per explorar altres galàxies via un forat de cuc. • No és una space opera: menys acció “laser”, més ciència-ficció cerebral amb girs filosòfics i existencials. • Comparacions: comparteix obsessions i dispositius d’Inception (Origen) i té deutes clars amb 2001. • Durada llarga però fluida; recomanable entrar sabent-ne poc de repartiment/trama. "Pel·lícula bàsicament cerebral" (sobre Interstellar) Top 5 de ciència-ficció cerebral 5) Alphaville (1965, Jean-Luc Godard) • Distopia + film noir; estranya però agraïda; en B/N, amb l’aura icònica d’Anna Karina. 4) Solaris (1972, Andrei Tarkovsky) • Adaptació de Stanislaw Lem; densa i hipnòtica, sobre consciència i records. El remake de Soderbergh també es recomana. 3) La Jetée (1962, Chris Marker) • Fotonovel·la narrada, breu i intensíssima; base conceptual de 12 Monkeys. 2) Metropolis (1927, Fritz Lang) • Alegoria social/capitalista amb imatgeria monumental i el mític robot. Versions restaurades enriqueixen la lectura contemporània. 1) 2001: A Space Odyssey (1968, Stanley Kubrick) • Referent absolut del gènere: forma, idea i misteri. El seu esperit és palès a Interstellar. Interacció i jocs amb l’audiència • Telèfon obert (93 372 36 61), trivia de melodies i premis simbòlics: birra, braves o refresc. • Bromes recurrents amb el tècnic (Jordi) i crides a la participació. Tancament • Tram final musical i comiat reiterat amb el seu “Bona nit/Fins demà!”.

Panorama general de l’episodi "Benvinguts a una setmana més" — programa dinàmic amb to d’humor, trucades i contingut de televisió, música, còmics i cinema. To: distès, amb bromes inicials i participació d’un col·laborador telefònic per a la secció de televisió. Eixos principals: Televisió: Shonda Rhimes a ABC, valoració crítica de How to Get Away with Murder, debat sobre Stalker, apunt sobre Marvel TV (Agents of S.H.I.E.L.D./Agent Carter) i American Horror Story. Música/Agenda: Primavera Club i menció del Saló del Manga. Còmics: Hulka (She-Hulk) per Charles Soule i Javier Pulido; Fatale d’Ed Brubaker i Sean Phillips; antologia La telaranya de Spiderman. Cinema: La sal de la Tierra (Sebastião Salgado) i el thriller indie Blue Ruin. Televisió Shonda Rhimes i la nit de dijous a ABC Context: ABC programa en bloc les sèries de Shonda Rhimes (Anatomía de Grey, Scandal, How to Get Away with Murder) i revifa una franja “maleïda”. Punt clau: impuls industrial de Shonda i presència mediàtica (cameo a The Mindy Project). How to Get Away with Murder (HTGAWM) Valoració: • Percepció molt crítica: “ponzoña”/“basurilla”; direcció de pilots “torpíssima” aquesta temporada. • Viola Davis: es qüestiona la seva interpretació (canvis bruscos de registre, comparació irònica amb Patty Hughes de Damages “de mercadillo”). • Tot i la crítica, admeten que és addictiva com a “plaer culpable”. Festival de Sèries i ecosistema seriòfil • Presentacions en pantalla gran, tallers i trobades d’aficionats. • Situacions “de vergonya aliena” entre tuitaires/forers que es troben cara a cara. Stalker (CBS) – Kevin Williamson Veredicte: • Pitjor acollida de la temporada segons crítiques; pilot avorrit i convencional (cas per setmana). • Repartiment: Maggie Q “cara de porcellana” però més solvent que Dylan McDermott. • Connexions creatives: Kevin Williamson (també a The Following), però sense crossover real. Marvel TV i American Horror Story Agents of S.H.I.E.L.D. / Agent Carter: model “event” de 8 episodis per cobrir la mitja temporada; entusiasme marvelita com a plaer culpable. American Horror Story: temporada irregular per episodis, però amb remuntades; recordatori del segell Ryan Murphy. Música i Agenda Interludis musicals Pauses amb temes indie; esment d’una peça i posterior transició a agenda musical. Primavera Club Calendari: cap de setmana (divendres-diumenge); sales Apolo, Teatre Principal i Sidecar. Valor: abonament 25€ pels 3 dies; aposta per grups emergents i indie. Saló del Manga (menció) Apunt: ambient “friki” amb cosplay; no fan especial sobre manga, però reconeixen novetats editorials que surten amb motiu del saló. Còmics Hulka (She-Hulk) — Charles Soule i Javier Pulido Enfoc: més indie i pop, menys “toies”, més vida personal i advocacia del personatge (obertura del seu bufet, casos “marvelites” com el fill del Doctor Doom). To: divertit, autoconscient, colorit; sintonitza amb línies Marvel tipus Hawkeye o Daredevil moderns. Clau: reinventar una secundària clàssica en clau contemporània. Fatale — Ed Brubaker i Sean Phillips Gènere: noir clàssic filtrat per terror lovecraftià (tentacles, sectes, el destí). Volum: històries autoconclusives en èpoques diverses (Texas anys 30, França medieval, Far West, Europa de la II GM) sobre femmes fatales i homes atrapats. Punts forts: • Narració excelsa (Brubaker) i dibuix ombrívol, expressionista (Phillips). • Manté el llistó altíssim volum rere volum. La telaranya de Spiderman — Integral Concepte: antologia (2001-2003, 22 números) sobre l’univers de Spidey sense Spidey (o molt poc): el focus són els secundaris i supervillans “cutres” (de Rino/Voltor cap avall) i gent anònima. Autors: Garth Ennis, Greg Rucka, Peter Milligan, Brian Azzarello, Darwin Cooke, Paul Pope; dibuixants com Eduardo Risso, Duncan Fegredo, Lee Weeks, Sean Phillips, etc. Resultat: peces humanes i creatives, algunes entre les millors històries “paral·leles” del món Spidey. Cinema La sal de la Tierra (The Salt of the Earth) Tema: retrat de Sebastião Salgado i la seva obra fotogràfica; gran potència estètica en pantalla gran. Direcció: Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado. Eixos: condició humana (misèria, alegria, dolor, bellesa); possible controversia pel vessant esteticista del patiment. Extra: exposició al CaixaForum (Barcelona) amb fotografies de Salgado (fins al febrer), proposta de combo pel·lícula + expo. Blue Ruin Premissa: vagabund que decideix venjar l’assassí dels seus pares quan surt de la presó. To: sec, cru i intens; més autoral que d’acció; violència que es pateix més que no pas es mostra. Lectura: reflex sobre l’espiral de venjança i els límits morals individuals; personatges memorables i guió sòlid. Tancament i butlletí Comiat del programa amb to humorístic. Butlletí informatiu final: nota sobre el Consell d’Estat i la consulta del 9-N (voluntaris i garanties constitucionals).