episodis

Panorama general Programa especial centrat en cinema i sèries. Els presentadors obren amb to desenfadat i anuncien un dia dedicat al cel·luloide (i una mica de sèries), deixant per a la setmana vinent còmics i llibres. Al llarg de l’episodi, repassen estrenes destacades, un documental musical imprescindible, una comèdia d’autor, una recomanació en DVD de cinema romanès, una sèrie britànica recent i tanquen amb una prèvia dels Oscars 2013. "Paren màquines: s’estrena Blue Valentine." Pel·lícules de la setmana Blue Valentine (Derek Cianfrance) • Essència: drama romàntic cru sobre l’erosió d’una relació amb Ryan Gosling i Michelle Williams. • Forma: muntatge en present vs. passat a base de flashbacks que contraposen l’esperança i la decadència del vincle. • To: subtil, realista i sense sensibleria; interpretacions molt sòlides. Nominada a grans premis (2010), arriba tard als nostres cinemes (2013). • Perles: comentaris còmplices sobre el carisma de Gosling i el running gag “photoshopeado”. "És una pel·li que em va tocar bastant... recomanadíssima." 7 psicòpates (Martin McDonagh) • Pitch: comèdia negra coral amb Colin Farrell, Sam Rockwell, Christopher Walken, Woody Harrelson i cameo de Tom Waits. • Trama: un guionista sense inspiració s’embolica amb segrestadors de gossos i un mafiós venjatiu. • Estil: Tarantinià/coen escènic, ritme àgil, violència juganera i humor negre. Visual indie “cremat”. • Veredicte: molt entretinguda i de crispetes; no innova gaire però funciona com a comèdia. L’Atlas de les Nubes (Wachowski) • Ambició: mosaic de històries interconnectades a través de segles; repartiment camaleònic (Tom Hanks, Halle Berry, Jim Sturgess, Hugo Weaving…) amb maquillatge i canvis de rol. • Debat: un presentador la troba una "paella mental" irregular però fascinant en conjunt; l’altre abandona als 45’ i es reserva reavaluació. • Clau: gran aposta d’innovació visual i barreja de tons; el missatge moral acaba sent més simple del que sembla. "És com una gran paella... paella mental." Searching for Sugar Man (Malik Bendjelloul) • Tema: thriller documental sobre Sixto Rodríguez, cantautor oblidat als EUA però mite a Sud-àfrica durant l’apartheid. • Viaje: investigació que desfà mites (inclòs un suposat suïcidi) i redescobreix un llegat musical. • Credencials: BAFTA guanyat, nominació a l’Oscar, favorit de la temporada; va passar per l’In-Edit. • Per a qui: amants de documentals musicals o de relats d’investigació emocionants. This Is 40 – Si fuera fácil (Judd Apatow) • Context: spin-off de Knocked Up centrat en Paul Rudd i Leslie Mann arribant als 40. • To: comèdia humana i domèstica (2h20) amb crisi vital, feina, família i somnis ajornats; riure i versemblança. • Repartiment: cameos i secundaris top (Melissa McCarthy, Jason Segel, Megan Fox, rostres de Girls…). • Veredicte: per als presentadors, la millor estrena de la setmana; una de les millors d’Apatow. Aurora (Cristi Puiu) – recomanació en DVD • Etiqueta: cinema romanès d’alta volada; hiperrealisme que vira de drama social a inquietud criminal. • Sinopsi: un home desarrelat, divorciat i sense feina, deriva cap a una violència continguda. • Notes: 3 hores d’observació precisa; direcció, guió i protagonisme de Cristi Puiu. Edició VOSE (Cameo). • Per a: espectadors que gaudeixen del tempo llarg i el retrat social minuciós. Sèries Derek (Ricky Gervais, Channel 4) • Marc: residència geriàtrica; Derek (Gervais) és un treballador peculiar, bondadós i proper als residents. • To: menys incendiari que The Office; dramedy sensible i emocional (capítols ~20’). • Recepció: arrenca amb dubtes però creix i emociona; menys sàtira, més humanitat. "Al final és una sèrie sincera, humana i positiva." Prèvia Oscars 2013 • Millor pel·lícula: Argo (favorita), Django Unchained, Life of Pi, Lincoln, Zero Dark Thirty, Les Misérables, Silver Linings Playbook, Beasts of the Southern Wild, Amour. • Apunt clau: possible divisió entre Millor Pel·lícula i Direcció (Ben Affleck no està nominat malgrat guanyar Globus d’Or). • Animació: selecció excepcional – Brave, Frankenweenie, Wreck-It Ralph, ParaNorman, The Pirates!. • Parla no anglesa: Amour com a gran favorita. • Oblements: The Master, molt valorada però amb poques opcions d’endur-se estatuetes. "Que gane Amour." Interacció i moments musicals • Xat i oients: telèfon i web oberts; broma sobre els Brit Awards (Mumford & Sons vs One Direction). • Cues musicals: “Sugarman” (Sixto Rodríguez), temes de Forrest Gump i The Office UK, i altres insercions com a cortinetes. Idees clau • Blue Valentine destaca per la seva honestedat emocional i interpretacions. • 7 psicòpates: diversió assegurada, encara que poc innovadora. • Cloud Atlas divideix: ambició visual vs. barreja desordenada. • Searching for Sugar Man és un documental imprescindible. • This Is 40: gran comèdia d’autor i la més recomanada de la setmana. • Aurora: aposta exigent i reveladora del cinema romanès. • Derek: dramedy humana que creix capítol a capítol.

Resum general de l’episodi Introducció i dedicatòries • Obertura distesa amb presentacions, broma interna sobre el “condensador de flusso” i activació del xat. • Dedicatòria polèmica a Toni Cantó i mencions satíriques al Papa i Berlusconi. "No condemnem ningú… excepte la gent que condemna animals." Sèries de TV The Following (Fox) — desrecomanació • Crítica molt dura: derivativa i CSI-like, amb un aire de TV movie “dolenta”. • Premissa: exagent (Kevin Bacon) torna per atrapar un assassí inspirat en Edgar Allan Poe (James Purefoy) i la seva xarxa de seguidors (procedimental per episodis). • Veredicte: èxit per inèrcia publicitària, però escrit i produït sense risc ni novetat. "The Following és una mierda. Fin." Black Mirror (S2) — recomanació • Torna amb 3 nous capítols; es comenta el primer (“Be Right Back”): tema central sobre intel·ligència artificial i dol, a partir d’una app que recrea digitalment el difunt. • Punts forts: gran factura visual, interpretacions sòlides (Hayley Atwell, Domhnall Gleeson) i idea molt potent amb implicacions morals i emocionals. • Per alguns, lleu pèrdua d’embranzida a la segona meitat i un final “difícil” però valent. Referències a “Alps” (Lanthimos) com a ecos temàtics. • Conclusió: el millor inici de temporada vist enguany, i cita obligada per amants de la ciència-ficció. Interacció amb la comunitat • Debat al xat sobre el ritme d’emissió (setmanal vs mensual), crida a trucar en directe i inside jokes (“Sidney truca”). Còmics Jonathan Hickman — “Requiem por Marte” (Panini 100%) • Miniserie tancada (4 números): paràbola superheròica a la Terra del segle XXII, amenaçada per alienígenes. • To apocalíptic, fosc i crepuscular, amb ecos d’“The Authority”. • Art de Ryan Bodenheim (splash pages potents); color de Hickman; combinació d’idees i espectacularitat visual. • Recomanat per qui busqui una mirada adulta i postmoderna als superherois. Notícia curta: cancel·lacions • Es comenta la cancel·lació de la sèrie “Sorcerer Country” (referència a una recomanació recent). Ed Brubaker — “Soldado de Invierno (El invierno más largo)” • Sèrie d’espionatge noir dins Marvel: Bucky Barnes com a Soldado de Invierno entre conspiracions, agents dobles i cameos (Natasha Romanoff, Dr. Doom…). • Guió de Brubaker en estat de gràcia (bagatge a Captain America, Daredevil, Criminal…). • Dibuix Michael Lark i Butch Guice (traç brut, claroscurs, atmosfera noir), amb cliffhangers “marca de la casa”. • Veredicte: imprescindible del mes si t’agrada el superheroi amb aroma de thriller. Música Salif Keita (en directe a l’Apolo) • Presentació del concert i pausa musical: intensitat i sensibilitat del músic de Mali. La Bien Querida — “Arenas Movedizas” • Tall pop hipnòtic del disc “Ceremonia” per oxigenar abans del bloc de cinema. Cinema La jungla de cristal 5 (A Good Day to Die Hard) — desrecomanació • Gran decepció: direcció impersonal i confusa, muntatge que ofega l’acció i guió buit que recorre a tòpics de russos, dossiers i família sense coherència. • No arriba ni al pur entreteniment que sí assolien “La jungla 4” o “Los Mercenarios 2”. Lloguer domèstic: recomanacions • Blancanieves (Pablo Berger): imprescindible; arriba l’edició domèstica. • Moonrise Kingdom (Wes Anderson): una de les millors del director; toy cinema exquisit. • The Deep Blue Sea (Terence Davies): triangle amorós de gran bellesa plàstica i atmosfera embriagadora (Rachel Weisz, Tom Hiddleston). • Animals (Marçal Forés): peça única, divisiva i suggestiva; edició amb curt “Ye Ye Ye” i making of. Premis Goya 2013 • Pols entre “Lo imposible” (Bayona) i “Blancanieves”: debat entre premiar èxit comercial o pel·li bona. • Categoria europea: “Amor” vs “Intocable”; pronòstic inclina cap a Haneke. Joc de clips • “Endevina la pel·li” amb escena mítica: “¿Quién está en el armario?”; ningú de l’audiència l’encerta en el primer intent. Tancament • Comiat d’equip (Xavi, Carlos i Marc) i jingles de l’emissora.

Visió general Podcast amb to distès i molt contingut cultural: llibres, cinema, sèries i còmics, amb pauses musicals i jocs amb l’audiència. Destaquen: Llibre del dia: El diable a totes hores (Donald Ray Pollock), una immersió en el neo-noir i el southern-gòtic nord-americà. Cinema: crítica de “Las ventajas de ser un marginado” i recomanació destacada de “No” (Pablo Larraín), amb focus tècnic en el rodatge en U-matic. Sèries: repàs a l’estrena/retorn de “Community”, “The Walking Dead”, el comiat de “30 Rock” i “The Office”, i l’aposta de Netflix amb “House of Cards” i el retorn d’“Arrested Development”. Còmics: descoberta de Saucer Country (Paul Cornell, Ryan Kelly) i anàlisi de Batman: Arquitectura Mortal (Chip Kidd, Dave Taylor). "You have to believe the hype" — sobre el llibre de Pollock. Llibres Donald Ray Pollock — El diable a totes hores Tò recargolat i fosc: neo-noir + southern-gòtic, amb assassinats, suïcidis, predicadors fanàtics i fauna moralment devastada. Història coral: destins entrellaçats de personatges sense sortida, claustrofòbica i sense respir. Estil: prosa contundent i molt ben travada; comparacions amb Cormac McCarthy (amb cauteles). Recepció: una de les publicacions destacades de l’any; els presentadors avalen l’“hype”. "No deixa entrar la luz... ni l’oxigen" — descrivint-ne la sensació asfixiant. Traducció Reconeixement a Javier Calvo: la traducció eleva el text i evita que un mal trasllat “arruïni” el material original. Cinema Las ventajas de ser un marginado (The Perks of Being a Wallflower) Coming-of-age sensible amb Logan Lerman, Emma Watson i Ezra Miller. Virtuts: interpretacions sòlides, to entre indie i d’autor, final emocional, i referències pop (ràdio-casset, Rocky Horror, David Bowie…). Retrets: certa primera-referència i incoherències (el gag de no reconèixer “Heroes” de Bowie). Veredicte: recomanable, però amb reticències; emociona sense ser revolucionària. "Com pot ser que no coneguin Heroes?" — debat sobre la coherència referencial. No (Pablo Larraín) Context: campanya del referèndum a Xile contra Pinochet; segueix un publicista (Gael García Bernal) que aposta pel positivisme i mirar endavant. Tècnica: rodat en U-matic per mimetitzar arxiu i ficció; textura analògica que integra anuncis reals. To: denúncia subtil amb espurnes d’humor i discurs d’esperança. Óscars: una de les favorites externes (per sota de “Amour”). Recomanació forta. Música i joc Pauses musicals i concerts “Tira una cançó, Marc” i emissió d’un tema en anglès. Recordatori de concert: Elliot Brood – “Johnny Rook” al Rock Sound (Barcelona). Clip secret (versió original) Joc amb l’audiència: endevinar un clip mític en versió original. Participació activa del xat. Còmics Saucer Country (Paul Cornell, Ryan Kelly) — Vertigo Premissa: la governadora Arcadia Alvarado, candidata demòcrata a la presidència, creu haver estat abduïda. Intriga política + pulp + sci-fi clàssica. Tò: divertit, amb ecos d’Expedient X, hombrecillos verdes, Area 51 i Roswell. Atractiu: sèrie oberta amb enganxada i bones crítiques; toca també l’aspecte psicològic/psiquiàtric del fenomen. Complement: es cita l’indi “Azul y Pálido” (Pablo Ríos) com a revers realista/satíric. Batman: Arquitectura Mortal (Chip Kidd, Dave Taylor) Proposta visual: art a llapis amb color suau, aire vintage i Gotham com a protagonista. Arquitectura inspirada en anys 20 i avantguardes; planificació amb perspectives i dobles pàgines espectaculars. Etapa: primers anys del Cavaller Fosc (Year Two), to noir seriós amb trama política i aparició del Joker. Opinió: molt cuidat formalment; ritme una mica lent per a qui busqui més acció. Valoracions internes: 8 i 6 — mitjana 7/10. Sèries Community Torna amb retard; incertesa pel futur (sortida del creador, problemes d’audiència a NBC). Recomanació: comèdia de 20 minuts “que realment és friki i entrañable”, el que molts voldrien de BBT. The Walking Dead Retorna després d’aturada nadalenca. Temporada 3 venia entretinguda; expectativa de sorpreses. 30 Rock i The Office Comiats: 30 Rock tanca amb capítol doble emotiu; The Office s’acaba a final de temporada (sense cameo de Steve Carell). Netflix i House of Cards Model VOD: temporada completa disponible de cop; debat de consum marató i rendibilitat. Sèrie: “House of Cards” (Beau Willimon; pilots de David Fincher; repartiment: Kevin Spacey, Robin Wright, Kate Mara). Drama polític fred i elegant, amb periodisme, lobbies i “sobres”. Recurs formal: trencament del quart mur (esperen que s’usi amb mesura). Expectatives: pot entrar entre les millors de l’any. Proper retorn a Netflix: Arrested Development (nova temporada), hype de culte. Frases i conceptes clau “Amèrica enfadada”, neo-noir, southern-gòtic, U-matic, coming-of-age, quart mur, costumbrismo sucio, positivisme de campanya. Cita lapidària sobre Pollock: "És un d’aquests llibres que encotxeix l’ànima... no deixa entrar la llum."

Visió general Programa vibrant i desenfadat amb humor i criteri cinèfil. Els conductors repassen estrenes a sales i a casa, destaquen un llibre essencial i una novetat local, i tanquen amb sèries que arriben fort. També hi ha interacció amb l’audiència i una arrencada polèmica amb una queixa a Google Imatges. "Jo me cago en Google" — crítica a canvis del buscador d’imatges que redueixen visites als webs. Personatge de la setmana: J.J. Abrams i Star Wars Episodi VII Notícia clau: J.J. Abrams dirigirà l’episodi VII de Star Wars (guió d’un responsable de Toy Story 3). Debat: entusiasme moderat; es remarca que és el director del reboot de Star Trek i que pot aportar pols nou a una saga “mercantilitzada” però amb potencial sorpresa. Clau: separen “transcendent” de “millor”—Abrams és més fenomen cultural que garantia absoluta. "El 7 podria ser una sorpresa" — esperança prudent després de les preqüeles de Lucas. Cinema a sales Acció retro amb Schwarzenegger: “L’último desafío” (The Last Stand) Retorn d’Arnold Schwarzenegger en un western modern d’acció signat per Kim Jee-woon (A Bittersweet Life, I Saw the Devil). To i estil: trepidant, gore fest, humor de sèrie B, final a camp de blat amb aire de western; recorda l’energia de Rambo IV. Pros: contundència visual, ritme i diversió descarada. Contres: Eduardo Noriega és percebut com el punt feble del repartiment. Documental: “Mapa” (León Siminiani) Premissa: diari filmat al llarg d’anys; recerca vital i creativa entre l’Índia i Madrid. Rebuda: molt bones crítiques; nominada al Goya a millor documental. Interès: mirada meta-cinematogràfica i íntima sobre el procés de fer cinema. Biopic “Hitchcock” Focus: el rodatge de Psycho i la relació amb Alma Reville. Valoració: entretinguda però superficial; no aprofundeix ni en el rodatge, ni en la parella, ni en la psique del director. Crítica al maquillatge/prostètics: considerats innecessaris i distractors; es prioritza captar l’“ànima” del personatge per sobre del calc físic. Documental: “Ai Weiwei: Never Sorry” Tema: perfil de l’artista i activista xinès; intriga política i cultural. Expectativa: forta; sorprèn que no entrés als Oscars, però pinta molt bé. Cinema a casa: recomanacions i Mumblecore Aparadors FNAC i col·lecció “Cine Binario” Pack doble amb perles indie: Baghead (Germans Duplass) Hannah Takes the Stairs (Joe Swanberg) Context: introducció al moviment mumblecore. Què és el mumblecore? Cine indie nord-americà de mitjans 2000: baix pressupost, digital, diàlegs frescos i semiprocessos improvisats; relacions i angoixes generacionals. Noms clau: Duplass, Joe Swanberg, Andrew Bujalski, Aaron Katz, Lynn Shelton. “El amigo de mi hermana” (Your Sister’s Sister, Lynn Shelton) Veredicte: una de les millors comèdies indie recents; honesta, fresca, amb gran química (Marc Duplass, Emily Blunt, Rosemarie DeWitt). To: bon rotllo i intel·ligència sense pedanteria. “La zona oscura” (The War Zone, Tim Roth) Drama demolidor sobre sospites d’abús intrafamiliar. Fortaleses: interpretacions potents (Tilda Swinton), atmosfera hiperrealista que es torna asfixiant. Advertiment: molt dura, però excel·lent. Llibres “El sentit d’un final” (Julian Barnes) Novel·la breu i melancòlica sobre la memòria, el desengany vital i com el passat “mossega”. Estructura: joventut d’un grup d’amics “listillos” i un salt temporal cap a l’edat adulta; un fet tràgic del passat marca el present. Premi: Man Booker Prize. Essència: prosa clara, densa en idees; deixa pòsit emocional. “Eres el mejor, Cienfuegos” (Kiko Amat) Sàtira pop barcelonina, post-15M: periodista en declivi personal i laboral. To: molt divertida sense forçar el riure; llenguatge viu, jocs lèxics i complicitat amb el lector. Resultat: una de les lectures més engrescadores i rioleres recents. Sèries Banshee (Cinemax, co-creador Alan Ball) Premissa: un exconvicte suplanta un sheriff en un poble; violència, sexe i intriga de mafiosos locals. To: vol ser un GTA serialitzat: gore i erotisme sovint gratuïts; entretinguda però no enganxa del tot. A l’horitzó House of Cards (David Fincher, Netflix): estrena immediata i temporada completa de cop; amb Kevin Spacey. Arrested Development: nova temporada a Netflix (març). Black Mirror T2: dilluns vinent. Interacció amb l’audiència i premis Invitació a trucar i participar al xat (98.1 FM i via web). Debat sobre la temporada de premis: Lincoln, Zero Dark Thirty (desinflada), Les Misérables (en auge segons l’audiència). Altres moments Queixa a Google Imatges: el nou visor reté l’usuari i resta visites als webs d’origen. Broma recurrent, ritme radiofònic i complicitat entre locutors.

Resum del podcast Panorama general En aquest episodi, els locutors fan una presentació distesa d’un programa pre-gravat, comenten canals de contacte i el nou blog, i entren en el tema principal: una ressenya entusiasta de la novel·la gràfica Batman: Terra 1 de Geoff Johns i Gary Frank (DC Comics). Al llarg de la conversa, situen l’obra dins de l’univers DC, repassen la trajectòria de Johns a Flash, JSA i Green Lantern, i valoren el to, els personatges i l’art de Gary Frank. El tram final és un bucle de comiat amb un "Bona nit" repetit. Temes principals Logística del programa i canals • Programa gravat: expliquen que avui no hi ha xat ni trucades en directe; bromejen amb un xat fictici. • Emissió i web: 98.1 FM (Ràdio Tosbert) i streaming a la web amb xat (que avui no llegiran). • Nou blog: passen a Blogspot (projectafluzo.blogspot.com.es), després de deixar WordPress; comenten el tema de dominis .com.es i que els episodis es pengen amb poca latència. "Estem fent aquest programa de gravat... si voleu, consultarem un xat fictici." Còmic destacat: Batman: Terra 1 (DC Comics) • Autors i format: escrit per Geoff Johns i dibuixat per Gary Frank; tom autoconclusiu amb previsió de continuïtat (línia Earth One/Tierra 1). • Enfoc i to: reinterpretació dels orígens de Batman amb una pàtina moderna i sense trair l’essència; lectura àgil i addictiva amb un pols narratiu molt solvent. • Personatges reimaginats: - Alfred Pennyworth: menys majordom clàssic i més exsoldat dur, amb un aire “canyero”. - Pingüí: retratat com un antagonista més fosc i desequilibrat. • Influència Nolan: reconeixen algunes “nolanades” en to i atmosfera, tot i que la seva afinitat amb la “filosofia Nolan” és limitada; valoren que la pel·lícula El cavaller fosc “s’aguanta”. • Art de Gary Frank: - Dibuix canònic i molt solvent, amb gran domini de rostres i fisonomies; cada personatge és recognoscible. - Recorden la seva etapa a Hulk i el seu Superman amb aire de Christopher Reeve (a l’obra amb Johns): expressivitat i planificació d’enquadraments molt cuidades. • Recepció: bona acollida crítica i entusiasme dels locutors; el tom “queda molt, molt maco”. "És una reinterpretació dels orígens del Batman... el Geoff Johns sap donar-li una pàtina de novetat sense fer-se la patillada." L’univers DC de Geoff Johns: context • Flash: etapa destacada, per moments millor que la de Mark Waid, segons apunten. • JSA (Societat de la Justícia): període molt divertit i estimat pels locutors. • Green Lantern: - Clau a Renacimiento (Rebirth) i a la llarga etapa posterior amb Hal Jordan. - Debat sobre resets i ressurreccions periòdiques, i com Johns aporta idees noves a cada cicle. "Sempre porta coses noves i sempre fa lectures xules." Tancament i farciment • Falques/indicatius i un bucle llarg de ‘Bona nit’ que funciona com a comiat estès fins al final. Punts clau (ràpid) • Programa pre-gravat: sense xat/trucades; nou blog a Blogspot i publicació gairebé immediata. • Tema central: Batman: Terra 1 — orígens reimaginats, to fosc però lúdic, i art expressiu de Gary Frank. • Geoff Johns en context: aportacions punteres a Flash, JSA i Green Lantern. • Recepció: obra recomanada; crítica i locutors, encantats.

Visió general Programa centrat en còmics de superherois (amb parada a les novetats de Panini), amb focus principal en la reedició de Nick Fury vs. S.H.I.E.L.D. (1988). Conversa prèvia distesa amb oients, mencions a defuncions recents i un tram final amb interludis musicals destacant el clàssic “Hold On”. Tanca amb un llarg comiat en bucle. "És un còmic… molt xulo, molt ‘ochentero’." Tema principal: Còmics i novetats Panini De l’autor al superheroi comercial • Contrast entre còmic d’autor i còmic comercial. • Després d’una etapa més autoral, avui toca superherois. Focus: Nick Fury vs. S.H.I.E.L.D. (1988) • Reedició de Panini d’una minisèrie dels anys 80 (publicada entre juny i novembre de 1988, 6 números). • To: menys superheroic i més d’espionatge, conspiracions i organitzacions secretes; clara aroma vuitantera i de thriller a l’estil James Bond. • Premissa: Nick Fury (sense poders, cap de S.H.I.E.L.D.) és assenyalat i perseguit. L’agència i fins i tot els Venjadors van al darrere seu; ell fuig i destapa un gran complot. • Equip creatiu: Bob Harras (guió; més conegut per la seva faceta d’editor) i Paul Neary (dibuix; més recordat com a entintador de Brian Hitch a The Ultimates). • Art i ritme: narrativa clàssica però solvent, amb bons tocs de dinamisme i combinació de línies en paral·lel (despatxos i conspiració vs. acció a la carrera). • Recomanació: lectura ideal per a l’estiu; recuperació amb molta nostàlgia vuitantera. Nick Fury, Ultimate i cinema • Recordatori: originalment Nick Fury era blanc; amb la línia Ultimate (Mark Millar) s’inspira en Samuel L. Jackson, que després l’encarna al cinema. Altres reedicions remarcables • Esment d’un totxo de Spider-Man de Roger Stern i John Romita Jr. (“canelita fina”), ~700 pàgines: etapa imprescindible del personatge. Obertura i xat amb oients • To humorístic amb bromes (“doppelgänger”, etc.) i salutacions a oients del xat (Estiguel, Sergi). • Menció de defuncions (p.ex. Fernando Guillén) i el director de “L’imperi dels sentits” (Nagisa Oshima). Música del programa • Selecció que dialoga amb el tema d’espionatge/paranoia: es cita Black Sabbath (“Paranoid”) i altres peces de to intens. • Interludi principal amb “Hold On” (lletra característica: “Bless my heart / Bless my soul / Didn’t think I’d make it to 22 years old…”), associada a Alabama Shakes. Tancament • Llarg comiat en bucle amb “Bona nit” repetit durant molts minuts; menció fugaç a Jango. Punts clau en negreta • Nick Fury vs. S.H.I.E.L.D. (1988): conspiració, to d’espionatge, reedició Panini. • Bob Harras i Paul Neary: equip clau; art clàssic però efectiu. • Reedició Spider-Man (Stern/Romita Jr.): volum gruixut i molt recomanable. • Playlist temàtica: de Black Sabbath a “Hold On”.

Introducció i to del programa • Retorn després de l’“hiatus” amb un to distès i humorístic. • Crida a l’audiència per participar via xat i telèfon, i bromes al voltant de Los Miserables. • Dedicatòria del programa a l’únic espanyol nominat als Oscars (maquillatge/vestuari), en clau d’humor. "Fem... una mica de caixa" — ironitzant sobre veure Los Miserables. Llibres (Editorial Sajalín) — Autobiografia, presons i famílies trencades S’obre un bloc literari centrat en tres títols de Sajalín (celebrant 3 anys i un catàleg d’uns 30 títols). El fil conductor són obres molt autobiogràfiques, dues d’elles ambientades a presons. Edward Bunker — La fàbrica d’animals (Animal Factory) • Tema clau: vida a presó, violència, jerarquies i supervivència. • Tons i temes: llibre dur i brut, amb baralles, conflictes racials i sang i fetge; mentoratge d’un veterà a un noi jove empresonat. • Autor: Edward Bunker, exconvicte i guionista amb trajectòria a Hollywood; coneixement de causa i gran ofici narratiu. • Adaptació: pel·lícula del 2000 dirigida per Steve Buscemi, amb Edward Furlong i Willem Dafoe. • Altres de Bunker a Sajalín: No hay bestia tan feroz; Little Boy Blue. Malcolm Braly — En el patio (1967) • Tema clau: mirada coral a l’ecosistema carcerari (Sant Quintín), combinant anècdotes còmiques i dures. • Tons i temes: més lleuger i lluminós que Bunker, amb simpatia i humanitat cap als interns. • Efecte: lectura àgil (aprox. 400 pàg.) que fa agafar carinyo als personatges de seguida. Dan Fante — Fante: un legado de escritura, alcohol y supervivencia • Tema clau: memòries familiars i relació torbada amb el pare, John Fante; addiccions, Los Angeles de baixa estofa. • Estructura: capítols curts, fotos d’arxiu i to cru; complementa les novel·les Chump Change i Mooch (alter ego Bruno Dante). • Clau autobiogràfica: l’obra ajuda a “connectar punts” entre ficció i vida real. • Altres recomanacions Sajalín esmentades: Kenneth Cook (El koala asesino; El lagarto astronauta), Patologías de Zygmunt Miłoszewski (cit. com Zayar Plieplin al programa). Cinema (estrenes i recomanacions) Amor (Michael Haneke) • Història: parella octogenària afronta el deteriorament físic d’ella i la cura total per part d’ell. • Direcció: Haneke aporta tendresa i cruesa a parts iguals; una de les pel·lícules europees de l’any. • Actors: Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Riva, amb Isabelle Huppert de filla. • Premis: Palma d’Or i 5 nominacions als Oscars; favorita també als Globus d’Or. • Veredicte: Recomanació destacada de la setmana. El muerto y ser feliz (Javier Rebollo) • Premissa: road movie amb assassí a sou malalt (José Sacristán) i trobada amb Vicky Peña. • Recepció prevista: divisió d’opinions; els conductors hi veuen interès i potencial. Jack Reacher (Tom Cruise) • To i gènere: més policíaca que no pas d’acció; entretinguda però tòpica i amb “patillades”. • Veredicte: es deixa veure, però no és prioritària si només es pot veure una pel·li. Còmic (Joann Sfar) — Brassens per Fulgencio Pimentel • Obra: biografia lliure i meta de Georges Brassens, nascuda d’una comissaria per la Cité de la Musique de París. • Enfoc: Joann Sfar barreja autobiografia i onirisme; cedeix “el còmic” a les seves filles, es troba amb Brassens i construeix un mosaic poètic. • Estil: experiència sensorial i no lineal, fidel a l’“esperit lliure” del cantautor; filosofia, judaïsme i fantasia pròpies de Sfar. • Edició: Fulgencio Pimentel, edició exquisida amb 4 textos d’experts (Juan de Pablos, Dildo de Congost, Patricia Godes, Vicente Fabuel). • Ús recomanat: per tastar a estones; una de les referències de 2012. "Fes una cosa lliure, oberta, i que cadascú s’empapi d’aquest munt caòtic, anàrquic i màgic." Temporada de premis (quinieles i anàlisi) Globus d’Or (cinema i TV) • Drama: Argo, Django desencadenado, La vida de Pi, Lincoln, Zero Dark Thirty. Pronòstic del programa: podria guanyar La vida de Pi “per descarte” (camp obert amb Lincoln, Zero Dark Thirty i Argo fortes). • Comèdia/Musical: Exòtic Hotel Marigold, La pesca del salmón en Yemen, El lado bueno de las cosas, Los Miserables, Moonrise Kingdom. Pronòstic: guanya Los Miserables; preferència personal: Moonrise Kingdom. • Animació: Brave, Frankenweenie, Wreck-It Ralph, Hotel Transylvania, Rise of the Guardians. Faltes notables: ParaNorman i Pirates!; pronòstic sentimental per Frankenweenie. • Pel·lícula estrangera: Amor, A Royal Affair, Intocable, Kon-Tiki, De óxido y hueso. Hauria de guanyar Amor; alarma que Intocable pugui imposar-se. • TV: Drama entre Boardwalk Empire/Downton Abbey/Homeland; Comèdia per Girls; reivindicació d’actors com Steve Buscemi i Connie Britton. Goya • Domini de: Blancanieves, El artista y la modelo, Grupo 7, Lo imposible. • Patata calenta: reconeixement industrial de Lo imposible vs. Blancanieves com a possible millor cinema espanyol recent. • Reivindicació: Carmina o revienta (Paco León) com a revelació (direcció i interpretació novel·la). Oscars (2013) • Presentador: Seth MacFarlane; anècdota polèmica a la lectura de nominacions. • Millor pel·lícula: Argo, Django, Life of Pi, Lincoln, Zero Dark Thirty, Les Misérables, Silver Linings Playbook, Amour, Beasts of the Southern Wild. Absència clau: The Master (no entesa per l’Acadèmia, segons el programa). • Direcció: Spielberg, Ang Lee, David O. Russell, Benh Zeitlin, Michael Haneke. Possibilitat de “repartiment” polític: Spielberg director; Zero Dark Thirty millor pel·lícula (malgrat Bigelow no nominada). • Interpretació: - Actor: Daniel Day-Lewis (Lincoln) favorit; opció de reconeixement a Joaquin Phoenix (The Master). - Actriu: Jessica Chastain, Emmanuelle Riva, Naomi Watts, Jennifer Lawrence, Quvenzhané Wallis. - Repartiment: Philip Seymour Hoffman, Tommy Lee Jones, Christoph Waltz, Anne Hathaway (ferma candidata per Les Mis). • Animació: ParaNorman, Pirates!, Wreck-It Ralph, Frankenweenie, Brave — una terna molt forta. • Pel·lícula de parla no anglesa: Amour favorita; també No (Pablo Larraín), A Royal Affair, Kon-Tiki, War Witch. Joc cinèfil i interacció • Joc de clips: s’endevina Solo en casa (Home Alone). "Quédate con el cambio, sabandija asquerosa." • Xat actiu (Estiguel, Semibarri, Gatentor) i línia oberta: oients aporten bromes (resum de El Hobbit) i preguntes. Sèrie recomanada A Young Doctor’s Notebook (Sky Arts) • Format: minisèrie britànica (4x20’). • Repartiment: Jon Hamm i Daniel Radcliffe interpretant el mateix metge en dues èpoques (1917 i 1937). • To: comèdia negra que deriva cap al drama, amb moments gore i fantasia (diàleg entre el jo jove i el veterà). • Tema: addicció a la morfina i aprenentatge professional en un entorn rural i dur. • Veredicte: curiosa, àgil i recomanable. Música i sintonies • Johnny Cash — Folsom Prison Blues (obertura temàtica per lligar amb els llibres de presó). • Maria Rodés — Mirall (presentació a l’Apolo). • Georges Brassens — La mauvaise réputation (pont cap al còmic de Sfar). • Tancament amb Einar Alegarda (anunci de concert). Idees clau • Eix temàtic del programa: autobiografia i presons (llibres i to musical), complementat per estrenes, còmic d’autor i temporada de premis. • Recomanacions fortes: Amor (Haneke), Sfar — Brassens (Fulgencio Pimentel), A Young Doctor’s Notebook. • Premis: lectura crítica i joc de pronòstics, amb atenció a Amour i a les absències de The Master.

Panorama general del programa "Demà s’acaba el món" — o això diuen. Amb humor i to apocalíptic, els presentadors fan un especial de comiat (per si de cas), barrejant recomanacions culturals amb interacció d’oients, música temàtica i seccions improvisades. Fil conductor: el suposat fi del món maia serveix per lligar llibres, sèries, còmics i cinema, amb un to desenfadat i molt participatiu. Interacció: obertura de línies (telèfon, xat), una trucada en directe i un missatge de veu d’un oient via el nou contestador del blog. Llibres Nicolai Grosny — “Escuela de Jóvenes Talentos” (Ed. del Asteroide) Context: novel·la situada a la Sofia de finals dels 80, en els darrers estertors del règim comunista. Protagonista: jove pianista prodigi en una escola d’“altes capacitats” que narra en primera persona les seves rebeldies adolescents i el xoc amb l’autoritat. Estil: prosa molt rica i musical; capítols amb títols de peces clàssiques (sobretot Chopin i Bach). És d’aquells llibres que “fa gust de llegir” pel llenguatge, més enllà de la trama. Clau: semi-autobiogràfica; Grosny (nascut a Sofia, 1973) havia publicat memòries sobre anys en un temple budista i relats a The Guardian. Sèries The Fear (Channel 4) Format: minisèrie de 4×49’ (Michael Samuels, guió de Richard Cotton — adaptador de Wallander). Protagonista: Peter Mullan, patriarca familiar implicat en tràfics i en guerra amb màfies albaneses mentre pateix demència i espirals de violència. To i estructura: arrenca in extremis i entra en flashback; drama sec i fred, més estudi de personatge que acció pura. Veredicte: recomanada si busques un thriller psicològic pausat; no esperis “puro tiroteo”. Debat ràpid de temporada Visita sorpresa de Jordi i Domènec: defensa The Walking Dead T3 pel ritme i el gore; es comenta la curiosa censura de gore vs insults segons cadena (AMC vs HBO). Al xat, algú proclama Breaking Bad com la millor; es discrepa irònicament. Píndola sobre El Hobbit: obertura lenta; química “forçada” Gandalf–Galadriel; crítica amb humor. Píndola “local”: plug publicitària del pilot Efecte Walden (producció de Sant Just). Joc cinèfil Clip secret Escena inquietant identificada ràpidament com Lost Highway (David Lynch). Bon moment de joc amb l’audiència i bromes meta. Còmics Spaceman — Brian Azzarello & Eduardo Risso (Vértigo / ECC) Pitch: futur postapocalíptic on uns ex-nens modificats genèticament per a missions a Mart sobreviuen com a gegants inadaptats. Un s’embolica en el segrest d’una nena famosa. Signatura: equip de 100 Bullets; ritme negre marca Azzarello i traç amb ombres dures i color molt atractiu de Risso. Format: miniserie completa en un tomo (9 números). Ideal lectura de Nadal. Extra: debat exprés sobre Frank Miller (de la gràcia d’All Star Batman a la patinada de Holy Terror). Flash final Animal Man (Jeff Lemire) — Nova etapa del New 52 recuperant l’esperit meta i estrafolari del personatge (hereu del Gran Morrison). Oscura, addictiva i molt recomanada. Oients i comunitat Anunci: migració del blog a projectafluzo.blogspot.com i nou contestador web (enregistra i envia àudios fàcilment). Trucada “Cid”: valoració sense espòilers de Homeland T2 — primera meitat brillant; segona més culebró i centrada en la parella, però amb un final potent i ganes de T3. Missatge d’Iñaki “Segui Barri”: defensa The Fear i divinitza Peter Mullan com el “Jesucrist escocès” que ens salvarà de l’“paralipsis”. Cinema — estrenes i recomanacions Ja en cartell o imminents: • El alucinante mundo de Norman (ParaNorman) — stop-motion Laika; possiblement la millor animació de l’any. • The Sessions — sexualitat i discapacitat; Helen Hunt i John Hawkes en estat de gràcia. • ¡Rompe Ralph! (Wreck-It Ralph) — festa familiar i de nostàlgia gamer; hiper recomanada. • Beyond the Hills (Cristian Mungiu) — guardonada a Canes; recepció freda localment, però interessant. • Los Miserables — grans interpretacions (Anne Hathaway), però posada en escena sosa; només per fans del musical. 4 de gener: • Blue Valentine — drama de parella amb Ryan Gosling i Michelle Williams; impecable. • The Master (P.T. Anderson) — alçada de miralls: Phoenix, Hoffman, Adams; la gran candidata del 2013. • La noche más oscura (Zero Dark Thirty) — Bigelow sobre la caça de Bin Laden; favoritíssima a premis. 10 de gener: • Amour (Haneke) — Palma d’Or; dura i imprescindible. • El muerto y ser feliz (Javier Rebollo) — road movie espanyola riscada amb Vicky Peña. Música temàtica “Un apocalipsis” (to irònic) i “The End of the World” (Tiny Fireflies) a mitja part. Comiat amb R.E.M. — “It’s the End of the World as We Know It”. Tancament Comiat festiu i promesa de tornada el 10 de gener... si els maies s’equivocaven. Entre bromes, queda un especial coral i fresc que passa per literatura, sèries, còmics i cinema sota el prisma del “final dels temps”.

Panorama general del programa "Us donem la benvinguda... avui, telèfon obert i xat per comentar cultura!" Programa coral amb to distès i humor, centrat en cinema i còmic, amb una convidada especial. Els temes es van alternant entre crítiques cinematogràfiques, novetats manga canyeres d’EDT, recomanacions de DVD/Blu‑ray i un bloc de sèries. Al tram final, la convidada comenta La vida de Pi i es fa una recomanació familiar de Rompe Ralph. Després, comença un altre espai radiofònic independent. Globus d’Or i la polèmica amb “Lo imposible” Dedicatòria als Globus d’Or i broma recurrent amb “Lo imposible”. Debat sobre la seva recepció: • Gran èxit de públic • Nominació de Naomi Watts • Dissens intern sobre mèrits artístics. Crida a l’audiència: quines absències als Globus d’Or us semblen injustes? Aparició de dos casos: • Mad Men • The Master (no entra a millor pel·lícula dramàtica, tot i altres nominacions). Còmics i manga (EDT): to extrem i avisos Hikari Club (Usamaru Furuya) Presentat com una fàbula perversa amb to enfermizo que recorda a Suehiro Maruo. Trama: secta d’adolescents que segresten noies, amb un robot-Frankenstein construït per a la tasca. To i estil: espiral de violència i mal cos; recomanat com a repte emocional per a qui busqui límits. Shintaro Kago — “Novia ante la estación y otras historias” Mestre de l’ero-guro: gore japonès + erotisme en clau satírica i extrema. Contingut: històries sense tabús, molt bizarres, amb to crític amb les convencions socials. Menys experimentació formal que a “Reproducción por mitosis”, però igualment demolidor. “És tan heavy com divertit… apel·la a la morbositat i desmunta manies quotidianes.” Cinema: grans estrenes i sorpreses El Hobbit (crítica) Valoració global: gran bluff de la temporada. Problemes destacats: Llibre curt estirat en 3 pel·lícules de 3 hores: “estiren el xiclet”. Estructura repetitiva de “passar pantalles”; resolucions calcades; excés de palla. El més emocionant torna a ser Gòl·lum; l’ús del 3D/tecnologia no compensa. Recomanació: només si voleu veure els efectes; millor esperar a plataformes si no sou completistes. El bosc (Óscar Aibar) Punt de partida prometedor de fantasia en plena Guerra Civil, però deriva cap a drama bèl·lic convencional amb toc fantàstic dosificat. És estranya i desconcertant, però guanya amb el temps en el record; té moments bizarris i xocants. De óxido y hueso (Jacques Audiard) Recomanació forta de la setmana: una de les pel·lícules de l’any. Tema: “història d’amor entre dos éssers que no saben estimar”. Moments clau: accident d’orques que deixa la protagonista sense cames; relació amb un lluitador de combats il·legals. Virtuts: Marion Cotillard, enorme i molt natural; Matthias Schoenaerts compleix a gran nivell. Drama sec i potent; clímax emocional que “et deixa tocat”. Agenda italiana (Cines Verdi) Mostra de cinema italià (gratuïta), còpies restaurades (ex. Stromboli de Rossellini), visita de Ferzan Özpetek. Cinema a casa (DVD/Blu‑ray): 3 thrillers asiàtics + 1 blockbuster • Confessions (Tetsuya Nakashima) — Professora que confessa una venjança brutal a classe; estructura de confessions creuades; impacte psicològic alt, poc explícita visualment. • Cure (Kiyoshi Kurosawa) — Thriller policíac hipnòtic (marques en forma de creu als cossos); base del nou terror/thriller japonès dels 90. • Mother (Bong Joon‑ho) — Mare obsessionada per provar la innocència del fill; ritme pausat, retrat social incòmode i brillant. • Prometheus (Ridley Scott) — Edició extensa amb inicis/finals alternatius i hores d’extra; regal tecnològic de Nadal. Sèries The Walking Dead (T3, mid‑season): recuperació clara després d’una T2 fluixa; final de mig temporada correcte però no diferencial. Boardwalk Empire (final temporada): temporada considerada la millor de l’any; nivell excel·lent. La vida de Pi (amb Mireia) Recepció: agradat; tràiler enganyós respecte al to real. Temes que destaquen: Convivència de cultures i creences; la veritat narrativa vs. la veritat literal. Esperit de supervivència i alegria de viure. Forma: 3D espectacular en el tram marítim; experiència aconsellable en família. Recomanació familiar Rompe Ralph: molt divertida, trepidant i plena de nostàlgia videojoguera dels 80; funciona amb canalla i adults (gags i guiños). Nota final El fitxer tanca amb l’inici d’un altre programa (“Canvi qui pugui”), amb nou equip i to propi; no forma part del contingut principal resumit.

Introducció i to del programa • Presentació amb to distès i complicitat amb el públic del xat. • Recordatoris de contacte: web de Ràdio Desvern (radiodesvern.com), 98.1 FM i telèfon. • Ambient de “pre-festa” i bromes internes amb el tècnic Marc. "Avui és el viernes de los jueves" — l’equip marca un to festiu i desenfadat. Necrològica: Toni Leblanc • Dedicatòria del programa a Toni Leblanc, figura estimada del cinema espanyol. • Es contextualitza la seva mort amb altres pèrdues recents (Miliki i JR de Dallas). • Es remarca que Leblanc és més important del que sovint es pensa, amb una trajectòria molt llarga a cine i televisió. Llibres: Especial Blackie Books Resenya destacada — Stone Arabia (Dana Spiotta) • Novel·la presentada com a “llibre de rock”, però que explora sobretot memòria, llegat i el pas del temps. • Personatges clau: en Nick (músic underground que s’autoedita una antologia de 20 discos) i la seva germana Denise, veritable eix narratiu. • Tema central: la crisi vital al voltant dels 47 anys, contrast entre la vida jove i deslligada i la vida adulta amb responsabilitats. • Visió panoràmica de l’underground nord-americà dels 70 fins avui, a través de la biografia fictícia d’en Nick. • Reconeixement crític: finalista de premis importants a EUA i acollida molt positiva. "A través del Nick, la Denise traça una visió sobre el record, el llegat i el que deixem als altres." Blackie Books — línia editorial i recomanacions • Editorial lloada pel disseny cuidat, l’iconografia pròpia i una curadoria pop i literària. • Format no estrictament literari: quaderns de vacances per hipsters, “l’agenda que canviarà la teva vida” i “l’agenda del fin del mundo”. • Catàleg variat: - Pop/assaig: “Los Simpson y la filosofía”. - Humor d’autor: Miguel Noguera, “Ser madre hoy”. - Clàssics alternatius: Pippi Calzaslargas (Astrid Lindgren), Víctor Nubla (“Cómo cazar un dromedario”), Jardiel Poncela, Richard Brautigan. - Veus emergents: Ben Brooks (“Creço”), Teddy Wayne (“Kapitoil”), Isabel Sucunza (“La tienda de la vida”). - Novetats: Miki Otero, “La cápsula del tiempo”; Shalom Auslander, “Esperanza: una tragedia”; Santiago Lorenzo, “Los huerfanitos”. • Missatge transversal: la cultura no ha d’estar supeditada a la crisi; prioritzar llibres de qualitat davant fenòmens supervendes. Cinema La vida de Pi (Ang Lee) — crítica • Tres blocs diferenciats: - Inici: to bollywood i presentació llarga del protagonista a l’Índia (per a uns, massa extensa). - Bloc central: pectacle visual d’alt nivell, relació nen–tigre i supervivència al mar; recomanada en pantalla gran i 3D. - Final: deriva cap a pamflet religiós (per a alguns, irregular). • Comparativa tècnica: set-pieces nocturnes amb meduses que superen l’impacte d’Avatar; James Cameron presumeix de tecnologia, però aquí Ang Lee brilla en direcció. • Veredicte: recomanada com a experiència cinematogràfica; el tram central justifica l’entrada. "Ara dirigeix millor que bé: seqüències acollonants que deixen petit Avatar." El capital (Costa-Gavras) — recomanació prèvia • Sense visió prèvia, però confiança en el retorn de Costa-Gavras i el seu cinema polític. • Protagonistes: Gabriel Byrne i Gad Elmaleh. • Expectativa: thriller sobre poder i finances amb lectura de l’actualitat; interessant o, com a mínim, estimulant per tradició de l’autor (“Z”, “Missing”, “La caja de música”). Invasor (Daniel Calparsoro) — crítica • Producció espanyola ambientada a la guerra de l’Iraq. • Recepció externa positiva (notes de 7–7,5), però els conductors la troben fallida: - Guió i construcció fluixes, diàlegs infumables. - Karra Elejalde destaca tot i un paper desubicat; Antonio de la Torre queda massa secundari. • Consell: prioritzar “La vida de Pi” i “El capital”. Interacció amb l’audiència i recomanacions finals • Salutació a Eli Capdevila al xat i crida a la participació telefònica. • Reivindicació d’Antonio de la Torre com a gran actor; recomanació de “Dispongo de barcos”. Tancament • Comiat extens amb repetició de “Bona nit” i música de fons. • Tò general: humor, proximitat i cultura pop com a fil conductor.

Resum general Programa variat i molt dinàmic del Condensador de Fluzo amb recomanacions creuades de llibres, cinema, DVD, còmics, sèries i música. Els moments forts arriben amb: Especial editorial Alpha Decay (Alfa de Cai) amb tres títols destacats i més suggeriments. Crítica entusiasta de César debe morir (Taviani), qualificada com una de les millors pel·lícules de l’any i possiblement la millor italiana en molts anys. Retorn de Max amb el còmic Vapor, celebrat com una obra major. Novetats en DVD (Bergman i Antonioni) i l’edició de Homeland S1. Nova minirecomanació de sèries: Secret State (Channel 4) i la minissèrie Coma. Píndoles musicals amb Manos de Topo i Micah P. Hinson. "Piruletes tècniques" i una oda a l’art que trenca murs defineixen el to de l’entusiasta anàlisi de César debe morir. Llibres — Especial Alpha Decay (Alfa de Cai) 1) Justin Taylor — “Aquí todo es mejor” • Relats breus (15) i punyents sobre el pas a l’edat adulta, joves desorientats i moments de crisi vital. • Estil auster i en veu baixa, basat en detalls que van calant amb el temps. • Ideal per a qui busqui quotidianitat existencial i personatges reconeixibles. 2) Padgett Powell — “El sentido interrogativo” • Experiment radical: 150 pàgines de preguntes, entre l’absurd i el profund. • Recomanat a petites dosis (com un llibre d’aforismes): crea addicció per la seva enginyosa cadència. • Convida a enfrontar-se amb un mateix, amb humor, ironia i foscor. 3) Momus — “El llibre de les bromes” • Novel·la irreverent i caustica que destil·la acudits populars per construir un relat que “toca els nassos”. • Tracta temes políticament incorrectes, gira acudits, els muta i repeteix per descol·locar i provocar. • Recomanada com porta d’entrada a Alpha Decay per lectors que busquen risc i sàtira. Altres títols Alpha Decay recomanats • Stuart Home — “Memphis Underground” (referent recent del programa). • Tao Lin — “Richard Yates” (polaritzant, però influent). • Alexis Smith — “Glaciares”. • Breece D’J Pancake — “Trilobites”. • Kristin Hersh — “Rat Girl”. Cinema César debe morir (Paolo i Vittorio Taviani) • Obra mestra breu (70’): presos reals assagen i representen Juli Cèsar de Shakespeare. • B/N estilitzat i to a cavall entre documental i ficció; barreja potent de llenguatge teatral i cinematogràfic. • Temes clau: art com a alliberament, meta representació, trencament de barreres (teatre/cinema, ficció/realitat, murs de presó). • Guardons: Ós d’Or a Berlín i múltiples David di Donatello. • Veredicte: Imprescindible (“una de les millors de l’any; la millor italiana en molts anys”). Altres estrenes • “Hasta la vista” — Road movie europea sobre discapacitats que va sorprendre en festivals (Seminci). Curiositat que pot valdre el risc. • “Golpe de efecto” — Retorn de Clint Eastwood com a actor; no es recomana especialment. DVD i edicions Bergman reeditat: “Sueños” i “Noche de circo” • Nova edició cuidada (imatge i so) d’obres dels 50, etapa intermèdia de Bergman. • Temàticament allunyen del gran cànon (no són “El séptimo sello”), però molt interessants i visuals. Antonioni — “Il deserto rosso” • Primera pel·lícula en color d’Antonioni; prolonga la trilogia de la incomunicació. • Ambient industrial opressiu i triangle emocional amb Mónica Vitti i Richard Harris. • Veredicte: enorme pel·lícula, no la màxima del director però molt recomanable. Sèrie en DVD: “Homeland” (Temporada 1) • Edició molt cuidada, amb extres i presentació. • Sèrie premium d’espionatge i tensió moral; actuacions magnètiques (Claire Danes, Damian Lewis). Còmics Max — “Vapor” (La Cúpula, en català i castellà) • Retorn esperat de Francesc Capdevila ‘Max’ amb un àlbum ambiciós i d’aparent senzillesa formal. • Odissea minimalista i metafòrica d’un home al desert que s’enfronta a pors, ombres i identitat. • Execució formal impecable: entintat, planificació, ritme i domini del temps narratiu. • Veredicte: obra major i compra obligada per amants del còmic d’autor. Sèries i miniseries Secret State (Channel 4) • Mini de 4 episodis; thriller polític sòbri i exigent amb Gabriel Byrne i cares de Juego de Tronos (p. ex. Charles Dance). • Arrenca amb accident aeri (mor el primer ministre) i catàstrofe petroliera; trames de conspiració i terrorisme. • Gran factura i realisme; pot semblar freda, però val la pena si es mira amb atenció. Coma (minisèrie, 2 episodis) • Basada en Robin Cook; produïda pels germans Scott (dedicada In Loving Memory a Tony Scott). • Hospital on pacients acaben en coma inexplicable; conspiració corporativa i ciència-ficció anclada en la realitat. • Repartiment: Geena Davis, James Woods, Richard Dreyfuss, Lauren Ambrose. Música i directes • “El cartero” de Manos de Topo en antena i anunci de concert (Ortopedias Bonitas, Sala Sidecar). • Micah P. Hinson: pas per Barcelona (Sala Apolo 2). Concurs “clip sorpresa” • Dos clips sonors per endevinar pel·lícula/sèrie/còmic; minipunts acumulables i premi final de temporada. "Pararem el programa fins que truquis... (és conya)" — to juganer i participatiu amb l’audiència.

Panorama general de l’episodi Un programa molt complet amb llibres, sèries i cinema, intercalat amb música i participació del xat. Els presentadors (Carlos Giacomelli i Xavi Roldan) repassen novetats i recomanacions, amb especial atenció a: Llibres: “Dioses sin hombres” d’Hari Kunzru; antologia noir “Ojos que ven” de Queco; reedició d’“Angel” d’Elizabeth Taylor (escriptora). Cinema: Holy Motors (recomanació destacada), The Angels’ Share de Ken Loach, reposició d’“El festín de Babette”, i secció “cinema a casa” amb E.T. en Blu-ray 30è aniversari i el documental de Werner Herzog “La cueva de los sueños olvidados”. Sèries: Cancel·lació de Hunted, novetats de l’univers Battlestar Galactica amb “Blood & Chrome”, consultori seriòfil sobre Fringe (T5), The Walking Dead (T3), Boardwalk Empire, Treme i la minisèrie Hatfields & McCoys. Còmic: avantsala de Saga de Brian K. Vaughan (amb entusiasme contingut). “És un llibre que et deixa tot loco” — sobre “Dioses sin hombres”. Llibres “Dioses sin hombres” (Hari Kunzru) — Recomanació Clau: Novel·la polifònica i temporalment extensa (del s. XVIII fins a 2008), amb històries creuades i ecos d’Cloud Atlas. Temes centrals: • Sects, gurús i fe paraespiritual (OVNIs, presències, promeses de salvació). • Desarrelament i identitats (família índia-americana als EUA). • Un segrest que altera una família; el pare sospita que el nen “no ha tornat igual”. Tò: Estrany, incòmode, però engrescador a mesura que lliga fils. “Ojos que ven” (Queco — José Antonio Godoy) Què és: Antologia de 23 historietes (algunes de fa 30 anys) publicades en revistes underground. Gènere: Noir cru, claustrofòbic, amb femmes fatales, assassins i pessimisme vital. Edició: Edicions de Ponent, molt cuidada. Per a qui: Amants del còmic espanyol d’autor i del policíac fosc. “Angel” (Elizabeth Taylor, escriptora) Context: Reedició d’una novel·la valorada pel British Book Marketing Council com una de les 13 millors en anglès post-SGM fins a 1983. De què va: Ascens d’una escriptora repel·lent que triomfa amb un supervenda de poc fonament, i el seu retrat humà (odiosa però alhora carismàtica). Tò: Àgil, divertida sense ser comèdia, personatge central inesborrable. Cinema Holy Motors (Leos Carax) — Recomanació contundent Format/Idea: Un actor (Denis Lavant) interpreta personatges múltiples al llarg d’un dia, convertint la pel·lícula en episodis de gèneres canviants (grotesc, fantàstic, drama, romanç). Lectura: Retrat d’una societat desnaturalitzada, artificiosa i banal (bellesa, imatge, identitat). Per què veure-la: • Original i sorprenent, molt ben dirigida i interpretada. • Ple de referents i idees; funciona tant per crítica com per públic. • Final que convida a la relectura. Consell d’agenda: Veure-la abans que “Argo” si feu doble sessió (o en dies separats). The Angels’ Share (Ken Loach, guió de Paul Laverty) To: Drama social de base amb gir cap a la comèdia i el thriller de robatori (cata de whisky inclosa). Valoració: El Loach més fresc en anys, sense renunciar al seu pulso social. Reposició: El festín de Babette (25è aniversari) Avís pràctic: Veure-la després de dinar; el desfile gastronòmic és una tortura si teniu gana. Excusa perfecta: Revisitar un clàssic a sales (Aribau, Verdi, etc.). Cinema a casa E.T. (30è aniversari, Blu-ray): Remasterització excel·lent d’imatge, moltíssims extres; diverses edicions (des de preus assequibles fins a col·leccionista). La cueva de los sueños olvidados (Werner Herzog): Documental fascinant sobre les coves de Chauvet; edició possiblement també en 3D (la versió rebuda en 2D és notable). Sèries Notícies ràpides i univers BG Hunted (BBC): Cancel·lada (llàstima per una sèrie de qualitat). Battlestar Galactica: Blood & Chrome: Preqüela de la Primera Guerra Cylon. • Format de llançament: Pel·lícula de 2 h fragmentada en 10 clips a YouTube (divendres), amb posterior emissió completa a Syfy i probable versió estesa en DVD. • Tècnicament: Bon nivell tot i el green screen evident en moments. • Consell: Val la pena veure-la del tirón quan estigui completa. Consultori seriòfil (valoracions de temporada) Fringe (T5): • Estat: Molt fluixa; sense rumb clar, poc a dir de nou. • Recomanació: Si ja heu arribat fins aquí, acabeu-la, però és una decepció. The Walking Dead (T3): • Estat: Torna en forma; ritme i tensió (després d’una T2 avorrida). • Format: Trams curts (vuit capítols) que afavoreixen l’entreteniment pur. Boardwalk Empire: • Estat: Altíssima qualitat de producció i guió; probablement el millor drama en emissió ara mateix. Treme: Música excel·lent i narració més laxa; gran pendent per a molts. Esment: The Shield (recuperació), minisèrie Hatfields & McCoys (prestigi). Còmic Saga (Brian K. Vaughan — avanços) Impressió inicial: Molt guai; univers potent i ambiciosa, pendent d’anàlisi en profunditat en un futur programa. Moments i cites Interludi musical amb “Laura” i informació de concert a l’Apolo. Concurs cinèfil amb clips (el segon és d’“American Psycho”). Vista prèvia de La vida de Pi (Ang Lee) en 3D; comentaris breus (anàlisi a venir). Crèdits i tancament Presentació i controls: Carlos Giacomelli, Xavi Roldan, tècnic Marc Pere Arnau. Al tram final del fitxer s’engega un altre programa de ràdio (Kanji Kipugi) amb Adrià, Clara Àguila, Clàudia Barberà i Imanol (gag telefònic de “soc a la presó”).