episodis

Resum de l’entrevista Entrevista entre Mireia i la psicòloga clínica i psicoterapeuta Laura del Mar sobre el dol en temps de pandèmia i el seu acompanyament. Es parla del dol migratori, del dol traumàtic per la Covid-19, de la pèrdua del contacte físic i del pas a la teràpia online, així com de l’efecte cabana, el dol col·lectiu i la necessitat d’una educació emocional. "És un doble dol: la pèrdua de la persona estimada i l’impacte general de la pandèmia." Idees clau Dol migratori: pèrdua de llengua, cultura i referents; fases similars al dol per mort, però sovint invisibilitzat. Dol per Covid-19 com a dol traumàtic: rapidesa, imprevisibilitat, incertesa, soledat, manca d’acomiadament i culpa. Contacte físic i "fam de pell": l’absència d’abraçades i tacte dificulta la regulació del sistema nerviós i augmenta soledat, ansietat i depressió. Videotrucades: útils però esgoten; el cervell força la lectura de la comunicació no verbal i consumeix molta energia. Efecte cabana: cansament, irritabilitat, por de sortir i tendència a mantenir rutines; cal reintroducció gradual i regulació. Dol col·lectiu: hem perdut la vida coneguda; parlar més aviat de nova realitat que de "nova normalitat". Fases del dol: negació, ira, negociació, tristesa i acceptació; aplicables també al procés col·lectiu actual. Teràpia online: eficaç i necessària; amb mascareta es perd molta informació no verbal; el vídeo en recupera una part. Educació emocional: oportunitat per normalitzar la psicologia i parlar de com ens sentim més enllà del "tot bé". Què és el dol migratori? Pèrdua de llengua, cultura, xarxa social i referents. Es transita per les mateixes fases del dol que en altres pèrdues. Posar-hi nom ajuda a validar i gestionar el procés. Per què el dol per Covid-19 és traumàtic? Rapidesa dels esdeveniments i manca de preparació. Incertesa i incomprensió del que passa durant l’ingrés. Soledat i impossibilitat d’acomiadament o d’acompanyar. Sentiments d’impotència i culpa. "No saber què ha passat exactament i no poder ser-hi és devastador." La pèrdua del contacte: "fam de pell" El tacte és clau per a la regulació emocional i fisiològica. L’absència d’abraçades i carícies impacta en hormones, sistema immunitari i cor. Propostes per compensar: Abraçar un coixí simultàniament a banda i banda de la videotrucada. Fer autocarícies conscients (tancar els ulls, tocar-se la cara), massatges o posar-se crema. Treballar el record corporal de moments de cura i afecte. Videotrucades: útils però esgotadores El cervell esforça la lectura de to de veu, gestos i microexpressions a través de la pantalla. Silencis més incòmodes i sobrecàrrega atencional ⇒ fatiga. Efecte cabana i por Símptomes: fatiga, apatia, irritabilitat, por a sortir o fer tasques quotidianes. Recomanacions: No lluitar per eliminar la por; si s’empeny, fa efecte rebot. Relativitzar: imaginar també escenaris positius, no només els pitjors. Arrelament i present: rutines suaus, exposició progressiva i autocura. Dol col·lectiu i nova realitat Hem perdut la vida prèvia: feina, seguretat i plans. Parlar de nova realitat ajuda a acceptar i reintegrar canvis. Compartir el que sentim alleuja i reparteix la càrrega. "Nova realitat, més que nova normalitat." Teràpia i salut mental en obert Més demanda de teràpia i casos més greus; reactivació de traumes previs. Teràpia online manté l’eficàcia i permet llegir molta comunicació no verbal. Importància de normalitzar demanar ajuda: com anar al traumatòleg per un genoll. Mirant endavant: del jo real a la cultura del suport Probable augment de ansietat i depressió per activació sostinguda del mode supervivència. Oportunitat per una educació emocional més present en la vida quotidiana. Apostar per converses del tipus: "Com estàs de veritat? Sóc aquí per escoltar-te". "Moure’ns des del jo real i no des de les màscares." Contacte professional Instagram: @lauradelmar_psicologa

Resum de l'entrevista Converses amb l’escriptora i professional de l’audiovisual Anna Gulló sobre la seva tasca en contes infantils amb mirada feminista, el procés de publicació en el sector editorial, i el projecte "Les noves amigues de la Maria". Temes clau Confinament i feina: combina teletreball en audiovisual amb l’escriptura; rodatges aturats i adaptats amb arxiu i peces fetes des de casa. Feminisme i primera infància: voluntat de trencar estereotips als contes i donar protagonisme a nenes i dones des de ben petites. Projecte distintiu: "Les noves amigues de la Maria" introdueix dones de la història amb rodolins i per a edats 3+, diferenciat de llibres similars per a 7–12 anys. Col·laboracions: amb la il·lustradora Iolanda (Ley Panda) i amb Tuti Confetti (Marta Coló), destacant un estil icònic que facilita el reconeixement de figures femenines. Publicació i sort: camí difícil; van recórrer a micromecenatge i a una anècdota d’impremta que es va convertir en oportunitat per picar portes d’editorials. Futur: tres contes més redactats i idea d’una segona part de "Les noves amigues..." amb dones encara més oblidades. Paper vs digital: aposta pel format paper en literatura infantil; bones notícies amb vendes a biblioteques. Cites destacades "La lluita feminista… és bàsic per construir un futur millor." "La sort és un element en tota la vida que no es pot negar." "La idea és que a partir dels 3 anys ja es pot llegir." "Vam agafar-los sota el braç i ens vam anar a editorials a picar portes." Obres i col·laboracions "Ni jo princesa ni tu granota" (amb Ley Panda/Iolanda) "La meva classe" (amb Ley Panda/Iolanda) "Les noves amigues de la Maria" (amb Tuti Confetti/Marta Coló): recuperar dones de la història amb rimes i imatges icòniques Publicació i consells Dificultat real per publicar: temps de resposta llargs i filtres estrictes. Estratègies: micromecenatge, maqueta/primera tirada per mostrar un producte tangible, perseverar i buscar el nínxol. Factor sort: reconèixer-lo sense menystenir la qualitat del projecte. Projectes i futur Tres contes més escrits a polir i presentar. Segona part de "Les noves amigues de la Maria" amb dones encara més invisibilitzades. Possibilitat atractiva d’una sèrie animada: cada capítol dedicat a una dona. Dones destacades Preferència personal per Alice Guy, pionera del cinema de ficció, com a símbol de la invisibilització de les dones en la història del cinema. Lectures durant el confinament "Mi año de descanso y relajación" (Ottessa Moshfegh) "Listas, guapas, limpias" (Anna Pacheco) "Lectura fàcil" (Cristina Morales) Nota personal i gestió del temps Estratègia de la llista plegada: escriure tot el que vol fer, guardar-ho i seguir el que vingui de gust per reduir pressió i mantenir benestar.

Introducció Entrevista telefònica amb la Blanca Busquets (escriptora, guionista i filòloga), repassant la seva trajectòria, el procés d’escriptura, la creació de personatges, obres com La fugitiva i El crit, les lectures recents i la visió sobre el sector del llibre durant el confinament. "Jo els personatges me'ls estimo tots igualment." Trajectòria i inicis Inicis molt precoços: comença a escriure als 12 anys. Als 22, la família li edita un recull privat (50 exemplars) del que havia escrit fins aleshores. Casa amb molta lectura; la mare escriu prosa poètica; un avantpassat va fer obres de teatre (possibles connexions amb Verdaguer, no confirmades). Obres destacades esmentades: El crit, Paraules a mitges, La casa del silenci, Trena a Puigcerdà, La nevada del cucut, La fugitiva. Com crea els personatges Totalment ficticis: no basats en persones reals concretes. Barreja d’actituds reals, observades, i una mica d’ella mateixa («un poquita de mí»). Si algú s’hi veu reflectit, és pura casualitat. Exemple: a Vés a saber on és el cel, un personatge radiofònic és un compendi de trets de la ràdio, no algú concret; dedicat als companys de Catalunya Ràdio. "Si algú es veu reflectit... és pura casualitat." Convivència amb els personatges i focus psicològic Conviu amb ells durant l’escriptura; l’interessa la novel·la psicològica i el creixement i l’evolució dels personatges. El procés també la transforma com a escriptora i com a persona. “La fugitiva” (tema i protagonista) Protagonista: supervivent que fuig d’ella mateixa i del que li ha passat; es posa una cuirassa per sobreviure. Pot semblar desagradable, però la seva duresa és estratègia de supervivència. El punt d’inflexió arriba quan es retroba amb l’arrel del trauma. "La fugitiva és una supervivent... viure fent el que sigui per aconseguir-ho." Procés d’escriptura i revisió Escriu a ratxes: quan té la novel·la al cap, la primera versió surt en màxim tres mesos. Després: revisions pròpies + lectura de persones de confiança (detectar incongruències). Treball amb l’editor per polir el text; escolta i aplica la majoria de suggeriments. "Normalment una novel·la l'escric... màxim tres mesos." Confinament: ritme creatiu i vida quotidiana Viu a la muntanya: ha gaudit de veure la primavera i l’evolució del jardí. Manté rutina habitual d’escriptura (ni més ni menys), combinada amb teletreball a la ràdio i esport diari (a casa i, després, a l’exterior). Lectures recents i gustos Eclèctica en la lectura. Ha acabat el 2n volum del Calaix de Sastre del Baró de Maldà. Llegeix El lector del tren de les 6.27 de Jean‑Paul Didierlaurent: un operari d’una màquina que destrueix llibres rescata textos i els llegeix en veu alta al tren. Confusió amb una altra Blanca Busquets (traductora) Aclariment important: hi ha una altra Blanca Busquets (traductora) que, per exemple, ha traduït Un mag de Terramar. Sovint es confonen; fins i tot a xarxes es passen etiquetes i enllaços per corregir. “El crit”: ficció amb rerefons real Publicada al novembre de 2019. Rerefons: atemptats de 2017 i tardor política (temes com les urnes), però com a marc; l’eix són històries humanes. Personatges que reflecteixen diversitat d’opinions i posicions socials/polítiques. "És un regafons... són històries humanes." Impacte del confinament en vendes i sector Els llibres han quedat confinats; ella ha tingut certa sort perquè El crit va sortir el 2019 i va tenir temps d’embranzida. Autors amb novetats per Sant Jordi ho han passat molt malament. Iniciatives com Llibreries Obertes han ajudat, però el cop és dur. Futur del sector del llibre Plantofada forta: sense Sant Jordi (o desplaçat al juliol), es perd fins a un 20% de les vendes anuals. Confia que moltes llibreries (que han aparegut i funcionen bé els últims anys) apretaran i se’n sortiran. Defensa el valor de la cultura i la necessitat de no arraconar-la. "És un cop molt dur... espero i confio que se'n surtin." Projectes i calendari Manté rutina: escriu ràpid quan té la idea clara. Té diverses novel·les a la recàmera; previsió de publicació aproximada: d’aquí a un any i mig, però no sap quina sortirà. Idees clau Personatges 100% ficticis amb barreja de trets reals i un toc personal. Focus psicològic i evolutiu; convivència amb els personatges durant l’escriptura. Procés ràpid i estructurat: esborrany en 3 mesos + revisions i editor. La fugitiva: supervivència i trauma; El crit: ficció amb rerefons històric. Confinament: rutines mantingudes, natura i lectura; impacte fort al sector però amb esperança de recuperació.

Resum de l’entrevista Punts clau Manifestacions freqüents en infants: irritabilitat, nerviosisme, hiperactivitat, regressions (p. ex., pipí al llit), tics, terrors nocturns i sonambulisme. Gestió dels tics: no reforçar-los ni ridiculitzar; explicar amb calma que són moviments passatgers. "Els tics no s’han de fer cas." Necessitat bàsica: primer afecte, després límits. Els límits funcionen millor quan hi ha seguretat i vincle. "Primer afecte, després límits." Rutines i modelatge: horaris estables, vestir-se, lloc adequat per a l’escola online; els pares com a model de conducta. "Els nens són mirall dels pares." Com explicar la situació: veritat a dosis segons l’edat i el nen; evitar amagar informació; oferir estratègies i respostes simples. CBT (cognitivoconductual): relació entre pensaments–emocions–conducta i influència d’antecedents i conseqüències en el manteniment de la conducta. Teràpia en confinament: la videoteràpia és útil; la mascareta en presencial fa perdre molta informació no verbal. Teràpia assistida amb gossos: la gossa Mel facilita la verbalització en infants reticents; gran impacte en casos de separacions parentals. Màxima final: autoexigència realista i esperança. "El que fa el que pot, no se li pot demanar més." "No és un pou, és un túnel, i hi ha llum." Context i objectiu Entrevista a la psicòloga cognitivoconductual Carolina Núñez a Ràdio d’Esvern sobre com els infants viuen el confinament i com les famílies poden detectar, entendre i acompanyar les seves emocions i conductes. Símptomes i senyals a detectar Irritabilitat i mal humor poden amagar tristesa. Regressions (control d’esfínters), tics i alteracions del son són respostes possibles a l’estrès. Evitar interpretacions simplistes ("crida l’atenció") i l’hiperprotecció. Què necessiten els infants ara Presència emocional (no només física) i afecte explícit. Valida l’emoció, ajuda a posar paraules i canalitzar: preguntar què els ha molestat i com es pot gestionar. Límit sí, però després d’haver connectat i calmat. Rutines a casa i modelatge adult Horaris d’aixecar-se, menjar i estudiar; treure’s el pijama i seure a una cadira per a l’escola online. Evitar classe al llit/sofà; l’actitud corporal regula l’estat intern. Els infants imiten: si els adults fan servir el mòbil a taula o van en pijama, ells també ho faran. Com explicar la crisi sanitària als infants Dir la veritat amb simplicitat: hi ha un virus que posa la gent malalta i cal quedar-se a casa. Ampliar la informació segons l’edat i les preguntes, sense detalls innecessaris. Oferir estratègies: què farem i com ens cuidarem mentre dura. Orientació cognitivoconductual (CBT) aplicada Relació emoció–pensament–conducta: un pensament catastrofista pot precipitar la conducta i l’emoció. Antecedents i conseqüències determinen la probabilitat de repetir una conducta: Exemple paella i sogra: reforç positiu o desànim modulen si es repetirà. Exemple rabieta i patates: si, després d’insistir, el nen rep el que vol, la rabieta s’enforteix; si no, s’extingeix. Teràpia en temps de confinament S’ha fet servir Zoom, Skype, WhatsApp, Instagram; la videoteràpia ha funcionat per a qui ho ha necessitat. La mascareta en presencial redueix la informació facial i complica la lectura emocional; l’online pot ser un bon complement. Teràpia assistida amb la gossa Mel La Mel (golden retriever) ajuda infants a relaxar-se i parlar mentre la pentinen o hi juguen. Cas destacat: nen reticent per separació parental entra per saludar la Mel i acaba verbalitzant tot el que li passava. La gossa actua com a mediadora emocional. Màxima de vida i tancament Reduir autoexigència i acceptar la realitat: fer el que es pot, pas a pas. Mantenir esperança i perspectiva: "No és un pou, és un túnel, i hi ha llum."

Resum estructurat Caiguda del trànsit aeri Davallada del trànsit d’aproximadament 90% a l’Aeroport del Prat. De prop de 1.000 vols/dia a uns 100 vols/dia. Es mantenen vols essencials: càrrega, sanitaris, connexions amb les illes i repatriacions. Protocols i operativa a la torre Servei declarat essencial; torns (com la nit) amb molt pocs efectius i més calma-xitxa. Mesures reforçades: desinfecció d’equips (teclats, ratolins), ús d’auriculars personals, reducció d’efectius i grups estancs, limitació d’espais comuns. Objectiu: tallar cadenes de contagi; tot i així, el col·lectiu ha tingut una taxa de positius superior a la població general. Teletreball, de moment, inviable per la naturalesa dels sistemes de control (radars, posicions, etc.). Aeronaus en terra: manteniment Sense ser expert, s’observen: Manteniments preventius. Proves a terra: arrencades de motors, rodatges. Alguns vols locals (enlairar-se, volta i aterrar) per mantenir operativitat. Possibles proves adicionals abans de tornar a servei si l’avió ha estat aturat molt temps. "Salen a dar un paseo" com a broma, però majoritàriament els tests es fan a terra. Marc laboral i econòmic El personal de control depèn d’ENAIRE (no d’AENA), tot i la relació accionarial entre ambdues. Anys previs d’abonança i creixement sostingut podrien donar coixí financer. Ajustos salarials per reducció d’hores; evolució dia a dia segons l’escenari. Vacances planificades amb un any vista; algunes consumides en ple estat d’alarma. Visió social i missatge Importància de serveis essencials (aviació i comunicació) en crisi. Incertesa sobre rebrots; cal preparar-se per tot i complir les normes sanitàries. "Ens hem de preparar per tot." Faceta musical de Marc García Publica el disc La Corte del Rey Loco; cançó destacada: "El padre Antonio". Presentació al BarnaSants ajornada; nova data prevista: 15 de novembre (pendent d’evolució). Participa a El Baix és Cultura – Zona Delta; obre el cicle divendres a les 17 h. Temes disponibles a Spotify i YouTube. Defensa el paper de la cultura: "L'art serveix per posar en forma l'esperit." "La cultura és molt necessària." Tancament Crida a la responsabilitat col·lectiva per recuperar la normalitat com més aviat millor.

Panorama general Conversa amb Màrius Brossa sobre identitat i cognom, trajectòria artística de la fotografia a la pintura, vida i projecte cultural a Vilerits, i l’origen i sentit espiritual de la sèrie Protectors, presentada a l’exposició «Art i Espiritualitat». El diàleg deriva cap a la meditació, la simbologia (cercle i creu), el ternari i la recerca d’unitat, amb aplicacions pràctiques i cites que ressonen. "Tothom ha de meditar" "No hi ha casualitats, hi ha causalitats" Trajectòria i decisions clau Cognom, genealogia i "treure de context" • Màrius matisa el prejudici del cognom: un cognom no implica saga creativa per se, tot i que en el cas dels Brossa hi ha una vivència comuna: treure el concepte del seu context. • Exemples familiars: l’Antoni inventa el "mirall tacat" com a decoració; la Matilde fa moda per a verges d’església, una especialització tan radical com poètica. De la fotografia a la pintura • Inicis a la fotografia als 13 anys al laboratori de l’avi; un robatori de càmeres el condueix als pastels i a la pintura. • Contradiccions d’entorn: quan era fotògraf, amics pintors; quan esdevé pintor, amics fotògrafs. • Joan Brossa el va animar a mostrar obra; Màrius s’hi resisteix per no entrar en la roda d’"haver de renovar imatge" constantment. Llibertat creativa per damunt de la carrera • Refusa oportunitats majors (Fundació Miró; ICP de Nova York) per preservar la llibertat i no assumir l’obligació d’una escalada d’imatge. "Jo puc fer el que vulgui" Vilerits: vida, patrimoni i cultura Meditació i educació del futur • Mestres a Montserrat (P. Estanislau, Basili): catolicisme i budisme integrats en la pràctica meditativa. • Defensa que tothom ha de meditar; cita escoles del nord d’Europa amb convivència i treball de l’ego. Mobilitat i serveis • Referència a la micromobilitat elèctrica (cotxet petit, 6.000 €, sense carnet) com a símptoma de canvi. • A Vilerits es pot viure sense cotxe: autobús al mercat de Figueres 3 dies/setmana (matí i retorn a migdia). El poble i el seu llegat • Poble del s. XVIII amb 12 cases, castell i església romànica tancada des de la Guerra Civil. • Martí Amiel preserva el poble de l’especulació, crea un fons d’eines, ceràmica, biblioteca i un museu del rellotge privat. Defensa el valor pel que és, no pel preu. Taller i programa cultural • Taller de pintura (uns 90 m²) en un antic espai de bestiar, i activitat cultural mensual (exposicions, concerts, pedagogia i espiritualitat) d’abril a desembre. • Fira "Benvinguda a la Primavera" (2 dies, teràpies alternatives, Pàmies, herbes i tisanes). Descoberta de l’arbre de les naranges (citrus antic); elaboren 45 kg de melmelada per a la fira. "Protectors": origen, sentit i camí De la meditació al paper • Canvi de pràctica: de meditar abans de crear a meditar sobre el paper (en el blanc, sense referents) perquè el gest i el color emergeixin del silenci interior. • Somni amb un lama que revisa les peces i diu: "Això és un protector". • Validació posterior per Lama Jampa i pel venerable Thubten Wangchen (Casa del Tíbet), que en propicia la presentació (2016). • Procés lent i coral: edició de cartes, emmarcat i mostra; ara s’obre camí cap al Japó. Simbologia clau i visió filosòfica • Evolució espiritual: del ternari (pare–mare–fill) a la unitat. Convergència ciència–espiritualitat. • Composició de les cartes: energia femenina (esquerra) i masculina (dreta) que s’harmonitzen; el fill com a tercera cosa, síntesi (unitat). • Cercle (Orient: presència sense direcció) vs Creu (Occident: eixos vertical espiritual i horitzontal material). Els Protectors són imatges d’harmonització entre cos i esperit. Lectura de la carta 9: el peregrí • Dinàmica de la peça: femení com a ball, masculí com a salt, i al centre muntanya amb espiral (el camí i l’espiritualitat). "Que cadascú sigui el seu propi refugi" • Màximes associades (autoría textual treballada amb Helena Cuevas): • "Quan hagueu de fer quelcom, feu-ho amb atenció plena i amb tot el cor." • "El retir en soledat du l’amor a tot (no l’enamorament)." • L’amor creix en soledat, no en l’objecte; si s’adhereix a l’objecte, ja és desig. Arqueologia i teràpies • Estudis d’arqueologia que no exerceix; etapa amb teràpies alternatives orientatives que tanca perquè molta gent cercava "pastilles" (solucions externes) en lloc de responsabilitat personal. Cloenda i properes passes • Intenció de tornar amb la Carme Malaret per fer espiritualitat (pràctica, no teoria) a final d’any o inici del vinent. "L’espiritualitat no és una dimensió intel·lectual; és una realitat física"

Resum general Entrevista a Ràdio d’Esvern amb Antoni Jalong, arran de la presentació del llibre “100 pioneres catalanes” (Vient Edicions). L’autor explica els objectius centrals de l’obra (autoestima, coneixement i reivindicació), els criteris de selecció (èpoques, territori i disciplines), i exemplifica pioneres en camps com la resistència passiva o el comerç just. Es debat la fragilitat dels avenços en àmbits STEM, la ruptura del moviment feminista el 1939 i la necessitat de complicitats masculines per trencar el sostre de formigó. El tram final inclou un butlletí informatiu de Catalunya Ràdio. Temes principals • Objectius del llibre: elevar l’autoestima col·lectiva, ampliar el coneixement i fer una reivindicació històrica • Criteris de tria: perspectiva cronològica, equilibri territorial i diversitat de professions (art, ciència, esport, activisme, etc.) • Què és ser “pionera”: ser la primera a fer una activitat o a obrir una institució a les dones (àmbit mundial, estatal o català) • Metodologia i documentació: recerca d’arxiu, atribucions, importància de la prova documental (especialment en història de l’art) • Impacte i obstacles: com les primeres canvien rumbs, i el cost personal (exili, presó) de trencar rols • Història del feminisme a Catalunya: impuls a finals del XIX i anys 20-30, reculada el 1939, i lenta recuperació als 80 • Aliances i 8M: paper dels homes com a aliats; necessitat de superar barreres horitzontals i verticals, i el sostre de formigó • Cultura popular: pioneres en castells i la Patum; valor de totes les conquestes, no sols l’“alta cultura” • Actualitat de les pioneres: de segles III-IV fins a figures contemporànies (Rosalia, Mireia Belmonte) • Butlletí de notícies: accident al Càucas i reforma legal sobre violència masclista Punts clau amb context Objectius en tres eixos • Autoestima col·lectiva: contrarestar el pessimisme i recordar que «la història no ha estat mai fàcil» i que elles ho van tenir més difícil. • Coneixement: visibilitzar dones silenciades perquè la història l’han escrit majoritàriament homes vencedors. • Reivindicació: fonamentar les demandes actuals coneixent precedents i repetir encerts més que errors. Criteris de tria i representativitat • Temps: de segle III-IV al XXI, amb pes al XIX-XX. • Territori: 18 comarques representades per evitar el biaix barceloní. • Disciplines: 16 activistes socials/polítiques, 15 d’esport, 11 artistes, 11 de ciència/tecnologia, etc. Ex.: presentació a càrrec de l’Alicia Casals, catedràtica de robòtica. • Observació clau: l’accés de dones a enginyeria/arquitectura és molt recent (anys 60), i la primera doctora en medicina (1882). Les conquestes recents són fràgils. Metodologia i documentació • Treball extens d’arxiu i biblioteques; el repte no és només l’atribució, sinó la prova documental de l’autoria. • En arts, la primera pintora catalana amb obra documentada no apareix fins al segle XVII. Definició de “pionera” i memòria • “Pioner” com a qui va per davant, obrint camí en exploracions i progrés. • Rescat de figures oblidades per causes polítiques, socials i culturals; trencar estereotips i donar valor a la cultura popular (castells, Patum). Impacte i obstacles • Les primeres en feminisme, política o economia modifiquen trajectòries històriques. • Cost personal: exili o presó per fer “el que no tocava”. Feminisme a Catalunya: continuïtats i ruptures • Impuls a finals del XIX i durant els anys 20-30 (Lliga, ERC). • Ruptura el 1939: reculada de drets i dependència legal fins finals dels 60/70. • Recuperació lenta als 80; avui encara hi ha llargues llistes d’institucions on mai no hi ha hagut dones al capdavant. Aliances i 8M • L’autor defensa sumar aliats homes; a voltes hi ha reticències, però cal trencar barreres i col·laborar. • Per l’8 de març, proposa lectura i coneixement; el llibre és “sobretot pels homes” per entendre dificultats i corresponsabilitat. Cites destacades "La qüestió que ho fa avançar tot és: i per què no? Per què jo no puc ser metgessa, enginyera, o crear una entitat feminista?" "Les conquestes recents tenen tendència a ser fràgils." Persones i referències esmentades • Antoni Jalong (autor) • Donça de Bellera (pionera de resistència passiva, s. XV) • Dolors Montserdà (precursora del comerç just, finals s. XIX) • Alicia Casals (catedràtica de robòtica) • Mireia Belmonte, Rosalia (pioneres contemporànies) • Narcís Montoriol (centenari ignorat, dèficit de memòria històrica) • Cultura popular: castells, Patum de Berga (primera cap de colla) Conclusions clau • La història de Catalunya compta amb pioneres en tots els camps i èpoques. • El llibre vol elevar l’autoestima, omplir buits de memòria i reivindicar precedents. • Persistixen barreres estructurals (especialment en STEM) i deures pendents en institucions. • El feminisme necessita aliances: conèixer, reconèixer i actuar plegats. Notícies finals (butlletí) • Accident al Càucas (Geòrgia): tres catalans morts; dues víctimes, bombers de la Generalitat (parcs de Sort i el Pont de Suert). • El Parlament vol incloure la violència institucional i digital com a formes de violència masclista en la llei; tramitació a reprendre en la propera legislatura.

Visió general Converses entre la Mireia (locutora), la Carme Malaret (impulsora de l’Espai de Lliure Creació) i la Janira Romero (escultora) sobre el Projecte Aparador, el concepte de “membrana osmòtica” entre carrer i espai expositiu, i la proposta escultòrica Neckhead. També s’aborden el procés creatiu (cor i estómac), la tècnica (marbre de Carrara, fusta antiga, treball manual), la relació amb el públic, la venda vs. conservar obra i el paper de la comunitat artística local. "El primer cop ha de vindre de l’estómac." Temes principals Projecte Aparador: els vidres com a membrana osmòtica que connecta interior i exterior. Neckhead: escultures amb “més coll que cap”, cap subtil i quadrat que s’enlaira des d’una base orgànica. Procés creatiu sense timings: la “pastanaga” com a objectiu flexible que impulsa. Tècnica escultòrica manual: marbre de Carrara i fusta; radial, paper de vidre i acabats a mà. Creació visceral i obertura interpretativa: del “cor i estómac” a la cura estètica final. Aparador com a interfície pública: exemple “Bricolític” i el joc amb la percepció comercial. Venda vs conservar: coherència de sèrie, costos materials i temps. Casualitat i accident creatiu: la peça “BAM” i la reutilització intel·ligent. Filosofia de l’Espai de Lliure Creació: obert, intergeneracional i “de veritat”. Crida al públic: inauguració i conversa de tu a tu amb l’artista. Resum detallat Què és el Projecte Aparador: membrana osmòtica i espai viu • Els vidres de l’espai actuen com una “membrana osmòtica”: una interfície d’intercanvi entre l’interior i el carrer. • L’“aparador” mostra processos i obres durant 2-3 mesos, generant contacte casual amb vianants. Neckhead: concepte i morfologia • “Neckhead” al·ludeix a tenir més coll que cap: un cap petit, subtil, sovint quadrangular, que s’eleva d’un coll orgànic i d’una base matèrica crua. • Referents visuals: art ciclàdic i representacions primitives, amb caps poc definits però humanament recognoscibles. Procés i calendari creatiu: sense pressa, amb “pastanaga” • Propostes que maduren sense dates rígides; l’objectiu a l’horitzó (“pastanaga”) ajuda a materialitzar idees sense angoixa. Tècnica i materials • Predomini de pedra (marbre de Carrara), també fusta i ferro. • Procés manual amb eines elèctriques punturals (radial, rotativa amb paper de vidre) i acabat a mà. Cor, estómac i obertura interpretativa • Creació des d’un lloc emocional i visceral, que després es refina estèticament. "No t’has deixat anar; ho has deixat anar." • L’obra resta oberta a interpretacions, amb un títol que orienta sense tancar. L’aparador com a interfície pública: el cas “Bricolític” • S’evoca l’aparador de Nil (“Bricolític”): estètica de drogueria que feia entrar la gent i trencava barreres entre art i compra. • L’espai busca democratitzar l’accés: de tu a tu, sense reverències museístiques. Venda o conservar: coherència i valor • La Janira no crea “per vendre” ara; vol mantenir coherència de línia i recopilar obra. • L’escultura té costos alts (material/temps); les peces són pesades i difícils de col·locar. Casualitat i accident creatiu: “BAM” • Una peça trencada deriva en oportunitat: la BAM (inspirada en bombes al refugi antiaeri) es reformula aprofitant la base i l’inclinació. • La serendipitat és clau en la creació… i en la vida. Origen del concepte i ecosistema de l’Espai • La Carme, biòloga, trasllada l’osmosi a l’espai: intercanvis a través del vidre. • Programació dinàmica (mostra exprés, aparador, custòdia, xerrades) i convivència d’activitats. Comunitat local i filosofia “de veritat” • Espai independent i lliure: sense jerarquies, intergeneracional (grafiters a artistes consagrats), criteri de coherència i veracitat. Crida al públic i trobada amb l’artista • Inauguració de Neckhead: “a dos quarts de vuit” (19:30), amb l’obra visible també des de fora; oportunitat de conversa planera amb l’artista i l’espai.

Visió general Entrevista amb el fotògraf Carles Serraïma arran de la inauguració de la doble exposició Intus (sala gran del Celler de Can Ginestar) i Mireia (Sala Ponent). El diàleg explora el procés creatiu del retrat d’estudi en blanc i negre, la seqüenciació emocional d’imatges, la peça específica sobre el cos dins el mar, i una reflexió crítica sobre el mercat fotogràfic i la cultura de la gratuïtat. També s’aborden influències, criteris de selecció i la invitació a una mirada lenta per part del públic. "El millor regal que es pot fer la gent quan va a veure alguna cosa... és regalar-se temps per mirar." Temes principals Intus: retrats d’estudi en blanc i negre amb una seqüència de 44 imatges que flueixen com un riu, ordenades per continuïtat emocional i referències visuals. Mireia: cos i mar — un fotollibre instal·lat a la Sala Ponent, fruit de sessions a la platja (març i novembre), incloent treball subaquàtic amb carcassa aquàtica. Decisions estètiques: opció pel blanc i negre per eliminar distraccions, destacar llum, ombra i forma i mantenir el focus en la persona. Procés i mètode: equip d’estudi portàtil, trobada prèvia amb la persona retratada, i una selecció molt exigent (de 200+ dispars a 2-3 imatges clau). Mercat i ofici: dificultats per viure de la fotografia, crítica a concursos que capten imatges a canvi de drets d’ús i poc retorn; defensa d’una cultura que compra art. Mirada lenta i interpretació oberta: l’autor reclama temps i curiositat per llegir la seqüència, amb al·lusions a posicions de mans i referències pictòriques. Intus: retrat i seqüència Concepte i evolució • Intus significa “a dins” (llatí), però l’interior apel·la tant a les persones fotografiades com al propòsit de l’autor. • Evolució des de la mostra de 2017 (Trobades, fons negre i mirada a càmera) cap a una narrativa fluida i menys rígida. Seqüència de 44 imatges • Ordre ferm i no intercanviable per sostenir una continuïtat emocional. • Vincles gràfics entre fotos i referències creuades que enllacen moments del principi i del mig de la sèrie. Mireia: cos i mar Fotollibre penjat full a full • Instal·lació amb les dobles pàgines del fotollibre a la paret i el llibre a vitrina. • Relat de la relació d’una persona amb el mar, amb sessions a març (cel dramàtic, molt contrast) i novembre (llum neta), i treball dins l’aigua. B&N per centrar el cos • Malgrat colors “superxulos” en RAW, l’autor opta pel blanc i negre per centrar la mirada en el cos i el gest i evitar que el cel o el mar eclipsin la persona. Decisions estètiques: blanc i negre i minimalisme • El color pot distreure; el B&N reforça una visió minimalista i la lectura de llums, ombres i estructures. • En encàrrecs per a les persones retratades pot existir color, però la col·lecció pròpia de l’autor s’acaba en B&N. Procés i metodologia • Equip d’estudi portàtil (flaixos, fons) que permet treballar en diversos espais (València, Madrid...). • Trobada prèvia amb la persona per alinear expectatives i intencions. • Selecció: d’1,5-2 hores (230 fotos aprox.), en resten 2-3 imatges que realment interessen a l’autor. Ofici, mercat i cultura • L’autor no viu de la fotografia: descriu un panorama on cal polivalència (vídeo, actes socials...). • Crítica a la cultura de la gratuïtat i als concursos municipals que recullen imatges a canvi de poc retorn i drets d’ús. • Interpel·lació al sector i al públic: comprar art (fotografia, escultura) per sostenir la pràctica. Trajectòria i influències • “Salt” fa 7-8 anys: de fer fotos de records a pensar la fotografia com a llenguatge, mirant i estudiant fotògrafs de referència. • Referència a Cartier-Bresson (instant decisiu) i el debat sobre l’afirmació de les “10.000 pitjors fotos”. Mirada lenta i invitació al públic "Regalar-se temps per mirar... deixar que la imaginació i la curiositat es desenvolupin." • L’obra demana parar, observar i buscar vincles entre imatges (mans, gestos, creences, pintura). • Cadascú trobarà moments i lectures diferents. Detalls pràctics • Inauguració d’Intus (sala gran) i Mireia (Sala Ponent) al Celler de Can Ginestar: 19:30 h. • Sala municipal: no es pot vendre in situ, però es pot contactar amb l’autor.

Visió general Episodi centrat en la lluita contra els microplàstics amb una tripulació íntegrament femenina (eXXpedition), a través del testimoni de la periodista i navegant Sofia Nogué, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. L’entrevista recorre el projecte, la ciència a bord, la vida a l’oceà, i connecta amb la necessitat de més referents femenins en ciència i esports. "El 99% del plàstic que ha acabat als oceans no és visible. Només veiem l’1%." eXXpedition: què és i per què importa Projecte 100% femení fundat el 2014 per Emily Penn per investigar la pol·lució de plàstics i donar visibilitat a les dones a la ciència i a la mar. Volta al món en 2 anys, amb 300 dones seleccionades d’entre més de 10.000 sol·licituds; Sofia, l’única espanyola en el seu tram. Ciència amb protocols rigorosos: mostreig a la superfície, a 25 m de fondària i al fons; dades enviades a laboratoris de la Universitat de Plymouth i universitats dels EUA. Focus científic en el comportament del plàstic: corrents marines, canvi climàtic i zones de concentració. La “illa” del Pacífic és una “sopa” de microplàstics, difícil de recollir. Ruta i troballes clau Tram Aruba–Panamà amb parada a les illes de Sant Blas, un punt de forta acumulació de plàstic per les corrents del Carib. Illes desertes plenes de deixalles, evidenciant que el problema és global i persistent. Vida a bord i aprenentatges Tripulació: 10 convidades + 4 professionals; 10 dies de travessa. Guàrdies nocturnes de 4 hores, cuina (vegetariana) per a 14 persones i tasques científiques pautades. Condicions exigents: onades de fins a 3 m i vents de 40 nusos. Sofia, amb experiència en vela esportiva local, destaca l’aprenentatge accelerat i que ho repetiria. Solucions: “tancar l’aixeta” del plàstic "Si arribes a casa i la banyera raja, primer tanques l’aixeta. Això hem de fer amb el plàstic." Govern: regulació i polítiques públiques. Empreses: invertir en R+D i alternatives sostenibles (models d’economia circular). Consumidors: poder de demanda i canvi d’hàbits. Exemple: auge del raspall de dents de bambú fins a arribar a marques massives (Colgate). Gestos graduals: dir no a bosses i ampolles d’un sol ús; adoptar reutilitzables. Opcions locals: comerços com “Camp Preciós” (productes sense plàstic, reomplert de sabons). Responsabilitat corporativa i circularitat A les costes del Carib s’hi troben marques multinacionals (Coca-Cola, Crocs, envasos d’higiene, etc.). Contradicció: impacte ambiental vs. beneficis. Les grans empreses tenen recursos d’R+D per liderar el canvi. Crítica a decisions com mantenir ampolles de plàstic per rendibilitat. Recordatori històric: retorn d’envasos de vidre com a model a recuperar. Dones, vela i referents Poques dones en clubs nàutics i en esports d’aventura (vela, surf). La causa principal: manca de referents visibles. Iniciatives com Maiden Factor (volta al món amb tripulació femenina) ajuden a trencar estereotips. STEM i tecnologia: absència de dones en posicions de lideratge; cal fer créixer els referents (exemples citats: Marie Curie, Hedy Lamarr, precursora del Wi‑Fi). Crida final Famílies: motivar les nenes a conèixer referents científics i esportius. Noies: atreviu-vos; “les noies poden fer el mateix, o millor”. Nois i homes: recolzar i empoderar. L’empoderament femení beneficia tothom. En plàstics: solució compartida i ús del poder del consumidor. Altres continguts de l’emissió Campanyes i publicitat: esport femení, zona de baixes emissions (Barcelona), reciclatge d’envasos. Música: Celeste – “Coco Blut/Blood” i Carla Bruni – “Quelqu’un m’a dit”. Tancament amb butlletí informatiu de Catalunya Ràdio (18:00).

Panorama general • La Biblioteca Joan Margarit estrena un febrer ple d’activitats per a totes les edats: contes i tallers infantils de Carnestoltes, nous projectes amb escoles (Bibliomaleta i un escape room educatiu), exposicions i clubs, el Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència (11F), el festival BCNegre, un cicle de xerrades (febrer–juny) i el Club de Teatre. "És una forma molt senzilla de donar visibilitat a un fons que, si està al prestatge, potser no el veus." Activitats infantils de febrer Hora del conte: "El rei Carnestoltes i la vella Quaresma" (15 de febrer, 11:00) • A partir de 3 anys. • Obertura de portes a les 10:00 i tiquets d’entrada prioritària (aforament limitat). • Format habitual d’“hores del conte”. Nadons: primer contacte i joc amb contes (0–18 mesos i 19–36 mesos) • Dos formats mensuals: – Primer contacte amb els contes (0–18 mesos; s’ha ampliat la franja per millor adequació d’estímuls). – Explorem i juguem amb els contes (19–36 mesos). • Inscripcions: s’obren una setmana abans, per telèfon o presencialment; 1 infant + 1 acompanyant. • Alta demanda: “volen” ràpid (places esgotades en aproximadament una hora). Taller de màscares de Carnestoltes (a partir de 6 anys) • Manualitats creatives per dissenyar màscares i fer-les servir per al Carnestoltes (22 de febrer a Sant Just). • Activitat lúdica i participativa per estimular la imaginació. Projectes amb escoles Bibliomaleta (Educació Infantil): autoestima i emocions • Recurs itinerant de la biblioteca per estimular la lectura i treballar emocions a Infantil. • Primera escola participant: Escola Canigó. • La primera maleta tracta l’autoestima (també es proposaven temes com la natura). • Complement: xerrada “Sota la pell del llop” amb Eva Martínez (mestra, terapeuta i formadora) sobre acompanyar les emocions a través dels contes tradicionals. – Dissabte 28 de març, 11:00–12:00. – Servei d’acollida per a infants durant la xerrada. – Inscripcions: a partir de l’1 de març (telèfon o correu de la biblioteca). • Important: aforament limitat amb inscripció prèvia. “De zero a 99… i amb servei d’acollida per als més petits.” 11F – Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència (11 de febrer) • Exposició a la sala infantil amb llibres i materials sobre ciència i dones científiques. • Reivindicació de referents com Hedy Lamarr (actriu i inventora clau en tecnologies de comunicació segures, precursora del Wi‑Fi). • Objectiu: visibilitzar aportacions i fomentar vocacions científiques. BCNegre i novel·la negra Exposició i Club de novel·la negra • Exposició vinculada a BCNegre (30 de gener – 9 de febrer), centrada en l’històric de lectures del club de la biblioteca. • Club de novel·la negra (11 de febrer): lectura de “Praga mortal” de Philip Kerr; dinamització a càrrec de José Luis Ibáñez Ridao. • Recomanació: consultar el programa oficial de BCNegre (xerrades, taules rodones, rutes, cinema, exposicions, escape rooms literaris). Activitats gratuïtes amb autors/es de primer nivell. Bibliorecomanacions en clau negra • Per a adults: Domingo Villar (trilogia de Leo Caldas ambientada a Vigo: “Ojos de agua”, “La playa de los ahogados”, “El último barco”): – Prosa rica, gran construcció de personatges i ambient gallec molt evocador. – Impuls a la lectura en gallec. • Per a lectors a partir de 9 anys: col·lecció “Sherlock, Lupin i jo” (cat/cast). • Audiovisual: sèrie “Sherlock” (BBC) amb Benedict Cumberbatch. Escape room educatiu: “Resol el misteri de la biblioteca” (4t de Primària) • Activitat tipus escape room i joc de pistes a la sala infantil. • Objectius: descobrir l’espai, aprendre el catàleg, practicar la cerca i el treball en equip. • Coordinació amb escoles (quart de Primària, ~8 anys). • Acollida molt positiva: proposta lúdica i aprenentatge funcional. “Depèn de vosaltres… la humanitat!” Serveis i informació pràctica • Carnet de biblioteca: gratuït, sense foto; dóna accés a la biblioteca virtual i a descomptes en museus, cinema, llibreries, activitats familiars, etc. • Inscripcions a activitats: per telèfon o presencialment (en alguns casos, per correu), sovint amb places limitades i obertura una setmana abans. Cicle de xerrades amb Enric Monturiol (febrer–juny) • Arrenca amb l’èxit de la presentació d’“El aprendiz y los maestros del gremio”. • Enfocament transversal: de física quàntica i energia a religió i filosofia. • Calendari: – 14 de febrer: Els orígens (religions i mitologies i la seva evolució). – Març: Misteris menors o exotèrics. – Abril: Misteris majors o esotèrics. – Maig: Electromagnetisme i física quàntica. – Juny: Caos i xarxes sistèmiques. • Sessions gratuïtes, independents entre si; una xerrada al mes fins al juny. Club de Teatre (12 de febrer) • Conduït per Roger Cónsul. • Obra: “Justícia” de Guillem Clua (actualment al TNC). • Habitualment hi ha descompte per assistir a l’obra després del club (projecte amb el TNC). Contacte i xarxes • La biblioteca és activa a Instagram, Twitter i Facebook. • Recomanació: seguir les xarxes i el mailing per dates d’inscripció i novetats.

Panorama general Entrevista amb Teana (Àlex Ruiz i Alessandra Gófas) sobre el nou single "To Feel I Need Time", la seva estratègia d’autogestió i l’organització del festival .g. També repassen influències, la tecnologia que fan servir (sintetitzadors), la realitat del booking a Barcelona i els seus propers llançaments (un A/B de dues cançons). Temes principals destacats Nou single publicat: "To Feel I Need Time" surt el divendres anterior a l’entrevista. Peça breu (~2’), amb estructura directa i una producció cuidada. Producció: mescla i màster a càrrec de Carles Navarro (col·laborador de Yo Diablo). El tema el va compondre principalment Fabio. Estratègia de llançament en l’era digital: Singles vs àlbums: opten per anar traient singles per mantenir presència constant als feeds i plataformes. Format físic: el CD decau; el vinil té tirada però és car. Tot plegat demana planificació i recursos. "Todo es dinero, todo es dinero" Autogestió total: Management i promo: ho porten internament (Fabio i Àlex). Construir contactes és lent i exigent. Realitat DIY: és un “segon treball sense cobrar” que requereix constància. "Ojalá cobrar por esto, pero seguimos haciéndolo" Festival .g (6 de març, Sala Upload): Concepte: cartell divers (performance, electrònica, pop psicodèlic, garage, trap) i preu assequible (12 € per 7 grups + DJs). Accions: performance de drag king amb Queerdad, trap amb Yugaslang i DJs (Bonaventi –tecno– i Isaac Domenech –house–). Estil i influències: Filosofia: eviten etiquetes; cada treball pot explorar un estil diferent. Referents: King Gizzard & The Lizard Wizard (versatilitat), Bugarins, Mac DeMarco, The Growlers. "Noms són límits" Equip i so: Explicació pedagògica dels sintetitzadors: modificació d’ones per crear textures; equip car i complex. Pedalera d’Àlex com a “nau espacial”. Història i formació: Origen: 2017; formació actual des de 2018 (primer concert: telonejant Bugarins). Membres: Fabio (veu/guitarra), Ferran Alemany (bateria), Àlex Ruiz (sintes/pedals), Alessandra Gófas (…) Directes i booking: Dificultats d’entrar en cartells i festivals; el factor clau són els contactes i la capacitat d’arrossegar públic. Telonejos a la Sala Upload com a via eficaç. Nous llançaments: A/B de dues cançons (cara A i cara B), en mescla per Àlex. Portada de to retro-collage i salt de qualitat visual. Calendari orientatiu: objectiu publicació entre març i abril. Audiència i xarxes: ~200 oients mensuals a Spotify en el moment de l’entrevista; presència principal a Barcelona (també Madrid, Cornellà, València, Sevilla). Handles socials: @teanabcn (Twitter, TikTok, etc.). Apunts i cites "Mira-ho com una sèrie: si vas traient singles, mantens l’atenció" "És un hobby fet segon treball" "El vinil mola, però necessita diners i equip al darrere" Dates clau 6 de març: Festival .g a la Sala Upload (Barcelona). Març–abril: publicació prevista del A/B de dues cançons. Recs musicals Recomanen el single d’Hambre (Madrid): "Me siento tan moderno".