episodis

Resum Entrevista amb el fotògraf David Salcedo (Costa Brava) sobre la seva mirada documental del dia a dia, l’ús del blanc i negre per anar més enllà de la superfície, la importància de treballar la proximitat i la resiliència per sostenir l’ofici. Idees clau Mirada documental del quotidià: treballa amb una càmera petita sempre a sobre, documentant la vida pròpia i l’entorn immediat (fins i tot en “10 metres quadrats”). Blanc i negre com a elecció estètica i conceptual: per evitar la “superfície” del color i deixar l’“esquelet” de la imatge; així convida a una lectura més profunda. Proximitat vs. exotisme: defensa que no cal “anar a la Índia o al Marroc —ni tan sols a Barcelona—” per fer bona fotografia; el valor és en el que tens a tocar. Ofici i resiliència: el sector és precari; cal resistir, formar, publicar i diversificar per “sobreviure”. Docència i comunitat: col·labora amb associacions i centres; els tallers són un espai d’aprenentatge mutu i passió. Cites destacades "Qui resisteix, guanya" (consell del professor i editor Rafa Badia). "El blanc i negre et deixa l’esquelet, la forma, l’ambient; la fotografia despullada." "No fa falta anar-se’n lluny; l’interessant és a prop." Trajectòria i pràctica Arrel fotogràfica: fascinació primerenca per la llum; primera càmera als 20-21 anys (família humil). Porta 11-12 anys amb la càmera sempre a sobre. Influències: consell de Joan Guerrero sobre aprendre a mirar i “encuadrar” a casa; descoberta d’autors com Ramón Masats. Projectes de proximitat: treballs sostinguts en llocs concrets de Lloret durant hores/dies que “transformen la mirada i el lloc”. Confinament i experimentació Ja fotografiava la casa i el pròxim, per això el tancament li va ser un “cop de timó”. Va optar per fotografiar la televisió (mateixa notícia en diferents franges i canals) per revelar com es construeix el relat mediàtic. Projecte exposat al Palacio Almudí (Murcia), en universitats de Mèxic i a ArtFoto Barcelona. Publicacions i llibres Treballa en llibres i fanzins quan el projecte ho demana, no tot ha de ser exposició. Exemple: llibre que narra la fi d’una relació a través de la mascota compartida (un gat) —pensat només per a llibre. Títols mencionats: Cuando la imagen es inútil y la palabra no sirve (inspirat en Saramago) i Samorra Amorra (expressió local de Lloret). Aquest darrer va ser finalista de les beques La Caixa (2013) i es va publicar amb una editorial de Màlaga. Docència i tallers Cursos i col·laboracions amb l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i el Pati Gimona; tallers presencials (Barcelona, Bilbao, Madrid, A Coruña, Sevilla, València) i online. El format en línia ha obert vincles amb Iberoamèrica (Puerto Rico, Santo Domingo, Miami) i públic que no podia assistir presencialment. Ofici, precarietat i futur Situació del sector: difícil; fins i tot propostes de treball sense remuneració (a canvi de “sortir als crèdits”). Cal resiliència i diversificació: cursos, tallers, petites vendes i autoedició. Filosofia de vida: “aprendre a menjar llenties” per mantenir la independència. Futur: acceptar la incertesa com a condició de l’ofici; paradoxalment, això dona esperança i capacitat d’adaptació.

Resum principal "Hem de viure la vida amb alegria, esforços, detalls i il·lusió." Sergi Fernández (22 anys), apassionat dels eSports i esportista en cadira de rodes, anuncia la creació d’Atlètic eSports, l’equip virtual vinculat a l’Atlètic Sant Just que competirà a la modalitat Clubs Pro de FIFA dins la lliga de la VFO. Què s’anuncia Naixement d’Atlètic eSports (Atlètic Sant Just) amb Sergi com a mànager i capità. Competició a la VFO (Regional League), modalitat Clubs Pro (11v11, cada jugador des de casa seva). Emissions en directe a Twitch: canal oficial atletic_esports. Com funciona la competició Format tipus lliga: 3 punts per victòria, 1 per empat (com el futbol tradicional). ~100 equips repartits en 10 grups a la Regional League; després, play-offs per ascendir. Partits i rivals inicials: debut contra Roosters/Grosters Gaming; també Benicarló i Jaén al primer tram. Calendari i com seguir-los Directes a Twitch cada dilluns, dimarts i divendres, amb prèvia, cap a les 23:10 h. Xarxes: Instagram @atletic.esports i perfils de l’Atlètic Sant Just per a notícies i resultats. "Us hi esperem cada dilluns, dimarts i divendres, en el nostre canal oficial de Twitch." Preparació i filosofia Entrenaments diaris d’uns 60-120 minuts (22:30–00:30) des de fa més d’un mes: pràctica de tàctiques i jugades, amistosos contra equips de diverses divisions. Visió de Sergi: convertir la diversitat en impuls i demostrar que la condició física no és un impediment, sinó un motor. Identitat local i inclusió Equip amb segell 100% Sant Just: jugadors actuals i exjugadors de l’Atlètic, esportistes d’altres disciplines, gent del poble. Projecte d’inclusió: visibilitza que tothom pot competir i gaudir del futbol en format virtual. Impacte i futur Gran repercussió del vídeo de llançament (compartits per VFO, competició catalana, mitjans locals i marques interessades com a possibles patrocinadors). Premis interns previstos per als jugadors (a futur; la categoria de moment no té premi econòmic oficial). Expansió planificada a altres eSports: Rocket League i, més endavant, Fortnite. Punts clau Objectiu esportiu: competir per l’ascens dins la VFO. Plataforma: Twitch (atletic_esports) per veure partits i escoltar comentaris en directe. Context d’eSports: la LVP (de League of Legends) és la competició líder; la VFO és una de les més grans en futbol virtual.

Resum de l'entrevista La Biblioteca Joan Margarit viu una revifalla d'usuaris aquesta primavera i es prepara per un Sant Jordi 2021 ple d'activitats, amb mesures sanitàries i inscripció prèvia. "Amb el cor obert, però amb distància." Activitats i presentacions (abril 2021) Divendres 16/04 (18.30 h, Jardins de Can Ginestar): Presentació d’Etiquetes amb Joan Turu (inscripció prèvia a santjust.cat). Dimarts 20/04 (18.30 h): Sant Just desaparegut de Pere Font i Julio Atchoa. Dimecres 21/04 (18.30 h): Converses a Can Ginestar del món il·lustrat, liderat per Lola Castany i Teresa Ferró, amb música de Sweet Case Brothers (Pere Puertes i germà). Dijous 22/04 (18.30 h): Migrar i resistir de Mònica Parra, amb Maria José Molina (Sant Just Solidari). Organitza la biblioteca. Totes les activitats són a l’aire lliure (Jardins de Can Ginestar), amb aforament limitat i inscripció prèvia a santjust.cat. Passaport de lectura (6–12 anys) Torna el 23 d’abril. És un joc lector (no concurs) per completar 6 lectures fins a final d’any. Cada lectura inclou una fitxa (què t’ha agradat més/menys, personatge preferit) per fomentar el pensament crític. A cada llibre validat, la biblioteca posa una enganxina al passaport. Premi final per als qui completin el viatge lector: "El primer premi és una tablet." Sorteig entre tots els participants que hagin completat les 6 lectures. Inscripcions a partir del 23/04 a la biblioteca. "És el principi d’un gran viatge lector." Club de lectura juvenil (12–16 anys) Nova proposta mensual, online (Zoom), el segon dimecres de cada mes a les 18.00 h. Coordinat per Marta Cava (especialista en literatura juvenil). Primera lectura: Un batec a l’hora de Sharon Creech. Inscripcions via xarxes, telèfon o presencialment a la biblioteca. Contacontes i públic familiar Comiat dels Tastets de contes (format virtual) de la Raquel amb un especial de Sant Jordi. Conte participatiu amb personatge intrús proposat pels infants (p. ex., Capità Calçotets, Gegants de Sant Just, Superman, Pokémon...). Propostes a la sala infantil (espai habilitat) o per xarxes. Si tot va bé, al maig tornen les sessions presencials. Xarxes i continguts digitals Cada dimecres: poema de Joan Margarit recitat per ell mateix, amb muntatge visual (també a YouTube). A les xarxes: novetats de llibres, activitats i els contes de la Raquel. Quinzenes musicals En marxa la Quinzena indie (escena espanyola dels 90): han sonat El Niño Gusano, referències a Los Planetas, etc. Horari especial de Sant Jordi (23 d’abril) La biblioteca obrirà matí i tarda: 10.00–13.30 i 16.00–20.00. Nota: al tram final s’esmenta només la tarda, però l’horari comunicat és de tot el dia (matí i tarda). Inscripcions i mesures Covid Totes les activitats municipals relacionades amb Sant Jordi requereixen inscripció prèvia a santjust.cat. Aforaments limitats i activitats a l’aire lliure als Jardins de Can Ginestar.

Context i inauguració Exposició de Miracle Serra a Can Ginestar (Celler), oberta des de l’1 d’abril i inauguració el dijous a dos quarts de vuit. Marc post-Covid: actes amb aforament i control; recordatori que la cultura és segura. L’exposició: tres eixos Fusió: col·laboració amb els escultors de l’Espai Rovallart (Menorca). Escultura amb ferro reciclat (aros de bótes de vi, eines reutilitzades) i diàleg amb la pintura de Miracle. Sensacions: pintura marina nascuda de l’energia de Menorca (del realisme a l’abstracció). Pobles de colors: sèries creades en confinament a Sant Just; memòries d’infància (Escó, l’Ebre), plans de color i llum d’estiu. Pobles de colors: procés i idees clau Pintura amb l’esquerra per lesió al maneguet rotador; recerca d’equilibris i línies definides. Temàtica de la solitud i la introspecció: absència de figures humanes; un únic quadre amb tres veles suggereix presència. Quadres pensats per franges horàries i llums d’estiu: matinada, migdia, tarda, vespre i nit. Procés creatiu com a via terapèutica Pintar com a escapament i «estat de flux»: el dolor físic s’esvaeix mentre treballa. Cerca constant del «gest» lliure amb la mà dreta; amb l’esquerra, traç més forçat, però descobriment de noves maneres d’explicar. Col·laboració amb Espai Rovallart Connexió nascuda per casualitat a Ciutadella: admiració mútua que es transforma en projecte. Valors compartits: reciclatge, respecte pel medi ambient i inspiració en fons marins i espècies en perill. Trajectòria i equilibri vital Formació en Belles Arts (escultura) i exposicions prèvies (inclosa Can Ginestar 2014). Parèntesi per crear l’empresa Cuina Miracle: estabilitat econòmica per viatjar i alimentar la mirada artística. Viatges culturals planificats: museus i gastronomia com a eixos de recerca. Viatges i influències Estades i rutes per Estats Units, Alaska, Austràlia i Nova Zelanda; desig d’estudiar in situ altres pràctiques escultòriques. Sèrie de la Índia: dones, vida quotidiana i lectura crítica del patriarcat des d’una mirada europea. Espai, venda i logística Producció elevada (30–40 obres/any a Menorca) i gestió d’espai d’estudi. Obres a la venda un cop acabada l’exposició; algunes en galeries com Espai Rovallart. Cites destacades «La pintura és la que em va portant; el quadre em diu què falta i què sobra.» «Quan pinto, se m’oblida el dolor: és absolutament terapèutic.» «Pobles de colors és una introspecció: memòria, llum d’estiu i equilibris de color.» Idees força Col·laboració art-escultura amb materials reciclats i consciència ambiental. Memòria i llum com a motor cromàtic i compositiu. Resiliència creativa en confinament i lesió: canvis tècnics que obren camins nous. Art com a teràpia i com a manera de viure el temps i el dolor.

Resum de l'entrevista Conversem amb Helena Verdó, secretària de l’Associació de Veïns de Mas Lluí, sobre l’organització de l’entitat, les necessitats del barri i els projectes en marxa que afecten la mobilitat, el nou centre cívic i la vida comercial. Organització veïnal i canals d’escolta Paper d’enllaç amb l’Ajuntament: recullen suggeriments i queixes per canalitzar-los institucionalment. Des de la pandèmia, el local de l’Espai Mas Lluí està tancat; han apostat per carpes informatives (sobretot dissabtes) per contactar directament amb el veïnat. Recullen els inputs i els sistematitzen (Excel) per detectar repeticions i prioritats. Resposta municipal habitualment positiva. "Sí, en general tenim resposta... sempre ens contesten." Centre cívic en construcció El nou centre cívic (més gran que l’espai actual) serà clau per a activitats veïnals i culturals. Sense data confirmada d’acabament; retards vinculats a la Covid i calendari d’obres. Model de gestió i usos en híbrid: combinació de propostes veïnals i criteris municipals. S’han recollit propostes dels veïns sobre què hi voldrien; diverses idees es repeteixen. "No ens han dit data de finalització" i "Això ho vull pensar" (sobre l’encaix de necessitats veïnals en la programació). Mobilitat: bus E30 i carril bici L’E30 ha estat una millora: connecta Mas Lluí amb Sant Just i Barcelona. Es demana augmentar la freqüència (actualment ~20’ i caps de setmana ~30’). "El fet ara de poder anar a Barcelona [amb l’E30] està molt bé" i "si pogués ser, augmentar la freqüència". Carril bici cap al barri Sud i connexió amb la xarxa Bicivia (Carretera Reial–Diagonal): L’AVV va demanar informació al consistori; el projecte segueix el seu curs. Repte tècnic: el desnivell (pujada de la riera) condiciona el traçat. Comerç i vida de barri Creix l’oferta comercial; l’AVV difon obertures i canvis via xarxes socials. Més vida al carrer i sensació de menys aïllament del barri. Per gestions ràpides, sovint es va a Sant Feliu caminant (proximitat); per anar al centre de Sant Just cal salvar la pujada o dependre del bus/cotxe. "És més fàcil anar a Sant Feliu caminant" per la proximitat i la topografia. 8M i carrers amb nom de dona Acció del 8M: fils a Instagram amb la història de dones que donen nom als carrers del barri (unes 15–20), com Iulia Quieta o Rosa de Luxemburg. Continguts elaborats amb suport de l’Arxiu municipal per garantir el rigor. "Quina millor manera de parlar de la dona que dels carrers [...] de dones." Necessitats clau expressades Augmentar la freqüència del bus E30 per millorar la connexió amb Sant Just i Barcelona. Impulsar el carril bici i resoldre el desnivell amb solucions segures. Calendari i usos clars del centre cívic, amb programació adaptada a les necessitats veïnals. Seguretat viària: mesures davant excessos de velocitat en alguns carrers. Mantenir i ampliar canals d’escolta (carpa, xarxes) per integrar nous veïns i recollir suggeriments.

Resum general Episodi amb Jesús García Flores sobre la importància de la planificació, la fotografia fine art, i l’aplicació de la teoria del color a la imatge. També aborda com la pandèmia ha obligat a reinventar-se, comparteix tècniques d’astrofotografia (la Lluna), el seu enfocament en blanc i negre arquitectònic i la història darrere d’una de les seves sèries premiades a Guilin (Xina). "Apretar el clic és el de menys si ja portes tota la planificació feta." "La fotografia és l'excusa perfecta per conèixer el món." Temes principals • Planificació exhaustiva: eines per predir la posició del sol, gestió de llum/ombra, accés i logística per obtenir escenes sense gent. • Viatges i pandèmia: de recórrer el món (Xina, Canadà, Rússia, Europa) a reexplorar Toledo; pas de tallers presencials a formació online. • Fine Art i edició: visió artística hereva del laboratori analògic; treball intencional de llum, ombra i color per imprimir un segell propi. • Teoria del color aplicada: llibre de referència en castellà, enfocament pràctic abans, durant i després de la captura; ús del color per transmetre emocions i sensacions. • Astrofotografia (Lluna): telezoom 200–600 mm amb duplicador, velocitats altes per congelar el moviment, planificació de llum i composició; importància de “colorejar” les ombres. • Blanc i negre Fine Art arquitectònic: cels convertits a negre per fer destacar estructures blanques (ex. pont Erasmus de Rotterdam, fons de Windows 10); contrast i volums com a llenguatge. • Relat de camp (Guilin, Xina): accés selva endins amb guia local, ascens nocturn i amanecer planificat; sèrie premiada (Epson, Fotògraf de l’Any). • Orígens i trajectòria: família de fotògrafs + formació en informàtica/electrònica; el binomi digital li permet consolidar l’estil i l’edició cromàtica. Detalls clau Planificació i captura • Preparació de mesos: accés/sortida del lloc, control de llum/ombra, hores exactes del sol amb eines específiques. • En entorns massificats (com Petra), la planificació horària és decisiva per trobar el moment net. Fine Art i color com a llenguatge • Dues corrents: SOOC vs. interpretació artística. Jesús aposta per l’edició creativa (llum/contrast/color) inspirada en pintors com Caravaggio, Van Gogh o Goethe. • Objectiu: una impronta reconeixible perquè l’obra “soni” a l’autor. Llibre: Teoria del color aplicada a la fotografia • Resultat de 4 anys d’estudi i tallers: com el color comunica (fred, calor, humitat, por...). • Contingut: decisions cromàtiques abans de disparar, durant la captura i en post; criteris “matemàtics” perquè el cervell percebi coherència. • Cas pràctic: adaptar paletes (ex. prats que han passat de verd a groc) sense trencar la versemblança. Paletes cromàtiques i Instagram • Comparteix la paleta cromàtica de cada imatge (síntesi additiva) per transparència pedagògica: colors per il·luminar, enfosquir i mitjos tons. Astrofotografia de la Lluna • Equip: 200–600 mm + duplicador; la Lluna es mou ràpid—cal velocitat d’obturació adequada. • Clau: planificar posició/llum, enquadrament i paràmetres; treballar tant les llum com les ombres (i el seu color) per volum i missatge. B/N arquitectònic (Fine Art) • Tècnica: convertir el blau del cel a negre profund i potenciar edificis en blanc, maximitzant línies, volums i contrast. • Exemples: Erasmusbrug (Rotterdam), imatge adquirida per Microsoft (Windows 10 i Chrome). Titular i impressió • Dona títols a les obres i defensa la impressió gran per reviure l’experiència viscuda en la captura. “The Earth Awakening” (Guilin, Xina) • Logística complexa: guia autòcton, pujada de nit per fotografiar la primera llum. • Sèrie dels pescadors amb cormorans; reconeixement com a Fotògraf de l’Any (Epson). Experiències que marquen • Llac Baikal a -20/25 °C, gel transparent amb esquerdes—emoció i respecte pel medi; la vivència enriqueix tant com la foto. Orígens i carrera • Família de fotògrafs; estudis d’informàtica i electrònica. • 2002: primera càmera digital; neix el binomi creatiu que consolida l’estil mitjançant el revelat i la teoria del color. Idees força • La planificació és el 90% del resultat; el dispar és la culminació. • Color i ombra són tan narratius com la llum; cal dominar-los. • Coherència cromàtica: regles “matemàtiques” perquè l’escena sigui creïble i emotiva. • Reinvenció: la formació i difusió online com a continuïtat professional.

Resum de la conversa Context i exposició El fotògraf Francesc Fàbregas presenta l’exposició Sant Just confinat. Imatges per al record a l’Espai Mercart (1a planta del Mercat Municipal de Sant Just). És una mostra de proximitat que retrata la vida quotidiana durant la pandèmia i on molts veïns són protagonistes. "Vam inaugurar just el dia de l’aniversari de l’inici de la pandèmia, cosa que li dona un valor comunicatiu especial." Inauguració i assistència La inauguració va anar molt bé, amb bona afluència respectant les mesures. Es valora organitzar algun format especial per a persones que treballen en horaris de matí i tarda. Horaris i visites guiades Horari de visita: dimecres a divendres, de 18:00 a 20:30, i dissabtes, d’11:00 a 14:30. Visites guiades: avui i 8 d’abril (oficials); també se’n fan de personalitzades amb l’autor. Concertació de visites: 93 480 95 64 (Can Ginestar/Ajuntament). Exposició visitable fins al 17 d’abril. Compra solidària de fotografies Les fotografies es poden adquirir; hi ha preu orientatiu amb aportació flexible (“pago el que puguis”). El 100% de la recaptació es destina al Banc dels Aliments de Sant Just per ajudar famílies vulnerables. "El 100% d’aquests diners van al Banc d’Aliments de Sant Just." Es poden comprar tant còpies estàndard com les lones grans penjades al sostre (per a qui tingui espai!). Lliurament: un cop acabi l’exposició, durant una setmana, recollida al mateix espai. Difusió i valor local Rellevància mediàtica: aparicions al programa FAQS de TV3 i al Comarques amb Núria Solé. L’exposició és de km 0 i reforça la memòria col·lectiva de Sant Just. Logística i futur de l’obra Les obres no venudes es planteja cedir-les a l’Arxiu Municipal (pendent d’espai i acord). S’estudien fórmules creatives si cal (p. ex., activitats a festa major). Crida a la participació Ja hi ha unes 50 fotografies compromeses; l’autor vol doblar aquesta xifra. "Si pot ser el doble, millor." Dades clau (ràpid) Lloc: Espai Mercart, 1a planta del Mercat Municipal (Sant Just). Dates: fins al 17 d’abril. Horaris: dc-div 18:00–20:30 | ds 11:00–14:30. Visites guiades: avui i 8 d’abril + opcions personalitzades. Contacte visites: 93 480 95 64. Finalitat: 100% recaptació per al Banc dels Aliments de Sant Just.

Resum general Converses amb el fotògraf Tino sobre una trajectòria que combina viatges, premsa i 40 anys de fotografia vinculada a la medicina. Explica el seu camí fins a ser publicat per la National Geographic, la volta al món (2017) amb Olympus i com la pandèmia ha transformat l’ofici cap a un perfil multimèdia. Comparteix la gènesi del llibre Curarte, el projecte del Llac de Banyoles amb música de Paco Viciana, els seus referents (com Steve McCurry) i els canvis a National Geographic després de l’absorció per part de Disney. Tanca amb reflexions pràctiques sobre color vs. blanc‑i‑negre, la gestió de l’arxiu i la seva imatge més icònica, la “Mona Lisa caminant” (World Press Photo). Temes principals • Entrada i col·laboracions amb National Geographic: processos d’avaluació de portafolis a Perpinyà (Visa pour l’Image), exigència d’obra recent i encàrrecs progressius fins a reportatges llargs. • Volta al món amb Olympus (2017): test de la càmera en condicions extremes i relat diari en xarxes amb històries de Sud-àfrica, Tailàndia, EUA o Rio. • 40 anys de fotografia mèdica: dels anys 80 a l’“Institut Mental”, al càncer infantil (llibre “El futur existeix”), a Metges Sense Fronteres i a la síntesi en el llibre Curarte. • Referents i NG: trobades amb fotògrafs com Steve McCurry i context de la icònica Afghan Girl; canvis estructurals a NG sota Disney. • Impacte de la pandèmia: de l’“activitat zero” a un ofici que exigeix ser multimèdia (foto, vídeo, so, text, xarxes) i a la caiguda de revistes i publicitat. • Projectes locals i música: llibre del Llac de Banyoles (2020) autoproduït i col·laboració amb el compositor Paco Viciana. • Color vs blanc‑i‑negre: llenguatges diferents; el color requereix ordenar informació cromàtica i l’BN condueix directament a forma i expressió. • Arxiu i criteri: més important la qualitat de les situacions que el número de dispars; mesura en terabytes i negatius històrics. • Imatge icònica i humor: la “Mona Lisa caminant” (World Press Photo) obre la seva veta d’humor i inspira el llibre “Fotografiar amb un somriure”. Moments destacats i cites "La càmera és una excusa... la fotografia és una excusa per entrar dins del manicomi i veure què està passant." "Ara el fotògraf ha desaparegut... has de ser una mena d’home o dona multimèdia." "Un editor vol saber què ets capaç de fer en una setmana, no en molts anys." Context i estat del sector • La pandèmia frena el fotoperiodisme i la fotografia de viatges: restriccions, mascaretes i pèrdua de publicitat en revistes. • National Geographic sota Disney: predomini de contingut audiovisual, incertesa per a l’autoria fotogràfica; la revista continua però el model canvia. • Viratge de molts professionals cap a projectes digitals, autoedició i formació (llibres, tallers i workshops). Obres i llibres mencionats • Curarte (recorregut de 40 anys de sanitat espanyola, majoritàriament a Catalunya) • El futur existeix (càncer infantil) • Llac de Banyoles (llibre 2020 autoproduït; vídeo amb música de Paco Viciana) • Fotografiar amb un somriure (recull docent amb èmfasi en humor fotogràfic) • Proper llibre: Com fer fotografia en color (metodologia didàctica per dominar el color)

Resum de l'entrevista Conversació amb Pablo Westling, veí de Sant Just, escriptor i exlocutor, arran de la publicació de la seva primera novel·la acabada, "Tres xicos buenos". L’obra segueix tres amics —Tristán, Lluís i Guille— en un viatge d’estiu de Barcelona cap a les platges de Cádiz, mentre afronten conflictes familiars, especulació immobiliària i sentiments latents. Clau del relat Amistat i amor: Relacions entre els tres protagonistes amb emocions soterrades que afloren. Viatge i evasió: Ruta Barcelona–Andalusia com a fil narratiu i espai de descobriment. Trama social: Rerefons d’especulació immobiliària que posa en marxa la història. Visibilitat LGBTI: Tres protagonistes gais situats al centre de la trama amb naturalitat i sense tòpics tràgics. Procés creatiu i escriptura Origen en el confinament: Necessitat d’evadir-se i d’“anar d’estiu” quan no es podia sortir. Ficció sobre paisatges coneguts: Barcelona i Cádiz per escriure amb fluïdesa, sense recerca feixuga. Escriptura per gaudir: Sense pensar en la publicació; prioritat al plaer d’escriure i acabar una història. Revisions intensives: Reescrita unes cinc vegades, equilibrant descripció, humor i emoció. Metodologia viva: El guió s’anava descobrint mentre escrivia; sorpresa i frescor en les escenes. Representació i intencions Centralitat LGBTI: Deixar enrere el paper secundari o tràgic per mostrar vides plenes i complexes. Universalitat: Ser gai no altera la capacitat de viure conflictes comuns (amistat, família, feina, amor). Aprenentatge personal: Escriure la història que volia llegir de jove; donar referents positius. Recepció i impacte Feedback emocionant: Lectors que senten ganes de viatjar, d’estiu i d’amistat —just el que l’autor volia transmetre. Presència a llibreries: A Casa del Libro i a FNAC Callao (apartat de "los más vendidos"). Suport local a Sant Just: Expositor en forma de “tornado” a l’Escribà i aposta pel talent local a El Llibre Tè; signatura a Llibreria Antinous. Orgull de poble: Recolzament del municipi que envia un missatge d’inclusió a les noves generacions. Cites destacades "La història és totalment fictícia..." "Vaig començar a escriure i volia gaudir disfrutant-la; no pensava en la seva publicació." "Aquest llibre el vaig escriure com cinc vegades." "Volia situar tres protagonistes gais al centre d’una història que no fos tràgica." On trobar el llibre Sant Just: L’Escribà i El Llibre Tè (amb exposició destacada). Grans cadenes: Casa del Libro i FNAC (Callao, Madrid). Idees força Evasió i estiu com a motor emocional en temps de restriccions. Amistat, amor i família creuen una trama de thriller social lleu. Visibilitat LGBTI normalitzada i allunyada del drama. Procés rigorós de reescriptura per aconseguir ritme, humor i emoció.

Context i convidades Entrevista telefònica amb la Irene (autora) i la Gina Hárster (il·lustradora) en el marc de les restriccions per Covid. Conducció a càrrec de Mireia. El llibre: “Els desperfectes” (L’Altra Editorial) Recull de 21 contes que aborden temes com la mort, la fe, els finals (de l’amistat i de l’amor) i la superstició. To marcat per l’humor negre i situacions amb un punt absurd i d’experimentació formal. Títol amb contrast: el “desperfecte” com a cosa menor enfront de tragèdies vitals; personatges que reaccionen de maneres poc habituals. No és autoficció ni basat en persones concretes; hi ha un punt de fantasia i voluntat d’allunyar-se del realisme. Procés creatiu i Premi Documenta 2020 Irene ha escrit sempre; en l’últim any i mig hi ha dedicat més temps i va veure unitat de textura entre els contes. Es presenta al Premi Documenta 2020 i el guanya ex aequo amb Leia Vinyes ("Les Closques"). Publica a L’Altra Editorial, que li dona visibilitat i cura tots els detalls. Barreja d’il·lusió i una mica d’espant pel debut. Ha comptat amb lectores properes que l’han acompanyada. "M'ho passo bastant bé escrivint" La portada de Gina Hárster i la traducció La Irene proposa la Gina Hárster per a la portada: personatges imperfets, formes rares i estil molt recognoscible. La Gina llegeix contes en primícia i crea una coberta que encaixa amb l’esperit del llibre. És la primera portada de la Gina i anuncia també la traducció al castellà ("Los desperfectos") amb coberta diferent però del mateix ADN visual. "Si treu un altre llibre que em truqui" (Gina) Forma i veu: contes com a escenes Contes curts, alguns amb final obert; més aviat vinyetes o escenes que no pas arcs tancats. Joc amb els límits del conte i la idea de condensació. Criteri narratiu: seguretat, escarositats, negror i humor negre com a to que millor funciona. "El conte és més d'escena i la novel·la és més de personatge" (idea citada per la Irene) Revista Branca La Irene codirigeix la revista de ficció BRANCA amb Júlia Bacardit i Irene Selvagi. Funciona per convocatòria oberta: contes, poemes, guions, il·lustració i còmic (ficció literària i gràfica). Col·laboració amb el CCCB (festival Kosmopolis): número especial sobre Mart i una societat humana al planeta roig. Pròxim número “normal” sobre mala literatura i això és art. Properes dates Publicació del llibre: 10 de març. Presentació prevista: 19 de març (hora per confirmar). Cites destacades "Els desperfectes són 21 contes... tots comparteixen un punt d'humor negre." "Hi ha contes que són més com vinyetes, escenes concretes amb finals oberts." "No és cap pel·lícula" (sobre l’estranyesa del moment que vivim)

Resum executiu Conversació a Ràdio Desvern amb la Carme Malaret, la Mariona Pujol i la Irene Furment sobre el projecte participatiu Expressa: un arxiu de 106 relats del primer confinament que, després de publicar-se a Instagram amb una estètica de diari dels anys 70, es trasllada a l’espai públic de Sant Just reutilitzant taulells electorals com a panells. El projecte, becat per la Fundació Carulla (SOS Cultura), busca retornar la paraula de la gent al carrer i construir una memòria col·lectiva d’aquell període. Punts clau del projecte Objectiu: posar en valor les narratives quotidianes del primer confinament i visibilitzar-les al carrer. Formats i canals: Instagram: publicació amb format quadrat, titular (frase clau) + relat complet, i separadors visuals (clips, carpetes) amb textos reflexius. Intervenció urbana: panells de 3 m a 6 punts de Sant Just (reutilitzant taulells electorals). Instal·lació expositiva: ambient domèstic i ús de paper pintat per reforçar l’origen dels relats a la llar. Dades destacades: 106 textos rebuts (celebrat el #100 coincidint amb els 100 dies d’estat d’alarma). Paraules més recurrents: casa, 2020, vida, mare, confinament. Altres: escombraria, sofà, pijama. Molts relats signats amb nom propi; pocs anònims o pseudònims. Estil i recepció: barreja de textos poètics, romàntics, i quotidians; la comunitat va compartir relats més enllà del propi, generant vincle i empatia. Calendari i localitzacions 13 de març: inici de la intervenció plàstica al carrer (empaperar panells “com als anys 70”). 18 de març: exposició/instal·lació a l’espai de la Carme Malaret (ambient domèstic + paper pintat). 6 localitzacions a Sant Just: Mercat Carrer Raval Plaça Canigó Carrer Indústria – Salvador Espriu Barri de Mas Lluí Rosa de Luxemburg i Basses de Sant Pere Equip i rols Direcció i concepció: Carme Malaret Xarxes i edició de continguts: Irene Furment Taula de treball i instal·lació: Mariona Pujol, Iona Palau (antropòloga i ceramista), Santiago Herrant (científic), Jaume Grau (filòsof) Disseny i imatge: Quim Déu (logotip, paginació, separadors, estètica) Espais efímers i muntatge expositiu: Laura Baringo Metodologia a Instagram Estètica inspirada en diaris dels anys 70 i quadrícula coherent amb el feed. Cada post inclou: Titular: frase clau extreta del relat. Cos: relat complet. Separadors: imatge + text reflexiu per ritmar la lectura. Temes i formes dels relats Formats: poesia, converses, entrades de diari, blocs de notes manuscrits. Tons: de l’íntim al quotidià i humorístic. Motifs recurrents: la casa com a centre, la vida domèstica, l’espera, la por i també la tendresa. Suport institucional i futur Beca SOS Cultura de la Fundació Carulla: compromís de mostrar al carrer els projectes becats (festival posposat, però confirmat). Interès d’altres agents: s’ha elaborat dossier per a possibles itineràncies o noves presentacions. Per què importa Memòria col·lectiva: fixa vivències quotidianes d’un moment excepcional. Democratització cultural: dona veu a la comunitat i la retorna a l’espai públic. Art públic accessible: converteix la ciutat en arxiu obert i espai d’escolta. Cites destacades "Expressa és un projecte que vol explorar com ens hem comunicat en l'època de confinament." "Vam rebre un total de 106 textos... i vam celebrar el text número 100, perquè coincidíem amb els 100 dies d'estat d'alarma." "Volem tornar la paraula de la gent al carrer."

Context i protagonista Conversa amb Francesc Fàbregas, fotògraf de Sant Just, amb motiu de la seva exposició “Sant Just confinat, imatges pel record” al nou espai Marc Art. Projecte nascut en ple confinament, amb permís municipal per documentar el poble en un moment excepcional, amb vocació de memòria històrica. “Que quedi pel record, per la memòria.” Què hi veurem a l’exposició Paisatges urbans buits: carrers i places de Sant Just en silenci. Persones i oficis essencials: sanitaris, petit comerç, voluntaris i veïns en el seu dia a dia de pandèmia. Vida als balcons i terrats: gent fent esport, rutines noves, microhistòries quotidianes. No inclou imatges d’hospitals ni residències: el focus és el teixit local i l’espai públic del municipi. “He intentat retratar el Sant Just buit… i les primeres sortides de la gent.” Procés i metodologia fotogràfica Realitzades 10–15 dies després de l’inici del tancament. Enfoc documental i espontani; algunes fotografies són “robades” (en espai públic), minoria posades. Treball de camp per identificar persones: unes 100 persones amb noms i cognoms; obtenció de permís quan calia, especialment en casos sensibles. Dipòsit previst a l’Arxiu Històric de Sant Just per preservar la memòria col·lectiva. Històries i anècdotes Veïns fent circuit esportiu al terrat; reconeixements tardans (“aquesta és la meva mare!”). El trompetista de les 20 h a la Plaça Maragall, ritus d’agraïment que ajudava fins i tot persones amb Alzheimer. Retrats que avui homenatgen persones que ja no hi són. “Moments pel record… alguns colpidors.” Disseny expositiu i equip Primer artista en solitari al nou espai Marc Art (Mercat Municipal). Espai gran i “complicat” que convida a un recorregut 360° i de dalt a baix. Aproximadament 200 fotografies en formats 40×50, 50×70 i mides petites, amb sorpreses de muntatge. Equip de producció: Janira Romero, Laura Baringo (comissària) i Lluís Vigualdé (disseny i grafisme), amb suport institucional. Ètica i legalitat Debat sobre street photography en espai públic: respecte i criteri, disposat a retirar imatges si algú ho demana. Referència a Martin Parr i als límits pràctics/legals segons el context. Venda solidària: “paga el que puguis” Fotografies a la venda a preu de cost amb model d’entrada invertida — paga el que puguis. Possibilitat que el 100% de l’import vagi a Càritas Sant Just. “Posarem un preu… però si vols portar-te la foto, paga el que puguis.” Música, codis QR i memòria Col·laboració amb Àngel Quintana (catedràtic de cinema) i el seu dietari “L’estiu del desconcert”. Codis QR als panells: cada codi enllaça a entrades diàries del dietari i a cançons que acompanyen aquell moment. Calendari i ubicació Lloc: Espai Marc Art, 1a planta del Mercat Municipal de Sant Just Desvern. Dates: del 13 de març al 17 d’abril. Franges d’obertura reduïdes (consultar l’espai; referència a dilluns matí i divendres tarda). Tò i impacte emocional Barreja de riure, nostàlgia, tristesa i esperança. Homenatge al teixit humà de Sant Just, en un relat visual que convida a recordar i apreciar el que es va viure. “Que d’aquí uns anys ho recordem com un fet històric… i que no s’hagi de repetir.”