episodis

Panorama general En aquesta conversa entre la Mireia i la psicòloga i coach teleològica Paula Folc, es desplega un recorregut complet per entendre i gestionar la por: des de la seva funció protectora fins a com no enganxar-nos als pensaments que l’alimenten. Es destaquen estratègies pràctiques per sentir-la sense fugir, prendre decisions més enllà de l’emoció i convertir-la en un motor d’autoconeixement i confiança. "El problema no és la por, sinó com ens aferrem a ella." La por com a aliada (funció i límits) Funció protectora: la por és una emoció clau i adaptativa que ens informa de perills i ens ha permès sobreviure. Perills reals vs imaginaris: moltes pors actuals són anticipacions mentals; cal discernir si la protecció és útil i present o si estem reaccionant a escenaris imaginaris. No tenir por a la por: obrir-se a sentir Primera clau: reconèixer la por a sentir por. El rebuig i l’evasió la fan créixer. Fer-se amiga de la por per extreure’n informació: Què m’avisa? És real ara? Què en faig? "Totes les emocions són com una campaneta: Ep, atura’t, venen a dir alguna cosa." Fugida, paràlisi i decisió conscient Respostes habituals: fugida i paràlisi. Quan l’emoció governa, es bloqueja l’espai creatiu i l’acció. Clau de poder personal: jo no sóc la por; puc decidir més enllà de l’emoció i no enganxar-me als pensaments catastrofistes. Afrontar vs fugir: la valentia no és no sentir por, sinó actuar amb por. Fugir la fa més gran i n’endarrereix l’abordatge. Emocions que informen: tècniques per gestionar la por Aturar-se a sentir: la intensitat baixa si m’hi obro sense aferrar-m’hi. Reavaluar possibilitats: distingir entre el que passa ara i el que només és possible. Exercici del projector: mirar les imatges mentals com una pel·lícula i preguntar-se si vull que siguin la meva realitat present. Concretar per escrit: posar en paraules exactes la por (• por a perdre la feina • por a la malaltia d’un ésser estimat...) per reduir la generalització i guanyar perspectiva. Por en temps de Covid i a consulta Context actual: por global (salut, feina, futur). La invitació: responsabilitzar-nos de la pròpia experiència emocional. En teràpia, moltes dificultats remeten a la por: a la tristesa, a la vinculació, a mostrar-se autèntic. Treballar-la porta a confiança i a tocar l’amor propi. "No és no sentir por, és afrontar-la." És la por injusta? La por, sense les creences que li enganxem, és neutra. No diem que l’alegria és injusta; tampoc cal dir-ho de la por. El que la complica és la càrrega simbòlica i els pensaments associats. Edats, aprendre dels infants i mediació amb el soroll Els infants modelen una relació autèntica amb la por: busquen protecció i la mostren sense embuts. Risc de desadaptació quan sumem pensaments i consum de notícies amenaçadores. Tornar a la protecció útil en el present i a l’autoconeixement. Autoconeixement i demanar ajuda Entrenament emocional i mental: cadascú és el seu propi entrenador. Si cal, demanar acompanyament professional amb humilitat. Fins i tot els psicòlegs i coachs busquen suport per mantenir la coherència i poder ajudar millor. Eina pràctica (Louise Hay – “El poder de l’espejo”) 1) Identifica la por (en una nota adhesiva). 2) Reconeix i agraeix: > "Sé que la teva intenció és protegir-me. Gràcies. Ara et deixo marxar." 3) Allibera: trenca la nota i llença-la. Gest simbòlic per no aferrar-se i recuperar protecció des de la consciència. Idees clau La por informa; no mana. Decidir amb por és valentia i construeix confiança. Concretar i sentir redueix la por difusa. Autoconeixement i, si cal, ajuda professional: camins per transformar la por en creixement.

Resum de la conversa Context Entrevista amb la Puri Portes, coordinadora dels cursos municipals d’arts plàstiques de Gaudim Creant Art (Can Ginestà), sobre com s’han reorganitzat les classes durant les restriccions per la COVID-19. Gestió de les classes durant les restriccions Contacte constant amb l’alumnat via correu, WhatsApp, apps i videoconferència. Cada docent adapta la metodologia: exercicis, lliuraments d’imatges i correccions online. Excepcions: alabastre i gravat fan seguiment telemàtic, però recuperaran hores presencials perquè cal maquinària específica. En alabastre, els alumnes amb experiència s’han pogut emportar pedres a casa; els que s’inicien ho tenen més difícil sense la docent al costat. Possibilitat de dividir grups o fer sessions esglaonades per adaptar nivells i connexions. "És la primera vegada que faré classes online grupals." Feedback de l’alumnat Acceptació molt alta (~95%): la majoria s’hi suma; alguns prefereixen no fer online. A Història de l’Art, el professor Xesco Ramos comparteix apunts i imatges després de la sessió, i l’alumnat està molt satisfet. "Déu-n'hi-do, els que em segueixen." Reptes detectats Bretxa digital: alumnes grans sense smartphone, internet o ordinador queden exclosos. Pèrdua de la part social de l’aula, que és molt rellevant en aquests cursos. Incertesa temporal: previst per 15 dies, però podria allargar-se. "La part social en aquestes classes és molt important." Experiència i adaptació del professorat La Puri (25+ anys fent classe) s’estrena en online grupal; ha preparat exercicis per nivells (teoria del color, rodes cromàtiques, etc.). Coordinació del professorat amb reunions telemàtiques i grup de WhatsApp. Es van aprofitar els jardins de Can Ginestà per sessions a l’aire lliure (amb el Chorri Fandos), amb mesures de seguretat. El grup de retaule també s’engresca a provar el format online. Eix temàtic del curs 2020-2021 Del “caos” (curs anterior) a la “harmonia”. Eix comú: el color blau per unificar disciplines i exposicions. Inscripcions i organització Inici de curs molt fort: més de 265 inscripcions. Aforament limitat per COVID-19: s’han obert classes addicionals d’alabastre i de color. Es preveuen baixes aquest primer trimestre (per dificultats tecnològiques o preferència per la presencialitat), però molts tornaran si el segon trimestre millora. Mirant endavant Confiança en un retorn segur a les aules: espais àmplies, ventilades i llocs marcats. Compromís i motivació del professorat i gran predisposició de l’alumnat per tirar endavant. "Esperem tornar ben aviat; a les aules ens sentíem molt segurs."

Resum Context i decisió Es suspèn la 44a Cursa de Cars de Coixinets de Sant Just Desvern per les restriccions de la Covid-19 i per prioritzar la salut pública. La decisió s’ha pres després de valorar diversos escenaris, però el control del públic i les aglomeracions feia inviable una cursa segura. "Toca ser responsable i prioritzar la salut" "Hem decidit que aquesta cursa no es podia celebrar amb condicions" Tradició i impacte És una tradició molt arrelada al municipi (43 edicions celebrades fins ara) i és probablement la primera anul·lació per causes de força major. "Una cursa de cars sense aquest ambient... seria una mica estrany" La notícia de la suspensió ha estat molt llegida i ha generat empatia i comprensió a les xarxes. Concurs a Instagram (alternativa principal) Per mantenir l’esperit: concurs fotogràfic a Instagram amb temàtica cars i creativitat lliure. Com participar: Seguir el compte: carsdecoixinets (caràcter: tot junt). Publicar una foto amb el hashtag: #concurscars2020. Data límit: dissabte 14 de novembre a les 24:00 (cap de setmana en què s’hauria fet la cursa). Premis: Les 3 fotos guanyadores obtindran inscripció gratuïta per a la cursa de 2021. Idees suggerides: recuperar fotos antigues, fer fotos creatives amb el carro, o crear alguna composició relacionada amb els cars. "Les tres fotos que guanyin tindran una inscripció gratuïta per la cursa de 2021" Acció alternativa el cap de setmana dels cars Es prepara una sorpresa addicional per mantenir l’ambient de cars el cap de setmana previst, no només digital. Serà una acció adaptada a la situació, sense aglomeracions i respectant mesures sanitàries. Anunci imminent a les xarxes de l’organització. Organització i mirada al 2021 L’equip aprofita l’aturada per millorar processos i planificar la propera edició. Esperança de tornar el novembre vinent amb una cursa en condicions normals. Crida final Es demana participació activa al concurs: pujar imatges, etiquetar correctament i seguir el compte. Estigueu atents a xarxes per a l’anunci de l’acció alternativa. "Animem a ser creatius i a reviure l’ambient de cars a Instagram"

Context i projecte Rooms with a View és una mostra nascuda en ple confinament que converteix fotografies preses des de casa en postals amb grafisme de souvenir. El projecte va créixer de 3–4 imatges a 180 postals de 180 participants d’arreu (Alemanya, Holanda, Mèxic, Hongria, Dinamarca, Corea…), i avui s’exposa simultàniament a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (Sant Just) i a Budapest. "Volia trencar la idea d'obra d'art… convertint les imatges en postals, pràcticament com un souvenir." Origen • Idea sorgida d’una videotrucada d’equip durant el confinament. • Enviament de fotos del que es veia des de casa; la clau: convertir-les en postals amb disseny gràfic. • Escalat orgànic via xarxes socials i boca-orella. Procés i criteris Mètode de treball • Rebre la foto, edició lleu (millora de qualitat), reenviament a l’autor i publicació amb consentiment. • Invitacions en cadena per ampliar la comunitat, amb curadoria per mantenir el to del projecte. Criteris de selecció • Preferència per vistes i espais; evitar retrats i selfies. • Cerca de naturalitat; consciència que la gent escenografia (llibres ben posats, espelmes, bodegons) per controlar la imatge. Anècdotes i peces destacades • Artista coreà: expectativa d’“exotisme” trencada per una vista d’arbres que podria ser Collserola; reflexió sobre la universalitat de les vistes domèstiques. • Antoni Mercader: foto moguda que es torna gairebé abstracta, suggerint la biblioteca de casa. • Miquel Planes (La Miranda): una paret texturada; una visió radicalment honesta del que es veu des d’una finestra concreta. • Quim valora especialment les imatges més fresques i quotidianes: roba estesa, plantes sense regar, bombones… Impacte, comunitat i reflexions Experiència personal i equip • Projecte divertit i estimulant: edició, diàleg amb participants i publicació. • Agraïments: Olga Álvarez (comunicació i Instagram), Jaume Matallana (suport i logística), Irene Formen (càmera per a l’streaming). Mirada sociològica • Observació de la vanitat i el desig de control de la pròpia imatge (ordre de publicació, comparacions, posada en escena). Xarxes i creació • Les xarxes són eina de creació i difusió: immediatesa, comparació de visions (Corea, Los Angeles, Esplugues), relacions noves i projectes col·laboratius emergents. "Creem des d'una perspectiva individual, però el fet de compartir i ajuntar-ho amb altres visions ho fa molt interessant." Exposició física i experiència • Muntatge a Sant Just amb postaler giratori metàl·lic de souvenirs: trenca l’aura cerimoniosa de l’obra d’art i la fa quotidiana i accessible. • Títol inspirat en la distinció hotelera "Rooms" vs "Rooms with a View": la vista com a valor i com a souvenir. • A més, mosaic mural amb les 180 postals (uns 2,5 m d’alt x 3–4 m d’ample) i venda a preu simbòlic (3 €) com en una souvenir shop. • Inauguració en temps de Covid: aforament limitat, registre, gel hidroalcohòlic i streaming per facilitar l’accés. De Sant Just a Budapest i altres propostes • Connexió orgànica amb els comissaris Sílvia Zighetti i Tamás Raddati porta la mostra al festival Design Without Borders (Budapest), exposada al Museu Quiseli. • En paral·lel, es destaca la col·lectiva Living Room a Can Ginestà (Sant Just) de Dorotè Elfling, Montse Vaqués i Laura Beringo; recomanació de fer doblet cultural. Futur i l’Espai Carme Malaret • Quim no vol fer una “segona part” del mateix; cada idea és fruit d’un moment. Però veu potencial en nous projectes participatius digitals (fotografia, textos, altres tècniques) si hi hagués un segon confinament. • L’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (amb 7 anys de trajectòria) és un laboratori lliure: art, pensament i ciència, amb projectes com Parador i Custòdia. Informació pràctica • Rooms with a View es pot visitar a Sant Just fins al 4 de desembre a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret; mostra simultània a Budapest.

Resum Contingut Repetició de la salutació "Bona nit" al llarg de 33 línies. To de cortesia i comiat que suggereix el tancament d'una conversa o la transició al repòs nocturn. Simplicitat i èmfasi aconseguits per la reiteració constant. "Bona nit" Idees clau Funció pragmàtica: reforçar el desig de descans i benestar col·lectiu. Efecte retòric: anàfora i ritme per insistència. Context implícit: comunicació informal, possiblement coral o adreçada a múltiples destinataris. Dades Nombre d'ocasions: 33. Variació lèxica: nul·la; es manté la mateixa expressió. Registre: col·loquial i cordial.

Context i convidada Paula Folk, psicòloga i coach teleològica, conversa amb la Mireia sobre com transitar la incertesa actual mitjançant eines pràctiques, una nova relació amb els pensaments i les emocions, i un canvi de paradigma: del fer constant al ser i sentir. Entendre la incertesa La vida és incertesa: les estructures externes (feina, relacions, rutines) donaven una falsa sensació de control. Quan aquestes cauen, aflora la por i el “no saber”. Això pot ser una oportunitat per reconstruir des d’un lloc més autèntic. Clau: no negar la incertesa, sinó aturar-nos i sentir-la per detectar les creences que l’estan alimentant. "La vida és incertesa; mai hem sabut què passarà d'aquí a un minut." El canvi constant: confiança i decisions El canvi sempre ha estat present; el repte és com hi responem. Desenvolupar confiança en els propis recursos i en la capacitat humana d’adaptació. Decisió vital: “despertar” (obrir-se al canvi) o quedar-se com abans. Cada opció té conseqüències. Eines pràctiques per gestionar la por i l’incertesa 1) Tornar al cos i a l’ara Respiració conscient: inhalar i exhalar per relaxar el cos i recuperar claredat. Quan el cos es calma, és més fàcil observar el pensament sense enganxar-s’hi. 2) Detectar i redirigir el pensament Identificar la “pel·lícula” mental (pensaments de futur basats en memòries del passat) i dir “para, no et compro; ara mano jo”. Reorientar la ment al present: “Ara estic bé. Ara respiro.” Mantra útil de l’Ho’oponopono: "Suelto y confío" Objectiu: tallar el bucle i tornar al present amb confiança real (no positivisme superficial). Ment i pensaments: del bucle a la reprogramació Aproximadament el 70% dels pensaments d’avui són els d’ahir: els pensaments són hàbits. Diferenciar la ment operativa (repetitiva) del poder creatiu de dirigir el pensament cap a la veritat i la confiança. Entrenament mental: aturar la inèrcia que perpetua la por i instaurar noves rutines de pensament. Ser observador: ioga i la metàfora del tren Imatge clau: com a l’estació, veure passar els trens-pensaments sense pujar a cap. El ioga ajuda a convertir-nos en observadors de la ment i a arrelar-nos al present. Emocions: sentir sense identificar-se No som el que pensem ni el que sentim; som qui pot dirigir pensament i emoció. Permetre’s sentir emocions (tristesa, por) sense comprar la història mental que les magnifica. L’emoció és informació sobre la percepció, no una veritat absoluta. "No som el que pensem." Solitud que esdevé plenitud En comptes d’evitar-la, obrir-se a sentir la solitud; així pot transformar-se en plenitud. Procés personal de la Paula: de viure la solitud amb tristesa a sentir-se plena i arrelada amb ella mateixa. Clau: afrontar les emocions i revisar les creences sobre un mateix. Del fer al ser: la “malaltia del fer” Creença estesa: si no faig, no sóc o no valc; sovint el fer tapa emocions que no volem mirar. No per fer més s’aconsegueixen millors resultats. Importa des d’on fem (amor, presència) més que què fem. Invitació: deixar de fer per entrar en connexió interna i obrir-se a sentir. Idees clau • Accepta la incertesa i escolta la por sense negar-la. • Respira i torna al cos per recuperar presència. • Atura el pensament: “para, no et compro; ara mano jo”. • Confia: “suelto y confío” per tallar el bucle i tornar a l’ara. • Observa, no t’identifiquis: no som els pensaments. • Transforma la solitud en plenitud afrontant emocions i creences. • Passa del fer al ser: prioritza la connexió interna i l’amor com a motor d’acció. Tancament Crida final: valorem la vida i seguim descobrint-nos a nosaltres mateixos amb curiositat i coratge.

Resum executiu "15 días, yo no me creo nada... La primera vez también fueron 15 días y al final estuvimos dos meses y medio." El propietari del bar explica com s’estan adaptant al nou tancament del sector de la restauració a Sant Just amb servei de take away, ajustos d’horari, control de costos i coordinació amb altres restauradors. Malgrat haver implementat totes les mesures sanitàries i rebre alguna ajuda municipal, considera que són insuficients i denuncia una injustícia comparativa amb altres sectors. Context i estat d’ànim Sensació de cabalreament però amb actitud d’“anar tirant” i provar alternatives. Inquietud per la durada real de les restriccions més enllà dels 15 dies anunciats. Adaptació del negoci Servei de menjar per emportar amb la mateixa carta habitual. Horari provisional: de 9.00 a 16.00; obert a ampliar-lo segons la demanda. Comunicació activa a xarxes socials per informar que estan oberts per take away. Impacte econòmic i ajudes Equip: treballadors en ERTE; els propietaris mantenen el negoci com poden. Ajudes municipals: exempció d’ocupació de via pública per a terrasses; en el seu cas, la terrassa va inclosa en una concessió amb cànon anual. Valoració: ajuda útil però insuficient; han operat a 50% d’ingressos mentre impostos i costos es mantenen al 100%. Inversions en mesures sanitàries (gels, mascaretes, envasos i blísters individuals) assumides sense pujar preus. Gestió de producte i malbaratament Reducció de comandes al mínim indispensable. Donació d’excedents a serveis socials o quan hi ha sobrant d’esdeveniments, per evitar pèrdues i malbaratament. Queixa sectorial i responsabilitat Assequible de veure aglomeracions i manca de mesures en altres sectors mentre la restauració pateix tancaments estrictes. Compliment rigorós de protocols (distància, neteja de taules, aforament) i recordatoris constants als clients. Referència a la protesta del Gremi a Plaça Sant Jaume. Comunitat i calendari local Grup de WhatsApp entre restauradors de Sant Just per compartir informació i suport. Festa de Tardor reduïda: impacte directe en ingressos (dies forts que ajudaven a passar l’hivern). Petició de cerrament lleuger (tendals a para-sols) per suportar el fred d’hivern i aprofitar millor la terrassa. Comunicació i crida a la clientela Instagram del bar: esmentat com "Barca Engine está (todo junto)" al diàleg. Crida a la clientela local a fer comandes per emportar (cafès, hamburgueses, amanides, etc.). Dades clau Servei actual: menjar per emportar. Horari: 9.00–16.00 (amb possible ampliació segons demanda). Ubicació: Sant Just; bar situat “a sobre de la ràdio”. Personal: treballadors en ERTE; propietaris al peu del canó. Conclusió El negoci aposta per la resiliència: provar, ajustar i cooperar amb el sector. Demana ajudes més contundents i coherència en l’aplicació de mesures entre sectors. Confia en la clientela de proximitat per superar “aquest bache tan bèstia”.

Resum "La gent diu que ho necessita, que necessita xerrar" "La vida continua i hem d'intentar" Clubs de lectura 2020–21 (format virtual) Novetat: tots els clubs de lectura passen a ser virtuals via Jitsi Meet. Clubs actius: 2 de literatura general 1 d’anglès 1 de novel·la negra 1 de teatre Places disponibles: encara n'hi ha al de teatre i al de novel·la negra. Funcionament: Els llibres es continuen lliurant en mà a la biblioteca. Les trobades es fan en la data habitual, però en línia. Motivació: alta demanda i voluntat de continuïtat tot i les restriccions; necessitat de socialització. Setmana de la Natura (3–11 d’octubre) Forma part del projecte Parcs i Biblioteques (Diputació). Sant Just hi participa pel vincle amb Collserola. Tema: els arbres. Concurs “El meu arbre” (obert a totes les edats): Formats admesos: dibuix, poema o fotografia. Enviament: en paper a la biblioteca, per correu electrònic o via xarxes (Instagram, Facebook, Twitter) amb els hashtags: #arbresdoc.comcat i el de la Biblioteca Joan Margarit. Incloure: nom, cognoms i contacte (correu o telèfon). Termini: fins a l’11 d’octubre. Sorteig: 20 d’octubre. Premis (La Garrotxa): 1r: nit a l’Hotel La Perla (Olot) + esmorzar + un àpat + cistella de productes + curs d’iniciació a la marxa nòrdica. 2n: nit a Santa Pau (2 persones) + esmorzar + cistella + guia per descobrir La Garrotxa. 3r: cistella de productes de la cooperativa SAT de la Vall d’en Bas. A la biblioteca: exposició de guies d’excursionisme, flora i fauna, contes i llibres temàtics. Món digital amb Raquel de Manuel Testets de contes (sense edat; des de 0 anys): Emissió al YouTube i Instagram de la biblioteca. Dates d’octubre: 9 i 23. Nova sèrie: Aprendre més enllà dels llibres: literatura i recursos digitals per a famílies amb infants de 0 a 6 anys. Objectiu: acompanyar famílies en l’ús responsable de pantalles i oferir recursos (webs, apps, literatura digital). Freqüència: mensual. Inici: 16 d’octubre. Format virtual (YouTube/Instagram). Setmana Bio (17–25 d’octubre) Instagram Live: Alimentació ayurvèdica a la tardor amb Laura Álvarez (nutricionista ayurvèdica). Data i hora: dijous 22, a les 19 h. Contingut: consells pràctics i tips de temporada (calidesa dels plats, aliments recomanats, salut a la tardor). Tastet de contes temàtic: sobre hort i bioaliments (YouTube/Instagram). Tardor cultural (festes adaptades) Hora del conte presencial: Glú, el viatge d’una goteta d’aigua (companyia Fes-tu com vulguis). Dissabte 17 d’octubre, 11 h. Lloc: exterior de la biblioteca (si el temps ho permet). Aforament limitat i inscripció prèvia (a partir del 13 d’octubre) presencialment o per telèfon. Protocols i horaris de la Biblioteca Joan Margarit Accés i retorns: Retorns només per les bústies. Gel a l’entrada, circuit intern i aforament controlat. Sales i fons: Sala oberta amb pocs llocs i distància de seguretat. De moment, només planta baixa oberta. Materials de la planta superior: el personal els baixa sota demanda; es pot reservar per telèfon/correu. Per a infants: selecció personalitzada segons edat i interessos. Quarantena de materials: 2 dies per a llibres i audiovisuals tocats i no prestats (es deixen en un carro). Horaris: Horari restringit vigent; s’estudia reobrir dissabtes i la planta superior a mitjans d’octubre (en funció de la seguretat). Contacte i xarxes Telèfon: operatiu en horari d’obertura. Correu electrònic de la biblioteca. Xarxes socials: Instagram, Twitter i Facebook actius. Canal de YouTube: Biblioteca Joan Margarit (emissió de contes i activitats).

Context i convidats Programa de ràdio amb trucada a Pol Arazuri, tertulià de cinema al programa. Conversa sobre el seu nou projecte cinematogràfic de caire local. El projecte: "L'última quinta" Naixement d’una petita productora durant el confinament amb Janís Casals. Curtmetratge ambientat al final de la Guerra Civil (gener de 1939) sobre el combat de l’Espinagosa, una de les últimes defenses republicanes abans de l’entrada a Barcelona. Localitzacions: entorns de Sant Just (carretera de Vallvidrera, l’Antena i Sant Pere Màrtir). Objectiu doble: fer cinema i divulgar la memòria històrica local. "els van enviar ja 20 joves d'uns 16-18 anys a frenar una ofensiva gairebé imparable" Recerca i rigor històric Treball de documentació amb historiadors locals, sobretot Júlio Ochoa. Volen apropar al veïnat allò que "no s’ha explicat prou" sobre la guerra a Sant Just. Equip i repartiment Repartiment amateur principalment dels Pastorets de Sant Just. Col·laboracions de membres de la ràdio (com l’Elias i el Víctor). Projecte de clara collita santjustenca. Finançament: micromecenatge i recompenses Crowdfunding en una plataforma (model tipus Verkami/Bermatic), inspirat en el cas de Sant Just Fiber. Donacions des de 2 € amb recompenses progressives: Agraïments a xarxes (aportació mínima), Cartell signat, Samarreta, Projecció en viu (segons situació sanitària). "La donació més petita que es pot realitzar és de dos euros." Logística i necessitats tècniques L’equip ja disposa de càmeres, trípodes i estabilitzadors. El gruix del pressupost es destina al vestuari d’època: sobretot uniformes militars i armes d’atrezzo. Els Pastorets ajuden amb el vestuari casual. Difusió i comunitat Instagram del projecte: "l'última quinta 39" per seguir novetats i participar. Difusió via grups dels Pastorets, ràdio local, i possibles cartells informatius al poble. Connexió amb el treball de recerca Pol reorienta el seu Treball de Recerca (inicialment sobre efectes especials) per integrar-hi el projecte del curt. Situació dels Pastorets 2020 Per motius sanitaris, no hi haurà l’obra tradicional. Alternatives en estudi: cabaret petit o obra reduïda; la idea de filmar una pel·lícula es descarta per temps i logística. "no hi haurà obra de pastorets normal com cada any." Tancament Crida a la participació i al suport al micromecenatge. Recordatori del compte d’Instagram i agraïments finals.

Resum general Text format exclusivament per la repetida salutació "Bona nit", sense context ni interlocutors definits. El to és cordial i reiteratiu; no s'aporten dades, preguntes o narrativa. Idea principal: Salutació nocturna repetida de manera seqüencial. Volum de repeticions: 40 vegades en 4 blocs (18 + 6 + 4 + 12). To i intenció probable: cortesia, tancament del dia, joc rítmic o prova de text. Contingut informatiu: pràcticament inexistent; no hi ha temes, accions ni persones identificades. "Bona nit" Punts clau Repetició com a recurs formal. Absència d'estructura narrativa. Possible finalitat: salutació col·lectiva, prova, eco o èmfasi. Observacions d'estructura 4 blocs separats per línies en blanc. El primer és el més extens; el ritme disminueix i torna a créixer al tram final. No hi ha variacions lèxiques ni marques temporals.

Resum Candy és un curtmetratge ideat durant el confinament per la Júlia, que canalitza una experiència personal en una ficció sobre l’amistat, els somnis d’estiu i el xoc amb la realitat en començar una nova etapa vital. Tema central Protagonistes: Candela i Diana (d’aquí el títol “Candy”), dues noies que, després d’un estiu plegades a la Costa Brava, tornen a Barcelona i s’enfronten a dubtes sobre la universitat i el rumb de la vida. To i gènere: Coming-of-age íntim i autobiogràfic en part, nascut del desig de la Júlia de donar vida a un pla que no va arribar a fer: “deixar-ho tot i viatjar”. Idea clau: el pas del somni a la realitat de setembre —una “bombolla” que pot esclatar. Origen i desenvolupament Escrit durant el confinament, com a resposta a una necessitat de recuperar la creativitat després d’anys de Periodisme menys creatius. Equip jove i multidisciplinari (entre 18 i 28 anys), d’unes 15–17 persones, treballant per amor a l’art: departaments d’art, fotografia (càmera i llum), so i actors. Finançament (Verkami) Objectiu: 3.000 € (destinats a dietes, transport i lloguer de material). Estat actual: 2.085 € amb 45 aportacions; queden aproximadament 10–11 dies per arribar a l’objectiu. Recompenses: packs amb noms de la Costa Brava (Cadaqués, Calella, Roses...) i il·lustració de Carol Guinart estampada en tote bags. Com hi pots ajudar: aportacions des de 5 €. "Amb 5 euros només es pot ajudar moltíssim" Producció i calendari Localitzacions: una casa a la Costa Brava (ambient estiuenc i mediterrani). Rodatge: 2 dies. Pendents: tancar material i atrezzo. La resta, encarrilat. Estètica i teaser Teaser: una bombolla de sabó que viatja pels espais d’estiu. "Quan s’explota és quan tornes a la realitat i has d’assumir les responsabilitats del setembre" Mirada personal i futur La Júlia transforma la frustració d’un somni no fet en narrativa i imatges. Vol continuar en el camí del cinema (guió i direcció), passi el que passi amb aquest projecte. "És una cosa que em va quedar molt a dintre... una canalització del que vaig sentir"

Context i reobertura Després d’un tancament no desitjat abans de l’estiu, l’Espai va reprendre activitat al setembre amb formats reduïts i adaptats. Objectiu: fer, com a mínim, un acte al mes sempre que les condicions ho permetin. "No ens podem aturar ni ens volem aturar, encara que ens costi molt i ens haguem d’adaptar a les tecnologies." Performance “Present” de Lali Ayguadé a l’aparador El 5 de setembre, la ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé va presentar Present, una acció a l’aparador on va imprimir el moviment amb fang als vidres i al terra. La proposta recupera el diàleg entre moviment efímer i matèria iniciat fa 7 anys en la inauguració de l’Espai. Es va emetre en streaming per evitar aglomeracions i respectar les restriccions. "Volia imprimir aquest present, aquest moment que ella estava ballant, amb una empremta de fang." Adaptació digital i logística L’equip va resoldre la part tècnica de filmació i difusió online malgrat sorolls i interrupcions del carrer. Voluntat de repetir el format en streaming per mantenir la programació mentre hi hagi limitacions d’aforament. Exposicions recents i peces a l’espai L’obra de la Janira, Neckhead, va ocupar l’aparador fins a mitjans d’any. Una peça d’“arbre” blanc (pesant) roman custodiada a l’espai. Projectes immediats (octubre) Mostra exprés de Vistes des de la finestra (projecte ideat per Quim Déu durant el confinament) amb imatges rebudes d’arreu del món. Connexió en streaming amb un festival de disseny a Budapest on també s’exposarà el projecte (amb la participació de Laura Baringo). Difusió a: blog (carmamalaret.blogspot.com) i Instagram (espai cm). Reptes, protocols i incerteses Sense inauguracions com a tal; control d’aforament i cues a fora si cal. En suspens: Sigues Original (desembre), venda d’obra original de petit format per Nadal. Projecte de custòdia (art en moviment que circula per cases), aturat temporalment. Reunions de petit comitè (6-7 persones) per definir estratègies trimestrals. Comunitat i formació A Can Ginestà, contra tot pronòstic, les inscripcions d’arts plàstiques han augmentat respecte altres anys. "La gent també té ganes d’una certa normalitat." Respecte i compliment de mesures com a clau per sostenir l’activitat creativa. Idees clau Resiliència cultural: continuar programant amb streaming i formats adaptats. Centralitat del cos i la matèria: del gest efímer a l’empremta en fang. Comunitat activa: participació internacional a Vistes des de la finestra i suport local a Can Ginestà. Incertesa gestionada: planificar amb flexibilitat i comunicació constant.