Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1321-1332 de 2109

22 de maig del 2018
22'
Entrevistes de la Justa del 22/5/2018 — Dones, ciència i canvi climàtic: recerca en plantes i visibilitat femenina amb Anna Caño Delgado
Context i esdeveniment Taula rodona: DonesTech (Dona Estec) Data i hora: dimarts 29 de maig, 18:00 Lloc: Sala Isidro del Cònsul Participant destacada: Anna Caño Delgado, investigadora del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) "Jo no vull espantar ningú, però... hem de generar més aliments per a tothom" Recerca d’Anna Caño Delgado Camp: processos de senyalització hormonal que controlen el creixement de les plantes i la seva adaptació al canvi climàtic. Focus principal: resiliència a la sequera des d’un punt de vista genètic. Estratègia científica: Estudi de gens que donen resistència a la sequera. Anàlisi de plantes antigues com la molsa per identificar mecanismes d’adaptació del pas de l’aigua a la terra. Aplicació a cereals com el sorgo (semblant al blat de moro) per fer-los més resistents. Objectiu: solucions biotecnològiques per garantir aliments en un context de canvi climàtic i creixement demogràfic. Dones a la ciència: diagnosi i “sostre de vidre” Paritat a graus i doctorat en biologia/biotecnologia; davallada a postdoctorat (~40%). A lideratge de grup, al CRAG, ja hi ha 50% dones. Persistència de baixa presència en direccions de centre, departaments i cossos d’elit (p. ex. CSIC). Reconegut “sostre de vidre” encara present, tot i que en procés de trencar-se. "A mi m'agradaria pensar que no existeix, però, malauradament, existeix" Barreres específiques i cultura Maternitat coincideix amb la franja d’estabilització professional (35–40 anys). Crisi i pressió social dificulten trajectòries. Manca de referents històrics femenins visibles. Invisibilització en espais de decisió i lobby: Reunions informals masculinitzades. Situacions d’“ens fan transparents” a trobades internacionals. "Si et fan transparent... t'estic ignorant; això és el pitjor que et pots fer" Canvis positius i exemples Al CRAG, en un acte recent, el 70% de la recerca destacada presentada era liderada per dones. Visibilitat mediàtica ajuda a normalitzar i accelerar el canvi. Exemple de conciliació: Laura Botigué, nova cap de grup al CRAG, amb maternitat coincident amb la contractació. A la UAB, rectora al capdavant i primer lloc al rànquing estatal; aposta per la transferència de tecnologia. Què aporten les dones a la recerca Humanitat, creativitat i varietat de perspectives. La diversitat d’equips millora la qualitat i els resultats científics. Crida a l’acció i rol de la societat Corresponsabilitat a la llar (més pares a escoles i AMPA) per facilitar la conciliació. Més iniciatives com DonesTech per crear referents i reconeixement. Centrar-se en resultats i mèrits, garantint igualtat d’oportunitats i visibilitat. "Tots som una mica referents... i aquestes petites iniciatives, tot suma"
18 de maig del 2018
26'
Entrevistes de la Justa del 18/5/2018 — Repàs d’un concert, problemes de connexió i llarg comiat: Fins demà i Bona nit
Resum general Episodi principalment de tancament d’un programa de ràdio. Es constata que només s’ha pogut fer un breu repàs del concert previst perquè la connexió telefònica no era prou bona. A continuació, s’encadena un llarg comiat amb fórmules repetides —“Fins demà”, “Adéu” i “Bona nit”— que ocupen la major part de la durada. Temes principals • Repàs molt breu del concert: es menciona que s’ha fet “una mica de repàs”, però sense detalls pel problema de connexió. • Logística i agraïments: es tanca l’entrevista amb “moltes gràcies” i el recordatori “ens veiem dijous vinent”. • Tancament extens del programa: repetició de “Fins demà”, després “Adéu” i finalment “Bona nit”, marcant el comiat progressiu. Cites destacades "Hem pogut fer una mica de repàs del que serà aquest concert, però malauradament la connexió no és prou bona." "Ens veiem dijous vinent." "Fins demà!" "Bona nit" Cronologia i dinàmica • 0s–150s: “Fins demà!” repetit — tancament habitual del programa. • 152s–164s: Comiat de l’entrevista i referència al repàs del concert amb mala connexió; agraïments i “ens veiem dijous vinent”. • 165s–397s: “Adéu” repetit — comiat prolongat entre interlocutors i audiència. • 398s–1597s: “Bona nit” repetit — tancament nocturn fins al final.
17 de maig del 2018
29'
Entrevistes de la Justa del 17/5/2018 — APS a Sant Just: tràmits online amb gent gran, valors esportius i nous projectes; tertúlia sobre llenguatge inclusiu i cortesia al transport públic
Panorama del programa Espai dedicat als projectes d’Aprenentatge i Servei (APS) de 4t d’ESO a Sant Just Desvern, amb testimonis d’alumnat i la coordinadora, i una segona part de tertúlia sobre llenguatge inclusiu, tractaments de cortesia i convivència al transport públic. APS a Sant Just Desvern (amb Maite Sarasa) Què és l’APS i quins objectius té • Servei comunitari integrat al projecte educatiu: fa cinc anys que l’Institut el desplega dins de centre. • Protagonisme de l’alumnat: els i les joves identifiquen necessitats del seu entorn i hi actuen amb accions compromeses. • Participació universal a 4t d’ESO: prop de 100-103 alumnes amb opcions diverses per triar segons interessos. Els alumnes són els protagonistes i poden millorar allò que veuen en el seu entorn. Metodologia i àmbits • Aprenentatge-servei no és només voluntariat; requereix formació prèvia, aplicació d’habilitats i reflexió final. • Àmbits i entitats: • Educatiu: Sharing to Learn (suport d’anglès oral a primària). • Salut: col·laboració amb Banc de Sang i Teixits. • Esport: projectes amb clubs locals i jornades esportives. • Lleure: col·laboració amb el CAU. • Intergeneracional: Centre Mil·lenari, Sant Joan de Déu (Esplugues) i Residència Ntra. Sra. de Lourdes. La relació intergeneracional és molt enriquidora: converses i tallers de tràmits online amb gent gran. Avaluació i procés • S’avalua dins de Cultura i Valors Ètics i pesa el 30% de la nota. • Criteris: participació, puntualitat, motivació, implicació i reflexió sobre l’experiència. Projecte intergeneracional: tràmits online amb gent gran (Miguel Gómez i Màrio Vescoso) • Objectiu: ensenyar a la gent gran tràmits online (cita mèdica, instàncies a l’Ajuntament), ús de xarxes i avantatges digitals. • Evolució: al principi hi havia nervis; amb 7 sessions setmanals al Centre Mil·lenari l’interès va créixer i van arribar amb molts dubtes productius. • Resultat: molt bona acollida; es van entregar diplomes. Van acabar dominant fins i tot algunes xarxes socials. • Formació prèvia: sessió amb Pere Galindo (cap d’informàtica de l’Ajuntament) sobre el web municipal. Cada setmana tornaven amb més ganes i preguntes, perquè havien estat provant coses noves. APS esportius Atlètic Sant Just: valors i fair play • Tasques: reportatge fotogràfic en partits de base per captar gestos de fair play i fer-ne difusió. • Producte: preparació d’un vídeo amb infants dient una paraula-valor clau en futbol. • Formació: xerrada de Jan González al centre sobre filosofia i valors del club. Es vol contrarestar actituds negatives i reforçar valors positius visibles al futbol base. Jornades esportives: de l’alumne al monitor • Missió: trobada d’escoles i part de l’institut a l’Atlètic per convivir i practicar valors a través de l’esport. • Aprenentatges: canvi de rol a monitors/es; lideratge, gestió de grup i empatia. Va resultar més assequible del que esperaven. Posar-se a l’altra banda fa entendre millor el paper del professorat i la importància del respecte. Balanç i nous projectes (Maite Sarasa) • Alta motivació en l’àmbit esportiu; la clau és que l’alumnat trii lliurement allò que li agrada. • Impacte personal: treball de responsabilitat i empatia. Exemple: alumnat menys motivat que, tot i ser dissabte a primera hora, respon i s’implica en recollides d’aliments. • Cobertura: tots els 103 alumnes de 4t hi participen, amb diversos nivells d’implicació. • Novetat: projecte sobre tinença responsable de mascotes, amb creació d’un web/app en desenvolupament. Quan tornen com a majors d’edat a donar sang, veus que ha valgut la pena. Tertúlia dels dijous Llenguatge inclusiu i ús del femení plural • Debat sobre dir el plural en femení quan la majoria són dones, com a correcció d’una inèrcia històrica del masculí genèric. Tractaments i respecte intergeneracional (vostè/tu) • Vivències sobre el tractament de vostè i percepcions d’edat i respecte en contextos quotidians. Convivència al transport públic: cedir el seient • Dilemes: quan cedir el lloc, com oferir-lo sense incórrer en paternalismes, i la importància de demanar-lo amb cortesia. • Bones pràctiques: aixecar-se discretament, o demanar amb amabilitat; evitar judicis sobre l’edat o la salut d’altres persones. Longevitat i soledat • Reflexió sobre una possible vida fins als 120 anys i la soledat derivada de la pèrdua de l’entorn generacional. La longevitat planteja reptes afectius i socials: quan l’entorn desapareix, cal repensar els vincles. Idees clau que queden • APS com a palanca d’aprenentatge significatiu: protagonisme, servei real i reflexió. • Intergeneracionalitat que transforma: la tecnologia com a pont i l’empatia com a resultat. • Esport i valors: fair play, convivència i rol educatiu de l’alumnat com a monitors/es. • Convivència quotidiana: llenguatge inclusiu, cortesia i respecte a l’espai públic.
16 de maig del 2018
29'
Entrevistes de la Justa del 16/5/2018 — Paisatges granítics del Montseny, maletes d’estiu i el Barça en homenatge a Mandela
Panorama de l’episodi Programa magazín amb tres blocs principals: una entrevista de geografia física i paisatge, una secció de moda amb consells pràctics per fer la maleta d’estiu i una tertúlia esportiva sobre el partit amistós del Barça en homenatge a Nelson Mandela. Temes principals i idees clau 1) Paisatges granítics i esquistosos a les serralades costaneres (amb Josep Maria Panereda) • Context: conferència sobre relleus en roques silícies —granit i esquist (pissarres)— a les serralades costaneres de Catalunya, dins el cicle de paisatges del Centre Excursionista. • Àmbit geogràfic: del nord del Llobregat fins als Pirineus; destaquen el Montseny, Montnegre, Gavarres, Collserola, i el prelitoral (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Montseny i les Guilleries). La Gran Depressió (Vallès i Penedès) queda entremig. • Diferències litològiques i de vegetació: les roques silícies (granit/esquist) contrasten amb les calcàries del Garraf. Això determina paisatges i usos del sòl i una vegetació diferent. En silícies, predominen boscos com l’alzinar; en calcàries, una flora i usos lligats a la presència de calç. • Paisatge actual vs. històric: avui predomina el bosc per pendent i altitud; històricament hi havia més activitat agrícola en zones suaus. • Excursió vinculada (CEAS): recorregut a Coll Formic – la Calma – Congost (Aiguafreda). Es veuen clarament: • Planures suaus de la Calma (sols bons): passat agrícola i actualment pastures (paisatge no forestal per acció humana). • Vessants inclinats: bosc continu (majoritàriament alzinar, amb taques de fageda o roureda a cotes més altes). • Gradients i factors del paisatge al Montseny: altitud de ~100 a 1.600 m genera clima més fresc i humit en altura i, per tant, comunitats vegetals diferenciades. La topografia (suau vs. pendent) condiciona usos (pastures/camps vs. bosc). “La Calma vol dir un relleu suau… històricament ha estat un territori agrícola, i ara de pastures.” “En els vessants més inclinats, tot és bosc… el bosc que domina són les alzines, l’alzinar.” “Qualsevol que visiti el Garraf veurà un paisatge; si va al Montnegre, en veurà un altre.” 2) Com fer la maleta per anar de viatge (amb Núria Masmitxà) • Estructura en 3 paquets: bolso, necesser i maleta. • Bolso (imprescindibles): • Documentació: DNI, passaport (si cal), bitllets (millor amb còpies i versió digital), targeta sanitària. • Tecnologia: telèfon, carregador, adaptadors universals per a endolls si s’és a l’estranger. • Altres: diners en efectiu (canvi previ de moneda), ulleres de sol. Si es viatja en cotxe: revisions i papers en regla. • Necesser (higiene i cura personal): • Xampú, gels, hidratants facials i corporals, crema solar d’alt factor + after sun. • Maquillatge per la nit segons preferències. • Afeitat (màquina/fulleta), assecador i planxa de cabell si cal. • Maleta (roba i calçat): • Bàsics: pijama, sabatilles d’habitació, tovallola, bossa de platja. • Bany: 3 biquinis/banyadors per a una setmana (afegir-ne si són més dies), xancletes. • Looks diaris: peces lleugeres d’estiu (vestits, dos peces, tops, bruses, shorts; per a nois, bermudes, polos, camises). Aprofitar tendències (florals, topos, ratlles, quadres) i peces atemporals com el texà. • Calçat: un parell molt còmode (bambes) per caminar i un de més formal per sopars i ocasions especials. • Organització i trucs: crear un look per cada dia. Portar una motxilla de dia per excursions, ciutat o platja. Si la maleta va molt plena, usar la motxilla per allò extra (amb cura si es vola, ja que pot comptar com a equipatge addicional i cal controlar el pes). “És important portar adaptadors; molta gent no hi pensa.” “Comprem el canvi de moneda abans; pagar amb targeta sol ser més econòmic.” 3) Tertúlia esportiva: amistós del Barça i debat obert • Tema central: partit amistós del Barça a l’estranger en homenatge a Nelson Mandela. Discussió sobre l’oportunitat del viatge i l’impacte: • Ingressos: uns 3 milions d’euros per al club. • Costos: ~8.000 km de desplaçament; alguns jugadors no ho veuen amb bons ulls. • Opinió a la taula: amb la Lliga guanyada, “s’hi ha d’anar, es juga i punt”; serveix per marca i és un homenatge. • To de la tertúlia: col·loquial i distès, amb comentaris sobre el temps, micròfons i anècdotes, abans d’entrar al debat futbolístic. “La Lliga està guanyada… i al Barça li ofereixen 3 milions d’euros per jugar un partit: s’hi va i es juga.” Conclusions • Episodi transversal que combina ciència del paisatge (lògica litològica i ecològica), consells pràctics de viatge (organització i imprescindibles) i actualitat esportiva (decisions de club i projecció internacional). • Idees força: • La geologia condiciona la vegetació i els usos del sòl (silícies vs. calcàries). • Planificació intel·ligent de l’equipatge: documents, tecnologia, higiene, looks i calçat còmode. • Rellevància dels amistosos en clau de marca, economia i simbologia (homenatge a Mandela).
15 de maig del 2018
22'
Entrevistes de la Justa del 15/5/2018 — Entrevista amb l’alcalde de Sant Just Desvern: investidura de Quim Torra, obres al municipi, mobilitat, habitatge i inquietuds veïnals
Context i to de l’entrevista Amb Josep Perpinyac, alcalde de Sant Just Desvern, es repassen temes d’actualitat política i local: des de la investidura de Quim Torra fins a les obres municipals, la mobilitat, l’habitatge, l’ocupació i diverses inquietuds veïnals. "El país està aturat" i cal recuperar la normalitat institucional. 1) Política catalana: investidura i 155 Valoració institucionalment positiva de la investidura de Quim Torra per recuperar governabilitat. Crida a la prudència: el discurs li sembla inquietant en alguns punts i massa adreçat a "una part del país". Espera que el president governi per a tothom i que els fets ho demostrin. Defensa l’aixecament ràpid i automàtic del 155 i la represa de les polítiques públiques. Sobre l’estratègia independentista: cal eixamplar la base, però el discurs li va semblar massa tancat. "Espero que els fets siguin... un president que governi per tothom." 2) Espai públic, obres i mobilitat Carrer Ateneu: millora urbanística amb reducció petita de places; es revisaran places de motos per guanyar alguna plaça blanca. Objectiu: carrers més amables i prioritat per a vianants en un entorn amb molta activitat (Ateneu). Nous aparcaments en estudi: Sota el Parador (a ~200 m del c. Creu). A la Campa de Roseta (amb l’AMB fent estudis preliminars). Debat obert al Consell de Mobilitat sobre possibles zones verdes: s’analitzarà amb entitats i veïnat. Altres actuacions en marxa o imminents: Entorn de Mare Sacramento (obres d’estiu per minimitzar l’impacte escolar). Carrer Carles Mercader (inici recent). Can Biosca: enderrocs i recuperació de paisatge i topografia de Collserola; actuació molt celebrada. Carrer Pont i Vell Soler (2a fase), carrer de la Sala (retard per canvi de llei de contractació; es reprèn la setmana vinent). Parc de la Rambla (en inici) i camí de la muntanya (Pont de Can Pedrosa–Can Carbonell). Escoles: coberta i pati de l’Escola Canigó; noves unitats de manteniment per actuacions ràpides (voreres a Bonavista, Metllers, etc.). Nota: més obres gràcies a la recuperació econòmica i poc endeutament municipal. 3) Equipaments esportius: nou pavelló de la Bonaigua Projecte de nou pavelló en marxa amb l’AMB; procés participat amb entitats esportives. Es passarà de 3 a 4 pistes; la pista exterior es transformarà en PAC3 i es tornarà a cobrir. Resposta a una alta demanda d’ús i millora de la capacitat del complex. 4) Habitatge: rehabilitació i promoció pública A provació al proper ple de les bases per a subvencions de rehabilitació d’habitatges plurifamiliars (interiors inclosos). Ajuts molt elevats: poden arribar al 90-100% de l’obra, amb topalls i segons ingressos. Beneficiaris: propietaris i propietaris amb habitatges llogats. Promunsa: tancat termini de sol·licituds (venda i lloguer); en revisió documental. L’empresa mostra sòlida musculatura per impulsar tres obres i nous encàrrecs. 5) Ocupació i plans d’ocupació L’atur baixa: ~10% a la comarca; a Sant Just ~5 i escaig (unes 400 persones). Plans d’ocupació orientats a persones de més edat, amb contractes de 9–12 mesos per millorar la futura pensió. 6) Subvencions a entitats Queixes d’algunes entitats per retards: l’alcalde demana contacte directe per revisar casos. Calendari previst: primera setmana de juny. Si hi ha incidències, disculpes i revisió personalitzada. 7) Línia elèctrica a la Miranda Obra d’Endesa: línia soterrada de 25 kV per reforçar subministrament (fins a Esplugues). Missatge de tranquil·litat: és una potència habitual i regulada; comparativa: el tramvia pot operar a 110 kV. Controls i autoritzacions: projecte amb licència municipal i permís final del Departament d’Indústria (Generalitat). L’Ajuntament demana a Barcelona Regional un informe tècnic extern i fa seguiment exhaustiu. Autocrítica: caldria informar prèviament el veïnat fins i tot si l’obra és d’una companyia. 8) Cultura i reconeixements: Creu de Sant Jordi per a l’Ateneu L’Ateneu (100 anys) figura entre les propostes a la Creu de Sant Jordi; falta oficialització. Reconeixement a la tasca en cultura, educació i música; l’alcalde vol acompanyar l’entitat en l’acte. Destaca el concert d’acordions de la CRAMBA amb el Cor Lo Pom de Flors: públic dempeus i gran èxit. 9) Política local Ja hi ha dos candidats anunciats per a les municipals: Sergi Seguí i Laia Flotats. L’alcalde no en fa valoració; ho veu dins de l’esperat.
14 de maig del 2018
29'
Entrevistes de la Justa del 14/5/2018 — Sant Just sense fum: balanç de la campanya «Encara Fumes», serveis del CAP, prevenció en joves, entorns i lleis, i el mite de l’e-cig
Resum executiu Conversa centrada en el tabaquisme a Sant Just amb Sílvia Granollers (infermera del CAP), que repassa l’origen i l’impacte de la campanya comunitària «Sant Just Encara Fumes», els serveis actuals del CAP per deixar de fumar, les polítiques i entorns sense fum per desnormalitzar el tabac, la prevenció en joves i una crítica ferma a les cigarretes electròniques i dispositius de tabac escalfat. Es tanquen amb les conseqüències del tabac i un missatge d’esperança sobre els beneficis immediats i a mitjà termini de deixar de fumar. • Resultat clau: fins a un 10% de la població va deixar de fumar durant la campanya, amb evidència d’impacte comunitari. • Abordatge efectiu: combinació de suport conductual i tractament farmacològic (no finançat) per la dependència a la nicotina. • Polítiques: més espais sense fum, compliment de la llei, i actuacions en joves per retardar l’inici. • Riscos: e-cig i IQOS considerats una “enganyifa”; mantenen l’addicció a la nicotina i no resolen l’hàbit. • Salut: deixar de fumar comporta millores ràpides (ex. +30% capacitat respiratòria en 1–3 mesos). Temes principals 1) Origen i objectiu de «Sant Just Encara Fumes» • Objectiu fundacional: fer que la opció més saludable sigui la més fàcil i atractiva per no iniciar-se o deixar el tabac. • Impuls comunitari amb imatge pròpia (logo de la fulla), presència al carrer i missatge positiu. 2) Impacte i accions de la campanya • Impacte mesurable: reducció significativa del consum a la comunitat (≈10%). • Accions: material i senyalística, esdeveniments, concursos «Deixa de fumar i guanya», implicació d’escoles (programa «El tabac ben lluny») i premis que reforçaven l’abandonament. 3) Serveis del CAP per deixar de fumar • Abordatge basat en evidència: treball conductual + fàrmacs per dependència física (pagament a càrrec del pacient; es reclama finançament públic, idealment amb impostos del tabac). • Educació sobre síndrome d’abstinència, dependència a la nicotina i estratègies de substitució/afrontament. 4) Dades i tendències de consum • ESCA 2016: 22,7% fumadors diaris i 1,8% esporàdics a >14 anys. • Evolució: de 31% (fa ~20 anys) a ~25% actual. Encara problema greu de salut pública. 5) Prevenció en infants i joves • 4 mesures efectives: - Augmentar el preu (cada +10% preu → −4% fumadors). - Ajudar a deixar-ho des de l’atenció primària. - Retardar l’inici (clau en 13–15 anys; començar a preguntar a partir dels 10 anys per l’entorn). - Desnormalitzar el consum amb entorns sense fum (escoles, CAP, centres esportius) i «classe sense fum» (compromís col·lectiu amb reforç positiu). 6) Lleis d’espais sense fum i protecció del fumador passiu • Les restriccions en espais tancats han estat efectives: ajuden fumadors a gestionar situacions sense tabac i protegeixen treballadors i població de fum passiu. 7) Polítiques a reforçar i compliment normatiu • Ampliar espais sense fum i fer complir la llei (ex. terrasses cobertes amb més de dues parets on es fuma: situació il·legal; cal retirar cendrers i sancionar quan pertoqui). 8) Intervenció comunitària • Treball transversal: CAP, ajuntament, ràdio, escoles, comerços i restauració. Corresponsabilitat per una comunitat amb menys fum. 9) Cigarretes electròniques i tabac escalfat (IQOS) • Valoració: > "són una enganyifa grandíssima" • Motiu: contenen nicotina (addictiva), poden incloure altres tòxics i no permeten dosificar com la cigarreta; no trenquen la dependència conductual. Reports d’intoxicació per nicotina i presència de CO. 10) Conseqüències del tabac i beneficis de deixar-ho • Exposició a nicotina, monòxid de carboni (CO), quitrà, cadmi, toluè, etc. → >30 malalties relacionades (càncer, patologia de boca i coll, cardiovascular, impotència, etc.). • Dades de CO: no fumadors ≈ 4 ppm; fumadors al final del dia fins a 30 ppm (pot ser 10–12% de CO a la sang), amb menys oxigen per cervell i teixits. • Beneficis al deixar-ho: +30% capacitat respiratòria en 1–3 mesos; en 8 h el cos ja recupera nivells d’oxigen (vida curta del CO). • Missatge clau: > "El 50% de les persones que fuma morirà per un problema relacionat amb el tabac; aquesta estadística es pot trencar deixant de fumar avui." Cites destacades "Fer que deixar de fumar o no començar fos una opció saludable, fàcil, alegre, animosa." "Un 10% [de la població] va deixar de fumar... un número molt, molt elevat." "Les cigarretes electròniques són una enganyifa grandíssima." "A les 8 hores d’haver deixat de fumar, el teu cos ja està rebent tot l’oxigen que necessita." Dades clau • Impacte campanya: ≈10% de la població va deixar de fumar (resultat amb significació comunitària). • ESCA (2016): 22,7% fumadors diaris; 1,8% esporàdics; abans 31% (1 de cada 3) → ara ~25% (1 de cada 4). • Economia del control del tabac: +10% preu → −4% fumadors. • Fumadors vs temps de consum: 20 cig./dia x 3′ = 1 h/dia de consum efectiu. • CO aspirat: no fumador ≈ 4 ppm; fumador al final del dia fins 30 ppm (≈ 10–12% CO a sang). • Beneficis de cessació: +30% capacitat respiratòria en 1–3 mesos; 8 h per normalitzar oxigenació.
11 de maig del 2018
27'
Entrevistes de la Justa del 11/5/2018 — Voleibol Sant Just al Campionat d’Espanya: èxit juvenil, femení en auge i masculí en crisi; Any Pompeu Fabra, denúncies a “Longshot” i vaga estudiantil
Context i convidats • Entrevista amb Borja Llorenç, director tècnic del Voleibol Sant Just, sobre la participació històrica del juvenil al Campionat d’Espanya i l’estat del club. Entrevista: Voleibol Sant Just Debut històric al Campionat d’Espanya • Primera participació del club en un Campionat d’Espanya (fins ara només experiències a la Copa d’Espanya). • Fita aconseguida per mèrits esportius a Catalunya, que dona plaça a l’estatal. "És la primera vegada... i ho hem disfrutat moltíssim veient com l’han aconseguit." Rendiment i partit clau • Resultat final: 23è de 32. • Fase de grups amb 4 equips: victòria en el primer partit i derrota contra el rival fort del grup. • Partit decisiu contra un equip de Balears: anaven 2-0 però van perdre 2-3 per remuntada, quedant fora dels vuitens i passant a lluitar del 17è al 32è. "Anàvem guanyant 2-0... la pressió o la por de ser entre els millors d’Espanya va fer que ens remuntessin." Valoració del grup i opcions de vuitens • El sorteig va ser favorable: un equip molt fort (Coventas) i dos del mateix nivell que Sant Just. • Veien opcions reals de vuitens, però el partit clau “no va caure de cara”. La generació juvenil i la base del club • El juvenil porta anys entre els 6 millors de Catalunya; terceres l’any passat i també aquest any; cinquenes el 2015. • Base en bon moment: - Alevines: a la fase final (26 de maig) per lluitar el Campionat d’Espanya. - Infantil: entre els vuit millors de Catalunya. Equips masculins: situació i plans • Actualment, sense equips masculins al club. • Pla de promoció a escoles per captar també nens i, si cal, començar amb equips mixtos per reactivar el masculí local. Tendència general: femení creix, masculí decau • Panorama català: molt pocs clubs masculins (uns 20), nivell i fitxes molt baixos. • El volei femení creix exponencialment i deixa de ser minoritari. • Explicació: el futbol masculí ha concentrat atenció, visibilitat i màrqueting els darrers 15 anys, “menjant-se” l’opció del volei per a molts nois. "És dramàtic... hi ha molt poc volei masculí arreu." Tancament del bloc esportiu • Felicitacions per la 23a posició i la trajectòria del club; transició a pausa musical i a la secció escolar “Posem-li veu”. Pausa musical i autopromocions • Emissió de cançons i falques de programació i serveis (Ràdio Desvern, WhatsApp, campanyes socials, etc.). Secció “Posem-li veu” (alumnes de l’Institut) Any Pompeu Fabra i les 10 paraules més boniques • 2018, Any Pompeu Fabra. Més de 10.000 participants trien: xiu-xiuejar, aixopluc, caliu, tendresa, llibertat, moixaina, amanyagar, enraonar, ginesta, atzavara. Denúncies contra el fotògraf “Longshot” • Cas del fotògraf Danielson Gómez (“Longshot”): múltiples acusacions d’assetjament a clientes (situacions incòmodes en canvis de roba, preguntes sexualitzades, gravacions amb mòbil). • La primera denúncia pública, de Margarida Maria, va animar altres testimonis. El cas està en investigació. Vaga estudiantil i manifestació • Vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants; bona afluència general i d’alumnes de l’institut (40-50). • Elaboració de pancartes prèvies amb missatges com: - “Per unes aules lliures de masclisme” - “No és no” (en relació amb el motiu de la vaga)
10 de maig del 2018
14'
Entrevistes de la Justa del 10/5/2018 — Trobada de gegants a Sant Just (2 de juny) i nou gegantó escolar: detalls, participació i calendari
Resum Dades clau de la trobada (2 de juny) Data i hora: dissabte 2 de juny, plantada a les 16.00 a la Plaça Maragall. Arrencada del cercavila: aproximadament 19.00. Final: Plaça Verdaguer amb final de ball i altres sorpreses. Participació: 11 colles (10 convidades + la local), amb molts gegants pels carrers de Sant Just. Colles convidades Esplugues, Matadepera, El Prat, Barceloneta, Paral·lel, Caldes, Sant Fruitós, Barri de Sant Josep, Sant Andreu i Sant Feliu. La colla de Tuïr (Catalunya Nord) finalment no hi podrà assistir. Itinerari i activitats Plantada a la Plaça Maragall → cercavila pels carrers → cloenda a la Plaça Verdaguer. Final de ball i sorpreses per tancar la festa. Sopar popular Barbacoa/sopar obert al poble després de la cercavila. Cal tiquet anticipat a la Granja Carbonell. Nou gegantó escolar (presentació a la tardor 2018) Procés participatiu amb el 2n cicle de primària (5è i 6è) de les escoles de Sant Just. Inspirat en un conte de Palmira Badell sobre "un íbar que viu a la Penya del Moro" i decideix quedar-se a Sant Just. Els infants han creat dibuixos i dissenys; l’artista Toni Mujals (Cardona) ha fet el disseny final combinant elements de 3 propostes (i el nom d’una 4a escola). El/La gegantó/na viurà a les escoles durant el curs i passarà l’estiu a la Casa dels Gegants. El nom es revelarà el dia de la presentació a les Festes de Tardor 2018. "Els gegants tenen alguna cosa de màgia, que als nanos els hi encanta." Treball amb les escoles i cartell de la trobada Les classes de 2n de primària han visitat la Casa dels Gegants: explicació de històries, mini cercavila amb gralla i tabal, i dibuixos in situ. De tots els dibuixos, s’ha triat el cartell oficial de la 17a Trobada (2 de juny). El cartell es publicarà aviat i es veurà a comerços, plafons, aparadors i en flyers a les escoles. Vida de colla i implicació familiar La colla creix: s’hi han sumat 12 persones recentment, amb fills que s’apunten a música o de portadors. És una entitat molt familiar, especialment amb infants de 6–8 anys; a mesura que creixen, els costa més matinar per sortides. Logística i sortides fora vila Transport de gegants amb remolc propi i furgoneta municipal (amb bola). En sortides llargues, autocar arrossegant el remolc. Sistema de tornada entre colles: si vas a un poble, després ells retornen la visita. Sortida destacada a Tuïr (22–23 de juliol), amb altres colles i correfoc al vespre. Crida a la participació Invitació a famílies i veïnat a gaudir de la cultura popular, a acompanyar el cercavila i a sumar-se a la colla. Recordatori de fer-se amb els tiquets del sopar popular a la Granja Carbonell.
10 de maig del 2018
28'
Entrevistes de la Justa del 10/5/2018 — Sant Jordi i primavera cultural a Sant Just; ERC prepara les municipals: pactes, 1-O i 155; enquesta de serveis, comerç local i el debat sobre la investidura
Resum general Conversa amb Sergi Seguí (ERC Sant Just) sobre l’actualitat local i política: valoració de Sant Jordi i l’agenda cultural de primavera, la preparació de les eleccions municipals (procés intern i jornada participativa), el paper del tema nacional a Sant Just (pacte amb PSC/Movem i balanç de l’1-O), l’enquesta municipal de serveis, el relleu a Comerç, i la situació catalana (investidura i efectes de l’article 155). "No la nació, la gent." "Nosaltres arribem fins al B i encara gràcies." "L’Ajuntament no va posar absolutament cap pega l’1 d’octubre." "Evitem anar a eleccions." Valoració de Sant Jordi i agenda cultural Sant Jordi molt positiu: • Millor organització de l’espai i més tranquil·litat. • Entitats i llibreters satisfets; esforç extra amb retorn. Primavera intensa d’activitats: • Trobada de geganters i tram final del centenari de l’Ateneu. • Presentacions de llibres d’autors locals, Festa de la Pau i Rutes Singulars (masies de la vall; Art al Carrer). • El temps condiciona i obliga a plans B quan és possible (espais interiors per dinars/sopars); en rutes a l’aire lliure, s’ajornen. • Frase clau: > "Nosaltres arribem fins al B i encara gràcies." ERC Sant Just: candidatura i preparació de les municipals Procés per escollir el cap de llista Assemblea 14 de maig per triar la persona cap de llista. Mecànica: candidatures per 20% d’avals o proposta de l’executiva. Sergi Seguí es presenta amb els avals; previsió d’única candidatura. Votacions a favor o en blanc (no es vota “en contra” per estatuts). Jornada participativa i programa Jornada oberta 3 de juny: benvinguda, marc electoral i balanç de mandat. Creació de grups de treball amb relatories per elaborar el programa 2018–inici 2019. Objectiu: programa participatiu fet amb gent del poble, a defensar en campanya i a l’Ajuntament. Tema nacional i pactes locals a Sant Just Pacte amb PSC/Movem i eix social El tema nacional tornarà a ser rellevant al 2019. ERC justifica el pacte amb PSC/Movem per polítiques d’esquerres i benestar compartides i per l’aval al dret a decidir del PSC local. ERC subratlla que és independentista i republicana, però prioritza millorar la vida de la gent i la inclusió. Referència a la Conferència Nacional d’ERC i la ponència política (doble ànima social i nacional). 1 d’Octubre a Sant Just: balanç Ajuntament va oferir 7 espais (finalment 4 per decisió de la Generalitat). Aprenentatge: concentrar en un únic punt hauria facilitat el control i la protecció. Punt clau: > "L’Ajuntament no va posar absolutament cap pega l’1 d’octubre." Enquesta municipal de serveis Enquesta de l’Ajuntament per mesurar satisfacció amb serveis municipals. Resultats públics; els partits els poden emprar per ajustar propostes (p. ex. millores a la recollida de voluminosos, “bona aigua”, etc.). Comerç local: relleu i balanç Relleu a Comerç: entra Montse Moliner per Ferran Tost. Diferent disponibilitat horària però mateixa línia política: comerç de proximitat, producte km0 i empoderament d’entitats (Desvern Comerç i Empresa, Dona i Empresa). Balanç positiu de Festa de la Primavera i Quinto Tapa; suport a noves iniciatives com Forrestock i accions de canvi de temporada. Política catalana: investidura i article 155 Investidura i estratègia Llei d’investidura a distància suspesa pel TC. Estratègia: evitar eleccions, posar un govern a treballar i recuperar institucions; la majoria independentista és molt justa. Calendari: decisió imminent, ple d’investidura entre dilluns i dimecres; pronòstic d’investidura abans del 22 de maig i menció a possibles noms (p. ex. Laura Borràs). Efectes del 155 Afectacions indirectes a la ciutadania i, per extensió, al municipi: • Debat sobre la casella del castellà a l’escola. • Subvencions i transferències aturades, especialment al tercer sector. Crítica a la possibilitat de mantenir el 155 un cop hi hagi govern; referències a declaracions d’Enric Millo, Albert Rivera i M. Rajoy. Pausa publicitària i transició Falques i autopromocions de Ràdio Desvern i espais diversos (Smooth Jazz Club, La plaça Mireia, Bet aquí una vegada, Sant Justenques, Babilònia, WhatsApp, Mans Unides, 061 CatSalut, Informatiu Comarcal). Entrada a la tertúlia de dijous amb salutació als tertulians.
9 de maig del 2018
29'
Entrevistes de la Justa del 9/5/2018 — Concert extraordinari del Cor Pom de Flors amb 30 acordions pel centenari de l’Ateneu i tertúlia del Clàssic Barça–Madrid
Resum general Programa amb dues parts principals: una entrevista sobre el concert extraordinari del Cor Pom de Flors, amb l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona, i una tertúlia esportiva sobre el Clàssic Barça–Madrid i l’arbitratge. Entre mig, hi ha diverses falques i promocions de la ràdio. 1) Entrevista: Concert extraordinari del Cor Pom de Flors (inici del programa) Motiu i context • Concert extraordinari per col·laborar amb el centenari de l’Ateneu (sala municipal). • Data i hora: dissabte, 20:00 (es va canviar de les 19:00 a les 20:00). • Preu: 10 € (no socis) • 8 € (socis de l’Ateneu). "És una oportunitat única: veure 30 acordeons i un cor d’una cinquantena de veus junts." L’orquestra convidada • Convidats: Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona (fundada el 1948, 30 acordions en escena). • Repertori propi divers: valsos, sardanes, pasdobles, sarsueles… • Estructura del concert: - 1a part: orquestra sola. - 2a part: orquestra + cor. Repertori del cor: Anselm Clavé • El Cor ha triat exclusivament cançons d’Anselm Clavé (tradició coral obrera i per a veus d’home). • Peces seleccionades (4): - El pom de flors - Les flors de maig - Els pescadors - La maquinista • Temàtiques: cançons descriptives d’oficis i vida popular. - “La maquinista” retrata la jornada a fàbrica (Poblenou). - “Els pescadors” segueix la sortida i retorn a la mar. - “Les flors de maig” evoca festes del temps. - “El pom de flors” té un aire de pastoral. Força coral i tradició local • Les obres de Clavé demanen molta massa coral (macrocoral de 50–70 veus). • Voluntat de revifar el format macrocoral que la Federació havia impulsat en el passat. • El Cor Pom de Flors (Sant Just, 1881) és una entitat molt arrelada; en Pere Pasqual n’explica la saga familiar (besavi–avi–pare–ell). Direcció i crèdits • Orquestra: direcció de Jesús Otero. • Cor: direcció de Sílvia Plana Comà. • Acompanyament d’acordió (cor): Begoña Companyon. Logística i missatge al públic • Lloc: Sala municipal de l’Ateneu (gran aforament). • Crida a omplir la sala; s’ha fet molta difusió. • Es reivindica la singularitat de veure una orquestra d’acordions amb cor gran: ocasió poc habitual. 2) Falques i promocions • Blocs de promocions de programes (Smooth Jazz Club, La plaça Mireia, Veus de la parròquia, 60 i més, Ara bé…), campanyes socials (Mans Unides), serveis públics (061 CatSalut), i promoció d’InformatiuComarcal. • Cortinetes amb aplaudiments i repeticions de “Fins demà!” com a transició. 3) Tertúlia esportiva: El Clàssic Barça–Madrid Entrada amb to humorístic • Arribada d’un tertulià amb narració en clau de gol i bromes prèvies. Debat principal: arbitratge i VAR • Es discuteixen jugades polèmiques i la cobertura mediàtica. • Incidents destacats: - Possible penal a Marcelo amb valoració de la “caiguda” i la seva posta en escena. - Falta de Suárez a Varane. - Entrada de Bale (accions dures que podrien haver estat groga o més). - Expulsió i criteri arbitral. - Foras de joc i línies trencades (esment a Piqué i a una acció de Rakitic). • Reflexió sobre el VAR: pot corregir, però la polèmica sovint persisteix. • Lectura del partit: - 1a part molt intensa i equilibrada; - 2a part condicionada per l’arbitratge; - S’apunta que el Madrid podia haver guanyat, però el Barça va dominar fases del segon temps. "És molt complicat que surtin dos equips dient que l’àrbitre ha estat bé." Conclusions • Oferta cultural destacada i poc habitual: cor gran + orquestra d’acordions per celebrar el centenari de l’Ateneu. • Tertúlia futbolística amb anàlisi d’arbitratge i utilitat del VAR, repassant jugades clau del Clàssic.
8 de maig del 2018
25'
Entrevistes de la Justa del 8/5/2018 — Laberint, metàfora de vida a Can Ginestà: Teresa Cines sobre l’exposició, tècniques i la seva faceta de retratista (fins a Joan Pau II)
Resum general • Entrevista a Teresa Cines, pintora i retratista, sobre l’exposició “Laberint, metàfora de vida” al Celler de Can Ginestà (3–27 de maig). • Es parla de la inauguració, el concepte del laberint com a metàfora vital, les tècniques pictòriques emprades i la seva faceta de retratista, incloent retrats a figures notòries com Joan Pau II. • També es destaca el vincle personal de l’artista amb Sant Just Desvern. Temes principals Inauguració i muntatge de l’exposició • Sala “preciosa”, suport en el muntatge i acollida excel·lent d’institucions i amics. "fue una inauguración de las que no se olvidan" Concepte: el laberint com a metàfora de vida • El laberint no com a trampa, sinó com un camí complex que es recorre fins al final, com la vida. • Sèries de laberints tipològics: del prudent, de l’insegur, de la persona il·lusa, etc. • Identificació personal: Teresa es defineix com a il·lusa, que continua somniant malgrat els cops de realitat. "yo sigo soñando... como te lo van a recortar, pues para que te llegue algo" Vincle amb Sant Just Desvern • Viu a tocar d’Esplugues però Sant Just és el seu poble: hi esmorzava i passejava diàriament; allà va fer la seva segona exposició i n’hi té un afecte especial. Tècniques i obra • Predomini de pintura acrílica per la gama àmplia de colors. • També pigments naturals en dibuixos petits. • Obra destacada: un quadre principal de gats amb caretes, amb tècniques barrejades. Retratista: filosofia i procés • Ha fet molts retrats; actualment prefereix nens per l’energia i satisfacció compartida. • El retrat com a trobada emocional: parla poc, deixa parlar; la mirada i l’expressió revelen l’essencial. "al final me dicen que son ellos mismos... no por lo grande que son los ojos... sino por su expresión" Retrats a figures conegudes • Va escriure a persones notòries per mostrar un estil ràpid i diferent: retrats al Papa Joan Pau II, Manuel Fraga, Carmen Cervera, i al Cardenal Jubany (via el nunci). • Broma recurrent: sembla la “retratista de l’església”. Cas pràctic: pintar Joan Pau II • Sessió en audiència general; per claustrofòbia prefereix la plaça a una sala tancada. • Pluja a mitja sessió: “coses del directe”. Invitació a tornar al febrer (menys gent), però finalment no hi va tornar. Dades pràctiques • Exposició: del 3 al 27 de maig al Celler de Can Ginestà (Sant Just Desvern). Cites destacades "fue una inauguración de las que no se olvidan" "yo sigo soñando" "en mi consulta no he sacado tanta información... como usted en el retrato" (comentari d’un psiquiatra retratat) Notes del programa • Després de l’entrevista, s’emeten falques i promocions de programes musicals i culturals, així com campanyes socials (Mans Unides, 061 CatSalut Respon) i Informatiu Comarcal.
7 de maig del 2018
27'
Entrevistes de la Justa del 7/5/2018 — Romanent de tresoreria, Llei Montoro i IBI a Sant Just; Setmana Solidària i Festa de la Pau sobre els drets dels infants
Resum general Entrevista amb la regidora Quima Jiménez (Hisenda i Solidaritat i Cooperació) on es tracten dos blocs principals: • Hisenda: explicació del volum del romanent de tresoreria (8,9 M€), les seves causes i les restriccions legals d’ús derivades de la llei del 2012 (Montoro), i el debat sobre per què no es pot congelar o abaixar l’IBI malgrat tenir romanent. • Solidaritat i Cooperació: presentació de la Setmana Solidària i de la Festa de la Pau, dedicades als drets dels infants, amb una Gincama temàtica i agenda d’actes (llibre, teatre, activitats a plaça amb entitats locals). També hi ha una transició a la previsió del temps, un interludi musical i una tertúlia final sobre el cap de setmana i el clàssic. 1) Hisenda: romanent, Llei 2012 i IBI Per què hi ha 8,9 M€ de romanent? • El romanent de tresoreria creix per ingressos extraordinaris no previstos, especialment de llicències d’obres i construcció (represa d’activitat urbanística a Sant Just). • Aquests ingressos no són estables ni projectables any a any, per això no es poden pressupostar de forma recurrent. "Són ingressos extraordinaris... com beneficis d’una empresa, però no es poden comptar cada any." Què permet (i què no) la llei del 2012? • La llei del 2012 (Montoro) limita l’ús del romanent i el restringeix a: - Amortitzar deute (poc marge perquè l’Ajuntament té endeutament molt baix). - Pagar factures de l’exercici anterior sense partida suficient. - Inversions financerament sostenibles: han de complir criteris (p. ex., eficiència energètica). Exemple: canviar finestres per millora mediambiental sí; pintar una escola, no (és despesa corrent). • Efecte pervers: ajuntaments complidors queden penalitzats perquè no poden dirigir el romanent a serveis del dia a dia (despesa corrent) com beques, educació o benestar. "Ens estan castigant molt fent els deures bé." Debat sobre l’IBI: per què no es pot congelar o abaixar? • Els ingressos d’IBI i taxes són els que financen la despesa corrent; el romanent no s’hi pot destinar per la llei. • Per això, no pujar l’IBI implicaria menys ingressos per al dia a dia i no es pot compensar amb el romanent. • Si canviés la llei, es podria congelar o fins abaixar l’IBI utilitzant part del romanent per cobrir necessitats corrents. "L’única manera de pagar la despesa corrent és amb els impostos que paga la ciutadania." 2) Solidaritat i Cooperació: Setmana Solidària i Festa de la Pau Eix temàtic 202X: els drets dels infants • Aquest any el focus és en els drets dels infants (no només refugiats o migrants, també els d’aquí). • La Gincama treballarà sis drets proposats per l’Esplai i el Cau: - Dret a l’educació. - No a l’explotació infantil. - Dret al joc. - Dret a l’opinió i a ser escoltats. - No discriminació per sexe, raça o discapacitat. - Llibertat d’expressió. "Els infants han de poder jugar, opinar i expressar-se lliurement; no han de ser tallats." Agenda destacada • Dimecres, 20 h, a la llibreria Aquest Llibre Té: presentació d’un llibre relacionat (autor per confirmar). • Divendres, 20 h, Casal de Joves: teatre ‘Amic meu’ (Open Cultural Center) basat en històries de nens i nenes que fugen de Síria. Taquilla inversa i piscolabis final. • Dissabte, des de les 17 h, Plaça de la Pau: Festa de la Pau amb activitats, Gincama (passaport i sorpresa final per qui completi totes les proves), música i cultura popular (gòspel, dimonis, dracs i diablets, geganters per confirmar). Menjar: hamburgueses, patates xips i botifarra. Entitats participants i valor comunitari • Entitats locals clau: Sant Jus Solidari, Justícia i Pau, Esproceat, col·lectiu de la Plaça de la Pau, Assoc. Barri Sud, Assoc. Barri Nord, Casa d’Extremadura, Cau i Esplai. • Reconeixement explícit a la seva tasca: sense elles la festa no seria possible. 3) Altres moments del programa • Transició a la previsió del temps amb el Carles Hernández. • Interludi musical: ‘Africa’ (Toto). • Tertúlia final: conversa distesa sobre el cap de setmana, la meteo i el clàssic, amb l’anècdota de veure madridistes al Camp Nou entre la marea culer.