Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1789-1800 de 2109

18 de nov. del 2016
17'
Entrevistes de la Justa del 18/11/2016 — Entrevista a Néstor Ribes sobre "Home" i especial Setmana de la Ciència de l'Institut de Sant Just
Resum general Entrevista: "Home" vs home — joc de paraules i càrrega de la llar Títol amb doble sentit: relació entre home (persona) i home (habitatge). Tema central de l’obra: la vida d’un home que "carrega la casa a les espatlles"; una història de vida i resistència. Origen del projecte: a "Cluada de Maià", poble despoblat als 70 reconstruït per una comuna. Connexió amb un artista ceramista madrileny que es retira a la natura per ideals i manca de reconeixement. Relació personal: amistat i confiança que deriven en un projecte fotogràfic homenatge. "Com vull pronunciar això? Home o home?" "És com una història de vida, una història de resistència." Difusió i exposicions SCAN Photobooks 2016 (Tarragona): llibre exposat al Port (Tinglado 2) amb 70 llibres internacionals. Període d’exhibició: d’octubre a mitjans de gener. Línia editorial: aposta per l’autoedició i disseny editorial per convertir projectes en llibres/peça artística. Plans: explorar sortides expositives locals i en festivals/centres culturals. Trajectòria, mirada i mètode Projecte anterior: polígons industrials nocturns a l’AMB; mirada dura i aterradora. Reconeixement: seleccionat a Descubrimientos PhotoEspaña (Madrid); feedback final per tancar "Home". Perfil professional: fotògraf documental/reportatge; dificultat de viure’n. Treballa d’assistent de Toni Mangual. Aportació del disseny gràfic: perfeccionisme, enquadrament, edició i autoedició; mirada meticulosa. Nous projectes Gent gran en pobles d’hiverns llargs: influència de religió i mort, arrelament cultural; mirada fosca i dura. Franja d’anuncis i autopromocions Aigües de Barcelona (Setmana de la Ciència): Portes obertes a la potabilitzadora de Sant Joan d’Espí, depuradora del Prat i Museu Agbar. Contacte: 933 423 536 i [email protected]. Programes de Ràdio Desvern: Smooth Jazz Club, La Penya del Morro, Juguem a casa, Bits. Comunitat: WhatsApp 610 777 015; informatiucomarcal.com; campanya "Conduint, desconnecta". Institut de Sant Just – "Posem-li veu" especial ciència Setmana de la Ciència al centre: maquetes, murals i audiovisuals (dibuixos animats de 3r a l’entrada). Cultura clàssica (4t): presentació de treballs. Patró de la ciència: qui és Sant Albert. Ciència i història: el primer viatge de l’home a la Lluna. Ètica i memòria: condemna dels experiments nazis amb humans. Astronomia actual: explicació de la superlluna del dilluns. Ciència i esport: com la tecnologia ajuda a la pràctica esportiva i la inclusió. Crida: continuar escoltant el programa durant el curs.
17 de nov. del 2016
19'
Entrevistes de la Justa del 17/11/2016 — Carmelo Sborroig presenta una doble exposició a Can Ginestà i arrenca la Tertúlia de Medi Ambient a Sant Just
Exposició de Carmelo Sborroig a Can Ginestà Dues sales, dues mirades Sala gran (celler de Can Ginestà): llenços de format únic (aprox. 100 x 80 cm), el corpus pictòric “habitual” de l’artista. Sala petita: instal·lacions i “muñequitos”, una proposta més íntima, infantil i simbòlica titulada “Restos de la Divina Comedia”. "La exposición se explica ella sola." "Un salón donde quieres que todo esté bien decorado… y luego, la otra sala… la solidaridad, la envidia, el amor… la parte negativa y positiva de todos." Conceptes clau Dualitat: llum i ombra, allò mostrat versus allò ocult en l’ésser humà. Pintura vs. instal·lació: la primera amb voluntat de perdurar, la segona amb un caràcter efímer. Interacció en viu: un dels quadres està “en procés” (amb centenars de chinches de la malva rosa) i l’artista el continuarà pintant durant l’exposició. "Pinto cada día, de 10 a 14 h." Calendari i ubicació Inauguració: avui, a dos quarts de vuit del vespre (19:30). Lloc: Celler de Can Ginestà (Sant Just Desvern). Dates: fins al 18 de desembre. Presència de l’artista: Sborroig hi acudirà sovint; es pot trobar pintant in situ. Trajecte personal i creatiu Aturada i retorn: va deixar de pintar en obrir, amb la seva esposa, una residència d’avis (treball de 24 h). Fa tres anys exactes (el 17/11) va reprendre els pinzells. "El 17 de noviembre volví a coger los pinceles." Títols a les obres: tot i les influències de les avantguardes (abstracció i obres sense títol), ara posa títols per facilitar pistes i memòria a l’espectador. Referents: Jackson Pollock, Mark Rothko, Barnett Newman, Ad Reinhardt, Dalí, Picasso, Tàpies, Miquel Barceló, Yves Klein, Vasarely, Mondrian, art rupestre i grafitis. "Tampoco me interesa mucho sentirme agrupado a ninguna tendencia." Falques i anuncis de programació Destaquem Setmana de la Ciència (Aigües de Barcelona): Jornades de portes obertes (19 i 20 de novembre) a la potabilitzadora de Sant Joan d’Espí, la depuradora del Prat i el Museu Agbar de les Aigües. Inscripcions: 933 423 536 o [email protected]. Més info: museudelesaigües.cat. Smooth Jazz Club: de dilluns a divendres, 16:00–17:00. Música relaxant: chill out, smooth jazz, funk, soul, electrònica suau. Contes “Bet aquí una vegada”: dijous 20:00 i dissabtes 10:00 (Grup MARC – Mestres Àvies Recuperadores de Contes). Babilònia (crítica cultural): dijous 21:00–22:00. Contacte Ràdio d’Esvern per WhatsApp: 610 777 015. Salut (CAP Sant Just): Accés a La Meva Salut. Comarcal: informatiucomarcal.com. "Maybe you don't understand nothing… the radio show is in catalan." (The Hill of the Leaves) Tertúlia (inici 11:30): Medi Ambient i associacionisme a Sant Just Participants Montse de Arrea, Lina Santa Bàrbara, Jordi Agulló. Es fa una salutació a Joana Algarra (absent). Eixos tractats (aportació de Lina Santa Bàrbara) Associació Alnus: esment a l’“editorial” i a una decisió de dissolució formal de l’agrupació local, però amb continuïtat d’activitat mediambiental a través d’un altre paraigua associatiu (Saltepa) i tasques concretes. Continuïtat del compromís: Cura d’arbres a Can Cortés. Portaveu en temes de medi ambient i seguiment d’assumptes locals. Renovació generacional: dificultats d’entrada de gent nova, però sense “tirar la tovallola”. Interlocució institucional: entrevista recent (30’) amb Segura per temes mediambientals. "No vol dir que deixem de fer l’activitat… continuo fent la cura dels arbres… i de portaveu aquí de les coses de Medi Ambient."
15 de nov. del 2016
9'
Entrevistes de la Justa del 15/11/2016 — La filla del Capità Groc: presentació a Sant Just i el mite carlí que inspira la novel·la
Resum de la conversa Dades clau de la presentació Dia i hora: demà dimecres, a dos quarts de vuit del vespre. Lloc: Sala Isidore Consult de Can Genestà (Sant Just). Llibre: La filla del Capità Groc, Premi Ramon Llull 2016. Autor: Víctor Amela. Sobre la novel·la Gènere: novel·la d’aventures històrica. Ambientació: Maestrat, Port de Morella, Terra Alta i Matarranya durant les Guerres Carlines. To i propòsit: homenatge a la comarca, el seu paisatge, la seva gent i la seva psicologia col·lectiva. Documentació: recerca històrica rigorosa i connexió personal de l’autor amb el territori. Recurs útil per al lector: mapa amb pobles, rius, barrancs, coves i castells que apareixen a la història. És una novel·la d’aventures històrica i també un homenatge a la comarca. El personatge central: el Groc del Forcall (Tomàs Penarrocha) Figura amb clarobscurs: heroi/antiheroi amb llums i ombres. Percepcions oposades: per als uns, generós i coratjós (una mena de Robin Hood); per als altres, criminal i bandoler. Habilitat llegendària: gran astúcia, coneixement del terreny i capacitat d’escapolir-se dels isabelins. Desperta passions: segons qui el mira, és un heroi o un criminal. Context històric: el “nostre western” Segle XIX espanyol: poc explicat a l’escola, però ple d’acció, violència i drames familiars. Paral·lel: una mena de western a casa nostra, amb pobles cremats, venjances i gestes. Veracitat: les bestialitats i també les tendreses narrades tenen base real. És el nostre western. Memòria popular i identitat Perdurabilitat del mite: 150 anys després, el Groc continua viu en la memòria de la gent del Forcall. Autoestima col·lectiva: el personatge dona orgull i identitat al territori. Recepció local: la comarca, històricament perifèrica, rep la novel·la amb agraïment i alegria per la visibilitat. Que algú rescati les seves històries i les posi en paper els dona moltíssim orgull. Escriure allò que es coneix Arrelament de l’autor: experiència d’infantesa i coneixement minuciós del paisatge i la gent. Metodologia: combinació de vivència personal i documentació històrica per a un relat sòlid i versemblant.
15 de nov. del 2016
23'
Entrevistes de la Justa del 15/11/2016 — Rogers/Salmonetes rojos: haikus, prosa i escultures a Sant Just; tertúlia posteleccions EUA i actualitat local
Bloc 1 · Entrevista: el llibre “Rogers” / “Salmonetes rojos” Concepte i autors • L’obra és un projecte a quatre disciplines: haikus, prosa, poesia i arts visuals (il·lustracions i escultures de portada). • Autoria compartida: Marta López-Quartero (part escrita) i Jordi Rosés (poemes, il·lustració i escultura). L’edició és bilingüe: català (Rogers) i castellà (Salmonetes rojos). "És un llibre que inclou haikus, prosa, poemes, il·lustracions i escultures." Origen i estructura narrativa • Naixement en un curs de microrelat; idea inicial: el viatge d’un pescador de Cadaqués (Salvador). • Arquitectura de capítol: haiku (obre el passatge) → prosa (narrador extern) → poema (1a persona, veu íntima del pescador). • El relat avança en 27 passatges i forma un cicle: es pot acabar i tornar a començar descobrint nous detalls. "Els poemes eren la seva veu més íntima; els haikus, la veu del mar i l’entorn." Procés creatiu a dues mans • Repartiment de veus per evitar solapaments: prosa en tercera persona (narrador extern), poesia en primera persona (veu interior), haiku com a atmosfera. • Molta revisió i cura per no repetir imatges ni metàfores entre gèneres; herència del microrelat: densitat i precisió (cada paraula compta). Bilingüisme, traducció i títols • Doble edició amb variants reals: la traducció de poesia no és literal i els haikus s’han reescrit per ajustar la mètrica sil·làbica a cada llengua. • El títol i la nomenclatura del peix varien segons topònim i llengua (ex.: a Cadaqués “rogers”; a altres llocs, “molls”; en castellà, “salmonetes rojos”). • Les escultures de la portada són originals de Rosés i acompanyen les presentacions. Presentacions i la cita a Sant Just • Format viu i adaptatiu: depèn del presentador i del públic; a vegades hi ha lectures de poemes/haikus/prosa. • La presentació a Sant Just (Terrassa del Mil·lenari, Passatge del Mercat) la condueix Palmira Badell. Recepció i maneres de lectura • Lectura recomanada lenta, apreciant capes de significat; molts lectors hi tornen una segona vegada i hi troben nova bellesa. • Quatre-cinc angles de lectura (amor, destí, mort, etc.) i tres vies d’accés: llegir només la prosa, només la poesia o només els haikus; també obrir a l’atzar i llegir un passatge. "És un llibre per llegir-lo amb calma i disfrutar-lo." "Quan acabes el poema i tornes al haiku inicial, hi trobes molts més sentits." — Bloc 2 · Servei públic: La Meva Salut (CAP Sant Just) • Recordatori del portal La Meva Salut: accés a informació clínica i tràmits en línia, amb seguretat i confidencialitat. Requisits: 18+, correu electrònic, TSI i DNI. — Bloc 3 · Tertúlia d’actualitat Actualitat local • Felicitació per aniversaris d’entitats (“els Cars”, 40 anys) i reconeixement al Centre d’Estudis (Premi Llorenç Presas). • Crònica d’activitats: truita de patates, baixada nocturna (enguany sense antorxes), bona participació i meteorologia favorable. • Apunt astronòmic: nombroses imatges de la lluna (fenomen molt compartit). Posteleccions als EUA • Anàlisi del resultat: vot popular per Hillary Clinton, però victòria de Trump per col·legi electoral (sistema “tot o res” per estat). • Europa en alerta i atenta a les primeres reaccions; comentaris sobre mercats (constructores a l’alça, possibles efectes si es deroga l’Obamacare i impacte en mútues) i l’atur al 5% als EUA. • Discussió sobre els efectes del sistema electoral i comparacions amb dinàmiques de representació al nostre entorn. — Idees clau • Llibre híbrid i multigènere amb disseny de lectura modular i cíclic. • Traducció creativa: els haikus es reescriuen per mètrica i to en cada llengua. • Presentacions participatives; la de Sant Just connecta amb el teixit cultural local (Viena Edicions, Palmira Badell). • Tertúlia: del pols local (premis, festes, lluna) al panorama internacional (EUA, UE, mercats).
14 de nov. del 2016
23'
Entrevistes de la Justa del 14/11/2016 — Habitatge públic a Sant Just, Pressupost 2017 i panorama polític: sorteig de Mas Lluí, prioritats socials i reptes de la socialdemocràcia
Resum executiu • Sorteig de 54+18 pisos de compra a Mas Lluí amb prop de 190 sol·licituds vàlides; primer impuls d’habitatge públic després d’anys de dificultats financeres. • Debat compra vs lloguer: el lloguer requereix aportació municipal i aval bancari; s’anuncia que la propera operació de ProMunça inclourà habitatges de lloguer durant aquest mandat. • Pressupost 2017: impostos congelats (principalment l’IBI), però el pressupost creixerà per major activitat econòmica; prioritats en serveis socials, ocupació i via pública. • Prudència financera davant incerteses d’aportacions estatals i europees; rebuig a l’endeutament i record d’una expropiació de 8 M€ recent. • Panorama polític: investidura de Rajoy amb abstenció del PSOE (el PSC vota no); autocrítica per la divisió de l’esquerra i preocupació per la socialdemocràcia i l’ascens del populisme a Europa. Habitatge públic i sorteig de Mas Lluí Sorteig i context Sorteig públic de la promoció de 54 pisos de compra, ampliada amb 18 més a Mas Lluí. Aproximadament 190 sol·licituds vàlides. Després d’anys sense operacions per la dificultat d’accés al crèdit, es recupera la capacitat d’oferir habitatge públic a Sant Just amb preus per sota del mercat privat. "Ja pots tornar a oferir habitatge públic a la ciutadania de Sant Just." Compra vs lloguer i finançament La crítica d’“aposta insuficient pel lloguer” es respon amb criteris pressupostaris: el lloguer és deficitàri i exigeix tant aportació municipal com aval bancari que computa en la càrrega financera. Exemple de magnitud: 20 habitatges de lloguer ≈ 1 M€ al pressupost, més avals; aquests recursos competeixen amb carrers, escoles i manteniment d’equipaments. "Quan es diu ‘fem aquests habitatges de lloguer’, molt bé: qui paga? Com financem això?" Plans a curt termini (ProMunça) i marc institucional Es confirma que la propera operació de ProMunça inclourà habitatges de lloguer dins aquest mandat; es prepara el projecte executiu i estimació de costos. Es reclama suport de la Generalitat (competències d’habitatge) i es recorda que l’Ajuntament ja gestiona 150 habitatges de lloguer. Context històric: abans (fins ~2011) hi havia ajuts (sol, eficiència energètica), crèdits subsidiats i finançament bancari parcial; això es va trencar amb noves limitacions europees al crèdit per a habitatge públic. Pressupost 2017 de Sant Just Calendari, volum i ingressos Objectiu: aprovar al ple de desembre; si cal, al gener. Impostos congelats (sobretot IBI), però el pressupost creixerà per més activitat econòmica i ingressos patrimonials. Prioritats de despesa: • Serveis socials i ajudes (increment de l’assistència domiciliària). • Treball i ocupació. • Via pública i inversions (recuperar ritme d’obres). Via pública i efectes de la crisi S’ha prioritzat la persona per sobre de la via pública durant la crisi; ara es vol recuperar inversió: obres a c. Font, c. Valmes i projecte per c. de la Sala. Càrrega extraordinària: expropiació de 8 M€ en tres anys que ha limitat altres inversions. "Si això no l’haguéssim tingut, imagina’t 8 milions d’euros a la via pública o en altres serveis." Incerteses, ajuts i prudència Possible reducció d’aportacions estatals per objectius de dèficit; expectativa d’ajuts de Diputació per via pública. Línia vermella: no endeutar-se. "No ens volem endeutar... endeutar-se és un error perquè ho pagues caríssim després." Panorama polític: investidura, esquerra i socialdemocràcia PSC, PSOE i investidura de Rajoy El PSC vota “no” a la investidura seguint el seu Consell Nacional, tot i l’abstenció del PSOE. Autocrítica: la manca d’acord de les forces d’esquerres després de les eleccions va obrir la porta a la continuïtat de Rajoy. Es cita la negociació fallida amb Podem (demanda de la cartera d’Economia com a línia vermella d’inici). "La negociació és cedir; si no, és una imposició." Reptes de la socialdemocràcia i ascens del populisme Preocupació perquè la socialdemocràcia europea no oferix alternativa sòlida a un capital agressiu fora del control democràtic. Alerta per l’avenç de posicions radicals i populistes, sovint alimentades per la crisi migratòria i discursos racistes (atenció a eleccions a França i Alemanya). Vida local i agenda Tardor intensa i ‘cars’ Sant Just viu una tardor activa (Festes de Tardor, esdeveniments de novembre). Curses de ‘cars’: èxit de participació i emoció; agraïment als organitzadors i crida a releus per garantir-ne la continuïtat. "Ahir va ser apassionant... forma part de l’activitat dels ‘cars’."
14 de nov. del 2016
10'
Entrevistes de la Justa del 14/11/2016 — Balance de la 40a Cursa de Cars de Coixinets de Sant Just: èxit, tradició i relleu
Resum de l’entrevista Entrevista a Jonas Bassó, responsable de comunicació i un dels organitzadors, sobre el balanç de la 40a Cursa de Cars de Coixinets de Sant Just. Valoració molt positiva, tradició consolidada i relleu generacional en marxa. Punts clau Èxit d’assistència i organització: celebració de la quarantena edició amb bon funcionament general. Hi va haver un retard d’aproximadament una hora, un fet habitual per incidències tècniques o logístiques. Seguretat: un accident fora de circuit (a la zona de boxes) va activar dues ambulàncies per precaució; finalment, sense lesions greus. Dins de pista, només cops i petacades menors amb atencions en estàtic; cap mobilització d’ambulància. Baixada nocturna (dissabte): exhibició amb barretes de llum i música èpica; gran resposta de corredors i públic. Sopar popular amb truita gegant i projecció de vídeos de les primeres edicions (anys 80-90). Públic: més moviment el dissabte gràcies a l’allargament de la jornada; diumenge, molta gent com és habitual. Meteorologia: tot i la por de pluja, cap incidència: dissabte es va aclarir i diumenge cel serè. Relleu organitzatiu: la crida de l’any passat ha aportat nous voluntaris. Part de l’equip deixa pas a noves generacions; el Jonas plega de la gestió anual però continuarà donant suport el dia de la cursa. Valors i emoció: moments intensos per a tothom, especialment pels alebins, que viuen la cursa amb molta il·lusió. Reconeixement del voluntariat i el temps dedicat com a clau de l’èxit. Pròximes fites: entrega de premis el dia 26, a les 19 h, al Casal de Joves. Context i antecedents Tradició arrelada a Sant Just; 40 edicions i un motor comunitari. Referència als impulsors històrics vinculats a l’Agrupament Escolta Martin Luther King i noms com Carles Palau. Cites destacades "Esperem que en siguin 40 més, com a mínim." "El temps d’avui en dia és or." "És bo que no sempre sigui la mateixa gent: que hi hagi relleu." Termes clau Cars de coixinets, baixada nocturna, boxes, graelles de sortida, hospital de campanya, relleu generacional, Casal de Joves. Conclusions Balanç molt positiu: organització satisfeta, incidències controlades i gran participació. Tradició viva i reforçada pel compromís del voluntariat i la comunitat. Continuïtat garantida amb el relleu i l’impuls d’activitats que enriqueixen el cap de setmana.
11 de nov. del 2016
22'
Entrevistes de la Justa del 11/11/2016 — Actualitat política a Sant Just: ordenances, pressupost 2017, habitatge i residus amb Ciutadans + connexió amb l’Institut (Posem‑li Veu)
Resum Context i convidats Entrevista d’actualitat política santjustenca amb la presentadora Carme i el portaveu de Ciutadans a Sant Just, Guillermo Francés. Es tracten les ordenances fiscals, el pressupost 2017, l’habitatge social i la gestió de residus, i es tanca amb una pinzellada sobre el nou govern espanyol. Al tram final del programa, falques promocionals i connexió amb l’Institut de Sant Just (espai “Posem‑li veu”). Punts clau de l’entrevista Ordenances fiscals (vot d’abstenció de Ciutadans): Valoració positiva d’algunes bonificacions (IBI, plusvàlua), però crítica al procediment i a la manca de diàleg previ amb l’oposició. Desacord amb la idea de fiscalitat moderada de l’equip de govern: hi ha tributs al tipus màxim i demanen baixar impostos i reduir despesa. Pressupost 2017 (manca d’informació i reclam d’enllaç amb ordenances): Ciutadans encara no ha rebut esborrany del pressupost. Reclamen tramitar conjuntament ordenances (ingressos) i pressupost (despeses) per coherència. Crítica al romanent positiu recurrent (~3 M€): indica, segons ells, sobrerecaptació i marge per reduir pressió fiscal. Prioritats de Ciutadans: polítiques socials i proposta d’un banc de llibres per alleujar la despesa de famílies. Vot futur condicionat; línea vermella: la quota a l’AMI dificulta un vot favorable si no hi ha canvis. Habitatge (Promunsa i tipologia de promocions): Donen suport a la promoció a Mas Lluí (54 pisos, s’afegeixen 18) en règim de venda per necessitat financera de l’empresa pública, però defensen el lloguer social com a model preferent. Demanen canvi de rumb a curt termini: més lloguer per garantir rotació i continuïtat de la funció social. Residus i reciclatge: Valoració positiva de la feina municipal i de la sensibilització ciutadana. En contra del porta a porta per cost; aposten per més campanyes i més punts de recollida. Política estatal: Nou govern del PP en minoria: es preveu més diàleg i acords. Govern continuista en perfils, però Ciutadans condiciona el suport al compliment del pacte d’investidura (150 mesures). Cites destacades "Treballar amb més equip seria molt més divertit i molt més productiu per tots." — Quima Jiménez (regidora d’Hisenda), citada al programa "Em fa gràcia… creiem que tampoc escolten l’oposició. Tenen una idea molt clara de municipi i la desenvoluparan." — Guillermo Francés (Ciutadans) "Un romanent positiu de tres milions d’euros demostra que l’Ajuntament està ingressant més del necessari i que es podrien baixar impostos." — Guillermo Francés "Som partidaris del lloguer social i no de la venda." — Guillermo Francés "És un govern continuista, però estan obligats a fer molts canvis si volen el nostre suport." — Guillermo Francés Altres continguts del programa Falques i promocions de programes de Ràdio Desvern. Connexió amb l’Institut de Sant Just: inici de temporada de l’espai “Posem‑li veu”, amb presentació i avanç de continguts dels alumnes del taller de ràdio.
10 de nov. del 2016
17'
Entrevistes de la Justa del 10/11/2016 — Aprenem Plegats a Sant Just: taller mensual per a famílies amb infants i adolescents (4a edició)
Resum del contingut Context i objectiu del programa Projecte municipal d’acompanyament familiar a Sant Just: Aprenem Plegats (4a edició). Dirigit a famílies amb fills entre 6–12 i 12–16 anys, treballant conjuntament adults i fills. "el que volem fer aquí és poder-ho treballar conjuntament" Estructura i logística Dues franges d’edat: 6–12 i 12–16, adaptant els continguts a les seves realitats. Sessions mensuals des de finals de novembre/principis de desembre fins al juny. Durada: aproximadament 1 hora i mitja per sessió. Grups reduïts: màxim 20 persones (comptant adults i infants/adolescents). Metodologia i dinàmiques No és una xerrada magistral: activitats vivencials i participatives. Amb els petits: ús del joc com a via per parlar de temes sensibles. Amb adolescents: espais de diàleg i reflexió in situ. "no són xerrades, no són conferències" "intentem xerrar tan poc com podem" Temes clau que es treballen Vida quotidiana, normes i límits. Comunicació familiar i gestió d’emocions. Responsabilitats (què toca a cada membre), horaris i convivència. En adolescents: sortides amb amics, tasques domèstiques i gestió escolar. Activitats destacades i impacte Dinàmica emotiva on els pares expliquen als fills com era la seva vida abans de tenir-los — afavoreix comprensió i vincle. Eina de seguiment: “bossa del congelat” per recollir temes entre sessions i portar-los consensuadament a la trobada següent. Beneficis: suport mutu entre famílies i nous recursos per fer el dia a dia menys feixuc. Participació i requisits Obert a qualsevol família de Sant Just amb fills de 6 a 16 anys. Compromís d’assistència i participació de grans i petits. Possibilitat d’assistir amb més d’un fill (mateix grup o grups diferents segons edat). Famílies que repeteixen: demanda alta; s’estudia obrir un nou grup. Inscripcions Encara queden places. Informació a escoles i instituts (cartells) i inscripció via la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Sant Just. Epíleg radiofònic Tancament de l’entrevista amb Arnau Careta (psicopedagog) i pas a falques de programació i altres continguts de la ràdio.
9 de nov. del 2016
10'
Entrevistes de la Justa del 9/11/2016 — L’home i la tècnica: relació, límits i governança en temps d’acceleració tecnològica
Resum estructurat Entrevista amb el Dr. Albert Florença, professor de l’Institut Químic de Sarrià, sobre la conferència-debat “L’home i la tècnica” organitzada per Justícia i Pau. Es tracta d’una reflexió sobre com ha evolucionat la relació entre l’ésser humà i la tècnica, els riscos d’un solucionisme tecnològic acrític i la necessitat d’una governança democràtica que integri criteris d’ètica, justícia i sostenibilitat. Idees clau La tècnica és constitutiva de l’ésser humà: modifiquem el medi per viure; el debat no és “tècnica sí/no”, sinó “com ens hi relacionem”. Canvi històric de la relació amb la tècnica: d’un ús limitat i local a una presència ubícua en joc, comunicació i treball. Acceleració tecnològica: del neolític (~10.000 anys) a la revolució industrial (~250 anys) i a la informàtica (~30–50 anys), amb dificultat creixent de control social. Risc del solucionisme: creença que la tècnica ho arreglarà tot. Calen tècniques més netes i eficients, però també límit, prudència i renúncies quan pertoqui. Impactes clau: Medi ambient i canvi climàtic. Justícia social i distribució dels beneficis i costos (p. ex., cotxes potents vs. contaminació; concentració de poder tecnològic). Transhumanisme i modificació genètica: qüestions ètiques de fons. Automatització/robòtica i feina: anticipar l’impacte sobre l’ocupació. Governança democràtica i moratòries: decidir què impulsar, què aturar i què avaluar abans que els danys siguin irreversibles. Exemple dels cotxes: si s’haguessin previst els costos urbans (contaminació, espai, recursos), potser s’hauria regulat d’inici d’una altra manera. Esperança vs. optimisme/pessimisme: una posició esperançada basada en oportunitats reals d’acció, sense negar els símptomes d’alarma. Referents esmentats Ortega y Gasset, Martin Heidegger, Hans Jonas, Jacques Delil. Generacions i xarxes socials Les generacions joves, immerses en l’ecosistema digital, poden fer aportacions crítiques valuoses. Tendències de desconnexió selectiva davant la “tirania” de les xarxes. No confondre immediatesa amb profunditat relacional: cal preservar la qualitat humana de la comunicació. Citacions destacades "La tècnica, evidentment, forma part de l’ésser humà." "Jo diria que soc esperançat." "No actuar després que es produeixi el problema, sinó abans." Informació de la conferència Organitza: Justícia i Pau. Format: Conferència-debat. Títol: L’home i la tècnica. Ponent: Dr. Albert Florença, professor de l’Institut Químic de Sarrià (IQS). Data i hora: Divendres, 20:00. Lloc: A les escoles (segons s’indica a l’entrevista). Conclusions No es proposa tecnofòbia, sinó reflexió crítica i prudència davant l’acceleració tecnològica. Cal deliberació democràtica, regulació i, si cal, moratòries per orientar la tècnica al bé comú, la justícia i la sostenibilitat.
9 de nov. del 2016
19'
Entrevistes de la Justa del 9/11/2016 — Recital poètic a Cal Llibreter: Jaume Pons de l'Orda i Anna Gual al Novembre Literari de Sant Just
Panorama general En el marc del Novembre Literari de Sant Just Desvern, aquesta tarda-vespre (a les 20.00) hi ha un recital a Cal Llibreter amb Jaume Pons de l'Orda i Anna Gual. Presentaran els seus últims poemaris: Cal a foc als ossos (Pons) —publicat fa pocs dies— i Molsa i El tubercle (Gual). Pons de l'Orda torna a Sant Just per tercera vegada, i augura una vetllada «extraordinària». "Només per a Nana, ja valdria molt la pena que tothom vengués, perquè serà una passada." Format del recital i sinergies poètiques Acte orgànic i dinàmic: alternaran la recitació de poemes que s'estimen, creant ecos i reverberacions entre veus i imatges. Les poètiques de Gual i Pons es complementen per simbolisme, passió i referències compartides. "Cada poema es retroalimenta del següent... mos complementam de forma fantàstica." Poesia i vi: maridatge d’emocions Anna Gual és gran coneixedora del món del vi (Vilafranca del Penedès, Festival Most, Institut del Cava). El vi i la poesia es mariden per sumar «sensacions, gustos i emocions» i celebrar els petits plaers en temps de vida tecnocratitzada. "Si han d'arribar a l'apocalipsi, doncs que vengui tothom i ho farem amb bona poesia i amb bon vi." El nou llibre de Pons: Cal a foc als ossos Llibre recentíssim i primera «posada en escena» amb públic avui. Manté la convicció que la poesia ha de ser sacseig i emoció: "La poesia s'exagerarà i emocionarà o no serà poesia." Evolució estilística: poemes més llargs i narratius, amb personatges que formen un «tarot esbojarrat»; imatges «salvatges» i metàfores brutals amb més domini de la paraula. Accessible tant a lectors habituals de poesia com a qui la troba complexa, gràcies a figures i retaules gairebé cinematogràfics. Estat de la poesia catalana (segle XXI) Moment brillant: un «nou segle d'or» de la poesia en català. Predomini de veus femenines: més poetes dones que homes per primera vegada, segons l’article de Lluís Calvo, «Audaces i talentoses». "Només perquè sa gent escolti en aquestes noves dones... ja val molt la pena que sa gent llegeixi i doni suport a sa poesia." Llibreries independents en auge Canvi de paradigma: proliferació de llibreries independents arreu del país (ex.: La Noia del Poblenou, Papasseit a Manresa, La Calders, ONA, Casa Usher, Cal Llibreter...). El grup editorial Contexto ha publicat un mapa amb 722 llibreries de Barcelona; la Generalitat prepara un mapa de tot Catalunya. Cal Llibreter es consolida com a punt neuràlgic i referent local. Cloenda i notes del programa Recordatori de l’acte: avui, 20.00 h, a Cal Llibreter (Sant Just Desvern), amb poesia i vi. El programa tanca la secció amb música: tema de Xarango versionant The Killers («Som persones o titelles»).
8 de nov. del 2016
19'
Entrevistes de la Justa del 8/11/2016 — Conferència sobre la comèdia a l'italiana (Ettore Scola) i previsió del temps: fred, vent i estiuet de Sant Martí
Resum de l'entrevista i el temps Conferència: la comèdia a l'italiana i Ettore Scola Xerrada: "Ens havíem estimat tant" sobre la comèdia all'italiana, dimecres a les 18:30 a Can Genest, amb Ludovico Longhi (UAB, Centre Cívic Joan Maragall). Eix central: l'autor i director italià Ettore Scola com a fil conductor per entendre la comèdia com a crítica social de la Itàlia de la segona postguerra fins a finals de segle XX. Origen humorístic: Scola s'inicia a la revista satírica Marc’Aurelio (en ple feixisme), com també Fellini i guionistes com Steno; paral·lel amb La Codorniz i Rafael Azcona a Espanya. Evolució: de gags i humor lingüístic (guionista de Totò) cap a una narrativa amb sàtira i densitat social. Obres clau: C'eravamo tanto amati ("Ens havíem estimat tant"), La famiglia; documentals com Gente di Roma i l’homenatge a Fellini, Che strano chiamarsi Federico (híbrid, a mig camí del mockumentary). Estil: humor amarg i nostàlgic, propi de la tradició italiana. "ridendo castigat mores" — riure per corregir costums. "es una crítica dura a través de la risa". Història a través de la comèdia: lluita partisana, postguerra, boom econòmic, televisió privada i Berlusconi; els films de Scola retraten “homes sense Història” que viuen (o pateixen) la Història amb H majúscula. Connexions Itàlia–Espanya: sensibilitat mediterrània compartida; Longhi destaca punts en comú i la seva passió pel cinema com a pont cultural. El temps: fred, vent i tendència suau (Estiuet de Sant Martí) Situació actual: molt fred amb vent del N–NO; cops de fins a 46 km/h. Sensació mínima propera als 0,6 ºC al matí. Avui: màximes prop de 13–14 ºC, però amb sensació més baixa per vent (ara 10 ºC, se’n perceben ~6–7 ºC). Setmana: Temperatures en lenta recuperació: migdies de 16–17 ºC (fins a 18–19 ºC dissabte); mínimes 6–10 ºC. Vent persistent tota la setmana, modulant la sensació tèrmica. Poques precipitacions: només al Pirineu (cara nord) amb neu avui des de ~700 m, pujant a 1.000–1.600 m els pròxims dies. Dia a dia: Dimecres: núvols alts al matí, tarda serena, alguns núvols de nit. Dijous: tranquil, més agradable; mínimes encara baixes. Divendres vespre: front feble; alguna gota puntual a la costa central (0–2 l/m²), poc probable. Cap de setmana: estabilitat amb intervals de núvols; dissabte fins a 18–19 ºC, diumenge lleu descens. A l’exterior al vespre (p. ex. al circuit), 10–12 ºC. Tendència: difícil superar els 20 ºC aquesta i la vinent; la bonança coincideix amb l’estiuet de Sant Martí.
8 de nov. del 2016
10'
Entrevistes de la Justa del 8/11/2016 — Maria Manent i el Montseny: literatura vivencial al cicle Geografies Literàries
Resum executiu El cicle de Geografies Literàries presenta una sessió dedicada a la relació Maria Manent–Montseny, conduïda pel filòleg Arnau Vives. La proposta connecta paisatge i literatura a través del dietari i la poesia que Manent va crear durant el seu refugi a Viladrau en plena Guerra Civil. Eixos principals de la conversa Relació vital amb el Montseny: estades des de jove, amistats locals i coneixement profund de la topografia, les masies, les fondalades i els boscos. Refugi i creació durant la Guerra Civil: estada a Can Rosquelles (veïnat de les Paitides, Viladrau), on reprèn i escriu cada dia un dietari; registra notícies de guerra i, sobretot, el paisatge, els canvis estacionals i el món dels ocells. Del dietari a la poesia: els poemes són destil·lacions de notes del dietari, sovint reescrites anys després. Exemples: Torveu Viladrau i Noia Rusa el Montseny. Literatura vivencial: l’obra neix de vivències reals, observació del medi i diàleg amb la gent del Montseny (pagesia, llengua i memòria locals). Format del cicle: xerrada de context i ruta literària posterior per llegir textos als llocs d’origen, intensificant la comprensió i l’experiència estètica. Cites clau "Ell va desenvolupar allà una literatura molt vivencial." "Dijous serà una introducció... diumenge anirem a fer la pràctica." "Més que figures en particular, el que hauríem de trobar són noves maneres de portar la literatura a la vida quotidiana." Importància de Maria Manent Poeta de gran rellevància, situat entre el noucentisme i el post-simbolisme. Paper destacat en la clandestinitat franquista i en la represa cap a la democràcia. La seva obra exemplifica com paisatge i vida poden nodrir la literatura. Detalls dels actes Conferència: "El Montseny de Maria Manent" amb Arnau Vives Quan: Dijous, 20:00 On: Sala Piquet de l’Ateneu Ruta literària (complementària): Quan: Diumenge, sortida a les 7 des del Parador cap a Bússies Què: Lectura de textos in situ per “portar la literatura al seu lloc d’origen” Idees clau en síntesi Paisatge com a motor creatiu: el Montseny impregna dietaris i poemes de Manent. Memòria i llengua: registre de la parla i la memòria locals. Pràctica literària: del quotidià a la poesia a partir de relectures i destil·lacions. Mediació cultural: cal fer present la literatura en la vida diària amb formats vivencials (xerrada + ruta).