Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1777-1788 de 2109

30 de nov. del 2016
21'
Entrevistes de la Justa del 30/11/2016 — Sant Just celebra el Dia Internacional de la Ciutat Educadora i tertúlia esportiva prèvia a l’Hércules-Barça
Resum de continguts 1) Dia Internacional de la Ciutat Educadora a Sant Just (acte d’avui) Data i lloc: 30 de novembre, a les 18 h, al claustre de les escoles i espai superior de la plaça Malaret. Programa d’actes: Lectura del manifest del Dia Internacional de la Ciutat Educadora. Intervencions de l’alumnat de l’Institut amb música i dansa. Paraules de l’alcalde i del regidor d’Educació, Just Fosalva (curtes i enfocades a donar veu a la ciutadania). Dinamització d’un actor i actuacions dels tallers de música. Jocs i activitats familiars a la plaça Malaret: construcció simbòlica de ciutat amb caixes de cartró amb fotografies d’iniciatives educadores; caixes buides decorades pel Carrer Blau amb desitjos i propostes; xarxa 0-6 que visualitza els agents educadors i les seves connexions; joc de construcció amb fang; i berenar saludable (marc del Mes de la Salut). Objectius clau: Difondre el Dia Internacional i que Sant Just és ciutat educadora. Presentar i impulsar el PEC (Projecte Educatiu de Ciutat) que s’engega al febrer. Impulsar la participació: implicació d’institut, estudis de música, Carrer Blau, Xarxa 0-6, etc. L’acte és una prova pilot amb voluntat de continuïtat anual. Context i xarxes: L’AICE (Associació Internacional de Ciutats Educadores) impulsa per primer cop aquest dia per fer bandera de les ciutats educadores. Distinció entre ciutats educadores i xarxes temàtiques (RECE): Sant Just ha liderat Memòria de Ciutats i participa en xarxes sobre compensació de desigualtats (Vitoria) i formació artística per a l’equitat social (Mataró). Idea central: > "L’educació és una eina per a la transformació social" i s’aprèn al llarg de la vida en contextos formals, no formals i informals. Exemples locals de ciutat educadora: Xarxa 0-6 nascuda d’un PEC anterior. Disseny d’espais públics més amables i educadors. Relació empresa-municipi i acompanyament als centres educatius. Pressupost i polítiques educatives: L’Ajuntament té competència principal en 0-3 (Escola Bressol), que concentra més recursos. Partides complementàries: guia d’activitats educatives, formacions artístiques i musicals, PEC i xarxes. Projecte nou: transformació del pati de l’Escola Bressol cap a jardí educatiu. Crida a la participació: Llista d’inscripció i correu per rebre informació i participar en el PEC. Primera jornada del PEC: febrer. Cita rellevant (percepció ciutadana i resposta): "No veiem això, la projecció a nivell de carrer, exactament amb què es materialitza, no acaba d’estar massa clar." — Laia Flotats (PDeCAT) El regidor aclareix diferències entre ciutats educadores i xarxes temàtiques, i remarca la necessitat de millorar la difusió i implicar més agents. 2) Falques i serveis de l’emissora i municipals Promoció de programes de la ràdio (Veus de la parròquia, Seixanta i més, Cara B), servei La Meva Salut al CAP, i canal de WhatsApp de Ràdio Desvern. 3) Tertúlia esportiva: prèvia de Copa del Rei (Hércules-Barça) Partit: avui a les 22:00 (Copa del Rei). Debat sobre retransmissió i horari. Rotacions i protagonistes: descans per estrelles com Messi/Suárez/Neymar; oportunitat per Umtiti i Marlon a l’eix central. Cas Aleix Vidal: Situació complicada per encaix esportiu i qüestions de fitxa i amortització, que dificulten un traspàs immediat. Opció de cessió com a via més viable a curt termini; discussió sobre responsabilitats en el fitxatge i gestió. Altres notes: preus d’entrades, canals TV, i comentari sobre el permís de Luis Enrique a Aleix Vidal.
29 de nov. del 2016
20'
Entrevistes de la Justa del 29/11/2016 — Presentació del llibre "Mirades, 25 anys d'amistat" i balanç de 25 anys de germanament Sant Just–Camoapa
Resum Context i eix del contingut Entrevista amb Lluís Casals, president de Sant Just Solidari, sobre la presentació del llibre “Mirades, 25 anys d’amistat”, que recull testimonis i projectes del germanament entre Sant Just i Camoapa (Nicaragua), en el marc de la commemoració dels 25 anys de cooperació. "Els germans no són per un temps, els germans són per sempre" Què és el llibre i per a què serveix Recull de testimonis, projectes i aprenentatges de 25 anys d’agermanament. Vol ser llegat i inspiració per a altres comunitats del nord que vulguin iniciar camins similars de solidaritat nord–sud. Objectiu doble: memòria interna i incentiu extern per replicar bones pràctiques i evitar errors. Procés i equip Elaboració llarga i col·laborativa, possible gràcies a voluntariat molt qualificat. Agradiment a: Sunt Arqués (coordinació), Pilar Carseller, Uriah Jiménez, Carlos Calvo, Nacho Nanda, Romi Porredón, Angelina Estany i els fotògrafs Lluís Rambani i Jordi Vendrell. Acte de presentació Lloc: Can Ginestà (Sala d’Exposicions del Cònsol). Hora: 19:30 (dos quarts de vuit). Convidat: Adrià Bàs, director de Solidaris (Catalunya Ràdio), que parlarà de periodisme i solidaritat. Balanç de l’any de celebració (2016) Sopar multitudinari (~150 persones) amb gran transversalitat (entitats, partits, associacions), com a “taca d’oli” al poble. Exposició fotogràfica a Can Ginestà (Jordi Vendrell) molt ben valorada. Línies estratègiques i reptes Continuïtat en: salut, educació, dones i xarxes socials. Èmfasi en desenvolupament socioeconòmic: projecte d’Alianzas para el Desarrollo Económico amb la contrapart local (Associació per al Desarrollo Municipal). Cerca de sinergies per multiplicar l’impacte i millorar l’eficiència de recursos. Exemple d’impacte: salut ocular En col·laboració amb l’Institut Català de Retina (ICR) i la Fundació Ramon Martí i Bonet, dotació d’equipament oftalmològic a l’Hospital de Camoapa (> 150.000 € en material). Ja hi ha oftalmòleg assignat per l’administració nicaragüenca. Suport de telemedicina: diagnòstic complex en línia des de Barcelona. Finançament i aliances Presentació conjunta amb la Fundació Empresa i Clima a la Diputació de Barcelona per obtenir finançament. Creació d’un grup de treball específic per a la recerca de recursos externs (més enllà del finançament local de Sant Just). Socis i crida a la participació Entre 230–240 socis, xifra molt notable per al tipus d’entitat. Porta oberta a noves adhesions: mai són prous. "Sant Just Solidari és un camí de rebeldia davant d’un món absolutament injust" "En el món no hi ha dos mons, sinó que hi ha un sol món" Jovent i relleu Nou grup de joves (principalment noies provinents de l’escoltisme), amb enllaç amb joves de Camoapa. Creixement qualitatiu i voluntat de “jovenitzar” l’entitat. Recordatori pràctic Presentació del llibre: demà, 19:30, Can Ginestà. Informació i contacte: web i presència a escoles/espais locals. Altres continguts del tall Seqüència d’anuncis i falques de programació de Ràdio d’Esvern (Kia Sportage, Smooth Jazz Club, La Penya del Morro, Cinema, etc.). Comentari final sobre les cues a Cuba per veure les cendres de Fidel Castro, amb mencions a la confusió sobre la ubicació exacta de l’urna (es remarca que l’important és l’homenatge popular).
28 de nov. del 2016
24'
Entrevistes de la Justa del 28/11/2016 — Ple de novembre a Sant Just: reglament d’exposicions, rotonda a la Carretera Reial i "Rutes Singulars"; 25N, Ciutats Educadores i Pressupost 2017; tertúlia sobre Rita Barberà, adolescents fugats i el recompte de Clinton
Overview de l’episodi Episodi amb dues parts clarament diferenciades: una entrevista d’actualitat municipal amb Laia Flotats (Partit Demòcrata, Sant Just) sobre el ple de novembre i el pressupost, i una tertúlia final amb lectura de cartes d’opinió. Ple municipal de novembre (Sant Just) Reglament d’ús de les sales d’exposicions (Celler i Sala de Ponent de Can Ginestà) • S’aprova inicialment amb millores tècniques i administratives; el Partit Demòcrata s’absté per presentar una esmena. • Esmena clau: que el jurat de selecció d’obres no el designi només l’equip de govern, sinó amb consens de tot el consistori. • Procediment: aprovació inicial amb període d’exposició pública d’1 mes per a esmenes (obert a tothom). Entrada en vigor prevista al gener de 2017. "Voldríem que el jurat fos escollit amb un consens més ampli, més enllà de l’equip de govern." Carretera Reial i rotonda d’accés a l’autopista • Acord per incloure explícitament la rotonda a la petició de cessió (el Ministeri de Foment ho demana "literalment", no només al plànol). • Objectiu: dignificar una de les principals entrades al municipi, avui deixada per manca de manteniment estatal. • Valoració: mesura positiva i unànime per millorar la imatge i el manteniment d’aquest tram. Projecte europeu "Rutes Singulars" • Propòsit: sinergies culturals, artístiques, turístiques i econòmiques entre municipis (França, Andorra, País Basc, etc.). • Finançament: FEDER cobreix el 65% (298.000 €) i l’Ajuntament el 35% (150.000 €), durant 3 anys. • Observació: apareix la peça enigmàtica d’un "gastrolaboratori" en un equipament municipal. "Què és un gastrolaboratori?" 25N: Violència masclista i educació • Lectura del manifest amb participació de tots els regidors; reconeixement de la tasca pendent. • Preocupació per dinàmiques de control i dependència en relacions entre joves: cal incidir en educació i referents mediàtics. • Estratègia: pedagogia continuada, exemples concrets i constància. "Una relació de dependència, de submissió, i d’acceptar que la teva parella et controli." Ciutats Educadores (30 de novembre) • S’adhereix el manifest per ciutats justes, solidàries i inclusives més enllà de l’escola. • Percepció: concepte massa abstracte; es demana concreció i impacte al carrer. • Antecedent: bon record del projecte de memòria històrica amb el teixit local. Expectativa per l’acte del dia 30. Pressupost 2017 (debat al ple de desembre) Procés i participació • L’oposició demana Junta de Portaveus prèvia; crítica a una convocatòria massa informal. • Voluntat de parlar abans del ple per evitar debats a contrarellotge. • Xifres (avanç): pressupost previst d’entre 23 i 24 M€, amb augment en serveis socials i inversions a via pública. Prioritats i demandes del Partit Demòcrata • Entitats i voluntariat: més suport i facilitats per tirar projectes endavant; lament pel tancament de l’agrupació sardanista. • Equipaments municipals i esport: millorar la qualitat i impulsar projectes ambiciosos. • Via pública i convivència: reforçar neteja i abordar els excrements de gossos; fer el poble més amable. • Planificació demogràfica (Mas Lluí): previsió d’unes 1.000 noves famílies; calen equipaments i resposta educativa. • Educació: ampliació a l’Escola Montserrat (doblar línia de P3, possible mòdul), amb visió plurianual. • Missatge de fons: Sant Just té un pressupost molt alt al Baix Llobregat i això s’ha de notar en el dia a dia. Espais promocionals i servei públic • Sardanes: espai sobre obres, estrenes i dedicatòries. • Programa musical d’anys 20–50 i opció a la carta. • La Meva Salut (CAP Sant Just): accés digital segur i confidencial a la informació sanitària. Tertúlia d’actualitat (cartes i opinió) Mort de Rita Barberà i reacció del PP • Crítica al distanciament del PP al Senat i a la posterior exhibició als funerals, malgrat la voluntat familiar. • Es destaca la coherència de qui rebutja el minut de silenci per no homenatjar una figura vinculada a la corrupció. Infants escàpols (adolescents 15–18 anys) • Esment de més d’un miler de casos a Catalunya de joves que marxen de casa. • Causes: no-integració familiar, autoexigència i fragilitat durant la pubertat. • Recomanacions: pares com a referents propers, respecte i acompanyament sensible. Recompte de vots de Hillary Clinton • Apunt final sobre el vot popular favorable a Clinton, deixat només esbossat en el temps final.
25 de nov. del 2016
5'
Entrevistes de la Justa del 25/11/2016 — Mostra VOC a Sant Just: marató audiovisual en català a l’Ateneu (dissabte, des de les 16.00 h)
Resum de la conversa Proposta de la Mostra VOC (Versió Original en Català) a Sant Just Desvern, impulsada per Òmnium Cultural, amb un format marató en un sol dia per visibilitzar i estimular la producció audiovisual en català. L’acte inclou curtmetratges, websèries, minisèries i llargmetratges, amb votació del públic i premi del jurat professional. "Dues bones pel·lícules [...] com la cirereta final." El més rellevant Format marató: tot en un dia per facilitar l’organització i l’assistència. Diversitat de continguts: curtmetratges, websèries, minisèries i llargmetratges en català. Participació del públic: votació dels curts a sala; websèries i minisèries es voten en línia. Abast nacional: primera edició amb 25 seus de 22 poblacions; al Baix Llobregat: Molins, Sant Feliu, Cornellà i Sant Just. Format i programació Quan i on Dissabte, a l’Ateneu (Sala Cinquantenari) de Sant Just. Inici de la jornada: a partir de les 16.00 h. Primera sessió: cap a les 16.30 h; després, pausa amb berenar. Segona sessió: tot seguit; en la segona pausa hi haurà tast de vins i més berenar. Contingut Selecció de 15 curtmetratges d’entre 122 presentats (primera edició). 2 capítols de websèries i 2 capítols de minisèries. Projecció de llargmetratges: “El rei borni” i “No hi ha cap a tornar a casa”. Entrades i preus Entrada general: 4 € per a les dues sessions. Opció de fer només una sessió (preu reduït per sessió). Venda d’entrades: el mateix dissabte a l’Ateneu. Votacions i premis Curtmetratges: votació a sala; el públic pot votar un curt per sessió. Websèries i minisèries: votació en línia. Guardons: Premi del públic i Premi del jurat professional (valoracions diferenciades). Context i objectiu La Mostra VOC és una iniciativa d’Òmnium Cultural per ampliar públic i difondre el contingut audiovisual en català. Sant Just (juntament amb Molins) és dels pocs llocs amb format marató. "Creiem que era més efectiu i més fàcil d’organitzar una mostra en un dia."
25 de nov. del 2016
24'
Entrevistes de la Justa del 25/11/2016 — Actualitat de Sant Just: ple de novembre, pressupost 2017 i 25N; i especial Institut (TEI i bullying)
Actualitat municipal de Sant Just (ple de novembre) Punts principals del ple Modificació del reglament d’ús de les sales Saller i Ponent (Can Ginestar) Estandardització de la documentació amb noves plantilles (CV, llistat d’exposicions) per facilitar la feina de la comissió i de les persones sol·licitants. Nou sistema de puntuació: de 70 a 100 punts; 80% pes artístic i 20% documentació administrativa. Aplicació a partir de l’1 de gener de 2017. Projecte europeu "Ruta Singulars" Aprovada la sol·licitud de ratificació a la UE de l’acord entre municipis (liderat per Torrefarrera) per completar la tramitació. Titularitat d’un tram de l’Av. del Baix Llobregat i la rotonda Clarificació amb el Ministeri de Foment per passar la titularitat d’un tram (de la Carretera Reial fins al pont de l’autopista) i la primera rotonda a l’Ajuntament. Objectiu: coherència i millor gestió municipal. Mocions Ciutadans retira una moció sobre finançament de l’Escola Bressol en comprovar que ja s’havia aprovat una moció similar a l’abril. 25N: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones Lectura del manifest al ple, amb participació de tots els regidors i el comiat a Anna López (tècnica de Polítiques de Gènere). Actes: Avui, acte central al Parador (19 h). Cap de setmana: teatre a l’Ateneu ("Víctor Català, la senyoreta de l’Escala") i 4a Marxa contra la violència de gènere del Baix Llobregat (diumenge, sortida a Carretera Reial/c. Nord, frontera amb Esplugues). "Volem compartir aquest dia amb tothom qui cregui que l’educació és un dels pilars bàsics i fonamentals de la nostra societat." 30 de novembre: Dia Internacional de les Ciutats Educadores Lectura del manifest i acte a la plaça Antoni Malaret (18 h). Missatge clau: l’educació va més enllà dels centres; la ciutat també educa en valors. Pressupost 2017: calendari, xifres i prioritats Calendari: reunió explicativa amb l’oposició 1/12; informatives 14/12; ple 21/12. Quantia estimada: entre 23 i 24 M€. Prioritats: Serveis socials: partida en augment. Via pública: reactivació d’inversions (algunes ja amb romanents; d’altres, al pressupost per avançar-les i optar a ajuts). Alguns projectes s’endarrereixen o s’inicien a mitjan any: p. ex. pati obert a l’Escola Marrex, actuacions de via pública, i el refugi interi amb possible finançament via romanents 2016. Obres en marxa i terminis C. Font, C. Valmes i pl. Sant Pastor: finançades amb superàvit 2015. Objectiu: acabar abans de finals de desembre. Novembre Literari Creix en abast i format (tendència a "festival"). Programació variada: conferències (p. ex. Laura Borràs), teatre, dansa, música, poesia dita, i activitats vinculades al 25N. Valoració: bona resposta de públic i oferta atractiva i diversa. "Posem-hi veu" (Institut de Sant Just) Sumari del programa Lectura de fragments del manifest 25N i agenda d’actes a Sant Just. Seccions: música (Bruno Mars i concerts a Madrid/Barcelona) i viatges (els 3 millors llocs per passar Cap d’Any). Entrevista: Projecte TEI i bullying Convidada: Margarida Rafegas, psicopedagoga, orientadora i coordinadora del projecte TEI (Tutoria Entre Iguals). Objectiu del TEI: prevenció del bullying i bon clima afectiu entre alumnat (especialment 1r i 3r d’ESO). Definició de bullying: "El bullying és el maltractament intencional i continuat d’un alumne o alumnes a un altre, des d’una relació desigual." Abús de poder que pot ser físic, emocional o social; la víctima es troba en indefensió. Diferència entre bromes i bullying: La broma no té mala intenció i no ha de provocar malestar a ningú. Indicadors d’alerta: Aïllament, jugar sol al pati, pocs amics. Absències/faltar a classe. Estat d’ànim baix: tristesa, depressió, nervis. Entrar/sortir de classe el primer o l’últim per evitar trobades. — • Idees clau - Simplificació administrativa i més pes artístic al reglament de sales de Can Ginestar. - Transferència de titularitat viària per a una gestió més coherent. - Compromís 25N amb manifest i activitats. - Pressupost 2017: focus en serveis socials i via pública. - TEI com a eina preventiva i educativa davant el bullying.
24 de nov. del 2016
8'
Entrevistes de la Justa del 24/11/2016 — Pau Minguet reflexiona sobre la 3a edició del Projecte Custòdia: recórrer el passat per crear present
Resum de l’entrevista L’historiador de l’art Pau Minguet presenta una reflexió sobre la tercera edició del Projecte Custòdia a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret, a Sant Just. L’acte, titulat “recórrer el passat per crear present”, analitza com un objecte del passat —la capelleta itinerant— pot activar lectures de la nostra contemporaneïtat i com l’espai i el públic n’esdevenen coautors del sentit. "Recórrer el passat per crear present" Què és el Projecte Custòdia? Inspirat en la capelleta que circulava per les llars de Sant Just. En aquesta edició hi ha 11 peces i 11 persones custodis: cada mes canvien la peça, fins a completar 11 mesos (amb pausa a l’agost). Les obres són transportables i de format reduït per facilitar el circuit. El projecte s’ha anat exportant més enllà de Sant Just. Idees clau de la reflexió de Pau Minguet El paper del públic: el receptor esdevé part activa en la significació de l’obra, més enllà de l’autoria de l’artista. "Militància i creença cegues que t’arribarà una cosa... i no saps què és" L’espai condiciona la interpretació: el lloc on es col·loca l’obra transforma la seva lectura. "Com l’espai condiciona substancialment la interpretació o la visió que podem tenir sobre un objecte" La decisió de col·locació és clau: triar el lloc a casa és un gest curatorial que afecta la percepció. Temporalitat efímera: tenir una obra només un mes manté l’alerta i evita que esdevingui simple decoració. Diàleg obert i plural: totes les interpretacions de custodis i artistes són igual de vàlides i sumen capes de significat. Logística i participació Hi ha web i bloc del projecte: es demana als participants que escriguin entrades mensuals amb impressions (sense desvelar la peça ni penjar-ne fotos). Ara coincideix el primer canvi d’obra de l’edició (després d’un mes inicial). Participació oberta a persones de Sant Just i d’altres llocs. Detalls de l’acte Quan: dijous, a dos quarts de vuit del vespre (19:30). On: Espai de Lliure Creació Carme Malaret (carrer Bonavista). Format: exposició d’arguments de Minguet + debat obert amb custodis, artistes i públic general. Per què importa? Apropa l’art a l’àmbit domèstic i activa una relació més intensa i conscient amb les obres. Reivindica el públic com a cointerpret i posa en relleu el context com a part de l’obra. Dona vigència contemporània a un ritual local del passat, connectant memòria i present.
24 de nov. del 2016
19'
Entrevistes de la Justa del 24/11/2016 — Servei Enllaç: balanç del primer any d’acompanyament juvenil a Sant Just i arrencada de tertúlia sobre actualitat
Resum principal Entrevista: balanç del primer any del servei Enllaç (acompanyament juvenil 14-25 anys) Impacte inicial: prop d’una cinquantena de joves atesos el primer any en un municipi petit, consolidant el servei com a referent de consulta, assessorament i suport. Franja d’edat clau: 15-20 anys (74%), en transició entre adolescència i edat adulta, amb dubtes sobre identitat i rumb: "Ara què? Què s’espera de mi?" Canals d’accés: WhatsApp com a via principal (ràpida i propera); el correu l’utilitzen sobretot famílies. Flexibilitat horària i adaptació als ritmes dels joves (no “horari d’oficina”). Necessitats detectades i abordatge Orientació de futur: Joves que no estudien o dubten sobre projecte personal i professional. Dificultat per “per on començar” més que no pas només “no trobar feina”. Autoconeixement i gestió emocional com a base per ordenar decisions. A partir del vincle, emergeixen altres inquietuds: relacions afectives, familiars i socials. Metodologia i derivacions Primer contacte per missatge i cita personalitzada. Seguiment a mida (de 2 sessions a processos més llargs segons el cas i l’edat). Derivació i coordinació amb Promoció Econòmica, Joventut i Serveis Socials quan cal inserció laboral o suport familiar. Treball amb famílies Les famílies poden contactar directament. Assessorament i, si cal, mediació per arribar a pactes entre pares i fills. Difusió i objectius del nou curs Boca-orella creixent: “ "Soy el amigo de no sé quién..." Accions als instituts: xerrades a aula i flyers per donar a conèixer el servei. Plans grupals al centre educatiu: habilitats socials, components emocionals i enfoc preventiu. Objectiu: mantenir el que s’ha assolit i fer-se present abans que els joves deixin l’institut. Informació pràctica Contacte del servei Enllaç: WhatsApp 654 331 528 | [email protected]. Altres continguts del tall Promocions i anuncis de programació Espais com “Smooth Jazz Club”, “Ve’t aquí una vegada” (contes), “Babilònia” (crítica cultural), canals de contacte de la ràdio (inclòs WhatsApp), i informació de La Meva Salut. Tertúlia: obertura i tema del dia Participants: Montse Larrea, Joan Algarra, Alina Santa Bàrbara, Jordi Agullols. Comentari inicial sobre el temps i la “neteja” després de la pluja. Tema d’actualitat: mort de Rita Barberà i tractament mediàtic (referències a columnes de Lluís Foix i Pilar Rahola).
23 de nov. del 2016
22'
Entrevistes de la Justa del 23/11/2016 — 25N a Sant Just: mur de denúncia, educació i recursos per combatre la violència masclista
Resum executiu Sant Just Desvern impulsa noves accions reivindicatives pel 25N amb l’objectiu de fer més visible i participativa la lluita contra la violència masclista. Es posa l’accent en la prevenció a través de l’educació, l’acompanyament integral a les víctimes i la necessitat de reforçar els circuits judicials i socials. Preocupació per un possible retrocés entre el jovent amb formes de control amorós i gelosies normalitzades. "La base de tot és l'educació." "Si no ha d’haver ni una víctima més, no ha d’haver ni un servei menys." Accions 25N a Sant Just Nou format al Parc del Parador amb un mur de denúncia/mur del respecte contra la violència masclista per fer-lo més visible en un espai amb molta mobilitat. Instal·lació artística amb sabates pintades de vermell i llaunes amb missatges de denúncia i reflexió, en col·laboració amb entitats locals i el Casal de Joves. Activitat amb lectura de textos de l’institut, exposició i lectura del manifest. Data i lloc: Divendres 25 de novembre, 19:00, Parc del Parador. Pla alternatiu en cas de pluja: Casal de Joves. "No has de tenir por" (missatge final del manifest; a fer valdre en cada pas del procés d’alliberament i denúncia). Diagnosi i reptes Violència persistent i creixent: 4 feminicidis recents a Catalunya, 2 a municipis veïns. Dificultats clau: Detecció tardana: la normalització dins la llar i els vincles emocionals dificulten el primer pas. Lentitud judicial, manca de suports econòmics i residencials, i casos de custòdia compartida tot i antecedents de violència. Necessitat de formació específica per a mestres, policia i operadors judicials per identificar i actuar davant indicis. Rol comunitari imprescindible: veïnat, escoles i entorn han de detectar, denunciar i acompanyar. Jovent: alarma pel retorn de formes de control (gelosia, limitació de llibertats) malgrat tenir la teoria apreses. Cal interioritzar i practicar els valors d’igualtat i respecte. "Tenim més informació, però la gestionem malament." Recursos i atenció a víctimes A Sant Just hi ha actualment 30 dones al circuit d’atenció. Acompanyament des de Serveis Socials: suport psicològic, jurídic i derivacions al Centre Especialitzat de Sant Feliu (referent comarcal) per a atenció integral a dones i criatures. Crida a més recursos i processos àgils per evitar el desistiment per cansament i dolor. Rebuig a qualsevol retallada o supressió de jutjats especialitzats en violència; cal reforçar, no reduir. Dades clau al Baix Llobregat Pes elevat dins les xifres catalanes: Aproximadament 800 trucades al 016 des de la comarca. Prop de 4.500 joves en algun moment implicats en situacions de violència o discriminació per raó de sexe. La comarca registra dades més altes que altres zones i ha d’intensificar l’acció social, policial, judicial i educativa. Agenda d’activitats Dimecres: Conferència sobre les dones silenciades amb Isabel Gascón (en el marc del novembre literari). Dissabte: Teatre sobre Víctor Català (Caterina Albert), posant en valor la seva figura i la invisibilització històrica de les autores. Divendres 25N (19:00, Parc del Parador): mur del respecte i performance amb instal·lació col·lectiva, exposició, lectura de textos i manifest. Diumenge: Marxa comarcal contra la violència masclista amb participació de diversos municipis (arribada conjunta, lectura de noms de víctimes i manifest). Comparativa europea i crida final En altres països europeus la denúncia arriba abans; aquí persisteix una tolerància cultural que retarda la ruptura i la denúncia. Objectiu: tolerància zero amb la broma sexista, el control amorós i qualsevol forma de violència. "Des del minut 1 et dic que no i trenco amb tu." "Serà llarg, però hi serem: més acompanyament, més recursos i ni una passa enrere."
22 de nov. del 2016
8'
Entrevistes de la Justa del 22/11/2016 — La teoria sueca de l’amor: benestar, individualisme i el preu de la felicitat
Resum estructurat Tema central Documental sobre la paradoxa sueca: un estat del benestar modèlic que pot haver afavorit una societat d’individus i la desconnexió social. El film qüestiona si el progrés material i la independència total equivalen a felicitat. Context i punt de partida Rodada principalment a Suècia (amb una incursió en un país africà no revelat) i producció danesa i noruega. Direcció d’Erik Gandini, cineasta mig italià, mig suec, que aporta una mirada amb humor, cinisme i sensibilitat del sud d’Europa. Dades que impacten El 50% de la població sueca viu sola. El 25% de la població mor sola, sense que ningú reclami el cos. Tesi i preguntes clau El marc de l’estat del benestar ha garantit independència econòmica (fills, dones, gent gran), però pot haver erosionat els lligams familiars i comunitaris. Pregunta central: «Tenir-ho tot» materialment pot coexistir amb buit relacional i infelicitat? Tractament cinematogràfic i estil Gandini aborda idees abstractes com felicitat, individualitat i comunitat amb narrativa sensorial i atmosfera immersiva. Comparació amb The Truman Show: aparença de perfecció funcional on «tot funciona», però manca connexió humana. Matís polític No és una diatriba contra l’estat del benestar ni un pamflet neoliberal. Planteja un avís humanista: el progrés pot comportar la pèrdua de valors i vincles que cal preservar. Recepció i impacte Passà pel DocsBarcelona (maig), amb entrades exhaurides en dues projeccions i gran interès posterior a sales. Bona acollida crítica i promoció fins i tot per part d’ambaixades i institucions sueques, que han acceptat la crítica amb humor. Projecció destacada: Documental del Mes a l’Ateneu (Sala Cinquantenari, 20 h). Mirada del director El seu perfil italo-suec aporta proximitat i distància crítica alhora, trencant la fredor habitual del documental suec amb sentit de l’humor. Frases rellevants "Suècia és una societat d'individus. Molta gent, però cadascú està a la seva òrbita." "Ei, que hi ha alguns valors humans que el progrés fa que perdem." Conclusions El documental trenca mites sobre el Nord d’Europa i convida a repensar el model social que molts països volen imitar. Proposa un debat necessari: com equilibrar benestar, autonomia i vincles per no sacrificar la felicitat col·lectiva.
22 de nov. del 2016
18'
Entrevistes de la Justa del 22/11/2016 — El rei xatarrero: biografia novel·lada de Javier García Roche entre la boxa, la redempció i l’animalisme
Resum de contingut Context i llançament Presentació oficial del llibre el dia 21, amb preventa prèvia i gran assistència. Acte de llançament molt original en una chatarreria, ambient underground i públic molt variat: animalistes, boxejadors professionals, excampions d’Europa i fins i tot actors porno. "La presentación fue un éxito y además fue muy, muy original... en una chatarrería." Qui és Javier García Roche Campió d’Espanya del pes Super Welter, empresari de chatarreria i referent de barri. Passat complicat: delinqüència, drogues i presó en la joventut. Troba a la boxa una via de redempció i ara impulsa valors, disciplina i superació entre joves en risc. Obre el seu gimnàs com a espai gratuït per a adolescents i joves per allunyar-los del carrer i la droga. "gimnasio gratis para todos los chavales que quieran entrenar" "Él ha sido un delincuente... se apoyó en el boxeo" Compromís amb els animals Enamorat dels gossos, destina recursos propis a operacions i acollides. Canalitza ajudes i adopcions via la seva pàgina chatarraspalas i participa en un programa de Mediaset sobre animals. El llibre: una biografia novel·lada Obra basada en moltes entrevistes in situ a la chatarreria; enregistraments d’àudio per reconstruir la història. To dur però esperançador: no s’hi amaga res, però destaca la superació i la solidaritat. Inclou: pròleg d’Elena Valenti, epíleg de Daniel Rojo, fotografies d’autors reconeguts i diccionari d’argot. Una part dels beneficis es destina a protectores d’animals contra el maltractament. Procés creatiu i tempos Recollida d’informació: 1,5–2 anys. Escriptura: 4–5 mesos, amb el suport de Valen Bailon. Autor i trajectòria Raúl Gimeno ja havia publicat (2013) "Caballos de Madera" amb Javi a la portada. Projectes en curs: poemari (personal) i futura sèrie de relats. Disponibilitat i acollida L’obra acaba de sortir i es pot trobar a la majoria de llibreries. Bones sensacions de venda i recepció positiva. Apunt final del programa Tancament amb falques i programació de la ràdio; anècdota del gatet del estudi que fa de trenca-gel amb els convidats. Idees clau Redempció a través de l’esport: la boxa com a eina de canvi personal i social. Compromís animalista real i sostingut: ajuda directa i visibilització. Impacte comunitari: gimnàs obert i acompanyament a joves en risc. Relat honest i cru, però inspirador, amb materials extra (pròleg, epíleg, fotos, argot). Part dels guanys per a protectores d’animals.
21 de nov. del 2016
20'
Entrevistes de la Justa del 21/11/2016 — Cent anys del primer autobús a Sant Just: de les diligències als reptes de la mobilitat actual
Resum del contingut Punt de partida Commemoració dels 100 anys de la constitució (21/11/1916) de la societat que va fer possible el primer autobús a Sant Just Desvern, amb el primer servei el 31 de desembre de 1916. Intervencions de l’arxiver municipal Jordi Amigó i del regidor de Transport Jordi Porta per repassar la història, l’impacte i els reptes actuals del transport públic al municipi. Context i naixement del servei (1916) Abans del bus, el transport principal eren les diligències; els trens passaven per municipis veïns des de 1854, deixant Sant Just aïllat. L’emprenedor Manuel García Solà (estiuejant) crea la companyia “d’automòviles en Justo–Esplugues–Barcelona” i obre la participació a veïns d’Esplugues. Trajectes d’uns 45–60 minuts fins a Plaça d’Espanya, amb carreteres de terra, rodes massisses i avaries freqüents; sense parades fixes, s’aturava on calia. L’arribada del bus es considera un salt de modernització del poble. Evolució i xifres clau De 3 viatges/dia (matí–migdia–tarda) a més de 300 actualment; amb el TramBaix, prop de 355 expedicions/dia. D’una sola línia a al voltant d’11 línies avui (p. ex., 157, 63, JustMetro, JustTram, L10, L46), amb alta freqüència. El 63 (TMB) és hereu de les antigues concessions; el municipi és el primer en oferta d’autobús per habitant de l’AMB, en part per compensar la manca de tren/metro. Impacte social i educatiu El bus va obrir el mercat laboral a jardiners i paletes de Sant Just cap a Barcelona (especialment zona alta/Pedralbes). Als anys 1920–30, més famílies van poder enviar fills a fer el batxillerat a Barcelona; als anys 40–50, l’efecte s’intensifica. Testimoni: la mestra Carmen Pérez Verdú va poder acabar el magisteri gràcies a la línia d’autobús. Reptes actuals i propostes Problema central: col·lapse viari a l’entrada de Barcelona; el bus és fiable, però el trànsit privat l’alenteix. Cal passar del cercle viciós (bus lent → més cotxes → bus encara més lent) al cercle virtuós: Més carrils bus i més segregació del trànsit general. Semàfors coordinats per reduir aturades i millorar la qualitat del trajecte. Mesures concretes: petició de carril bus a l’Av. d’Esplugues (tram de tap habitual per al 63 i JustMetro). Sobre el cotxe elèctric: "és un missatge trampa" Redueix la contaminació, però no resol embussos ni l’ocupació d’espai a la via pública. Cal omplir aparcaments soterrats i alliberar voreres (també amb gestió de motos). Anècdotes i dades curioses El primer servei (31/12/1916) va ser “beneït” per mossèn Antonino, rector influent a Sant Just (1916–1953). El primer autobús era un Berliet (francès); les cotxeres eren al Parador (d’aquí el nom actual de la plaça). Els autobusos de dos pisos (CGA, vermells) arriben cap al 1930–32 i fixes al Parador. El primer punt de sortida local és incert: la “plaça de Can Lau” podria ser el Parador o Can Preciós. El preu era d’uns 30 cèntims; hi havia pagament fraccionat per trams i alguns caminaven o baixaven abans per estalviar 5–10 cèntims. Manuel García Solà també impulsa la fundació de l’Ateneu (juny 1918), però mor a l’octubre de 1918 (grip), afeblint la primera companyia. Frases clau "S'ha de trencar aquest cercle viciós (del bus lent) i fer-ne un de virtuós." "El cotxe elèctric no resol l’embussament ni l’ocupació de l’espai públic."
21 de nov. del 2016
23'
Entrevistes de la Justa del 21/11/2016 — Pressupost 2017 a Sant Just, habitatge públic i consulta de residus; tensió PSC-PSOE i nou govern espanyol; tertúlia sobre pobresa energètica, migració i seguretat viària
Resum general Entrevista i tertúlia amb focus en: pressupost municipal 2017, inversions i participació; primer projecte d’habitatge públic de lloguer (Mas Lluís) amb calendari 2017-2018; consulta vinculant sobre el model de recollida de residus; i anàlisi de l’actualitat política estatal (relació PSC-PSOE i nou govern del PP). La tertúlia dels dilluns tracte casos de pobresa energètica, migració clandestina i seguretat viària. Punts clau Pressupost 2017: condicionat pel marc normatiu i la regla de sostre de despesa; aprovació prevista al desembre i processos de participació amb oposició i ciutadania. Inversions a la via pública: augment ja visible des de 2016; part de les obres es liciten i s’executen el 2017. Habitatge públic de lloguer: primer projecte al 2018 (Mas Lluís) amb provisió de recursos ja el 2017; finançament principalment municipal per manca de crèdit i d’ajuts supramunicipals. Residus: consulta ciutadana vinculant el 2017 per escollir model (p. ex., porta a porta); implementació probable el 2020 en finalitzar el contracte vigent. Política estatal: posicions crítiques amb la gestora del PSOE, defensa d’un model plurinacional i federal, i rebuig a l’abstenció que va facilitar Rajoy; pocs incentius del PP per a grans acords. Tertúlia: casos sobre la mort a Reus vinculada a pobresa energètica, un transport clandestí de migrants relacionat amb Mango i una carretera perillosa a Tagamanent. Temes principals Pressupost municipal 2017: marc, calendari i participació El govern treballa en els “últims detalls” amb una conjuntura econòmica favorable però amb el llast del marc normatiu que limita la despesa. "Aquesta és l’espasa de democles que tenim sobre els nostres caps quan elaborem el pressupost". Riscos de dèficit que comprometrien anys futurs; prudència per no “estirar més el braç que la màniga”. Calendari: aprovació al desembre; abans, reunions amb l’oposició i després amb la ciutadania. Es buscaran fórmules participatives més efectives que en anys anteriors. Participació: part de les inversions prioritzades per la ciutadania mitjançant procés participatiu. Inversions a la via pública (2016-2017) 2016 ja ha estat “més generós” en inversió; algunes actuacions s’estan veient i d’altres s’executaran el 2017 per tempos de licitació. • Diferència de ritmes entre pressupost, licitació i inici d’obres. Habitatge públic de lloguer: 2017-2018 Objectiu: una promoció de lloguer al 2018, amb dotació pressupostària ja el 2017. Finançament: principalment municipal perquè els bancs no financen lloguer i la Generalitat ha suprimit línies d’ajut. Ubicació: primera promoció prevista a Mas Lluís. Col·lectius beneficiaris: a definir durant el procés de projecte (“no estem encara en aquesta etapa”). Pla de residus i consulta vinculant El 2017 es farà consulta ciutadana vinculant sobre el model de recollida (p. ex., porta a porta o alternatives). Contracte vigent fins el 2019; desplegament del nou model, previsiblement el 2020. Política espanyola: PSC, PSOE i govern del PP Opinió personal del portaveu sobre el PSOE: qüestiona la capacitat de la gestora per algunes decisions i planteja que el PSC podria emprendre camí propi si no es consolida una via plurinacional i federal. Crítica a l’abstenció que va facilitar Rajoy i defensa de la coherència del “no” del PSC: “Mantenir el no i el compromís amb els ciutadans és una mostra de coherència i dignitat”. “S’està facilitant la investidura del president del partit més corrupte d’Europa Occidental”. Sobre Pedro Sánchez: errors inicials però encert en l’últim rumb; esmenta el model portuguès com a referència de govern alternatiu. Expectatives del nou govern: poques concessions; possible incentiu a eleccions avançades a la primavera; eventuals gestos només cap a Ciudadanos. Tertúlia dels dilluns: actualitat i opinió Pobresa energètica i la mort a Reus Lectura de l’article “Qui és el culpable?”: debat sobre responsabilitats entre Generalitat i companyia elèctrica i el fet causal de l’espelma. Reflexió irònica sobre l’assignació de culpes: “Entre todos la mataron y ella sola se murió”. Esment de la necessitat d’evitar simplificacions i millorar protocols en casos de vulnerabilitat. Migració clandestina i responsabilitats empresarials (cas Mango, Lliçà) Localitzen un camió amb deu persones que haurien viatjat dies en condicions precàries. Pregunta oberta sobre el grau de responsabilitat de l’empresa en la cadena logística i laboral. Seguretat viària: carretera de Tagamanent Denúncia d’una via “molt perillosa” amb tres accidents mortals recents, i reclam d’actuacions per millorar talussos i traçat.